Llei d'urbanisme

Article 179

Actes subjectes a llicència

1. Estan subjectes a la llicència urbanística prèvia, en els termes establerts per aquesta Llei, pel planejament urbanístic i per les ordenances municipals, tots els actes de transformació o utilització del sòl o del subsòl, d'edificació, de construcció o d'enderrocament d'obres.

2. Resten subjectes a la llicència urbanística les actuacions següents:

a) Les parcel·lacions urbanístiques.

b) Les obres de construcció i d'edificació de nova planta, i les d'ampliació, reforma, modificació o rehabilitació d'edificis, construccions i instal·lacions ja existents. En aquests casos, les llicències han de contenir necessàriament la previsió del nombre d'habitatges o d'establiments.

c) La demolició total o parcial de les construccions i les edificacions.

d) Les obres puntuals d'urbanització no incloses en un projecte d'urbanització.

e) La primera utilització i ocupació, i el canvi d'ús, dels edificis i de les instal·lacions.

f) Els moviments de terra i les obres de desmuntatge o esplanació en qualsevol classe de sòl.

g) L'autorització d'obres i usos de manera provisional, d'acord amb el que estableix aquesta Llei.

h) L'extracció d'àrids i l'explotació de pedreres.

i) L'acumulació de residus i el dipòsit de materials que alterin les característiques del paisatge.

j) La construcció o la instal·lació de murs i tanques.

k) L'obertura, la pavimentació i la modificació de camins rurals.

l) La instal·lació de cases prefabricades i instal·lacions similars, siguin provisionals o permanents.

m) La instal·lació d'hivernacles o instal·lacions similars.

n) La tala de masses arbòries, de vegetació arbustiva o d'arbres aïllats, en els supòsits en què ho exigeixi el planejament urbanístic.

o) La col·locació de cartells i tanques de propaganda visibles des de la via pública.

p) Les instal·lacions i les actuacions que afectin el subsòl.

q) La instal·lació de línies elèctriques, telefòniques o altres de similars i la col·locació d'antenes o dispositius de telecomunicacions de qualsevol tipus.

r) La constitució d'un règim de propietat horitzontal o bé d'un complex immobiliari privat, o la seva modificació quan comporti un increment del nombre d'habitatges o establiments, i també les operacions que tinguin per objecte constituir més elements susceptibles d'aprofitament independent dels que s'hagin fet constar en una declaració d'obra nova precedent. No cal la llicència si la llicència d'obres ja conté el nombre de departaments individuals susceptibles d'aprofitament independent.

s) Totes les altres actuacions en què ho exigeixin el planejament o les ordenances municipals.

3. No estan subjectes a la llicència urbanística les obres d'urbanització previstes en els plans i els projectes degudament aprovats, ni les parcel·lacions o la divisió de finques incloses en un projecte de reparcel·lació.

4. Les ordenances municipals, en els termes establerts per la normativa de règim local i en funció de l'entitat de les obres o les actuacions a fer, poden substituir la necessitat d'obtenir la llicència urbanística per una comunicació prèvia de la persona interessada a l'administració municipal. Les llicències s'atorguen sens perjudici de la resta d'autoritzacions que siguin preceptives d'acord amb la legislació de règim local o sectorial.

[Aquest article està redactat conforme a les modificacions introduïdes per l'art. 9 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la redacció anterior d'aquest article, cliqui aquí.]

Article 180

Règim jurídic de les llicències urbanístiques

1.  Les llicències urbanístiques s’han d’atorgar d’acord amb el que estableixen aquesta Llei, el planejament urbanístic i les ordenances municipals.

2.  La competència i el procediment per a atorgar i denegar les llicències urbanístiques s’ajusten al que estableix la legislació de règim local. El sentit positiu del silenci administratiu en aquesta matèria s’entén sens perjudici del que disposa l’article 5.2 i en el marc del que estableix la legislació aplicable sobre procediment administratiu comú.

3.  L’expedient per a atorgar la llicència urbanística ha d’incorporar els informes de caràcter tècnic i jurídic. L’informe previ del secretari o secretària de l’ajuntament és preceptiu sempre que els informes anteriors siguin contradictoris en la interpretació de la normativa urbanística aplicable. També ho és en els supòsits de manca d’altra assistència lletrada. Totes les denegacions de llicències urbanístiques han d’estar motivades.

4.  En el cas que la llicència urbanística estableixi un reajustament d’alineacions i rasants, no es poden alterar les característiques físiques de les parcel·les ni els aprofitaments urbanístics d’aquestes. Aquest reajustament s’ha de fer mitjançant un acte de replantejament, al qual han d’ésser citats tots els propietaris afectats.

5.  L’ordenació de volums, d’acord amb els paràmetres fixats pel planejament, pot concretar-se amb la llicència urbanística, si no ha estat determinada pel planejament urbanístic o per la reparcel·lació. En aquests casos, cal la documentació específica que determini el reglament.

Article 181

Caducitat de les llicències urbanístiques

1.  Totes les llicències urbanístiques per a executar obres han de fixar un termini per a començar-les i un altre per a acabar-les, en funció del principi de proporcionalitat. Si les llicències no els fixen, el termini per a començar les obres és d’un any i el termini per a acabar-les és de tres anys.

2.  La llicència urbanística caduca si, en finir qualsevol dels terminis a què fa referència l’apartat 1, o les pròrrogues corresponents, no s’han començat o no s’han acabat les obres. A aquests efectes, el document de la llicència ha d’incorporar l’advertiment corresponent.

3.  Si la llicència urbanística ha caducat, les obres no es poden iniciar ni prosseguir si no se’n demana i se n’obté una de nova, ajustada a l’ordenació urbanística en vigor, llevat dels casos en què s’hagi acordat la suspensió de l’atorgament.

4.  Els titulars d’una llicència urbanística tenen dret a obtenir una pròrroga tant del termini de començament com del termini d’acabament de les obres, i l’obtenen, en virtut de la llei, per la meitat del termini de què es tracti, si la sol·liciten d’una manera justificada abans d’exhaurir-se els terminis establerts. La llicència prorrogada per aquest procediment no queda afectada pels acords regulats pels articles 70 i 71.

5.  Un cop caducada la llicència urbanística, l’òrgan municipal competent ho ha de declarar i ha d’acordar l’arxivament de les actuacions, d’ofici o a instància de tercers i amb l’audiència prèvia del titular.

Article 182

Actes promoguts per administracions públiques

1.  Els actes especificats per l’article 179.1 i promoguts per òrgans de l’Estat o de la Generalitat o per entitats de dret públic que administrin béns estatals o autonòmics han d’estar igualment subjectes a llicència municipal, amb les excepcions previstes per la legislació sectorial. La mateixa subjecció comprèn els actes de les entitats locals que no tinguin la competència per a atorgar la llicència.

2.  El conseller o consellera competent per raó de la matèria pot acordar, per raons d’urgència o d’interès públic excepcional que ho exigeixin, remetre a l’ajuntament corresponent el projecte de què es tracti, perquè, en el termini d’un mes, notifiqui la conformitat o la disconformitat d’aquest amb el planejament urbanístic en vigor. En cas de disconformitat, el departament interessat ha de trametre l’expedient al conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques, que l’ha d’elevar al Govern, amb l’informe previ de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya. El Govern ha de decidir si és procedent executar el projecte de manera immediata i amb exempció de la llicència i, en aquest cas, ha d’ordenar la iniciació del procediment de modificació o revisió del planejament urbanístic, d’acord amb la tramitació establerta per aquesta Llei.

3.  L’ajuntament només pot acordar la suspensió d’obres quan es pretengui portar-les a terme en absència o en contradicció amb la notificació de conformitat amb el planejament urbanístic i sense la decisió del Govern sobre la procedència d’executar el projecte. La suspensió s’ha de comunicar a l’òrgan redactor del projecte i al conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques.

4.  En els supòsits d’obres de l’Estat, el procediment és el regulat per la legislació aplicable. Amb caràcter previ a l’acord del Consell de Ministres, el conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques ha d’emetre l’informe corresponent.

Article 183

Parcel·lació urbanística

1.  S’entén per parcel·lació urbanística:

a) Tota divisió simultània o segregació successiva de terrenys en dos o més lots, en qualsevol classe de sòl, que, per raó de les característiques físiques dels terrenys, de la delimitació d’aquests per vials existents o de nova creació, de la implantació de serveis o de l’edificabilitat descrita per l’operació de divisió, faciliti o tingui per finalitat facilitar la construcció d’edificacions o d’instal·lacions per a destinar-les a usos urbans.

b) Tota operació que tingui les mateixes finalitats que les especificades per la lletra a en què, sense divisió o segregació de finques, s’alienin o s’arrendin parts indivisibles d’una finca determinada, amb la incorporació del dret d’utilització exclusiva de parts concretes de terrenys.

c) La constitució d’associacions o societats en les quals la qualitat d’ésser-ne membre o de tenir-hi participacions o accions incorpori el dret d’utilització exclusiva a què es refereix la lletra b.

2.  Respecte a les parts concretes a què fa referència l’apartat 1.b i c, han de concórrer les condicions de mida i descripció que exigeixin racionalment la modificació de l’ús rústic de la matriu d’on procedeixin.

3.  Es considera il·legal tota divisió o segregació que faciliti o tingui per finalitat facilitar la construcció d’edificacions o usos que no estiguin permesos en sòl no urbanitzable.

Article 184

Llicència de parcel·lació

1.  Tota parcel·lació urbanística ha d’ésser objecte de llicència, llevat de la continguda en el projecte de reparcel·lació i d’altres excepcions regulades per reglament.

2.  Per a fer efectiu el que estableix l’apartat 1, s’han de sotmetre a la fiscalització prèvia municipal tota divisió o segregació successiva de terrenys. Si l’operació prevista és una parcel·lació urbanística, s’ha d’autoritzar o denegar en funció del compliment o no de la normativa urbanística. En cas contrari, l’ajuntament declara innecessària la llicència de parcel·lació, sens perjudici que la divisió o la segregació de terrenys s’hagi d’ajustar a les condicions específiques de la legislació sectorial.

Article 185

Requisit necessari per a atorgar escriptures i per a inscriure-les en el Registre de la Propietat

L’atorgament d’escriptures i d’altres documents públics amb relació a les operacions que són objecte dels articles 183 i 184 i la inscripció dels dits documents en el Registre de la Propietat s’han d’ajustar al que estableixen la legislació aplicable en matèria de règim del sòl i la legislació hipotecària, i s’ha d’acreditar que es disposa de la llicència de parcel·lació o bé de la declaració que aquesta no és necessària.

Article 186

Presumpció de parcel·lació urbanística

Es presumeix que hi ha parcel·lació urbanística en tota divisió o segregació successiva de terrenys, i també en les operacions per les quals s’adjudiquen en propietat o arrendament quotes indivises d’un terreny amb dret d’ús privatiu exclusiu, quan no s’acrediti l’obtenció de la llicència prèvia.

Article 187

Requisits previs a la parcel·lació urbanística i efectes de l’incompliment

1.  Només es poden fer parcel·lacions urbanístiques i, consegüentment, atorgar llicències de parcel·lació si prèviament s’ha aprovat un pla d’ordenació urbanística municipal o, si s’escau, un pla de millora urbana que el desplegui, quan afecti sòl urbà, o si prèviament s’ha aprovat el pla parcial del sector corresponent per al sòl urbanitzable. En sòl no urbanitzable no es poden fer parcel·lacions urbanístiques en cap cas.

2.  Els lots resultants d’una parcel·lació efectuada amb infracció de les disposicions d’aquest article o del règim d’indivisibilitat urbanística dels terrenys, que regula l’article 188, mai no es poden considerar solars, ni és permès d’edificar-hi, sens perjudici de l’aplicació de les mesures de protecció de la legalitat urbanística que hi corresponguin.

Article 188

Indivisibilitat de parcel·les i finques

1.  Són indivisibles:

a) Les parcel·les que el planejament urbanístic corresponent determini com a mínimes amb vista a la constitució de finques independents.

b) Les parcel·les la dimensió de les quals sigui igual o menor a la determinada com a mínima en el planejament urbanístic, excepte si els lots resultants són adquirits pels propietaris de terrenys contigus, amb la finalitat d’agrupar-los i formar una nova finca.

c) Les parcel·les la dimensió de les quals sigui menor que el doble de la superfície determinada com a mínima en el planejament urbanístic, llevat que l’excés sobre el mínim esmentat es pugui segregar amb la finalitat especificada per la lletra b.

d) Les parcel·les edificables en una proporció determinada de volum en relació amb la seva àrea quan es construeixi el volum corresponent a tota la superfície, o bé, en el supòsit que s’edifiqui en una proporció menor, la part restant, si fos inferior a la parcel·la mínima, amb les excepcions indicades per la lletra c.

e) Les finques en sòl no urbanitzable la dimensió de les quals sigui inferior al doble de les mínimes de conreu o de producció forestal definides per a cada àmbit territorial, llevat de l’aplicabilitat de les excepcions indicades per les lletres b i c, si s’escau.

2.  La indivisibilitat de les finques s’ha de fer constar en les escriptures i els altres documents públics de segregació, agrupació o transmissió de finques, i també en el Registre de la Propietat, d’acord amb la legislació aplicable.

3.  En els supòsits especificats per les lletres b, c i e de l’apartat 1, l’eficàcia de les operacions de segregació es condiciona a la formalització simultània o successiva en escriptura pública de les operacions d’agrupació.

Article 189

Deures legals d’ús, conservació i rehabilitació i ordres d’execució

1.  Els propietaris de tota classe de terrenys, construccions i instal·lacions han de complir els deures d’ús, conservació i rehabilitació establerts per aquesta Llei, per la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i per la legislació sectorial. Estan incloses en aquests deures la conservació i la rehabilitació de les condicions objectives d’habitabilitat dels habitatges.

2.  Els propietaris o l’administració han de sufragar el cost derivat dels deures a què es refereix l’apartat 1, d’acord amb la legislació aplicable en cada cas i tenint en compte l’escreix sobre el límit dels deures dels propietaris quan es tracti d’obtenir millores d’interès general.

3.  Els ajuntaments han d’ordenar d’ofici o a instància de qualsevol persona interessada, l’execució de les obres necessàries per a conservar les condicions a què es refereix l’apartat 1.  Les ordres d’execució s’han d’ajustar a la normativa de règim local, amb observança sempre del principi de proporcionalitat administrativa i amb l’audiència prèvia de les persones interessades.

4.  L’incompliment injustificat de les ordres d’execució a què fa referència l’apartat 3 habilita l’administració per a adoptar qualsevol de les mesures d’execució forçosa següents:

a) L’execució subsidiària a càrrec de la persona obligada.

b) La imposició de multes coercitives, d’acord amb el que estableix l’article 217.2, que es pot reiterar fins que es compleixi l’obligació de conservació.

5.  L’incompliment de l’ordre d’execució a què fa referència l’apartat 3 habilita l’administració, així mateix, a incloure la finca en el Registre Municipal de Solars sense Edificar, als efectes del que estableixen l’article 171 i els articles concordants.

Article 190

Declaració d’estat ruïnós

1.  Si una construcció o part d’una construcció està en estat ruïnós, l’ajuntament, d’ofici o a instància de qualsevol persona interessada, ho ha de declarar, amb l’audiència prèvia dels propietaris i dels residents, llevat que una situació de perill imminent ho impedís.

2.  Es declara l’estat ruïnós d’una construcció o de part d’una construcció en els supòsits següents:

a) Si els danys comporten la necessitat d’una veritable reconstrucció de l’edifici perquè no són reparables tècnicament pels mitjans normals.

b) Si el cost de les obres de reparació necessàries per a complir les condicions mínimes d’habitabilitat, en el cas d’habitatges o altres de similars per a altres usos, és superior al 50% del cost d’una construcció de nova planta de característiques similars a l’existent, pel que fa a la dimensió i l’ús.

c) Si cal executar obres imprescindibles per a l’estabilitat de l’edificació i la seguretat de les persones, no autoritzables en virtut de l’ordenament urbanístic en vigor.

3.  La declaració de ruïna legal que afecta un edifici que no està catalogat, no és objecte d’un procediment de catalogació i no està declarat com a bé cultural, comporta per als propietaris l’obligació de rehabilitar-lo o enderrocar-lo, a la seva elecció, en el termini fixat per l’ajuntament, i sens perjudici de l’aplicació de l’execució subsidiària a càrrec dels propietaris, si s’escau.

4.  En el cas d’una declaració de ruïna legal que afecti un edifici catalogat, objecte d’un procediment de catalogació o declarat bé cultural, correspon a l’administració competent la determinació dels efectes de la declaració de ruïna, sens perjudici de l’obligació dels propietaris d’adoptar les mesures urgents i imprescindibles per a mantenir-lo en condicions de seguretat.

5.  Si hi ha urgència i perill en la demora d’una declaració de ruïna legal d’un edifici, l’ajuntament o l’alcalde o alcaldessa, sota la seva responsabilitat, per motius de seguretat, ha de disposar el que calgui respecte a l’habitabilitat de l’immoble i el desallotjament dels seus ocupants, i també respecte a l’apuntalament o l’enderrocament total o parcial de l’immoble.

Article 191

Procediments de protecció de la legalitat urbanística

1. Totes les accions o les omissions que presumptament comportin vulneració de les determinacions contingudes en aquesta Llei o en el planejament urbanístic, subjectes a sanció de conformitat amb el que estableixen aquesta Llei i el reglament que la desplegui, han de donar lloc a les actuacions administratives necessàries per a aclarir els fets i, subsegüentment, o bé directament, si no es requereix informació prèvia, a la incoació d'un expedient de protecció de la legalitat urbanística.

2. La potestat de protecció de la legalitat urbanística és d'exercici preceptiu. L'exercici d'aquesta potestat dóna lloc a la instrucció i la resolució d'un procediment o de més d'un que tenen per objecte, conjuntament o separadament, l'adopció de les mesures següents:

a) La restauració de la realitat física alterada i de l'ordre jurídic vulnerat.

b) La imposició de sancions.

[Aquest article està redactat conforme a les modificacions introduïdes per l'art. 9 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la redacció anterior d'aquest article, cliqui aquí.]

Article 192

Òrgans competents i legislació aplicable als procediments de protecció de la legalitat urbanística

1.  La tramitació dels expedients de protecció de la legalitat urbanística s’ha d’ajustar al que estableix la legislació reguladora de l’exercici de la potestat sancionadora, amb les especificitats assenyalades per aquesta Llei.

2.  En el cas que les mesures de restauració i de determinació de danys i perjudicis s’adoptin mitjançant procediments específics, aquests s’han d’ajustar al que estableix la legislació de procediment administratiu comú, amb les especificitats assenyalades per aquesta Llei.

3.  El Departament de Política Territorial i Obres Públiques exerceix la potestat de protecció de la legalitat urbanística respecte a presumptes infraccions greus i molt greus, en cas que l’òrgan municipal competent no incoï l’expedient corresponent dins els deu dies següents a la comunicació prèvia, o bé, en supòsits d’urgència constatada expressament en la notificació, dins els tres dies següents. En aquests supòsits, l’adopció de mesures provisionals correspon al director o directora general d’Urbanisme.

Article 193

Inspecció urbanística

1.  La inspecció urbanística ha d’ésser exercida pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques i pels òrgans de l’Administració local, en el marc de les competències respectives i d’acord amb la legislació vigent.

2.  Els informes resultants de les inspeccions urbanístiques que facin els òrgans de la Generalitat o altres ens locals han d’ésser comunicats en tots els casos als ajuntaments dels municipis on s’hagin produït els fets.

3.  Es reconeix la condició d’autoritat al personal al servei de les entitats públiques a què es refereix l’apartat 1 al qual s’encomani expressament l’exercici de la inspecció urbanística. En l’exercici d’aquesta activitat, el personal de les administracions competents pot inspeccionar tota mena d’obres i d’instal·lacions; els fets que constati aquest personal tenen valor probatori, d’acord amb el que estableix la legislació de procediment administratiu comú.

Article 194

Caducitat dels procediments

1.  Els procediments de protecció de la legalitat urbanística caduquen si, un cop transcorregut el termini màxim de sis mesos per a dictar resolució, aquesta no ha estat dictada i notificada. Aquest termini resta interromput en els supòsits a què es refereix la legislació de procediment administratiu comú, i per tot el temps que calgui per a fer les notificacions mitjançant edictes, si escau.

2.  Si la resolució de l’expedient de protecció de la legalitat urbanística no correspon a l’ens que l’ha incoat, el termini de caducitat és de vuit mesos i l’òrgan competent ha de rebre la documentació completa dos mesos abans, com a mínim, de l’exhauriment d’aquest termini.

Article 195

Mesures provisionals

Un cop incoat un expedient de protecció de la legalitat urbanística, l’òrgan competent pot adoptar les mesures provisionals que cregui necessàries per a garantir l’eficàcia de la resolució final. L’acord d’adopció ha d’ésser motivat. Aquestes mesures inclouen, amb caràcter enunciatiu i no exhaustiu, tant la suspensió de les obres que regula el capítol II com la retirada dels materials i de la maquinària a càrrec del titular de les obres.

Article 196

Col·laboració del Registre de la Propietat en l’eficàcia dels actes administratius en matèria urbanística

1.  Els acords administratius en matèria de protecció de la legalitat urbanística regulats per la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i de valoracions es constaten en el Registre de la Propietat, d’acord amb la legislació hipotecària.

2.  Els òrgans competents en matèria urbanística, segons el que disposa aquesta Llei, poden, a banda del que estableix l’apartat 1, instar el Registre de la Propietat a practicar l’assentament que correspongui respecte als actes administratius següents:

a) La suspensió d’actes d’edificació o d’ús del sòl o del subsòl efectuats sense llicència o sense ordre d’execució, o bé sense ajustar-se a les condicions que s’hi estableixin.

b) La suspensió dels efectes d’una llicència o d’una ordre d’execució i la paralització de les obres iniciades a l’empara d’aquesta.

c) La declaració de lesivitat d’una llicència o d’una ordre d’execució.

d) L’anul·lació administrativa d’una llicència o d’una ordre d’execució o la resolució administrativa dictada en execució d’una sentència que hagi declarat l’anul·lació.

e) L’acord d’enderrocament i de reposició del sòl a l’estat anterior a l’execució de les obres constitutives de la infracció.

f) La resolució que, per a finques hipotecàries determinades, constati que queden fora d’ordenació els edificis o les instal·lacions.

g) La resolució administrativa que acordi l’execució forçosa dels actes adoptats en virtut d’aquesta Llei.

h) Les resolucions que posin fi a un procediment de protecció de la legalitat urbanística.

Article 197

Ordres de suspensió d’obres i requeriments de legalització

1. Si els actes d'edificació o d'ús del sòl i el subsòl que especifica l'article 179 s'efectuen sense llicència o sense ordre d'execució o no s'ajusten a les condicions que s'hi assenyalen, l'alcalde o alcaldessa, un cop incoat l'expedient de protecció de la legalitat urbanística, ha de dictar una primera resolució de suspensió provisional i immediata d'aquests actes, i ha de ratificar o modificar la resolució de suspensió provisional dins els quinze dies posteriors al venciment del termini d'audiència de quinze dies que s'atorga als afectats en notificar–los la primera resolució.

2. En el cas de ratificació de la resolució de suspensió, o si s'acorda la incoació d'un expedient de restauració de la realitat física alterada, es requereix la persona interessada perquè, en el termini de dos mesos comptats d'ençà de la notificació corresponent, sol·liciti la llicència pertinent o, si escau, ajusti les obres a la llicència o a l'ordre d'execució, tret que aquestes siguin manifestament il·legalitzables. Aquest requeriment també escau quan les obres no autoritzades o no ajustades a les condicions assenyalades ja s'han executat.

3. La suspensió provisional, en cas que no es ratifiqui en el termini de quinze dies, resta automàticament sense efecte, sens perjudici que l'administració pugui posteriorment dictar una nova resolució de suspensió, amb la incoació de l'expedient de restauració.

4. El director o directora general d'Urbanisme, en el supòsit de presumptes infraccions greus o molt greus, pot acordar la mesura cautelar de suspensió i, si escau, la ratificació ulterior d'aquesta si, un cop requerit l'ajuntament a aquests efectes, l'alcalde o alcaldessa no adopta la mesura corresponent en el termini que estableix l'article 192.3. Igualment, el director o directora general d'Urbanisme pot requerir la persona interessada perquè legalitzi les obres executades sense llicència o sense ajustar–se als termes d'aquesta si l'ajuntament no ho fa en els terminis que estableix l'article 192.3.

[Aquest article està redactat conforme a les modificacions introduïdes per l'art. 9 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la redacció anterior d'aquest article, cliqui aquí.]

Article 198

Restauració de la realitat física alterada

1. Un cop transcorregut el termini de dos mesos establert per l'article 197 sense que s'hagi sol·licitat la llicència corresponent, o sense que s'hagin ajustat les obres o les actuacions a les condicions assenyalades, l'ajuntament, mitjançant la resolució del procediment de reposició, ha d'acordar l'enderrocament de les obres, a càrrec de la persona interessada, i ha d'impedir definitivament els usos a què podien donar lloc. Ha de procedir de la mateixa manera si les obres són manifestament il·legals o si la llicència es denega perquè l'atorgament d'aquesta seria contrari a les prescripcions de l'ordenament urbanístic.

2. Si, en el supòsit a què es refereix l'apartat 1, la persona interessada no executa l'acord en el termini d'un mes, l'alcalde o alcaldessa en pot acordar l'execució subsidiària, sens perjudici de la imposició de multes coercitives d'acord amb l'article 217.

3. Si, en el supòsit regulat per l'apartat 1, no es produeix l'actuació municipal corresponent, el director o directora general d'Urbanisme, en el cas de presumptes infraccions urbanístiques greus, o el conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques, en el cas de presumptes infraccions urbanístiques molt greus, un cop fet el requeriment pertinent, ha d'acordar la mesura de reposició i, si la persona interessada no l'executa en el termini d'un mes, en pot acordar l'execució subsidiària.

[Aquest article està redactat conforme a les modificacions introduïdes per l'art. 9 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la redacció anterior d'aquest article, cliqui aquí.]

Article 199

Prescripció de l’acció de restauració

L'acció per a requerir la legalització de les obres o de les actuacions dutes a terme sense llicència, per a ajustar–les a la llicència atorgada o per a adoptar altres mesures de restauració prescriu al cap de sis anys, a comptar d'acord amb el que disposa l'article 219, a excepció dels actes nuls de ple dret, que resten subjectes al que estableix l'article 202. 

[Aquest article està redactat conforme a les modificacions introduïdes per l'art. 9 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la redacció anterior d'aquest article, cliqui aquí.] 

Article 200

Revisió de llicències i d’ordres d’execució

1. Les llicències i les ordres d'execució el contingut de les quals sigui contrari a les determinacions d'aquesta Llei i dels plans i les normes d'ordenació urbana han d'ésser revisades seguint el procediment pertinent entre els que estan establerts per a la revisió dels actes en via administrativa.

2. El director o directora general d'Urbanisme pot instar la incoació dels expedients de revisió, mitjançant petició raonada efectuada a l'ajuntament, tant si es tracta d'actes nuls com si es tracta d'actes anul·lables.

3. Si les obres autoritzades es troben en curs d'execució, l'òrgan competent per a acordar la incoació de l'expedient de revisió ha de suspendre l'executivitat de l'acte administratiu i ordenar la paralització immediata de les obres iniciades a l'empara d'aquest acte.

4. L'ajuntament ha d'acordar, si és procedent, mitjançant el pertinent procediment de reposició de la realitat física alterada, l'enderrocament de les obres dutes a terme, sempre sens perjudici de les responsabilitats que siguin exigibles conformement al que disposa aquesta Llei.

[Aquest article està redactat conforme a les modificacions introduïdes per l'art. 9 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la redacció anterior d'aquest article, cliqui aquí.]

Article 201

Efectes de la incoació d’expedients de revisió de llicències en les cèdules d’habitabilitat i les llicències de primera ocupació

1.  La suspensió d’efectes de llicències atorgades i la incoació d’expedients de revisió administrativa d’aquestes comporta la suspensió de la tramitació de les cèdules d’habitabilitat i de les llicències de primera ocupació.

2.  L’atorgament de cèdules d’habitabilitat per raó de la primera ocupació dels habitatges i el subministrament de serveis per a l’equipament dels edificis s’han d’ajustar al que estableix la legislació en matèria d’habitatge.

Article 202

Actes nuls

1.  Són nuls de ple dret:

a) Els actes de parcel·lació, d’urbanització, d’edificació i d’ús del sòl i del subsòl que es duguin a terme sense llicència o sense ordre d’execució en terrenys qualificats en el planejament com a zones verdes públiques o espais lliures d’edificació de caràcter públic, i també els que es duguin a terme en terrenys classificats com a sòl no urbanitzable en virtut del que disposa l’article 32-a, primer.

b) Les llicències o les ordres d’execució que s’atorguin amb infracció de les determinacions d’aquesta Llei o dels plans i les normes d’ordenació urbana, respecte als terrenys a què fa referència la lletra a.

2.  Les mesures regulades pels articles 197 a 201 referents a l’adopció d’acords d’enderrocament i de revisió són aplicables en els supòsits especificats per l’apartat 1, sense limitació de termini.

[La Disposició addicional primera  de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612) ha substituït la remissió que aquest article feia a l'art. 32.1.a per l'article 32-a.]

Article 203

Classificació de les infraccions urbanístiques

1.  Són infraccions urbanístiques totes les accions o les omissions tipificades com a tals per aquesta Llei.

2.  Les infraccions urbanístiques es classifiquen en molt greus, greus i lleus, d’acord amb aquesta Llei i amb les especificacions reglamentàries pertinents per a identificar-les correctament.

Article 204

Actuacions que vulneren l’ordenament jurídic

1. La vulneració de l'ordenament jurídic urbanístic es produeix tant mitjançant actuacions sense llicència o sense ordre d'execució com mitjançant actuacions que no s'ajusten a les condicions d'aquests actes administratius.

2. La manca dels títols administratius concrets que, d'acord amb aquesta Llei, habiliten per a dur a terme els actes de parcel·lació, urbanització, edificació o ús del sòl, o l'acompliment d'aquestes actuacions vulnerant el contingut dels dits títols constitueix una infracció urbanística de caràcter molt greu, greu o lleu, segons que correspongui, en funció dels supòsits continguts en els articles 205, 206 i 207. Igualment, constitueix una infracció urbanística lleu l'acompliment d'actuacions que requereixen una comunicació prèvia en substitució de la llicència urbanística si es duen a terme sense haver–la presentada o bé sense respectar el contingut de la comunicació.

[Aquest article està redactat conforme a les modificacions introduïdes per l'art. 9 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la redacció anterior d'aquest article, cliqui aquí.]

Article 205

Infraccions urbanístiques molt greus

Són infraccions urbanístiques molt greus:

a) Els actes de parcel·lació urbanística, d’urbanització, d’ús del sòl i el subsòl i d’edificació contraris a l’ordenament jurídic urbanístic que es duguin a terme en sòl no urbanitzable objecte d’algun règim de protecció especial, d’acord amb el que estableix l’article 32-a, i també en terrenys reservats, en qualsevol classe de sòl, a sistemes generals o bé a zones verdes, espais lliures i zones esportives públics.

b) La tala o l’abatiment d’arbres que comporti la desaparició d’espais boscosos o d’arbredes protegits pel planejament urbanístic.

c) La vulneració, en més d’un 30%, en qualsevol classe de sòl, dels paràmetres imperatius establerts pel planejament urbanístic relatius a densitat d’habitatges, nombre d’establiments, sostre, alçària, volum, situació de les edificacions i ocupació permesa de la superfície de les finques o les parcel·les.

d) La divisió o la segregació de terrenys en sòl no urbanitzable objecte d’algun règim de protecció especial, en contra de les determinacions d’aquesta Llei.

[La Disposició addicional primera  de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612) ha substituït la remissió que aquest article feia a l'art. 32.2 per l'article 32-a.]

Article 206

Infraccions urbanístiques greus

Són infraccions urbanístiques greus:

a) Els actes tipificats per l’article 205.a que es duguin a terme en sòl no urbanitzable no sotmès a cap règim de protecció especial, en sòl urbanitzable no delimitat i en terrenys reservats pel planejament a sistemes locals de comunicació i d’equipaments comunitaris.

b) L’incompliment, en sòl urbà i en sòl urbanitzable delimitat, de les determinacions urbanístiques sobre urbanització, usos del sòl i del subsòl i parcel·lació urbanística.

c) La vulneració, en més d’un 10% i fins a un 30%, en qualsevol classe de sòl, dels paràmetres imperatius a què fa referència l’article 205.c.

d) L’incompliment del deure de conservació de terrenys, urbanitzacions, edificacions, rètols i instal·lacions en general, en condicions de seguretat.

e) La tala o l’abatiment d’arbres integrants d’espais boscosos o d’arbredes protegits pel planejament urbanístic que no comporti la desaparició d’aquests espais o arbredes.

f) La divisió o la segregació de terrenys en sòl no urbanitzable que no sigui objecte de cap règim de protecció especial, o bé en sòl urbanitzable no delimitat, en contra de les determinacions d’aquesta Llei.

g) Els supòsits tipificats per l’article 209.1.  

Article 207

Infraccions urbanístiques lleus

Són infraccions urbanístiques lleus:

a) L'incompliment, en sòl urbà i en sòl urbanitzable delimitat, de les determinacions urbanístiques sobre règim d'indivisibilitat de finques i sobre edificació.

b) La vulneració de l'ordenament jurídic urbanístic en sòl no urbanitzable no subjecte a protecció especial i en sòl urbanitzable sense planejament parcial definitivament aprovat, en els supòsits següents:

Primer. En matèria d'ús del sòl i del subsòl, si l'actuació no comporta fer edificacions ni instal·lacions fixes.

Segon. En matèria d'edificació, si l'actuació consisteix en la construcció d'elements auxiliars o complementaris d'un ús o una edificació preexistents legalment implantats.

c) La vulneració, fins a un 10%, en qualsevol classe de sòl, dels paràmetres imperatius a què fa referència l'article 205–c.

d) L'incompliment del deure de conservació dels terrenys, les urbanitzacions, les edificacions, els rètols i les instal·lacions en general en condicions de salubritat i decòrum públic.

e) Els actes a què fan referència els articles 205 i 206 que siguin legalitzables i s'ajustin al que estableix l'article 208.

f) Els actes de propaganda d'urbanitzacions, per mitjà d'anuncis, cartells, tanques publicitàries, fullets o cartes, per mitjans informàtics o per qualsevol altre sistema de divulgació o difusió que no expressin les dades referents a l'aprovació de l'instrument de planejament corresponent o que incloguin indicacions susceptibles d'induir a error els consumidors.

g) La tala o l'abatiment d'arbres sense la llicència urbanística corresponent, si l'exigeixen el planejament urbanístic o les ordenances municipals.

h) L'execució d'actes legalitzables d'acord amb el planejament vigent sense tenir el corresponent títol administratiu habilitant.

[Aquest article està redactat conforme a les modificacions introduïdes per l'art. 9 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la redacció anterior d'aquest article, cliqui aquí.]

Article 208

Infraccions urbanístiques lleus per legalització efectiva

1.  Els actes tipificats com a infraccions greus o molt greus pels articles 205 i 206 que siguin legalitzables constitueixen infracció urbanística lleu si, abans que recaigui la resolució sancionadora en el procediment corresponent, els presumptes infractors n’han instat en la forma deguda, davant l’administració competent, la legalització, i aquesta s’ha aprovat o autoritzat.

2. Als efectes del que determina l’apartat 1, la tramitació de l’expedient de protecció de la legalitat urbanística se suspèn un cop s’acredita davant l’instructor o instructora que s’ha presentat la sol·licitud de legalització, fins que aquesta sol·licitud es resolgui, amb interrupció dels terminis de caducitat i de prescripció.

3.  Les divisions o les segregacions de terrenys que, en qualsevol classe de sòl, estiguin mancades de la declaració prèvia que la llicència de parcel·lació és innecessària, s’entén que queden legalitzades si es demana i s’obté la dita declaració.

4.  Als efectes del que estableix l’apartat 1, les sancions procedents per infracció lleu s’apliquen en la quantia màxima si es tracta de supòsits regulats per l’article 205 i en la quantia mitjana si es tracta de supòsits regulats per l’article 206.

5. En els supòsits regulats per l’article 207, si els actes són legalitzables i es compleixen les determinacions que estableix l’apartat 1, s’aplica la sanció en la quantia mínima.

Article 209

Restauració voluntària de la realitat física o jurídica alterada

1.  Els actes tipificats com a infraccions molt greus per l’article 205 que no siguin legalitzables constitueixen infracció urbanística greu si els presumptes infractors procedeixen a la reposició de la realitat física o jurídica a l’estat anterior a l’alteració, mitjançant les operacions materials o jurídiques pertinents.

2.  En el supòsit regulat per l’apartat 1, s’aplica la sanció de quantia mitjana entre el grau mínim i el mitjà.

3.  Als efectes del que determina l’apartat 1, la decisió de procedir a la restauració de la realitat física o jurídica alterada s’ha d’acreditar abans de la resolució del procediment corresponent i s’ha de garantir, d’acord amb el que sigui determinat per reglament, en una quantia no inferior al 50% del pressupost de restauració.

4.  Un cop acreditada la decisió de procedir a la restauració de la realitat física o jurídica alterada, se suspèn la tramitació de l’expedient, tal com estableix l’article 208.2.5. Les actuacions materials que calgui executar per a la restauració de la situació física o jurídica alterada han d’ésser autoritzades amb aquesta finalitat exclusiva.

6.  El que estableix aquest article s’aplica també a les infraccions tipificades com a greus i lleus pels articles 206 i 207. En el supòsit d’infracció greu és aplicable la sanció en el grau mínim, i en el supòsit d’infracció lleu és aplicable la sanció en el grau mitjà.

Article 210

Operacions que tenen per objecte la constitució d'elements privatius

1. La constitució d'un règim de propietat horitzontal o d'un complex immobiliari privat, o la seva modificació quan comporti un increment del nombre d'habitatges o d'establiments, i també les operacions que tinguin per objecte constituir més elements susceptibles d'aprofitament independent dels que s'hagin fet constar en una declaració d'obra nova precedent, es tipifiquen com a infracció urbanística greu si s'efectuen en contra de les determinacions del planejament, o bé sense llicència urbanística prèvia, d'acord amb el que estableix l'article 179.2–r, o bé en contra de la llicència atorgada.

2. S'ha d'incorporar, a l'escriptura de les operacions a què fa referència l'apartat 1, un testimoniatge de la llicència urbanística en què consti expressament el nombre d'habitatges o d'establiments permesos. Per a poder fer la inscripció ulterior en el Registre de la Propietat s'ha de complir aquest requisit.

[Aquest article està redactat conforme a les modificacions introduïdes per l'art. 9 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la redacció anterior d'aquest article, cliqui aquí.]

Article 211

Quantia de les sancions

1.  Les infraccions urbanístiques lleus se sancionen amb una multa de 300 a 3.000 euros.

2.  Les infraccions urbanístiques greus se sancionen amb una multa de 3.001 a 30.000 euros.

3.  Les infraccions urbanístiques molt greus se sancionen amb una multa de 30.001 a 1.500.000 euros.

4.  L’import de les sancions s’ha d’incrementar fins a la quantia del benefici obtingut pels infractors, si aquest és superior.

Article 212

Graduació de les sancions

Per tal de graduar les sancions que s’han d’aplicar, a més dels criteris inclosos en els principis reguladors de la potestat sancionadora, cal atendre la gravetat amb què la infracció afecta els béns i els interessos protegits per l’ordenament urbanístic, la gravetat del risc creat, el grau de culpabilitat de cadascun dels infractors, l’entitat econòmica dels fets constitutius de la infracció i la viabilitat de la legalització de la infracció comesa.

Article 213

Persones responsables als efectes del règim sancionador

1.  Són responsables, als efectes del règim sancionador regulat per aquesta Llei, totes les persones físiques o jurídiques que incorrin en infracció urbanística amb les conductes, les obres i les actuacions respectives o bé mitjançant l’incompliment de llurs obligacions o de les ordres de les quals siguin destinatàries.

2.  A l’efecte de la responsabilitat per infracció urbanística, es consideren promotors els agents, els gestors o els impulsors de l’actuació, si no són els propietaris.

3.  En les obres que s’executin sense llicència o amb inobservança de les clàusules d’aquesta, han d’ésser sancionats, amb les multes que determina aquesta Llei, els propietaris, els promotors, els constructors o els empresaris de les obres i els tècnics directors de l’execució d’aquestes.

4.  Els agents responsables es determinen d’acord amb les definicions emprades per la legislació sobre ordenació de l’edificació.

5.  Les multes que s’imposin a subjectes diferents com a conseqüència d’una mateixa infracció tenen entre elles caràcter independent, llevat del supòsit en què l’obligació prevista legalment correspongui a diverses persones conjuntament, les quals han de respondre solidàriament de les infraccions que cometin i de les sancions que se’ls imposin.

Article 214

Òrgans competents

1.  Els òrgans locals competents per a resoldre els procediments sancionadors, sens perjudici del que estableixen els apartats 2 i 3, són els següents:

a) L’alcalde o alcaldessa, en el cas d’infraccions lleus i greus.

b) El ple de l’ajuntament, en el cas d’infraccions molt greus.

2.  Si l’import de la multa que conté la proposta de resolució d’un procediment sancionador és superior a 300.000 euros i inferior a 600.000 euros, l’autoritat competent per a resoldre el procediment és el director o directora general d’Urbanisme, amb l’informe previ de la comissió territorial d’urbanisme competent. En el cas que la multa sigui d’un import superior, l’autoritat competent és el conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques, amb l’informe previ de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya.

3.  En el supòsit que la potestat de protecció de la legalitat urbanística, d’acord amb el que estableix l’article 192.3, sigui exercida pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, la competència per a la resolució del procediment sancionador s’atribueix segons el que disposa l’apartat 2.

Article 215

Percepció de les multes imposades

1.  L’import de les multes imposades tant per les autoritats locals com pels òrgans de l’Administració de la Generalitat a proposta d’aquelles és percebut pels ens locals corresponents.

2.  L’Administració de la Generalitat percep l’import de les multes quan exerceix la potestat sancionadora.

3.  L’import dels ingressos de l’administració en virtut de les sancions establertes per aquesta Llei es destina al patrimoni públic de sòl i d’habitatge.

Article 216

Infraccions connexes

1. En el cas que sobre un mateix subjecte s'instrueixi un expedient sancionador per més d'una infracció entre les quals hi hagi connexió de causa i efecte, se li ha d'imposar la sanció que correspongui a la infracció comesa més greu, per a la graduació de la qual s'ha de tenir en compte el resultat final perseguit i el dany causat.

2. S'han d'imposar als responsables, en els supòsits de concurrència de dues o més infraccions urbanístiques altres que els que regula l'apartat 1, les multes corresponents a cadascuna de les infraccions comeses, si bé mitjançant un únic expedient de protecció de la legalitat urbanística. En aquest cas, l'òrgan competent per a imposar les multes és el que té atribuïda la competència per a imposar la sanció de més quantia.

3. Correspon al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, en els mateixos supòsits que regula l'apartat 2, quan aquest departament exerceix la protecció de la legalitat urbanística i concorren infraccions greus o molt greus amb d'altres de lleus, la instrucció de l'expedient que les engloba, amb la corresponent adopció, si escau, de mesures provisionals, la imposició de totes les multes i l'adopció de les mesures de restauració i de determinació de danys i perjudicis. L'òrgan competent per a imposar les sancions i adoptar aquestes darreres mesures és el que té atribuïda la competència per a imposar la sanció de més quantia.

[Aquest article està redactat conforme a les modificacions introduïdes per l'art. 9 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la redacció anterior d'aquest article, cliqui aquí.]

Article 217

Multes coercitives per incompliment de les resolucions de restauració i d’altres acords

1.  Un cop finit el termini determinat perquè la persona interessada porti a terme les actuacions de reposició del subsòl, del sòl o del vol a l’estat anterior a la comissió de la infracció, si aquestes actuacions no s’han portat a terme, l’administració competent ha d’optar, en el termini màxim d’un mes, entre l’execució subsidiària o l’atorgament d’un nou termini perquè la persona inculpada faci les actuacions que calguin, i així successivament, i pot imposar multes coercitives per l’incompliment dels terminis fixats per una quantia de 300 a 3.000 euros.

2.  Es poden imposar multes coercitives, en els termes fixats per l’apartat 1, en els supòsits següents:

a) Incompliment d’ordres d’execució urbanística.

b) Incompliment d’ordres de suspensió d’actes de parcel·lació, d’urbanització, d’ús del sòl i d’edificació.

c) Incompliment de qualsevol mesura cautelar acordada en matèria de protecció de la legalitat urbanística.

Article 218

Actuacions constitutives d’infracció a l’empara de llicència o d’ordre d’execució

1.  Si les activitats constitutives d’infracció urbanística es fan a l’empara d’una llicència o d’una ordre d’execució i d’acord amb les seves determinacions, no es pot imposar cap sanció mentre no s’anul·li l’acte administratiu que les autoritza. El procediment d’anul·lació interromp el termini de prescripció de la infracció comesa.

2.  Si l’anul·lació d’una llicència és conseqüència de l’anul·lació de l’instrument de planejament corresponent, no s’ha d’imposar cap sanció a les persones que actuïn a l’empara de la dita llicència.

Article 219

Prescripció d’infraccions i de sancions urbanístiques

1.  Les infraccions urbanístiques molt greus prescriuen al cap de sis anys, les greus prescriuen al cap de quatre anys i les lleus prescriuen al cap de dos anys.

2.  El termini de prescripció fixat per l’apartat 1 comença a comptar el dia en què s’ha comès la infracció, llevat dels casos en què es persisteixi d’una manera continuada en la conducta constitutiva d’infracció o en els casos en què el fet únic constitutiu d’infracció es prolongui en el temps. En aquests casos el termini de prescripció es computa a partir de l’acabament o el cessament de l’activitat il·lícita.

3.  Les sancions imposades per les infraccions urbanístiques prescriuen al cap de tres anys si són molt greus, al cap de dos anys si són greus i al cap d’un any si són lleus.

4.  Les ordres de restauració de la realitat física alterada i les obligacions derivades de la declaració d’indemnització per danys i perjudicis prescriuen al cap de sis anys.

5.  Els terminis de prescripció fixats pels apartats 3 i 4 comencen a comptar l’endemà del dia en què assoleix fermesa en via administrativa la resolució per la qual s’imposa la sanció o l’obligació.

6.  Els terminis de prescripció establerts pels apartats 1 i 4 no són aplicables en els supòsits regulats per l’article 202.1, que en tots els casos són susceptibles de sanció i de l’acció de reposició sense limitació de termini.

7.  En els supòsits regulats pels articles 208.1 i 209.1, els terminis de prescripció de la infracció i les regles de competència aplicables són els corresponents a la gravetat de la infracció originària.

Primera

El Govern, si les circumstàncies ho aconsellen, pot modificar per decret, amb el dictamen previ de la Comissió Jurídica Assessora, les quanties de les reserves i les previsions a què fan referència els articles 43, 58.1.f i 65.3 i 4.  Aquestes quanties solament es poden disminuir, amb el dictamen favorable previ de la Comissió Jurídica Assessora, si ho exigeixen circumstàncies excepcionals. Igualment, el Govern pot establir altres reserves i previsions de naturalesa anàloga a proposta del conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques o, si escau, del conseller o consellera d’aquest Departament i del conseller o consellera competent per raó de la matèria.

Segona

S’autoritza el Govern per a establir per decret els criteris d’acord amb els quals els plans generals han de fixar la quantia mínima de les reserves i les previsions aplicables al sòl urbà, o bé per a determinar la dita quantia directament, segons les circumstàncies urbanístiques de les poblacions afectades. Mentre no s’aprovi aquest decret, les quanties mínimes de les reserves i les previsions aplicables al sòl urbà es fixen directament en el planejament d’ordenació urbanística municipal i en els programes d’actuació urbanística municipal.

Tercera

S’autoritza el Govern per a modificar el percentatge de la reserva fixada per l’article 57.3 amb caràcter diferencial per a diferents àmbits homogenis, i també per a modificar la densitat determinada pel mateix precepte.

Quarta

1.  S’autoritza el Govern per a regular per decret les condicions, els requisits i els terminis sota el compliment dels quals el planejament urbanístic pot imposar als propietaris l’obligació de conservar les obres i les instal·lacions d’urbanització executades, més enllà de la recepció definitiva d’aquestes per l’administració o, si s’escau, per a determinar-la directament, per a tot el territori de Catalunya o per a una part d’aquest. Mentre no s’aprovi la dita regulació, el planejament pot establir aquesta obligació, per raons justificades de desproporció entre els costos i els tributs, fins que l’àmbit arribi a tenir consolidada l’edificació en dues terceres parts i, en qualsevol cas, com a màxim durant cinc anys a partir de la recepció, total o parcial, de les obres d’urbanització.

2.  S’autoritza el Govern per a regular per decret, en el termini de divuit mesos, el règim organitzatiu específic de les entitats urbanístiques col·laboradores, llurs funcions i atribucions i els drets i deures de llurs membres, i també l’estatut urbanístic de les urbanitzacions privades i dels complexos immobiliaris privats.

Cinquena

S’autoritza el Govern per a regular per decret les matèries següents:

a) L’homologació de la documentació integrant de les figures de planejament urbanístic, dels projectes d’urbanització complementaris, dels instruments de gestió i de les llicències de parcel·lació i d’edificació, i també la dels documents complementaris d’aquestes.

b) La incorporació de les noves tecnologies electròniques, telemàtiques, informàtiques i altres en la tramitació i la publicitat del planejament i de la gestió urbanístics.

c) La incorporació obligatòria de les noves tecnologies de la comunicació i del transport, i de totes les altres tecnologies vinculades a la qualitat de vida i a la sostenibilitat ambiental urbanes, al conjunt de les obres d’urbanització que s’estableixin i s’executin al servei dels assentaments humans.

Sisena

S’autoritza el Govern per a adaptar per decret, a proposta del conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques, la quantia de les multes establertes pels articles 211 i 217 a l’evolució de les circumstàncies socioeconòmiques, en funció de l’índex general de preus de consum publicat per l’Institut Català d’Estadística.

Setena

S’autoritza el Govern, d’acord amb el que estableix la disposició final segona de la Llei 8/1987, del 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya, per a regular, amb caràcter supletori, si manquen les disposicions reglamentàries de les corporacions locals, el desplegament dels aspectes relatius a la participació ciutadana en l’elaboració dels plans d’ordenació urbanística municipal i dels programes d’actuació urbanística municipal.

Vuitena

1.  El Govern ha de presentar al Parlament, dins l’any 2002, un projecte de llei de modificació de la Llei 24/1991, del 24 de desembre, de l’habitatge, que inclogui: la regulació de l’habitatge de protecció pública, amb una atenció especial als règims de lloguer o de cessió d’ús; la conservació i la rehabilitació del parc d’habitatges; els principis sobre habitabilitat, seguretat i funcionalitat dels habitatges; el règim d’infraccions i sancions, i la resta de matèries necessàries per a actualitzar la dita Llei i per a harmonitzar-la amb les disposicions de la Llei present i de les altres lleis que hi siguin connexes.

2.  El Govern ha d’impulsar, dins l’any 2002, els estudis pertinents per a la identificació de les característiques dels barris i les àrees urbanes necessitats d’una atenció especial, en relació amb la degradació de les edificacions i llur rehabilitació, les problemàtiques de marginalitat, l’obsolescència generalitzada d’infraestructures i de serveis i altres condicions similars, i ha de definir, dins la programació corresponent, les mesures que calgui aplicar o desenvolupar, en col·laboració amb totes les administracions implicades.

Novena

S’autoritza el Govern per a dictar les disposicions necessàries per al desplegament i l’aplicació d’aquesta Llei, tant si fan referència als aspectes de procediment i de tramitació com als aspectes substantius del contingut de la Llei, amb la finalitat de facilitar-ne el compliment i de garantir:

a) L’operativitat dels principis generals de l’actuació urbanística.

b) El funcionament coordinat, àgil i eficaç de les administracions amb competències urbanístiques.

c) La implantació de les determinacions sobre règim del sòl, planejament i gestió urbanístics, instruments de política de sòl i d’habitatge, intervenció en l’edificació i l’ús del sòl i protecció de la legalitat urbanística.

Desena

S’autoritza el Govern per a aprovar per decret la taula de vigències de la legislació urbanística aplicable a Catalunya.

Onzena

1.  Queda derogat el Decret legislatiu 1/1990, del 12 de juliol, pel qual s’aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.

2.  Queden derogades totes les lleis i les disposicions de rang inferior en allò que siguin incompatibles amb aquesta Llei, s’hi oposin o la contradiguin.

Dotzena

Aquesta Llei entra en vigor al cap de tres mesos d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.