Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Llei 13/1990
Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llei 13/1990

Anterior Amunt Següent

Llei 13/1990, de 9 de juliol, de l'acció negatòria, les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge

(DOGC núm. 1319, de 18.7.1990; BOE núm. 183, de 1.8.1990)

[Llei modificada per  la Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent (DOGC núm. 3556, de 18-01-2002; correcció d'errades DOGC núm. 3622, de 24-4-2002). En virtut d'aquesta llei resten derogats els arts. 4 a 25.]

[Aquesta llei ha estat derogada per la Llei 5/2006, de 10 de maig, del Llibre Cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals (DOGC núm. 4640, de 24-05-2006, pp. 23167-23202).]

 

 

EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

Amb aquesta Llei es fa un pas més vers la reforma i la modernització del dret immobiliari de Catalunya, i es continua el procés d'actualització constant i de necessària expansió del nostre dret.

La regulació de les servituds en la Compilació del Dret Civil de Catalunya, fins ara vigent, és fragmentària i està pensada bàsicament per a una societat agrícola o rural. És, doncs, clara la conveniència de superar aquesta normativa, ampliant-la i tenint en compte la realitat social actual.

La Llei regula dos objectes específics: les servituds i les relacions de veïnatge. Per a fer-ho, ha de partir d'un marc general que fins ara no s'havia regulat mai en cap ordenament civil de l'Estat: l'acció negatòria. Aquesta acció permet al propietari de fer cessar totes les pertorbacions il·legítimes del seu dret que no siguin objecte de l'acció reivindicatòria i, alhora, constitueix la base sobre la qual s'edifica la resta de la Llei. Sense aquesta acció, continuaríem tenint una regulació fragmentària i antiquada.

S'introdueixen també algunes normes en matèria d'immissions. En aquest punt, el principi és establir un règim de dret privat de tutela del particular, a més del que pot tenir dins el dret públic.

En matèria de servituds predials, la Llei es proposa de configurar-les i adequar-les en funció d'una societat urbana i de serveis:

a) redefinint-ne el tipus i condicionant-ne l'existència a la prestació d'un avantatge per a la finca dominant.

b) exigint la mínima incomoditat o lesió per a la finca servent.

S'admet, també, la servitud de propietari i es coordina la regulació de les vicissituds civils i hipotecàries d'aquesta. Es disposa la servitud de pas de manera que, a més de la seva funció pròpia, que és donar pas al veí que no té sortida a la via pública pel seu propi predi, es relacioni amb les servituds de fer discórrer conduccions de tota mena.

La Llei estableix després el règim de la mitgeria, amb caràcter normalment dispositiu i buscant coordinar la normativa civil amb el Dret urbanístic.

Se suprimeix la mitgeria forçosa llevat del cas de les parets de tanca d'horts, patis i jardins. Fins ara, en matèria d'edificacions un propietari podia imposar la mitgeria a l'altre; a partir d'ara ho haurà de pactar. Naturalment, la Llei respecta les mitgeries ja existents.

La Llei té en compte, a més, les relacions de veïnatge. En aquest punt el principi general és de considerar que la primera regla entre veïns ha de ser la que ells mateixos estableixin en un pacte.

Finalment, la Llei regula aspectes molt concrets d'aquesta part del dret immobiliari i estableix que l'existència de signe aparent de servitud entre dues finques no es considera títol suficient perquè la servitud continuï. Conserva la prohibició de modificar el curs natural de l'aigua en perjudici de tercers. Reforma lleugerament el règim establert per la Compilació del Dret Civil de Catalunya en matèria de llums i vistes i distàncies entre plantacions, amb un petit augment de les separacions fins ara practicades.


CAPÍTOL 1

De l'acció negatòria i les immissions

 

Article 1

1. El propietari d'un immoble té acció per a fer cessar les pertorbacions il·legítimes del seu dret que no consisteixin en la privació o el reteniment indeguts de la possessió. Igualment en té per a exigir l'abstenció de pertorbacions futures i previsibles d'aquest mateix gènere.

2. No pertoca l'acció:

a) Si els fets actuals que es pretenen fer cessar o els futurs que es pretenen evitar no perjudiquen l'interès del propietari en la seva propietat.

b) Si, per disposició de la Llei o per negoci jurídic, el propietari ha de suportar la pertorbació.

 

Article 2

1. L'acció negatòria té per objecte la protecció de la llibertat del domini dels immobles i el restabliment de la cosa a l'estat anterior a una pertorbació jurídica o material.

2. En l'exercici de l'acció negatòria, a més de la cessació de la pertorbació, hom pot reclamar la indemnització corresponent pels danys i perjudicis produïts.

3. En l'exercici de l'acció negatòria, no cal que l'actor provi la il·legitimitat de la pertorbació.

4. L'acció negatòria és incompatible amb la reivindicatòria.

5. L'acció negatòria prescriu als cinc anys, comptadors a partir que el propietari tingui coneixement de la pertorbació il·legítima.

 

Article 3

1. Les immissions produïdes per actes il·legítims del veí que causen danys a l'immoble són prohibides, i generen responsabilitat pel dany causat. El propietari de l'immoble que és afectat per una immissió dolosa o culposa té acció negatòria per a fer-la cessar i té dret a rebre la indemnització corresponent pels danys causats.

2. Tot propietari ha de tolerar les immissions provinents d'una finca veïna, si aquestes són innòcues o si causen perjudicis no substancials.

3. Igualment, ha de tolerar les immissions que produeixin perjudicis substancials si són conseqüència de l'ús normal del predi veí, segons el costum local, i si la cessació comporta una despesa desproporcionada econòmicament. Tanmateix, pot adoptar les mesures procedents per tal d'atenuar els danys a càrrec del propietari veí.

4. En aquest cas, el propietari afectat té dret a la indemnització pels danys produïts en el passat i a una compensació econòmica, fixada de comú acord o judicialment, pels que es puguin produir en el futur si aquestes immissions afecten exageradament el producte del predi o l'ús normal d'aquest, segons el costum local.

5. Les immissions substancials provinents d'instal·lacions autoritzades administrativament només faculten el propietari veí afectat per a sol·licitar l'adopció de les mesures tècnicament possibles i econòmicament raonables per a evitar les conseqüències danyoses. Si d'aquesta manera les conseqüències no es poden evitar, el propietari pot reclamar la indemnització corresponent pels danys i perjudicis que sofreixi.

6. Cap propietari no és obligat a tolerar immissions dirigides especialment o artificialment vers la seva propietat.

 

 

CAPÍTOL 2

Servituds

SECCIÓ 1

Disposicions generals

 

Article 4

1. La servitud és un dret real que grava parcialment un immoble en benefici d'un altre. L'immoble a favor del qual està constituïda la servitud es diu predi dominant, i el que la pateix, predi servent.

2. El titular del predi dominant pot utilitzar el servent en la mesura determinada pel títol constitutiu o en la llei.

3. El titular del predi servent no pot realitzar els actes ni exercir els drets per als quals estaria legitimat si no existia la servitud.

[Article derogat per  la Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent (DOGC núm. 3556, de 18-01-2002; correcció d'errades DOGC núm. 3622, de 24-4-2002).]

 

Article 5

1. El titular del predi dominant té acció real per a mantenir i restituir l'exercici de la servitud establerta per la utilitat del seu predi contra el titular del predi servent que s'hi oposi.

2. L'actor ha de provar l'existència de la servitud i la lesió causada a aquest dret.

3. L'acció confessòria prescriu als trenta anys comptats des de l'acte obstatiu.

[Article derogat per  la Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent (DOGC núm. 3556, de 18-01-2002; correcció d'errades DOGC núm. 3622, de 24-4-2002).]

 

Article 6

Les servituds es constitueixen per títol, per usucapió i per disposició de la llei.

[Article derogat per  la Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent (DOGC núm. 3556, de 18-01-2002; correcció d'errades DOGC núm. 3622, de 24-4-2002).]

 

Article 7

L'existència d'un signe aparent de servitud entre dues finques pertanyents a un únic propietari no es considera, si se'n transmet una, títol suficient perquè la servitud continuï si en l'acte d'alienació no es disposa així.

[Article derogat per  la Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent (DOGC núm. 3556, de 18-01-2002; correcció d'errades DOGC núm. 3622, de 24-4-2002).]

 

Article 8

La servitud es constitueix per a utilitat exclusiva del predi dominant i no s'estén més enllà del que cal per a assolir-la.

[Article derogat per  la Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent (DOGC núm. 3556, de 18-01-2002; correcció d'errades DOGC núm. 3622, de 24-4-2002).]

 

Article 9

1. La servitud s'exerceix de la manera més adequada per a obtenir la utilitat del predi dominant, i, alhora, de la manera menys incòmoda i lesiva per al predi servent.

2. El titular del predi servent té dret a la indemnització corresponent pels danys i perjudicis causats per l'ús de la servitud, de conformitat amb aquesta Llei, que no siguin conseqüència necessària del seu exercici.

[Article derogat per  la Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent (DOGC núm. 3556, de 18-01-2002; correcció d'errades DOGC núm. 3622, de 24-4-2002).]

 

Article 10

1. El propietari del predi dominant pot fer en el predi servent les obres i els treballs necessaris per a l'ús i la conservació de la servitud, conformement al que disposa l'article 9.

2. Correspon al propietari del predi dominant el pagament de les despeses d'establiment i manteniment de les instal·lacions necessàries per a l'ús de la servitud.

3. Nogensmenys, si la instal·lació serveix també per a la utilitat del propietari del predi servent, aquest hi ha de contribuir proporcionalment.

4. El propietari del predi servent no pot fer cap obra que perjudiqui o dificulti l'exercici de la servitud.

5. El que disposen els apartats 1, 2, 3 i 4 és sens perjudici de pacte entre els interessats.

[Article derogat per  la Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent (DOGC núm. 3556, de 18-01-2002; correcció d'errades DOGC núm. 3622, de 24-4-2002).]

 

Article 11

L'adquisició de les servituds per usucapió té lloc mitjançant la possessió, pública, pacífica i ininterrompuda, en concepte de titular del dret de servitud, per un període de trenta anys.

[Article derogat per  la Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent (DOGC núm. 3556, de 18-01-2002; correcció d'errades DOGC núm. 3622, de 24-4-2002).]

 

Article 12

Si, per raó de lloc assignat primerament o de la manera establerta per a l'ús de la servitud, l'exercici d'aquesta esdevé excessivament carregós o incòmode per al propietari del predi servent o li impedeix la realització d'obres, reparacions o millores, aquest pot exigir, a càrrec seu, les modificacions que cregui convenients, sempre que siguin les adequades perquè no disminueixi el valor de la servitud ni en perjudiqui l'ús.

[Article derogat per  la Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent (DOGC núm. 3556, de 18-01-2002; correcció d'errades DOGC núm. 3622, de 24-4-2002).]

 

Article 13

Les servituds s'extingeixen:

a) Pel no-ús durant trenta anys.

b) Per l'arribada del terme, en les temporals, o pel compliment de la condició, en les condicionals.

c) Per renúncia del titular del predi dominant.

d) Per redempció convinguda entre els titulars dels predis dominants i servents.

[Article derogat per  la Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent (DOGC núm. 3556, de 18-01-2002; correcció d'errades DOGC núm. 3622, de 24-4-2002).]

 

Article 14

1. Si l'exercici de la servitud esdevé impossible, el titular del predi servent en pot exigir l'extinció.

2. La impossibilitat d'exigir la servitud es determina en funció de la naturalesa de la servitud a la qual afecta, però en cap cas no es té en compte la que dura menys d'un any complet.

3. El titular del predi que fou dominant té dret a reclamar al titular del que fou servent el restabliment, sense indemnització, de la servitud si, abans de transcórrer el temps necessari per a la prescripció, les circumstàncies dels predis dominant i servent en permeten novament l'exercici.

[Article derogat per  la Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent (DOGC núm. 3556, de 18-01-2002; correcció d'errades DOGC núm. 3622, de 24-4-2002).]

 

Article 15

1. La servitud de llums consistent en la lluerna, o sia, el buit que mesura una amplària constant en el parament extern de 12 cm i una alçària mínima de 45 cm i màxima de 70 cm, i la de degotís o desguàs adquirides per usucapió s'extingeixen si, per voluntat de l'amo del predi dominant, hom en fa desaparèixer el signe exterior, finestra, canal o conducció, mitjançant el qual s'exercia.

2. En el cas que les dites servituds hagin estat constituïdes per títol, només s'extingeixen per no-ús durant trenta anys.

[Article derogat per  la Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent (DOGC núm. 3556, de 18-01-2002; correcció d'errades DOGC núm. 3622, de 24-4-2002).]

 

Article 16

1. La divisió del predi dominant no extingeix la servitud, però tampoc no en pot fer més carregós l'exercici.

2. Si la servitud només és útil per a alguna de les finques que resulten de la divisió, el titular o els titulars del predi servent en poden exigir l'extinció respecte a les altres.

3. En cas de divisió o segregació, els titulars de la finca o finques resultants que no tenen cap utilitat per al predi dominant poden exigir l'extinció de la servitud respecte d'aquelles finques.

[Article derogat per  la Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent (DOGC núm. 3556, de 18-01-2002; correcció d'errades DOGC núm. 3622, de 24-4-2002).]

 

Article 17

La servitud no s'extingeix pel sol fet que s'arribin a reunir en una sola persona les propietats dels predis dominant i servent, però l'interessat pot manifestar la seva voluntat d'extingir-la i d'obtenir-ne la cancel·lació registral.

[Article derogat per  la Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent (DOGC núm. 3556, de 18-01-2002; correcció d'errades DOGC núm. 3622, de 24-4-2002).]

 

 

SECCIÓ 2

Servituds forçoses

 

Article 18

1. El propietari d'una finca que, per a utilitzar-la com cal, necessita una sortida a un camí públic, la pot exigir als seus veïns amb l'acord previ d'una indemnització pels perjudicis causats.

2. L'amplada i les característiques del pas s'han de fixar per les necessitats del conreu o la utilització normal del predi dominant.

3. La indemnització ha de consistir en el preu del terreny afectat, llevat que l'utilitzi també el propietari del predi servent; en aquest cas, la indemnització s'ha de reduir proporcionalment a la utilització respectiva prevista.

4. El pas s'ha de donar pel punt menys perjudicial o incòmode per als immobles gravats i, alhora, més beneficiós per al predi dominant.

[Article derogat per  la Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent (DOGC núm. 3556, de 18-01-2002; correcció d'errades DOGC núm. 3622, de 24-4-2002).]

 

Article 19

El titular del predi servent pot exigir l'extinció d'aquestes servituds si la sortida a la via pública és inutilitzada per un acte arbitrari del titular del predi dominant; aquest, però, pot reclamar el restabliment de la servitud tornant a pagar la indemnització corresponent.

[Article derogat per  la Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent (DOGC núm. 3556, de 18-01-2002; correcció d'errades DOGC núm. 3622, de 24-4-2002).]

 

Article 20

Si, com a conseqüència d'un acte de disposició sobre una o més parts d'una finca, en resulta alguna part sense sortida, els titulars de les que en tenen han de concedir pas a la part sense sortida.

[Article derogat per  la Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent (DOGC núm. 3556, de 18-01-2002; correcció d'errades DOGC núm. 3622, de 24-4-2002).]

 

Article 21

1. La servitud de pas és accessòria de les servituds principals d'aqüeducte, de sèquia, de pastures, de llenyes i de la de xarxes aèries i conduccions superficials i subterrànies a què es refereix l'article 22.

2. També és accessòria per a fer les instal·lacions necessàries per a establir una servitud i per a realitzar-hi els treballs de reparació i conservació.

[Article derogat per  la Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent (DOGC núm. 3556, de 18-01-2002; correcció d'errades DOGC núm. 3622, de 24-4-2002).]

 

Article 22

1. El propietari d'un immoble ha de permetre, a canvi de la indemnització corresponent, la instal·lació, a través de la seva finca i en benefici d'una altra, de xarxes aèries i de conduccions superficials i subterrànies si la connexió a les conduccions públiques no es pot fer per un altre lloc sense despeses desproporcionades i si els perjudicis ocasionats no són substancials.

2. Si l'interessat necessita només connectar el seu predi a la conducció que discorre pel predi veí, té dret a fer-ho si paga les despeses de la connexió i la part proporcional de la que al principi va pagar el propietari afectat.

3. L'amo del predi pel qual ha de discórrer la conducció pot exigir que aquesta es faci de manera que ell també se'n pugui servir; en aquest cas, ha de contribuir proporcionalment a les despeses produïdes per la connexió.

4. Els interessats han de contribuir al manteniment de la instal·lació proporcionalment a l'ús que en fan.

5. En cas que les instal·lacions a què fan referència els apartats 1, 2, 3 i 4 produeixin perjudicis, el beneficiat per la servitud els ha d'indemnitzar.

[Article derogat per  la Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent (DOGC núm. 3556, de 18-01-2002; correcció d'errades DOGC núm. 3622, de 24-4-2002).]

 

Article 23

1. La servitud forçosa d'aqüeducte permet al propietari del predi dominant conduir-hi aigua a través del predi servent.

2. Aquesta servitud atribueix al propietari del predi dominant les facultats especificades en la llei i en el títol constitutiu i, en tot cas, les següents:

a) Construir sèquia, mantenir-la i netejar-la de fang i altres residus i deixar-los al marge.

b) Fer reparacions i millores que no facin més carregosa la servitud i no perjudiquin el predi servent.

3. El titular del predi dominant és responsable dels perjudicis causats per immissions, filtracions i altres defectes de construcció.

[Article derogat per  la Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent (DOGC núm. 3556, de 18-01-2002; correcció d'errades DOGC núm. 3622, de 24-4-2002).]

 

Article 24

1. Les servituds forçoses a què es refereixen els articles 18 i següents fins al 22 s'han de regular, en allò que no determina en el títol constitutiu, pel que estableixen les normes per a les servituds voluntàries contingudes en els articles 8 i següents fins al 17, que els siguin aplicables.

2. La servitud forçosa d'aqüeducte s'ha de regir per la legislació d'aigües.

[Article derogat per  la Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent (DOGC núm. 3556, de 18-01-2002; correcció d'errades DOGC núm. 3622, de 24-4-2002).]

 

 

SECCIÓ 3

Servituds de llums i vistes

 

Article 25

1. La servitud voluntària de llums permet rebre la llum que entra pel predi servent i passa al predi dominant.

2. La servitud voluntària de vistes comprèn la de llums i permet d'obrir finestres.

[Article derogat per  la Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent (DOGC núm. 3556, de 18-01-2002; correcció d'errades DOGC núm. 3622, de 24-4-2002).]

 

Article 26

1. Si un predi té constituïda a favor seu una servitud de llums i vistes, l'amo del predi servent que vulgui edificar ha de deixar davant de l'obertura l'androna a què es refereix l'article 40, llevat que el títol constitutiu estableixi una altra cosa; pot, però, obrir finestres que rebin la llum per la dita androna.

2. Si la servitud és solament de llums, l'amo del predi servent pot, també, edificar dins l'espai de l'androna fins al caire inferior de l'obertura que dóna llum.

 

 

CAPÍTOL 3

Mitgeria de càrrega

 

Article 27

És paret mitgera de càrrega la que s'aixeca en el límit de dues o més finques amb la finalitat de servir d'element sustentador de les edificacions o d'altres obres de construcció que s'hi facin.

 

Article 28

Els propietaris confrontats poden acordar d'establir la mitgeria i construir la paret mitgera sempre que disposin de l'autorització administrativa corresponent per a construir tots dos predis fins al límit comú.

 

Article 29

1. La paret mitgera ha d'ésser del tipus adequat, ha de tenir els fonaments, el gruix i l'alçària pertinents, en relació amb els projectes o la finalitat de les edificacions pactades, i ha de tenir l'aparença de mur exterior o de façana, segons que exigeix la normativa urbanística.

2. A manca de previsions específiques en el pacte constitutiu, les característiques de construcció de la paret mitgera han d'ésser les usuals en el lloc i d'acord amb l'obra que s'ha d'edificar, segons les regles de l'art en el moment de la construcció. El propietari que construeix primer la paret mitgera ho ha de fer d'acord amb les seves necessitats. Aquesta paret ha de tenir el gruix corresponent, la meitat en el terreny propi i l'altra meitat en el del veí o els veïns interessats.

 

Article 30

1. Hom no pot carregar damunt la paret mitgera que el veí ha edificat sense haver pagat la part del cost fixada en el pacte constitutiu de la mitgeria.

2. Els interessats, llevat de pacte en contra, poden sol·licitar al jutge la rectificació de les quantitats que cal pagar tenint en compte la naturalesa, l'antiguitat, l'estat de conservació i les condicions d'obra de la paret mitgera.

3. En el cas d'exercir la facultat consignada en l'apartat 2, la tramitació del procediment no impedeix que, mentrestant, el veí que ha pagat la quantitat pactada pugui carregar damunt la paret mitgera.

 

Article 31

1. Fins al moment en què el veí faci la càrrega, les despeses de construcció i conservació de la paret mitgera són a càrrec del propietari que l'ha aixecada.

2. A partir d'aquell moment, cada propietari hi ha de contribuir en la proporció pactada o, si no s'ha pactat, en proporció a l'ús que en fa.

3. Si una construcció carregada damunt la paret mitgera és enderrocada, el qui ho faci l'ha de deixar en l'estat adequat per a la utilització futura i amb l'aparença de mur exterior o de façana que correspongui, d'acord amb la seva configuració originària.

4. Tot el que disposen els apartats 1, 2 i 3, és sens perjudici del que s'hagi pactat.

 

Article 32

El veí que construeix sense fer ús de la paret mitgera ha de pagar la part del cost que li hauria correspost segons el que s'ha pactat i d'acord amb el que estableix l'article 30. A més, ha de prendre les mesures de construcció adequades per a evitar perjudicis al propietari que l'ha aixecada. Si es produeixen aquests perjudicis, resta obligat a indemnitzar-lo.

 

Article 33

1. El propietari que primerament ha aixecat i ha pagat la paret mitgera pot enderrocar-la en qualsevol moment anterior a l'inici de les obres de construcció de l'edifici que ha de carregar al damunt.

2. L'enderroc només es pot dur a terme si el veí no ha pagat la part del cost que li correspon i si, un cop notificada fefaentment al veí la intenció d'enderrocar-la, aquest, dins el termini de trenta dies, no s'hi oposa pagant o consignant el pagament d'aquella part de cost.

 

 

CAPÍTOL 4

Relacions de veïnatge

 

Article 34

1. La mitgeria és forçosa en les parets de tanca de patis, d'horts, de jardins i de solars fins a l'alçària mínima de dos metres.

2. El sòl de la tanca divisòria és mitger, però el veí no té l'obligació de contribuir a la meitat de les despeses de construcció i de manteniment de la paret fins que de la seva banda hi edifiqui o tanqui la finca.

3. La paret de tanca entre dos predis es presumeix sempre mitgera.

 

Article 35

Entre predis separats per una tanca, cap titular no pot mantenir un arbre o un element de construcció que, per la proximitat a aquella, n'inutilitzi la funció de facilitar l'accés al predi veí.

 

Article 36

El propietari pot construir una paret i acostar-la o adossar-la de llarg o de través a la paret veïna, sense menyscabar-la i amb l'obligació de respectar les servituds existents.

 

Article 37

1. L'amo del predi inferior és obligat a rebre les aigües pluvials que arriben naturalment del predi superior, però el propietari d'aquest no pot posar obstacles al curs de l'aigua ni alterar-ne el règim i fer-lo més carregós.

2. Si en una finca hi ha obres de defensa contra l'aigua, l'amo del predi superior està obligat a permetre que el propietari del predi inferior faci les obres de reparació que siguin necessàries.

 

Article 38

Hom presumeix que els marges o les ribes entre predis veïns, com també les parets que, si escau, els revesteixin, són propietat del titular del predi superior.

 

Article 39

Ningú no pot obrir cap pou a una distància menor de 60 cm d'una paret mitgera o del límit amb el predi veí. En tot cas, resta sempre salvat el que disposa la legislació sobre aigües.

 

Article 40

1. Ningú no pot tenir vistes ni llums sobre el predi veí ni obrir cap finestra o construir cap voladís ni, tampoc, en la paret pròpia que confronti amb la del veí, si no té constituïda una servitud a favor seu, sense deixar en el terreny propi una androna de l'amplada fixada per les ordinacions o pels costums locals o, a manca d'aquests, d'un metre en quadre, almenys, comptat des de la paret o des de la línia més sortida si hi havia voladís.

2. Hom no pot obrir tampoc cap finestra en una paret contigua a la del veí o que hi formi angle de seixanta graus si no és a una distància mínima d'un metre i mig comptat des de la línia d'unió d'ambdues parets.

 

Article 41

1. Sens perjudici del que disposa l'article 35, el propietari que planti arbusts o arbres entre predis destinats a plantació o cultiu ho ha de fer a una distància mínima d'un metre o de dos metres, respectivament, de la línia de partió.

2. L'acció per a exigir l'arrencament dels arbres o arbusts plantats en contravenció del que disposa l'apartat 1 prescriu als deu anys.

3. En matèria de plantació forestal, hom s'ha d'atenir a allò que disposa la legislació especial.

 

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Es deroguen l'article 343 i els articles 283 i següents fins al 295, que constitueixen el Títol Tercer, de la Compilació del Dret Civil de Catalunya i totes les altres disposicions que s'oposen a aquesta Llei.

 


DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera

Les parets de càrrega que, segons el règim anterior a aquesta Llei, són mitgeres es continuen regint per la legislació anterior mentre es conservin, encara que no s'hagi fet ús del dret de càrrega, fins a complir trenta anys a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

 

Segona

El que disposen els dos primers apartats de l'article 41 no s'ha d'aplicar a les plantacions ja existents al moment de l'entrada en vigor de la Llei.

 


Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 9 de juliol de 1990

JORDI PUJOL

President de la Generalitat de Catalunya

AGUSTÍ M. BASSOLS I PARÉS

Conseller de Justícia 

 

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda