|
Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de
juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme
(DOGC
núm. 4436, de 28-07-2005, pp. 23360-23398)
[Modificat per la Llei 2/2007, de 5 de juny,
del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC
núm. 4902, de 12-06-2007, pp. 19769-19772) i pel
Decret Llei 1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria
urbanística (DOGC núm. 4990, de 18-10-2007, pp. 37840-37860)].
Exposició de motius
La disposició final primera de la
Llei 10/2004,
de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març,
d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat
territorial i de l'autonomia local, autoritza el Govern perquè, en el
termini d'un any des de la seva entrada en vigor, refongui en un text únic
l'esmentada Llei i la Llei 2/2002 i perquè regularitzi, aclareixi i
harmonitzi els textos de les dites lleis.
El Text refós de la Llei d'urbanisme elaborat en
exercici d'aquesta delegació recull en un text únic les modificacions de la
Llei d'urbanisme derivades de la
Llei 10/2004 i, a l'empara de l'habilitació
per a regularitzar, aclarir i harmonitzar els textos legals objecte de
refosa, introdueix les precisions necessàries per tal d'ajustar la numeració
dels articles i de les remissions entre articles, de precisar i unificar la
terminologia, de substituir termes androcèntrics que suposin una
discriminació per raó de sexe, de corregir errades de concordança i de
contribuir a l'aclariment dels preceptes. Així mateix, l'existència de dos
règims transitoris, el previst per la Llei 2/2002 i el previst en relació
amb l'aplicació de les modificacions introduïdes per la
Llei 10/2004, ha exigit la necessària adequació de les disposicions transitòries per regular
totes les situacions de transitorietat que es puguin produir. Finalment, les
disposicions addicionals i finals del Text refós regularitzen i harmonitzen
les corresponents disposicions dels dos textos legals objecte de refosa.
En conseqüència, en exercici de l'autorització
esmentada, amb l'informe previ de la Comissió de Govern Local de Catalunya i
del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, d'acord amb el
dictamen emès per la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller
de Política Territorial i Obres Públiques, i d'acord amb el Govern,
Decreto:
Article únic
S'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme,
el text del qual es publica a continuació.
Disposició addicional
Totes les referències realitzades en altres
disposicions a les lleis objecte de refosa s'entendran realitzades als
articles corresponents del Text refós que s'aprova.
Disposició derogatòria
Queden derogades totes les disposicions d'igual
o inferior rang que s'oposin a aquest Decret legislatiu i al Text refós que
aprova i, particularment, les següents:
1. La Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme.
2. La
Llei 10/2004, de 24 de desembre, de
modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de
l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia
local.
Disposició final
Aquest Decret legislatiu i el Text refós que
aprova entren en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 26 de juliol de 2005
Pasqual Maragall i Mira
President de la Generalitat de Catalunya
Joaquim Nadal i Farreras
Conseller de Política Territorial
i
Obres Públiques
Text refós de la Llei d'urbanisme
TÍTOL preliminar
De l'objecte i dels principis generals
Capítol I
Objecte de la Llei i atribució de competències
Article 1
Objecte de la Llei
1. L'objecte d'aquesta Llei és la regulació de
l'urbanisme en el territori de Catalunya.
2. L'urbanisme és una funció pública que abasta
l'ordenació, la transformació, la conservació i el control de l'ús del sòl,
del subsòl i del vol, llur urbanització i llur edificació, i la regulació de
l'ús, de la conservació i de la rehabilitació de les obres, els edificis i
les instal·lacions.
3. L'activitat urbanística comprèn:
a) L'assignació de competències.
b) La definició de polítiques de sòl i
d'habitatge i els instruments per a posar-les en pràctica.
c) El règim urbanístic del sòl.
d) El planejament urbanístic.
e) La gestió i l'execució urbanístiques.
f) El foment i la intervenció de l'exercici de
les facultats dominicals relatives a l'ús del sòl i de l'edificació.
g) La protecció i la restauració, si escau, de
la legalitat urbanística.
h) La formació i la gestió del patrimoni públic
de sòl amb finalitats urbanístiques.
Article 2
Abast de les competències urbanístiques
1. Per tal de fer efectives les competències en
matèria d'urbanisme, de protecció del territori i d'habitatge establertes
per la Constitució i per
l'Estatut, aquesta Llei atribueix als òrgans
administratius que pertoca les facultats pertinents i necessàries per a
formular, tramitar, aprovar i executar els diferents instruments urbanístics
de planejament i de gestió, per a intervenir en el mercat immobiliari, per a
regular i promoure l'ús del sòl, de l'edificació i de l'habitatge i per a
aplicar les mesures disciplinàries i de restauració de la realitat física
alterada i de l'ordenament jurídic vulnerat.
2. Les competències urbanístiques de les
administracions públiques inclouen, a més de les expressament atribuïdes per
aquesta Llei, les facultats complementàries i congruents per a poder exercir-les
d'acord amb la llei i per a satisfer les finalitats que en justifiquen
l'atribució expressa.
Capítol II
Principis generals de l'actuació urbanística
Article 3
Concepte de desenvolupament urbanístic
sostenible
1. El desenvolupament urbanístic sostenible es
defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient i
comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels
recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i
culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents
i futures.
2. El desenvolupament urbanístic sostenible,
atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de
models d'ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori,
afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en
sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida
tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori
globalment eficient.
3. L'exercici de les competències urbanístiques
ha de garantir, d'acord amb l'ordenació territorial, l'objectiu del
desenvolupament urbanístic sostenible.
Article 4
Participació en les plusvàlues
La participació de la comunitat en les
plusvàlues generades per l'actuació urbanística dels ens públics i dels
particulars es produeix en els termes establerts per aquesta Llei i per la
legislació aplicable en matèria de règim de sòl i de valoracions.
Article 5
Exercici del dret de propietat
1. En el marc de la legislació aplicable en
matèria de règim de sòl i de valoracions, l'exercici de les facultats
urbanístiques del dret de propietat s'ha de subjectar al principi de la
funció social d'aquest dret, dins els límits imposats per la legislació i el
planejament urbanístics i complint els deures fixats per aquests.
2. En cap cas no es poden considerar adquirides
per silenci administratiu facultats urbanístiques que contravinguin a
aquesta Llei o al planejament urbanístic.
Article 6
Inexistència del dret a exigir indemnització per
l'ordenació urbanística de terrenys i construccions
L'ordenació urbanística de l'ús dels terrenys i
de les construccions, en tant que implica meres limitacions i deures que
defineixen el contingut urbanístic de la propietat, no confereix a les
persones propietàries el dret a exigir indemnització, excepte en els
supòsits expressament establerts per aquesta Llei i per la legislació
aplicable en matèria de règim de sòl i de valoracions.
Article 7
Repartiment equitatiu de beneficis i càrregues
Es reconeix i es garanteix, en el si de cadascun
dels àmbits d'actuació urbanística, el principi del repartiment equitatiu
entre totes les persones propietàries afectades, en proporció a llurs
aportacions, dels beneficis i les càrregues derivats del planejament
urbanístic.
Article 8
Publicitat i participació en els processos de
planejament i de gestió urbanístics
1. Es garanteixen i s'han de fomentar els drets
d'iniciativa, d'informació i de participació de la ciutadania en els
processos urbanístics de planejament i de gestió.
2. Els ajuntaments poden constituir
voluntàriament consells assessors urbanístics, com a òrgans locals de
caràcter informatiu i deliberatiu, als efectes establerts per l'apartat 1.
3. Els processos urbanístics de planejament i de
gestió, i el contingut de les figures del planejament i dels instruments de
gestió, inclosos els convenis, estan sotmesos al principi de publicitat.
4. Tothom té dret a obtenir dels organismes de
l'administració competent les dades certificades que els permetin assumir
llurs obligacions i l'exercici de l'activitat urbanística.
5. La ciutadania té dret a consultar i ser informada
sobre el contingut dels instruments de planejament i gestió urbanístics i, a
aquests efectes:
a) En la informació pública dels instruments de
planejament urbanístic, cal que, conjuntament amb el pla, s'exposi un
document comprensiu dels extrems següents:
Primer. Plànol de delimitació dels àmbits subjectes a
suspensió de llicències i de tramitació de procediments, i concreció del
termini de suspensió i de l'abast de les llicències i tramitacions que se
suspenen.
Segon. Un resum de l'abast de llurs determinacions i, en
el cas que es tracti de la revisió o modificació d'un instrument de
planejament urbanístic, plànol d'identificació dels àmbits en els que
l'ordenació proposada altera la vigent i resum de l'abast d'aquesta
alteració.
b) Cal garantir l'accés telemàtic al contingut íntegre
dels instruments de planejament urbanístic vigents.
c) Cal donar publicitat per mitjans telemàtics de la
convocatòria d'informació pública en els procediments de planejament i
gestió urbanístics i dels acords d'aprovació que s'adoptin en llur
tramitació.
d) Es desenvolupen per reglament les formes de consulta
i divulgació dels instruments urbanístics i els mitjans d'accés de la
ciutadania a aquests instruments i la prestació d'assistència tècnica perquè
puguin comprendre'ls correctament.
6. Els organismes públics, els concessionaris de
serveis públics i els particulars han de facilitar la documentació i la
informació necessàries per a la redacció dels plans urbanístics.
7. En matèria de planejament i de gestió
urbanístics, els poders públics han de respectar la iniciativa privada,
promoure-la en la mesura més àmplia possible i substituir-la en els casos
d'insuficiència o d'incompliment, sens perjudici dels supòsits d'actuació
pública directa.
8. La gestió urbanística es pot encomanar tant a
la iniciativa privada com a organismes de caràcter públic i a entitats,
societats o empreses mixtes.
[L'apartat 5 d'aquest
article ha estat modificat segons el Decret Llei
1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística (DOGC
núm. 4990, de 18-10-2007, pp.37840-37860), per veure l'antiga redacció click
aquí]
Article 9
Directrius per al planejament urbanístic
1. Les administracions amb competències en
matèria urbanística han de vetllar perquè les determinacions i l'execució
del planejament urbanístic permetin assolir, en benefici de la seguretat i
el benestar de les persones, uns nivells adequats de qualitat de vida, de
sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels riscs naturals i
tecnològics.
2. És prohibit d'urbanitzar i d'edificar en
zones inundables i en altres zones de risc per a la seguretat i el benestar
de les persones, salvant les obres vinculades a la protecció i la prevenció
dels riscs.
3. El planejament urbanístic ha de preservar els
valors paisatgístics d'interès especial, el sòl d'alt valor agrícola, el
patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i ha d'incorporar les
prescripcions adequades perquè les construccions i les instal·lacions
s'adaptin a l'ambient on estiguin situades o bé on s'hagin de construir i no
comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric,
artístic, tradicional o arqueològic existents a l'entorn.
4. El planejament urbanístic ha de preservar de
la urbanització els terrenys de pendent superior al 20%, sempre que això no
comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents.
5. La pèrdua dels valors forestals o paisatgístics de
terrenys com a conseqüència d'un incendi no pot fonamentar la modificació de
la seva classificació com a sòl no urbanitzable, la qual s'ha de mantenir
durant el termini previst a la legislació en matèria de sòl, llevat que el
canvi de classificació estigués previst en un instrument de planejament
urbanístic pendent d'aprovació que ja hagués estat objecte d'avaluació
ambiental favorable.
6. Si l'avaluació d'impacte ambiental és
preceptiva, el planejament urbanístic ha de contenir les determinacions
adequades per a fer efectives les mesures que contingui la declaració
corresponent.
7. Les administracions urbanístiques han de
vetllar perquè la distribució en el territori dels àmbits destinats a espais
lliures i a equipaments s'ajusti a criteris que en garanteixin la
funcionalitat en benefici de la col·lectivitat.
[L'apartat 5 d'aquest
article ha estat modificat segons el Decret Llei
1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística (DOGC
núm. 4990, de 18-10-2007, pp.37840-37860), per veure l'antiga redacció click
aquí]
Article 10
Regles d'interpretació del planejament
urbanístic
1. Els dubtes en la interpretació del
planejament urbanístic produïts per imprecisions o per contradiccions entre
documents d'igual rang normatiu es resolen atenent els criteris de menor
edificabilitat, de major dotació per a espais públics i de major protecció
ambiental i aplicant el principi general d'interpretació integrada de les
normes. En el supòsit que es doni un conflicte irreductible entre la
documentació imperativa del planejament urbanístic i que no pugui ésser
resolt atenent els criteris generals determinats per l'ordenament jurídic,
preval el que estableixi la documentació escrita, llevat que el conflicte es
refereixi a quantificació de superfícies de sòl, supòsit en el qual cal
atenir-se a la superfície real.
2. En el supòsit que diverses normes o mesures
restrictives o protectores, tant les derivades de la legislació sectorial o
de llurs instruments específics de planejament com les de caràcter
urbanístic, concorrin en un mateix territori i comportin diferents graus de
preservació, s'ha de ponderar l'interès públic que hagi de prevaler i cercar
la utilització més racional possible del territori.
Article 11
Nul·litat de les reserves de dispensació
Són nul·les de ple dret les reserves de
dispensació contingudes en els plans urbanístics i les ordenances
urbanístiques municipals, i també les que concedeixin les administracions
públiques al marge d'aquests plans i ordenances.
Article 12
Acció pública
1. Qualsevol ciutadà o ciutadana, en exercici de
l'acció pública en matèria d'urbanisme, pot exigir davant els òrgans
administratius i davant la jurisdicció contenciosa administrativa el
compliment de la legislació i del planejament urbanístics, exercici que s'ha
d'ajustar al que estableixi la legislació aplicable.
2. L'acció pública a què es refereix l'apartat
1, si és motivada per l'execució d'obres que es considerin il·legals, es pot
exercir mentre se'n perllongui l'execució i, posteriorment, fins al
venciment dels terminis de prescripció determinats pels articles
199 i 219, sens perjudici del que estableix l'article 202.
Article 13
Jerarquia normativa i coherència del planejament
urbanístic
1. El principi de jerarquia normativa informa i
ordena les relacions entre els diferents instruments urbanístics de
planejament i de gestió regulats per aquesta Llei.
2. Els plans urbanístics han d'ésser coherents
amb les determinacions del pla territorial general i dels plans territorials
parcials i sectorials i facilitar-ne l'acompliment.
TÍTOL primer
De les administracions amb competències
urbanístiques
Capítol I
Disposicions generals
Article 14
Exercici de les competències urbanístiques
1. L'exercici de les competències urbanístiques
correspon a l'Administració de la Generalitat i als municipis i les
comarques, sens perjudici de les competències que es puguin atribuir en
aquesta matèria a altres ens locals.
2. Els municipis i les comarques, sota els
principis d'autonomia per a la gestió dels interessos respectius, de
proporcionalitat i de subsidiarietat, exerceixen llurs competències
urbanístiques en els termes determinats per la legislació de règim local i
per aquesta Llei. La competència urbanística dels ajuntaments comprèn totes
les facultats de naturalesa local que no hagin estat expressament atribuïdes
per aquesta Llei a altres organismes.
3. Les administracions amb competències
urbanístiques, en virtut dels principis de col·laboració i coordinació, i de
la potestat organitzadora que els correspon, poden, en aquest àmbit,
constituir gerències, consorcis i mancomunitats, delegar competències i
utilitzar qualsevol altra fórmula de gestió directa o indirecta admesa
legalment.
4. Les administracions públiques d'àmbit
territorial superior al municipal han de prestar assistència tècnica i
jurídica suficient als municipis que, per llur dimensió o per manca de
recursos, no puguin exercir plenament les competències urbanístiques que els
corresponen.
5. Les administracions implicades en el
desenvolupament del planejament urbanístic poden convenir la realització
d'auditories urbanístiques per a millorar llur capacitat de gestió, d'acord
amb el que estableix el reglament. El resultat d'aquestes auditories ha
d'ésser de coneixement general.
Article 15
Actuació de l'Administració de la Generalitat
vers els ens locals
1. L'Administració de la Generalitat fomenta
l'acció urbanística dels ens locals, coopera en l'exercici de llurs
competències en aquesta matèria i, en supòsits d'inactivitat o
d'incompliment, se subroga en la competència corresponent, si l'ens afectat
no la compleix en el termini d'un mes d'haver-li fet el requeriment
pertinent. En el cas de l'exercici de la competència en matèria de protecció
de la legalitat urbanística, els terminis de compliment són els establerts
específicament.
2. Si l'Administració de la Generalitat executa
subsidiàriament les competències urbanístiques locals, amb els requisits i
els pressupòsits establerts per la legislació municipal i de règim local,
pot designar, per a un termini concret, un gerent o una gerent, o bé pot
transferir les atribucions necessàries de la corporació municipal a la
comissió territorial d'urbanisme corresponent, o a una altra entitat
supralocal del seu àmbit territorial, que les ha d'exercir mitjançant una
comissió especial, en la qual hi ha de tenir representació l'ajuntament.
3. Amb caràcter general, les relacions
interadministratives en l'exercici de les competències urbanístiques
respectives s'ajusten al que disposen la normativa de règim local, la
normativa de procediment administratiu i, si escau, la normativa reguladora
de la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici del que
estableix l'article 60.3 per a la concertació d'actuacions de sòl i
habitatge entre els ajuntaments i l'Administració de la Generalitat.
Capítol II
Òrgans urbanístics de la Generalitat
Article 16
Òrgans i entitats urbanístics especials de la
Generalitat
1. Sens perjudici de la competència urbanística
atribuïda al Govern, l'activitat urbanística es desenvolupa sota la direcció
del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
2. Són òrgans urbanístics de la Generalitat,
enquadrats en el Departament de Política Territorial i Obres Públiques:
a) El conseller o consellera titular del
Departament.
b) La Comissió d'Urbanisme de Catalunya.
c) Les comissions territorials d'urbanisme.
d) La Subcomissió d'Urbanisme del municipi de
Barcelona.
e) La Direcció General d'Urbanisme.
3. L'Institut Català del Sòl, entitat de dret
públic sotmesa al règim que estableix el punt primer de l'article 1.b del
Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós
de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'estatut de l'empresa pública
catalana, és una entitat urbanística especial de la Generalitat i actua
d'acord amb el que estableixen els articles 22 i
23 d'aquesta Llei.
4. Contra els actes i els acords, expressos o
presumptes, de les comissions territorials d'urbanisme i del director o
directora general d'Urbanisme, inclosos els relatius a les resolucions
definitives sobre plans i altres instruments urbanístics, es pot interposar
recurs d'alçada davant el conseller o consellera de Política Territorial i
Obres Públiques. Contra els actes i els acords del conseller o consellera de
Política Territorial i Obres Públiques i els del Govern de la Generalitat,
es pot interposar recurs potestatiu de reposició previ a la via contenciosa
administrativa.
Article 17
Comissió d'Urbanisme de Catalunya
1. La Comissió d'Urbanisme de Catalunya és
l'òrgan superior, de caràcter consultiu, en matèria d'urbanisme.
2. La composició de la Comissió d'Urbanisme de
Catalunya s'estableix per reglament, el qual ha de garantir que hi siguin
representats els departaments i els ens locals amb competències
urbanístiques i que hi tinguin participació persones d'un reconegut prestigi
professional o acadèmic en matèria d'urbanisme, d'habitatge i de medi
ambient. Els alcaldes o les alcaldesses dels ajuntaments afectats han
d'ésser convocats, amb veu però sense vot, a les sessions en les quals es
considerin el primer establiment i les revisions del pla d'ordenació
urbanística municipal i del programa d'actuació urbanística municipal, sens
perjudici d'altres supòsits que puguin ésser regulats per reglament.
3. La Comissió d'Urbanisme de Catalunya informa
preceptivament, amb caràcter previ, en els supòsits determinats per la
normativa vigent. Si el conseller o consellera de Política Territorial i
Obres Públiques dissenteix de l'informe preceptiu de la Comissió, la
resolució de l'assumpte correspon al Govern.
4. El conseller o consellera de Política
Territorial i Obres Públiques pot sotmetre a consulta a la Comissió
d'Urbanisme de Catalunya els assumptes en matèria d'urbanisme que cregui
convenients.
Article 18
Comissions territorials d'urbanisme
1. Les comissions territorials d'urbanisme, en
el marc legal de llurs competències, compleixen funcions de caràcter
informatiu, consultiu, gestor i resolutiu, i, a instància dels ajuntaments,
també compleixen funcions interpretatives.
2. La composició de les comissions territorials
d'urbanisme es determina per reglament, amb els mateixos criteris que
estableix l'article 17.2 per a la Comissió d'Urbanisme de Catalunya.
Article 19
Subcomissió d'Urbanisme del municipi de
Barcelona
La Subcomissió d'Urbanisme del municipi de
Barcelona exerceix les competències que li atribueix la Llei 22/1998, del 30
de desembre, de la Carta municipal de Barcelona.
Article 20
Direcció General d'Urbanisme
1. La Direcció General d'Urbanisme és l'òrgan
directiu de l'Administració de la Generalitat que tramita els assumptes que
corresponen a la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, al conseller o
consellera de Política Territorial i Obres Públiques i al Govern, coordina i
impulsa l'activitat de les comissions territorials d'urbanisme i de la
Subcomissió d'Urbanisme del municipi de Barcelona i gestiona i executa els
acords adoptats en matèria d'urbanisme pel Departament de Política
Territorial i Obres Públiques i pel Govern.
2. La Direcció General d'Urbanisme pot proposar
l'adopció de resolucions a les autoritats competents, i exerceix les
atribucions que aquestes li deleguen o li encomanen.
3. La Direcció General d'Urbanisme pot sotmetre
a consulta a les comissions territorials d'urbanisme els assumptes de llur
competència que cregui pertinents.
Article 21
Atribucions de les comissions territorials
d'urbanisme i de la Direcció General d'Urbanisme
Les comissions territorials d'urbanisme i la
Direcció General d'Urbanisme orienten i fomenten el planejament i l'execució
de les obres necessàries per al desenvolupament urbà, en fan la inspecció,
inclosa la de l'exercici de les facultats dominicals relatives a l'ús del
sòl i de l'edificació, i n'han d'informar l'ajuntament afectat.
Capítol III
Entitats urbanístiques especials i condició
d'administració actuant
Article 22
Entitats urbanístiques especials
1. L'Institut Català del Sòl és una entitat
urbanística especial de la Generalitat. També són entitats urbanístiques
especials els consorcis urbanístics, les mancomunitats en matèria
urbanística, les entitats públiques empresarials locals i les societats de
capital íntegrament públic de caràcter local, si ho determinen llurs
estatuts.
2. Les entitats urbanístiques especials poden
assumir competències urbanístiques en matèria de planejament i de gestió
urbanístics en els supòsits en què operen com a administració actuant i
poden ésser receptores de la cessió a títol gratuït o de l'alienació directa
de terrenys del patrimoni públic de sòl i d'habitatge.
3. Correspon al Govern acordar la participació
de l'Administració de la Generalitat en consorcis urbanístics amb altres
administracions públiques, d'acord amb la legislació d'organització,
procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat.
Article 23
Condició d'administració actuant
1. La condició d'administració actuant correspon:
a) Als ajuntaments, en l'exercici de llurs
competències urbanístiques en matèria de planejament i de gestió.
b) A l'Institut Català del Sòl, si ho determina
el planejament urbanístic, si es determina en virtut de l'article 136.3 i en els casos en què l'Administració de la Generalitat se subrogui en les
competències urbanístiques municipals, d'acord amb el que estableix l'article 152.2.
c) Als consorcis urbanístics, a les
mancomunitats en matèria urbanística, a les entitats públiques empresarials
locals i a les societats de capital íntegrament públic de caràcter local, si
ho determina un acord exprés de l'ajuntament, que s'ha de sotmetre a la
publicitat requerida per a l'executivitat de l'instrument urbanístic de
planejament o de gestió de què es tracti.
2. Les entitats urbanístiques especials, si
operen com a administració actuant, poden formular qualsevol figura de
planejament urbanístic, formular, tramitar i aprovar definitivament els
instruments de gestió corresponents i també, en el cas dels consorcis i les
mancomunitats en matèria urbanística, si ho determinen llurs estatuts,
tramitar les figures de planejament per atribució dels corresponents
municipis i en funció de les competències municipals atribuïdes.
3. La condició d'administració actuant, acordada
per l'ajuntament, de les societats de capital íntegrament públic local que
siguin entitats urbanístiques especials, no obstant el que estableix
l'apartat 2, no comporta la cessió de la titularitat de la competència ni
dels elements substantius del seu exercici i és responsabilitat de l'òrgan
competent de l'ens local dictar els actes o les resolucions de caràcter
juridicoadministratiu que donin suport a l'activitat material i tècnica
objecte de l'encomanda o en els quals s'integri la dita activitat.
4. L'Institut Català del Sòl, si opera com a
administració actuant, té dret a rebre el sòl de cessió obligatòria i
gratuïta corresponent al percentatge aplicable sobre l'aprofitament
urbanístic de l'àmbit d'actuació corresponent, dret de què també gaudeixen,
si ho decideix l'ajuntament, les entitats a què es refereix l'apartat 1.c.
En aquests casos, el sòl cedit s'ha d'integrar en el patrimoni públic de sòl
respectiu, d'acord amb els articles 153 i següents.
TÍTOL segon
Del règim urbanístic del sòl
Capítol I
Règim urbanístic i classificació del sòl
Article 24
Règim urbanístic del sòl
El règim urbanístic del sòl es determina per la
classificació, la qualificació en zones o sistemes i la inclusió en un
sector de planejament urbanístic derivat o en un polígon d'actuació
urbanística.
Article 25
Classificació del sòl
Els plans d'ordenació urbanística municipal
classifiquen tot el sòl del territori corresponent en:
a) Sòl urbà.
b) Sòl no urbanitzable.
c) Sòl urbanitzable.
Article 26
Concepte de sòl urbà
Constitueixen el sòl urbà:
a) Els terrenys que el planejament urbanístic
inclou de manera expressa en aquesta classe de sòl perquè, havent estat
sotmesos al procés d'integració en el teixit urbà, tenen tots els serveis
urbanístics bàsics o bé són compresos en àrees consolidades per l'edificació
d'almenys dues terceres parts de llur superfície edificable. El simple fet
que el terreny confronti amb carreteres i vies de connexió interlocal i amb
vies que delimiten el sòl urbà no comporta que el terreny tingui la condició
de sòl urbà.
b) Els terrenys que, en execució del planejament
urbanístic, assoleixen el grau d'urbanització que aquest determina.
Article 27
Serveis urbanístics bàsics
1. Són serveis urbanístics bàsics:
a) La xarxa viària que tingui un nivell de
consolidació suficient per a permetre la connectivitat amb la trama viària
bàsica municipal.
b) Les xarxes d'abastament d'aigua i de
sanejament.
c) El subministrament d'energia elèctrica.
2. Els serveis urbanístics bàsics han de tenir
les característiques adequades per a l'ús del sòl previst pel planejament
urbanístic que el classifica.
Article 28
Concepte de nucli de població
S'entén per nucli de població, als efectes
d'aquesta Llei, una concentració isolada de població, amb usos urbans, dins
un municipi, que requereix l'existència de serveis urbanístics i
assistencials.
Article 29
Concepte de solar
Tenen la consideració de solar, als efectes
d'aquesta Llei, els terrenys classificats com a sòl urbà que siguin aptes
per a l'edificació, segons llur qualificació urbanística, i que compleixin
els requisits següents:
a) Que estiguin urbanitzats d'acord amb les
determinacions establertes pel planejament urbanístic, o en tot cas, si
aquest no les especifica, que disposin dels serveis urbanístics bàsics
assenyalats per l'article 27.1 i afrontin amb una via que compti amb
enllumenat públic i estigui íntegrament pavimentada, inclosa la zona de pas
de vianants.
b) Que tinguin assenyalades alineacions i
rasants, si el planejament urbanístic les defineix.
c) Que siguin susceptibles de llicència
immediata perquè no han estat inclosos en un sector subjecte a un pla de
millora urbana ni en un polígon d'actuació urbanística pendents de
desenvolupament.
d) Que, per a edificar-los, no s'hagin de cedir
terrenys per a destinar-los a carrers o a vies amb vista a regularitzar
alineacions o a completar la xarxa viària.
Article 30
Concepte de sòl urbà consolidat
Constitueixen el sòl urbà consolidat:
a) Els terrenys que tenen la condició de solar,
d'acord amb l'article 29.
b) Els terrenys als quals només manca, per a
assolir la condició de solar, assenyalar les alineacions o les rasants, o bé
completar o acabar la urbanització en els termes assenyalats per l'article
29.a, tant si han estat inclosos amb aquesta finalitat en un polígon
d'actuació urbanística o en sector subjecte a un pla de millora urbana com
si no hi han estat inclosos.
Article 31
Concepte de sòl urbà no consolidat
1. Té la condició de sòl urbà no consolidat el
sòl urbà altre que el consolidat.
2. El sòl urbà consolidat esdevé no consolidat
quan el planejament urbanístic general el sotmet a actuacions de
transformació urbanística incorporant-lo en sectors subjectes a un pla de
millora urbana o en polígons d'actuació urbanística, o quan deixa de complir
les condicions de les lletres b i d de l'article 29 com a conseqüència de la
nova ordenació.
3. Per a la transformació urbanística d'un sector de sòl
urbà no consolidat subjecte a un pla de millora urbana, cal la formulació,
la tramitació i l'aprovació definitiva d'un pla de millora urbana, excepte
en el cas de les àrees residencials estratègiques, l'ordenació detallada de
les quals s'estableix pel corresponent Pla director urbanístic.
[L'apartat 3 d'aquest
article ha
estat afegit pel Decret Llei 1/2007, de 16
d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística (DOGC núm. 4990, de
18-10-2007, pp.37840-37860)]
Article 32
Concepte de sòl no urbanitzable
Constitueixen el sòl no urbanitzable:
a) Els terrenys que el pla d'ordenació
urbanística municipal ha de classificar com a no urbanitzables per raó dels
factors següents, entre d'altres:
Primer. Un règim especial de protecció aplicat
per la legislació sectorial i pel planejament territorial que exigeixi
aquesta classificació com a conseqüència de la necessitat o la conveniència
d'evitar la transformació dels terrenys per a protegir-ne l'interès
connector, natural, agrari, paisatgístic, forestal o d'un altre tipus.
Segon. Les determinacions dels plans directors,
d'acord amb el que estableix l'article 56.
Tercer. La subjecció dels terrenys a limitacions
o servituds per a la protecció del domini públic.
b) Els terrenys que el pla d'ordenació
urbanística municipal considera necessari classificar com a sòl no
urbanitzable per raó de:
Primer. La concurrència dels valors considerats
per la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i de valoracions.
Segon. L'objectiu de garantir la utilització
racional del territori i la qualitat de vida, d'acord amb el model de
desenvolupament urbanístic sostenible definit per l'article 3, i també la concurrència d'altres criteris objectius establerts pel planejament
territorial o urbanístic.
Tercer. El valor agrícola dels terrenys inclosos
en indicacions geogràfiques protegides o denominacions d'origen.
c) Els terrenys reservats per a sistemes
urbanístics generals no inclosos en sòl urbà ni en sòl urbanitzable.
Article 33
Concepte de sòl urbanitzable
1. Constitueixen el sòl urbanitzable els terrenys que,
d'acord amb el que estableix l'article
3, el pla d'ordenació urbanística
municipal corresponent consideri necessaris i adequats per a garantir el
creixement de la població i de l'activitat econòmica, i els terrenys que els
plans directors urbanístics delimitin com a àrees residencials
estratègiques.
2. El sòl urbanitzable ha d'ésser
quantitativament proporcionat a les previsions de creixement de cada
municipi i ha de permetre, com a part del sistema urbà o metropolità en què
s'integra, el desplegament de programes de sòl i d'habitatge.
3. Els plans d'ordenació urbanística municipal
poden distingir entre sòl urbanitzable delimitat i sòl urbanitzable no
delimitat.
4. Per a la transformació urbanística d'un sector de sòl
urbanitzable delimitat, cal la formulació, la tramitació i l'aprovació
definitiva d'un pla parcial urbanístic, excepte en el cas de les àrees
residencials estratègiques, l'ordenació detallada de les quals s'estableix
pel corresponent pla director urbanístic. Si es tracta de sòl urbanitzable
no delimitat, el pla parcial urbanístic ha d'ésser de delimitació, s'ha
d'haver aprovat definitivament i ha d'acreditar que l'actuació sigui
coherent amb els paràmetres determinats, d'acord amb els apartats
1.d, 1.e i 8 de l'article 58, pel pla d'ordenació urbanística municipal corresponent.
[L'apartat 1 i 4 d'aquest
article ha estat modificat segons el Decret Llei
1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística (DOGC
núm. 4990, de 18-10-2007, pp.37840-37860), per veure l'antiga redacció click
aquí]
Capítol II
Reserves per a sistemes urbanístics generals i
locals
Article 34
Sistemes urbanístics generals i locals
1. Integren els sistemes urbanístics generals
els terrenys que el planejament urbanístic reserva per a les comunicacions,
per als equipaments comunitaris i per als espais lliures públics, si llur
nivell de servei és d'abast municipal o superior. Els sistemes urbanístics
generals configuren l'estructura general del territori i determinen el
desenvolupament urbà
2. Integren els sistemes urbanístics locals els
terrenys que el planejament urbanístic reserva per a les comunicacions, per
als equipaments comunitaris i per als espais lliures públics, si llur nivell
de servei és un àmbit d'actuació de sòl urbà o de sòl urbanitzable o el
conjunt de sòl urbà d'un municipi, d'acord amb el que estableixin, en aquest
darrer cas, el pla d'ordenació urbanística municipal o el programa
d'actuació urbanística municipal.
3. El planejament urbanístic general pot
preveure com a sistemes urbanístics reserves de terrenys destinats a
habitatges dotacionals públics. El sistema urbanístic d'habitatges
dotacionals públics comprèn les actuacions públiques d'habitatge destinades
a satisfer els requeriments temporals de col·lectius de persones amb
necessitats d'assistència o d'emancipació justificades en polítiques socials
prèviament definides. Aquestes polítiques s'han d'especificar en la memòria
social del planejament urbanístic.
4. El sistema urbanístic de comunicacions
comprèn totes les infraestructures necessàries per a la mobilitat de les
persones i de les mercaderies, per transport terrestre, marítim o aeri, i
comprèn també les àrees de protecció i les àrees d'aparcament de vehicles
respectives.
5. El sistema urbanístic d'equipaments
comunitaris comprèn els centres públics, els equipaments de caràcter
religiós, cultural, docent, esportiu, sanitari, assistencial, de serveis
tècnics i de transport i els altres equipaments que siguin d'interès públic
o d'interès social.
6. El sistema urbanístic d'espais lliures
públics comprèn els parcs, els jardins, les zones verdes i els espais per a
l'esbarjo, el lleure i l'esport. La concreció dels elements que integren
aquest sistema ha de tenir en compte l'existència de restes arqueològiques
d'interès declarat, d'acord amb el que estableix l'article 9.3.
7. Els terrenys reservats per a sistemes
urbanístics de titularitat pública, si són compresos en un àmbit d'actuació
urbanística sotmès al sistema de reparcel·lació, s'adquireixen mitjançant
cessió obligatòria i gratuïta, sens perjudici del que estableix l'article
150. Si cal avançar l'obtenció de la titularitat pública i l'ocupació
directa regulada per l'esmentat article no és suficient, es pot també
efectuar una actuació aïllada expropiatòria, en el qual cas l'Administració
adquirent se subroga en els drets i els deures de la persona que n'era
propietària.
8. Els terrenys reservats per a sistemes
urbanístics públics que no siguin compresos en un àmbit d'actuació
urbanística sotmès al sistema de reparcel·lació es poden adquirir mitjançant
l'actuació expropiatòria que correspongui.
Article 35
Inclusió de sistemes urbanístics en sectors o
polígons d'actuació
1. El sòl reservat per a sistemes urbanístics
generals que el pla d'ordenació urbanística municipal o el programa
d'actuació urbanística municipal inclogui, als efectes de llur gestió, en
polígons d'actuació urbanística en sòl urbà o en sectors de planejament
urbanístic derivat resta classificat com a sòl urbà o com a sòl urbanitzable,
segons que correspongui, i, en conseqüència, és part integrant del sector.
2. Els índexs d'edificabilitat bruta, els usos i
les densitats als quals fan referència els apartats 5 i 7 de l'article 58 s'apliquen a la superfície total de cada sector.
3. El sòl susceptible d'aprofitament privat en
cada sector de sòl urbanitzable es fixa en el planejament urbanístic derivat
en funció del model proposat pel planejament general, de l'edificabilitat
neta i de la intensitat dels usos previstos i atenent la viabilitat
econòmica de l'operació.
Capítol III
Aprofitament urbanístic
Article 36
Aprofitament urbanístic
1. S'entén per aprofitament urbanístic la
resultant de ponderar l'edificabilitat, els usos i la intensitat dels usos
que assigni al sòl el planejament urbanístic; també integra l'aprofitament
urbanístic la densitat de l'ús residencial, expressada en nombre
d'habitatges per hectàrea.
2. El planejament general assigna l'aprofitament
urbanístic i, a més, el distribueix entre les diferents zones en el sòl urbà
consolidat.
3. El planejament urbanístic derivat distribueix
l'aprofitament urbanístic entre les diverses zones del sector.
4. Als efectes del que estableix l'apartat 1 pel
que fa a la determinació de l'aprofitament urbanístic, no s'han de ponderar
l'edificabilitat i els usos dels equipaments públics.
Article 37
Regles de ponderació de l'aprofitament
urbanístic
A l'efecte de la gestió urbanística, la
ponderació de l'aprofitament urbanístic en un àmbit d'actuació urbanística,
tant si són sectors de planejament urbanístic com polígons d'actuació
urbanística, s'ha d'ajustar a la regla següent:
a) Si l'àmbit d'actuació urbanística comprèn
diverses zones, s'ha d'establir el valor relatiu homogeneïtzat de cadascuna.
b) Els valors homogeneïtzats a què es refereix
la lletra a han d'expressar la intensitat dels usos, la rigidesa a la
demanda de cadascun dels usos, llur localització i la repercussió admissible
del valor de la urbanització o, si s'escau, la reurbanització.
Capítol IV
Drets i deures de les persones propietàries
Article 38
Disposicions generals
1. Els drets i els deures de les persones
propietàries de sòl són els que estableix aquesta Llei, en el marc de la
legislació aplicable en matèria de règim de sòl i de valoracions, i s'han
d'exercir i complir, respectivament, d'acord amb les determinacions
d'aquesta Llei pel que fa al planejament, la gestió i l'execució en matèria
urbanística. A aquests efectes, els propietaris o propietàries de sòl estan
obligats a destinar-lo a l'ús previst per l'ordenació urbanística, havent
complert les càrregues que aquesta imposa.
2. Els requisits per a l'alienació de finques i
per a la subrogació de les noves persones titulars en els drets i els deures
urbanístics de les persones propietàries anteriors s'han d'ajustar al que
estableix la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i de
valoracions.
Article 39
Règim urbanístic del subsòl
1. El subsòl és regulat pel planejament
urbanístic i resta sotmès a les servituds administratives necessàries per a
la prestació de serveis públics o d'interès públic, sempre que aquestes
servituds siguin compatibles amb l'ús de l'immoble privat servent d'acord
amb l'aprofitament urbanístic atribuït. Altrament, s'ha de procedir a
l'expropiació corresponent.
2. L'ús de l'aprofitament urbanístic i la
implantació d'infraestructures en el subsòl estan condicionats en qualsevol
cas a la preservació de riscs, i també a la protecció de les restes
arqueològiques d'interès declarat i dels aqüífers classificats, d'acord amb
la legislació sectorial respectiva.
Article 40
Limitacions del dret d'aprofitament urbanístic
1. Els propietaris o propietàries de sòl urbà no
consolidat, en els supòsits regulats per l'article 43, tenen dret al 90% de
l'aprofitament urbanístic del sector o del polígon d'actuació urbanística,
referit a llurs finques, excepte en el cas de les àrees residencials
estratègiques, en les quals aquest percentatge es pot reduir fins al 85%.
2. Els propietaris o propietàries de sòl urbanitzable
delimitat tenen dret al 90% de l'aprofitament urbanístic del sector, referit
a llurs finques, excepte en el cas de les àrees residencials estratègiques,
en les quals aquest percentatge es pot reduir fins al 85%.
[Aquest
article ha estat modificat segons el Decret Llei
1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística (DOGC
núm. 4990, de 18-10-2007, pp.37840-37860), per veure l'antiga redacció click
aquí]
Article 41
Dret d'edificació en sòl urbà
1. El sòl urbà pot ésser edificat, d'acord amb
les determinacions del planejament urbanístic, i mitjançant l'atorgament de
la llicència d'edificació corresponent, si assoleix la condició de solar.
Nogensmenys, s'admet que les obres d'edificació siguin simultànies a les
d'urbanització o de reurbanització, si prèviament es presta la garantia i
s'executen els elements d'urbanització que siguin determinats per reglament.
2. Si per a l'edificació de sòl urbà és
necessària la reparcel·lació del sòl, aquesta ha d'haver estat aprovada per
acord que hagi guanyat fermesa en via administrativa.
3. Les condicions d'edificació que estableixin
les llicències municipals es poden fer constar, d'acord amb la legislació
hipotecària, en el Registre de la Propietat. Si es transmeten finques en
curs d'edificació, les persones compradores han d'assumir el compliment
d'aquestes condicions; igualment, en les escriptures d'obra nova en
construcció, les persones propietàries han d'explicitar l'assumpció de les
dites condicions o bé acreditar que les han complertes en declarar l'obra
conclosa. En tots dos casos, s'ha d'incorporar a les escriptures
corresponents el testimoniatge de les llicències d'obres i, si s'escau, de
la parcel·lació urbanística, o bé el pronunciament municipal que la declari
innecessària.
Article 42
Drets i deures dels propietaris o propietàries
de sòl urbà i deures dels propietaris o propietàries de sòl urbà consolidat
1. Els
propietaris o propietàries de sòl urbà tenen dret a executar o acabar les
obres d'urbanització perquè els terrenys assoleixin la condició de solar, i
a edificar, sota les condicions establertes per aquesta Llei i pel
planejament urbanístic, els solars resultants. Els propietaris o
propietàries resten subjectes al compliment de les normes sobre
rehabilitació urbana establertes pel pla d'ordenació urbanística municipal o
bé pel programa d'actuació urbanística municipal per a àmbits determinats.
2. Els
propietaris o propietàries de sòl urbà consolidat han d'acabar o completar a
llur càrrec la urbanització necessària perquè els terrenys assoleixin la
condició de solar, sota el principi del repartiment equitatiu de les
càrregues i els beneficis urbanístics, i han d'edificar els solars
resultants en els terminis i d'acord amb les determinacions que hagin fixat
el planejament urbanístic o el programa d'actuació urbanística municipal.
Article 43
Deure de cessió de sòl amb aprofitament en sòl
urbà no consolidat
1. Els propietaris o propietàries de sòl urbà no
consolidat han de cedir a l'administració actuant, gratuïtament, el sòl
corresponent al 10% de l'aprofitament urbanístic dels sectors subjectes a un
pla de millora urbana o dels polígons d'actuació urbanística que tinguin per
objecte alguna de les finalitats a què fa referència ll'article 68.2.a, excepte en els casos següents:
a) Que tinguin per objecte les actuacions aïllades de
dotació a què fa referència la disposició addicional setzena, en les quals
les persones propietàries han de cedir el 10% de l'increment de
l'aprofitament urbanístic que comporti l'actuació de dotació respecte a
l'aprofitament urbanístic preexistent i efectivament materialitzat.
b) Que es tracti d'una àrea residencial estratègica, en
les quals les persones propietàries han de cedir el percentatge que el pla
director urbanístic estableixi, que pot ser de fins a un 15% de
l'aprofitament urbanístic del sector.
2. L'administració
actuant ha de fixar l'emplaçament del sòl de cessió amb aprofitament
urbanístic en el procés de reparcel·lació. Per tal d'assegurar la
participació de la iniciativa privada en la construcció d'habitatges de
protecció pública es pot distribuir la cessió de sòl amb aprofitament
proporcionalment entre les diferents qualificacions de zona de l'àmbit
d'actuació.
3. La cessió de sòl a què es refereix l'apartat 1 pot ésser substituïda pel
seu equivalent en altres terrenys fora del sector o del polígon si es pretén
millorar la política d'habitatge o si l'ordenació urbanística dóna lloc a
una parcel·la única i indivisible. En aquest darrer cas, la cessió pot ésser
substituïda també per l'equivalent del seu valor econòmic. En tots els
casos, l'equivalent s'ha de destinar a conservar o ampliar el patrimoni
públic de sòl.
[L'apartat 1 d'aquest
article ha estat modificat segons el Decret Llei
1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística (DOGC
núm. 4990, de 18-10-2007, pp.37840-37860), per veure l'antiga redacció click
aquí]
Article 44
Deures dels propietaris o propietàries de sòl
urbà no consolidat i de sòl urbanitzable delimitat
1. Els
propietaris o propietàries de sòl urbà no consolidat i els propietaris o
propietàries de sòl urbanitzable delimitat tenen els deures comuns següents:
a) Repartir equitativament els beneficis i les càrregues derivats del
planejament urbanístic.
b) Cedir
a l'ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta, tot el sòl reservat pel
planejament urbanístic per als sistemes urbanístics locals inclòs en l'àmbit
d'actuació urbanística en què siguin compresos els terrenys, amb les
especificitats següents:
Primer. En sòl urbà, l'àmbit d'actuació és el del polígon d'actuació
urbanística o el sector del pla de millora urbana, que poden ésser
físicament discontinus.
Segon. En sòl urbanitzable delimitat, l'àmbit d'actuació és el sector del
pla parcial urbanístic corresponent, que també pot ésser físicament
discontinu.
c) Cedir
a l'ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta, el sòl necessari per a
l'execució dels sistemes urbanístics generals que el planejament urbanístic
general inclogui en l'àmbit d'actuació urbanística en què siguin compresos
els terrenys.
d) Costejar
i, si escau, executar la urbanització, sens perjudici del dret a rescabalar-se
de les despeses d'instal·lació de les xarxes d'abastament d'aigua, de
subministrament d'energia elèctrica, de distribució de gas, si escau, i de
la infraestructura de connexió a les xarxes de telecomunicacions, a càrrec
de les empreses subministradores en la part que, segons la reglamentació
específica d'aquests serveis, no hagi d'anar a càrrec dels usuaris.
e) Edificar els solars en els terminis establerts pel planejament
urbanístic.
f) Executar en els terminis establerts pel planejament urbanístic la
construcció de l'habitatge protegit que eventualment els correspongui.
g) Conservar les obres d'urbanització, agrupats legalment com a junta de
conservació, en els supòsits en què s'hagi assumit voluntàriament aquesta
obligació o bé ho imposin justificadament el pla d'ordenació urbanística
municipal o el programa d'actuació urbanística municipal, vinculant-la
objectivament a la manca de consolidació del sòl o a la insuficiència de la
urbanització.
2. Els propietaris o propietàries de sòl urbà no consolidat no inclòs en
àmbits d'actuació urbanística estan obligats a cedir gratuïtament a
l'ajuntament, de manera prèvia a l'edificació, únicament els terrenys
destinats a carrers o qualsevol altre tipus de via de sistema de comunicació
o a llurs ampliacions que siguin necessaris perquè aquest sòl adquireixi la
condició de solar.
3. Els propietaris o propietàries de sòl urbà no consolidat han de
participar en els costos d'implantació de les infraestructures de transport
públic, d'acord amb el que estableix la legislació sectorial, en els casos
en què la promoció urbanística hagi de donar lloc a una actuació la magnitud
de la qual obligui a redefinir o ampliar les dites infraestructures i llurs
connexions, com a conseqüència de la mobilitat generada.
Article 45
Deures addicionals dels propietaris o
propietàries de sòl urbanitzable delimitat
1. Els propietaris o propietàries de sòl urbanitzable delimitat tenen, a més
dels que imposa l'article 44, els deures següents:
a) Cedir a l'administració actuant, gratuïtament, dins
el sector de sòl urbanitzable en què siguin compresos els terrenys, el sòl
necessari per a edificar el sostre corresponent al 10% de l'aprofitament
urbanístic del sector, o al percentatge que el pla director urbanístic
estableixi per a les àrees residencials estratègiques, que pot ser de fins a
un 15% de l'aprofitament urbanístic del sector.
b) Costejar i, si escau, executar les infraestructures de connexió amb els
sistemes urbanístics generals exteriors a l'actuació urbanística i les obres
per a l'ampliació o el reforçament d'aquests sistemes que siguin necessàries
com a conseqüència de la magnitud de la dita actuació, d'acord amb les
determinacions del planejament urbanístic general, incloent-hi, d'acord amb
el que estableix la legislació sectorial, l'obligació de participar en els
costos d'implantació de les infraestructures de transport públic que siguin
necessàries perquè la connectivitat del sector sigui l'adequada.
2. L'administració actuant ha de fixar l'emplaçament del sòl de cessió amb
aprofitament urbanístic en el procés de reparcel·lació. Per tal d'assegurar
la participació de la iniciativa privada en la construcció d'habitatges de
protecció pública es pot distribuir la cessió de sòl amb aprofitament
proporcionalment entre les diferents qualificacions de zona de l'àmbit
d'actuació
3. La cessió de sòl a què es refereix l'apartat 1.a pot ésser substituïda
pel seu equivalent en altres terrenys fora del sector o del polígon si es
pretén millorar la política d'habitatge o si l'ordenació urbanística dóna
lloc a una parcel·la única i indivisible. En aquest darrer cas, la cessió
pot ésser substituïda també per l'equivalent del seu valor econòmic. En tots
els casos, l'equivalent s'ha de destinar a conservar o ampliar el patrimoni
públic de sòl.
[La lletra a) de l'apartat 1 d'aquest
article ha estat modificat segons el Decret Llei
1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística (DOGC
núm. 4990, de 18-10-2007, pp.37840-37860), per veure l'antiga redacció click
aquí]
Article 46
Condicions de la cessió de sòl amb
aprofitament
L'administració actuant no participa en les càrregues
d'urbanització dels terrenys amb aprofitament urbanístic que rep en
compliment del deure de cessió de sòl amb aprofitament que preveuen els
articles 43 i 45.1.a, els quals s'han de cedir urbanitzats.
[Aquest
article ha estat modificat segons el Decret Llei
1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística (DOGC
núm. 4990, de 18-10-2007, pp.37840-37860), per veure l'antiga redacció click
aquí]
Article 47
Règim d'ús del sòl no urbanitzable
1. Els propietaris o propietàries de sòl no urbanitzable tenen el dret d'ús,
de gaudi i de disposició de llurs propietats, d'acord amb la naturalesa
rústica dels terrenys, sempre sota els imperatius derivats del principi
d'utilització racional dels recursos naturals i dins els límits establerts
per aquesta Llei, per la legislació sectorial, pel planejament urbanístic i
per la legislació que sigui aplicable a l'exercici de les facultats de
disposició d'aquesta classe de sòl.
2. Es prohibeixen les parcel·lacions urbanístiques en sòl no urbanitzable.
3. És permès, en sòl no urbanitzable, amb els requisits fixats pels
articles
50 i 51, de reconstruir i rehabilitar les masies i les cases rurals que
calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques,
mediambientals, paisatgístiques o socials. Les masies i les cases rurals han
d'haver estat incloses pel planejament urbanístic en el catàleg a què es
refereix l'article 50.2, amb vista a destinar-les a habitatge familiar, a un
establiment hoteler amb exclusió de la modalitat d'hotel apartament, a un
establiment de turisme rural o a activitats d'educació en el lleure.
Tanmateix, per a poder destinar les masies o les cases rurals a establiment
hoteler ha d'estar previst expressament en el dit catàleg, el qual pot
establir un límit del nombre de places.
4. El sòl no urbanitzable pot ésser objecte d'actuacions específiques per a
destinar-lo a les activitats o els equipaments d'interès públic que s'hagin
d'emplaçar en el medi rural. A aquest efecte, són d'interès públic:
a) Les activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d'educació en
el lleure i d'esbarjo que es desenvolupin a l'aire lliure, amb les obres i
instal·lacions mínimes i imprescindibles per a l'ús de què es tracti.
b) Els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans.
c) Les infraestructures d'accessibilitat.
d) Les instal·lacions i les obres necessàries per a serveis tècnics com les
telecomunicacions, la infraestructura hidràulica general, les xarxes de
subministrament d'energia elèctrica, d'abastament i subministrament d'aigua
i de sanejament, el tractament de residus, la producció d'energia a partir
de fonts renovables i les altres instal·lacions ambientals d'interès públic.
5. L'autorització de les actuacions específiques d'interès públic a què es
refereix l'apartat 4 ha de justificar degudament que l'àmbit d'actuació no
està sotmès a un règim especial de protecció amb el qual siguin
incompatibles, per raó dels seus valors, per l'existència de riscs o pel fet
d'estar subjecte a limitacions o a servituds per a la protecció del domini
públic. Així mateix, les actuacions que s'autoritzin no han de disminuir de
manera significativa la permeabilitat del sòl ni han d'afectar de manera
negativa la connectivitat territorial.
6. En sòl no urbanitzable, ultra les actuacions d'interès públic a què es
refereix l'apartat 4, només es poden admetre com a noves construccions,
respectant sempre les incompatibilitats i les determinacions de la normativa
urbanística i sectorial aplicable:
a) Les construccions i les dependències pròpies d'una activitat agrícola,
ramadera, d'explotació de recursos naturals o, en general, rústica. Entre
les construccions pròpies d'una explotació de recursos naturals procedents
d'activitats extractives, s'hi inclouen les instal·lacions destinades al
primer tractament i a la selecció d'aquests recursos, sempre que aquestes
activitats de selecció produeixin un impacte ambiental menor si es duen a
terme al lloc d'origen.
b) Les construccions destinades a habitatge familiar o a l'allotjament de
persones treballadores temporeres que estiguin directament i justificadament
associades a una de les activitats d'explotació a què fa referència la
lletra a.
c) Les estacions de subministrament de carburants i de prestació d'altres
serveis de la xarxa viària.
d) Les construccions i les instal·lacions vinculades a l'execució, el
manteniment i el funcionament de les obres públiques.
e) Les construccions destinades a les activitats de turisme rural o de
càmping autoritzades pel pla d'ordenació urbanística municipal, que
exigeixen en tot cas la tramitació prèvia d'un pla especial urbanístic.
7. L'autorització d'obres i usos en sòl no urbanitzable
ha de garantir en tots els casos la preservació d'aquest sòl respecte al
procés de desenvolupament urbà i la màxima integració ambiental de les
construccions i les activitats autoritzades, i comporta per a la persona
propietària els deures següents:
.a) Costejar i executar les obres i els treballs
necessaris per a conservar el sòl i la seva massa vegetal en l'estat
legalment exigible o per a restaurar aquest estat, en els termes previstos
en la normativa que sigui d'aplicació.
.b) Costejar i, si s'escau, executar les infraestructures
de connexió de la instal·lació, la construcció o l'edificació amb les xarxes
generals de serveis, i cedir a l'administració competent aquestes
infraestructures i el sòl corresponent per a la seva incorporació al domini
públic, quan n'hagin de formar part.
.c) Costejar i, si s'escau, executar les obres o
instal·lacions necessàries per a donar compliment a la resta de condicions
que exigeixi el pla especial o l'acord d'aprovació del projecte, respecte a
l'obtenció de subministraments, assoliment de nivells de sanejament adequats
o altres serveis.
.d) Costejar i, si s'escau, executar les mesures
correctores que determini el pla especial o l'acord d'aprovació del projecte
per tal d'evitar la fragmentació d'espais agraris i l'afectació greu a les
explotacions agràries, minorar els efectes de les edificacions i llurs usos,
accessos i serveis sobre la qualitat del paisatge, o per altres finalitats
justificades.
8. L'autorització de les obres i els usos en els casos regulats pels
articles 48, 49 i 50 està subjecta, prèviament a la tramitació de la
llicència urbanística municipal, al procediment que estableixen els dits
preceptes.
9. El sòl no urbanitzable no pot ésser dedicat a usos que, atenent els
valors que el pla d'ordenació urbanística municipal protegeix o preserva i
les finalitats que persegueix, en transformin la destinació o la naturalesa
o bé lesionin o impedeixin la realització dels dits valors i l'assoliment de
les dites finalitats.
[L'apartat 7 d'aquest
article ha estat modificat segons el Decret Llei
1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística (DOGC
núm. 4990, de 18-10-2007, pp.37840-37860), per veure l'antiga redacció click
aquí]
Article 48
Procediment per a l'aprovació de projectes
d'actuacions específiques d'interès públic en sòl no urbanitzable
1. Els projectes de les actuacions específiques d'interès públic a què es
refereix l'article 47.4, si no estan incloses en un pla especial urbanístic,
han d'ésser sotmesos a informació pública per l'ajuntament, per un termini
d'un mes. Tant el projecte d'aquestes actuacions com, si s'escau, el pla
especial urbanístic formulat per a acomplir-les han d'incloure la
documentació següent:
a) Una justificació específica de la finalitat del projecte i de la
compatibilitat de l'actuació amb el planejament urbanístic i sectorial.
b) Un estudi d'impacte paisatgístic.
c) Un estudi arqueològic i un informe del Departament de Cultura, si
l'actuació afecta restes arqueològiques d'interès declarat.
d) Un informe del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, si no és
comprès en un pla sectorial agrari.
e) Un informe de l'administració hidràulica, si l'actuació afecta aqüífers
classificats, zones vulnerables o zones sensibles declarades de conformitat
amb la legislació vigent.
f) Un informe del Servei Geològic de Catalunya, si l'actuació afecta
jaciments paleontològics o punts geològics d'interès.
g) Els altres informes que exigeixi la legislació sectorial.
2. L'aprovació prèvia dels projectes a què es refereix l'apartat 1 correspon
a l'ajuntament i l'aprovació definitiva correspon a la comissió territorial
d'urbanisme que pertoqui, que l'ha d'adoptar en el termini de tres mesos des
que se li presenta l'expedient complet. En tots els casos, la resolució ha
de fixar les mesures correctores aplicables a fi d'evitar la degradació i la
fragmentació d'espais agraris i de minorar els efectes de les edificacions,
de llurs usos i accessos i dels serveis i les infraestructures associats
sobre la qualitat del paisatge, i també les condicions de caràcter
urbanístic que calgui, el compliment de les quals s'ha de garantir
adequadament. El projecte es pot denegar, si escau, pels motius que
estableixen els apartats 3 i 4 de l'article 85. L'avaluació d'impacte
ambiental es tramita d'acord amb la legislació sectorial específica, quan és
preceptiva.
3. L'aprovació definitiva dels projectes d'actuacions específiques d'interès
públic no incloses en un pla especial urbanístic és requisit per a poder
tramitar les llicències o autoritzacions municipals relatives a l'actuació,
que tanmateix poden ésser tramitades simultàniament, condicionades sempre a
l'aprovació del projecte.
Article 49
Procediment per a l'aprovació de determinats
projectes de noves activitats i construccions en sòl no urbanitzable
Les
determinacions contingudes en l'article 48 s'apliquen també a les actuacions
següents en sòl no urbanitzable:
a) Als projectes de construccions a què es refereix l'article 47.6.a,
pròpies d'una activitat agrícola, ramadera o, en general, rústica, si se
superen els llindars que estableixen el planejament urbanístic general o els
plans especials regulats per l'article 67.1 i que fan referència a les
característiques dels projectes, a llur ubicació i a llur impacte potencial.
b) Als projectes d'activitats i de construccions directament vinculades a
l'explotació de recursos naturals.
c) Als projectes de noves construccions a què es refereix l'article 47.6.b,
destinades a habitatge familiar o a l'allotjament de persones treballadores
temporeres i als projectes a què es refereix la lletra a en tots els casos
en què incorporin aquests usos. En qualsevol cas, els esmentats usos han
d'estar directament i justificadament associats a l'explotació rústica de
què es tracti, i les construccions han de constituir un conjunt integrat,
adequat al medi rural.
d) A l'obertura o la recuperació de vies d'accés, camins i dreceres, en el
cas que la recuperació no estigui integrada en un projecte d'actuació admesa
en aquesta classe de sòl, tramitat d'acord amb la legislació sectorial.
e) A les estacions de subministrament de carburants i de prestació d'altres
serveis de la xarxa viària.
f) A qualsevol altra actuació que afecti restes arqueològiques d'interès
declarat, aqüífers classificats, zones vulnerables o zones sensibles
declarades de conformitat amb la legislació vigent, jaciments paleontològics
o punts geològics d'interès.
Article 50
Procediment per a l'aprovació de projectes de
reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals en sòl no
urbanitzable
1. Els projectes de reconstrucció o rehabilitació de masies i cases rurals
en sòl no urbanitzable han d'ésser sotmesos a informació pública per
l'ajuntament, per un termini de vint dies, i a l'informe de la comissió
territorial d'urbanisme competent, que s'ha d'emetre en el termini de dos
mesos. La llicència corresponent només es pot atorgar si el dit informe és
favorable i, si escau, ha de fixar les mesures correctores i les condicions
de caràcter urbanístic a què fa referència l'article 48.2. Els projectes que
només comportin obres de conservació, d'adequació, de millora o de
manteniment d'un ús existent admès per l'ordenament urbanístic resten
únicament subjectes a llicència municipal.
2. El planejament urbanístic general o especial ha d'identificar en un
catàleg específic les masies i les cases rurals susceptibles de
reconstrucció o de rehabilitació i justificar les raons que en determinen la
preservació i la recuperació, d'acord amb el que estableix l'article 47.3.
Els criteris paisatgístics que determinen la inclusió de les masies i les
cases rurals en el catàleg s'han d'adequar a les determinacions que, si
escau, estableix el planejament urbanístic o sectorial per a la protecció i
el millorament del paisatge.
3. La reconstrucció i la rehabilitació del patrimoni arquitectònic rural han
de respectar el volum edificat preexistent i la composició volumètrica
original prèviament determinats. Si no s'alteren les característiques
originals de l'edificació, se'n pot admetre la divisió horitzontal, amb les
limitacions que estableixi el planejament urbanístic i d'acord amb la
normativa reguladora de les condicions objectives d'habitabilitat.
Article 51
Directrius per a les llicències d'edificació en
sòl no urbanitzable
1. Els materials, els sistemes constructius, el volum i la tipologia
aparents de les edificacions en sòl no urbanitzable han d'ésser els propis
de l'àmbit territorial on siguin emplaçats. El planejament territorial i el
planejament urbanístic han d'establir els criteris o les condicions
necessaris per a fer efectiva aquesta directriu.
2. Les llicències municipals per a l'edificació en sòl no urbanitzable han
de fixar les condicions especials que s'han d'adoptar, a càrrec de les
persones interessades, per a l'obtenció dels subministraments necessaris i
l'assoliment dels nivells de sanejament adequats, amb les degudes garanties
de seguretat, salubritat i no-contaminació que tinguin en compte els riscs
geològics, naturals i tecnològics. En tot cas, s'aplica a aquestes
condicions d'edificació el que estableix per a les edificacions en sòl urbà
l'article 41.3.
Article 52
Transformació i règim d'ús del sòl urbanitzable
1. Els propietaris o propietàries de sòl urbanitzable poden promoure'n la
transformació, d'acord amb el que estableix l'article 33.4.
2. El règim d'ús del sòl urbanitzable no delimitat, mentre no es procedeixi
a la seva transformació, s'ajusta al règim d'utilització, gaudi i disposició
establert per aquest capítol per al sòl no urbanitzable.
3. En sòl urbanitzable delimitat no és possible d'autoritzar els usos i les
obres regulats per l'article 47 per al sòl no urbanitzable.
Capítol V
Règim d'ús provisional del sòl
Article 53
Usos i obres de caràcter provisional
1. Es pot autoritzar de donar al sòl els usos provisionals i de fer-hi les
obres de caràcter provisional que no siguin expressament prohibits per la
legislació urbanística o sectorial ni pel planejament territorial,
urbanístic o sectorial i que no hagin de dificultar l'execució d'aquests
planejaments, tant en sòl urbanitzable delimitat, sense pla parcial
urbanístic aprovat, com en terrenys emplaçats en qualsevol classe de sòl que
estiguin afectats per sistemes urbanístics generals o locals, mentre no s'hi
hagi iniciat un procediment de reparcel·lació, d'ocupació directa o
d'expropiació.
2. L'autorització a què es refereix l'apartat 1 no dóna dret en cap cas a
percebre indemnització.
3. Només poden ésser admesos com a usos provisionals, als efectes del que
estableix l'apartat 1, l'emmagatzematge o el dipòsit simples i purs de
mercaderies o de béns mobles, la prestació de serveis particulars a la
ciutadania, les activitats del sector primari, les activitats comercials
relacionades amb el sector esmentat i les activitats de lleure, esportives,
recreatives i culturals. No s'admeten com a usos provisionals els usos
residencials ni els usos industrials.
4. Les obres executades amb vista als usos provisionals esmentats per
l'apartat 3 han d'ésser les mínimes que siguin imprescindibles per a
permetre unes instal·lacions fàcilment desmuntables, però no han d'ometre
cap de les garanties de seguretat establertes per la legislació sectorial,
que s'han d'acreditar en la memòria justificativa que cal presentar a
aquests efectes.
5. Es pot autoritzar la utilització provisional dels edificis i les
instal·lacions que estan fora d'ordenació per a instal·lar-hi oficines i per
a desenvolupar-hi activitats comercials, ultra els usos admesos per
l'apartat 3. Aquesta autorització se subjecta en tot cas a les
determinacions d'aquest article, amb les limitacions que assenyala l'article
102.
6. Els terrenys destinats a sistemes urbanístics generals o locals ja
adquirits per l'Administració pública poden ésser utilitzats de manera
temporal i esporàdica, per a instal·lar-hi mercats ambulants o per a
desenvolupar-hi activitats de lleure, esportives, recreatives, culturals i
similars. L'autorització d'aquests usos no comporta l'incompliment de
l'obligació de destinar els terrenys a les finalitats determinades pel
planejament urbanístic.
Article 54
Procediment per a l'autorització d'usos
provisionals del sòl i d'obres de caràcter provisional
1. L'autorització municipal de donar al sòl un ús provisional o de fer-hi
obres de caràcter provisional requereix prèviament la informació pública per
l'ajuntament, per un termini de vint dies, i requereix l'informe favorable
previ de la comissió territorial d'urbanisme que pertoqui, que l'ha d'emetre
en el termini de dos mesos. L'autorització requereix també l'acceptació pels
propietaris o propietàries de fer cessar els usos i de desmuntar o
enderrocar les instal·lacions i les obres quan ho acordi l'ajuntament, sense
dret a percebre cap mena d'indemnització, i pot imposar la constitució de
les garanties necessàries per a assegurar la reposició del sòl i de l'espai
a l'estat anterior a l'execució dels usos i les obres esmentats.
2. L'autorització a què es refereix l'apartat 1 adquireix eficàcia si se'n
fan constar les condicions en el Registre de la Propietat, en els supòsits
regulats per reglament.
3. L'eficàcia de l'autorització a què es refereix l'apartat 1 queda sotmesa
a la condició resolutòria que, en tot moment, els compromisos acceptats pels
propietaris o propietàries siguin també acceptats expressament per les
persones gestores o explotadores dels usos, les obres, els edificis o les
instal·lacions, en virtut d'arrendament o de qualsevol altre negoci jurídic
amb les persones propietàries, sens perjudici de les altres determinacions
que estableixi per a aquest cas la legislació aplicable en matèria de règim
de sòl i de valoracions.
TÍTOL tercer
Del planejament urbanístic
Capítol I
Figures del planejament urbanístic
Article 55
Tipus de plans urbanístics
1. La planificació urbanística del territori es porta a terme mitjançant el
planejament urbanístic general, que és integrat pels plans directors
urbanístics, pels plans d'ordenació urbanística municipal i per les normes
de planejament urbanístic. Els programes d'actuació urbanística municipal
són també part del planejament urbanístic general i el complementen.
2. El planejament urbanístic general es desenvolupa per mitjà del
planejament urbanístic derivat, que és integrat pels plans especials
urbanístics, pels plans de millora urbana, pels plans parcials urbanístics i
pels plans parcials urbanístics de delimitació.
3. Els plans especials urbanístics que no desenvolupen determinacions del
planejament urbanístic general han de justificar la necessitat de
l'aprovació i llur compatibilitat amb el dit planejament. En el cas dels
plans de millora urbana, s'aplica el que estableix l'article 68.4.
4. El planejament urbanístic derivat està supeditat a les determinacions del
planejament urbanístic general, d'acord amb l'article 13.1, sens perjudici
de les determinacions que li són pròpies.
5. La coherència del planejament urbanístic amb el planejament territorial
es regeix per l'article 13.2 i per la legislació de política territorial.
Article 56
Plans directors urbanístics
1. Correspon als plans directors urbanístics, de conformitat amb el
planejament territorial i atenent les exigències del desenvolupament
regional, d'establir:
a) Les directrius per a coordinar l'ordenació urbanística d'un territori
d'abast supramunicipal.
b) Determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible, la
mobilitat de persones i mercaderies i el transport públic.
c) Mesures de protecció del sòl no urbanitzable, i els criteris per a
l'estructuració orgànica d'aquest sòl.
d) La concreció i la delimitació de les reserves de sòl per a les grans
infraestructures, com ara xarxes viàries, ferroviàries, hidràuliques,
energètiques, portuàries, aeroportuàries, de sanejament i abastament
d'aigua, de telecomunicacions, d'equipaments i altres de semblants.
e) La programació de polítiques supramunicipals de sòl i d'habitatge,
concertades amb els ajuntaments afectats en el si de la tramitació regulada
per l'article 81. Aquesta programació ha de garantir la solidaritat
intermunicipal en l'execució de polítiques d'habitatge assequible i de
protecció pública, la suficiència i la viabilitat d'aquestes polítiques per
a garantir el dret constitucional a l'habitatge i el compliment dels
principis que estableix l'article 3.
f) La delimitació d'una o de diverses àrees residencials
estratègiques i les determinacions necessàries per procedir a l'execució
directa d'aquestes actuacions.
2. Els plans directors urbanístics han d'especificar els criteris per a
fer-ne el seguiment i per a la modificació o la revisió, han d'incloure les
determinacions adequades per a les finalitats que persegueixen i han de
contenir la documentació següent:
a) Els estudis justificatius.
b) La memòria.
c) La programació de les actuacions per a aplicar-los.
d) Les bases tècniques i econòmiques per a desenvolupar-los.
e) Els plànols d'informació i d'ordenació.
f) Les normes que s'han de complir obligadament.
3. Els plans directors urbanístics poden establir determinacions per a ésser
directament executades o bé per a ésser desenvolupades mitjançant plans
especials urbanístics que facin possible l'exercici de competències pròpies
dels ens supramunicipals.
4. El planejament que resulti afectat per les determinacions d'un pla
director urbanístic s'hi ha d'adaptar en els terminis que aquest estableixi,
sens perjudici de l'entrada en vigor immediata del pla director i salvant
les disposicions transitòries que inclogui.
5. Els plans directors urbanístics de delimitació i
ordenació de les àrees residencials estratègiques a què fa referència
l'apartat 1.f:
a) Comporten la classificació urbanística dels terrenys
com a sòl urbanitzable delimitat, en el cas que no tinguessin aquesta
classificació d'acord amb el planejament general municipal vigent; poden
modificar les condicions del sector de sòl urbanitzable o de sòl urbà no
consolidat establertes per al seu desenvolupament pel planejament general
municipal vigent, si s'escau; i estableixen l'ordenació detallada del sòl
amb el nivell i documentació propis d'un pla urbanístic derivat així com la
concreció del traçat i les característiques de, com a mínim, les obres
d'urbanització bàsiques amb el nivell i documentació propis d'un projecte
d'urbanització.
b) Legitimen l'inici de l'execució urbanística de
l'actuació, sense necessitat d'adaptació prèvia del planejament urbanístic
general municipal, la qual s'ha de dur a terme en els terminis que el Pla
director urbanístic estableixi.
c) Poden incrementar el percentatge d'aprofitament
objecte del deure de cessió de sòl fins al 15% de l'aprofitament de l'àrea i
poden establir que el producte obtingut de l'alienació d'aquest sòl es
destini, totalment o parcialment, a complir l'obligació de costejar la
construcció dels equipaments previstos.
d) Estableixen l'administració actuant i poden fixar per
a l'execució urbanística de les àrees qualsevol sistema d'actuació
urbanística o modalitat que, per raó de les circumstàncies concurrents,
permeti emprendre amb celeritat l'actuació urbanitzadora, inclosa la
modalitat per sectors d'urbanització prioritària sense que, en aquest darrer
cas, calgui la declaració prèvia corresponent.
[La lletra f) de l'apartat
1 d'aquest article, així com l'apartat 5, han estat afegits pel Decret Llei 1/2007, de 16
d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística (DOGC núm. 4990, de
18-10-2007, pp.37840-37860)]
Article 57
Plans d'ordenació urbanística municipal
1. Els plans d'ordenació urbanística municipal són l'instrument d'ordenació
urbanística integral del territori i poden abastar un o més d'un terme
municipal.
2. Correspon als plans d'ordenació urbanística municipal, com a mínim:
a) Classificar el sòl, amb vista a l'establiment del règim jurídic
corresponent.
b) Definir el model d'implantació urbana i les determinacions per al
desenvolupament urbanístic, d'acord amb el que estableix l'article 3.
c) Definir l'estructura general que cal adoptar per a l'ordenació
urbanística del territori i establir les pautes per a fer-ne el
desenvolupament.
d) Determinar les circumstàncies que en poden produir la modificació o la
revisió.
3. Els plans d'ordenació urbanística municipal i llurs
modificacions i revisions han de reservar per a la construcció d'habitatges
de protecció pública, com a mínim, el sòl corresponent al 30% del sostre que
es qualifiqui per a l'ús residencial de nova implantació, tant en sòl urbà
com en sòl urbanitzable, del qual un 20% s'ha de destinar a habitatges amb
protecció oficial de règim general i de règim especial i un 10% a habitatges
amb protecció oficial de preu concertat.
4. Als efectes del càlcul de les reserves mínimes
obligatòries que estableix l'apartat anterior, es considera sostre
residencial de nova implantació el sostre destinat a habitatge, tant de
manera exclusiva com si s'admet indistintament amb altres usos, que prevegi
el pla d'ordenació urbanística municipal per als sectors de sòl urbanitzable
i per als polígons d'actuació urbanística en sòl urbà no consolidat i els
sectors subjectes a plans de millora urbana que tinguin per objecte alguna
de les finalitats a què es refereix l'article 68.2.a, incloses les
actuacions aïllades de dotació. En tot cas, no es considera sostre
residencial de nova implantació i no computa en el càlcul el sostre
corresponent a les construccions amb ús residencial existents en els
esmentats sectors o polígons.
5 El sistema d'habitatge dotacional públic no computa a
l'efecte del compliment dels percentatges mínims de reserves a què fan
referència l'apartat 3 d'aquest article, la disposició transitòria segona.3
i la disposició addicional dinovena. El sostre dels terrenys així
qualificats tampoc no es considera sostre residencial de nova implantació a
l'efecte del càlcul de les esmentades reserves, atesa la seva condició de
sistema urbanístic de titularitat pública, que també exclou que es consideri
sostre edificable als efectes de determinar les reserves per a zones verdes,
espais lliures i equipaments que estableixen els articles 58.1.f), 5 i 7,
65.3 i 5, 68.7 i 8 i 94.
6. Les reserves per a la construcció d'habitatges de
protecció pública s'han d'emplaçar evitant la concentració excessiva
d'habitatges d'aquest tipus, d'acord amb el que estableix l'article 3.2, per
tal d'afavorir la cohesió social i evitar la segregació territorial dels
ciutadans per raó de llur nivell de renda.
7. El planejament urbanístic general o derivat, segons
que correspongui, ha de determinar la localització concreta de les reserves
per a la construcció d'habitatges de protecció pública mitjançant la
qualificació de terrenys per a aquesta finalitat en sòl urbà no inclòs en
sectors de planejament derivat, formin part o no de polígons d'actuació
urbanística, la qual es pot vincular a un règim específic de protecció
pública, i mitjançant la determinació del percentatge de sostre que els
sectors de planejament derivat han de qualificar per aquesta destinació. El
planejament ha de preveure els terminis obligatoris per a l'inici i per a
l'acabament de la construcció d'aquests habitatges.
[L'apartat 3 d'aquest
article ha estat modificat, així com el 4 i 5 que han estat afegits d'acord
amb el Decret Llei
1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística (DOGC
núm. 4990, de 18-10-2007, pp.37840-37860), per veure l'antiga redacció click
aquí]
Article 58
Determinacions dels plans d'ordenació
urbanística municipal
1. Els plans d'ordenació urbanística municipal, en aplicació del que
estableix l'article 57:
a) Classifiquen el territori en les classes de sòl definides per aquesta
Llei i en els àmbits o les superfícies que resultin necessaris en funció
dels objectius de desenvolupament i de la complexitat urbanística del
municipi.
b) Estableixen les determinacions que corresponen a cada classe de sòl per a
aconseguir la plena efectivitat del règim respectiu.
c) Desenvolupen per a cada classe de sòl l'estructura general i el model del
territori, que s'ha d'adequar a les determinacions dels articles 3 i
9.
d) Determinen els indicadors de creixement, població, recursos i
desenvolupament econòmic i social del sistema urbà que hagin d'ésser
considerats per a decidir l'oportunitat i la conveniència de cada actuació,
d'acord amb els interessos públics derivats de l'imperatiu d'utilització
racional del territori.
e) Incorporen previsions sobre la disponibilitat dels recursos hídrics i
energètics.
f) Defineixen el sistema general d'espais lliures públics, que ha de
respondre, com a mínim, a la proporció de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre
admès pel planejament urbanístic per a ús residencial no inclòs en cap
sector de planejament urbanístic.
g) Poden definir el sistema urbanístic d'habitatges dotacionals públics que
estableix l'article 34.3 i preveure reserves d'aquest tipus en sectors de
planejament urbanístic derivat en substitució total o parcial de la reserva
d'equipaments, sempre que s'acrediti que no cal destinar-los a equipaments
públics. Aquestes reserves incloses en sectors no poden ésser superiors al
5% de la reserva global del municipi per a equipaments públics locals.
h) Estableixen les determinacions necessàries per a assolir una mobilitat
sostenible en el municipi.
i) Estableixen, per mitjà de l'agenda, quan no tenen cap programa d'actuació
urbanística, les determinacions pròpies d'aquests pel que fa a les
prioritats i a les previsions temporals de l'execució del pla d'ordenació
urbanística municipal.
2. En sòl urbà, els plans d'ordenació urbanística municipal:
a) Apliquen les tècniques de qualificació o zonificació del sòl i de reserva
o afectació d'aquest per a sistemes urbanístics generals i locals,
respectant sempre la proporció adequada a les necessitats de la població.
b) Assignen usos detallats per a cada zona.
c) Regulen els paràmetres i els criteris d'harmonització formal i
compositiva de les edificacions.
d) Determinen quins valors arquitectònics, arqueològics, paisatgístics i
mediambientals hi han d'ésser protegits.
e) Regulen l'ús del subsòl, d'acord amb l'article 39, per fer factibles la
prestació dels serveis i la implantació de les infraestructures necessàries
per a la col·lectivitat, respectant sempre els aprofitaments privats que hi
siguin compatibles.
3. En sòl urbà consolidat, i en els àmbits del sòl urbà no consolidat no
inclosos en sectors subjectes a un pla de millora urbana, els plans
d'ordenació urbanística municipal detallen l'ordenació urbanística del sòl,
fixen els paràmetres urbanístics necessaris per a l'atorgament de llicències
d'edificació i assenyalen les alineacions. Pel que fa a l'ordenació de
volums, el pla en pot preveure una amb caràcter obligatori o diverses
d'alternatives. En aquest darrer supòsit, el pla pot especificar gràficament
les dites alternatives, o bé concretar els paràmetres de l'edificació que,
sense alterar l'aprofitament urbanístic de la zona o de l'illa, admeten
variació.
4. En sòl urbà consolidat, els plans d'ordenació urbanística municipal
precisen les rasants i les característiques i el traçat de les obres
d'urbanització. En els àmbits de sòl urbà no consolidat per als quals els
plans delimitin polígons d'actuació, les obres d'urbanització i les rasants
s'han de definir i concretar mitjançant un projecte d'urbanització, que ha
de comprendre totes les obres d'urbanització i que s'ha de tramitar
simultàniament amb el projecte de reparcel·lació o amb el de taxació
conjunta.
5. En els àmbits del sòl urbà no consolidat per als quals delimitin sectors
subjectes a un pla de millora urbana, els plans d'ordenació urbanística
municipal fixen els índexs d'edificabilitat bruta, les densitats, els usos
principals i compatibles, i els estàndards per a determinar les reserves
mínimes per al sistema local d'espais lliures i equipaments. Aquests sectors
poden ésser físicament discontinus.
6. En sòl urbà consolidat, els plans d'ordenació urbanística municipal
estableixen quins són els elements d'urbanització que cal completar o acabar
perquè els terrenys adquireixin la condició de solar.
7. En sòl urbanitzable delimitat, els plans d'ordenació urbanística
municipal concreten la delimitació dels sectors, que poden ésser físicament
discontinus, i, per a cadascun d'aquests, els índexs d'edificabilitat bruta;
la densitat màxima, que no pot superar en cap cas els cent habitatges per
hectàrea; els usos principals i compatibles, i els estàndards que determinen
les reserves mínimes per al sistema local d'espais lliures i equipaments.
8. En sòl urbanitzable no delimitat, els plans d'ordenació urbanística
municipal estableixen:
a) Les magnituds màximes o mínimes de les actuacions urbanístiques que hi
són permeses, en funció dels diferents usos.
b) Les intensitats màximes dels usos urbanístics.
c) Les connexions amb les infraestructures exteriors.
d) Els nivells o percentatges de sòl de cessió obligatòria i gratuïta.
9. En sòl no urbanitzable, els plans d'ordenació urbanística municipal:
a) Regulen cadascuna de les qualificacions possibles, en coherència amb el
grau de conservació i protecció pretesos.
b) Regulen els paràmetres bàsics de les edificacions admissibles.
c) Estableixen els llindars a què es refereix l'article 49.a.
d) Contenen, si escau, el catàleg a què es refereix l'article 50.2.
Article 59
Documentació dels plans d'ordenació urbanística
municipal
1. Els plans d'ordenació urbanística municipal es formalitzen, salvant el
que estableix l'apartat 2, mitjançant els documents següents:
a) La memòria descriptiva i justificativa del pla, amb els estudis
complementaris que escaiguin.
b) Els plànols d'informació i d'ordenació urbanística del territori i, en el
cas del sòl urbà consolidat, de traçat de les xarxes bàsiques d'abastament
d'aigua, de subministrament de gas i d'energia elèctrica, de comunicacions,
de telecomunicacions i de sanejament i les corresponents als altres serveis
establerts pel pla.
c) Les normes urbanístiques.
d) El catàleg de béns a protegir, d'acord amb l'article 69.
e) L'agenda i l'avaluació econòmica i financera de les actuacions a
desenvolupar.
f) La documentació mediambiental adequada i, com a mínim, l'informe
mediambiental.
g) El programa d'actuació urbanística municipal, si escau.
h) La memòria social, que ha de contenir la definició dels objectius de
producció d'habitatge protegit i, si escau, dels altres tipus d'habitatge
assequible que determini la llei. A més, si el planejament ha inclòs les
reserves a què fa referència l'article 34.3, cal justificar-ho en la memòria
social.
2. En el cas que l'escassa complexitat urbanística d'un municipi només
exigeixi distingir entre sòl urbà i sòl no urbanitzable, la documentació
mínima dels plans d'ordenació urbanística municipal ha de consistir en la
memòria, els plànols d'informació i de delimitació del sòl urbà i no
urbanitzable, les normes urbanístiques bàsiques, alineacions i rasants i
l'informe mediambiental.
3. La memòria a què es refereix l'apartat 1.a ha d'integrar:
a) El programa de participació ciutadana que l'ajuntament hagi aplicat al
llarg del procés de formulació i tramitació del pla per a garantir
l'efectivitat dels drets reconeguts per l'article 8.
b) La justificació de l'observança de l'objectiu del desenvolupament
urbanístic sostenible i de les directrius per al planejament urbanístic que
són objecte, respectivament, dels articles 3 i
9.
c) Les mesures adoptades per a facilitar l'assoliment d'una mobilitat
sostenible en el municipi, en compliment de l'obligació de prestació del
servei de transport col·lectiu urbà de viatgers.
d) L'informe de sostenibilitat econòmica, que ha de
contenir la justificació de la suficiència i adequació del sòl destinat a
usos productius, i la ponderació de l'impacte de les actuacions previstes en
les finances públiques de les administracions responsables de la implantació
i el manteniment de les infraestructures i de la implantació i prestació
dels serveis necessaris.
4. L'agenda a què es refereix l'apartat 1.e, si no hi ha un programa
d'actuació urbanística municipal, s'actualitza cada sis anys per acord de
l'ajuntament, després d'un termini d'un mes d'informació pública. Aquest
acord s'ha de publicar en el Butlletí Oficial corresponent i s'ha de
comunicar a la comissió territorial d'urbanisme competent.
[La lletra d de l'apartat 3 d'aquest
article ha estat afegida d'acord amb el Decret Llei
1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística (DOGC
núm. 4990, de 18-10-2007, pp.37840-37860), per veure l'antiga redacció click
aquí]
Article 60
Programes d'actuació urbanística municipal
1. Els programes d'actuació urbanística municipal són l'expressió de les
polítiques municipals de sòl i d'habitatge i contenen les previsions i els
compromisos assumits per al desenvolupament dels plans d'ordenació
urbanística municipal corresponents pel que fa a la reforma i la millora
urbanes, als equipaments i a la generació d'activitat econòmica, dins el
marc del desenvolupament urbanístic sostenible.
2. Els programes d'actuació urbanística municipal han d'avaluar i atendre
les necessitats de sòl i d'habitatge dels municipis i, si escau, de sòl per
a usos industrials i activitats productives, i han d'acreditar que són
coherents amb els plans territorials o directors que els afecten. Així
mateix, han de determinar quina iniciativa, la pública o la privada, és
preferent per a la promoció del planejament urbanístic derivat, i poden
establir, si escau, una reserva per a la iniciativa pública al llarg d'un
termini concret, que no pot superar els sis anys.
3. Les determinacions del programa d'actuació urbanística municipal
definitivament aprovat, en els municipis que en tenen, són el marc de
referència adequat per a concertar actuacions en matèria de sòl i
d'habitatge entre els ajuntaments i l'Administració de la Generalitat.
4. Els programes d'actuació urbanística municipal poden preveure totes o
alguna de les figures del planejament urbanístic derivat a què fa referència
el pla d'ordenació urbanística municipal corresponent.
5. Els programes d'actuació urbanística municipal poden delimitar el sòl
urbanitzable no delimitat i modificar els sectors prèviament delimitats,
fins i tot per a atribuir-los la condició de sòl urbanitzable no delimitat.
En tots aquests supòsits, han de contenir les determinacions pròpies dels
plans d'ordenació urbanística municipal i la documentació que sigui
pertinent. Els programes d'actuació urbanística municipal no poden alterar
la classificació del sòl no urbanitzable.
6. Els programes d'actuació urbanística municipal completen, si escau, la
determinació dels criteris objectius que han de permetre decidir la
conveniència o la necessitat de la delimitació i la transformació
urbanística del sòl urbanitzable no delimitat, d'acord amb el que
estableixen els apartats 1.d, 1.e i 7 de l'article 58.
7. Els programes d'actuació urbanística municipal poden incloure sistemes
urbanístics generals en els sectors de sòl urbanitzable i en els sectors
subjectes a plans de millora urbana, i també en els polígons d'actuació
urbanística en sòl urbà. Així mateix, poden acordar operacions de millora
urbana i actuacions sotmeses a un pla especial urbanístic, i també delimitar
polígons d'actuació urbanística no definits pel pla d'ordenació urbanística
municipal corresponent.
8. Els programes d'actuació urbanística municipal han de concretar i
distribuir les reserves de sòl que el pla d'ordenació urbanística municipal
corresponent determini en compliment del que disposa l'article 57.3 i en els
termes d'aquest, si el pla d'ordenació urbanística municipal no ho fa.
9. Els programes d'actuació urbanística municipal han d'establir terminis
per a l'execució de les obres d'urbanització, poden fixar terminis per a
l'edificació dels solars, delimitar àrees tant per a l'exercici dels drets
de tempteig i de retracte com per a l'aplicació de programes de
rehabilitació d'edificis, definir sectors d'urbanització prioritària,
incloure les reserves de terrenys regulades per l'article 151 i establir les
mesures pertinents per a l'adequada culminació urbanística de les
urbanitzacions existents.
10. L'adopció dels programes d'actuació urbanística municipal és de caràcter
potestatiu.
11. Els programes d'actuació urbanística municipal tenen vigència
indefinida, sens perjudici de l'abast temporal de llurs determinacions que
tinguin aquesta naturalesa, i s'han de referir tant a les actuacions del
sector públic com a les dels particulars.
12. L'adopció, l'actualització, la modificació o la revisió dels programes
d'actuació urbanística municipal, si es tramiten amb independència del pla
d'ordenació urbanística municipal corresponent, segueixen el mateix
procediment que aquest. Els programes d'actuació urbanística municipal s'han
d'actualitzar cada sis anys.
Article 61
Documentació dels programes d'actuació
urbanística municipal
1. Els programes d'actuació urbanística municipal es componen dels documents
següents:
a) La memòria raonada dels objectius que persegueixen i de les mesures i els
mitjans programats per a assolir-los, en coherència amb el planejament de
rang superior.
b) La relació de les actuacions programades.
c) El calendari d'execució.
d) L'avaluació econòmica i financera, que ha de contenir
un informe de sostenibilitat econòmica que ponderi l'impacte de les
actuacions previstes en les finances públiques de les administracions
responsables de la implantació i el manteniment de les infraestructures i de
la implantació i prestació dels serveis necessaris.
e) Els estudis complementaris que escaiguin.
f) Els plànols d'informació, de delimitació i d'esquemes d'integració urbana
de les actuacions i, si s'escau, els plànols d'ordenació i les normes per a
aplicar-los.
g) Els documents que siguin necessaris, si s'escau, per als supòsits a què
es refereixen els apartats 5 a 9 de l'article 60.
2. La memòria a què es refereix l'apartat 1.a ha de justificar la coherència
del programa amb el planejament territorial i amb el planejament urbanístic.
[La lletra d) de l'apartat 1 d'aquest
article ha estat afegida d'acord amb el Decret Llei
1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística (DOGC
núm. 4990, de 18-10-2007, pp.37840-37860), per veure l'antiga redacció click
aquí]
Article 62
Normes de planejament urbanístic
1. Les normes de planejament urbanístic són instruments del planejament
urbanístic general que supleixen els plans d'ordenació urbanística municipal
en els supòsits de suspensió determinats per l'article 63 i en els supòsits
de pèrdua de vigència.
2. Les normes de planejament urbanístic, a més del que disposa l'apartat 1,
poden complementar les determinacions dels plans d'ordenació urbanística
municipal. En aquest cas, les normes es poden referir a una pluralitat de
municipis, i també poden establir determinacions d'interès supramunicipal,
amb vista a satisfer objectius establerts en el planejament territorial o en
les directrius d'un pla director urbanístic.
3. Amb la finalitat de complementar un pla d'ordenació urbanística
municipal, el conseller o consellera de Política Territorial i Obres
Públiques, si aprecia la necessitat o la conveniència de regular aspectes no
determinats totalment o parcialment pel pla d'ordenació urbanística
municipal, havent concedit audiència a l'ajuntament afectat i un cop vist
l'informe de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, ha de requerir
l'ajuntament perquè procedeixi, en els terminis que es fixin, a formular i
tramitar la modificació o la revisió corresponent del pla. En cas
d'incompliment de qualsevol dels terminis establerts, el conseller o
consellera ha de sotmetre al Govern l'adopció dels acords que escaiguin,
d'entre els regulats per l'article 63.
4. Correspon al Departament de Política Territorial i Obres Públiques la
competència sobre les normes de planejament urbanístic, que contenen les
determinacions corresponents als plans d'ordenació urbanística municipal i
es componen dels documents necessaris per a justificar les determinacions
que incorporen i la funció per a la qual es dicten. Les normes s'han de
redactar amb el grau de precisió adequat al pla que complementen o
supleixen, de conformitat amb els preceptes corresponents d'aquesta Llei.
Article 63
Supòsits de suspensió d'un pla d'ordenació
urbanística municipal
1. El Govern, per raons justificades d'interès públic, a proposta del
conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques, d'ofici o
a iniciativa d'un altre conseller o consellera del Govern, un cop vist
l'informe de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, i havent concedit
audiència als ens locals interessats, pot suspendre la vigència d'un pla
d'ordenació urbanística municipal, en la forma, en els terminis i amb els
efectes assenyalats pels articles 71 i 72, en tot el seu àmbit o en part
d'aquest, i acordar-ne la modificació o la revisió.
2. En el cas de suspensió de la vigència d'un pla d'ordenació urbanística
municipal a què es refereix l'apartat 1, el Departament de Política
Territorial i Obres Públiques pot dictar en el termini de sis mesos, a
comptar de l'acord de suspensió, les normes de planejament que supleixin el
pla fins que no se n'aprovi la modificació o la revisió.
3. Les normes dictades en virtut de l'apartat 2 poden abastar sòl
urbanitzable mancat de pla parcial urbanístic aprovat, o que el tingui en
tramitació, per a permetre-hi la instal·lació d'equipaments o serveis
comunitaris, si l'acord del Govern aprecia raons d'interès públic
supramunicipal; en aquest supòsit, les normes s'han de desenvolupar
mitjançant el pla especial regulat per l'article 67.1.e.
4. Les facultats atribuïdes al Govern per aquest article s'apliquen també en
els supòsits a què es refereix l'article 182.2 i a instància de les
corporacions locals interessades, també per raons justificades d'interès
públic.
Article 64
Manteniment global de les superfícies destinades
a cadascun dels sistemes urbanístics locals
Els
plans d'ordenació urbanística municipal, els programes d'actuació
urbanística municipal i les normes de planejament urbanístic poden establir,
per raons d'interès públic, que la totalitat del sòl de cessió obligatòria i
gratuïta per a sistemes urbanístics locals en cada sector de planejament
parcial urbanístic sigui aplicada a una o més d'una de les destinacions
possibles, sense disminució final de la superfície de cadascuna.
Article 65
Plans parcials urbanístics
1. Els plans parcials urbanístics tenen per objecte, en sòl urbanitzable,
desenvolupar el planejament urbanístic general i contenen totes les
determinacions pertinents per a l'ordenació urbanística detallada dels
sectors que abasten, de conformitat amb el règim del sòl urbanitzable.
2. A l'efecte del que estableix l'apartat 1, els plans parcials urbanístics:
a) Qualifiquen el sòl.
b) Regulen els usos i els paràmetres de l'edificació que han de permetre
l'atorgament de llicències.
c) Assenyalen les alineacions i les rasants.
d) Defineixen els paràmetres bàsics de l'ordenació de volums. El pla en pot
preveure una amb caràcter obligatori o diverses d'alternatives. En aquest
darrer supòsit, el pla pot especificar gràficament les dites alternatives, o
bé concretar els paràmetres de l'edificació que, sense alterar
l'aprofitament urbanístic de la zona o de l'illa, admeten variació.
e) Poden precisar directament les característiques i el traçat de les obres
d'urbanització bàsiques a què fa referència l'apartat 2 de l'article 70. En aquest cas, el pla ha de definir les obres amb el grau suficient de detall
per a permetre'n l'execució immediata, avaluar-ne el cost i preveure les
etapes d'execució per a cada polígon d'actuació urbanística i ha d'establir
uns criteris i un pressupost orientatiu de les altres obres i despeses
d'urbanització, sens perjudici que els projectes d'urbanització
complementaris els concretin. Opcionalment, les obres d'urbanització
bàsiques es poden concretar en un document separat mitjançant un projecte
d'urbanització.
f) Estableixen les condicions de gestió i els terminis per a promoure els
instruments corresponents i per a executar les obres d'urbanització i
d'edificació, sens perjudici que aquests puguin ésser modificats pel
programa d'actuació urbanística municipal.
g) Preveuen la localització concreta dels terrenys on s'ha de materialitzar,
si escau, la reserva per a la construcció d'habitatges de protecció pública,
d'acord amb aquesta Llei i el planejament general, i estableixen els
terminis obligatoris en els quals l'administració actuant i les persones
propietàries adjudicatàries de sòl destinat a habitatge de protecció pública
han d'iniciar i acabar l'edificació dels dits habitatges.
3. En els sectors d'ús residencial, els plans parcials urbanístics han de
reservar per a zones verdes i espais lliures públics un mínim de 20 m2 de sòl per cada 100
m2 de sostre edificable, amb un mínim del 10% de la
superfície de l'àmbit d'actuació urbanística, i han de reservar també per a
equipaments de titularitat pública un mínim de 20 m2 de sòl per cada 100
m2
de sostre, amb un mínim del 5% de la superfície de l'àmbit d'actuació
urbanística, a més del sòl destinat a serveis tècnics, si s'escau. El
planejament urbanístic general, en el cas que prevegi el sistema urbanístic
d'habitatges dotacionals públics, pot determinar que aquesta reserva de 20 m2 per cada 100
m2 de sostre edificable per a equipaments de titularitat
pública es destini, en determinats sectors, totalment o parcialment al
sistema urbanístic d'habitatges dotacionals públics, d'acord amb el que
estableix l'article 58.1.g.
4. En els sectors d'ús no residencial, els plans parcials urbanístics han de
reservar per a zona verda un mínim del 10% de la superfície de l'àmbit
d'actuació urbanística i han de reservar per a equipaments un mínim del 5%
de la dita superfície, a més del sòl destinat a serveis tècnics, si s'escau.
5. En els sectors en què s'admet tant l'ús residencial com altres usos, els
estàndards es computen independentment en funció dels diferents usos si la
zonificació estableix la destinació concreta a cadascun d'aquests usos.
S'han d'aplicar, en tots els casos, les reserves que s'estableixen per a
l'ús residencial quan la regulació de la zona admet indistintament usos
residencials i no residencials.
6. Els ajuntaments, en ocasió de la tramitació d'un pla parcial urbanístic
que precisi les obres d'urbanització bàsiques, o en ocasió de la tramitació
del projecte d'urbanització, han de concretar les característiques del
mobiliari urbà, l'arbrat, l'enjardinament, el paviment de les voreres, el
tipus de vorades i d'enllumenat i la senyalització, d'acord amb les
prescripcions municipals pertinents, a fi de possibilitar-ne la valoració i
el costejament ulterior a càrrec de les persones propietàries afectades.
Article 66
Documentació dels plans parcials urbanístics
1. Els plans parcials urbanístics es componen, formalment, dels documents
següents:
a) La memòria, i els estudis justificatius i complementaris.
b) Els plànols d'informació, d'ordenació, de projecte i, si escau, de detall
de la urbanització.
c) Les normes reguladores dels paràmetres d'ús i d'edificació del sòl.
d) L'avaluació econòmica i financera, que ha de contenir
l'estudi i justificació de la seva viabilitat i un informe de sostenibilitat
econòmica que ponderi l'impacte de les actuacions previstes en les finances
públiques de les administracions responsables de la implantació i el
manteniment de les infraestructures i de la implantació i prestació dels
serveis necessaris.
e) El pressupost de les obres i els serveis.
f) El pla d'etapes.
g) La divisió poligonal, si escau.
h) La justificació que es compleixen les determinacions del planejament
urbanístic general sobre mobilitat sostenible.
i) La documentació mediambiental pertinent i, com a mínim, l'informe
mediambiental.
j) La justificació que s'adequa al programa d'actuació urbanística
municipal, si s'escau.
2. Els plans parcials urbanístics que es refereixin a àmbits no delimitats
prèviament com a sectors pel planejament urbanístic general han de contenir
una justificació específica de l'adequació de la promoció al que estableixen
els apartats 1.d, 1.e i 7 de l'article 58, i s'han de promoure i tramitar
amb la denominació de plans parcials urbanístics de delimitació.
[La lletra d) de l'apartat 1 d'aquest
article ha estat afegida d'acord amb el Decret Llei
1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística (DOGC
núm. 4990, de 18-10-2007, pp.37840-37860), per veure l'antiga redacció click
aquí]
Article 67
Plans especials urbanístics
1. Sens perjudici dels que es puguin aprovar en virtut de la legislació
sectorial, es poden redactar plans especials urbanístics en els supòsits
següents:
a) Si són necessaris, en desenvolupament de les determinacions contingudes
en els plans territorials parcials i sectorials i en el planejament
urbanístic general, per a l'ordenació de recintes i conjunts artístics, per
a la recuperació i el millorament del paisatge urbà, per a la protecció
addicional de les vies de comunicació, per al millorament d'àmbits rurals,
per a la identificació i la regulació de les masies i les cases rurals a què
es refereix l'article 50.2, per a la implantació de les obres i els usos en
sòl no urbanitzable que estableix l'article 47.4, per a la protecció i el
millorament dels espais agrícoles i forestals, dels espais fluvials i, en
general, del medi natural i del paisatge, o per a qualsevol altra finalitat
anàloga.
b) Amb vista a l'ordenació del subsòl, si no és objecte d'una altra figura
del planejament urbanístic derivat.
c) Amb vista a la implantació de càmpings i d'establiments de turisme rural,
d'acord amb el que estableix l'article 47.6.e.
d) Per concretar la titularitat i l'ús dels equipaments comunitaris, si no
ho fa el planejament urbanístic general.
e) Per a l'execució directa d'obres corresponents a la infraestructura del
territori o als elements determinants del desenvolupament urbà, pel que fa a
l'assenyalament i la localització de les infraestructures bàsiques relatives
a les comunicacions terrestres, marítimes i aèries, a la infraestructura
hidràulica general, a les infraestructures de gestió de residus, a
l'abastament i el subministrament d'aigua, al sanejament, al subministrament
d'energia elèctrica, a les telecomunicacions, a la producció d'energia a
partir de fonts renovables i a la resta de sistemes urbanístics generals. Si
la infraestructura afecta més d'un municipi o diverses classes de sòl, la
formulació i la tramitació del pla especial són preceptives, sens perjudici
del que estableix la legislació sectorial.
f) Amb vista a la implantació d'activitats vinculades a l'explotació de
recursos naturals.
2. Els plans especials urbanístics dictats en virtut de l'apartat 1.a que
tinguin per finalitat la protecció de zones d'un gran valor agrícola,
forestal o ramader, de zones deltaiques o d'espais rurals o periurbans poden
imposar restriccions d'ús dels terrenys, per a impedir-ne la desaparició o
l'alteració.
3. L'aprovació dels plans especials urbanístics habilita l'administració
competent per a executar les obres i les instal·lacions corresponents, sens
perjudici de l'exigibilitat de les llicències i autoritzacions
administratives que siguin preceptives i sens perjudici del que estableix la
legislació sectorial.
4. Els plans especials urbanístics contenen les determinacions que exigeixen
el planejament territorial o urbanístic corresponent o, a manca d'aquest,
les pròpies de llur naturalesa i llur finalitat, degudament justificades i
desenvolupades en els estudis, els plànols, les normes i els catàlegs que
escaiguin.
Article 68
Plans de millora urbana
1. Els plans de millora urbana tenen per objecte:
a) En sòl urbà no consolidat, de completar el teixit urbà o bé d'acomplir
operacions de rehabilitació, de reforma interior, de remodelació urbana, de
transformació d'usos, de reurbanització, d'ordenació del subsòl o de
sanejament de poblacions i altres de similars.
b) En el sòl urbà consolidat, de completar o acabar la urbanització, en els
termes assenyalats per la lletra b de l'article 30, i regular la composició
volumètrica i de façanes.
2. Els plans de millora urbana que tinguin per objectiu la reforma interior,
la remodelació urbana, la transformació d'usos, la reurbanització o
completar el teixit urbà poden:
a) Determinar operacions urbanístiques que comportin el desenvolupament del
model urbanístic de l'àmbit de què es tracti o bé la seva reconversió quant
a l'estructura fonamental, l'edificació existent o els usos principals.
b) Establir la substitució integral o parcial de les infraestructures
d'urbanització i la implantació de noves infraestructures, per raons
d'obsolescència o d'insuficiència manifesta de les existents o per les
exigències del desenvolupament econòmic i social.
3. Els plans de millora urbana que tinguin per objectiu l'ordenació
específica del subsòl per a àmbits determinats han de regular:
a) La possibilitat d'aprofitament privat i, específicament, de mantenir o
no, en tot o en part, l'aprofitament privat preexistent.
b) L'ús del subsòl, vinculat a l'ús públic i a la prestació de serveis
públics, d'acord amb el que estableix l'article 39.
4. Els plans de millora urbana que tinguin per objectiu l'acompliment
d'operacions de millora urbana no contingudes en el planejament urbanístic
general requereixen la modificació d'aquest, prèviament o simultàniament, a
excepció dels supòsits en què no s'alterin ni els usos principals, ni els
aprofitaments i les càrregues urbanístiques, ni l'estructura fonamental del
planejament urbanístic general.
5. Els plans de millora urbana que tinguin per objectiu l'acompliment
d'operacions de revitalització del teixit urbà, per a garantir el
manteniment o el restabliment de la qualitat de vida, han de regular les
condicions de compatibilitat dels diversos usos del sòl.
6. Els plans de millora urbana contenen les determinacions pròpies de llur
naturalesa i llur finalitat, degudament justificades i desenvolupades en els
estudis, els plànols i les normes corresponents.
7. S'aplica als plans de millora urbana el que estableixen els
articles 65 i
66 per als plans parcials urbanístics, a excepció del que disposen els
apartats 3 i 4 de l'article 65 pel que fa a la reserva de sòl.
8. Els plans de millora urbana han de concretar les reserves necessàries per
als sistemes urbanístics locals, si no ho ha fet el planejament urbanístic
general.
Article 69
Catàlegs de béns protegits i ordenances
municipals
1. Per a aconseguir l'efectivitat de les mesures urbanístiques de protecció
de monuments, edificis, jardins, paisatges o béns culturals, les
administracions competents han d'incloure en un catàleg els béns que calgui
protegir. Els catàlegs, juntament amb les normes específiques, i d'acord amb
les categories establertes per la legislació sectorial aplicable, són part
integrant de la documentació imperativa del pla urbanístic corresponent.
2. Els ajuntaments, d'acord amb la legislació de règim local, poden aprovar
ordenances d'urbanització i d'edificació per a regular aspectes que no són
objecte de les normes dels plans d'ordenació urbanística municipal, sense
contradir-ne ni alterar-ne les determinacions.
Article 70
Projectes d'urbanització
1. Els projectes d'urbanització són projectes d'obres que tenen per
finalitat posar en pràctica l'execució material de les determinacions dels
plans d'ordenació urbanística municipal i dels plans urbanístics derivats en
els àmbits d'actuació urbanística.
2. Els projectes d'urbanització poden fer referència a totes les obres
d'urbanització o únicament a les obres d'urbanització bàsiques, que
comprenen les relatives al sanejament, incloent-hi els col·lectors d'aigües
pluvials, els col·lectors d'aigües residuals i les actuacions adequades
relacionades amb la depuració d'aigües residuals; la compactació i
l'anivellament de terrenys destinats a carrers o vies, incloent-hi el pas de
vianants, i les xarxes de subministrament i distribució d'aigua, d'energia
elèctrica i de connexió a les xarxes de telecomunicacions. Si el projecte
d'urbanització fa referència només a les obres d'urbanització bàsiques, s'ha
de completar posteriorment amb un o diversos projectes d'urbanització
complementaris.
3. Els projectes d'urbanització no poden modificar les determinacions del
planejament que executen.
4. La documentació dels projectes d'urbanització ha de comprendre una
memòria descriptiva de les característiques de les obres, el plànol de
situació degudament referenciat i els plànols de projecte i de detall, el
plec de prescripcions tècniques, els amidaments, els quadres de preus, el
pressupost i el pla d'etapes. Quan el projecte d'urbanització comprèn
solament les obres d'urbanització bàsiques, ha d'establir uns criteris i un
pressupost orientatiu de les altres obres i despeses d'urbanització, sens
perjudici que els projectes d'urbanització complementaris els concretin.
Capítol II
Formulació i tramitació de les figures del
planejament urbanístic
Secció primera
Actes preparatoris per a la formulació i la
tramitació de les figures del planejament urbanístic
Article 71
Suspensió de tramitacions i de llicències
1. Els òrgans competents per a l'aprovació inicial de les figures del
planejament urbanístic poden acordar, amb la finalitat d'estudiar-ne la
formació o la reforma, de suspendre la tramitació de plans urbanístics
derivats concrets i de projectes de gestió urbanística i d'urbanització, com
també de suspendre l'atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys,
d'edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions,
d'instal·lació o ampliació d'activitats o usos concrets i d'altres
autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial.
2. L'aprovació inicial dels instruments de planejament urbanístic obliga
l'administració competent a acordar les mesures enunciades per l'apartat 1,
en els àmbits en què les noves determinacions comportin una modificació del
règim urbanístic. L'administració competent també pot acordar les dites
mesures en el cas que es pretengui assolir altres objectius urbanístics
concrets, els quals han d'ésser explicitats i justificats.
3. Els acords de suspensió de tramitacions i de llicències a què fan
referència els apartats 1 i 2 s'han de publicar en el Butlletí Oficial
corresponent, i s'han de referir, en qualsevol cas, a àmbits identificats
gràficament.
Article 72
Termini de suspensió de tramitacions i de
llicències
1. Els efectes de la suspensió de tramitacions i de llicències per a àmbits
determinats no poden durar més d'un any en el cas regulat per l'apartat 1 de
l'article 71, o de dos anys en cas d'acumulació dels supòsits regulats pels
apartats 1 i 2 de l'article 71. Si no s'ha adoptat cap acord de suspensió
amb anterioritat a l'aprovació inicial de l'instrument de planejament, la
suspensió regulada per l'apartat 2 de l'article 71 pot tenir una durada
màxima de dos anys.
2. Un cop exhaurits els efectes de l'acord de suspensió, no se'n pot adoptar
cap de nou, per al mateix àmbit i per a idèntica finalitat, fins que no
hauran transcorregut tres anys des de la data d'exhauriment dels efectes.
Article 73
Consulta prèvia a la delimitació de sòl
urbanitzable
1. Les persones interessades poden formular avanços d'un pla parcial
urbanístic de delimitació, per a consultar la viabilitat de la futura
formulació i perquè serveixin d'orientació a l'hora de fer-ne la redacció.
2. Els avanços a què es refereix l'apartat 1 es presenten davant l'òrgan
competent per a l'aprovació inicial i l'aprovació provisional del pla
parcial urbanístic que es projecti, el qual ha d'emetre l'informe
corresponent en el termini de dos mesos des de la presentació. En el termini
de deu dies d'haver-se emès l'informe, l'avanç s'ha de posar a consulta de
l'òrgan competent per a l'aprovació definitiva, que ha d'emetre l'informe
corresponent en el termini de dos mesos des de la sol·licitud.
3. Els informes a què es refereix l'apartat 2 tenen efectes administratius
interns, preparatoris de la redacció dels plans, i han d'expressar les
observacions que els òrgans que els emeten considerin adequades, en el marc
de les competències respectives, o bé, si s'escau, les raons que fonamentin
la inviabilitat de la proposta. La manca de notificació dels dits informes
un cop transcorregut un mes del finiment dels terminis establerts per a
l'emissió comporta la conformitat de l'òrgan de què es tracti vers el
contingut de la consulta formulada, sens perjudici de la tramitació ulterior
del pla parcial urbanístic de delimitació.
Secció segona
Atribució de competències sobre el planejament
urbanístic
Subsecció primera
Formulació de les figures del planejament
urbanístic
Article 74
Formulació de figures del planejament urbanístic
general
1. Correspon de formular els plans directors urbanístics a les entitats i
els organismes que determini el conseller o consellera de Política
Territorial i Obres Públiques, un cop vist l'informe de la Comissió
d'Urbanisme de Catalunya, amb la participació dels ajuntaments afectats
d'acord amb allò previst a l'article 81.
2. Correspon de formular els plans d'ordenació urbanística municipal i els
programes d'actuació urbanística municipal als ajuntaments.
3. Correspon de formular les normes de planejament urbanístic a la direcció
general competent en matèria d'urbanisme, d'ofici, en els supòsits
especificats pels articles 62 i 63, o a proposta dels ajuntaments.
Article 75
Formulació de figures del planejament urbanístic
plurimunicipal
1. La formulació de plans d'ordenació urbanística plurimunicipals pot tenir
lloc:
a) Perquè ho estableix el planejament territorial o els plans directors
urbanístics.
b) Per l'acord unànime dels ajuntaments interessats.
c) Si manca l'acord unànime dels ajuntaments afectats, per acord del Govern,
amb l'informe previ de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya i el posterior
pronunciament favorable adoptat per dues terceres parts dels municipis
afectats, si representen la majoria de la població, o per la majoria de
municipis, si representen dues terceres parts de la població. Si el
pronunciament municipal no s'acredita davant el Govern en el termini de dos
mesos a partir de la data del requeriment, s'entén que és emès en sentit
favorable a la formulació.
2. L'acord de formulació d'un pla d'ordenació urbanística plurimunicipal a
l'empara del que disposa la lletra c de l'apartat 1 ha de determinar
l'organisme que l'ha de redactar i la proporció en què els municipis
inclosos han de contribuir a les despeses.
3. Els ajuntaments compresos en l'àmbit d'un pla d'ordenació urbanística
plurimunicipal formulat a l'empara de la lletra c de l'apartat 1 han de
participar en la seva redacció i han d'assumir les obligacions que aquest
comporti.
4. La formulació d'un pla d'ordenació urbanística plurimunicipal no obsta
perquè cadascun dels ajuntaments que hi siguin compresos pugui formular i
tramitar, si escau, el propi programa d'actuació urbanística municipal,
l'aprovació definitiva del qual correspon a l'òrgan que estableixen, segons
escaigui, els articles 77 i 78.
5. Diversos ajuntaments d'una comarca poden acordar, si manquen de programes
d'actuació urbanística municipal propis, o en substitució dels que hi hagi,
de formular programes d'actuació urbanística que abastin la totalitat o una
part de la comarca, amb el contingut i la documentació que regulen els
articles 60 i 61 per als programes d'actuació urbanística municipal. L'acord
de formulació dels programes ha de concretar els punts a què es refereix
l'apartat 2.
6. L'aprovació inicial i l'aprovació provisional dels programes d'actuació
urbanística a què es refereix l'apartat 5 corresponen al consell comarcal
pertinent, que simultàniament ha de concedir audiència, en el termini d'un
mes, a cadascun dels municipis afectats.
7. En el supòsit que es formuli un programa d'actuació urbanística d'àmbit
comarcal, l'aprovació inicial i l'aprovació definitiva del planejament
urbanístic derivat recollit pel programa pertoquen al consell comarcal.
8. Els ajuntaments poden acordar la formulació de figures del planejament
urbanístic derivat de caràcter plurimunicipal.
Article 76
Formulació del planejament urbanístic derivat
Correspon de formular els plans especials urbanístics, els plans de millora
urbana i els plans parcials urbanístics als ens locals, a les entitats
urbanístiques especials o als altres òrgans competents en matèria
d'urbanisme, segons correspongui, sens perjudici de la iniciativa privada,
d'acord amb el que disposa l'article 96.
En
el cas dels plans especials urbanístics a què es refereix l'article 67.1.e,
correspon de formular-los a l'administració que tingui al seu càrrec
l'execució directa de les obres corresponents a la infraestructura del
territori o als elements determinants del desenvolupament urbà.
Subsecció segona
Aprovació definitiva de les figures del
planejament urbanístic
Article 77
Competències del conseller o consellera de
Política Territorial i Obres Públiques
1. Correspon al conseller o consellera de Política Territorial i Obres
Públiques l'aprovació definitiva de:
a) Els plans directors urbanístics i les normes de planejament urbanístic,
amb l'informe previ de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya.
b) Els plans d'ordenació urbanística municipal i els programes d'actuació
urbanística municipal, si es refereixen a municipis de més de 100.000
habitants, amb l'informe previ de la comissió territorial d'urbanisme
competent.
c) Els plans i els programes urbanístics plurimunicipals, en els supòsits
següents:
Primer. Si han estat tramitats per les comissions territorials d'urbanisme.
Segon. Si algun dels municipis que hi siguin compresos té més de 100.000
habitants.
Tercer. Si l'àmbit territorial del pla o el programa afecta més d'una
comissió territorial d'urbanisme.
d) Els plans parcials urbanístics de delimitació , si és competent, d'acord
amb el que estableix la lletra b, per a aprovar el pla d'ordenació
urbanística municipal corresponent.
e) Els plans especials urbanístics a què es refereix l'article
67.1.e.
2. Si en la tramitació d'una de les figures de planejament a què es refereix
l'apartat 1 no hi ha intervingut la comissió territorial d'urbanisme
corresponent, l'aprovació definitiva de la figura requereix un informe previ
a càrrec de la dita comissió, que l'ha d'emetre en el termini de dos mesos,
o, si l'àmbit territorial del pla n'afecta més d'una, a càrrec de la
Comissió d'Urbanisme de Catalunya, que l'ha d'emetre en el termini de tres
mesos.
Article 78
Competències de les comissions territorials
d'urbanisme
Correspon a les comissions territorials d'urbanisme l'aprovació definitiva
de:
a) Els plans d'ordenació urbanística municipal i els programes d'actuació
urbanística municipal l'aprovació definitiva dels quals no correspongui al
conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques.
b) Els plans especials urbanístics a què fa referència l'article
67.1.d, els
plans de millora urbana i els plans parcials urbanístics en el cas que els
ens locals no tinguin atribuïda o no hagin d'exercir aquesta competència,
d'acord amb el que estableix aquesta Llei.
c) Els plans especials urbanístics a què fan referència les lletres a, b , c
i f de l'article 67.1.
d) Els plans i els programes urbanístics plurimunicipals l'aprovació
definitiva dels quals no correspongui al conseller o consellera de Política
Territorial i Obres Públiques.
e) Els plans parcials urbanístics de delimitació que no correspongui
d'aprovar al conseller o consellera de Política Territorial i Obres
Públiques.
Article 79
Competències dels ajuntaments
1. Correspon als ajuntaments, sens perjudici del que estableix l'article
75.7, un cop vist l'informe de la comissió territorial d'urbanisme
competent, l'aprovació definitiva de:
a) Els plans parcials urbanístics que afecten llur terme municipal i que són
promoguts d'acord amb les determinacions d'un pla d'ordenació urbanística
municipal o d'un programa d'actuació urbanística municipal.
b) Els plans de millora urbana que afecten llur terme municipal i que són
promoguts d'acord amb les determinacions d'un pla d'ordenació urbanística
municipal o d'un programa d'actuació urbanística municipal.
c) Els plans de millora urbana a què fa referència l'article 68.4, in fine, sempre que el municipi tingui un pla d'ordenació urbanística municipal o un
programa d'actuació urbanística municipal i que no s'alterin ni els usos
principals, ni els aprofitaments i les càrregues urbanístiques, ni
l'estructura fonamental del planejament urbanístic general.
d) Els plans especials urbanístics a què fa referència l'article 67.1.d
que
afecten llur terme municipal, sempre que es tracti d'equipaments comunitaris
d'interès exclusivament local i que siguin promoguts d'acord amb les
determinacions d'un pla d'ordenació urbanística municipal o d'un programa
d'actuació urbanística municipal.
e) Els plans parcials urbanístics de sectors d'urbanització prioritària.
2. En els supòsits de l'apartat 1, la competència dels ajuntaments s'estén a
les modificacions dels plans que l'Administració de la Generalitat hagi
aprovat definitivament amb anterioritat.
3. Els ajuntaments poden determinar en el pla d'ordenació urbanística
municipal o en el programa d'actuació urbanística municipal que
l'Administració de la Generalitat exerceixi les competències a què fan
referència els apartats 1 i 2.
Secció tercera
Terminis de formulació i procediment de
tramitació de les figures del planejament urbanístic
Article 80
Terminis per a la formulació dels plans
d'ordenació urbanística municipal i dels plans urbanístics derivats
1. Els plans d'ordenació urbanística municipal s'han de formular en el
termini que fixi el planejament territorial, el pla director urbanístic o
bé, si de cas hi manca, el conseller o consellera de Política Territorial i
Obres Públiques.
2. Els plans parcials urbanístics referits a sectors delimitats prèviament,
els plans especials urbanístics i els plans de millora urbana s'han de
formular en els terminis que fixin el pla d'ordenació urbanística municipal,
el programa d'actuació urbanística municipal o les normes de planejament
urbanístic.
3. En el cas que els plans a què es refereixen els apartats 1 i 2 no es
redactin en els terminis establerts, el conseller o consellera de Política
Territorial i Obres Públiques pot disposar que siguin redactats per la
Direcció General d'Urbanisme, si els òrgans competents incompleixen el
requeriment pertinent.
4. En qualsevol cas, els ajuntaments i els altres òrgans competents poden
encomanar la formulació dels plans a què es refereixen els apartats 1 i 2 a
la Direcció General d'Urbanisme i poden encomanar-ne la tramitació a la
comissió territorial d'urbanisme competent.
Article 81
Tramitació dels plans directors urbanístics
1. L'aprovació inicial i l'aprovació provisional dels plans directors
urbanístics corresponen a la comissió territorial d'urbanisme competent,
llevat que l'àmbit territorial del pla afecti més d'una comissió, en el qual
cas correspon al conseller o consellera de Política Territorial i Obres
Públiques d'acordar-ne l'aprovació inicial i la definitiva. En tots dos
casos, els ajuntaments afectats han d'ésser consultats abans de l'aprovació
inicial, per un termini d'un mes, respecte als objectius i els propòsits
generals de la iniciativa.
2. Els plans directors urbanístics s'han de posar a informació pública per
un termini d'un mes. Un cop acabat el termini d'informació pública, els
plans s'han de sotmetre, també per un mes, al tràmit d'informació als ens
locals compresos en l'àmbit territorial respectiu.
3. Simultàniament al tràmit d'informació pública d'un pla director
urbanístic, s'ha de sol·licitar un informe als departaments interessats i
als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials, els quals
l'han d'emetre en el termini d'un mes, llevat que una disposició n'autoritzi
un de més llarg.
4. En el cas que, d'acord amb la normativa aplicable, sigui preceptiu
d'efectuar algun tipus d'avaluació ambiental d'un pla director urbanístic,
l'estudi o l'informe ambiental pertinent ha d'ésser incorporat al pla i ha
d'ésser sotmès a informació pública conjuntament amb aquest. En el cas que
el pla s'hagi de sotmetre al procediment de declaració d'impacte ambiental,
aquesta declaració s'ha d'efectuar abans de l'aprovació provisional de
l'expedient.
Article 82
Tramitació de les normes de planejament
urbanístic
1. L'aprovació inicial i l'aprovació provisional de les normes de
planejament urbanístic corresponen a la comissió territorial d'urbanisme
competent, d'ofici o a proposta dels ens locals, llevat que l'àmbit
territorial de les normes afecti més d'una comissió, en el qual cas
correspon al conseller o consellera de Política Territorial i Obres
Públiques d'acordar-ne l'aprovació inicial i la definitiva.
2. Els tràmits d'informació pública i d'audiència als ens locals afectats i
als altres organismes que hagin d'emetre informe preceptiu amb relació a les
normes de planejament urbanístic s'ajusten al que estableix l'article 83 per
a la tramitació dels plans d'ordenació urbanística municipal, llevat que,
per raons d'urgència apreciades pel Govern, un cop vist l'informe de la
Comissió d'Urbanisme de Catalunya, i havent escoltat els ens locals
afectats, el conseller o consellera de Política Territorial i Obres
Públiques acordi l'entrada en vigor de les normes prescindint d'aquests
tràmits, en el qual cas ha de fixar un termini concret de vigència, dins el
qual s'han de complir adequadament els tràmits esmentats.
Article 83
Tramitació dels plans d'ordenació urbanística
municipal i dels plans urbanístics derivats
1. L'aprovació inicial i l'aprovació provisional dels plans d'ordenació
urbanística municipal i dels plans urbanístics derivats que afecten el
territori d'un únic municipi pertoquen, sens perjudici del que estableix
l'apartat 3, a l'ajuntament corresponent. En el cas dels plans urbanístics
derivats en què la competència d'aprovació definitiva correspongui a
l'ajuntament, es pot adoptar directament l'acord d'aprovació definitiva, un
cop complert el tràmit d'informació pública, prescindint de l'aprovació
provisional.
2. L'aprovació inicial i l'aprovació provisional del planejament urbanístic
plurimunicipal, sens perjudici del que estableix l'article 75.7, corresponen
a:
a) El consell comarcal corresponent, si tots els municipis afectats pel pla
queden inclosos en l'àmbit territorial d'una mateixa comarca.
b) La comissió territorial d'urbanisme corresponent, si l'àmbit territorial
del pla abasta més d'una comarca.
c) El director o directora general d'Urbanisme, un cop vist l'informe de les
comissions territorials d'urbanisme competents afectades, si l'àmbit
territorial del pla n'afecta més d'una i més d'una comarca.
d) Els ajuntaments, en els supòsits a què es refereix l'article 75.8, llevat
que, havent estat formulat el pla a instància de part interessada, no hi
hagi acord entre els ajuntaments afectats, en el qual cas l'òrgan competent
és el que correspongui dels esmentats a les lletres a, b i c.
3. L'aprovació inicial i l'aprovació provisional dels plans especials
urbanístics a què es refereix l'article 67.1.e corresponen a l'administració
que els ha redactats, si té atribuïdes competències urbanístiques de
tramitació o d'aprovació de plans. Altrament, l'òrgan competent és la
comissió territorial d'urbanisme corresponent; si l'àmbit territorial del
pla afecta més d'una comissió, l'aprovació inicial i la definitiva pertoquen
al conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques.
4. Els plans d'ordenació urbanística municipal i els plans urbanístics
derivats, un cop se n'ha acordat l'aprovació inicial, s'han de posar a
informació pública, per un termini d'un mes. Els edictes de convocatòria de
la informació pública s'han de trametre en el termini de deu dies des de
l'adopció de l'acord d'aprovació inicial.
5. Simultàniament al tràmit d'informació pública d'un pla d'ordenació
urbanística municipal o d'un pla urbanístic derivat, s'ha de sol·licitar un
informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials,
els quals l'han d'emetre en el termini d'un mes, llevat que una disposició
n'autoritzi un de més llarg.
6. En el cas que, d'acord amb la normativa aplicable, sigui preceptiu
d'efectuar algun tipus d'avaluació ambiental d'un pla d'ordenació
urbanística municipal o d'un pla urbanístic derivat, l'estudi o l'informe
ambiental que calgui ha d'ésser incorporat al pla i ha d'ésser sotmès a
informació pública conjuntament amb aquest. En el cas que el pla urbanístic
s'hagi de sotmetre al procediment de declaració d'impacte ambiental, aquesta
declaració s'ha d'efectuar, segons correspongui, abans de l'aprovació
provisional o abans de l'aprovació definitiva de l'expedient.
7. Simultàniament al tràmit d'informació pública d'un pla d'ordenació
urbanística municipal, s'ha de concedir audiència als ajuntaments l'àmbit
territorial dels quals confini amb el del municipi que és objecte del pla.
8. Si un pla d'ordenació urbanística municipal o un pla urbanístic derivat
no és tramitat per l'ajuntament afectat, se li ha de concedir audiència per
un termini d'un mes, a continuació de la informació pública.
9. En el supòsit de tramitació simultània de diverses figures del
planejament urbanístic, o bé d'aquestes i d'instruments de gestió, cadascuna
d'aquestes tramitacions s'ha de configurar en expedients separats.
L'executivitat de cadascuna d'elles queda supeditada a la de l'instrument o
la figura superior.
Article 84
Tramitació dels plans parcials urbanístics de
delimitació
Els
plans parcials urbanístics de delimitació se subjecten a la mateixa
tramitació que se segueix per als plans d'ordenació urbanística municipal,
llevat del que estableix l'article 83.7.
Article 85
Informe de les comissions territorials
d'urbanisme en la tramitació del planejament urbanístic derivat d'aprovació
municipal i comarcal
1. Un cop els plans especials urbanístics, els plans de millora urbana i els
plans parcials urbanístics han estat objecte d'aprovació inicial, en els
supòsits a què es refereix l'article 79.1, els ajuntaments han de
sol·licitar un informe a la comissió territorial d'urbanisme que escaigui,
la qual l'ha d'emetre i comunicar en el termini de dos mesos; altrament,
s'entén que l'informe és favorable. Si al llarg de la tramitació del pla
s'introdueixen canvis substancials en el document aprovat inicialment, abans
de l'aprovació definitiva de l'expedient, aquest s'ha de sotmetre novament a
informe de la comissió territorial d'urbanisme.
2. Els informes a què es refereix l'apartat 1 han d'incloure les
consideracions que calguin, fonamentades en raons de racionalitat i
funcionalitat urbanístiques i orientades a la superació de contradiccions, a
l'esmena d'errors i a la millora de la claredat i la precisió jurídiques i
tècniques. En tot cas, són vinculants, únicament, les prescripcions que
continguin fonamentades en els motius d'interès supramunicipal i de
legalitat especificats pels apartats 3 i 4.
3. Són motius d'interès supramunicipal, als efectes del que estableix
l'apartat 2:
a) La coherència amb la planificació territorial, pel que fa a la cohesió
territorial i a l'organització correcta del desenvolupament urbà.
b) La compatibilitat, l'articulació i la connexió entre els elements
vertebradors del territori d'abast supramunicipal i les infraestructures de
caràcter local.
c) La compatibilitat amb el risc preexistent, d'acord amb els indicadors
dels riscs geològics i de protecció civil disponibles.
d) L'adequació a la planificació mediambiental i a la política de
desenvolupament sostenible.
e) L'adequació a les polítiques supramunicipals de sòl, d'habitatge, de
gestió dels recursos naturals i de protecció del patrimoni cultural, natural
i científic.
4. Són motius de legalitat, als efectes del que estableix l'apartat 2, els
relatius a:
a) La tramitació del planejament urbanístic.
b) El sotmetiment a les determinacions pròpies del planejament urbanístic de
rang superior.
c) L'adequació a la legislació sectorial i urbanística.
d) La interdicció de l'arbitrarietat.
5. Els informes a què es refereix l'apartat 1 han d'expressar la
inviabilitat del planejament en tramitació, si s'escau que les deficiències
constatades no són susceptibles d'esmena.
Article 86
Lliurament de la documentació dels plans
urbanístics derivats aprovats pels ajuntaments
Les
administracions locals competents, un cop els plans urbanístics derivats
hagin estat aprovats definitivament, han de lliurar en el termini d'un mes a
les comissions territorials d'urbanisme que escaigui, als efectes
d'informació, coordinació i arxivament, la documentació tècnica i
administrativa completa. Aquest lliurament és condició per a la publicació
de l'acord d'aprovació definitiva d'aquests plans, sens perjudici del règim
de comunicació d'acords regulat per la legislació municipal i de règim local
de Catalunya.
Article 87
Terminis per a la tramitació dels plans
urbanístics derivats i dels projectes d'urbanització
1. El termini per a adoptar l'aprovació inicial d'un pla urbanístic derivat
és de tres mesos des de la recepció de la documentació completa si no
precisa les obres d'urbanització bàsiques i de quatre mesos si les precisa.
2. Els plans urbanístics derivats promoguts a instància de part interessada
no es poden inadmetre a tràmit ni rebutjar per manca de documentació, sinó
que se n'ha d'acordar l'aprovació inicial o bé, si escau, la suspensió o la
denegació, que han d'ésser motivades.
3. La suspensió de les propostes a què es refereix l'apartat 2 s'aplica per
raó de defectes esmenables. Si no són esmenables, les propostes s'han de
denegar. La denegació es pot fonamentar també en la manca de la justificació
formal o substantiva dels requeriments exigits pels articles 58.1.d i
e i
58.7, si es tracta de plans parcials urbanístics de delimitació. En tot cas,
la paralització de l'expedient per causa imputable a la part promotora en
produeix la caducitat, d'acord amb la legislació de procediment
administratiu comú.
4. Les propostes de promoció d'un pla urbanístic derivat l'àmbit territorial
del qual abasti més d'un municipi formulades a instància de part interessada
han d'ésser presentades a cadascun dels ajuntaments afectats. Si aquests, en
el termini d'un mes, no manifesten llur acord per a la tramitació conjunta,
la part promotora pot presentar el pla a l'òrgan que sigui competent segons
el que estableix l'article 83.2, el qual ha d'adoptar la resolució inicial
en el termini de dos mesos des de la recepció de la documentació completa;
en el cas que hi hagi acord entre els ajuntaments, aquest termini comença a
comptar des de la notificació de l'acord.
5. L'acord d'aprovació provisional d'un pla urbanístic derivat s'ha
d'adoptar en el termini de dos mesos des del finiment del període
d'informació pública establert per l'article 83.4, sempre que es disposi de
la declaració d'impacte ambiental pertinent, en els supòsits que sigui
preceptiva. L'administració competent, un cop s'hagi adoptat l'acord
d'aprovació provisional del pla, disposa d'un termini de deu dies per a
lliurar l'expedient complet a l'òrgan a qui correspon resoldre l'aprovació
definitiva.
6. Els ajuntaments aproven inicialment i definitivament els projectes
d'urbanització seguint la tramitació que estableix l'article 113.2.
Tanmateix, l'audiència a les persones interessades només és preceptiva en el
cas de projectes d'iniciativa privada. Un cop aprovat inicialment el
projecte, s'ha de demanar un informe als organismes públics i establir un
termini d'un mes perquè les empreses de subministrament de serveis afectades
es pronunciïn sobre el projecte. Els ajuntaments aproven els projectes
d'urbanització complementaris sense que sigui preceptiu el tràmit
d'informació pública.
7. Els plans parcials urbanístics, quan no incorporen directament les
característiques i el traçat de les obres d'urbanització bàsiques, no poden
ésser executius si no s'han tramitat el projecte o els projectes
d'urbanització de tots els polígons d'actuació urbanística que integren el
sector. Aquest requisit no és d'aplicació a la resta de plans urbanístics
derivats.
8. En el supòsit a què fa referència l'apartat 7, quan l'aprovació
definitiva del pla parcial urbanístic correspon als ajuntaments, es pot
adoptar simultàniament amb la del projecte d'urbanització. En el cas que no
s'adoptin simultàniament, i també en el supòsit que l'aprovació definitiva
correspongui a l'Administració de la Generalitat, l'executivitat de l'acord
d'aprovació definitiva del pla i la consegüent publicació al diari oficial
corresponent resten condicionades a l'aprovació definitiva del projecte
d'urbanització. En el termini de dotze mesos des de la notificació de
l'acord d'aprovació definitiva del pla s'ha d'acreditar a la comissió
territorial d'urbanisme l'estat de tramitació del projecte d'urbanització.
Si en aquest termini no es compleix aquesta condició d'acreditació o si,
complint-se, resulta que el projecte d'urbanització no s'ha presentat a
tràmit, la tramitació i l'aprovació definitiva del pla resten sense cap
efecte. En el cas que el projecte s'hagi presentat a tràmit, la comissió
territorial d'urbanisme ha d'establir un termini de sis mesos perquè se
n'acrediti l'aprovació definitiva. Si finalment no es compleix aquesta
condició, la tramitació i l'aprovació definitiva del pla resten sense cap
efecte.
Article 88
Inactivitat municipal i subrogació del
Departament de Política Territorial i Obres Públiques
1. Els òrgans urbanístics competents del Departament de Política Territorial
i Obres Públiques es poden subrogar d'ofici amb requeriment previ, per raons
d'interès públic, en la competència municipal o supramunicipal per a la
formulació o la tramitació de les figures del planejament urbanístic, si es
produeix un incompliment dels terminis establerts. En cas d'incompliment
dels terminis de tramitació establerts per l'article 87 respecte als plans
urbanístics derivats i respecte als projectes d'urbanització, quan en aquest
darrer cas llur aprovació definitiva sigui un requisit d'eficàcia de
l'aprovació definitiva d'un pla parcial urbanístic, la subrogació es pot
produir a instància de les persones interessades.
2. Quan hagi transcorregut el termini establert per a adoptar la resolució
relativa a l'aprovació inicial o provisional del planejament derivat o a
l'aprovació inicial del projecte d'urbanització en el supòsit a que fa
referència l'apartat 1, aquests s'entendran aprovats inicialment o
provisionalment, segons que correspongui, per silenci administratiu positiu,
sempre que la documentació sigui completa a l'inici del còmput del termini.
En aquest cas, les persones que els promoguin poden instar la subrogació de
l'òrgan competent del Departament de Política Territorial i Obres Públiques
per a l'aprovació definitiva del pla urbanístic derivat, al qual òrgan
correspon continuar la tramitació de l'expedient fins a l'aprovació
definitiva. La subrogació es pot produir també en qualsevol moment del
tràmit si hi ha inactivitat municipal.
3. L'òrgan que incoï un expedient de subrogació ha de concedir audiència a
l'òrgan originàriament competent i requerir-lo a exercir les seves
competències. Si en el termini d'un mes no les ha exercides, li ha de
reclamar, un cop acordada la subrogació, que li trameti una còpia
certificada de la documentació que integra l'expedient, la qual se li ha de
trametre en el termini dels deu dies següents a la reclamació.
Article 89
Silenci administratiu positiu en l'aprovació
definitiva de plans urbanístics i projectes d'urbanització
1. En la tramitació dels plans d'ordenació urbanística municipal i dels
programes d'actuació urbanística municipal i comarcal, s'entén que es
produeix silenci administratiu positiu si la resolució definitiva no es
notifica en el termini de quatre mesos des de la recepció de l'expedient
complet per l'òrgan competent per a l'aprovació definitiva. En el cas que es
tracti de plans urbanístics plurimunicipals l'aprovació inicial dels quals
hagi estat acordada per una comissió territorial d'urbanisme o pel director
o directora general d'Urbanisme, el termini és de tres mesos i compta des de
l'acord d'aprovació provisional.
2. En la tramitació dels plans urbanístics derivats l'aprovació definitiva
dels quals correspongui als òrgans urbanístics de la Generalitat, s'entén
que es produeix silenci administratiu positiu si la resolució definitiva no
es notifica en el termini de tres mesos des de la recepció de l'expedient
complet per l'òrgan competent per a l'aprovació definitiva.
3. En la tramitació dels plans urbanístics derivats l'aprovació definitiva
dels quals correspongui als ajuntaments o als consells comarcals, s'entén
que es produeix silenci administratiu positiu si la resolució definitiva no
es notifica en el termini de dos mesos des del finiment del període
d'informació pública, sempre que es disposi de la declaració d'impacte
ambiental pertinent, en els supòsits que sigui preceptiva, i que hagi
transcorregut el termini establert per l'article 85.1 o que la comissió
territorial d'urbanisme competent hagi emès l'informe corresponent.
4. En la tramitació dels plans urbanístics derivats l'aprovació definitiva
dels quals correspongui, per subrogació, a un òrgan urbanístic de la
Generalitat, s'entén que es produeix silenci administratiu positiu si la
resolució definitiva no es notifica en el termini de dos mesos des del
finiment del període d'informació pública, llevat que l'òrgan originàriament
competent ja hagi complert aquest tràmit, en el qual cas el termini és de
tres mesos des de la recepció de l'expedient complet per la comissió.
5. En el supòsit que en la tramitació d'una figura del planejament
urbanístic es produeixi un acord que requereixi la presentació d'un text
refós o de nova documentació, la resolució subsegüent de l'òrgan competent
s'ha de dictar dins el mateix termini que la Llei fixa per a l'aprovació
definitiva de l'instrument de planejament de què es tracti. Si, un cop
transcorregut aquest termini, no s'ha notificat cap acte exprés, s'entén que
hi ha hagut silenci administratiu positiu i que s'ha produït l'aprovació
definitiva del text refós o la compleció definitiva de l'expedient, amb la
documentació aportada.
6. En l'aprovació definitiva d'una figura del planejament urbanístic, els
actes presumptes es poden acreditar i fer valer d'acord amb el que estableix
la legislació de procediment administratiu comú, sens perjudici del que
disposa l'article 100 quant a l'executivitat dels plans.
7. La notificació de l'aprovació definitiva dels projectes d'urbanització
s'ha de produir en el termini de dos mesos des del finiment del termini
d'informació pública. Altrament, s'entén que el projecte resta aprovat
definitivament per silenci administratiu positiu.
8. La notificació de l'aprovació dels projectes d'urbanització
complementaris s'ha d'efectuar en el termini d'un mes des de la presentació
de la documentació completa; altrament, s'entén que és aprovat per silenci
administratiu. En el cas que s'hi observin deficiències, s'atorga un termini
de quinze dies per a esmenar-les i, mentrestant, queda interromput el
termini per a adoptar i notificar l'aprovació, que s'ha de fer en el termini
d'un mes d'haver estat esmenades.
Article 90
Tipus de resolucions definitives sobre el
planejament urbanístic
1. L'òrgan competent per a l'aprovació definitiva d'una figura del
planejament urbanístic pot adoptar la resolució que escaigui d'entre les
següents:
a) L'aprovació pura i simple del planejament, o bé amb prescripcions de
caràcter puntual que no exigeixin un nou tràmit d'informació pública.
b) La suspensió total o parcial del tràmit d'aprovació del planejament, per
raó de deficiències esmenables.
c) La denegació motivada de l'aprovació del planejament, per raó de vicis o
defectes no esmenables.
d) El retorn de l'expedient, si no és complet o hi manca algun tràmit.
2. Els acords de suspensió i de denegació a què es refereixen les lletres b
i c de l'apartat 1 adoptats per l'Administració de la Generalitat només es
poden fonamentar en els motius d'interès supramunicipal, de legalitat i de
racionalitat urbanística que especifiquen els apartats 2, 3 i 4 de l'article
85, a banda de la ponderació, respecte a la classificació del sòl, de la
transcendència dels règims especials de protecció derivats del planejament
territorial o de la legislació sectorial. En el cas dels plans parcials
urbanístics de delimitació, l'acord de denegació es pot fonamentar també en
la manca de justificació formal o substantiva dels requeriments exigits pels
apartats 1.d, 1.e i 8 de l'article 58.
3. Les esmenes a què es refereixen els apartats 1.a i 1.b han d'ésser
introduïdes en el planejament urbanístic per l'organisme que n'hagi aprovat
el tràmit anterior, el qual ha de presentar novament el document esmenat a
l'aprovació definitiva de l'òrgan competent, després d'haver convocat, si ho
determina l'acord de suspensió, i d'acord amb el que sigui establert per
reglament, un nou tràmit d'informació pública. Si, un cop fet l'advertiment
pertinent, el dit organisme no presenta el document esmenat en el termini de
tres mesos, es produeix la caducitat de l'expedient, llevat que les persones
promotores sol·licitin de subrogar-s'hi o que, per raons d'interès general,
resulti convenient de culminar l'expedient i, amb vista a això, s'hi
subrogui l'òrgan competent per a l'aprovació definitiva.
Article 91
Desenvolupament dels sectors urbanístics en
subsectors
Els
sectors subjectes a un pla de millora urbana i els sectors de planejament
parcial urbanístic poden ésser objecte de desenvolupament per subsectors,
sempre que es compleixin les condicions següents:
a) Es justifiquin la conveniència i l'oportunitat de la promoció.
b) S'acrediti l'equilibri de l'aprofitament urbanístic i de les cessions i
càrregues entre el subsector i la resta de l'àmbit o, altrament, es
garanteixi el reequilibrament corresponent mitjançant la cessió de terrenys
a l'administració actuant, a compte de la reparcel·lació ulterior.
Secció quarta
Vigència i revisió del planejament urbanístic
Article 92
Vigència indefinida del planejament urbanístic
El
planejament urbanístic, atès que és una disposició administrativa de
caràcter general, té vigència indefinida i és susceptible de suspensió,
modificació i revisió.
Article 93
Revisió dels plans d'ordenació urbanística
municipal
1. Els plans d'ordenació urbanística municipal són objecte de revisió en
complir-se el termini que s'hi fixa o en produir-se les circumstàncies que a
aquest fi s'hi especifiquen.
2. El conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques, si
les circumstàncies ho exigeixen, pot ordenar, amb l'informe previ de la
Comissió d'Urbanisme de Catalunya, i havent concedit audiència als ens
locals afectats, la revisió anticipada d'un pla d'ordenació urbanística
municipal d'ofici, autoritzar-la a instància dels ens locals afectats o bé
acordar-la a instància de les entitats urbanístiques especials o dels
departaments interessats.
3. L'autorització demanada per les entitats locals afectades a què es
refereix l'apartat 2 s'entén atorgada si transcorren tres mesos des que es
va presentar a tràmit sense que se n'hagi notificat la resolució.
4. Són circumstàncies que justifiquen l'adopció de l'acord de revisió d'un
pla d'ordenació urbanística municipal, sens perjudici de la tramitació d'una
modificació puntual quan s'escaigui, les disfuncions entre les disposicions
del pla d'ordenació urbanística municipal i les necessitats reals de sòl per
a crear habitatges o per a establir activitats econòmiques.
5. En tot cas, constitueix revisió del planejament
general l'adopció de nous criteris respecte a l'estructura general i
orgànica o el model d'ordenació o de classificació del sòl preestablerts, i
també l'alteració del planejament general vigent que consisteix en la
modificació de la classificació del sòl no urbanitzable i que comporta, per
si mateixa o conjuntament amb les modificacions aprovades en els tres anys
anteriors, un increment superior al 20% de la suma de la superfície del sòl
classificat pel planejament general com a sòl urbà i del classificat com a
sòl urbanitzable que ja disposi de les obres d'urbanització executades.
L'adaptació del planejament general municipal a les determinacions dels
plans directors urbanístics de delimitació i ordenació d'àrees residencials
estratègiques a què fa referència l'apartat 1.f de l'article 56 no requereix
en cap cas la revisió del planejament general municipal.
[L'apartat 5 d'aquest
article ha estat afegit pel Decret Llei
1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística (DOGC
núm. 4990, de 18-10-2007, pp.37840-37860)]
Article 94
Modificació de les figures del planejament
urbanístic
1. La modificació de qualsevol dels elements d'una
figura del planejament urbanístic se subjecta a les mateixes disposicions
que en regeixen la formació, amb les excepcions que s'estableixin
reglamentàriament i les particularitats següents:
.a) En el cas de modificacions de plans urbanístics
plurimunicipals la incidència territorial de les quals quedi limitada a un
únic terme municipal, correspon a l'ajuntament afectat per la modificació
d'acordar-ne l'aprovació inicial i l'aprovació provisional.
.b) En les modificacions dels sistemes urbanístics
d'espais lliures, zones verdes o d'equipaments esportius, en cas de manca de
resolució definitiva dintre de termini s'entén denegada la modificació,
d'acord amb el què estableix l'article 95 d'aquesta Llei.
.c) En el cas de modificacions d'instruments de
planejament general que comportin un increment del sostre edificable, de la
densitat de l'ús residencial o la transformació global dels usos
anteriorment previstos, han d'especificar en la memòria la identitat de
totes les persones propietàries o titulars d'altres drets reals sobre les
finques afectades durant els cinc anys anteriors a l'inici del procediment
de modificació, segons consti en el registre o instrument utilitzat a
efectes d'identificació de les persones interessades.
2. Si la modificació d'una figura del planejament urbanístic comporta un
increment de sostre edificable, en el cas de sòl urbanitzable, s'han
d'incrementar proporcionalment, com a mínim, els espais lliures i les
reserves per a equipaments determinats per l'article 65.3 i 4, i, en el cas
de sòl urbà, s'ha de preveure una reserva mínima per a zones verdes i espais
lliures públics de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre residencial i de 5
m2 per
cada 100 m2 de sostre d'altres usos. Per a computar aquests estàndards, s'ha
d'aplicar el que estableix l'article 65.5. A més, si cal, s'ha de reservar
sòl per a equipaments públics en la quantitat adequada per a fer front als
requeriments que deriven de la modificació.
3. Quan la modificació del planejament comporta l'augment de la densitat de
l'ús residencial, sense increment de l'edificabilitat, s'ha de preveure una
reserva complementària de terrenys per a sistemes d'espais lliures i
equipaments de 10 m2, com a mínim, per cada nou habitatge, llevat que
l'augment de densitat es destini a habitatges de protecció pública i no
ultrapassi el nombre d'habitatges que resulta d'aplicar el mòdul de 70 m2 al
sostre amb aquesta destinació. En el cas que aquesta reserva complementària,
per raons d'impossibilitat material, no es pugui emplaçar en el mateix àmbit
d'actuació, es pot substituir per l'equivalent del seu valor econòmic, que
l'ajuntament competent ha de destinar a nodrir un fons constituït per a
adquirir zones verdes o espais lliures públics de nova creació en el
municipi.
4. En sòl urbà, quan la modificació del planejament té per objecte la
reordenació general d'un àmbit que comporta la transformació global dels
usos previstos pel planejament, ha d'incorporar una reserva mínima de 22,5 m2 per cada 100
m2 de sostre residencial per a zones verdes, espais lliures
públics i equipaments públics. D'aquesta reserva, s'ha de destinar un mínim
de 15 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre residencial a zones verdes i
espais lliures públics. Així mateix, s'ha d'incorporar una reserva per a
zones verdes, espais lliures públics i equipaments públics de 7,5 m2 de sòl
per cada 100 m2 de sostre destinat a altres usos. Aquestes reserves
s'apliquen sobre la totalitat del sostre edificable de l'àmbit. Als efectes
anteriors, computen les reserves que s'han obtingut o s'han previst per a
qualsevol ús per raó de la destinació de l'àmbit en qüestió d'acord amb el
planejament anterior i s'hi ha d'aplicar el que estableix l'article 65.5.
5. Quan la modificació del planejament té per objecte
una actuació aïllada de dotació s'han d'incrementar les reserves per a zones
verdes, espais lliures i equipaments d'acord amb les regles següents:
.a) Si la modificació comporta transformació dels usos
preexistents, s'han de complir les reserves mínimes que estableix l'apartat
4.
.b) Si la modificació comporta únicament un increment de
sostre edificable o de la densitat, s'han d'incrementar les reserves d'acord
amb el què estableixen els apartats 2 i 3 respectivament.
.c) En el cas que les reserves exigides d'acord amb les
lletres a i b no es puguin emplaçar en el mateix àmbit, per raons
d'impossibilitat material, es poden substituir per l'equivalent del seu
valor econòmic, que l'ajuntament competent ha de destinar a nodrir un fons
constituït per adquirir espais lliures o equipaments de nova creació en el
municipi..
6. Les propostes de modificació d'una figura de
planejament urbanístic han de raonar i justificar la necessitat de la
iniciativa, i l'oportunitat i la conveniència amb relació als interessos
públics i privats concurrents. L'òrgan competent per a tramitar la
modificació ha de valorar adequadament la justificació de la proposta i, en
el cas de fer-ne una valoració negativa, ha de denegar-la.
[L'apartat 1 d'aquest
article ha estat modificat, així com l'apartat 5 que ha estat afegit pel Decret Llei
1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística (DOGC
núm. 4990, de 18-10-2007, pp.37840-37860), per veure l'antiga redacció click
aquí]
Article 95
Modificació dels sistemes urbanístics d'espais
lliures, zones verdes o d'equipaments esportius
1. La modificació de figures del planejament urbanístic que tingui per
objecte alterar la zonificació o l'ús urbanístic dels espais lliures, les
zones verdes o els equipaments esportius considerats pel planejament
urbanístic com a sistemes urbanístics generals o locals ha de garantir el
manteniment de la superfície i de la funcionalitat dels sistemes objecte de
la modificació. Els canvis proposats dels terrenys qualificats d'equipaments
esportius només poden comportar que se n'ajusti la superfície quan ho
requereixi l'interès prevalent de llur destinació a espai lliure o zona
verda.
2. El conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques
aprova definitivament la modificació de les figures de planejament a què fa
referència l'apartat 1, amb l'informe previ favorable de la comissió
territorial d'urbanisme competent i de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya.
3. El conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques, no
obstant el que disposa l'apartat 2, en el cas que un terç del nombre legal
de membres de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya ho sol·liciti, ha de
sotmetre l'expedient de modificació a dictamen de la Comissió Jurídica
Assessora. En aquest supòsit, la resolució definitiva de l'expedient
correspon al Govern i només pot ésser aprovatòria si l'informe de la
Comissió Jurídica Assessora és favorable.
4. La resolució definitiva de les modificacions a què fa referència
l'apartat 1 s'ha d'adoptar en el termini de dos mesos des de l'emissió del
darrer informe. Si, un cop transcorregut aquest termini, no s'ha adoptat cap
resolució expressa, s'entén que la modificació ha estat denegada.
5. La tramitació regulada per l'apartat 2 no s'aplica a les modificacions
esmentades que siguin incloses en el procediment de revisió d'un pla
d'ordenació urbanística municipal, ni tampoc als ajustos en la delimitació
dels espais esmentats que no n'alterin la funcionalitat, ni la superfície,
ni la localització en el territori.
6. Les propostes de modificació regulades pels apartats 1 i 5 han de
justificar en la memòria pertinent, i mitjançant la documentació gràfica que
sigui necessària, que es compleix el que estableix aquest article.
Secció cinquena
Iniciativa i col·laboració dels particulars en
el planejament urbanístic
Article 96
Iniciativa privada en la formulació de plans
urbanístics
1. La iniciativa privada pot formular plans especials urbanístics, plans de
millora urbana i plans parcials urbanístics. En el cas que la formulació es
refereixi al planejament municipal general, només se'n pot iniciar la
tramitació si l'ajuntament accepta la proposta; si en el termini de dos
mesos l'ajuntament no n'ha notificat l'acceptació, s'entén que la proposta
ha estat desestimada.
2. Les persones promotores dels plans urbanístics a què es refereix
l'apartat 1 tenen dret, si els ho autoritza l'ajuntament amb la finalitat de
facilitar la redacció del planejament, a obtenir les dades informatives
necessàries dels organismes públics i a ésser beneficiàries de les
ocupacions temporals que calguin per a l'execució del pla, d'acord amb la
legislació reguladora de l'expropiació forçosa.
Article 97
Especificitats dels plans urbanístics derivats
d'iniciativa privada
1. Els plans urbanístics derivats d'iniciativa privada, a més d'incloure les
determinacions establertes amb caràcter general per aquesta Llei, han de
contenir documentació específica referida a:
a) L'estructura de la propietat del sòl afectat.
b) La viabilitat econòmica de la promoció.
c) Els compromisos que s'adquireixen.
d) Les garanties de compliment de les obligacions contretes.
2. Les garanties a què es refereix l'apartat 1.d han de respondre també de
les sancions que es puguin imposar per raó d'infraccions urbanístiques en
matèria d'execució d'obres d'urbanització i de les indemnitzacions que
correspongui eventualment de satisfer, i s'han d'actualitzar, si escau, en
funció del pressupost dels projectes complementaris d'urbanització. En el
supòsit que siguin executades, aquestes garanties han d'ésser reposades.
3. Els plans urbanístics a què es refereix l'apartat 1 es tramiten d'acord
amb el que estableix amb caràcter general aquesta Llei per als plans
urbanístics derivats, amb les especificitats següents:
a) S'ha de citar personalment al tràmit d'informació pública les persones
propietàries dels terrenys que hi siguin compresos, llevat que el pla sigui
formulat per la totalitat de les persones propietàries de la superfície
afectada i aquest fet s'acrediti mitjançant un document públic en què es
faci constar l'estructura de la propietat del sòl.
b) S'ha de notificar individualment a les persones propietàries dels
terrenys l'aprovació definitiva del pla, si s'escau.
4. L'acte d'aprovació dels plans urbanístics a què es refereix l'apartat 1
pot imposar les condicions, les modalitats i els terminis que siguin
procedents o convenients, sempre sota el principi de proporcionalitat.
Capítol III
Efectes de l'aprovació de les figures del
planejament urbanístic
Secció primera
Publicitat, executivitat i obligatorietat del
planejament urbanístic
Article 98
Publicitat del planejament urbanístic
1. Els acords d'aprovació definitiva dels plans urbanístics i dels
instruments de gestió urbanística s'han de publicar.
2. Tothom té dret a ésser informat per escrit per
l'ajuntament corresponent, en el termini d'un mes a comptar de la
sol·licitud, del règim urbanístic aplicable a una finca o a un sector de
sòl, mitjançant l'emissió de certificats de règim urbanístic. Les persones
titulars del dret d'iniciativa en les actuacions d'urbanització exerceixen
el dret de consulta mitjançant la sol·licitud dels corresponents certificats
de règim urbanístic o, en el cas del sòl urbanitzable no delimitat,
mitjançant el procediment de consulta previst en l'article 73.
3. La publicitat relativa a una urbanització d'iniciativa privada ha
d'explicitar la data d'aprovació definitiva del pla corresponent i l'òrgan
administratiu que l'ha acordat, i no pot contenir cap indicació
contradictòria amb el contingut del dit pla.
4. Els convenis urbanístics han d'integrar la documentació del planejament o
de l'instrument de gestió al qual es refereixin, es sotmeten a la informació
pública corresponent i poden ésser objecte de consulta un cop aprovats.
[L'apartat 2 d'aquest
article ha estat modificat segons el Decret Llei
1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística (DOGC
núm. 4990, de 18-10-2007, pp.37840-37860), per veure l'antiga redacció click
aquí]
Article 99
Certificats de règim urbanístic
.1. Tothom pot demanar informes referits a l'aprofitament
urbanístic o, en general, a les determinacions urbanístiques aplicables a
una o unes finques concretes, a l'ajuntament competent, que ha de notificar
els certificats en el termini d'un mes des de la presentació de la
sol·licitud en el registre general de l'ajuntament.
.2. El certificat de règim urbanístic a què es refereix
l'apartat 1, si la finca objecte de consulta és edificable, té una vigència
de sis mesos, a comptar des de la notificació a les persones interessades.
Sens perjudici de les prescripcions de la legislació sectorial, és preceptiu
d'atorgar les llicències d'edificació que siguin sol·licitades en la forma
establerta per la legislació de règim local dins aquest termini de vigència
i que manquin de defectes inesmenables, sempre que el projecte s'ajusti a
les normes vigents en el moment de la sol·licitud del certificat, d'acord
amb el contingut d'aquest. En aquest supòsit, la sol·licitud de la llicència
no es veu afectada per la suspensió potestativa de llicències regulada per
l'article 71.1.
.3. Els certificats de règim urbanístic, en cas que es
refereixin a finques que no siguin susceptibles d'obtenir llicència
directament, i també els informes a què fa referència l'article 73 tenen una
vigència de sis mesos, i l'alteració, dins d'aquest termini, de les
determinacions i previsions que es facin constar en aquests documents, pot
donar dret a les persones titulars del dret d'iniciativa a la indemnització
de les despeses en què hagin incorregut per l'elaboració dels projectes que
esdevinguin inútils.
[L'apartat 1 i 2 d'aquest
article ha estat modificat, així com l'apartat 3 que ha estat afegit pel Decret Llei
1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística (DOGC
núm. 4990, de 18-10-2007, pp.37840-37860), per veure l'antiga redacció click
aquí]
Article 100
Executivitat i obligatorietat del planejament
urbanístic
1. Les diverses figures del planejament urbanístic l'aprovació definitiva de
les quals correspon a l'Administració de la Generalitat són executives a
partir de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
de l'acord d'aprovació definitiva i de les normes urbanístiques
corresponents. Pel que fa al planejament urbanístic l'aprovació definitiva
del qual correspongui als municipis, és aplicable el que estableixi la
legislació de règim local.
2. Els particulars i l'Administració pública queden obligats al compliment
de les disposicions sobre ordenació urbanística contingudes en aquesta Llei
i en els instruments de planejament i de gestió que en derivin.
3. La constitució de la garantia a què es refereix l'article 101.3 és
condició d'eficàcia de l'executivitat dels plans urbanístics derivats i dels
projectes d'urbanització d'iniciativa privada. El termini per a la
constitució de la garantia és tres mesos des de la notificació de l'acord
d'aprovació, i es prorroga per la meitat del termini si la persona promotora
ho sol·licita abans que no fineixi. Si, un cop exhaurits els terminis, no
s'ha constituït la garantia, la tramitació del pla resta sense cap efecte,
llevat que hi concorrin raons d'interès general, en el qual supòsit l'òrgan
competent pot procedir a tramitar la substitució del sistema d'actuació o bé
de la modalitat d'aquest.
4. L'aprovació definitiva del projecte o dels projectes d'urbanització de
tots els polígons d'actuació urbanística que integren el sector és condició
d'eficàcia de l'executivitat dels plans parcials urbanístics en els supòsits
i en els termes de l'article 87.8.
5. Els diferents departaments exerceixen, d'acord amb les
disposicions dels plans urbanístics, les facultats que els corresponguin
segons la legislació aplicable per raó de la matèria
Article 101
Publicació de l'aprovació definitiva de les
figures del planejament urbanístic
1. Els acords d'aprovació definitiva de tots els instruments del planejament
urbanístic s'han de publicar en el diari o Butlletí Oficial corresponent i
han d'indicar expressament el lloc i els mitjans adequats perquè es puguin
exercir correctament els drets de consulta i d'informació.
2. Si un instrument del planejament urbanístic és aprovat per silenci
administratiu positiu, l'òrgan competent per a acordar-ne l'aprovació
definitiva ha d'ordenar, d'ofici o a instància de part interessada, la
publicació de l'aprovació en el diari o Butlletí Oficial corresponent i, si
escau, ha de fer les notificacions que corresponguin.
3. Per a la publicació de l'acord d'aprovació definitiva dels plans
urbanístics derivats i dels projectes d'urbanització d'iniciativa privada,
és requisit previ que s'asseguri l'obligació d'urbanitzar mitjançant la
constitució de la garantia corresponent, per l'import del 12% del valor de
les obres d'urbanització.
4. Per a la publicació de l'aprovació definitiva d'un pla parcial
urbanístic, en els supòsits a què fa referència l'article 87.8, és requisit
previ que s'hagi aprovat definitivament el projecte o els projectes
d'urbanització de tots els polígons d'actuació urbanística que integren el
sector.
5. El lliurament a la comissió territorial d'urbanisme corresponent de la
documentació a què fa referència l'article 86 és condició per a la
publicació de l'acord d'aprovació definitiva dels plans urbanístics derivats
adoptat per les administracions locals competents.
Secció segona
Efectes del planejament urbanístic sobre les
construccions i els usos preexistents
Article 102
Edificis i usos fora d'ordenació o amb volum
disconforme
1. Queden fora d'ordenació, amb les limitacions assenyalades pels apartats 2
i 3, les construccions, les instal·lacions i els usos que, per raó de
l'aprovació del planejament urbanístic, quedin subjectes a expropiació,
cessió obligatòria i gratuïta, enderrocament o cessament.
2. En les construccions i les instal·lacions que estan fora d'ordenació no
es poden autoritzar obres de consolidació ni d'augment de volum però sí les
reparacions que exigeixin la salubritat pública, la seguretat de les
persones o la bona conservació de les dites construccions i instal·lacions.
Les obres que s'hi autoritzin no comporten augment del valor d'expropiació.
3. Els canvis d'ús de les construccions i les instal·lacions que estan fora
d'ordenació es poden autoritzar en els supòsits i les condicions regulats
per l'article 53.5.
4. En les construccions i les instal·lacions que tinguin un volum
d'edificació disconforme amb els paràmetres imperatius d'un nou planejament
urbanístic, però que no quedin fora d'ordenació, s'hi han d'autoritzar les
obres de consolidació i rehabilitació i els canvis d'ús, sempre d'acord amb
les condicions bàsiques del nou planejament.
5. Els usos preexistents a un nou planejament urbanístic es poden mantenir
mentre no esdevinguin incompatibles amb aquest i sempre que s'adaptin als
límits de molèstia, de nocivitat, d'insalubritat i de perill que estableixi
per a cada zona la nova reglamentació.
6. Les figures del planejament urbanístic han de contenir les disposicions
pertinents per a resoldre totes les qüestions que les noves determinacions
urbanístiques plantegin amb relació a les preexistents.
7. Les construccions i les instal·lacions a les quals no es puguin aplicar
les mesures de restauració regulades pel capítol II del títol setè i que no
s'ajustin al planejament resten en situació de fora d'ordenació o de
disconformitat, segons que correspongui en aplicació dels apartats de l'1 al
6. En tots els casos, queden fora d'ordenació les edificacions implantades
il·legalment en sòl no urbanitzable.
Secció tercera
Legitimació d'expropiacions per raons
urbanístiques
Article 103
Legitimació de les expropiacions
1. L'aprovació d'un pla urbanístic, d'un polígon, d'un projecte
d'urbanització o d'un projecte de delimitació de sòl per al patrimoni
públic, d'acord amb l'article 154, implica la declaració d'utilitat pública
de les obres i la necessitat d'ocupació dels terrenys i els edificis
afectats, als fins d'expropiació o d'imposició de servituds, o bé d'ocupació
temporal dels terrenys. L'expropiació ha d'abastar totes les superfícies i
les instal·lacions necessàries per a garantir el ple valor, el rendiment i
la funcionalitat dels béns que en són objecte.
2. Les persones físiques o jurídiques subrogades en les facultats dels
organismes competents per a l'execució de plans urbanístics determinats o de
les obres corresponents poden ésser beneficiàries de les expropiacions que
en derivin.
3. Els terrenys de qualsevol classe que s'expropiïn per raons urbanístiques
han d'ésser destinats a les finalitats determinades pel planejament
urbanístic, i hauran d'ésser revertits en els supòsits que estableixi la
legislació aplicable.
4. El cost de les expropiacions dutes a terme per raons urbanístiques es pot
repercutir sobre les persones propietàries que resultin especialment
beneficiades per l'actuació urbanística, mitjançant la imposició de
contribucions especials.
5. El preu just d'una expropiació duta a terme per raons urbanístiques pot
ésser constituït, si hi ha acord entre les parts, per una finca futura, que
l'administració expropiadora o bé la persona beneficiària de l'expropiació
haurà de transmetre a la persona expropiada.
6. Les expropiacions dutes a terme per raons urbanístiques s'han d'inscriure
en el Registre de la Propietat, en els termes que estableix la legislació
hipotecària.
7. Les persones ocupants legals d'immobles afectats per raons urbanístiques
que hi tinguin llur residència habitual tenen el dret de reallotjament o de
retorn, en els termes establerts per la legislació aplicable, tant si
s'actua per expropiació com si es tracta d'una actuació aïllada no
expropiatòria.
Article 104
Supòsits legitimadors de les expropiacions per
raons urbanístiques
1. L'expropiació forçosa per raons urbanístiques es pot aplicar en els
supòsits següents:
a) Com a sistema d'actuació per a l'execució del planejament urbanístic en
el marc d'un polígon d'actuació urbanística o d'un sector de planejament
urbanístic derivat, d'acord amb el que estableixen els articles
146 a 149.
b) Per a l'execució dels sistemes urbanístics de caràcter públic, d'acord
amb el que estableixen els articles 34.8 i
107.
c) Per a la constitució o l'ampliació de patrimonis públics de sòl i
d'habitatge, d'acord amb el que estableixen els articles 154 i
155, i per a
l'adquisició de terrenys destinats a habitatges de protecció pública, si ho
determina el planejament.
d) Per raó de la manca de participació dels propietaris o propietàries en el
sistema de reparcel·lació, segons el que estableix el capítol III del títol
quart, que en regula les modalitats.
e) Per raó de l'incompliment de la funció social de la propietat, en els
supòsits següents:
Primer. Que es cometin infraccions urbanístiques molt greus en matèria de
parcel·lació, d'ús del sòl i d'edificació.
Segon. Que s'incompleixin els terminis establerts per a executar les obres
d'urbanització o per a edificar els solars resultants.
Tercer. Que s'incompleixin els terminis que el planejament urbanístic
estableix per a iniciar o per a acabar l'edificació d'habitatges de
protecció pública.
Quart. Que els propietaris o propietàries d'immobles no facin les obres
d'adaptació que siguin requerides per a la seguretat de les persones o les
obres que siguin determinades pels plans, les normes o els projectes de
caràcter històric, arqueològic o artístic.
Cinquè. Que s'incompleixin els deures que comporten les diverses modalitats
del sistema de reparcel·lació.
Sisè. Que s'incompleixin els deures o les condicions imposats als
propietaris o propietàries en el supòsit d'alliberament de béns de
l'expropiació regulat per l'article 105.
2. Pel que fa al supòsit primer de l'apartat 1.e, s'ha de deduir del preu
just el cost de reposició, si s'escau, i s'ha d'incorporar el bé expropiat
al patrimoni públic de sòl i d'habitatge.
3. Per a l'exercici de la potestat expropiatòria a què es refereixen els
supòsits segon, tercer, quart, cinquè i sisè de l'apartat 1.e, cal haver-ne
fet el requeriment a les persones propietàries, amb advertiment exprés dels
efectes expropiatoris.
4. L'exercici de la potestat expropiatòria en el supòsit tercer de l'apartat
1.e correspon, en primer terme, a l'administració actuant. Si aquesta
administració no actua, el Departament de Política Territorial i Obres
Públiques pot exercir la potestat expropiatòria, després d'haver fet el
requeriment a l'administració actuant perquè exerceixi la dita potestat en
el termini d'un mes. La tramitació de l'expropiació forçosa en aquest
supòsit s'ha d'ajustar al que disposa l'article 106.
Article 105
Alliberament de determinats béns de les
expropiacions per raons urbanístiques
1. L'administració actuant en una expropiació duta a terme per raons
urbanístiques pot acordar l'alliberament justificat de determinats béns,
sempre que no estiguin reservats per a dotacions urbanístiques públiques i
que quedi garantida l'efectiva execució del planejament urbanístic.
2. L'acord d'alliberament a què es refereix l'apartat 1 ha d'ésser publicat,
i ha d'imposar les condicions que siguin necessàries per a vincular les
persones propietàries alliberades a l'execució urbanística, de manera que es
garanteixi el compliment dels deures urbanístics exigibles.
Article 106
Tramitació de l'expropiació forçosa en
actuacions urbanístiques aïllades
Si
no s'utilitza l'expropiació com a sistema d'actuació per polígons d'actuació
urbanística complets, es pot aplicar com a actuació aïllada l'expropiació
forçosa, per a l'execució de sistemes urbanístics o d'algun dels elements
que els integren, tramitada d'acord amb la legislació reguladora de
l'expropiació forçosa, sens perjudici de l'aplicabilitat del procediment
establert per l'article 107.
L'organisme expropiador ha d'aprovar, en tot cas, la relació de persones
propietàries i de béns i drets afectats.
Article 107
Procediment de taxació conjunta
En
totes les expropiacions derivades de l'aplicació d'aquesta Llei,
l'administració expropiadora pot optar entre tramitar l'expropiació
individualment per a cada finca o tramitar-ne la taxació conjunta, d'acord
amb el procediment següent:
a) El projecte d'expropiació, un cop feta l'aprovació inicial per
l'administració amb competència expropiatòria, ha d'ésser posat a informació
pública, per un termini d'un mes, perquè les persones interessades, a les
quals han d'ésser notificats els fulls d'apreuament corresponents, puguin
formular-hi observacions i reclamacions concernents a la titularitat o la
valoració de llurs drets respectius.
b) L'aprovació definitiva del projecte d'expropiació correspon a la mateixa
administració que sigui competent per a l'aprovació inicial. Si l'exercici
de la potestat expropiatòria correspon a l'Administració de la Generalitat,
un cop aprovat inicialment el projecte pel Departament de Política
Territorial i Obres Públiques, l'aprovació definitiva correspon a la
comissió territorial d'urbanisme competent.
c) La resolució del projecte d'expropiació ha d'ésser notificada
individualment per l'administració actuant a les persones titulars de béns i
drets afectats. La notificació ha d'advertir les persones interessades que
la manca de pronunciament en el termini dels vint dies següents es considera
com una acceptació de la valoració fixada, en el qual cas s'entén que
l'apreuament ha estat definitivament determinat. Si les persones
interessades, en el termini esmentat, manifesten per escrit llur
disconformitat amb la valoració aprovada, l'administració ha de transferir
l'expedient al Jurat d'Expropiació de Catalunya, perquè en fixi l'apreuament.
d) Si el projecte de taxació conjunta es formula simultàniament amb un
instrument de planejament urbanístic derivat o amb el projecte de
delimitació d'un polígon d'actuació urbanística, s'ha d'aplicar a cada
projecte la tramitació que li correspongui.
e) L'aprovació definitiva del projecte de taxació conjunta implica la
declaració d'urgència de l'ocupació dels béns o drets afectats. En
conseqüència, el pagament o el dipòsit de l'import de la valoració
establerta pel projecte de taxació conjunta habilita per a procedir a ocupar
la finca, sens perjudici de la valoració pel Jurat d'Expropiació de
Catalunya, si s'escau, i de la tramitació dels recursos que escaiguin
respecte al preu just. L'aprovació del document que incorpora l'acord a què
es refereix l'article 103.5 també habilita per a procedir a ocupar les
finques.
Article 108
Iniciació d'un expedient expropiatori per
ministeri de la llei
1. Un cop transcorreguts cinc anys des de l'entrada en vigor del pla
d'ordenació urbanística municipal, en cas que no disposi de programa
d'actuació urbanística municipal, o un cop exhaurit el termini establert pel
programa o l'agenda, si no s'ha iniciat el procediment d'expropiació dels
terrenys reservats per a sistemes urbanístics que, en virtut de les
determinacions del pla, hagin d'ésser necessàriament de titularitat pública
i que no estiguin inclosos, a l'efecte de llur gestió, en un polígon
d'actuació urbanística o en un sector de planejament urbanístic, les
persones titulars dels béns poden advertir l'administració competent de llur
propòsit d'iniciar l'expedient d'apreuament. Si transcorre un any des de la
formulació de l'advertiment i l'administració no hi ha donat resposta,
l'inici de l'expedient d'apreuament es produeix per ministeri de la llei; a
aquest efecte, les persones propietàries poden presentar el full
d'apreuament corresponent i, si transcorren tres mesos i l'administració no
l'accepta, es poden dirigir al Jurat d'Expropiació de Catalunya, la
resolució del qual per a fixar l'apreuament exhaureix la via administrativa.
2. A l'efecte del que estableix l'apartat 1, s'entén que la valoració es
refereix al moment de la iniciació de l'expedient d'apreuament per ministeri
de la llei i que els interessos de demora s'acrediten des de la presentació
del full d'apreuament per les persones propietàries.
3. Les determinacions d'aquest article s'apliquen també als béns i els drets
inclosos en polígons d'actuació urbanística o en sectors de planejament
urbanístic en què el sistema d'actuació sigui el d'expropiació.
4. El que estableixen els apartats 1, 2 i 3 no s'aplica a:
a) Els propietaris o propietàries de terrenys classificats com a sòl no
urbanitzable.
b) Els propietaris o propietàries de terrenys classificats com a sòl
urbanitzable, si en el moment de l'afectació els terrenys es dediquen a
l'explotació agrícola, ramadera, forestal o cinegètica o, en general, a
activitats pròpies de llur naturalesa rústica i compatibles amb la
classificació i l'afectació esmentades fins a l'execució de les
determinacions del planejament urbanístic.
c) Els propietaris o propietàries que, d'acord amb l'article 53, hagin
obtingut l'autorització per a l'ús o l'obra provisionals.
5. Si, abans de transcórrer els terminis establerts per l'apartat 1, s'ha
aprovat inicialment una modificació o una revisió del planejament urbanístic
que comporta la inclusió dels sistemes en polígons d'actuació o en sectors
de planejament, als efectes de llur gestió, els dits terminis resten
interromputs i subjectes a l'aprovació definitiva. El còmput dels terminis
es reprèn si transcorre un any sense haver-se produït la publicació de
l'aprovació definitiva.
Capítol IV
Valoracions i supòsits indemnitzatoris
Article 109
Valoració del sòl i supòsits indemnitzatoris
1. La valoració del sòl, i la dels altres béns i drets que l'administració
hagi d'expropiar, s'han d'ajustar al que estableixi la legislació aplicable
en matèria de règim de sòl i de valoracions.
2. Els supòsits d'indemnització per raons urbanístiques es regulen per la
legislació que els sigui aplicable i per aquesta Llei.
3. Als efectes de les indemnitzacions que preveu la
legislació aplicable en el cas de modificacions o revisions del planejament
urbanístic que impedeixin o alterin la facultat de participar en actuacions
de transformació urbanística, cal que els terrenys comptin amb planejament
derivat definitivament aprovat, quan aquest és necessari, i, en tot cas, amb
l'aprovació definitiva dels projectes d'urbanització i de reparcel·lació,
quan sigui d'aplicació aquest sistema d'actuació..
4. Els terminis d'execució són, en el cas de polígons
d'actuació urbanística en sòl urbà, els establerts pel pla d'ordenació
urbanística municipal o pel programa d'actuació urbanística, i, en el cas de
sectors subjectes a un pla derivat, els què determina aquest pla.
5. Els terminis d'execució a què es refereix l'apartat 4 comprenen els
terminis d'urbanització i també els d'edificació, si el planejament els
estableix expressament. En tot cas, l'incompliment del termini
d'urbanització no interromp el còmput del termini d'edificació.
6. El reconeixement per un instrument de planejament urbanístic d'usos i
edificabilitats preexistents no té en cap cas la consideració de limitació o
vinculació singular.
7. En els supòsits regulats per l'article 71, es pot plantejar la
indemnització del cost dels projectes i, si s'escau, es podrà sol·licitar el
reintegrament de les taxes municipals, si els projectes esdevenen
ineficaços, en tot o en part, com a conseqüència de les noves determinacions
que pugui contenir el planejament urbanístic que s'aprovi definitivament.
[Els apartats 3 i 4 han
estat modificats conforme el Decret Llei
1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística (DOGC
núm. 4990, de 18-10-2007, pp.37840-37860), per veure l'antiga redacció click
aquí]
TÍTOL quart
De la gestió urbanística
Capítol I
Disposicions generals
Article 110
Concepte d'execució urbanística. Participació en
el procés d'execució dels plans urbanístics
1. L'execució urbanística és el conjunt de procediments establerts per
aquesta Llei per a la transformació de l'ús del sòl, i especialment per a la
urbanització d'aquest, d'acord amb el planejament urbanístic i respectant el
règim urbanístic aplicable a cada classe de sòl. L'edificació dels solars
resultants de les actuacions d'execució, tant integrades com aïllades, també
és part integrant de la gestió urbanística, i constitueix la fase de
culminació del procés, sens perjudici dels deures de conservació dels
edificis i, d'acord amb el que estableix l'article 42.1, dels deures de
rehabilitació.
2. L'execució del planejament urbanístic requereix l'aprovació de
l'instrument més detallat que sigui exigible segons la classe de sòl de què
es tracti.
3. L'execució dels sistemes urbanístics es pot dur a terme directament,
sempre que les previsions contingudes en el pla d'ordenació urbanística
municipal siguin suficientment detallades; si no és així, cal haver aprovat
un pla especial urbanístic.
4. En sòl urbà, és suficient, per a l'execució urbanística, l'aprovació del
planejament urbanístic general, si aquest en conté l'ordenació detallada; si
no és així, cal haver aprovat un pla de millora urbana.
.5. L'administració de la Generalitat, els ens locals i
les entitats urbanístiques especials, en llurs esferes d'actuació
respectives i en l'exercici de llurs competències, participen en el procés
d'execució dels plans urbanístics; les persones particulars hi participen
sota les diverses modalitats regulades per aquesta Llei. El dret
d'iniciativa de les persones particulars no propietàries en l'execució del
planejament s'exerceix en els casos que l'administració actuant opta, en el
sistema d'expropiació o en les modalitats de cooperació i per sectors
d'urbanització prioritària del sistema de reparcel·lació, per gestionar
indirectament aquesta execució.
6. Les administracions competents en matèria d'execució
urbanística efectuen el seguiment d'aquesta activitat, que ha de considerar
la sostenibilitat ambiental i econòmica de les actuacions objecte
d'execució, d'acord amb el què disposa la legislació que regula el règim
d'organització i funcionament d'aquestes administracions. Aquest seguiment
pot tenir els efectes propis del què preveu la legislació d'avaluació
ambiental de plans i programes, quan compleixi els requisits que aquesta
legislació estableix.
[L'apartat 5 d'aquest
article ha estat modificat, així com l'apartat 6 ha estat afegit pel Decret Llei
1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística (DOGC
núm. 4990, de 18-10-2007, pp.37840-37860), per veure l'antiga redacció click
aquí]
Article 111
Gestió urbanística integrada i gestió
urbanística aïllada
1. S'entén per gestió urbanística integrada del planejament urbanístic el
conjunt d'actuacions per a repartir equitativament els beneficis i les
càrregues derivats de l'ordenació urbanística i per a executar o completar
les obres i els serveis urbanístics necessaris. La gestió urbanística
integrada es duu a terme per polígons d'actuació urbanística complets.
2. En tots els supòsits en què no calgui o no sigui possible la delimitació
d'un polígon d'actuació urbanística per al repartiment equitatiu dels
beneficis i les càrregues derivats de l'ordenació urbanística, se'n pot fer
l'execució de manera puntual o aïllada, especialment en sòl urbà.
Article 112
Polígons d'actuació urbanística
1. Els polígons d'actuació urbanística són els àmbits territorials mínims
per a dur a terme la gestió urbanística integrada. Els sectors de
planejament urbanístic derivat poden constituir un únic polígon d'actuació
urbanística o bé subdividir-se en dos o més polígons. Els polígons
d'actuació urbanística poden ésser físicament discontinus.
2. Si un sector de planejament urbanístic es desenvolupa mitjançant més d'un
polígon d'actuació, el sistema d'actuació, o bé la modalitat del sistema de
reparcel·lació, pot ésser diferent per a cadascun dels polígons.
3. Els polígons d'actuació urbanística es delimiten tenint en compte els
requisits següents:
a) Que per llurs dimensions i per les característiques de l'ordenació
urbanística siguin susceptibles d'assumir les cessions de sòl regulades pel
planejament.
b) Que, dins el mateix sector, estiguin equilibrats uns respecte als altres,
pel que fa als beneficis i les càrregues, i permetin fer-ne un repartiment
equitatiu; a aquest efecte, s'ha d'aplicar, si escau, el que estableix
l'article 91.b.
c) Que tinguin entitat suficient per a justificar tècnicament i
econòmicament l'autonomia de l'actuació.
4. La delimitació de polígons d'actuació urbanística inclosos en un sector
de planejament es pot efectuar per mitjà de les figures del planejament
urbanístic general o derivat, o bé subjectant-se als tràmits fixats per
l'article 113.
5. En sòl urbà la delimitació de sectors subjectes a un pla de millora
urbana o de polígons d'actuació urbanística no inclosos en aquells s'ha
d'efectuar per mitjà del pla d'ordenació urbanística municipal o del
programa d'actuació urbanística municipal, sens perjudici del què estableix
l'article 68.4.
6. La delimitació de polígons d'actuació urbanística que sigui necessària
per a la cessió de terrenys per a carrers i vies es pot efectuar d'acord amb
el que disposa l'article 113. La cessió es pot fer mitjançant escriptura
pública atorgada per les persones propietàries, que l'han de sotmetre a
l'acceptació de l'ajuntament corresponent.
Article 113
Tramitació dels instruments de gestió
urbanística
1. La tramitació regulada per aquest article regeix els instruments de
gestió urbanística següents:
a) La divisió poligonal que no continguin els plans urbanístics i la
modificació d'aquesta divisió, i també la modificació de la divisió
poligonal continguda en el planejament urbanístic.
b) Els estatuts i les bases d'actuació, en la modalitat de compensació
bàsica del sistema de reparcel·lació.
c) Els projectes de reparcel·lació.
d) La determinació del sistema d'actuació i de la modalitat d'aquest que no
siguin establerts pels plans urbanístics, i la modificació del sistema o de
la modalitat, siguin o no establerts pels plans urbanístics.
2. La tramitació dels instruments de gestió urbanística a què es refereix
l'apartat 1 s'ha d'ajustar a les regles següents:
a) L'aprovació inicial i l'aprovació definitiva corresponen a
l'administració actuant.
b) L'aprovació inicial s'ha d'adoptar en el termini de dos mesos des de la
presentació de la documentació completa.
c) El projecte ha d'ésser posat a informació pública per un termini d'un
mes, dins el qual s'ha de concedir audiència a les persones interessades,
amb citació personal.
d) La notificació de l'acord d'aprovació definitiva s'ha de produir en el
termini de dos mesos des del finiment del termini d'informació pública. En
cas contrari, s'entén que el projecte ha quedat aprovat definitivament per
silenci administratiu positiu, a excepció del projecte de reparcel·lació, en
què el sentit del silenci és negatiu.
e) Un cop acreditat l'acte presumpte, segons el que estableix la legislació
de procediment administratiu comú, l'administració n'ha d'ordenar la
publicació i la notificació reglamentàries i, si escau, la formalització
corresponent.
f) En cas d'incompliment dels terminis de tramitació dels estatuts i les
bases d'actuació, pot subrogar-s'hi la comissió territorial d'urbanisme
competent, a instància de les persones particulars, un cop requerida
l'adopció de l'acord corresponent en el termini d'un mes.
g) Un cop aprovats definitivament els projectes de divisió poligonal, se
n'ha de lliurar una còpia diligenciada a la comissió territorial d'urbanisme
competent.
3. Si, en la tramitació dels instruments de gestió a què es refereixen les
lletres b i c de l'apartat 1, es produeix l'acord unànime de les persones
propietàries afectades, que ha de constar en document públic, en correspon
l'aprovació definitiva a l'administració actuant, que hi ha d'incorporar les
esmenes o les prescripcions que siguin procedents. En aquests supòsits, es
prescindeix de l'aprovació inicial i no cal cap altre tràmit que el
d'informació pública, amb audiència simultània a la resta de les persones
interessades. El silenci administratiu positiu es produeix, si s'escau,
d'acord amb la regla d de l'apartat 2, i en aquest cas el termini es computa
des de la presentació de l'expedient complet a l'administració actuant.
4. Un cop aprovats definitivament els estatuts i les bases d'actuació a què
es refereix l'apartat 1.b, l'administració actuant ha d'adoptar l'acord
d'aprovació de la constitució de les juntes de compensació en el termini
d'un mes des de la recepció de la documentació completa. En cas contrari,
s'entén que l'aprovació ha estat atorgada per silenci administratiu positiu.
Article 114
Despeses d'urbanització a càrrec de les persones
propietàries i dret de reallotjament
1. Les despeses d'urbanització a càrrec de les persones propietàries
comprenen els conceptes següents:
.a) La totalitat de les obres d'urbanització determinades
pel planejament urbanístic i pels projectes d'urbanització amb càrrec al
sector de planejament urbanístic o al polígon d'actuació urbanística.
b) Les indemnitzacions procedents per l'enderrocament de construccions i la
destrucció de plantacions, d'obres i d'instal·lacions que siguin exigits per
a l'execució dels plans, d'acord amb la legislació aplicable en matèria de
règim de sòl i de valoracions.
c) Les indemnitzacions procedents pel trasllat forçós d'activitats.
d) El cost dels avantprojectes, dels plans parcials urbanístics i els plans
de millora urbana, dels projectes d'urbanització i dels instruments de
gestió urbanística.
e) Les despeses de formalització i d'inscripció en els registres públics
corresponents dels acords i les operacions jurídiques derivats dels
instruments de gestió urbanística.
f) Les despeses de gestió, degudament justificades, sota els principis de
proporcionalitat i de no-enriquiment injust.
g) Les indemnitzacions procedents per l'extinció de drets reals o personals,
d'acord amb la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i de
valoracions.
h) Les despeses generades per a l'efectivitat del dret de reallotjament,
d'acord amb el que disposa l'apartat 2.
2. En el desplegament de les modalitats del sistema d'actuació urbanística
per reparcel·lació, es reconeix el dret de reallotjament a favor de les
persones ocupants legals d'habitatges que constitueixin llur residència
habitual, sempre que compleixin les condicions exigides per la legislació
protectora i sempre que, en el cas d'ésser persones propietàries, no
resultin adjudicatàries d'aprofitament urbanístic equivalent a una
edificabilitat d'ús residencial superior al doble de la superfície màxima
establerta per la dita legislació.
3. Correspon a la comunitat reparcel·latòria o bé, si s'escau, al
concessionari de la gestió urbanística integrada, l'obligació de fer efectiu
el dret de reallotjament i d'indemnitzar les persones ocupants legals
afectades per les despeses de trasllat i d'allotjament temporal fins que es
faci efectiu el dit dret.
4. Cal posar a disposició de les persones ocupants legals afectades
habitatges amb les condicions de venda o lloguer vigents per als de
protecció pública, dins dels límits de superfície propis de la legislació
protectora, per tal de fer efectiu el dret de reallotjament.
5. Les despeses d'urbanització es reparteixen entre les persones
adjudicatàries de les finques resultants de la reparcel·lació en proporció
al valor d'aquestes. Sens perjudici d'això, s'han de regular per reglament
els supòsits en què les persones propietàries tenen la consideració
d'adjudicatàries, a tots els efectes econòmics i jurídics reals derivats de
la reparcel·lació.
[L'apartat 1 a) d'aquest
article ha estat modificat segons el Decret Llei
1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística (DOGC
núm. 4990, de 18-10-2007, pp.37840-37860), per veure l'antiga redacció click
aquí]
Capítol II
Sistemes d'actuació urbanística
Article 115
Sistemes d'actuació urbanística
1. L'execució o la gestió del planejament urbanístic s'efectua mitjançant
qualsevol dels sistemes d'actuació urbanística següents:
a) De reparcel·lació.
b) D'expropiació.
2. El sistema de reparcel·lació a què es refereix l'apartat 1.a inclou les
modalitats següents:
a) De compensació bàsica.
b) De compensació per concertació.
c) De cooperació.
d) Per sectors d'urbanització prioritària.
3. L'administració competent, en ocasió de l'aprovació del planejament
urbanístic o, si s'escau, de la delimitació del polígon d'actuació
urbanística, i també en el supòsit regulat per l'article 113.1.d, ha de
decidir el sistema d'actuació urbanística i la modalitat que cal aplicar, en
funció de les necessitats, els mitjans economico-financers amb què compti,
la col·laboració de la iniciativa privada i les altres circumstàncies que hi
concorrin.
4. Per als polígons d'actuació urbanística d'iniciativa particular s'ha de
determinar el sistema de reparcel·lació, en les modalitats de compensació
bàsica o de compensació per concertació.
Article 116
Obligació de pagament de les despeses
d'urbanització i mesures en cas d'incompliment
1. En les modalitats del sistema d'actuació per reparcel·lació, les persones
propietàries tenen l'obligació de pagar les despeses d'urbanització,
obligació que es pot complir mitjançant la cessió de terrenys edificables,
situats dins o fora del polígon d'actuació, excepte en el supòsit a què es
refereix l'article 141.2.
2. En el sistema de reparcel·lació, el projecte de reparcel·lació pot
determinar, com a alternativa a l'expropiació de les finques de les persones
propietàries no adherides a la junta de compensació, el pagament de les
despeses d'urbanització mitjançant solars situats dins el polígon
d'actuació, respectant el principi de no-discriminació. En les modalitats de
compensació bàsica i de compensació per concertació, el projecte ha de
contenir la proposta d'adjudicació de les finques que en resultin a
l'entitat urbanística col·laboradora corresponent o bé, si n'és part
integrant, a l'empresa urbanitzadora; en la modalitat de cooperació, la
proposta d'adjudicació es fa a favor de l'administració actuant o bé, si
s'escau, dels concessionaris o concessionàries de la gestió urbanística
integrada.
3. En les modalitats del sistema d'actuació per reparcel·lació,
l'administració urbanística competent pot exigir el pagament de les quotes
d'urbanització per via de constrenyiment, a proposta de l'administració
actuant o de l'entitat urbanística col·laboradora corresponent.
4. En les modalitats del sistema d'actuació per reparcel·lació, si
s'incompleix l'obligació de satisfer les quotes d'urbanització, o bé la
d'edificar, en el cas que el planejament urbanístic la determini,
l'administració, un cop declarat l'incompliment, pot expropiar els terrenys
de què es tracti, i poden ésser persones beneficiàries de l'expropiació
l'administració actuant, si no té competència expropiatòria, la persona
concessionària de la gestió urbanística integrada, la junta de compensació
o, en la modalitat de compensació per concertació, l'entitat urbanística
col·laboradora corresponent.
5. En les modalitats del sistema d'actuació per reparcel·lació, si la
conservació de les obres d'urbanització és obligatòria, es pot aplicar, si
se n'escau l'incompliment, la via de constrenyiment.
Article 117
Entitats urbanístiques col·laboradores
1. Són entitats urbanístiques col·laboradores les juntes de compensació, les
associacions administratives de cooperació, les juntes de conservació, i les
previstes en l'article 132.4. Totes aquestes entitats es constitueixen
mitjançant document públic i adquireixen personalitat jurídica en fer-ne la
inscripció en el Registre d'Entitats Urbanístiques Col·laboradores de la
Direcció General d'Urbanisme.
2. Els acords dels òrgans de les entitats urbanístiques col·laboradores
relatius a matèries de caràcter administratiu són susceptibles de recurs
administratiu davant l'ajuntament respectiu.
3. Les entitats urbanístiques col·laboradores es poden constituir de manera
provisional, amb una vigència que no pot excedir d'un any, amb la finalitat
de formular la documentació i instar les tramitacions necessàries per a
facilitar-ne i agilitar-ne la constitució definitiva.
4. Un cop constituïda una junta de compensació o l'entitat urbanística
col·laboradora corresponent en la modalitat de compensació per concertació,
aquesta pot sotmetre a l'ajuntament corresponent el repartiment entre les
persones propietàries, en proporció a la superfície de cada propietat, de
les despeses previstes per a la formulació dels projectes de reparcel·lació
i d'urbanització. La tramitació de la proposta s'ha d'ajustar als tràmits
establerts per l'article 113. Totes les persones propietàries tenen
l'obligació de pagar les quotes liquidades en el termini que sigui
establert, d'acord amb el principi de proporcionalitat, i es pot aplicar, si
se n'escau l'incompliment, la via de constrenyiment.
Capítol III
Sistema d'actuació urbanística per
reparcel·lació
Secció primera
Reparcel·lació
Article 118
Objecte de la reparcel·lació
1. El sistema d'actuació urbanística per reparcel·lació pot tenir per
objecte repartir equitativament els beneficis i les càrregues derivats de
l'ordenació urbanística, o regularitzar la configuració de les finques i
situar-ne l'aprofitament en zones aptes per a l'edificació, d'acord amb el
planejament urbanístic.
2. En virtut de la reparcel·lació, i un cop feta, si escau, l'agrupació de
les finques afectades, s'adjudiquen a les persones propietàries les
parcel·les resultants, en proporció a llurs drets respectius, i s'adjudiquen
a l'ajuntament i a l'administració actuant, si s'escau, els terrenys i les
parcel·les que els corresponen, d'acord amb aquesta Llei i amb el
planejament urbanístic.
3. La reparcel·lació comprèn la determinació de les indemnitzacions i les
compensacions econòmiques adequades per a fer plenament operatiu el principi
del repartiment equitatiu dels beneficis i les càrregues derivats de
l'ordenació urbanística.
4. S'han de regular per reglament els requisits i la tramitació dels
projectes de reparcel·lació econòmica, els de reparcel·lació voluntària, els
de regularització de finques i els de reparcel·lació que afectin una única
persona propietària o diverses en proindivís, i també els supòsits en què la
reparcel·lació és innecessària.
Article 119
Inici de l'expedient de reparcel·lació
1. L'expedient de reparcel·lació s'inicia quan s'aprova la delimitació del
polígon d'actuació urbanística, i s'ha d'executar mitjançant alguna de les
modalitats del sistema de reparcel·lació.
2. La iniciació de l'expedient de reparcel·lació comporta, sense necessitat
de declaració expressa, la suspensió de l'atorgament de les llicències a què
es refereix l'article 71.1, en l'àmbit del polígon d'actuació urbanística,
fins que sigui ferm en via administrativa l'acord d'aprovació de la
reparcel·lació.
Article 120
Criteris dels projectes de reparcel·lació
1. Els projectes de reparcel·lació han de tenir en compte els criteris
següents:
a) El dret de les persones propietàries, si no hi ha acord unànime, és
proporcional a la superfície de les finques originàries respectives en el
moment de l'aprovació definitiva de la delimitació del polígon d'actuació
urbanística. Tanmateix, si es tracta de polígons discontinus cal tenir en
consideració llur localització relativa, amb vista a la corresponent
ponderació de valor.
b) Les finques resultants es valoren de la manera que decideixen per
unanimitat les persones propietàries afectades, sota criteris objectius i
generals per a tot el polígon d'actuació urbanística i en funció de
l'aprofitament urbanístic que li atribueix el planejament urbanístic, o bé,
si no hi ha acord, es valoren subjectant-se als criteris de la legislació
aplicable en matèria de règim de sòl i de valoracions. En qualsevol cas, la
valoració de les parcel·les resultants ha de tenir en compte les regles de
ponderació establertes per l'article 37.
c) S'ha de procurar que les parcel·les resultants que s'adjudiquin estiguin
situades en un lloc proper al de les antigues propietats de les mateixes
persones titulars, sens perjudici que, si això no és possible, s'apliqui la
ponderació de valors pertinent.
d) Si l'escassa quantia dels drets d'alguns propietaris o propietàries no
permet d'adjudicar-los parcel·les independents a tots ells, el projecte de
reparcel·lació pot determinar una indemnització en metàl·lic o,
alternativament, l'adjudicació de les parcel·les resultants en proindivís,
llevat que la quantia dels drets no arribi al 15% de la parcel·la mínima
edificable, en el qual cas l'adjudicació s'ha de substituir necessàriament
per una indemnització en metàl·lic.
e) Les diferències d'adjudicació han d'ésser objecte de compensació
econòmica entre les persones interessades, el valor de la qual s'ha de fixar
atenint-se al preu de les parcel·les resultants que els haurien correspost
si l'adjudicació hagués estat possible.
f) Les plantacions, les obres, les edificacions, les instal·lacions i les
millores que no es puguin conservar es valoren amb independència del sòl, i
se n'ha de satisfer l'import a les persones propietàries interessades amb
càrrec al projecte de reparcel·lació, en concepte de despeses
d'urbanització. El projecte ha de justificar els casos en què les despeses
necessàries per a deixar els terrenys lliures i preparats per a fer-ne la
urbanització són únicament a càrrec de les persones propietàries, d'acord
amb el que sigui establert per reglament.
g) S'han d'adjudicar com a finques independents les superfícies que
compleixin els requisits de parcel·la mínima edificable i que tinguin la
configuració i les característiques adequades per a edificar-hi conformement
al planejament urbanístic, sens perjudici del que estableix l'apartat 3. El
sòl que no s'ajusti als requisits esmentats també es pot adjudicar com a
finca independent, a instància de les persones interessades, si
s'aconsegueix de formar una parcel·la mínima edificable en agrupar-la amb
una altra finca que hi confini, externa a l'àmbit de reparcel·lació i d'una
qualificació igual o compatible.
h) S'ha de tenir en compte el valor diferencial que les parcel·les
destinades a habitatge de protecció pública poden tenir en relació amb les
de renda lliure.
2. S'han de regular per reglament els supòsits en què és innecessària, en un
projecte de reparcel·lació, la nova adjudicació de finques, per raó de les
circumstàncies concurrents, tant en terrenys edificats com en terrenys no
edificats, sens perjudici de la regularització de llindes que escaigui i
dels efectes econòmics i jurídics reals de la reparcel·lació.
3. En sòl urbà, per a facilitar els processos de reforma interior i de
rehabilitació, els projectes de reparcel·lació poden adjudicar en règim de
propietat horitzontal edificacions existents que siguin adequades al
planejament urbanístic.
4. Els béns de domini públic participen en el repartiment de beneficis i
càrregues en els supòsits següents:
a) En el cas que hagin estat obtinguts per expropiació, per raó d'haver-se'n
avançat l'obtenció d'acord amb el que disposa l'article 34.6.
b) En el cas que hagin estat adquirits per qualsevol títol onerós, o per
cessió gratuïta en una actuació no urbanística.
c) En el cas de superfícies de domini públic per
determinació de la legislació sectorial, únicament si compleixen el què
estableixen les lletres a o b i, a més, experimenten variació en el
planejament que calgui executar, de forma que aquest prevegi la
compatibilitat del manteniment de l'afectació al domini públic sectorial amb
l'establiment d'usos urbanístics mitjançant la corresponent qualificació de
zones o sistemes.
5. Els béns de domini públic obtinguts gratuïtament en desenvolupament d'una
actuació urbanística no donen lloc a atribució d'aprofitament a
l'administració titular. No obstant això, si la superfície d'aquests
terrenys de domini públic inclosos en un polígon d'actuació urbanística és
superior a la que determina el pla urbanístic per a la cessió gratuïta i
obligatòria amb destinació a domini públic, l'administració titular
s'integra amb aquest excés en la comunitat de reparcel·lació.
[La lletra c) de l'apartat
4 d'aquest article ha estat afegida pel Decret Llei 1/2007,
de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística (DOGC núm. 4990,
de 18-10-2007, pp.37840-37860)]
Article 121
Efectes de l'aprovació dels projectes de
reparcel·lació
L'acord d'aprovació d'un projecte de reparcel·lació produeix essencialment
els efectes econòmics i jurídics reals següents:
a) La cessió de dret al municipi en què s'actua, o, si escau, a
l'administració urbanística actuant, d'acord amb l'article 23.4, en ple
domini i lliures de càrregues, dels terrenys de cessió obligatòria, perquè
siguin incorporats al patrimoni de sòl o perquè se'n faci l'afectació als
usos que determini el planejament urbanístic.
b) L'afectació real de les parcel·les adjudicades al
compliment de les càrregues i al pagament de les despeses inherents al
sistema de reparcel·lació.
c) La subrogació, amb plena eficàcia real, de les antigues parcel·les per
les noves parcel·les.
d) El gaudi de les exempcions tributàries establertes per la legislació
aplicable.
e) L'extinció o la transformació de drets i de càrregues, d'acord amb la
legislació aplicable.
[L'apartat b) d'aquest
article ha estat modificat segons el Decret Llei
1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística (DOGC
núm. 4990, de 18-10-2007, pp.37840-37860), per veure l'antiga redacció click
aquí]
Article 122
Certificació dels projectes de reparcel·lació
1. L'organisme competent per a l'aprovació definitiva d'un projecte de
reparcel·lació ha d'expedir-ne una certificació, d'acord amb el que
estableix la legislació hipotecària, amb vista a la inscripció del projecte
en el Registre de la Propietat.
2. En el supòsit de reparcel·lació voluntària, la presentació de
l'escriptura pública i la certificació de l'acord d'aprovació de la
reparcel·lació són suficients per a la inscripció en el Registre de la
Propietat.
Article 123
Comunitat de reparcel·lació i persones
interessades
1. Integren la comunitat de reparcel·lació totes les persones propietàries
de finques compreses en un polígon d'actuació urbanística sotmès a
reparcel·lació.
2. A més dels propietaris o propietàries de les finques afectades, es
consideren persones interessades en un expedient de reparcel·lació els
titulars dels drets que puguin resultar afectats per la resolució, i també
les persones titulars d'interessos legítims susceptibles d'afectació que es
personin en el procediment i acreditin aquesta condició.
Secció segona
Modalitat de compensació bàsica
Article 124
Iniciativa i obligacions
1. En la modalitat de compensació bàsica, els propietaris o propietàries
aporten els terrenys de cessió obligatòria, executen a llur càrrec la
urbanització, en els termes i amb les condicions que siguin determinats pel
planejament urbanístic, i es constitueixen, mitjançant document públic, en
junta de compensació.
2. La constitució de la junta de compensació a què es refereix l'apartat 1
no és obligada en els supòsits següents:
a) Si hi ha una única persona propietària o bé una única comunitat en
proindivís, sempre que aquesta situació es mantingui mentre s'executin les
obres d'urbanització.
b) Si ho acorda l'ajuntament corresponent, sempre que el projecte de
reparcel·lació voluntària compleixi els requisits i els criteris de
representació i d'actuació establerts per reglament. No obstant això, poden
constituir en qualsevol moment una junta de compensació.
3. La iniciativa de la modalitat de compensació bàsica correspon als
propietaris o propietàries de finques la superfície de les quals representi
més del 50% de la superfície total del polígon d'actuació urbanística.
4. Les persones propietàries de finques compreses en un polígon d'actuació
urbanística sotmès a reparcel·lació que no hagin promogut el sistema es
poden adherir amb igualtat de drets i deures a la junta de compensació que
es constitueixi. Si no s'hi incorporen, la junta de compensació pot
sol·licitar a l'administració l'expropiació de llurs finques, en el qual cas
gaudirà de la condició de beneficiària de l'expropiació, o bé l'ocupació de
les esmentades finques a favor seu, d'acord amb el que estableix l'article
150, per possibilitar l'execució de les obres d'urbanització.
5. En la modalitat de compensació bàsica, es poden incorporar també a la
junta de compensació, ultra les persones propietàries, els promotors o les
promotores i les empreses urbanitzadores que hagin de participar amb la part
propietària en la gestió del polígon d'actuació urbanística, d'acord amb els
requisits i les condicions que siguin establerts pels estatuts i per les
bases d'actuació.
6. La junta de compensació, en la modalitat de compensació bàsica, té
naturalesa administrativa, personalitat jurídica pròpia i plena capacitat
per al compliment dels seus fins. En tot cas, a l'òrgan rector de la junta
hi ha d'haver un representant de l'administració actuant.
Article 125
Alliberament d'obligacions
1. Si un polígon d'actuació urbanística sotmès a reparcel·lació, en la
modalitat de compensació bàsica, té per propietària una única persona,
aquesta queda alliberada de les seves obligacions un cop ha lliurat tant els
terrenys de cessió obligatòria i gratuïta com les obres d'urbanització
executades de conformitat amb els projectes aprovats.
2. En la modalitat de compensació bàsica, l'alliberament total o parcial de
la persona propietària única inicial, i la cancel·lació consegüent de les
garanties prestades, per raó de la subrogació en el seu lloc d'una junta de
compensació o de conservació o d'una tercera persona que la succeeixi en la
propietat, només té lloc si aquestes assumeixen expressament les obligacions
contretes per la persona causant i formalitzen les garanties adequades, un
cop aquesta ha complert les obligacions no susceptibles de subrogació.
3. La dissolució d'una junta de compensació, en la modalitat de compensació
bàsica, es pot acordar si:
a) Ha complert les seves obligacions i ha lliurat les obres d'urbanització,
de conformitat amb el projecte aprovat.
b) L'administració competent ha rebut els terrenys de cessió obligatòria i
gratuïta.
c) S'ha pagat el preu just, un cop sigui ferm a tots els efectes, si la
junta és la beneficiària de l'expropiació.
4. El que estableixen els apartats 1, 2 i 3, pel que fa al lliurament de les
obres d'urbanització, s'entén sens perjudici del silenci administratiu
positiu que s'hagi produït en la tramitació de la recepció.
5. En el supòsit regulat per aquest article, si la conservació de les obres
i de les instal·lacions de la urbanització és obligatòria, l'ajuntament pot
acordar d'ofici, a partir del moment que li són lliurats, la constitució
d'una entitat urbanística de conservació, que substitueix la persona
propietària única inicial o la junta de compensació pel que fa a l'obligació
de conservació. En finir el termini obligatori de conservació, s'ha de
repetir el procediment de lliurament i recepció de les obres i les
instal·lacions de la urbanització per l'administració competent.
6. En cas que la part promotora o els propietaris o propietàries inicials
dels terrenys incompleixin les cessions obligatòries definides pels
instruments de planejament i delimitades per regularitzar o legalitzar
parcel·lacions ja existents, les cessions es poden inscriure en el Registre
de la Propietat a favor de l'administració competent sense consentiment de
la persona que en sigui titular registral, mitjançant la documentació
determinada per la legislació hipotecària.
Article 126
Potestats de les juntes de compensació sobre les
finques
1. En la modalitat de compensació bàsica, la incorporació dels propietaris o
propietàries a la junta de compensació no pressuposa, llevat que els
estatuts ho disposin altrament, la transmissió a la junta dels immobles que
siguin afectats als resultats de la gestió comuna. En tot cas, els terrenys
queden directament afectats al compliment de les obligacions inherents a
aquesta modalitat. L'afectació ha de constar adequadament en el Registre de
la Propietat.
2. En la modalitat de compensació bàsica, les juntes de compensació actuen
com a fiduciàries, amb ple poder dispositiu sobre les finques que pertanyen
a les persones propietàries adherides a la junta, sense cap més limitació
que les que siguin establertes pels estatuts.
Article 127
Responsabilitats de les juntes de compensació.
Via de constrenyiment i expropiació
1. En la modalitat de compensació bàsica, la junta de compensació és
directament responsable, davant l'ajuntament corresponent, de la
urbanització completa del sector de planejament urbanístic o el polígon
d'actuació urbanística i, si s'estableix expressament, de l'edificació dels
solars resultants.
2. En la modalitat de compensació bàsica, la junta de compensació pot
sol·licitar a l'ajuntament competent la utilització de la via de
constrenyiment per al cobrament de les quantitats endeutades a la junta pels
seus membres.
3. En la modalitat de compensació bàsica, la junta de compensació és la
beneficiaria de les expropiacions que sol·liciti a l'ajuntament per raó de
l'incompliment, tant pels membres de la junta com per les persones
propietàries que no s'hi hagin adherit, de les obligacions i les càrregues
imposades per aquesta Llei i pel planejament urbanístic.
Article 128
Afectació de finques i formulació del projecte
de reparcel·lació
1. Totes les finques incloses dins un polígon d'actuació urbanística sotmès
a reparcel·lació, en la modalitat de compensació bàsica, queden afectades al
compliment dels deures imposats per aquesta Llei inherents a la dita
modalitat, encara que llurs propietaris o propietàries no s'hagin adherit a
la junta de compensació. L'afectació ha de constar adequadament en el
Registre de la Propietat.
2. En la modalitat de compensació bàsica, la junta de compensació ha de
formular un projecte de reparcel·lació que reparteixi els beneficis i les
càrregues derivats de l'ordenació entre tots els propietaris o propietàries
del polígon d'actuació urbanística.
3. Tots els propietaris o propietàries a què es refereix l'apartat 2
integren la comunitat de reparcel·lació, inclosos els que no s'hagin adherit
a la junta de compensació, sens perjudici de la facultat de la junta de
sol·licitar l'expropiació de les finques d'aquests darrers.
4. Les quotes d'urbanització, en un projecte de reparcel·lació sotmès a la
modalitat de compensació bàsica, es fixen en funció dels coeficients
assignats a les finques resultants del projecte, d'acord amb el que
estableix l'article 114.5. Les quotes d'urbanització que corresponguin a les
persones propietàries no adherides, un cop aprovades per l'ajuntament, a
proposta de la junta de compensació, són gestionades com les derivades de la
modalitat de cooperació, sens perjudici del que disposa l'article 116.2.
5. Amb relació a les quotes d'urbanització a què es refereix l'apartat 4, es
pot acordar el pagament de bestretes, tant a càrrec dels membres de la junta
de compensació com a càrrec dels propietaris o propietàries que no s'hi
hagin adherit.
6. L'execució d'un polígon d'actuació urbanística per reparcel·lació sotmesa
a la modalitat de compensació bàsica no exclou la possibilitat, fins que la
junta de compensació no hagi formulat el projecte de reparcel·lació, de
concertar amb l'ajuntament corresponent la gestió urbanística integrada,
d'acord amb el que disposa la secció tercera.
Secció tercera
Modalitat de compensació per concertació
Article 129
Iniciativa
1. L'execució urbanística del polígon d'actuació urbanística, en la
modalitat de compensació per concertació del sistema de reparcel·lació,
correspon als propietaris o propietàries que hagin concertat amb
l'ajuntament la seva gestió urbanística integrada, en els termes establerts
per aquesta Llei.
2. La iniciativa en el sistema de reparcel·lació, en la modalitat de
compensació per concertació, correspon als propietaris o propietàries de
finques la superfície de les quals representi més del 25% de la superfície
total del polígon d'actuació urbanística de què es tracti.
3. La determinació del sistema d'actuació per reparcel·lació, en la
modalitat de compensació bàsica, possibilita, directament, la iniciativa a
què fa referència l'apartat 2, sense necessitat de tramitar la modificació
de la modalitat.
Article 130
Formalització i publicitat de la iniciativa
1. La iniciativa a què fa referència l'article 129.2 s'ha de formalitzar per
escrit davant l'administració actuant i ha d'incorporar un projecte de
bases.
2. El projecte de bases a què fa referència l'apartat 1 ha d'especificar els
documents que les persones propietàries que han de dur a terme l'execució
urbanística han de redactar, els criteris de reparcel·lació, les obres que
s'han d'executar, el termini d'execució de les obres, les facultats de
vigilància que corresponen a l'administració, els factors que han de
determinar la fixació dels preus de venda dels solars resultants, els deures
de conservació i manteniment, les penalitzacions per incompliment, els
supòsits de resolució i de caducitat, les garanties i els compromisos
necessaris per a l'execució del pla i les altres circumstàncies exigibles
per reglament.
3. Les condicions del projecte de bases a què fa referència l'apartat 1 han
d'afavorir els aspectes que contribueixin a l'abaratiment del sòl urbanitzat
resultant.
4. El projecte de bases a què fa referència l'apartat 1 ha de contenir els
avanços que calguin dels documents especificats per l'article 132.1, i també
un avanç del pressupost d'execució de les obres d'urbanització i de la
repercussió de llur cost en el valor dels terrenys edificables.
5. La iniciativa a què fa referència l'article 129.2 ha d'ésser sotmesa a
informació pública, juntament amb el projecte de bases, per un termini mínim
d'un mes, i simultàniament s'ha de concedir audiència a les persones
propietàries mitjançant notificació personal, amb l'advertiment de les
especificitats de la modalitat de compensació per concertació i, si escau,
dels efectes expropiatoris que pot comportar. Dins aquest termini, les
persones propietàries es poden comprometre, amb les garanties que siguin
exigides per reglament, a participar en l'execució del planejament i, en el
cas que les bases no prevegin expressament l'aplicació del que estableix l'article 116.2, poden expressar llur preferència pel pagament de les quotes
d'urbanització amb terrenys.
Article 131
Concertació de la gestió urbanística integrada
1. Un cop finit el termini d'informació pública regulat per l'article 130 sense que s'hagin presentat altres iniciatives en competència,
l'administració actuant, en el termini d'un mes, s'ha de pronunciar sobre la
iniciativa presentada i sobre les bases que aquesta incorpora.
2. En el supòsit a què fa referència l'apartat 1, les bases poden ésser
objecte d'aprovació, de denegació o, quan l'administració actuant consideri
necessari afegir-hi prescripcions per a garantir la millor execució del
planejament, de suspensió de l'aprovació. En aquest darrer cas, els
propietaris o propietàries que han presentat la iniciativa tenen un termini
de dos mesos per a presentar les bases corregides. En cas contrari, s'entén
que desisteixen de la iniciativa.
3. És causa de denegació de la iniciativa el fet que, dins el termini
d'audiència, els propietaris o propietàries de finques la superfície de les
quals representi més del 50% de la superfície del polígon d'actuació
urbanística promoguin la modalitat de compensació bàsica, amb les garanties
que siguin exigides per reglament.
4. En el supòsit a què fa referència l'apartat 1, un cop aprovades les bases
de la concertació, les persones propietàries que han exercit la iniciativa
han de dur a terme la gestió urbanística integrada del polígon d'actuació
urbanística d'acord amb les dites bases.
5. Quan els propietaris o propietàries de finques la superfície de les quals
representi més del 25% de la superfície total del polígon d'actuació
urbanística de què es tracti presentin altres iniciatives en competència en
el tràmit d'informació pública i audiència, l'ajuntament ha de decidir qui
ha de dur a terme la gestió urbanística integrada, per concurs entre els qui
hagin formulat les iniciatives.
Article 132
Obligacions de les persones propietàries que
tenen a llur càrrec l'execució del polígon d'actuació urbanística
1. Les persones propietàries que han concertat la gestió urbanística
integrada han de redactar, en tots els casos, el projecte de reparcel·lació.
La concertació pot incloure també l'obligació de redactar la corresponent
figura de planejament urbanístic i el projecte d'urbanització.
2. Les persones propietàries a què fa referència l'apartat 1, si no s'aplica
el que estableix l'article 116.2, tenen la condició de beneficiaris o
beneficiàries de l'expropiació dels terrenys dels propietaris o propietàries
que no compleixin llurs obligacions. En aquest cas, els correspon la
redacció del projecte de taxació conjunta.
3. Correspon a les persones propietàries a què fa referència l'apartat 1
l'execució de les obres d'urbanització. Llur retribució pot consistir en
terrenys edificables o en solars, d'acord amb el que estableixen els
apartats 1 i 2 de l'article 116.
4. Les persones propietàries que han concertat la gestió urbanística
integrada actuen com a entitat urbanística col·laboradora d'acord amb la
forma organitzativa que s'estableixi per reglament.
Secció quarta
Modalitat de cooperació
Article 133
Concepte
1. En la modalitat de cooperació, les persones propietàries aporten el sòl
de cessió obligatòria i gratuïta. L'administració actuant executa les obres
d'urbanització amb càrrec a les dites persones propietàries, d'acord amb el
que estableix l'article 114. Així mateix, sens perjudici del que disposa
l'article 116.2, els pot exigir el pagament de bestretes i, en cas
d'impagament d'aquestes i de les quotes d'urbanització acordades, els pot
aplicar la via de constrenyiment.
2. En la modalitat de cooperació, les persones propietàries poden, a
iniciativa pròpia o per acord de l'ajuntament, constituir associacions
administratives, amb la finalitat de col·laborar en l'execució de les obres
d'urbanització i de redactar el projecte de reparcel·lació.
Article 134
Iniciativa del projecte de reparcel·lació
1. Pertoca de formular el projecte de reparcel·lació a:
a) Els propietaris o propietàries de finques la superfície de les quals
representi més del 50% de la superfície total reparcel·lable, dins els tres
mesos següents a l'aprovació de la delimitació del polígon d'actuació
urbanística.
b) L'associació administrativa de cooperació, si ha estat constituïda, dins
el termini que estableix la lletra a.
c) L'administració actuant, d'ofici o a instància o a proposta d'alguna de
les persones propietàries afectades, si ni aquestes ni l'associació
administrativa de cooperació no han exercit llur prioritat o bé, havent
formulat un projecte, i havent-s'hi apreciat defectes, no els esmenen dins
el termini que se'ls concedeixi.
2. En el supòsit a què es refereix l'article 135, la formulació del projecte
de reparcel·lació correspon a la persona concessionària de la gestió
urbanística integrada.
Article 135
Possibilitat de concessió de la gestió
urbanística integrada
1. La modalitat de cooperació es pot desenvolupar mitjançant la concessió de
l'execució urbanística integrada. A aquest efecte, l'administració actuant
ha de sotmetre a informació pública els trets bàsics d'aquesta modalitat,
per un termini d'un mes, amb notificació individual a les persones
propietàries afectades, i hi ha d'incorporar el projecte de les bases que
han de regir la contractació, que s'han d'ajustar al que estableix l'article
130.2. Dins aquest termini, les persones propietàries poden expressar llur
preferència pel pagament de les quotes d'urbanització mitjançant terrenys.
2. Si no s'aplica el que estableix l'article 116.2, la persona concessionària de l'execució urbanística integrada a què es refereix
l'apartat 1 té la condició de beneficiària de l'expropiació de les finques
dels propietaris o propietàries que dins el termini d'informació pública no
expressin i garanteixin, d'acord amb el que sigui establert per reglament,
llur compromís de participar en l'execució i les dels que incompleixin
ulteriorment llurs obligacions de pagament de les quotes d'urbanització.
3. La persona concessionària de l'execució urbanística integrada a què es
refereix l'apartat 1 ha de formular el projecte de taxació conjunta, si
s'escau, i el projecte de reparcel·lació. La concessió pot incloure també
l'obligació de formular la figura de planejament derivat que calgui i el
projecte d'urbanització.
4. Correspon a la persona concessionària de l'execució urbanística integrada
a què es refereix l'apartat 1 l'execució de les obres d'urbanització.
Secció cinquena
Sectors d'urbanització prioritària
Article 136
Concepte i iniciativa
1. S'entén per sectors d'urbanització prioritària els àmbits de sòl urbà no
consolidat i de sòl urbanitzable delimitat per a qualsevol ús que són
objecte de la declaració corresponent per l'administració competent.
L'actuació urbanitzadora immediata en aquests sectors es justifica o bé per
la concurrència de circumstàncies especials de caràcter urbanístic o
demogràfic, de necessitat de desenvolupament dels sistemes urbans o de
necessitat d'obtenció immediata de sòl urbanitzat, o bé, si escau, d'acord
amb el planejament territorial.
2. La declaració de sector d'urbanització prioritària ha d'ésser acordada
per les comissions territorials d'urbanisme, a proposta de les corporacions
municipals interessades o, amb l'informe favorable de l'ajuntament
corresponent, de la Direcció General d'Urbanisme. Els ajuntaments que
tinguin un pla d'ordenació urbanística municipal o un programa d'actuació
urbanística municipal poden també acordar la declaració de sector
d'urbanització prioritària, d'acord amb el que disposi el planejament
general, amb l'informe previ de la Direcció General d'Urbanisme.
3. La declaració de sector d'urbanització prioritària ha de determinar
l'administració actuant que ha de formular els projectes pertinents,
tramitar i aprovar els instruments de gestió, percebre les cessions de
terrenys amb aprofitament, tramitar i aprovar els expedients d'expropiació i
d'alienació forçosa en cas d'incompliment d'obligacions, i aplicar, si
escau, la via de constrenyiment.
4. Les propostes de declaració de sector d'urbanització prioritària han
d'ésser posades a informació pública per un termini d'un mes.
Article 137
Documentació i publicitat de la declaració de
sector d'urbanització prioritària
1. La documentació de l'expedient de declaració de sector d'urbanització
prioritària es compon d'una memòria justificativa, de les dades de
l'estructura de la propietat del sòl i dels plànols pertinents.
2. L'acord de declaració de sector d'urbanització prioritària s'ha de
notificar a les persones propietàries de les finques que hi siguin incloses,
amb l'advertiment dels efectes expropiatoris i d'alienació forçosa en cas
d'incompliment d'obligacions, i també de l'aplicabilitat de la via de
constrenyiment.
3. L'acord a què es refereix l'apartat 2 s'ha de fer constar en el Registre
de la Propietat, de conformitat amb la legislació hipotecària, amb indicació
de l'afectació de cadascuna de les finques incloses en el règim específic de
sector d'urbanització prioritària.
Article 138
Efectes de la declaració de sector
d'urbanització prioritària
1. La declaració de sector d'urbanització prioritària té per efecte
específic l'aplicació del règim de gestió urbanística regulat per aquesta
Llei, comporta l'obligació i l'interès immediat de l'execució de les obres
d'urbanització bàsiques, a partir de l'aprovació definitiva del planejament
o del projecte d'urbanització, segons correspongui, i també comporta
l'obligació de l'edificació dels solars resultants, d'acord amb el que
estableix l'article 143.
2. En cas de declaració d'un sector d'urbanització prioritària, l'aprovació
inicial del planejament derivat que calgui i, si escau, del projecte
d'urbanització, així com la redacció del projecte d'urbanització
complementari, s'han de produir en el termini dels sis mesos següents a la
data de publicació de l'acord de declaració del sector en el Butlletí
Oficial corresponent. Les obres d'urbanització complementàries s'han
d'executar en el termini que estableixi el planejament derivat o el mateix
projecte d'urbanització complementari.
Article 139
Sistema d'actuació urbanística i àmbit de
referència
1. En un sector d'urbanització prioritària, el sistema d'actuació
urbanística ha d'ésser el de reparcel·lació per cooperació. L'administració
actuant ha de formular d'ofici el projecte de reparcel·lació, que s'ha
d'aprovar definitivament dins l'any següent a l'aprovació definitiva del
planejament derivat, o bé, si el planejament havia estat aprovat abans, dins
l'any següent a la publicació de l'acord de declaració del sector, i que pot
contenir les determinacions que estableix l'article 116.2.
2. Cada sector d'urbanització prioritària constitueix un únic polígon
d'actuació urbanística.
Article 140
Mesures en cas d'incompliment
1. L'administració actuant pot redactar, en un termini de tres mesos des de
la declaració d'un sector d'urbanització prioritària, un projecte de taxació
conjunta referit als terrenys que hi siguin inclosos i als béns i els drets
diferents del sòl que gravin o es refereixin a cada finca, amb indicació
dels que siguin presumiblement incompatibles amb llur destinació
urbanística. El projecte de taxació conjunta s'ha de tramitar d'acord amb el
que estableix l'article 107.
2. Les valoracions contingudes en el projecte de taxació conjunta a què es
refereix l'apartat 1, amb les modificacions que hi siguin introduïdes, si
s'escau, en virtut de resolució del Jurat d'Expropiació de Catalunya o de
sentència ferma, constitueixen la definició dels béns i els drets, a
l'efecte de l'expropiació o l'alienació forçosa. El projecte de
reparcel·lació s'ha de fonamentar en les esmentades valoracions.
3. La certificació de les dades del projecte de taxació conjunta a què es
refereix l'apartat 1 correspon a l'administració actuant.
4. Els efectes expropiatoris del projecte de taxació conjunta a què es
refereix l'apartat 1 operen a partir de la declaració d'incompliment de les
obligacions d'urbanització o d'edificació.
Article 141
Pagament del cost de les obres a la bestreta i
mitjançant solars
1. Les persones propietàries, les empreses o els organismes obligats a
costejar les obres d'urbanització d'un sector d'urbanització prioritària les
han de pagar a la bestreta en el termini d'un mes des del requeriment
pertinent.
2. En cas que el pagament a la bestreta a què es refereix l'apartat 1 sigui
fet voluntàriament mitjançant solars, aquests han d'estar situats dins el
mateix sector d'urbanització, i, si no hi ha acord, cal atenir-se a les
normes de la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i de
valoracions. El valor de la urbanització ha d'ésser el que sigui determinat
en l'expedient, segons el cost de les obres d'urbanització bàsiques i de les
restants, d'acord amb el planejament derivat i amb els projectes
d'urbanització.
Article 142
Terminis d'execució de l'obra d'urbanització
bàsica
La
declaració de sector d'urbanització prioritària pot modificar, si cal, les
etapes d'execució establertes pel planejament preexistent, i ha d'establir
en tot cas el termini per a executar les obres d'urbanització bàsiques.
L'administració competent per a aprovar la declaració pot acordar de
prorrogar aquest termini.
Article 143
Terminis d'edificació
1. Les obres d'edificació d'un sector d'urbanització prioritària s'han
d'iniciar en un termini màxim de tres anys des de l'acabament de les obres
d'urbanització bàsica, un cop sigui ferm en via administrativa l'acord
d'aprovació definitiva de la reparcel·lació.
2. La llicència d'edificació d'un sector d'urbanització prioritària
s'atorga, si cal, condicionada a la prestació de les garanties sobre les
quotes d'urbanització que pertoquin i a les altres condicions que siguin
establertes per reglament, i ha de fixar el termini d'acabament de les obres
d'edificació.
Article 144
Declaració d'incompliment de l'obligació
d'urbanitzar o d'edificar
1. Escau de declarar l'incompliment de les obligacions d'urbanitzar i
d'edificar que corresponen a les persones propietàries si aquestes no
dipositen les quantitats requerides per a costejar les obres o incompleixen
els terminis establerts per a l'edificació, respectivament. En el primer
supòsit, correspon de fer la declaració a l'administració actuant, un cop
certificat el descobert; en el segon supòsit, correspon de fer-la a
l'ajuntament competent o bé, per subrogació, un cop requerit l'ajuntament, a
la Direcció General d'Urbanisme.
2. També escau de declarar l'incompliment de l'obligació d'urbanitzar a què
es refereix l'apartat 1 si l'administració actuant no executa les obres
d'urbanització bàsica en els terminis establerts. Si la dita administració
és l'ajuntament, correspon d'acordar la declaració d'incompliment a la
comissió territorial d'urbanisme competent, un cop fet el requeriment
pertinent. En aquest cas, el Departament de Política Territorial i Obres
Públiques se subroga en l'execució de la urbanització i la duu a terme
mitjançant l'Institut Català del Sòl.
Article 145
Efectes de la declaració d'incompliment
1. La declaració d'incompliment dels deures de les persones propietàries
regulada per l'article 144 comporta l'aplicabilitat de la via de
constrenyiment i legitima l'administració per a expropiar els terrenys
segons el valor que sigui determinat en virtut de l'article 140.2.
2. Si en el termini de dos mesos des de la declaració d'incompliment a què
es refereix l'apartat 1 l'administració no ha optat per l'expropiació, ha
d'iniciar els tràmits per a l'adjudicació dels terrenys mitjançant alienació
forçosa, de conformitat amb la valoració esmentada en el dit apartat 1.
L'alienació s'ha de fer per subhasta o concurs públic i es pot convocar amb
caràcter restringit entre les persones propietàries afectades i les empreses
urbanitzadores que operin en el mateix sector d'urbanització que estiguin al
corrent de llurs obligacions urbanístiques.
3. La persona adjudicatària de la licitació pública a què es refereix
l'apartat 2 ha d'abonar les despeses d'urbanització i ha d'iniciar les obres
d'edificació dins els sis mesos següents a l'adjudicació definitiva dels
terrenys. En cas d'incompliment d'aquestes obligacions, l'administració
competent ha d'acordar l'expropiació de la finca de què es tracti.
4. L'administració actuant en un sector d'urbanització prioritària té la
condició de beneficiària de les expropiacions acordades en virtut d'aquest
article.
Capítol IV
Sistema d'actuació urbanística per expropiació
Article 146
Àmbit d'expropiació
1. El sistema d'actuació urbanística per expropiació s'aplica per polígons
d'actuació urbanística complets i comprèn tots els béns i els drets que hi
siguin inclosos. La delimitació de l'àmbit d'expropiació ha d'anar
acompanyada d'una relació de les persones propietàries i d'una descripció
dels béns i els drets afectats, d'acord amb la legislació d'expropiació
forçosa.
2. El sistema d'actuació urbanística per expropiació té per objecte
l'execució del planejament urbanístic i també, si escau, l'edificació.
Article 147
Efectes del sistema d'expropiació sobre els béns
de domini públic
1. Si un polígon d'actuació urbanística subjecte al sistema d'expropiació
inclou béns de domini públic als quals correspongui, segons el planejament,
una destinació diferent a la que va motivar-ne l'afectació o l'adscripció a
l'ús general o als serveis públics, la tramitació de la mutació demanial o
de la desafectació ha de seguir el procediment determinat per la legislació
que regula el patrimoni de l'Estat, el de la Generalitat o el dels ens
locals, segons a qui correspongui la titularitat del bé.
2. Els camins rurals que es trobin compresos en un polígon d'actuació
urbanística subjecte al sistema d'expropiació, s'entén que són de propietat
municipal, llevat de prova en contra.
3. Si l'execució d'un polígon d'actuació urbanística pel sistema
d'expropiació comporta la desaparició de vies urbanes, s'entén que aquestes
són transmeses de ple dret a l'organisme expropiant i que queden subrogades
per les noves vies que resultin del planejament.
Article 148
Prohibició de construir en polígons d'actuació
urbanística subjectes al sistema d'expropiació
En
un polígon d'actuació urbanística subjecte al sistema d'expropiació no es
pot fer cap nova construcció ni es poden modificar les construccions
existents, llevat de casos concrets i excepcionals, que requereixen, ultra
la llicència municipal, l'autorització prèvia de l'ens expropiant.
Article 149
Formes de gestió per expropiació
En
el sistema d'actuació urbanística per expropiació, l'ajuntament competent
pot acomplir l'activitat d'execució del planejament per mitjà de:
a) La gestió indiferenciada.
b) La gestió per mitjà d'una entitat de dret públic o una societat privada
de capital íntegre de l'ajuntament.
c) L'encàrrec de la gestió, mitjançant un conveni de col·laboració
administrativa, a una altra administració pública territorial o a una
entitat de dret públic o una societat privada de capital íntegre d'una altra
administració pública territorial.
d) L'atribució a concessionaris, mitjançant un concurs les bases del qual en
fixin els drets i les obligacions.
Capítol V
Ocupació directa
Article 150
Definició, tramitació i efectes
1. S'entén per ocupació directa l'obtenció de terrenys que, essent afectats
pel planejament urbanístic a qualsevol tipus de sistema urbanístic, general
o local, s'hagin d'incorporar per cessió obligatòria al domini públic.
L'ocupació directa comporta el reconeixement de l'administració actuant del
dret de les persones propietàries a participar en el repartiment just dels
beneficis i les càrregues en el si d'un sector de planejament o un polígon
d'actuació concrets.
2. Per a tramitar l'ocupació directa cal:
a) Justificar-ne la necessitat.
b) Observar el principi de publicitat.
c) Notificar-ho individualment als afectats.
d) Atorgar-ne l'acta d'ocupació i certificar-ne el contingut, amb
l'aplicació de les determinacions de la legislació hipotecària sobre aquesta
matèria.
3. Els propietaris o propietàries dels terrenys ocupats tenen dret a ésser
indemnitzats dels perjudicis causats per l'ocupació anticipada i, a més, al
cap de quatre anys de l'atorgament de l'acta d'ocupació directa, si no s'ha
aprovat definitivament l'instrument reparcel·latori corresponent, poden
advertir l'administració competent de llur propòsit d'iniciar l'expedient
per a determinar el preu just, d'acord amb l'article 108.1 i 2. En aquest
supòsit, l'administració actuant queda subrogada en la posició de les
persones titulars originàries en el procediment reparcel·latori posterior.
4. L'ocupació directa es pot tramitar a partir de la publicació de
l'aprovació definitiva del planejament o bé del polígon d'actuació
urbanística, de manera que es pugui concretar l'àmbit en la reparcel·lació
del qual les persones propietàries han de fer efectius llurs drets i
obligacions.
5. En el supòsit d'ocupació de terrenys regulat per aquest article, les
persones titulars d'altres béns i drets que siguin incompatibles amb
l'ocupació tenen dret a la indemnització que correspongui per raó de
l'ocupació temporal, sens perjudici de llur participació ulterior en
l'expedient reparcel·latori, mitjançant el reconeixement administratiu
pertinent.
TÍTOL cinquè
Dels instruments de la política de sòl i
d'habitatge
Capítol I
Reserves de terrenys de possible adquisició
Article 151
Previsió de reserves de terrenys
1. El planejament urbanístic general pot preveure reserves de terrenys de
possible adquisició, referides a qualsevol classe de sòl, per a constituir o
ampliar els patrimonis públics de sòl i d'habitatge.
2. A les reserves de terrenys de possible adquisició, previstes pel
planejament urbanístic general és aplicable, si escau, el que estableix l'article 108.
Article 152
Definició de programes específics de caràcter
supramunicipal
1. El conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques pot
definir operacions concretes, en matèria de sòl i d'habitatge, que afectin
interessos supramunicipals, si no hi ha cap programa d'actuació urbanística
municipal. Aquestes operacions s'han de promoure en un temps determinat,
mitjançant programes específics, que s'han de formalitzar en convenis amb
els ajuntaments corresponents.
2. La inobservança dels programes específics a què es refereix l'apartat 1,
amb el requeriment i la declaració d'incompliment previs, possibilita que el
Departament de Política Territorial i Obres Públiques, mitjançant l'Institut
Català del Sòl, s'hi pugui subrogar.
Capítol II
Patrimonis públics de sòl i d'habitatge
Secció primera
Disposicions generals
Article 153
Patrimonis públics de sòl i d'habitatge
1. L'Administració de la Generalitat i els ajuntaments constitueixen els
patrimonis de sòl i d'habitatge respectius.
2. El patrimoni públic de sòl i d'habitatge és constituït pels edificis i el
sòl susceptibles de complir les finalitats especificades per l'apartat 4,
tant si n'és titular una administració territorial com si en són les
entitats urbanístiques especials.
3. El patrimoni públic de sòl i d'habitatge de la Generalitat es constitueix
per mitjà de l'Institut Català del Sòl. Les administracions territorials que
també tinguin competències urbanístiques poden constituir llur patrimoni
mitjançant una entitat urbanística especial, si ho acorden així.
4. Sens perjudici del que estableix l'article 156.2, el patrimoni de sòl i
d'habitatge dels ens públics es destina a les finalitats següents:
a) Preveure, posar en marxa i desplegar, tècnicament i econòmicament,
l'expansió de les poblacions i la millora de la qualitat de vida.
b) Fer efectiu el dret de la ciutadania a accedir a un habitatge digne i
adequat.
c) Intervenir en el mercat immobiliari per a abaratir el preu del sòl
urbanitzat i facilitar l'adquisició de sistemes urbanístics.
d) Formar reserves per a protegir i tutelar el sòl no urbanitzable.
5. L'administració i la disposició del patrimoni públic de sòl i d'habitatge
s'han de vincular a l'assoliment de les finalitats determinades per
l'apartat 4.
Article 154
Projecte de delimitació per a l'adquisició per
expropiació de reserves de sòl per al patrimoni públic de sòl
1. L'adquisició per expropiació de les reserves de sòl a què es refereix
l'article 151 s'ha de dur a terme amb la tramitació prèvia d'un projecte de
delimitació per al patrimoni públic de sòl, ajustat al procediment establert
per a aprovar els plans d'ordenació urbanística municipal i d'acord amb el
que estableix l'article 146.
2. El projecte de delimitació es pot tramitar simultàniament amb el de
taxació conjunta, sens perjudici de les especificitats procedimentals de
cadascun dels projectes, i es pot tramitar també simultàniament amb el
programa d'actuació urbanística municipal.
3. Amb independència dels habitatges de protecció
pública destinats a reposició, s'ha de fer la reserva d'un mínim del 25% del
total d'habitatges previstos en les delimitacions per a noves ofertes
d'habitatges de protecció pública, sens perjudici del que estableix
l'article 155.2. En tot cas, s'ha de donar compliment a les reserves mínimes
obligatòries que aquesta Llei estableix per als plans d'ordenació
urbanística municipal.
[L'apartat 3 d'aquest
article ha estat modificat segons el Decret Llei
1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística (DOGC
núm. 4990, de 18-10-2007, pp.37840-37860), per veure l'antiga redacció click
aquí]
Article 155
Finalitats específiques per als terrenys
expropiats
1. Els terrenys efectivament expropiats en execució dels projectes de
delimitació han d'ésser integrats pel planejament urbanístic general en els
sectors corresponents, en el moment oportú, d'acord amb l'article 3.
2. En el supòsit que es tracti de terrenys expropiats en sòl urbanitzable no
delimitat i en sòl no urbanitzable no sotmès a protecció especial, cal que
es constati el compromís de l'administració expropiant de posar a disposició
del mercat immobiliari, en règim de protecció pública, tots els habitatges
resultants, mitjançant lloguer, dret de superfície o altres fórmules admeses
en dret que comportin la titularitat pública del sòl com a mínim al llarg de
trenta anys des de la primera utilització dels habitatges.
Secció segona
Patrimoni municipal de sòl i d'habitatge
Article 156
Constitució del patrimoni municipal de sòl i
d'habitatge
1. Els ajuntaments que tinguin un planejament urbanístic general que
delimiti àmbits d'actuació urbanística susceptibles de generar cessions de
sòl de titularitat pública amb aprofitament han de constituir llur patrimoni
municipal de sòl i d'habitatge. També el poden constituir els ajuntaments
que ho acordin voluntàriament.
2. El sòl corresponent al percentatge d'aprofitament
urbanístic de cessió obligatòria i gratuïta, tant en sòl urbà com en sòl
urbanitzable, s'incorpora al patrimoni municipal de sòl i d'habitatge. Si
els terrenys són d'ús residencial, el producte obtingut de l'alienació del
sòl que no té la qualificació d'habitatge protegit passa a formar part del
dipòsit municipal constituït a aquest efecte i s'ha de destinar
obligatòriament a la finalitat especificada per l'article 153.4.b,
mitjançant un règim de protecció pública, sense perjudici del que estableix
l'article 56.5.c per les àrees residencials estratègiques.
3. El volum del patrimoni municipal de sòl i d'habitatge s'ha d'ajustar tant
a les necessitats previstes pel pla d'ordenació urbanística municipal i pel
programa d'actuació urbanística municipal com als mitjans econòmics de cada
ajuntament.
[L'apartat 2 d'aquest
article ha estat modificat segons el Decret Llei
1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística (DOGC
núm. 4990, de 18-10-2007, pp.37840-37860), per veure l'antiga redacció click
aquí]
Article 157
Patrimoni separat
1. Els béns que integren el patrimoni municipal de sòl i d'habitatge
constitueixen un patrimoni separat de la resta de béns municipals.
2. Els ingressos obtinguts mitjançant l'alienació i la gestió dels béns del
patrimoni municipal de sòl i d'habitatge s'han de destinar a conservar-lo i
ampliar-lo.
3. L'adscripció o l'aportació dels béns del patrimoni municipal de sòl i
d'habitatge a entitats urbanístiques especials no comporta cap alteració del
règim establert per aquesta Llei.
Secció tercera
Cessió i alienació de terrenys i constitució del
dret de superfície
Article 158
Cessió i alienació de terrenys
1. Els plans d'ordenació urbanística municipal i els programes d'actuació
urbanística municipal poden donar prioritat a unes finalitats sobre les
altres, entre les que especifica l'article 153.4, salvant el que disposa
l'article 156.2. Dins el marc establert per aquests preceptes, les
administracions poden cedir i alienar els terrenys del patrimoni públic de
sòl i d'habitatge.
2. Les cessions i les alienacions de terrenys a què es refereix l'apartat 1
s'han d'ajustar als requisits establerts per la legislació aplicable en cada
cas, amb observança del règim establert per aquesta Llei, d'acord amb llur
finalitat urbanística. Aquest règim específic és aplicable als béns que,
d'acord amb aquesta Llei, integren el patrimoni municipal del sòl i
d'habitatge.
Article 159
Cessió
1. Totes les cessions de terrenys a títol gratuït queden condicionades al
fet que siguin efectivament destinats a atendre necessitats d'habitatge de
caràcter social o finalitats d'equipament comunitari, a generar activitat
econòmica en àrees deprimides o a gestionar les reserves determinades per l'article 153.4.d.
2. L'òrgan competent per a acordar la cessió a què es refereix l'apartat 1
n'ha de concretar i justificar la destinació. El compromís de les persones
adquirents de respectar aquesta destinació s'ha de fer constar en el
document públic de cessió.
Article 160
Alienació
1. L'alienació de terrenys del patrimoni públic de sòl i d'habitatge
requereix un concurs públic, excepte en els casos d'alienació directa
regulats per l'article 161.
2. L'alienació de terrenys del patrimoni públic de sòl i d'habitatge per
preu inferior al resultant de la valoració dels terrenys s'ha d'ajustar al
que estableix l'article 159.
Article 161
Alienació directa
1. L'alienació de terrenys del patrimoni públic de sòl i d'habitatge es pot
fer directament a favor de l'entitat urbanística especial de l'administració
territorial titular, i també en els casos següents:
a) Si es destinen a entitats de caràcter benèfic i social i a promotors
públics per a construir habitatges protegits.
b) Si es destinen a persones amb nivells d'ingressos baixos, en operacions
de conjunt aprovades per l'administració que hi sigui competent.
c) Si la licitació pública queda deserta o bé fallida per l'incompliment de
les obligacions de les persones adjudicatàries, en el termini d'un any,
sempre que les persones adquirents assumeixin les mateixes obligacions.
2. En tots els casos especificats per l'apartat 1, l'alienació s'ha de dur a
terme pel preu resultant de la valoració corresponent.
3. El document públic en què consti l'alienació directa a què es refereix
aquest article ha d'establir la destinació final dels terrenys transmesos,
el termini màxim de construcció i les altres limitacions i condicions que
l'administració consideri convenients.
Article 162
Dret de superfície
1. L'Administració de la Generalitat, els ens locals, les entitats
urbanístiques especials i les altres persones jurídiques de dret públic,
dins l'àmbit de les competències respectives, i també les persones
particulars, poden constituir el dret de superfície en terrenys de què
siguin propietaris o propietàries per destinar-los a construir-hi
habitatges, establir-hi serveis complementaris o fer-hi instal·lacions
industrials, logístiques i comercials o altres edificacions determinades en
els plans urbanístics.
2. La titularitat dels terrenys a què es refereix l'apartat 1 correspon als
superficiaris pel termini que estableixi l'acte de constitució del dret de
superfície, dins dels límits establerts per la legislació aplicable.
3. En el cas que els terrenys a què es refereix l'apartat 1 integrin el
patrimoni públic de sòl i d'habitatge, la constitució onerosa o gratuïta del
dret de superfície s'ha d'ajustar al que estableixen els articles 158,
159, 160 i 161. Si l'ús d'aquests terrenys és el residencial, les edificacions
han d'ésser destinades necessàriament a habitatges de protecció pública; en
els altres casos, s'han d'observar les finalitats especificades per les
lletres a i c de l'article 153.4.
4. Els aspectes substantius del dret de superfície no regulats per aquest
article, inclosa l'extinció, i també els aspectes procedimentals d'aquest
dret, són regulats per la legislació que els sigui aplicable.
Capítol III
Alienació de béns immobles per les entitats
urbanístiques especials
Article 163
Alienació de béns immobles per les entitats
urbanístiques especials
1. Els terrenys alienats per les entitats urbanístiques especials han
d'ésser edificats en els terminis fixats en l'acte d'alienació i no són
susceptibles d'ésser alienats a terceres persones per actes inter vivos si
no s'han complert les obligacions d'edificació fixades. L'entitat alienant
ha de garantir el compliment d'aquestes obligacions, configurant-les com a
condicions resolutòries expresses en l'escriptura d'alienació.
2. L'alienació de les parcel·les que siguin propietat de l'Institut Català
del Sòl es pot fer directament, amb l'anunci previ de l'alienació en dos
dels diaris de més difusió de la comarca i en el tauler d'anuncis de
l'ajuntament en què s'ubiquin, per a promoure la concurrència d'ofertes.
Capítol IV
Drets de tanteig i retracte
Article 164
Delimitació d'àrees
1. Als efectes de constituir o incrementar el patrimoni municipal de sòl i
d'habitatge i de facilitar el compliment dels seus objectius, els
ajuntaments poden delimitar àrees en les quals les transmissions oneroses
queden subjectes a l'exercici dels drets de tanteig i retracte, que
correspon al mateix ajuntament, a les entitats urbanístiques especials o a
l'administració actuant. Aquestes àrees es poden delimitar en les zones
d'influència d'actuacions urbanístiques d'iniciativa pública als efectes
d'evitar l'especulació i afavorir els reallotjaments.
2. En la delimitació de les àrees a què es refereix l'apartat 1 s'han de
concretar els tipus de finques la transmissió de les quals resta subjecta a
l'exercici dels drets de tanteig i retracte, que poden ésser els terrenys
sense edificar, tant els que són solars com els que no ho són, i els
terrenys amb edificacions ruïnoses o totalment desocupades. La delimitació
d'àrees es pot referir també a sòl classificat com a no urbanitzable, als
efectes del que estableix l'article 153.4.d.
3. L'acord de delimitació de les àrees a què es refereix l'apartat 1 pot
declarar-ne la subjecció a l'exercici dels drets de les transmissions
d'habitatges en construcció o construïts, sempre que les persones
transmissores els hagin adquirit de la part promotora. En el cas
d'habitatges construïts, cal també que la transmissió es projecti o es
perfeccioni abans que no hagi transcorregut un any des de l'acabament de
l'edifici.
4. Si l'àmbit delimitat d'una àrea ha estat prèviament integrat, en tot o en
part, dins les previsions d'un programa de rehabilitació, el corresponent
acord de delimitació pot establir que l'exercici dels drets de tanteig i
retracte comprèn fins i tot les finques edificades d'acord amb l'ordenació
aplicable, tant si la transmissió es projecta i es verifica en conjunt com
si es fa de manera fraccionada, i tant si és en règim de propietat
horitzontal com si no ho és.
5. El termini màxim de subjecció de les transmissions a l'exercici dels
drets de tanteig i retracte és de sis anys a comptar de la data d'aprovació
del projecte de delimitació de l'àrea.
6. Les persones propietàries de béns afectats per les delimitacions d'àrees
a què es refereix aquest article han de notificar la decisió d'alienar-los
de conformitat amb el procediment que sigui establert per reglament.
7. La manca d'acreditació d'haver-se notificat segons el reglament
l'alienació de béns afectats per delimitacions d'àrees impedeix la
inscripció en el Registre de la Propietat de la transmissió efectuada.
Article 165
Garanties de compliment de les limitacions dels
règims de protecció pública d'habitatges
Amb
vista a garantir el compliment efectiu de les limitacions sobre preus màxims
de venda dels habitatges subjectes a qualsevol règim de protecció pública,
mentre sigui vigent la qualificació corresponent, el conseller o consellera
de Política Territorial i Obres Públiques i els ajuntaments poden delimitar
àrees en les quals tant les primeres com les ulteriors transmissions
oneroses d'habitatges quedin subjectes a l'exercici dels drets de tanteig i
de retracte, d'acord amb el que estableix l'article 164, a l'exercici del
dret de venda a carta de gràcia o a qualsevol altra garantia regulada per la
legislació aplicable.
Article 166
Procediment de delimitació d'àrees
1. La delimitació de les àrees a què fan referència els articles 164 i
165
es pot fer directament en el planejament urbanístic, i també mitjançant el
procediment de delimitació de polígons en desplegament del que determini el
planejament urbanístic. Les persones propietàries afectades han d'ésser
notificades individualment i s'han de complir els requisits establerts per
la legislació hipotecària.
2. L'acord de delimitació de l'àrea s'ha d'inscriure en el Registre de la
Propietat mitjançant la corresponent certificació emesa pel secretari o
secretària de l'ajuntament o de la comissió territorial d'urbanisme
competent. A aquests efectes, l'acord ha d'incloure una descripció de les
finques afectades que sigui suficient per a fer-ne la identificació
registral.
Capítol V
Obligació d'edificar i d'urbanitzar i
conseqüències de l'incompliment d'aquesta obligació
Article 167
Obligació d'edificar
1. El planejament urbanístic pot fixar els terminis per a iniciar
obligatòriament l'edificació dels solars en els sectors, els polígons i les
àrees concrets que determini.
2. Tenen la consideració de solars, a l'efecte del que estableix l'apartat
1, les finques susceptibles d'ésser edificades immediatament, d'acord amb el
planejament urbanístic, en què hi hagi construccions paralitzades, ruïnoses,
derruïdes o inadequades a l'indret, sempre que el planejament urbanístic ho
determini per als àmbits esmentats en l'apartat 1.
3. Els propietaris o propietàries han d'iniciar l'edificació a què estiguin
obligats en els terminis establerts i acabar-la en els terminis fixats per
la llicència municipal.
Article 168
Modificació i pròrroga dels terminis per a
edificar
Els
terminis establerts per a edificar no s'alteren encara que en el transcurs
d'aquests es facin transmissions de domini i són prorrogables si
l'ajuntament ho acorda motivadament, per raons de política de sòl o
d'habitatge.
Article 169
Registre municipal de solars sense edificar
1. Els ajuntaments poden crear el registre municipal de solars sense
edificar, de conformitat amb les disposicions d'aquesta Llei i del reglament
que la desplegui.
2. El registre municipal de solars sense edificar té per objecte la
inscripció de les declaracions d'incompliment de l'obligació d'edificar
referides a solars concrets. El registre és públic, i tothom pot obtenir
certificats de les inscripcions que hi constin.
3. Els assentaments en el Registre de la Propietat dels acords relacionats
amb el registre municipal de solars sense edificar s'han d'ajustar al que
estableix la legislació hipotecària
Article 170
Declaració de l'incompliment de l'obligació
d'edificar
1. La declaració de l'incompliment de l'obligació
d'edificar correspon als ajuntaments, d'acord amb el que sigui establert per
reglament.
2. L'obligació d'edificar s'incompleix si no s'inicia
l'edificació dels solars subjectes a aquesta obligació dins dels terminis
fixats pel planejament i si no s'acaba en els terminis fixats per la
llicència atorgada o en els fixats per les pròrrogues d'aquestes, i també
quan s'incompleixen els terminis fixats en les ordres d'execució d'obres que
es refereixin a obres de conservació o rehabilitació requerides per la
seguretat de les persones o per la protecció del patrimoni arquitectònic o
cultural, d'acord amb l'article 104.1.e) quart.
[Aquest
article ha estat modificat segons el Decret Llei
1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística (DOGC
núm. 4990, de 18-10-2007, pp.37840-37860), per veure l'antiga redacció click
aquí]
Article 171
Conseqüències de la inscripció en el registre
municipal de solars sense edificar
1. La inscripció en el registre municipal de solars
sense edificar comporta la iniciació de l'expedient d'alienació forçosa,
mitjançant expropiació o venda, o de substitució forçosa. En aquest
expedient s'ha de determinar el preu just del solar mitjançant un
procediment individualitzat o per taxació conjunta.
2. La inscripció en el registre municipal de solars
sense edificar produeix, al llarg de dos anys, els efectes següents:
a) L'ajuntament pot expropiar el solar d'ofici, per a
edificar-lo.
b) L'ajuntament pot expropiar el solar a instància
d'entitats urbanístiques especials, si són beneficiàries de l'expropiació.
c) L'ajuntament pot acordar, d'ofici o a instància de
persona interessada, sotmetre la finca o el solar a venda forçosa mitjançant
la subhasta corresponent, amb el procediment que s'estableixi per reglament.
Si la subhasta és declarada deserta, s'ha de convocar novament, en el
termini de sis mesos, amb una rebaixa del tipus de licitació d'un 25%. Si la
segona subhasta queda també deserta, l'ajuntament, en el termini dels sis
mesos següents, pot adquirir el solar pel preu esmentat.
d) L'ajuntament pot acordar, d'ofici o a instància de
persona interessada, sotmetre la finca o el solar a substitució forçosa, que
consisteix en l'adjudicació de la facultat d'edificar en règim de propietat
horitzontal amb la persona propietària originària de l'immoble, mitjançant
concurs públic. En aquest cas, les bases del concurs han de determinar els
criteris aplicables per a la seva adjudicació i concretar el percentatge
mínim de sostre edificat a atribuir a la persona propietària originària.
3. Si, en el termini de dos anys, no s'ha dut a terme
l'expropiació de la finca, ni s'ha procedit a la venda o substitució
forçoses, queda en suspens el règim previst en l'apartat 2 durant un any. Un
cop transcorregut aquest termini d'un any, si la persona propietària no ha
iniciat o no ha continuat l'edificació, o no ha executat les obres de
conservació o rehabilitació, ni ha garantit el compliment d'aquestes
obligacions, qualsevol persona pot demanar a l'ajuntament l'expropiació de
la finca, de la qual serà beneficiària. El dret a l'adquisició s'ha de
determinar per la prioritat de la sol·licitud.
4. L'administració actuant pot aplicar el règim de
polígon amb sistema d'expropiació a tots o a part dels solars inclosos en el
registre municipal de solars sense edificar.
5. La inclusió en el registre municipal de solars sense
edificar d'una finca en què hi hagi alguna de les construccions a què es
refereix l'article 167.2, o com a conseqüència de l'incompliment de les
ordres d'execució d'obres de conservació o rehabilitació a què es refereix
l'article 170.2, comporta la situació de venda o substitució forçoses un cop
transcorreguts dos anys des de la inscripció, sempre que en aquest termini
els propietaris o propietàries no hagin iniciat o continuat les obres de
rehabilitació o edificació i també si no han acabat les dites obres en el
termini fixat per la llicència.
[Aquest
article ha estat modificat segons el Decret Llei
1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística (DOGC
núm. 4990, de 18-10-2007, pp.37840-37860), per veure l'antiga redacció click
aquí]
Article 172
Efectes de l'alienació o substitució
forçoses.
1. L'alienació forçosa d'una finca inclosa en el
registre municipal de solars sense edificar, per expropiació o per venda, o
la seva subjecció a substitució forçosa, es produeixen amb totes les
càrregues vigents quan no impedeixin l'exercici de l'obligació d'edificar
d'acord amb el planejament urbanístic, sempre que les esmentades càrregues
hagin estat constituïdes per un títol anterior a la notificació, i a
l'anotació en el Registre de la Propietat, de la declaració d'incompliment
de l'obligació d'edificar. En aquests casos, de la contraprestació a
satisfer per la persona adquirent cal descomptar el valor de les càrregues
que gravin la finca i hi subsisteixin. La persona adquirent ha d'assumir
expressament, en el document d'adquisició, el compliment de les obligacions
garantides amb les càrregues expressades.
2. Les càrregues posteriors a la data de notificació i
d'anotació a què fan referència l'apartat 1 o les que siguin incompatibles
amb l'obligació d'edificar queden extingides de ple dret pel fet de la
transmissió, i els registradors de la propietat les han de cancel·lar a
sol·licitud de les persones interessades, d'acord amb la legislació
hipotecària. Els drets personals que afectin la finca i impliquin l'ocupació
d'aquesta s'extingeixen amb la corresponent indemnització prèvia, i sens
perjudici del dret de reallotjament, si pertoca. Tanmateix, en el cas que la
persona adquirent assumeixi l'obligació d'executar obres de conservació o
rehabilitació, els drets personals que afectin la finca únicament
s'extingeixen, en els termes indicats, si són incompatibles amb aquesta
obligació.
3. Si són les persones propietàries les que es proposen
iniciar o acabar l'edificació, l'atorgament de la llicència comporta també
l'extinció definitiva dels arrendaments i altres drets personals, en els
mateixos termes a què es refereix l'apartat 2, sens perjudici del dret de
retorn regulat per la legislació d'arrendaments urbans, i amb la tramitació
prèvia que hi pertoqui, que s'ha d'establir per reglament.
4. El pagament o dipòsit de la indemnització a què es
refereix l'apartat 2 ha d'ésser sempre previ a la cancel·lació del dret de
què es tracti i a l'ulterior desallotjament.
5. Les condicions i els terminis d'edificació o
d'execució de les obres han de constar en l'acord d'adjudicació de la venda
o substitució forçoses, com a condicions resolutòries. L'adjudicació
s'inscriu al Registre de la propietat mitjançant la corresponent
certificació administrativa, de conformitat amb el què estableix la
legislació hipotecària.
[Aquest
article ha estat modificat segons el Decret Llei
1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística (DOGC
núm. 4990, de 18-10-2007, pp.37840-37860), per veure l'antiga redacció click
aquí]
Article 173
Obligacions de les persones beneficiàries o
adjudicatàries de l'alienació o substitució forçoses.
.Les persones beneficiàries o adjudicatàries de
l'alienació o substitució forçoses estan obligades a iniciar o reprendre
l'edificació o l'execució de les obres de conservació o rehabilitació en el
termini d'un any a partir de la data de presa de possessió de la finca o de
l'obtenció o l'actualització, si s'escau, de la llicència municipal
pertinent.
[Aquest
article ha estat modificat segons el Decret Llei
1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística (DOGC
núm. 4990, de 18-10-2007, pp.37840-37860), per veure l'antiga redacció click
aquí]
Article 174
Conseqüències de l'incompliment de
l'obligació d'edificar per les persones beneficiàries o adjudicatàries de
l'alienació o substitució forçoses
1. Si les persones beneficiàries o adjudicatàries
incompleixen l'obligació d'edificar, amb la declaració prèvia corresponent,
el propietari o propietària anterior pot exercir el dret de recuperació en
el termini de tres mesos des de la notificació de la dita declaració. La
recuperació de la finca implica, a elecció de la persona titular de les
càrregues, la rehabilitació de les càrregues que havien estat cancel·lades,
amb la devolució prèvia de les indemnitzacions percebudes, o bé el
manteniment de la situació amb les càrregues cancel·lades.
2. En el cas que no s'exerceixi el dret de recuperació a
què fa referència l'apartat 1, l'immoble passa novament a la situació
d'alienació o substitució forçoses.
[Aquest
article ha estat modificat segons el Decret Llei
1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística (DOGC
núm. 4990, de 18-10-2007, pp.37840-37860), per veure l'antiga redacció click
aquí]
Article 175
Requisits per a alienar immobles inscrits
en el Registre de solars sense edificar.
.Les persones propietàries d'immobles inscrits en el
Registre de solars sense edificar, mentre no s'hagin iniciat els tràmits
d'expropiació o de licitació pública de la venda o substitució forçoses,
poden alienar-los directament, si prèviament els compradors o compradores
assumeixen davant l'ajuntament el compromís d'edificar d'acord amb el
planejament urbanístic. En aquest supòsit, cal suspendre els efectes de la
inscripció en el Registre de solars sense edificar previstos en l'article
171.2, però no es cancel·la la inscripció fins que no s'acrediti el
compliment de l'obligació d'edificar que tenen les persones adquirents.
[Aquest
article ha estat modificat segons el Decret Llei
1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística (DOGC
núm. 4990, de 18-10-2007, pp.37840-37860), per veure l'antiga redacció click
aquí]
Article 176
Obligació de garantir el compliment de les
obligacions
Estan obligats a garantir el compliment de l'obligació
d'edificar tant les persones adjudicatàries de la venda o substitució
forçoses i les persones beneficiàries de l'expropiació com els propietaris o
propietàries de la finca inclosa en el Registre Municipal de Solars sense
Edificar que pretenguin complir aquesta obligació directament o per mitjà
d'una tercera persona adquirent.
[Aquest
article ha estat modificat segons el Decret Llei
1/2007, de 16 d'octubre, de mesures urgents en matèria urbanística (DOGC
núm. 4990, de 18-10-2007, pp.37840-37860), per veure l'antiga redacció click
aquí]
Article 177
Destinació de l'escreix del preu dels solars
Quan en una licitació pública s'assoleixi un preu superior a la valoració
del solar consignada en el Registre Municipal de Solars sense Edificar, la
diferència correspon a l'ajuntament, el qual n'ha de destinar l'import a les
necessitats del patri | 
