Decret 305/2006
Decret 305/2006
Decret 305/2006
Decret 305/2006
Decret 305/2006
Decret 305/2006
Decret 305/2006
Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Decret 305/2006

Anterior Amunt Següent

 

Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme

(DOGC núm. 4682, de 24-07-2006, pp. 33090-33150)

 

Part expositiva
Article Únic
Disposició derogatòria primera
Disposició derogatòria segona
Disposició final primera
Disposició final segona
Annex. Reglament de la Llei d'urbanisme
Títol Preliminar. De l'objecte i dels principis generals
 
 
Títol I. De l'administració urbanística
 
 
 
Títol II. Dels drets d'informació i participació ciutadanes en l'activitat urbanística
 
 
 
 
Títol III. Del règim urbanístic del sòl
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Títol IV. Del planejament urbanístic
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Títol V. De la gestió urbanística
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Títol VI. Dels instruments de la política de sòl i d'habitatge
 
 
 
 
 
Títol VII. De la intervenció en l'edificació i l'ús del sòl i del subsòl
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Títol VIII. De la protecció de la legalitat urbanística
 
 
 
 
 
 
 
 

 

 

La disposició final novena del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, determina que el Govern, en el termini de divuit mesos a comptar de l’entrada en vigor de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local, ha d’aprovar un reglament que desenvolupi íntegrament la Llei d’urbanisme.

Amb la finalitat de desenvolupar l’esmentada Llei, aquest Decret té per objecte aprovar el Reglament de la Llei d’urbanisme, el qual s’estructura amb una sistemàtica molt similar a la de la pròpia Llei. Aquest reglament, a fi d’evitar una reiteració innecessària de disposicions amb el mateix contingut, desenvolupa aquells preceptes de la Llei que ho requereixen, tenint en compte que en molts casos aquest desenvolupament resulta innecessari atès el grau de detall amb que la Llei d’urbanisme regula determinades matèries.

El Títol preliminar se centra en el desenvolupament dels principis generals que regeixen l’acció pública urbanística, amb especial referència al principi de desenvolupament urbanístic sostenible, configurat ja a la Llei com a clau de volta de l’actuació dels poders públics sobre el territori. Aquest Títol preliminar desenvolupa també les directrius per al planejament urbanístic, tot regulant l’articulació necessària amb la planificació hidrològica quant a la preservació front als riscs d’inundació, així com els criteris a aplicar en absència de la referida planificació.

El desenvolupament de la regulació legal sobre l’administració urbanística constitueix l’objecte del Títol primer, en el qual es presta especial atenció a la caracterització d’aquelles administracions i ens dependents d’aquestes que poden exercir les funcions pròpies de l’administració actuant.

El Títol segon està dedicat a la regulació dels drets d’informació i participació dels ciutadans en l’activitat urbanística, i en ell es despleguen qüestions tan significatives com els efectes dels certificats d’aprofitament urbanístic, la participació ciutadana i la informació pública dels instruments urbanístics, així com el règim de publicitat dels convenis.

La regulació dels criteris de classificació en les diferents categories de sòl és força detallada en la Llei d’urbanisme, com no podia ser d’una altra manera atesa la naturalesa d’aquesta matèria. Això no impedeix que en el Títol tercer s’afronti el desenvolupament reglamentari d’alguns aspectes relatius al règim jurídic del sòl, necessari per a la correcta aplicació de la Llei. Així succeeix amb el règim urbanístic del subsòl o el dels sistemes urbanístics, respecte al qual es regulen els casos en què s’admet la seva compatibilitat amb d’altres qualificacions. Es contempla, també, la possible adquisició dels sistemes mitjançant la seva vinculació a sectors de planejament derivat o polígons d’actuació urbanística, per raó de les necessitats de connexió d’aquests àmbits a infraestructures o xarxes de servei, en aquells casos en què no és procedent incloure-hi, a tots els efectes, els referits sistemes degut a la classificació que els correspon d’acord amb els criteris establerts en la Llei d’urbanisme.

S’efectua igualment en aquest Títol una sistematització dels drets i deures de les persones propietàries en les diferents categories de sòl, del tot convenient atesa la importància de la matèria, i es procedeix al desenvolupament de la remissió que fa la Llei d’urbanisme per a la concreció dels supòsits en què és d’aplicació el deure de cessió de sòl amb aprofitament urbanístic en sòl urbà no consolidat. Aquest desenvolupament se situa sistemàticament en el Títol dedicat al règim urbanístic del sòl, i té caràcter preceptiu per a la concreció, per part del planejament general, dels casos en que és d’aplicació el referit deure de cessió, sens perjudici, òbviament, de l’aplicabilitat directa d’aquests criteris en cas de planejament no adaptat a la Llei d’urbanisme.

Pel que fa al sòl no urbanitzable, el Reglament desenvolupa les característiques de les diferents modalitats d’usos i construccions autoritzables en aquesta categoria de sòl, amb l’experiència dels més de dos anys d’aplicació de la regulació establerta al respecte en l’anterior Reglament parcial de la Llei d’urbanisme, al temps que s’introdueixen algunes especificacions en els procediments d’autorització, tot establint, a més, en el títol dedicat a planejament urbanístic, uns llindars mínims als efectes de determinar el procediment aplicable en el cas de les noves construccions pròpies d’activitats agrícoles o ramaderes.

El Títol quart està dedicat al desenvolupament de les determinacions, contingut i documentació dels diferents instruments de planejament urbanístic, amb l’objecte de completar i sistematitzar les previsions contingudes en la Llei d’urbanisme. Així, s’estableixen en primer lloc les precisions necessàries respecte a l’abast de les determinacions establertes pels plans directors urbanístics, especialment en allò relatiu a la seva articulació amb el planejament general d’abast municipal. Tant per als referits plans directors urbanístics com per als altres instruments de planejament general es confirma la seva funció programadora de les actuacions que s’han de produir sobre el territori, sent significativa en aquest sentit la previsió relativa a la possibilitat que s’estableixin condicions temporals per al desenvolupament i execució del sòl urbanitzable, vinculades al grau d’execució d’anteriors planejaments i a la dimensió de les actuacions amb relació a les característiques urbanístiques dels municipis.

Aquest Títol quart també presta una atenció específica al contingut de la documentació ambiental que, per prescripció legal, han d’incorporar els instruments de planejament, tot establint l’abast del seu contingut i determinacions en congruència amb les característiques de cadascun d’ells. El Reglament també introdueix les precisions necessàries per facilitar la determinació, per part del planejament general, de les reserves de sostre amb destí a habitatge protegit i assequible establertes per la Llei d’urbanisme. Amb aquest objecte, el Reglament desenvolupa el contingut de la memòria social, que ha de permetre avaluar les necessitats socials d’accés a l’habitatge i justificar les determinacions que el planejament general estableixi en aquesta matèria. Correspon també a la memòria social avaluar l’impacte de l’ordenació urbanística proposada en funció del gènere, així com respecte als col·lectius socials que requereixen atenció específica. Pel què fa a la tramitació dels plans urbanístics, es desenvolupen, entre altres aspectes, el règim de suspensió de la tramitació d’instruments urbanístics i d’atorgament de llicències, els casos en què la introducció de canvis durant la tramitació requereix un nou tràmit d’informació pública, es concreta el procediment d’avaluació ambiental d’aquelles figures de planejament que hi estan sotmeses i es distingeixen la revisió i la modificació dels plans urbanístics, així com les particularitats de les modificacions en determinats casos.

Aquest Títol s’ocupa, finalment, dels efectes de les determinacions del planejament sobre les construccions i usos existents, amb especial atenció a aquelles qüestions d’aplicació més complexa, com les obres autoritzables en les edificacions disconformes que no estiguin en situació de fora d’ordenació, així com les determinacions que correspon adoptar al planejament amb aquest objecte, regulant també els supòsits d’usos fora d’ordenació i les mesures a adoptar per al seu cessament.

El Títol cinquè es refereix a la gestió urbanística, matèria en la que, tradicionalment, ha estat més significativa la tasca de desenvolupament reglamentari dels diversos textos legals en matèria urbanística, sens dubte degut a la seva gran complexitat tècnica. Així es pot constatar sobretot en matèria de reparcel·lació, en la que es parteix d’una àmplia tradició reglamentària, que s’inicia amb el seminal Reglament de Reparcel·lacions de 1966, aprovat pel Decret 1006/1966, de 7 d’abril, en la que constitueix una fita decisiva el Reglament de Gestió Urbanística, aprovat pel Reial Decret 3288/1978, de 25 d’agost, i que en el dret català disposa també d’una tradició consolidada, representada per algunes previsions del Reglament per al desplegament i l’aplicació de la Llei 3/1984, de 9 de gener, de mesures d’adequació de l’ordenament urbanístic de Catalunya, aprovat pel Decret 146/1984, de 10 d’abril, i el Reglament sobre mesures per facilitar l’execució urbanística, aprovat pel Decret 303/1997, de 25 de novembre, degudament articulat amb la legislació aplicable en matèria hipotecària i, finalment, per les previsions contingudes al Reglament parcial de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 287/2003, de 4 de novembre. De tot aquest feix normatiu n’és deutor aquest Títol cinquè, sens perjudici, òbviament, de la seva adequació a les previsions del Text refós de la Llei d’urbanisme i del necessari desenvolupament, també, dels nous instruments configurats per la legislació catalana vigent.

Es poden destacar, en aquest sentit, previsions com la regulació detallada del dret de reallotjament i les condicions que garanteixin el seu efectiu exercici per part dels afectats, o els supòsits en què procedeix el canvi de modalitat dins del sistema de reparcel·lació. En la regulació de la reparcel·lació, que d’acord amb la Llei d’urbanisme apareix configurada com l’eix central al voltant del qual s’estructuren les diverses modalitats d’execució, tret del sistema d’expropiació, es poden destacar, entre d’altres aspectes, la concreció dels drets de les persones propietàries en sòl urbà ja edificat, que necessariament ha de tenir en compte les previsions de la legislació aplicable sobre valoracions. S’estableixen també les diferents formes en què es pot produir la participació de les persones propietàries en les diverses modalitats, i es regula com les indicades persones poden comprometre la seva participació en l’execució, així com l’aplicabilitat de l’expropiació per als casos de manca de participació, expropiació que, d’acord amb la Llei d’urbanisme, ha deixat de tenir caràcter preceptiu, fins i tot en els casos de manca d’incorporació a les juntes de compensació en la modalitat de compensació bàsica. Es regula també, de forma específica, la cessió de finques en pagament de les despeses d’urbanització.

En el desenvolupament de les diverses modalitats del sistema de reparcel·lació, cal fer esment de les previsions establertes per a l’aplicació de la modalitat de compensació per concertació, que pot permetre, per mitjà de la concertació de la gestió urbanística integrada, una major agilitat en els processos d’execució urbanística duts a terme per les persones propietàries, sense que aquesta major eficiència vagi en detriment de les garanties de la resta de persones propietàries de l’àmbit. La concessió de la gestió urbanística integrada apareix, igualment, com un instrument adequat per millorar l’eficàcia dels processos de gestió urbanística en aquells casos en què aquesta es dugui a terme per part de la iniciativa pública, a través de la modalitat de cooperació.

Per altra banda, el Reglament conté una regulació detallada de les entitats urbanístiques col·laboradores, adaptada a les disposicions legals sobre gestió urbanística, i en la que s’introdueixen les previsions adequades per tal d’agilitar el seu procés de constitució i inscripció en el registre corresponent. Es confirma i facilita la possibilitat de crear entitats urbanístiques provisionals i es creen les juntes de concertació com una nova figura d’entitat urbanística en els supòsits de compensació per concertació.

Finalment, dins del Títol cinquè es desenvolupen els supòsits d’expropiació per raó d’urbanisme, respecte als quals es poden destacar les previsions sobre gestió de l’expropiació per persones concessionàries o el procediment a seguir per a l’alliberament d’expropiacions. També es conté en aquest Títol la regulació dels supòsits d’ocupació directa i de la situació jurídica de les persones titulars de drets afectats per aquests procediments.

El Títol sisè té per objecte desenvolupar els instruments de la política de sòl i d’habitatge, i en ell s’incorpora i adequa gran part de la regulació ja establerta en el Reglament parcial de la Llei d’urbanisme, i es desenvolupa el règim del patrimoni municipal del sòl i el destí dels béns i recursos econòmics que l’integren.

La intervenció en l’edificació i l’ús del sòl i del subsòl és l’objecte del Títol setè i en ell es desenvolupen, entre d’altres qüestions, la simultaneïtat de les obres d’urbanització i edificació, les ordres d’execució i els procediments de declaració de ruïna dels edificis.

Quant als procediments de protecció de la legalitat urbanística, s’incorporen en el Títol vuitè, degudament adequades, les previsions del Reglament parcial tant en l’àmbit de la restauració de la legalitat com en el sancionador, es regula el règim de mesures provisionals i el procediment de restauració i es determina també el règim d’intervenció de les administracions competents, respecte al qual es poden destacar els casos, referits al sòl no urbanitzable, en què l’exercici de les potestats atribuïdes a la Generalitat en aquesta matèria es pot produir directament, com a conseqüència del règim específic de les actuacions en aquesta categoria de sòl, sotmeses a un procediment autoritzatori amb intervenció autonòmica i local.

Les disposicions addicionals estableixen els terminis per a fer efectiva la consulta telemàtica dels instruments de planejament, regulen l’emissió d’informes dels organismes sectorials competents i preveuen la utilització de la cartografia oficial a Catalunya en l’elaboració dels plànols dels diferents instruments urbanístics. També s’incorpora una disposició addicional que estableix que la formulació d’un pla d’ordenació urbanística municipal en el cas de municipis amb planejament general no adaptat a la Llei d’urbanisme no es considera revisió anticipada. Les disposicions transitòries regulen aquells aspectes de necessària consideració com a conseqüència de l’entrada en vigor del Reglament, entre els quals es poden destacar l’aplicació de les directrius de protecció front els riscos d’inundació en els casos de planejament no adaptat o de manca d’instrument de planificació hidràulica aprovat, el règim aplicable a les edificacions preexistents en sòl no urbanitzable que no s’adeqüin al règim d’usos i construccions admesos en aquesta classe de sòl, l’operativitat de les reserves d’habitatge protegit i assequible en el marc de planejament general no adaptat, la possibilitat d’introduir previsions temporals en el procés de formulació i execució del planejament derivat en sòl urbanitzable, i altres aspectes relatius a l’avaluació ambiental de plans urbanístics.

Per tot això, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Política Territorial i Obres Públiques i d’acord amb el Govern,

DECRETO:

 
 
 

Article únic

S’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, que consta a l’annex d’aquest Decret.

 

DISPOSICIONS DEROGATÒRIES
 

 

Primera

Queda derogat el Decret 287/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme. Així mateix queden derogats tots els preceptes vigents continguts en el Decret 308/1982, de 26 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament per al desplegament i l’aplicació de la Llei 9/1981, de 18 de novembre, sobre protecció de la legalitat urbanística; en el Decret 146/1984, de 10 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament per al desplegament i l’aplicació de la Llei 3/1984, de 9 de gener, de mesures d’adequació de l’ordenament urbanístic de Catalunya, i en el Decret 303/1997, de 25 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament sobre mesures per facilitar l’execució urbanística.

 
 

Segona

Queden derogades totes aquelles altres disposicions, d’igual o inferior rang, que s’oposin a l’establert en aquest Reglament.

 

DISPOSICIONS FINALS
 

 

Primera

A partir de l’entrada en vigor d’aquest Reglament no són aplicables a Catalunya les següents normes:

a) El Reglamento de Edificación Forzosa y Registro Municipal de Solares, aprovat pel Decret 635/1964, de 5 de març.

b) El Reglamento de Reparcelaciones de Suelo afectado por Planes de Ordenación Urbana, aprovat pel Decret 1006/1966, de 7 d’abril.

c) El Reial Decret 1169/1978, de 2 de maig, sobre creación de sociedades urbanísticas por el Estado, los organismos autónomos y las corporaciones locales.

d) El Reglamento de Planeamiento Urbanístico, aprovat pel Reial decret 2159/1978, de 23 de juny.

e) El Reglamento de Disciplina Urbanística, aprovat pel Reial decret 2187/1978, de 23 de juny.

f) El Reglamento de Gestión Urbanística, aprovat pel Reial decret 3288/1978, de 25 d’agost.

 

  

 

Segona

Aquest Decret entrarà en vigor el dia 1 de setembre de 2006.

 

Barcelona, 18 de juliol de 2006

PASQUAL MARAGALL I MIRA

President de la Generalitat de Catalunya

JOAQUIM NADAL I FARRERAS

Conseller de Política Territorial i Obres Públiques

 

 
 

Següent


Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda