| |
Decret
305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme
(DOGC
núm. 4682, de 24-07-2006, pp. 33090-33150)
La
disposició final novena del
Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós
de la Llei d’urbanisme, determina que el Govern, en el termini de divuit mesos a
comptar de l’entrada en vigor de la Llei 10/2004, de 24
de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de
març, d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat
territorial i de l’autonomia local, ha d’aprovar un reglament que desenvolupi
íntegrament la Llei d’urbanisme.
Amb la finalitat de
desenvolupar l’esmentada Llei, aquest Decret té per objecte aprovar el Reglament
de la Llei d’urbanisme, el qual s’estructura amb una sistemàtica molt similar a
la de la pròpia Llei. Aquest reglament, a fi d’evitar una reiteració
innecessària de disposicions amb el mateix contingut, desenvolupa aquells
preceptes de la Llei que ho requereixen, tenint en compte que en molts casos
aquest desenvolupament resulta innecessari atès el grau de detall amb que la
Llei d’urbanisme regula determinades matèries.
El Títol preliminar se
centra en el desenvolupament dels principis generals que regeixen l’acció
pública urbanística, amb especial referència al principi de desenvolupament
urbanístic sostenible, configurat ja a la Llei com a clau de volta de l’actuació
dels poders públics sobre el territori. Aquest Títol preliminar desenvolupa
també les directrius per al planejament urbanístic, tot regulant l’articulació
necessària amb la planificació hidrològica quant a la preservació front als
riscs d’inundació, així com els criteris a aplicar en absència de la referida
planificació.
El desenvolupament de
la regulació legal sobre l’administració urbanística constitueix l’objecte del
Títol primer, en el qual es presta especial atenció a la caracterització
d’aquelles administracions i ens dependents d’aquestes que poden exercir les
funcions pròpies de l’administració actuant.
El Títol segon està
dedicat a la regulació dels drets d’informació i participació dels ciutadans en
l’activitat urbanística, i en ell es despleguen qüestions tan significatives com
els efectes dels certificats d’aprofitament urbanístic, la participació
ciutadana i la informació pública dels instruments urbanístics, així com el
règim de publicitat dels convenis.
La regulació dels
criteris de classificació en les diferents categories de sòl és força detallada
en la Llei d’urbanisme, com no podia ser d’una altra manera atesa la naturalesa
d’aquesta matèria. Això no impedeix que en el Títol tercer s’afronti el
desenvolupament reglamentari d’alguns aspectes relatius al règim jurídic del sòl,
necessari per a la correcta aplicació de la Llei. Així succeeix amb el règim
urbanístic del subsòl o el dels sistemes urbanístics, respecte al qual es
regulen els casos en què s’admet la seva compatibilitat amb d’altres
qualificacions. Es contempla, també, la possible adquisició dels sistemes
mitjançant la seva vinculació a sectors de planejament derivat o polígons
d’actuació urbanística, per raó de les necessitats de connexió d’aquests àmbits
a infraestructures o xarxes de servei, en aquells casos en què no és procedent
incloure-hi, a tots els efectes, els referits sistemes degut a la classificació
que els correspon d’acord amb els criteris establerts en la Llei d’urbanisme.
S’efectua igualment en
aquest Títol una sistematització dels drets i deures de les persones
propietàries en les diferents categories de sòl, del tot convenient atesa la
importància de la matèria, i es procedeix al desenvolupament de la remissió que
fa la Llei d’urbanisme per a la concreció dels supòsits en què és d’aplicació el
deure de cessió de sòl amb aprofitament urbanístic en sòl urbà no consolidat.
Aquest desenvolupament se situa sistemàticament en el Títol dedicat al règim
urbanístic del sòl, i té caràcter preceptiu per a la concreció, per part del
planejament general, dels casos en que és d’aplicació el referit deure de cessió,
sens perjudici, òbviament, de l’aplicabilitat directa d’aquests criteris en cas
de planejament no adaptat a la Llei d’urbanisme.
Pel que fa al sòl no
urbanitzable, el Reglament desenvolupa les característiques de les diferents
modalitats d’usos i construccions autoritzables en aquesta categoria de sòl, amb
l’experiència dels més de dos anys d’aplicació de la regulació establerta al
respecte en l’anterior Reglament parcial de la Llei d’urbanisme, al temps que
s’introdueixen algunes especificacions en els procediments d’autorització, tot
establint, a més, en el títol dedicat a planejament urbanístic, uns llindars
mínims als efectes de determinar el procediment aplicable en el cas de les noves
construccions pròpies d’activitats agrícoles o ramaderes.
El Títol quart està
dedicat al desenvolupament de les determinacions, contingut i documentació dels
diferents instruments de planejament urbanístic, amb l’objecte de completar i
sistematitzar les previsions contingudes en la Llei d’urbanisme. Així,
s’estableixen en primer lloc les precisions necessàries respecte a l’abast de
les determinacions establertes pels plans directors urbanístics, especialment en
allò relatiu a la seva articulació amb el planejament general d’abast municipal.
Tant per als referits plans directors urbanístics com per als altres instruments
de planejament general es confirma la seva funció programadora de les actuacions
que s’han de produir sobre el territori, sent significativa en aquest sentit la
previsió relativa a la possibilitat que s’estableixin condicions temporals per
al desenvolupament i execució del sòl urbanitzable, vinculades al grau
d’execució d’anteriors planejaments i a la dimensió de les actuacions amb
relació a les característiques urbanístiques dels municipis.
Aquest Títol quart
també presta una atenció específica al contingut de la documentació ambiental
que, per prescripció legal, han d’incorporar els instruments de planejament, tot
establint l’abast del seu contingut i determinacions en congruència amb les
característiques de cadascun d’ells. El Reglament també introdueix les
precisions necessàries per facilitar la determinació, per part del planejament
general, de les reserves de sostre amb destí a habitatge protegit i assequible
establertes per la Llei d’urbanisme. Amb aquest objecte, el Reglament
desenvolupa el contingut de la memòria social, que ha de permetre avaluar les
necessitats socials d’accés a l’habitatge i justificar les determinacions que el
planejament general estableixi en aquesta matèria. Correspon també a la memòria
social avaluar l’impacte de l’ordenació urbanística proposada en funció del
gènere, així com respecte als col·lectius socials que requereixen atenció
específica. Pel què fa a la tramitació dels plans urbanístics, es desenvolupen,
entre altres aspectes, el règim de suspensió de la tramitació d’instruments
urbanístics i d’atorgament de llicències, els casos en què la introducció de
canvis durant la tramitació requereix un nou tràmit d’informació pública, es
concreta el procediment d’avaluació ambiental d’aquelles figures de planejament
que hi estan sotmeses i es distingeixen la revisió i la modificació dels plans
urbanístics, així com les particularitats de les modificacions en determinats
casos.
Aquest Títol s’ocupa,
finalment, dels efectes de les determinacions del planejament sobre les
construccions i usos existents, amb especial atenció a aquelles qüestions
d’aplicació més complexa, com les obres autoritzables en les edificacions
disconformes que no estiguin en situació de fora d’ordenació, així com les
determinacions que correspon adoptar al planejament amb aquest objecte, regulant
també els supòsits d’usos fora d’ordenació i les mesures a adoptar per al seu
cessament.
El Títol cinquè es
refereix a la gestió urbanística, matèria en la que, tradicionalment, ha estat
més significativa la tasca de desenvolupament reglamentari dels diversos textos
legals en matèria urbanística, sens dubte degut a la seva gran complexitat
tècnica. Així es pot constatar sobretot en matèria de reparcel·lació, en la
que es parteix d’una àmplia tradició reglamentària, que s’inicia amb el seminal
Reglament de Reparcel·lacions de 1966, aprovat pel Decret 1006/1966, de 7
d’abril, en la que constitueix una fita decisiva el Reglament de Gestió
Urbanística, aprovat pel Reial Decret 3288/1978, de 25 d’agost, i que en el dret
català disposa també d’una tradició consolidada, representada per algunes
previsions del Reglament per al desplegament i l’aplicació de la Llei 3/1984, de
9 de gener, de mesures d’adequació de l’ordenament urbanístic de Catalunya,
aprovat pel Decret 146/1984, de 10 d’abril, i el Reglament sobre mesures per
facilitar l’execució urbanística, aprovat pel Decret 303/1997, de 25 de novembre,
degudament articulat amb la legislació aplicable en matèria hipotecària i,
finalment, per les previsions contingudes al Reglament parcial de la Llei
d’urbanisme, aprovat pel Decret 287/2003, de 4 de novembre. De tot aquest feix
normatiu n’és deutor aquest Títol cinquè, sens perjudici, òbviament, de la seva
adequació a les previsions del Text refós de la Llei d’urbanisme i del necessari
desenvolupament, també, dels nous instruments configurats per la legislació
catalana vigent.
Es poden destacar, en
aquest sentit, previsions com la regulació detallada del dret de reallotjament i
les condicions que garanteixin el seu efectiu exercici per part dels afectats, o
els supòsits en què procedeix el canvi de modalitat dins del sistema de
reparcel·lació. En la regulació de la reparcel·lació, que d’acord amb la Llei
d’urbanisme apareix configurada com l’eix central al voltant del qual
s’estructuren les diverses modalitats d’execució, tret del sistema d’expropiació,
es poden destacar, entre d’altres aspectes, la concreció dels drets de les
persones propietàries en sòl urbà ja edificat, que necessariament ha de tenir en
compte les previsions de la legislació aplicable sobre valoracions.
S’estableixen també les diferents formes en què es pot produir la participació
de les persones propietàries en les diverses modalitats, i es regula com les
indicades persones poden comprometre la seva participació en l’execució, així
com l’aplicabilitat de l’expropiació per als casos de manca de participació,
expropiació que, d’acord amb la Llei d’urbanisme, ha deixat de tenir caràcter
preceptiu, fins i tot en els casos de manca d’incorporació a les juntes de
compensació en la modalitat de compensació bàsica. Es regula també, de forma
específica, la cessió de finques en pagament de les despeses d’urbanització.
En el desenvolupament
de les diverses modalitats del sistema de reparcel·lació, cal fer esment de les
previsions establertes per a l’aplicació de la modalitat de compensació per
concertació, que pot permetre, per mitjà de la concertació de la gestió
urbanística integrada, una major agilitat en els processos d’execució
urbanística duts a terme per les persones propietàries, sense que aquesta major
eficiència vagi en detriment de les garanties de la resta de persones
propietàries de l’àmbit. La concessió de la gestió urbanística integrada apareix,
igualment, com un instrument adequat per millorar l’eficàcia dels processos de
gestió urbanística en aquells casos en què aquesta es dugui a terme per part de
la iniciativa pública, a través de la modalitat de cooperació.
Per altra banda, el
Reglament conté una regulació detallada de les entitats urbanístiques
col·laboradores, adaptada a les disposicions legals sobre gestió urbanística, i
en la que s’introdueixen les previsions adequades per tal d’agilitar el seu
procés de constitució i inscripció en el registre corresponent. Es confirma i
facilita la possibilitat de crear entitats urbanístiques provisionals i es creen
les juntes de concertació com una nova figura d’entitat urbanística en els
supòsits de compensació per concertació.
Finalment, dins del
Títol cinquè es desenvolupen els supòsits d’expropiació per raó d’urbanisme,
respecte als quals es poden destacar les previsions sobre gestió de
l’expropiació per persones concessionàries o el procediment a seguir per a
l’alliberament d’expropiacions. També es conté en aquest Títol la regulació dels
supòsits d’ocupació directa i de la situació jurídica de les persones titulars
de drets afectats per aquests procediments.
El Títol sisè té per
objecte desenvolupar els instruments de la política de sòl i d’habitatge, i en
ell s’incorpora i adequa gran part de la regulació ja establerta en el Reglament
parcial de la Llei d’urbanisme, i es desenvolupa el règim del patrimoni
municipal del sòl i el destí dels béns i recursos econòmics que l’integren.
La intervenció en
l’edificació i l’ús del sòl i del subsòl és l’objecte del Títol setè i en ell es
desenvolupen, entre d’altres qüestions, la simultaneïtat de les obres
d’urbanització i edificació, les ordres d’execució i els procediments de
declaració de ruïna dels edificis.
Quant als procediments
de protecció de la legalitat urbanística, s’incorporen en el Títol vuitè,
degudament adequades, les previsions del Reglament parcial tant en l’àmbit de la
restauració de la legalitat com en el sancionador, es regula el règim de mesures
provisionals i el procediment de restauració i es determina també el règim
d’intervenció de les administracions competents, respecte al qual es poden
destacar els casos, referits al sòl no urbanitzable, en què l’exercici de les
potestats atribuïdes a la Generalitat en aquesta matèria es pot produir
directament, com a conseqüència del règim específic de les actuacions en aquesta
categoria de sòl, sotmeses a un procediment autoritzatori amb intervenció
autonòmica i local.
Les disposicions
addicionals estableixen els terminis per a fer efectiva la consulta telemàtica
dels instruments de planejament, regulen l’emissió d’informes dels organismes
sectorials competents i preveuen la utilització de la cartografia oficial a
Catalunya en l’elaboració dels plànols dels diferents instruments urbanístics.
També s’incorpora una disposició addicional que estableix que la formulació d’un
pla d’ordenació urbanística municipal en el cas de municipis amb planejament
general no adaptat a la Llei d’urbanisme no es considera revisió anticipada. Les
disposicions transitòries regulen aquells aspectes de necessària consideració
com a conseqüència de l’entrada en vigor del Reglament, entre els quals es poden
destacar l’aplicació de les directrius de protecció front els riscos d’inundació
en els casos de planejament no adaptat o de manca d’instrument de planificació
hidràulica aprovat, el règim aplicable a les edificacions preexistents en sòl no
urbanitzable que no s’adeqüin al règim d’usos i construccions admesos en aquesta
classe de sòl, l’operativitat de les reserves d’habitatge protegit i assequible
en el marc de planejament general no adaptat, la possibilitat d’introduir
previsions temporals en el procés de formulació i execució del planejament
derivat en sòl urbanitzable, i altres aspectes relatius a l’avaluació ambiental
de plans urbanístics.
Per tot això, d’acord
amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de
Política Territorial i Obres Públiques i d’acord amb el Govern,
DECRETO:
|
|
