Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Decret 287/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme ...

Anterior Amunt

  anterior    
 

Secció quarta

Usos i obres provisionals

 

 
 


Article 92

Règim dels usos i obres provisionals

(Desplegament dels articles 53, 54 i 102.3 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

92.1  La sol·licitud d'autoritzacions tant per a usos del sòl i obres de caràcter provisional, com per a la utilització provisional dels edificis i les instal·lacions que estan fora d'ordenació, ha d'expressar l'acceptació de les obligacions següents:

Obligació d'enderrocar o de desmuntar les obres i les instal·lacions i obligació de desallotjar els edificis o les instal·lacions i de cessament definitiu dels usos autoritzats, sense dret a percebre indemnització, quan l'ajuntament adopti l'ordre corresponent amb la finalitat d'executar les determinacions del planejament.

Obligació d'advertir als títols que s'atorguin amb les persones arrendatàries, titulars de drets de superfície, o usuaris de qualsevol classe, que la relació contractual està exclosa del règim especial d'arrendaments rústics i urbans i que finalitzarà automàticament, una vegada adoptada l'ordre d'enderrocament, desmuntatge o desallotjament.

Obligació de reposar el sòl i l'espai a l'estat anterior a l'execució dels usos i obres de caràcter provisional, sense dret a percebre indemnització, i de garantir aquesta reposició.

Obligació d'advertir el caràcter provisional de l'autorització i dels seus efectes, als títols traslatius del domini total o parcial de l'immoble, i de condicionar-los a la subrogació per part de l'adquirent.

92.2  La sol·licitud d'autorització ha d'expressar també l'acceptació de que les esmentades obligacions siguin objecte de nota marginal al Registre de la propietat.

La nota es prendrà d'acord amb el que estableix la normativa reguladora de la inscripció al Registre de la propietat d'actes de naturalesa urbanística, a instància del propietari, acompanyada de la corresponent certificació administrativa.

92.3  L'autorització s'atorga condicionant la seva eficàcia a què s'acrediti per l'interessat que s'ha pres nota al marge de la darrera inscripció de domini de la finca registral de la qual es tracti i amb la constitució prèvia, per alguna de les formes admeses per la legislació de contractació de les administracions públiques, de fiança, en quantia no inferior al 12% del pressupost de les obres i actuacions necessàries per al desmuntatge o enderrocament de les obres i instal·lacions autoritzades i per a la correcta reposició del sòl i de l'espai a la situació anterior a l'atorgament de l'autorització.

92.4  Les persones arrendatàries, titulars de drets de superfície, usuaris o explotadors per qualsevol títol jurídic de les obres o instal·lacions autoritzades i dels usos autoritzats en edificis fora d'ordenació han d'acceptar, davant l'ajuntament, el cessament definitiu dels usos autoritzats sense dret a percebre indemnització quan l'ajuntament adopti l'ordre corresponent amb la finalitat d'executar les determinacions del planejament.

Si es constata que es realitza un ús o explotació sense l'esmentada acceptació, l'ajuntament pot declarar la ineficàcia de l'autorització atorgada, per incompliment de condició resolutòria, d'acord amb el que disposa l'article 54 de la Llei, amb l'audiència prèvia de les persones interessades.

92.5  La informació pública i la sol·licitud de l'informe de la Comissió Territorial d'Urbanisme que estableix l'article 54.1 de la Llei, són tràmits simultanis.

92.6  En sòl urbà i urbanitzable només s'admet l'ús d'horts familiars com a ús provisional, si concorren les circumstàncies objecte de l'article 53.1 de la Llei, sota la fórmula contractual d'arrendament que preveu l'article 4.2 del Decret 169/1983, de 12 d'abril, sobre unitats mínimes de conreu.
 

 
 

Secció cinquena

Alineacions i rasants. Ordenació de volums

 

 
 


Article 93

Reajustament d'alineacions i rasants

(Desplegament de l'article 180.4 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

93.1  L'acte de replantejament que preveu l'article 180.4 de la Llei, té per finalitat reajustar les alineacions i rasants bé per raó d'adaptar les fixades pel planejament al resultat físic de l'execució de les obres d'urbanització bàsica, o bé per raó d'adaptar-les a la realitat física i morfològica dels terrenys, si resulta necessària la dita adaptació.

93.2  El reajustament d'alineacions i rasants no pot reduir l'amplada dels espais destinats a vials públics ni les superfícies destinades a espais lliures públics pel planejament urbanístic.

El reajustament d'alineacions i rasants no pot alterar l'aprofitament urbanístic ni les característiques físiques derivades de l'ordenació de les parcel·les o solars confinants, que preveu el planejament urbanístic.

93.3  El reajustament d'alineacions i rasants pot incoar-se per l'ajuntament, abans o simultàniament a la sol·licitud de la llicència, d'ofici o a instància del sol·licitant de la llicència d'edificació; si la incoació és a instància del promotor ha d'acompanyar un plànol comparatiu de les alineacions i rasants aprovades i de les proposades, a escala adequada, i s'han d'expressar les dades de les finques afectades i de llurs propietaris i les adreces d'aquests. S'entén per finques afectades les que siguin objecte del reajustament d'alineacions i rasants i les confinants.

Si el reajustament es demana simultàniament a la sol·licitud de la llicència d'edificació, resta suspesa la tramitació de la llicència fins a la resolució de l'expedient de reajustament d'alineacions i rasants

Tots els propietaris de les finques afectades han de ser convocats a l'acta de replantejament a l'hora de la incoació de l'expedient, i poden examinar la documentació aportada en el lloc i horari que s'assenyali.

L'acta de replantejament s'estendrà, dintre d'un termini d'un mes des de la incoació de l'expedient, pel personal tècnic o jurídic municipal assistent a l'acte, serà signada per tots els convocats que hi assisteixin i per llurs assessors, si s'escau, i es completarà amb un plànol annex, igualment signat per tots els assistents, comparatiu de les alineacions i rasants vigents i les proposades. Les persones propietàries assistents poden fer constar la seva conformitat o oposició al reajustament pretès.

En cas que s'incoï a instància d'interessat, la resolució de l'expedient per part de l'ajuntament s'ha d'acordar i notificar en el termini d'un mes següent a l'atorgament de l'acta de replantejament.
 

 
 


Article 94

Concreció de l'ordenació de volums

(Desplegament dels articles 58.3.a), 65.2.d) i 180.5 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

94.1  El planejament ha d'expressar si l'ordenació de volums que determina per a cada zona o per a les diverses illes d'una zona, és inalterable, i només susceptible de modificació puntual o bé si, pel contrari, admet optar per una d'entre les ordenacions volumètriques que, en aquest cas, ha de preveure.

En el segon supòsit, el Pla pot especificar gràficament les esmentades alternatives o bé concretar els paràmetres de l'edificació que, sense alterar l'aprofitament urbanístic de la zona o de l'illa, admeten variació.

94.2  La concreció de l'ordenació volumètrica alternativa, d'acord amb el que estableixen els articles 58.3.a), 65.2.d) i 180.5 de la Llei, pot fer-se per mitjà de la reparcel·lació o bé en el moment d'atorgar-se la llicència d'edificació. En aquests casos, juntament amb el projecte de reparcel·lació o bé amb la sol·licitud de llicència d'edificació, s'ha de presentar la documentació següent:

a) Un plànol, a l'escala mínima de representació, 1:1.000, i amb la topografia actualitzada, on s'expressin les alineacions i rasants que prèviament ha definit el planejament, que marquen els límits del sòl edificable en relació amb els vials, espais lliures o llindars de les parcel·les veïnes.

b) Un plànol topogràfic que inclogui tots els serveis urbanístics georeferenciats en coordenades UTM, existents o previstos.

c) Un plànol que, a la mínima escala de detall 1:200, acoti tant l'àrea no subjecta a edificació, com la corresponent ordenació de volums per damunt i per sota del rasants del terreny que correspongui, planta per planta, amb la descripció de les ocupacions, distàncies entre edificis, paràmetres relatius a la separació de veïns i concreció dels accessos per a vianants i vehicles.

d) Un plànol, a la mínima escala de detall, 1:200, amb seccions longitudinals i transversals, que expliqui la globalitat del projecte i expressi les alçades entre plantes i totals autoritzables, inclosos els corresponents elements tècnics i de coberta a incorporar a l'edificació.

e) Propostes de connexió de l'edifici o conjunt d'edificacions als serveis urbanístics existents o bé, a realitzar de manera simultània al procés d'edificació, si és el cas.

94.3.1 En el cas de concreció d'ordenació volumètrica mitjançant reparcel·lació, l'aprovació de l'esmentada ordenació s'ha de fer en el mateix acte d'aprovació de la reparcel·lació.

94.3.2 Si la concreció de l'ordenació volumètrica es formula alhora que la sol·licitud de llicència d'edificació, per part de tots els propietaris de la zona o illa de la qual es tracti, es tramiten i resolen ambdues sol·licituds de manera simultània.

En d'altre cas, cal atorgar una audiència de 15 dies a la resta de propietaris de la zona o illa i la tramitació de la llicència d'edificació resta en suspens fins que s'exhaureixi el termini d'audiència.

L'acte d'aprovació de l'ordenació volumètrica s'ha de notificar a totes les persones propietàries de la zona o illa.

94.4  Si la concreció de l'ordenació volumètrica comporta també el reajustament d'alineacions i rasants, tant si es formula conjuntament amb el projecte de reparcel·lació com en ocasió de la sol·licitud de llicència d'edificació, s'aplica, pel que fa a l'esmentat reajustament, el que estableix l'apartat 3 de l'article 93 d'aquest Reglament.
 

 
 

Capítol VIII

Protecció de la legalitat urbanística

Secció primera

Infraccions

 

 
 


Article 95

Infraccions per manca de títol administratiu habilitant.

(Desplegament dels articles 179 i 204 a 207 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

95.1  D'acord amb el que estableix l'article 204 de la Llei, són contraris a les determinacions de l'ordenament juridicourbanístic i, en conseqüència, constitueixen infracció urbanística els actes de parcel·lació, d'urbanització, d'ús del sòl i del subsòl i d'edificació subjectes a llicència urbanística prèvia, d'acord amb el que disposa l'article 179 de la mateixa Llei, que es realitzen bé sense l'esmentada llicència o bé sense respectar els paràmetres i condicions autoritzats per aquella.

Les actuacions per a les quals cal una comunicació prèvia, en substitució de la llicència urbanística, segons el que estableix l'article 179.4 de la Llei, constitueixen infracció urbanística si es realitzen bé sense haver-la presentat, bé malgrat la denegació municipal, o bé sense respectar el contingut documental de la comunicació.

Són també contraris a les determinacions de l'ordenament juridicourbanístic i, en conseqüència, constitueixen igualment infracció urbanística, la realització d'obres d'urbanització, tant bàsiques com complementàries, sense que sigui executiu un planejament urbanístic o bé un projecte d'urbanització complementari que, respectivament les prevegin, i la realització de les dites obres contravenint les esmentades previsions.

95.2  Tots els actes expressats per l'apartat 1 d'aquest article constitueixen infracció urbanística, de caràcter molt greu, greu o lleu segons s'escaigui, en funció de l'aplicabilitat dels articles 205, 206 i 207 de la Llei, respectivament.
 

 
 

Secció segona

Actuacions contràries a les determinacions de l'ordenament jurídic urbanístic emparades per llicència o ordre d'execució

 

 
 


Article 96

Actuacions realitzades a l'empara de llicència o d'ordre d'execució

(Desplegament de l'article 218 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

96.1  D'acord amb el que estableix l'article 218.1 de la Llei, si les activitats constitutives d'infracció urbanística es fan a l'empara d'una llicència o ordre d'execució i d'acord amb les seves determinacions, no es pot imposar cap sanció mentre no s'anul·li l'acte administratiu que les autoritza.

96.2  Les llicències que autoritzin les actuacions esmentades a l'apartat anterior són actes administratius nuls o anul·lables, segons correspongui, i són susceptibles, en conseqüència, de ser objecte de recurs o de revisió d'ofici.
 

 
 

Secció tercera

Expedients i procediments

 

 
 


Article 97

Tipus de procediments

(Desplegament dels articles 191, 192, 197 i 198 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

97.1  Expedient de protecció de la legalitat urbanística. Té per finalitat fer efectiva la tutela i la protecció de la normativa i del planejament urbanístics, mitjançant l'exercici de la potestat sancionadora i l'establiment de les mesures de restauració i rescabalament, sigui de manera conjunta o individualitzada.

97.2  Procediment sancionador urbanístic. Té per finalitat essencial determinar les infraccions urbanístiques i imposar les sancions als responsables. En el procediment també es poden determinar les alteracions produïdes en la realitat física o jurídica i els danys i perjudicis inferits als béns de l'Administració i reaccionar, de manera conjunta, amb mesures de reposició i de rescabalament.

El procediment sancionador urbanístic es pot tramitar de manera ordinària, o bé abreujada. Pot ser de manera abreujada en casos d'indicis d'infraccions urbanístiques flagrants qualificades com a lleus.

97.3  Si en l'expedient de protecció de la legalitat urbanística no s'exercita la potestat sancionadora conjuntament amb la resta de mesures, es poden aplicar de manera individualitzada els següents procediments:

Procediment de suspensió d'obres i actuacions en curs, i adopció de mesures de reposició. La finalitat d'aquest procediment és la suspensió immediata d'obres en curs que no es troben emparades en llicència o que excedeixin d'aquesta o de l'ordre d'execució, la determinació del caràcter legalitzable o ilegalitzable de les obres, així com l'adopció, en el seu cas, de les mesures de reposició.

Procediment de restauració de la realitat física alterada i de l'ordre jurídic vulnerat, quan les obres ja s'han executat. Aquest procediment té per finalitat la restauració de la realitat física alterada o de l'ordre jurídic vulnerat, mitjançant les oportunes mesures de reposició d'acord amb l'article 101.6 d'aquest Reglament.

Procediment de rescabalament. Aquest procediment té per finalitat la determinació dels danys i perjudicis causats als béns i interessos públics de l'Administració, com a conseqüència d'actuacions constitutives d'infracció urbanística, la identificació de les persones responsables, i la determinació de la quantia de la corresponent indemnització a l'Administració.
 

 
 


Article 98

Disposicions comunes a tots els procediments de protecció de la legalitat urbanística

(Desplegament dels articles 191, 192 i 195 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

98.1  Abans d'incoar un expedient de protecció de la legalitat urbanística, es poden realitzar les actuacions prèvies necessàries per aclarir els fets i determinar els presumptes responsables.

Aquestes actuacions prèvies no interrompen el termini de prescripció de les infraccions urbanístiques que s'hagin pogut cometre.

98.2  L'òrgan competent ha d'incoar l'expedient de protecció de la legalitat urbanística si té coneixement de qualsevol acció o omissió que presumptament vulneri la legalitat urbanística, una vegada concloses, en el seu cas, les actuacions prèvies d'esbrinament dels fets.

La incoació s'efectua d'ofici, per petició raonada d'altres òrgans a partir dels seus serveis d'inspecció, o per denúncia presentada per qualsevol persona.

98.3  L'òrgan competent per incoar el procediment, quan la Generalitat de Catalunya exercita la competència, és el director o directora general d'Urbanisme.

98.4  La incoació ha de ser notificada a les persones interessades i a les administracions que l'hagin instat o que haguessin denunciat els fets.

98.5  La mateixa resolució d'incoació que doni lloc a l'inici de l'expedient de protecció de la legalitat urbanística pot incorporar les mesures provisionals que es requereixin per protegir la realitat física i l'ordre jurídic, i que així mateix permetin i no dificultin l'execució, si s'escau, de la restauració de la legalitat.

98.6  A més de la suspensió de les obres i actuacions a què fa referència l'article 101 d'aquest Reglament, es poden adoptar, entre d'altres, les següents mesures provisionals:

a) Retirada dels materials a emprar per a l'execució de l'obra o de l'ús presumptament il·legals. Si la persona interessada no porta a terme la retirada dels materials en el termini de les 48 hores següents a la notificació de l'acord de suspensió, o bé si hi hagués perill d'incompliment del que s'havia ordenat, l'òrgan competent per a la incoació de l'expedient ha de disposar, per execució subsidiària, les mesures necessàries per a la retirada dels esmentats materials.

b) Precinte o retirada de la maquinària, i clausura dels accessos a fi d'impedir el desenvolupament de l'ús i de les obres en curs d'execució, presumptament il·legals. A la retirada de la maquinària és d'aplicació el que s'ha indicat en l'apartat anterior.

c) Requeriment de suspensió cautelar dels subministraments d'aigua, energia elèctrica, gas i telefonia i, si escau, de la tramitació de la corresponent contractació.

d) Donar compte de les mesures decidides a l'òrgan competent per a l'atorgament de cèdules d'habitabilitat.

e) Si la incoació l'adopta la Generalitat de Catalunya, comunicació dels pronunciaments adoptats a l'ajuntament respectiu perquè tinguin els efectes que corresponguin en la resolució de la llicència d'ocupació o de primera utilització de l'edifici.

98.7  Qualsevol despesa ocasionada per l'actuació subsidiària de l'Administració anirà a càrrec de l'interessat.

98.8  Les persones que siguin part en un expedient de protecció de la legalitat urbanística tenen el deure d'identificar, davant de l'administració actuant, d'altres persones interessades que no hagin comparegut.

98.9  En qualsevol moment de les actuacions prèvies o del procediment ja incoat, l'òrgan competent pot proposar el sobreseïment, en els termes que preveu la normativa reguladora del procediment sancionador d'aplicació als àmbits de competència de la Generalitat de Catalunya.
 

 
 


Article 99

Procediment sancionador urbanístic ordinari

(Desplegament de l'article 192 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

99.1  La tramitació de l'expedient sancionador urbanístic ordinari s'ajusta als tràmits que estableix la normativa reguladora del procediment sancionador d'aplicació als àmbits de competència de la Generalitat de Catalunya, amb les especificitats que estableix la Llei i aquest Reglament.

99.2.1 Abans de la incoació de l'expedient, quan es tracta d'obres executades o bé d'usos ja establerts, l'òrgan municipal o el director o directora general d'Urbanisme ha de requerir a la persona presumptament infractora la legalització dels fets. Aquest requeriment no resulta necessari en cas que els usos o obres establerts o executats siguin manifestament il·legalitzables.

La tramitació de la sol·licitud de legalització interromp el termini de prescripció de la infracció fins la comunicació de la fermesa de la resolució de la sol·licitud de legalització.

En el cas d'obres i actuacions en curs, és d'aplicació del que estableix l'article 98.5 i 6 amb relació a l'article 101 d'aquest Reglament.

99.2.2 Acomplerts, si escau, els tràmits que preveu l'anterior apartat, l'òrgan competent ha d'incoar l'expedient, que comporta el nomenament d'un instructor o instructora i, si escau, d'un secretari o secretària. Aquest expedient ha d'incorporar les actuacions prèvies realitzades i ha d'ordenar d'ofici les actuacions necessàries per identificar les persones presumptament responsables i llur grau de participació en els fets. A més, aquest expedient ha d'incloure la determinació dels fets imputats a cadascuna de les persones presumptament responsables, la qualificació de les possibles infraccions i les sancions aplicables i, si escau, l'exposició dels danys i perjudicis que es puguin haver ocasionat, així com les mesures de reposició susceptibles de ser emprades. Aquestes dades han de formar part del contingut del plec de càrrecs que elabora l'instructor o la instructora.

99.2.3 Exhaurit el termini d'al·legacions i, si s'escau, practicada la prova, l'instructor o instructora ha de redactar la proposta de resolució, la qual ha de contenir:

a) Identificació de les persones responsables i llur grau de participació.

b) Qualificació de la infracció, així com la seva graduació.

c) El caràcter legalitzable o il·legalitzable de la infracció.

d) La sanció proposada amb les atenuants o agravants que siguin d'aplicació.

e) L'òrgan competent per imposar-la.

f) La determinació dels danys i perjudicis ocasionats, si escau.

g) Les mesures de reposició definitives adients.

h) La determinació del benefici obtingut per l'infractor, si escau.

Les dades contingudes en la proposta de resolució han de venir acompanyades de les seves corresponents referències normatives.

99.2.4 L'instructor o instructora pot proposar l'adopció, aixecament o revocació de mesures cautelars a l'òrgan competent per a la incoació de l'expedient. L'incompliment de les mesures cautelars comporta que l'instructor proposi a l'òrgan que va incoar l'expedient de protecció de la legalitat urbanística la imposició de multes coercitives, sempre i quan s'hagi advertit prèviament a l'interessat d'aquesta possibilitat amb la comunicació de la mesura cautelar adoptada.

99.2.5 La resolució del procediment sancionador urbanístic ha de decidir totes les qüestions que s'hagin plantejat al llarg de la instrucció, i ha de pronunciar-se expressament sobre la imposició de sancions i, en el seu cas, sobre tots o alguns dels aspectes següents:

a) Reposició de la realitat física alterada i de l'ordre jurídic vulnerat.

b) Rescabalament dels danys i perjudicis que s'hagin ocasionat.

c) Imposició de multes coercitives.
 

 
 


Article 100

Procediment sancionador urbanístic abreujat

(Desplegament de l'article 192 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

100.1  En els supòsits d'infraccions flagrants tipificades com a lleus, en què els fets han estat recollits en l'acta corresponent o bé en la denúncia de l'autoritat competent, l'òrgan municipal competent pot aplicar les especificitats del procediment sancionador abreujat que es regula en la normativa reguladora del procediment sancionador d'aplicació als àmbits de competència de la Generalitat de Catalunya.

100.2  L'acord d'incoació ha d'assenyalar de forma expressa i motivada la decisió de tramitar el procediment sancionador abreujat.
 

 
 


Article 101

Procediment de suspensió d'obres i actuacions en curs, i adopció de mesures de reposició

(Desplegament dels articles 191.2, 197, 198 i 217.1 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

101.1  Si s'estan executant obres o efectuant actuacions sense llicència, sense ordre d'execució, o bé amb incompliment de les condicions que s'hi assenyalen, l'alcalde o l'alcaldessa, amb els corresponents informes previs de caràcter tecnicojurídic, ha d'incoar l'expedient de protecció de la legalitat urbanística i, juntament, ha de dictar una primera resolució de suspensió provisional i immediata de les citades obres i actuacions, que ha de ser notificada al presumpte infractor.

En la notificació al presumpte infractor s'ha d'assenyalar motivadament si les obres o usos poden ser objecte d'un procés de legalització o si manifestament són il·legalitzables.

El presumpte infractor disposa d'un termini d'audiència de deu dies per formular les al·legacions que consideri oportunes, tant respecte de la suspensió d'obres, com en relació amb el caràcter legalitzable o il·legalitzable de les obres o usos.

101.2  A la fi del termini d'audiència i ateses les al·legacions formulades, si escau, l'alcalde o l'alcaldessa en el termini dels cinc dies següents ha de ratificar o revocar totalment o parcial la primera resolució. En el cas de ratificació, es requereix a la persona interessada perquè, en el termini de dos mesos des de la notificació de la resolució, procedeixi a sol·licitar la llicència corresponent, tret que les obres tinguin caràcter manifestament il·legalitzable i així hagin estat qualificades per l'òrgan competent per a la incoació de l'expedient, o bé ajusti la seva actuació a la llicència o ordre d'execució atorgades, o reposi la situació anterior d'acord amb les condicions que s'hi assenyalin.

101.3  L'ajuntament, en cas d'inobservança del requeriment regulat per l'apartat 2 d'aquest article, com també quan la llicència sol·licitada hagi estat denegada i quan l'interessat no hagi ajustat la seva actuació a la llicència o ordre d'execució atorgades, ha de requerir a l'interessat que en el termini d'un mes procedeixi a l'enderrocament o restauració de la realitat física alterada. Aquest requeriment ha de contenir l'advertiment exprés que transcorregut aquest termini sense haver procedit a la restauració, es procedirà a l'execució forçosa per part de l'ajuntament, mitjançant la imposició de multes coercitives en els termes de l'article 217.1 de la Llei, o l'execució subsidiària a càrrec de la persona interessada.

101.4  La persona interessada, en els supòsits de compliment impossible de la restauració en el termini del mes atorgat i valorant la dificultat que pugui tenir el procés de restauració, pot presentar davant l'Administració competent un programa de restauració, que prèviament ha de ser acceptat per l'Administració mateixa, en el qual fixi el termini exacte que necessita pel compliment de l'esmentada restauració. En tot cas, la persona interessada ha de complir el primer termini del programa de restauració dins el primer mes atorgat.

101.5  En el supòsit d'inactivitat de l'interessat, l'òrgan municipal competent ha d'acordar l'execució forçosa que ha d'iniciar en el termini d'un mes.

Davant la inactivitat de l'òrgan municipal competent, l'alcalde o alcaldessa, pot acordar l'execució forçosa que també ha d'iniciar en el termini d'un mes.

101.6  Es poden aplicar, entre altres que siguin adients, les següents mesures de reposició, segons els casos:

a) Enderrocament de les obres il·legals.

b) Replantació de plantes, arbres i arbredes.

c) Reconstrucció de les edificacions protegides per catàlegs o per la legislació sectorial, que la persona interessada hagi enderrocat de manera il·legal.

d) Reconstrucció de parts d'edificis, instal·lacions i altres construccions que, havent-se enderrocat de manera il·legal per la persona interessada, siguin necessàries per al funcionament dels serveis públics, constitueixin parts estructurals dels edificis o garanteixin la seguretat de les persones.

e) Instar la nul·litat de les operacions jurídiques consistents en parcel·lació urbanística il·legal.
 

 
 


Article 102

Procediment de restauració de la realitat física alterada i de l'ordre jurídic vulnerat, quan les obres ja s'han executat

(Desplegament dels articles 192.2 i 197.2 in fine de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

102.1  El procediment de restauració de la realitat física alterada i de l'ordre jurídic vulnerat es pot incoar sempre que no hagin transcorregut més de sis anys des de la finalització de les obres, sense perjudici del que estableixen els articles 202 i 219.6 de la Llei. La incoació del procediment exigeix el requeriment previ que estableix l'article 197.2 de la Llei, tret que les obres siguin manifestament il·legalitzables.

102.2  La tramitació del procediment de restauració de la realitat física alterada i de l'ordre jurídic vulnerat, a partir de la incoació, s'ha d'ajustar al que estableix la legislació aplicable en matèria de procediment administratiu comú, amb les especificitats expressades a l'apartat anterior.

Com a mesures de reposició es poden aplicar, entre altres que siguin adients, les que preveu l'article 101.6 d'aquest Reglament.
 

 
 


Article 103

Procediment de rescabalament

(Desplegament de l'article 191.2 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

103.1  En els casos en què, com a conseqüència d'actes constitutius d'infracció urbanística, es causin danys i perjudicis als béns o interessos públics, i aquests no es determinin en el procediment sancionador, s'ha d'instruir un procediment de rescabalament, que s'ha d'ajustar a la tramitació que estableix la legislació aplicable en matèria de procediment administratiu comú, i és d'aplicació el que estableix l'article 219 de la Llei.

103.2  Quan es tracti de danys ocasionats als béns i interessos de la Generalitat de Catalunya, com a conseqüència d'actuacions constitutives d'infracció urbanística, l'òrgan competent tant per a la incoació com per a la resolució del procediment és el director o directora general d'Urbanisme.
 

 
 


Article 104

Intervenció del Departament de Política Territorial i Obres Públiques en matèria de protecció de la legalitat

(Desplegament dels articles 192.3 i 197.3 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

104.1.1 En el cas que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques tingui constància d'una vulneració de la legalitat urbanística, que pugui ser qualificada com infracció greu o molt greu, se seguiran els tràmits següents:

a) El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha de lliurar una comunicació prèvia i motivada a l'òrgan municipal competent, li ha de trametre una còpia de la denúncia o dels documents que acrediten la comissió d'una possible infracció urbanística, i li ha d'atorgar un termini de deu dies perquè incoï el corresponent expedient de protecció de la legalitat urbanística. Així mateix, li ha d'indicar que, en cas que no actuï en aquest termini, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques podrà exercir la potestat de protecció de la legalitat urbanística.

b) La decisió que, en un o altre sentit, adopti l'òrgan municipal competent ha de ser comunicada formalment al Departament de Política Territorial i Obres Públiques dins el termini atorgat. Si transcorregut aquest, l'òrgan municipal competent no ha incoat l'expedient, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques podrà exercir la potestat de protecció de la legalitat urbanística.

104.1.2 El termini de deu dies, al qual fa referència l'apartat 1.a) d'aquest article, es redueix a tres dies en els casos en què el Departament de Política Territorial i Obres Públiques faci constar de manera expressa i motivada, en el requeriment previ a l'òrgan municipal competent, que es tracta d'un supòsit d'urgència.

104.2  L'òrgan competent de l'Administració de la Generalitat de Catalunya pot requerir motivadament a l'ajuntament la suspensió provisional d'obres i actuacions que s'estiguin realitzant sense llicència, sense ordre d'execució o amb incompliment de les condicions que s'hi assenyalen. En cas que l'alcalde o l'alcaldessa no decideixi i notifiqui l'acord de suspensió provisional en els deu dies següents a comptar des del requeriment, el pot adoptar el director o directora general d'Urbanisme. El termini de deu dies es redueix a tres dies en els casos d'urgència constatada expressament i motivadament en la notificació.

L'actuació del director o directora general d'Urbanisme s'ha d'ajustar a les determinacions dels apartats 1 i 2 de l'article 101 d'aquest Reglament i d'acord amb l'article 197.3 de la Llei, pot tenir lloc en els següents supòsits:

a) Actuacions sense llicència o sense ordre d'execució.

b) Actuacions que no s'ajusten a la llicència o a l'ordre d'execució, quan es constati que concorren indicis d'infracció urbanística molt greu.

104.3  En els supòsits d'inactivitat municipal davant la inobservança per part de les persones interessades del que estableixen els articles 198.1 i 2 de la Llei i 101.3 i 5 d'aquest Reglament, l'Administració de la Generalitat de Catalunya, amb el requeriment motivat corresponent previ, s'hi pot subrogar. Els òrgans de la Generalitat competents per realitzar aquesta intervenció per subrogació són:

a) El director o directora general d'Urbanisme, en el cas de presumptes infraccions urbanístiques greus.

b) El conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques, en el cas de presumptes infraccions urbanístiques molt greus.
 

 
 


Article 105

Legalització efectiva

(Desplegament de l'article 208 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

105.1  En aplicació de l'article 208 de la Llei, la sol·licitud de legalització s'ha de presentar davant l'òrgan competent amb la documentació exigida per la legislació sectorial i la normativa local, el contingut de la qual s'ha d'ajustar a la normativa urbanística que estigui en vigor.

105.2  La tramitació del procediment que pot comportar la imposició d'una sanció no se suspendrà fins que no s'acrediti per part de l'interessat que ha estat presentada la sol·licitud de legalització. Aquesta acreditació, quan l'Administració de la Generalitat exerciti la competència de protecció de la legalitat urbanística, ha de realitzar-se mitjançant un certificat de l'òrgan que hagi de resoldre la sol·licitud que indiqui la data de presentació de la sol·licitud de legalització i que aquesta reuneix els requisits mínims per ser admesa a tràmit, sens perjudici de quina sigui la resolució final de la susdita sol·licitud. A aquests efectes, l'òrgan instructor pot interessar de l'òrgan local el lliurament de l'esmentat certificat.

La suspensió no abasta l'executivitat de les mesures cautelars que s'hagin acordat.

105.3  En qualsevol cas, la sol·licitud de legalització i tots els documents i acreditacions que l'han de acompanyar s'han de presentar abans que recaigui la resolució sancionadora en el procediment corresponent.

105.4  La legalització obtinguda per un acord ferm en via administrativa, produirà els efectes que regula l'article 208 de la Llei. Aquest acord s'ha d'acreditar igualment, si escau, mitjançant l'oportuna certificació.
 

 
 


Article 106

Restauració voluntària de la realitat física alterada i de l'ordre jurídic vulnerat

(Desplegament de l'article 209 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

106.1  Per poder acordar la suspensió del procediment corresponent de protecció de la legalitat urbanística, d'acord amb el que estableix l'article 209 de la Llei, que pugui comportar l'adopció de l'acord de restauració de la realitat física alterada o de l'ordre jurídic infringit, cal que la persona interessada expressi la decisió de procedir a la restauració voluntària, així com que acrediti que ha demanat les llicències o autoritzacions adients per a executar les mesures de reposició, amb la documentació corresponent.

Cal també que la persona interessada constitueixi una garantia en quantia no inferior al 50% del pressupost de reposició davant de l'Administració que instrueix el procediment de protecció de la legalitat, mitjançant alguna de les formes admeses per la legislació de contractes de les administracions públiques.

106.2  Per tal que s'acordi la suspensió del procediment, cal que totes les acreditacions i documents als quals fa esment aquest article es presentin abans que s'acordi i notifiqui a l'interessat la resolució de l'expedient de protecció de la legalitat urbanística.

La suspensió no abasta l'executivitat de les mesures cautelars que s'hagin acordat, sense perjudici del que estableix l'article 209.5 de la Llei.

106.3  Quan l'Administració de la Generalitat exerciti la competència de protecció de la legalitat urbanística, és aplicable el que preveu l'article 105.2 d'aquest Reglament.

106.4  L'efectiva reposició de la realitat física o jurídica a l'estat anterior a l'alteració, produeix els efectes que preveuen els apartats 1, 2 i 6 de l'article 209 de la Llei.
 

 
 

Secció quarta

Execució de les resolucions en matèria de protecció de la legalitat urbanística

 
 


Article 107

Execució de les resolucions administratives en matèria d'urbanisme. Multes coercitives

(Desplegament de l'article 217 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

107.1  Les resolucions que es dictin en matèria de protecció de la legalitat urbanística són immediatament executives, sense perjudici del que preveu l'article següent quant a l'execució de les sancions administratives, i els òrgans administratius competents poden fer ús dels mitjans d'execució forçosa que preveu la legislació aplicable en matèria de procediment administratiu comú.

107.2  En els supòsits que estableix l'article 217 de la Llei, la resolució administrativa ha d'establir el termini perquè la persona interessada faci efectiu el contingut de l'esmentada resolució i ha d'advertir que, en cas d'incompliment, l'òrgan administratiu competent procedirà bé a la imposició de multes coercitives de manera reiterada fins aconseguir el compliment de la resolució, o bé a la seva execució subsidiària, a càrrec de la persona interessada.

107.3  Les multes coercitives són totalment compatibles amb la imposició de sancions per la comissió d'una infracció urbanística.

107.4  Els criteris d'aplicació de les multes coercitives són els següents:

a) S'imposa la multa en el seu grau mínim, de 300 euros a 1.200 euros, en els supòsits següents:

L'incompliment per primer cop de l'ordre d'execució.

Si es donen circumstàncies atenuants.

b) S'imposa la sanció en el seu grau mitjà, de 1.201 euros a 2.100 euros:

A partir del segon incompliment.

Si no es donen circumstàncies modificatives de la responsabilitat.

c) S'imposa la sanció en el seu grau màxim, de 2.101 euros a 3.000 euros:

Si es donen circumstàncies agreujants de la responsabilitat.

107.5  En cap cas, i en aplicació del principi de proporcionalitat, les multes coercitives de manera individualitzada no poden ser superiors a la sanció que correspongui imposar com a conseqüència de la infracció urbanística comesa, sens perjudici, que la suma de les successives multes coercitives pugui superar l'import de la sanció.

107.6  En l'àmbit de la Generalitat de Catalunya, l'òrgan competent per a acordar l'execució forçosa i la imposició de multes coercitives és el director o directora general d'Urbanisme.

En l'àmbit de l'Administració local, n'és competent l'alcalde o l'alcaldessa.
 

 
 


Article 108

Execució de les sancions urbanístiques

(Desplegament dels articles 211 i 212 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

108.1  L'execució de les sancions que s'imposin per raó de la comissió d'infraccions urbanístiques s'ajusta al que estableix la normativa aplicable en matèria de recaptació.

108.2  L'execució de les sancions urbanístiques s'inicia una vegada són fermes en via administrativa. La resolució sancionadora pot adoptar les mesures cautelars precises, com la presentació d'una fiança, per garantir l'eficàcia de la resolució, mentre no sigui executiva.

108.3  La notificació de la resolució del recurs administratiu corresponent, quan sigui desestimatori per les pretensions de la persona interessada, ha de concretar els terminis per efectuar el pagament en període voluntari, d'acord amb la normativa referenciada en l'apartat 1 d'aquest article.
 

 
 


Article 109

Concurrència amb il·lícit penal

(Desplegament dels articles 191 i 192 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

109.1  Si en la tramitació de l'expedient de protecció de la legalitat es considera que els fets poden ser constitutius d'il·lícit penal, l'òrgan administratiu competent per resoldre l'expedient ha de comunicar els fets al Ministeri Fiscal.

109.2  L'instructor o instructora d'un expedient de protecció de la legalitat urbanística ha de suspendre la tramitació administrativa, pel que fa a la imposició de sanció, fins que es produeixi la resolució de l'ordre penal, en els termes de la normativa reguladora de l'exercici de la potestat sancionadora, un cop que l'autoritat judicial ha incoat un procés penal i cas que l'instructor o instructora constati la identitat dels fets, dels subjectes i dels fonaments.

109.3  La substanciació del procés penal no impedeix el manteniment de les mesures cautelars ja adoptades, ni tampoc de les mesures que es puguin acordar per garantir la restauració de la realitat física alterada o de l'ordre jurídic vulnerat, o que tendeixin a impedir nous riscos per a les persones o danys en els interessos urbanístics. A més, no impedeix l'adopció i execució de les mesures de reposició.
 

 
 

Secció cinquena

Circumstàncies que modulen la responsabilitat. Persones responsables

 

 
 


Article 110

Circumstàncies que modulen la responsabilitat en les infraccions urbanístiques.

(Desplegament dels articles 208, 209, 211.4 i 212 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

110.1  Són circumstàncies que agreugen la responsabilitat dels infractors:

a) Prevaler-se de tenir la titularitat d'un ofici o càrrec públic, per cometre una infracció en benefici propi.

b) La utilització de la violència i altres formes de coacció contra funcionaris encarregats de la protecció de la legalitat urbanística.

c) La falsificació de documents i l'alteració dels supòsits de fet quan els uns i els altres legitimin l'actuació urbanística.

d) El perjudici causat a tercers, o bé l'aprofitament de la necessitat de terceres persones.

e) Causar un perjudici comú a una pluralitat de persones.

f) L'incompliment de les ordres de paralització o execució efectuades per l'Administració.

g) Dificultar l'exercici de la funció inspectora de l'Administració competent.

110.2  La responsabilitat dels infractors es veurà atenuada en els supòsits següents:

a) Quan manqui la intenció de causar un dany de l'entitat que efectivament s'ha causat als interessos públics o privats afectats pel fet il·lícit.

b) Quan l'infractor hagi procedit a reparar o disminuir el dany causat abans de la incoació de les actuacions administratives de protecció de la legalitat urbanística, sense perjudici de l'aplicabilitat, si escau, del que estableixen els articles 208 i 209 de la Llei.

110.3  Són circumstàncies que poden agreujar o atenuar la responsabilitat dels infractors:

a) El major o menor coneixement tècnic de l'actuació, d'acord amb la professió o l'activitat habitual dels infractors.

b) L'entitat econòmica dels fets constitutius de la infracció i el major o menor benefici econòmic aconseguit, així com la realització del fet il·lícit amb o sense la intenció d'aconseguir un benefici econòmic.

110.4  En qualsevol cas, la graduació de les sancions aplicables ha de respondre també a la ponderació de la gravetat del dany amb què la infracció afecta els interessos generals protegits per l'ordenament juridicourbanístic o a la gravetat del risc creat en relació amb els mateixos, a l'existència d'intencionalitat o reiteració, a la naturalesa dels perjudicis causats, a la reincidència, i al caràcter legalitzable o il·legalitzable dels fets constitutius d'infracció.

110.5  Si d'acord amb l'article 211.4 de la Llei s'ha d'incrementar l'import de la sanció fins a abastar la quantia del benefici obtingut per l'infractor perquè aquest és superior, s'ha de descomptar del benefici el cost de les actuacions pertinents de reposició dels béns i situacions al seu primitiu estat.
 

 
 


Article 111

Persones responsables als efectes del règim sancionador

(Desplegament de l'article 213 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

111.1  Totes les persones físiques o jurídiques que incorrin en infracció urbanística amb llurs accions o omissions, d'acord amb el que estableix l'article 213.1 de la Llei, són responsables, als efectes del règim sancionador regulat per l'ordenament urbanístic, fins i tot a títol de simple inobservança.

111.2  Poden ser responsables, en funció de llur grau d'intervenció en la comissió de la infracció urbanística, els agents de l'edificació, que es defineixen com totes les persones, físiques o jurídiques, que intervinguin en el procés d'edificació, d'acord amb la legislació aplicable sobre ordenació de l'edificació.

A aquests efectes, es consideren promotors els agents, els gestors o els impulsors de l'actuació en el sòl, sobre el qual o sota el qual s'efectuï o s'hagués efectuat la infracció, si no són els propietaris, i els que financen les obres per alienar-les amb posterioritat.

111.3  Les persones jurídiques seran sancionades per les infraccions en les quals incorrin per decisió dels seus òrgans, o bé per l'actuació dels seus agents, sense perjudici que assumeixin també el cost de les mesures de reparació i, si s'escau, la indemnització pels danys i perjudicis ocasionats.

Si les infraccions són imputables a una persona jurídica, poden ser considerades com a responsables subsidiàries les persones físiques que n'integren els òrgans rectors o de direcció, llevat de les que hagin dissentit dels acords adoptats.
 

 
 

Secció sisena

Inspecció urbanística

 

 


 

 


Article 112

Col·laboració entre administracions en la inspecció urbanística

(Desplegament de l'article 193.2 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

112.1  Les administracions públiques han de prestar la col·laboració necessària i permetre l'accés als seus arxius a l'Administració que exerceixi la potestat de protecció de la legalitat urbanística, als efectes de la realització de tasques inspectores i per a la determinació i comprovació, respectivament, dels presumptes responsables de les infraccions comeses i de la comissió de les referides infraccions.

112.2  Els ajuntaments i la Generalitat de Catalunya es notifiquen mútuament totes les resolucions que posen fi als procediments de protecció de la legalitat urbanística en els supòsits en què hagin intervingut les dues administracions. En tot cas, l'Administració de la Generalitat comunicarà als ajuntaments les resolucions que posin fi als procediments tramitats en exercici de la potestat de protecció de la legalitat urbanística.
 

 
 


Article 113

Informes que resulten de la inspecció urbanística

(Desplegament de l'article 193.2 i 3 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme)

Els informes resultants de les inspeccions urbanístiques han de contenir, com a mínim, les dades següents:

a) Lloc i data de la inspecció i de l'emissió de l'informe.

b) Identificació de la persona que el subscriu.

c) Dades identificatives de les persones presumptament responsables, si es coneixen.

d) Descripció dels fets causants de la presumpta infracció, amb distinció dels actes emparats per una autorització administrativa i d'aquells que no ho estiguin.

e) Documentació gràfica que acrediti l'estat de les obres a la data de la inspecció.

f) Règim, classificació i qualificació urbanística del sòl amb referència expressa a l'aprovació definitiva del planejament urbanístic vigent.

g) Precepte o preceptes urbanístics presumptament infringits.
 

 
 


Disposicions addicionals

Primera

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha d'incorporar la perspectiva de gènere en el desenvolupament de les determinacions d'aquest Reglament.
 

 
 


 

Segona

1. De conformitat amb el que estableix la disposició addicional cinquena de la Llei 18/2001, de 31 de desembre, d'orientació agrària, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha d'emetre un informe en la tramitació dels plans directors urbanístics, de les normes de planejament urbanístic, dels plans d'ordenació urbanística municipal i dels plans derivats. La sol·licitud i emissió d'aquest informe s'ha d'ajustar al que estableix l'article 83.5 de la Llei d'urbanisme.

2. De conformitat amb el que estableix l'article 48.1.d) de la Llei d'urbanisme i en la disposició addicional cinquena de la Llei 18/2001, de 31 de desembre, d'orientació agrària, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha d'emetre un informe en el procediment per a l'aprovació de projectes d'actuacions específiques d'interès públic en sòl no urbanitzable, que no estiguin compresos en un pla sectorial agrari. Aquest informe s'ha de pronunciar sobre els efectes i les repercussions que aquestes actuacions ocasionin al funcionament normal de les explotacions agràries.

D'acord amb el que disposa l'article 85.5 d'aquest Reglament, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca pot emetre aquest informe a petició del promotor de l'actuació o a petició de l'ajuntament, en el cas que ja s'hagi iniciat la tramitació del projecte. L'informe s'ha d'emetre en el termini d'un mes a comptar de la sol·licitud i, en tot cas, s'ha d'haver rebut en el decurs de la informació pública del projecte.

L'esmentat informe, en cas que sigui desfavorable a l'execució del projecte d' actuació específica d'interès públic de què es tracti, té caràcter vinculant per a l'òrgan competent per a la seva aprovació definitiva.

3. Igualment, cal demanar informe del Departament de Medi Ambient en relació amb els plans especials urbanístics de l'article 67.1.e) de la Llei d'urbanisme en sòl no urbanitzable i els projectes d'actuacions específiques d'interès públic no incloses en un pla especial urbanístic que es desenvolupin també en sòl no urbanitzable. Aquest informe no és necessari si el pla especial o el projecte d'actuació d'interès públic a desenvolupar han estat prèviament sotmesos a avaluació d'impacte ambiental.

En el cas dels plans especials als que es refereix el paràgraf anterior, la sol·licitud i emissió d'aquest informe s'ha d'ajustar al que estableix l'article 83.5 de la Llei d'urbanisme. Pel que fa als projectes d'actuacions d'interès públic en sòl no urbanitzable, és d'aplicació el que disposa l'article 85.5 d'aquest Reglament.
 

 
 


Disposicions transitòries

Primera

L'informe mediambiental que han de contenir les figures de Planejament derivat que desenvolupin planejament urbanístic general no adaptat a la Llei d'urbanisme, d'acord amb el que estableix la disposició transitòria vuitena.1, in fine, de la Llei d'urbanisme, ha de justificar l'adequació de l'ordenació proposada a les directrius que, si escau, contingui el planejament que desenvolupa envers la utilització racional del territori del qual es tracti, i ha d'ajustar el seu contingut a allò establert per l'apartat núm. 3 de l'article 10 d'aquest Reglament.
 

 
 


 

Segona

La determinació establerta per l'article 35.5 de la Llei d'urbanisme, sobre el percentatge de sòl susceptible d'aprofitament privat en sectors de sòl urbanitzable físicament continus, no s'aplica als sectors delimitats pel planejament urbanístic general no adaptat a la Llei d'urbanisme.
 

 
 


 

Segona

La determinació establerta per l'article 35.5 de la Llei d'urbanisme, sobre el percentatge de sòl susceptible d'aprofitament privat en sectors de sòl urbanitzable físicament continus, no s'aplica als sectors delimitats pel planejament urbanístic general no adaptat a la Llei d'urbanisme.
 

 
 


 

Tercera

Als efectes del que estableix la disposició transitòria tercera.2, darrer incís, de la Llei d'urbanisme, l'acord mitjançant el qual es decideix l'inici dels treballs per a la modificació puntual del planejament general o de la delimitació de sòl urbà ha de determinar les mesures a emprar per a garantir i fomentar els drets d'iniciativa, d'informació i de participació de la ciutadania i ha de definir els objectius fonamentals que es pretén d'assolir amb la modificació.

Aquest acord s'ha de publicar al Butlletí Oficial corresponent.
 

 
 


 

Quarta

Als efectes del que estableix la disposició transitòria cinquena.2 de la Llei d'urbanisme, quan el sistema d'actuació per compensació o per cooperació, concretat abans de l'entrada en vigor de la Llei d'urbanisme, no hagi estat substituït per una de les modalitats del sistema d'actuació de reparcel·lació, s'han d'aplicar les determinacions de la legislació anterior tant pel que fa a la tramitació com al contingut dels documents i projectes i demés aspectes substantius.

Per a la tramitació simultània de planejament derivat i dels instruments de gestió consistents en els estatuts i les bases d'actuació del sistema de compensació, l'escriptura de constitució de la Junta, el projecte de compensació i el projecte d'urbanització, s'exigeix el compliment del requisit que estableix l'article 54.3 del Reglament de la Llei 3/1984, de 9 de gener, de mesures d'adequació de l'ordenament urbanístic de Catalunya.
 

 
 


Cinquena

Als efectes del que preveuen els articles 47.3 i 50.2 de la Llei d'urbanisme, en tant el planejament general o bé un pla especial d'iniciativa pública no continguin la catalogació de les masies i cases rurals del terme municipal, per regular llur reconstrucció o rehabilitació, els particulars poden promoure plans especials amb l'esmentada finalitat sempre que es tracti de masies o cases rurals que hagin estat prèviament incloses en catàlegs vigents, de protecció del patrimoni històric, artístic o arquitectònic, o bé que estiguin declarades com a béns culturals d'interès nacional o local, d'acord amb la Llei del patrimoni cultural català.
 

 
 


Sisena

1. Les edificacions d'ús d'habitatge en sòl no urbanitzable, ja existents abans de l'entrada en vigor de la Llei d'urbanisme, o bé autoritzades a l'empara del planejament urbanístic general anterior a la Llei d'urbanisme, que no s'ajustin al règim d'ús del sòl no urbanitzable que estableix l'esmentada Llei, poden romandre sobre el territori amb l'ús esmentat, si el planejament urbanístic no ho impedeix, en tant no s'hagin de refer llurs fonaments o parets mestres.

Si les edificacions d'ús d'habitatge sobre sòl no urbanitzable objecte d'aquesta disposició transitòria s'haguessin implantat il·legalment i hagués prescrit l'acció de reposició, s'ha d'aplicar estrictament el règim de fora d'ordenació, d'acord amb l'article 102.1.b) de la Llei d'urbanisme. Si l'acció de reposició no hagués prescrit, no pot autoritzar-se cap tipus d'obra ni d'ús i s'han d'aplicar les mesures de protecció de la legalitat urbanística que preveu la Llei d'urbanisme.

2. Si les edificacions objecte de l'apartat número 1 anterior reuneixen les condicions mínimes d'habitabilitat, n'hi ha prou amb l'obtenció de la corresponent cèdula d'habitabilitat per a reprendre l'ús d'habitatge, Si hi manquen les condicions mínimes d'habitabilitat objectiva, les obres imprescindibles per a assolir-les poden ser objecte de llicència municipal, prèviament a l'atorgament de la cèdula d'habitabilitat.

3. Si les obres per assolir les condicions mínimes d'habitabilitat i les condicions de seguretat i solidesa de l'edificació, exigeixen que s'hagin de refer els fonaments o les parets mestres, només poden ser autoritzades si s'ha aprovat el catàleg que preveu l'article 50 de la Llei d'urbanisme, que les inclogui, o bé si concorren els requisits previstos pels articles 87.1 o 2 d'aquest Reglament.

4. Si el planejament urbanístic general ho preveu expressament i en tant l'esmentat planejament no s'adapti a la Llei d'urbanisme, l'ampliació de les edificacions objecte de l'apartat núm. 1 d'aquesta disposició transitòria s'ha de sotmetre a la mateixa tramitació mitjançant la qual va ser autoritzada l'edificació inicial i s'han de respectar les condicions i incompatibilitats determinades per la legislació sectorial.
 

 
 


 

Setena

Les edificacions legalment implantades en sòl no urbanitzable, per a usos diferents que l'habitatge o que els propis d'una explotació de naturalesa agrària, a l'empara del planejament urbanístic general anterior a la Llei d'urbanisme, que no s'ajustin al règim d'ús del sòl no urbanitzable que estableix l'esmentada Llei, poden romandre sobre el territori en tant es mantingui l'ús concret que va ser objecte d'autorització, si el planejament urbanístic no ho impedeix. Si el planejament urbanístic general ho preveu expressament i en tant l'esmentat planejament no s'adapti a la Llei d'urbanisme, l'ampliació d'aquestes edificacions s'ha de sotmetre a la mateixa tramitació mitjançant la qual van ser autoritzades inicialment i s'han de respectar les limitacions i incompatibilitats de la legislació sectorial.

Els canvis d'ús en les esmentades edificacions s'ha d'ajustar en qualsevol cas a les determinacions de la Llei d'urbanisme, llevat que es tracti de reprendre el mateix concret ús que va ser objecte d'autorització, en el qual supòsit cal la corresponent llicència municipal, i és d'aplicació la legislació sectorial, si s'escau.
 

 
 


 

Vuitena

En tant el planejament urbanístic vigent en el moment de l'entrada en vigor de la Llei d'urbanisme no s'hi hagi adaptat, d'acord amb el que estableix la disposició transitòria segona de l'esmentada Llei, els recursos obtinguts per l'alienació del sòl amb aprofitament urbanístic que, per cessió obligatòria i gratuïta, rebin els ajuntaments, poden aplicar-se a les destinacions específicament previstes pel planejament esmentat, si escau, en el marc de la legislació aplicable.
 

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda