Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Proposició de llei del règim jurídic de les associacions

Anterior Amunt Següent

  Proposició de llei del règim jurídic de les associacions

(BOPC núm. 8, de 28 de gener de 1996, pp. 263 ss.)
 

Presentació: Grup Socialista al Parlament de Catalunya

Admissió a tràmit i tramesa al Consell Executiu: Mesa del Parlament, 23.01.1996
 

A LA MESA DEL PARLAMENT
 

Higini Clotas i Cierco, Portaveu del Grup Socialista, fent ús d'allò que es determina als articles 106 i concordants del Reglament de la Cambra, presento per a la seva tramitació la següent Proposició de Llei de Règim Jurídic de les Associacions.
 

EXPOSICIO DE MOTIUS
 

L'associacionisme és quelcom lligat a la vida humana en societat. Des que l'home va adonar­se que per aconseguir determinades fites calia el concurs d'altres persones més amb les mateixes necessitats, apareixeren les primeres formes associatives.

El Dret Romà ­esforç singular de reglamentació jurídica en la nostra òrbita cultural­ ja recollia aquestes formes: societas. De fet, el nostre ordenament jurídic privat beu d'aquestes fonts quan regula el contracte de societats.

El pas del temps va anar portant a l'especialització d'aquestes primeres formes associatives, d'una banda aparegueren les societats comercials o mercantils de marcat caràcter econòmic, d'altra banda sorgiren d'altres formes que acabaren convertint­se en formes d'organització política, com els ajuntaments catalans actuals, hereus de les antigues universitas. O els Col·legis Professionals, hereus de les antigues formes gremials i que avui formen l'anomenada administració corporativa, amb un caràcter semipúblic.

A Catalunya, fins a la revolució industrial, podíem trobar una variada riquesa de formes associatives: gremis, confraries, agrupacions d'ofici, religioses... L'any 1265 es constitueix el prestigiós Consell de Cent de la ciutat de Barcelona, format per cent persones representatives de les esmentades organitzacions amb la funció d'assessorar els representants municipals, és una prova de dinamisme i participació, va funcionar fins el 1714 al ser abolit pel Decret de Nova Planta.

La revolució econòmica que implica la industrialització anava acompanyada d'una altra revolució més política que feu trontollar les estructures de l'antic regim, el paradigma de la qual s'ha convingut que fou la Revolució Francesa de 1789.

Dins d'aquest fervor revolucionari, de trencament absolut amb les herències del passat, s'elabora la primera Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà, on, d'acord amb el seu caràcter burgès, es reconeixia i es garantitzaven els drets individuals, el paradigma dels quals era le sacré droit de la propieté. No es recollien els drets socials, entre d'altres raons per la manca d'existència d'uns moviments socials alternatius a la burgesia triomfant.

El desenvolupament industrial porta com a conseqüència un puixant moviment obrer que reclama el reconeixement dels seus drets individuals i col·lectius. A tot Europa no és fins el segle XIX que algunes Constitucions comencen a recollir el dret d'associació i sindicació dels treballadors.

A Espanya, no podem dir que el dret d'associació hagi pogut exercir­se de forma continuada i tranquil·la donat el mogut segle XIX que vam viure. Des de la guerra contra França de 1808 i la Constitució de Cadis fins a la Restauració Monàrquica de 1876 i la pèrdua de les colònies de 1898, les diferents Cartes Magnes aprovades i derogades formen un patètic rosari de reconeixement i limitació d'aquest dret.

No és fins la Constitució de 1869 que no es reconeix el dret d'associació i tot i així, de forma molt limitada. La primera Llei d'Associacions fou elaborada durant la restauració monàrquica el 1887, i no fou derogada fins a la franquista de 1964.

A Catalunya, les associacions de la segona meitat del segle XIX es desenvolupen bàsicament a les ciutats i creen un important teixit social, els treballadors, burgesos, intel·lectuals i classes mitges generen les seves organitzacions pròpies.

L'associacionisme es desenvolupa des dels centenaris ateneus i cors de Clavé, d'arrel popular i treballadora; les organitzacions de Foment, l'Ateneu Barcelonès, fins a les associacions d'ajuda mútua, associacions obreres, cases regionals, de fraternitat, de veïns, sorgides de totes les capes socials.

És l'associacionisme que avui tenim com a patrimoni del passat, associacions diverses i solidaries, que representen a nombrosos grups i sectors socials i que permeten la participació col·lectiva d'una gran majoria de ciutadans. Aquest associacionisme és el protagonista d'importants moviments socials reivindicatius i emancipadors.

Veiem com la llibertat d'associació s'ha conquerit a partir de les lluites dels moviments socials i la Llei d'Associacions de 30 de juny de 1887 és la que permet la creació d'associacions polítiques, professionals, d'estalvi, de cooperació de previsió, fet decisiu per al desenvolupament associatiu de la societat catalana.

A nivell internacional es reconeix el dret d'associació a la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948, aprovada a la Conferencia de les Nacions Unides que posteriorment estableix que es consultarà a les ONGS.

El règim franquista va desfer la rica vida associativa, i trencava un procés associatiu paral·lel als d'altres països europeus i l'única forma possible d'associacionisme era el corporatiu i depenent ideològicament del règim.

Fins la Llei d'Associacions de 1964, elaborada en un moment d'expansió econòmica en què el franquisme necessitava d'una mínima imatge de liberalització política, no apareix una norma que permeti la creació de noves associacions. A l'aixopluc d'aquesta norma naixeren nombroses associacions que, sobretot als anys 70, col·laboren en la creació d'un ampli sentiment antifranquista i democràtic.

L'associacionisme reivindicatiu dels 70 i 80 constitueix un ampli moviment ciutadà que va ser essencial per a la democratització de les ciutats i viles de Catalunya i per a la recuperació dels ajuntaments i de la Generalitat.

Aquesta Llei regula un determinat tipus d' associació que es diferenciava de les religioses, les sindicals i les polítiques. Posteriorment, amb la restauració de la democràcia, els sindicats i els partits polítics foren associacions, enteses com agrupacions d'individus sense ànim de lucre que persegueixen finalitat generals, no han estat regulades específicament, la qual cosa es pretén subsanar amb aquesta Llei.

La Constitució de 1978 eleva a dret fonamental el dret d'associació quan en el seu article 22 declara "Es reconeix el dret d'associació… sense cap més limitació que les associacions que persegueixin fins o utilitzin mitjans tipificats com a delicte". A diferència d'allò previst a la Llei de 1964,1'article 22 declara que la inscripció a un Registre administratiu no és constitutiva i únicament té efectes de tipus publicitari envers tercers.

Això representa un enorme pas endavant apartant el control governatiu anterior el naixement, funcionament i organització de les associacions.

Des que es promulga la Constitució de 1978 fins avui, i a l'empara d'aquest article 22,1'augment de les més diverses associacions amb objectius generals de múltiples caires, han eclosionat al nostre país; i han donat una mostra de la riquesa i la pluralitat democràtica de la nostra societat.

La legislació de l'Estat, Llei 191/1964, de 24 de desembre, d'associacions, i el Decret 1440/65, de 20 de maig, entre d'altres que la despleguen, són preconstitucionals i han estat parcialment derogats per la Constitució.

Sense perjudici de la Llei Orgànica corresponent, la Llei té com a finalitat establir un marc general a Catalunya per a les associacions sobre les quals la Generalitat hi té competència exclusiva.

L' únic referent de rang legal continua essent la Llei de 24 de desembre de 1964. Per cobrir aquest buit i d'acord amb les competències que la Generalitat de Catalunya té sobre la matèria segons allò previst a l'article 9.24 en relació amb el 25.2 de l'Estatut d'Autonomia s'ha fet aquesta Llei el contingut essencial de la qual es resumeix als apartats següents:

Al Capítol I, Disposicions generals, on allò més important és: el funcionament democràtic, l'estructura associativa (diferent de corporativa), la llibertat i la voluntarietat, la declaració d'utilitat pública, el foment i la col·laboració i a la vegada la no intervenció dels poders públics en la vida interna de l'associació, les federacions d'associacions, i el Consell d'Associacions de Catalunya com a òrgan consultiu i de foment de l'associacionisme català per tal de potenciar les seves relacions amb la Unió Europea.

Al Capítol II, la constitució mitjançant el concurs de voluntats, les facultats per al compliment dels seus fins, els drets i deures dels associats, els Estatuts que són el conjunt de disposicions que tenen força de llei per l'associació, el Registre com a eina de publicitat, la importància de la connexió d'aquest Registre amb els Registres Municipals i les causes de nul·litat.

Al Capítol III, es mantenen les figures tradicionals d'Assemblea i Junta Directiva elegida per sufragi universal i lliure, es consolida el principi de funcionament democràtic i es regula el procediment, en cas de no ser establert als Estatuts, per a l'elecció dels òrgans de direcció.

Al Capítol IV sobre dissolució i liquidació, s'apliquen a aquest àmbit específic els criteris generals de dissolució de les persones jurídiques.

Al Capítol V, finalment, es fa especial menció de les associacions juvenils, regulant els aspectes diferencials que les caracteritzen.

A Catalunya les associacions són diverses i plurals i al mateix temps es senten formant part d'un cos comú que s'expressa al parlar de l'associacionisme català i del moviment associatiu. Les associacions estan interrelacionades, coordinades, federades i confederades a partir dels seus objectius que poden ser des de caràcter local a internacional. Aquesta coordinació permet intercanvis i crear propostes i projectes imaginatius i nous.

És necessari un marc per a totes les associacions basat en l'esperit constitucional i estatutari i això és el que proposa aquesta Llei.

El Parlament de Catalunya ve legislant sobre tipus d'associacions específiques i aspectes que en alguns casos com el de l'esport (Llei 8/1988, de 7 d'abril) ha regulat els temes referits al règim de funcionament, d'elecció i de representació de les associacions esportives i dels associats.

En altres casos s'ha referit a les associacions sense entrar en cap consideració sobre constitució i funcionament:

- de les associacions considerades entitats de participació ciutadana (Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, Llei 8/1987, de 15 d'abril) els aspectes referits a participació, a deures municipals i al Registre;

­ de l'associacionisme cultural (Llei de foment i de protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural, Llei 2/1993 de 5 de març) només ha regulat els aspectes en relació a la cultura;

­ de les associacions d'usuaris i consumidors (Llei de l'Estatut del Consumidor, Llei 3/1993, de 5 de març) els aspectes propis de consum.

Les Disposicions Addicionals pretenen coordinar i homogeneïtzar les lleis catalanes dictades en els diferents àmbits sectorials que regulen formes associatives per tal d'unificar les normes d'aplicació a les associacions de Catalunya.

Aquesta Llei vol ser una eina per fomentar projectes associatius futurs, estimular l'agrupament i autoorganització de ciutadans i ciutadanes per a la realització de projectes d'interès general que incideixen solidàriament en la satisfacció de les necessitats de la comunitat.
 

CAPÍTOL 1

DISPOSICIONS GENERALS
 

ARTICLE 1. PRINCIPIS

1. Una associació és un conjunt de persones que s'agrupen de forma voluntària, lliure i solidaria per aconseguir sense afany de lucre, un fi d'interès general o particular.

2. Als efectes d'aquesta Llei, una associació es considera sense afany de lucre quan no desenvolupa una activitat econòmica com a activitat principal. Si té aquesta consideració, l'esmentada activitat econòmica ha de tenir com a objectiu el compliment de les finalitats d'interès general previstes als Estatuts. Cap associació sense afany de lucre podrà repartir els beneficis o el patrimoni entre els seus associats ni persones físiques o jurídiques d'interès particular.

3. La constitució d'associacions és lliure i voluntària i s'ha de realitzar amb respecte al pluralisme i als principis i valors propis d'una societat democràtica.

4. Ningú no pot ser obligat a ingressar en una associació o a romandre­hi contra la seva voluntat.

5. La condició de membre d'una determinada associació no pot ser, en cap cas, motiu de favor d'avantatge o de discriminació per part dels poders públics ni els particulars.

6. Els poders públics han de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de la persona i de les associacions en les quals s'integri siguin reals i efectives; han de remoure els obstacles que ho impedeixin o en dificultin la plenitud i han de facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.
 

ARTICLE 2 . ÀMBIT D APLICACIÓ

1. Aquesta Llei s'aplica a les associacions de caràcter docent, cultural, artístic, benèfiques-assistencials, les d' usuaris i consumidors, les de veïns, les de cooperació pel desenvolupament, les juvenils i similars que desenvolupin les seves activitats, principalment a Catalunya.

2. Queden excloses de l'àmbit d'aquesta Llei les següents associacions:

a) Les associacions constituïdes com a societats rnercantils, cooperatives i, totes les que tinguin per fi l'obtenció de beneficis econòmics a repartir entre els socis.

b) Els partits polítics i sindicats.

c) Les associacions religioses.

d) Els col·legis professionals.

e) Les associacions esportives.
 

ARTICLE 3. PERSONALITAT JURÍDICA

L'associació adquireix personalitat jurídica des del moment en que efectivament tres o més persones manifesten la seva voluntat de constituir­la.
 

ARTICLE 4. RÈGIM JURÍDIC APLICABLE

Les associacions incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei es regeixen:

a) Quant a la seva constitució i inscripció, per les normes establertes en aquesta Llei i les disposicions reglamentaries que la despleguin.

b) Quant al seu règim jurídic:

l. Per aquesta Llei.

2. Pels seus respectius Estatuts, en allò que no estigui en contradicció amb la Llei.

3. Pels acords vàlidament adoptats pels seus òrgans de govern, sempre que no siguin contraris a la Llei i als Estatuts.
 

ARTICLE 5. PRINCIPIS D ORCANITZACIÓ I FUNCIONAMENT

1. L'organització i el funcionament de les associacions han de ser democràtics.

2. Cap associació no pot organitzar­se o actuar de forma contrària als principis constitucionals, a la llei i a la dignitat de la persona.
 

ARTICLE 6. UTILITAT PÚBLICA

1. Poden ser reconegudes com d'utilitat pública les associacions inscrites en el Registre d'Associacions que, mitjançant el desenvolupament de les seves activitats, contribueixin a assolir un fi comú d'interès general.
2. Per ser declarades d'utilitat pública, les associacions han de complir els següents requisits:

a) Que la seva activitat no estigui restringida exclusivament a beneficiar els seus associats, sinó oberta a qualsevol altre beneficiari que reuneixi les condicions i característiques exigides per l'índole dels seus propis fins.

b) Que disposin dels mitjans personals i materials adequats, i amb l'organització idònia per garantir el compliment dels fins estatutaris.

c) Que es trobin constituïdes, en funcionament i donant compliment efectiu dels seus fins estatutaris ininterrompudament, almenys durant els dos darrers anys immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud.

d) Presentar una memòria descriptiva de les activitats realitzades durant l any i presentar els comptes de l'any anterior. Hauran de facilitar a les Administracions Públiques els informes que els requereixin, que seran determinats reglamentàriament, en relació a les activitats realitzades en compliment dels seus fins.

3. Les associacions declarades d'utilitat pública tenen dret a esmentar aquesta qualificació en tots els seus documents i gaudeixen dels beneficis fiscals, econòmics, administratius i processals que en cada cas s'estableixin. Així mateix, podran participar en la preparació de disposicions generals relacionades directament amb la seva activitat i en l'establiment de programes d'acció o d'activitats públiques de transcendència per a aquestes associacions.

4. La declaració d'utilitat pública es tramitarà segons disposi la normativa vigent en cada moment i és preceptiu l'informe favorable de les Administracions Públiques que tinguin competències en relació als fins estatutaris i activitats de l'associació.
 

ARTICLE 7 . FOMENT I COL·LABORACIÓ

1. Els poders públics han de fomentar la constitució i el desenvolupament de les associacions.

2. Els poders públics han d'oferir l'assessorament tècnic i la col·laboració necessària per endegar els projectes associatius d'interès general.

3. Els poders públics han de facilitar la participació dels ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social a través de les associacions.
 

ARTICLE 8. RELACIONS AMB L'ADMINISTRACIÓ

1. Els poders públics fomentaran l'associacionisme com una forma de participació ciutadana en activitats d'interès general. Aquesta funció la realitzaran mitjançant subvencions econòmiques, suport tècnic i material, formació i assessorament i d'altres similars.

2. Les convocatòries d'ajut fetes per la Generalitat de Catalunya seran canalitzades a través dels Ajuntaments i dels Consells Comarcals en aplicació del principi de subsidiarietat i per a una millor eficàcia dels recursos públics.

3. Les Administracions Públiques de Catalunya han d'atorgar audiència a les associacions que tenen per objecte la defensa d'interessos de caràcter general en la tramitació d'aquelles disposicions i actuacions administratives que els afectin directament.

4. Els poders públics no intervenen en la vida interna de les associacions, però l'atorgament de subvencions o la concessió d'ajuts es pot condicionar al compliment dels requisits establerts en cada cas.
 

ARTICLE 9. FEDERACIONS I ASSOCIACIONS D'ENTITATS

1. Les associacions poden constituir federacions i associacions d'entitats sota la forma d'unions, coordinadores, confederacions i qualsevol altra, d'acord amb els requisits establerts en aquesta Llei per a la vàlida constitució d'associacions.
2. Els Estatuts han de definir els òrgans comuns i les seves funcions. L'organització i el funcionament han de ser democràtics i respectar les minories. Així mateix, han de garantir la participació de les associacions de base en l'adopció d'acords.

3. Per tal d'ésser declarades d'utilitat pública i gaudir del règim jurídic previst a l'efecte en aquesta Llei, les federacions i associacions d'entitats han de complir els requisits previstos en aquesta Llei per a la declaració d'utilitat pública.

4. Les associacions que s'uneixin de forma temporal o indefinida i que no siguin inscrites es regeixen pel que disposa aquesta Llei per a les associacions no inscrites.
 

ARTICLE 10. CONSELL D'ASSOCIACIONS DE CATALUNYA

1. Es crea el Consell d'Associacions de Catalunya, com a òrgan de caràcter consultiu de la Generalitat de Catalunya.

2. El Consell d'Associacions de Catalunya es compon de representants de la Generalitat de Catalunya, dels Ens Locals i les associacions. Es regira per les normes que reglamentàriament s'estableixin sobre la seva estructura i composició.
 

ARTICLE 11. FUNCIONS DEL CONSELL D'ASSOCIACIONS DE CATALUNYA

Són funcions del Consell d'Associacions de Catalunya:

a) Assessorar, informar i dictaminar, quan així se li sol·liciti, sobre qualsevol disposició legal o reglamentària que afecti directament a les associacions, així com formular propostes a tal efecte.

b) Planificar i proposar les actuacions necessàries per a la promoció i foment de les associacions, realitzant els estudis necessaris a tal efecte.

c) Proposar línies de suport per afavorir la interrelació de l'associacionisme català amb el de la resta de l'Estat i de la Unió Europea.
 

CAPÍTOL 2

CONSTITUCIÓ DE L'ASSOCIACIÓ
 

ARTICLE 12. CONSTITUCIÓ

1. L'associació es constitueix mitjançant l'acord de tres o més persones que voluntàriament es comprometen a posar en comú els seus coneixements, activitats i recursos per a l'assoliment de les finalitats previstes als Estatuts. 2. L'acta de constitució ha de contenir:

a) Els noms, els cognoms, la nacionalitat i el domicili dels fundadors i dels membres de la primera Junta Directiva de l'associació.

b) La voluntat dels fundadors de constituir una associació.

c) Els Estatuts que han de regir el seu funcionament. d) La signatura dels fundadors

3. Si es tracta de constituir federacions i associacions d'entitats, l'acta de constitució ha d'incloure la denominació, la nacionalitat i el domicili d'aquestes, i, a és, una còpia de l'acord vàlidament adoptat pel seu òrgan competent, en el qual es palesi la seva voluntat d'associar­se i la designació de la persona física que la representarà.
 

ARTICLE 13. FACULTATS PER AL COMPLIMENT DELS SEUS FINS

1. Per al compliment dels seus fins, les associacions vàlidament constituïdes:

a) Són titulars de drets i d'obligacions podent­los exercir i assumir de conformitat amb allò previst a les lleis.

b) Poden desenvolupar activitats econòmiques destinades a la realització dels seus fins o a obtenir recursos amb aquest objectiu.

2. Els associats no responen personalment dels deutes de l'associació.
 

ARTICLE 14 . DRETS DELS ASSOCIATS

Són drets dels associats:

1. Assistir a l'Assemblea i participar­hi. Si els Estatuts ho disposen, l'associat pot autoritzar una altra persona perquè li representi. La forma d'aquesta representació serà la determinada als Estatuts o, en el seu defecte, les lleis.

2. Sol·licitar de la Junta Directiva la convocatòria d'Assemblea, juntament amb altres associats que, com a mínim, han de ser el 10% del conjunt d'associats. Si la Junta no convoqués l'Assemblea, aquests associats estan legitimats per acudir al Jutjat de Primera Instància del lloc del domicili de l'associació perquè en faci la convocatòria.

3. Votar a l'Assemblea. Els Estatuts poden admetre el vot per correspondència i, en aquest cas, n'han de determinar l'exercici.

4. Ser elegit i elegible en les eleccions als òrgans de govern.

5. Ser informat de la marxa de l'associació, del seu estat de comptes i d'aquells punts que siguin objecte de debat a l'Assemblea.

6. Ser escoltats, amb caràcter previ a l'adopció de mesures disciplinaries. En tot cas, han de ser informats de les causes que les motiven, que només poden fundar­se en l'incompliment dels seus deures com a associats. L'aplicació de les sancions ha de ser sempre motivada.
 

ARTICLE 15. DEURES DELS ASSOCIATS

Són deures dels associats:

1. Prestar la seva col·laboració i participació actives en l'assoliment dels fins de l'associació a la que pertanyin.

2. Contribuir al sosteniment de les despeses de l'associació amb el pagament de quotes, derrames i altres aportacions econòmiques i personals previstes pels Estatuts i aprovades d'acord amb aquests.

3. Acatar i complir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de govern de l'associació.
 

ARTICLE 16. ESTATUTS

En els Estatuts de l'associació s'ha de fer constar:

a) La denominació de l'associació, que no pot ser idèntica a la d'altres associacions ni tan semblant que indueixi a confusió sobre la identitat, ni induir a error sobre la naturalesa de la mateixa. El nom no pot consistir exclusivament en l'expressió d'un territori.

b) El domicili social de l'associació a Catalunya.

c) La durada, quan l'associació no es constitueixi per temps indefinit.

d) L'objecte de l'associació, descrit de manera precisa.

e) Les condicions i modalitats d'admissió, renúncia, sanció i exclusió dels associats.

f) Els drets i deures dels associats i, si fos el cas, el diferent tipus d'aquests, com també els drets i les obligacions que corresponguin a cada tipus.

g) L'estructura i les competències de la Junta Directiva, tot determinant els membres de la Junta als quals es confereix el poder de representació i el seu regim d'actuació, com també les condicions de nomenament i destitució dels membres d'aquest òrgan.

h) La forma i requisits per a la convocatòria de l'Assemblea General ordinària i extraordinària.

i) Les regles segons les quals han de deliberar i adoptar les decisions els òrgans col·legiats de l'associació.

j) Les causes de dissolució i l'aplicació que haurà de donar­se als béns de l'associació en la seva liquidació.

k) Qualsevol altre pacte que els fundadors considerin convenient, sempre que no s'oposi a les lleis ni contradigui els principis configuradors de l'associació.
 

ARTICLE 17. REGISTRE D ASSOCIACIONS

1. Les associacions s'han d'inscriure en el Registre d'Associacions als sols efectes de publicitat. La inscripció és una garantia tant per als tercers que s'hi relacionen com per als seus propis membres.

2. El Registre d'Associacions depèn del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. La seva estructura i funcionament es determinen reglamentàriament.

3. Als efectes previstos en aquesta Llei s'han d'inscriure en el Registre d'Associacions la constitució i la dissolució de l'associació, les modificacions dels Estatuts, el nomenament i el cessament dels membres de la Junta Directiva, la declaració judicial de la nul·litat i del concurs de creditors, el nomenament i la separació dels liquidadors i la cancel·lació de l'associació.

4. El Registre d'Associacions ha de trametre comunicació de la inscripció d'una associació als corresponents registres i censos dels diferents Departaments de la Generalitat, dels municipis, Consells Comarcals i altres demarcacions territorials de Catalunya als efectes d'actualitzar la informació. Si l'associació ho sol·licita, ha de trametre copia de l'expedient per a la inscripció corresponent en els esmentats registres i censos.

5. El Registre d'Associacions ha de tramitar l'expedient d'utilitat pública de les associacions que ho sol·licitin davant les Administracions corresponents i ha d'anotar la data de la petició i la data de la declaració d'utilitat pública.

6. El Registre d'Associacions custodia i conserva els documents que se li presenten i que serveixen de suport als assentaments; així mateix, diligència els llibres de registre d'associats, d'actes, de comptes i altres documents que se li presentin per a la seva habilitació.

7. La inscripció en el Registre d'Associacions es practica en virtut de document públic o privat, i només pot ser denegada si aquests no s'ajusten a les disposicions de la Llei

8. El Registre d'Associacions és públic. Qualsevol persona o entitat pública o privada té dret a consultar el Registre d'Associacions, a que se li lliurin certificacions del seu contingut i a que se li compulsin documents relatius als assentaments.

9. El Registre d'Associacions ha d'estar actualitzat i s'han de facilitar les dades generals per realitzar estudis i investigacions referides a la realitat associativa.
 

ARTICLE 18. ASSOCIACIONS NO INSCRITES

1. Els que actuen en nom d'una associació, de caràcter temporal o indefinit, no inscrita en el Registre d'Associacions responen personalment i solidàriament de les obligacions que en resultin.

2. La responsabilitat esmentada en l'apartat anterior cessa si la inscripció es sol·licita dins de l'any posterior a la constitució de l'associació i aquesta accepta les obligacions resultants en el termini de tres mesos posteriors a la inscripció.

3. L'associació respon dels actes indispensables per a la seva constitució i dels realitzats pels fundadors d'acord amb els Estatuts i previstos per la fase anterior a la inscripció.

4. Sense perjudici d'això, els organitzadors d'associacions no inscrites en el Registre d'Associacions que pretenguin promoure subscripcions, qüestacions públiques, actes benèfics i altres iniciatives anàlogues, destinades a recollir fons per a qualsevol finalitat lícita i determinada, responen personalment i solidàriament de l'administració o la inversió de les quantitats recollides davant les persones que hi hagin contribuït i dels beneficiaris d'aquelles.
 

ARTICLE 19. NUL·LITAT DE L'ASSOCIACIÓ

1. L'associació tan sols pot ser declarada nul la mitjançant sentència judicial i per alguna de les causes següents:

a) que hagi estat declarada il·lícita segons l'article 173 i concordants del Codi Penal,

b) que no hagi concorregut la voluntat efectiva d'almenys tres fundadors en l'acta de constitució.

2. La sentència que declara la nul·litat de l'associació n'obre la liquidació, que ha de seguir el procediment previst en aquesta.

3. La declaració de nul·litat no afecta la validesa dels actes realitzats per l'associació amb tercers de bona fe, ni la dels realitzats per aquests envers l'associació. Els uns i els altres s'han de sotmetre a les normes de liquidació.
 

CAPÍTOL 3

ÒRGANS DE GOVERN DE L'ASSOCIACIÓ

SECCIÓ 1

L'ASSEMBLEA

ARTICLE 20. CONCEPTE I COMPETÈNCIA

1. Els associats reunits en Assemblea, convocada a l'efecte i vàlidament constituïda, decideixen per majoria els assumptes de la competència d'aquella.

2. Els acords adoptats per l'Assemblea vinculen tots els associats.

3. Es competència de l'Assemblea:

a) Nomenar i separar els membres de la Junta Directiva.

b) Aprovar la gestió realitzada per la Junta Directiva, els Comptes anuals i el Programa d'Activitats.

c) Modificar els Estatuts.

d) Acordar la dissolució de l'associació.

e) Resoldre sobre qualsevol altre afer d'interès per a l'associació, segons el que disposin els Estatuts.

f) Resoldre sobre aquelles matèries que la Llei no atribueix a la competència d'un altre òrgan.
 

ARTICLE 21. CONVOCATÒRIA I CONSTITUCIÓ DE L'ASSEMBLEA

1. L'Assemblea haurà de convocar per la Junta Directiva en els casos que ho determinin els Estatuts i, com a mínim, un cop a l'any, per tal d'aprovar els programes d'actuació i els Comptes Anuals. La forma i requisits de la convocatòria seran els que determinin els Estatuts; el seu contingut haurà d'incloure el lloc i data de celebració i l'ordre del dia a tractar.

La Junta Directiva podrà convocar amb caràcter extraordinari l'Assemblea sempre que així ho estimi convenient, llevat que els Estatuts no estableixin altra cosa, o quan ho sol·liciti un percentatge de socis, que no podrà ser inferior al 10% del total d'associats.

2. L'Assemblea es constitueix vàlidament en primera convocatòria quan siguin presents o hi siguin representants almenys la meitat dels associats. En segona convocatòria la constitució de l'Assemblea és valida sigui quin sigui el nombre d'associats presents o representants. Els Estatuts poden modificar a l'alça aquest quòrum.

3. Llevat que els Estatuts disposin altrament, el present i el secretari de l'Assemblea han de ser designats a l'inici de la reunió pels associats presents o representants.

4. L'assistència de tots els associats subsana qualsevol irregularitat en la convocatòria de l'Assemblea, sempre que cap d'ells no s'oposi a que tingui lloc.

5. Els associats, en el percentatge que indiquin els Estatuts, que no podrà ser superior al 10%, poden sol·licitar la inclusió d'un o més punts en l'ordre del dia de l'Assemblea, sempre que ho facin dins dels deu dies següents a la recepció de la convocatòria.

6. De les reunions de l'Assemblea se n'aixecarà acta.
 

ARTICLE 22. ADOPCIÓ D'ACORDS

1. L'Assemblea adopta els seus acords per majoria de vots.

2. Tanmateix, les modificacions estatutàries han d'acordar-se per majoria de dos terços de vots.

3. Els Estatuts poden establir majories superiors.
 

SECCIÓ 2

LA JUNTA DIRECTIVA

ARTICLE 23. COMPETÈNCIA I ESTRUCTURA

1. La Junta Directiva de l'associació és l'òrgan col·legiat que la governa, gestiona i representa dins i fora de judici, d'acord amb les directrius de l'Assemblea.

2. La representació s'estén a tots els actes compresos en l'objecte de l'associació. Nogensmenys, els Estatuts poden determinar les operacions per a les quals calgui l'autorització expressa de l'Assemblea.

3. Els Estatuts estableixen l'estructura de la Junta Directiva i l'atribució del poder de representació entre els seus membres.

4. La Junta Directiva realitza la gestió ordinària de l'associació i, només si els Estatuts ho permeten, pot delegar les seves facultats en un o més dels seus membres. Mai no són delegables els actes que necessitin l'autorització de l'Assemblea o que la seva aprovació és competència de l'Assemblea.

5. La Junta, elabora i actualitza els llibres d'actes, el registre de socis i el llibre de comptes.
 

ARTICLE 24. NOMENAMENT, DURADA I SEPARACIÓ

1. Els Estatuts fixen els requisits per poder ser membre de la Junta Directiva, com també la durada de l'exercici dels càrrecs i la possibilitat de reelecció. Els membres de la Junta Directiva han d'ésser associats.

2. L'Assemblea nomena els membres de la Junta Directiva. Aquests entren en funcions després d'haver acceptat el càrrec.

3. L'Assemblea pot acordar en qualsevol moment separar de les seves funcions els membres de la Junta Directiva.
 

ARTICLE 25. FUNCIONAMENT

1. La Junta Directiva és competent per a establir les seves normes de funcionament intern i, en particular, els càrrecs dels seus membres i les funcions corresponents, els requisits de convocatòria i constitució de les seves reunions, i la manera de deliberar i prendre acords, tret que els Estatuts ho determinin expressament

2. Tots els membres de la Junta Directiva tenen dret a assistir i participar­hi. No s'admet la seva representació.

3. Un membre de la Junta Directiva no pot exercir el dret de vot en la presa de decisions per part de la Junta sobre aquells assumptes en que es trobi en una situació de conflicte d'interessos amb l'associació.
 

ARTICLE 26. EXERCICI DEL CÀRREC I RESPONSABILITAT

1. Els membres de la Junta Directiva exerceixen les seves funcions amb la diligència d'un representant lleial, segons estableix la Llei i els Estatuts.

2. Han de guardar secret de les informacions confidencials relatives a l'associació, fins i tot després de cessar en el càrrec.

3. Els membres de la Junta Directiva exerceixen el seu càrrec gratuïtament, però tenen dret a la bestreta i al reembossament de les despeses degudament justificades, com també a la indemnització dels danys que se'n derivin.

4. Sens perjudici de la responsabilitat de l'associació davant de tercers, els membres de la Junta Directiva responen davant l'associació, els associats o els tercers pels actes o omissions contraris a les lleis o als Estatuts i pels danys causats dolosament o negligent que hagin estat comesos en l'exercici de les seves respectives funcions.

5. Quan la responsabilitat no pugui ser imputable personalment a un membre de la Junta Directiva per raó de les seves funcions, en responen tots solidàriament, tret els que provin que, no havent participat en la seva realització i execució, desconeixin que existien o que, tot coneixent­ho, van fer tot el possible per evitar la seva realització o almenys s'hi van oposar expressament.
 

SECCIÓ TERCERA

IMPUGNACIÓ D'ACORDS
 

ARTICLE 27. ACORDS NULS I ANUL·LABLES

1. Són nuls els acords dels òrgans de l'associació contraris a la Llei. Qualsevol associat, els membres de la Junta Directiva i qualsevol persona que acrediti un interès legítim pot impugnar els acords dels òrgans de l'associació que siguin nuls.

2. Són anul·lables els acords dels òrgans de l'associació contraris als Estatuts i els que lesionin els interessos de l'associació. Els membres de l'òrgan que ha adoptat l'acord que n'hagin fet constar en acta llur oposició i els que han estat privats il·legítimament dels seu dret de vot poden impugnar els acords anul·lables. Aquesta acció caduca als quaranta dies a comptar des de la presa de l'acord.

3. Es competent per conèixer de la impugnació dels acords de l'associació el Jutge de Primera Instància del lloc del domicili de l'associació. El jutge, d'ofici o a instància dels impugnants, pot suspendre motivadament l'execució de l'acord impugnat.
 

CAPÍTOL 4

DISSOLUCIÓ I LIQUIDACIÓ

ARTICLE 28. CAUSES DE DISSOLUCIÓ

L'associació es dissol per les causes següents:

a) Resolució judicial motivada.

b) Acord de l'Assemblea adoptat amb els requisits establerts per la modificació dels Estatuts.

c) Expiració del termini fixat als Estatuts.

d) Baixa de tots els associats.

e) Declaració judicial del concurs de l'associació.

f) Realització del fi pel qual es va constituir o impossibilitat d'aplicar a aquest l'activitat i els mitjans de que disposi.

g) Paralització dels òrgans socials, de manera que resulti impossible llur funcionament.

h) Qualsevol altra establerta als Estatuts.
 

ARTICLE 29. ACORDS DE L'ASSEMBLEA SOBRE LA DISSOLUCIÓ

1. En els supòsits previstos a les lletres e) i h) de l'article 35, la dissolució requereix l'acord de l'Assemblea, adoptat per majoria de vots, llevat que els Estatuts estableixin un quòrum superior.

2. La Junta Directiva ha de convocar l'Assemblea tot seguit que conegui l'existència de qualsevol d'aquestes causes. L'Assemblea ha d'acordar la dissolució o el que sigui necessari per remoure'n la causa.

3. Si l'Assemblea no ha estat convocada o no ha tingut lloc, qualsevol associat pot instar el Jutge de Primera Instància del lloc del domicili de l'associació perquè la convoqui.
 

ARTICLE 30. LIQUIDACIÓ

1. La dissolució de l'associació obre el període de liquidació.

2. L'associació dissolta conserva la seva personalitat jurídica fins a la cloenda de la liquidació.
 

ARTICLE 31. LIQUIDADORS

1. Els membres de la Junta Directiva de 1' associació al temps de la dissolució esdevenen liquidadors, tret que els Estatuts disposin una forma de nomenament diferent o que els designi l'Assemblea o el Jutge en decidir la dissolució.

2. Tret que els Estatuts disposin altrament, les normes establertes per la Junta Directiva s'apliquen als liquidadors, en tant que siguin conformes a l'objecte de la liquidació.
 

ARTICLE 32. OPERACIONS DE LIQUIDACIÓ

Corresponen als liquidadors:

a) Vetllar per la integritat dels patrimoni de 1' associació i dur­ne els comptes.

b) Concloure les operacions pendents i realitzar les noves que siguin necessàries per a la liquidació.

c) Cobrar els crèdits de l'associació.

d) Liquidar el patrimoni de l'associació i pagar als creditors.

e) Aplicar els béns romanents de l'associació segons estableixin els Estatuts, que mai podrà consistir en el seu repartiment entre els associats o qualsevol altra persona física o jurídica d'interès particular. Si no hi ha previsió estatutària, aquests béns es destinaran a la realització de fins anàlegs en interès d'altres associacions quin objecte social sigui anàleg al de l'associació en liquidació.

f) Sol.licitar la cancel.lació dels assentaments registrals.
 

ARTICLE 33. OBLIGACIÓ DE SOL·LICITAR EL CONCURS

1. En cas d'insolvència de l'associació, la Junta Directiva o, en el seu cas, els liquidadors han de promoure tot seguit el concurs de l'associació davant del jutge competent.

2. Si demoressin injustificadament aquesta sol.licitud, respondran solidàriament envers els creditors de l'associació pels danys que se'n derivin.
 

CAPÍTOL 5

ASSOCIACIONS JUVENILS

ARTICLE 34. CONCEPTE I PARTICULARITATS

Les associacions que tenen la consideració de juvenils es regiran per aquesta Llei tenint en compte les seves particularitats pròpies.

1. Són particularitats pròpies de les associacions juvenils les següents:

a) Els associats han de ser majors de 14 anys i menors de 30.

b) En l'acte de constitució han d'intervenir-hi necessàriament, com a fundadors, almenys tres persones majors d'edat o menors emancipats.

c) En la Junta Directiva han de participar-hi, almenys, tres persones majors d'edat o menors emancipats.

d) En l'adopció d'acords de la Junta Directiva cal sempre el vot favorable d'almenys la meitat més un dels majors d'edat o menors emancipats.

e) Si els seus Estatuts ho contemplen podran particpar-hi persones majors de 30 anys i, fins i tot, formar part dels seus òrgans directius i de representació, però en nombre sempre inferior a la meitat dels seus components.

2. La denominació d'aquestes associacions ha de fer referència al seu caràcter juvenil.
 

DISPOSICIONS ADDICIONALS

PRIMERA

Les associacions d'alumnes i de pares d'alumnes previstes i regulades en la legislació educativa es regeixen, en els seus aspectes generals, per les normes contingudes en aquesta Llei. No són d'aplicació a les associacions d'alumnes les prescripcions relatives a les edats, fixades en l'article 34 de la present Llei.
 

SEGONA

Les associacions d'usuaris i consumidors previstes en la Llei 3/1993, de 5 de març, de l'Estatut del Consumidor, es regeixen, en els seus aspectes generals, per les normes contingudes en aquesta Llei.
 

TERCERA

Les associacions de l'associacionisme cultural es regeixen, en els seus aspectes generals, per les normes contingudes en aquesta Llei.
 

QUARTA

Les associacions que tenen la consideració d'entitats de participació ciutadana a què es refereix la Llei 8/1987, de 15 d'abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya, es regeixen, en els seus aspectes generals, per les normes contingudes en aquesta Llei.
 

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

Les associacions existents objecte d'aquesta Llei han d'adaptar-hi llurs Estatuts en el termini de cinc anys des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

El Registre d'Associacions notificarà a les associacions inscrites sobre allò disposat a l'apartat anterior i els oferirà la informació i l'assessorament necessaris oer facilitar l'adaptació.
 

DISPOSICIONS FINALS

PRIMERA

Es faculta el Govern de la Generalitat i els Conselleres competents per raó de la matèria, perquè en l'àmbit de les respectives competències, dictin les normes necessàries per al desplegament i l'aplicació d'aquesta Llei; en especial pel que fa a tot allò determinat i previt en els seus articles 7, 8, 10 i 11.
 

SEGONA

Aquesta Llei entrarà en vigor al dia següent de l'aprovació dels Pressupostos de la Generalitat per al 1996.
 

Palau del Parlament, 17 de gener de 1996

Higini Clotas i Cierco

Portaveu

 

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda