Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Projecte de llei d' associacions

Anterior Amunt Següent

 
Projecte de llei d'associacions

(BOPC núm. 49, de 13 de maig de 1996)

Text presentat

Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 07.05.1996
 

A LA MESA DEL PARLAMENT
 

Joan­Ignasi Puigdollers i Noblom, Secretari del Govern i de Relacions amb el Parlament,
 

CERTIFICO:
 

Que en la sessió del Govern de la Generalitat de Catalunya, celebrada el dia 30 d'abril de 1996, es va prendre, entre d'altres, l'acord que es reprodueix a continuació:

"A proposta de la Consellera de Justícia s'aprova l'avantprojecte de Llei d'Associacions i s'autoritza l'esmentada Consellera perquè el presenti al Parlament".

I perquè consti i als efectes oportuns, lliuro el present Certificat a Barcelona, el dos de maig de mil nou­cents noranta­sis.
 

Joan­Ignasi Puigdollers i Noblom
 

PROJECTE DE LLEI D'ASSOCIACIONS

EXPOSICIÓ DE MOTIUS
 

El dret d'associació, establert a l'article 22 de la Constitució, és un dret fonamental que fins al moment no ha estat objecte del corresponent desplegament per Llei orgànica. Aquesta Llei d'associacions, sens perjudici que es produeixi el dit desplegament, regula el règim jurídic i el foment de les associacions compreses a l'article 9.24 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, en relació amb els quals, la Generalitat té competència exclusiva: associacions de caràcter docent, cultural, artístic, benèfico-assistencial i similars, que exerceixin principalment llurs funcions a Catalunya.

Catalunya té una gran tradició associativa prou manifestada pels milers d'associacions inscrites en els diferents registres administratius de la Generalitat. El fet associatiu català ha estat decisiu per a la defensa i l'acreixement de la societat i la cultura catalana; de manera especial durant les etapes més difícils de la nostra historia com a poble i com a nació. I és que cal considerar l'acció dinamitzadora i la capacitat emprenedora de les associacions catalanes com a element fonamental de la vitalitat de la societat civil del nostre país. Aquesta intensa activitat en el camp associatiu ja va fer necessària la promulgació de la Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural.

L'element associatiu es configura així com a clau en la construcció d'una societat més participativa i com a factor essencial per al progrés social i l'avenç de Catalunya com a país.

D'acord amb el que disposa la Carta del Voluntariat a Catalunya en aquesta Llei es reconeixen els drets i els deures del voluntari que no és associat i entra en relació amb una associació i, concretament, preveu respecte de les associacions en què hi col laborin voluntaris que els estatuts en regulin unes estructures de participació i tinguin un llibre de voluntaris.

L'actual regulació de les associacions, continguda en normes estatals, pateix un greu desfasament amb la realitat de la vida associativa actual: la Llei 191/1964 de 24 de desembre, reguladora de les associacions, i el Decret 1440/1965, de 20 de maig, que la desplega, són bàsicament les normes que constitueixen la regulació vigent en matèria d'associacions. L'esmentada Llei 191/1964 és preconstitucional i ha estat parcialment derogada per la Constitució i recentment modificada per la Llei 30/1994, de 24 de novembre, de fundacions i d'incentius fiscals a la participació privada en activitats d'interès general, que dóna una nova redacció a l'article 4 de la Llei 191/1964, relatiu a la declaració d'utilitat pública de les associacions.

En l'elaboració del projecte s'ha partit de l'experiència practica de l'Administració de la Generalitat en els anys d'exercici d'aquestes competències i dels problemes plantejats per les associacions constituïdes a Catalunya, com també dels textos comparats més avançats en la matèria, i molt especialment dels treballs sobre l'anomenat Estatut de l'Associació Europea, actualment en elaboració a la Unió Europea.

El capítol 1, sota la rúbrica de "Disposicions generals", intenta donar resposta als principals problemes plantejats per les associacions en els darrers temps. S'estableix l'àmbit d'aplicació objectiu i territorial de la Llei d'acord amb l'article 9.24 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Aquest capítol parteix de la mateixa definició constitucional de les associacions i pressuposa l'eventual desenvolupament general de les associacions mitjançant una llei orgànica. L'exclou de l'àmbit d'aplicació les associacions sotmeses a una regulació especifica per raons de competència, jerarquia normativa i especialitat.

Així, es parteix de la concepció, tradicional a la cultura llatina, de l'exclusió de l'afany de lucre, alhora que es permet la constitució d'associacions d'interès general o comú dels socis. Respecte a la constitució de l'associació, es fa del principi de la llibertat estatutària l'autèntic eix vertebrador d'allò que ha de ser el dret d'associació en una societat oberta.

El capítol 3, relatiu a la inscripció registral, deixa la regulació de l'estructura i el funcionament del Registre d'Associacions per a un desplegament reglamentari. L'organització d'aquest Registre s'ha d'entendre en el marc del que disposa el Reial decret 3526/1981, de 29 de desembre, sobre traspàs de serveis de l'Estat a la Generalitat de Catalunya en matèria d'associacions.

En aquest capítol es garanteix de manera suficient els drets dels tercers i dels associats en els casos de les associacions no inscrites i d'actuació dolosa o negligentment perjudicial dels administradors.

El capítol 4, "Òrgans de l'associació i funcionament", tracta de l'assemblea caracteritzada com a òrgan fonamental de l'associació i de l'òrgan de govern que governa, gestiona i representa l'associació. En aquests articles es fan un tractament del principi estructural amb un grau de detall que permet el funcionament de les associacions amb una estructura legal mínima, a la vegada que possibilitat l'establiment de règims jurídics alternatius per via estatutària.

El capítol següent es dedica als drets i als deures dels socis i s'hi regulen unes obligacions mínimes de documentació i d'informació de la vida de l'associació, com a garantia de l'efectivitat dels drets dels socis.

El capítol 6, relatiu a la dissolució i liquidació, pretén regular de manera complerta i sistemàtica les causes de dissolució de les associacions i el procediment liquidador que s'ha de seguir. La inexistència d'una regulació detallada de la dissolució i liquidació era una de les mancances més paleses del dret d'associació fins ara vigent.

Així mateix, és remarcable la previsió sobre la destinació dels béns romanents.

En relació amb la insolvència, en aquest capítol s'estableix l'obligació de sol·licitar el concurs en el cas que es produeixi la situació d'insolvència, alhora que determina les responsabilitats corresponents si els administradors incompleixen aquesta obligació.

En l'àmbit de les responsabilitats públiques que corresponen a la Generalitat de Catalunya, es pot constatar l'existència d'una important intervenció de les associacions que, en diferents àmbits sectorials porten a terme activitats d'interès social. Aquestes entitats o l'activitat que desenvolupen han estat objecte de regulació en diverses lleis, com ara la citada de foment i protecció de la cultura tradicional i de l'associacionisme cultural, les de serveis socials o de creació d'organismes públics com l'Institut Català del Voluntariat. En tots aquests casos es pot constatar que les activitats desenvolupades són d'interès públic o social, per aquesta raó, es justifica plenament que els poders públics fomentin i donin suport a unes activitats que responen a l'expressió de valors com el de la solidaritat i el civisme, alhora que potencien la participació ciutadana i la capacitat de la societat per donar resposta a les pròpies necessitats.

Sembla oportú que la Llei d' associacions de Catalunya reguli les mesures de foment de l'associacionisme, especialment del que porta a terme aquestes tasques d'interès social i, en aquesta línia, el capítol 7 de la present Llei defineix en primer lloc les associacions que es poden beneficiar especialment de les mesures de suport i foment i, tot seguit, es concreten aquestes mesures fent referència i regulant els diferents mecanismes i beneficis dels quals poden gaudir.

Finalment, hi ha un capítol per a les associacions de caràcter especial i unes disposicions finals que obliguen les associacions inscrites que no compleixen el que estableix l'article 2 de la Llei adaptar­s' hi en el termini de tres anys des de l'entrada en vigor.
 

CAPÍTOL I

DISPOSICIONS GENERALS

ARTICLE 1. OBJECTE I ÀMBIT D'APLICACIÓ

l. Aquesta Llei té per objecte la regulació jurídica i el foment de les associacions que, d'acord amb l'article 9.24 de l'Estatut d'Autonomia, són competència exclusiva de la Generalitat Catalunya.

2. Aquesta Llei s'aplica a les associacions que tenen el domicili i exerceixen les seves funcions principalment a Catalunya i no estan sotmeses a una normativa específica que prevegi la inscripció de la seva constitució en un registre especial.
 

ARTICLE 2. NATURALESA I PRINCIPIS

l. En les associacions, tres o més persones s'uneixen de manera voluntària, lliure i solidaria per aconseguir sense afany de lucre, un fi que pot ser d' interès mutu o general, i es comprometen per a això a posar en comú els seus coneixements, la seva activitat o recursos econòmics amb caràcter temporal o indefinit.

2. La constitució d' associacions és lliure i voluntària, i s'ha de fer amb respecte al pluralisme i els principis i valors propis d'una societat democràtica. L'estructura i el funcionament de les associacions han de ser democràtics. Ningú no pot ser obligat a ingressar en una associació o a romandre­hi contra la seva voluntat.

3. En cap cas no es pot repartir el patrimoni entre els associats ni ser cedit gratuïtament a persones físiques o jurídiques amb interès lucratiu.
 

ARTICLE 3. RÈGIM JURÍDIC

l. Pel que fa a la constitució, la inscripció i les obligacions documentals, les associacions incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei es regeixen:

a) Per les normes establertes a la Llei.

b) Per les disposicions reglamentaries dictades en el seu desplegament.

2. Pel que fa al règim intern, es regeixen:

a) Per la Llei.

b) Pels seus estatuts, sempre que no estiguin en contradicció amb la Llei.

c) Pels acords que adopten vàlidament els òrgans de govern.
 

CAPÍTOL 2

CONSTITUCIÓ DE L ASSOCIACIÓ

ARTICLE 4. CONSTITUCIÓ

l. Poden constituir les associacions i ser­ne membres:

a) Les persones físiques majors d'edat i els menors emancipats.

b) Les persones jurídiques privades i públiques.

c) Els menors d'edat quan es tracta d'associacions juvenils.

2. No obstant això, una associació no juvenil també pot tenir socis menors d'edat, els quals, a més d'actuar per mitjà dels seus representants legals en els actes jurídics per als quals no tinguin capacitat d'obrar i per exercir el dret de vot. Poden també tenir veu en les assemblees generals si ho estableixen els estatuts.
3. L'acord de constitució ha de constar en acta pública o privada, que ha de contenir:

a) El lloc i la data en que s'ha estès, i el nom, els cognoms, l'edat, el número de document nacional d'identitat, el domicili i la signatura dels socis fundadors, si són persones físiques, i també i ha de constar la designació dels primers membres de l'òrgan de govern de l'associació.

b) La voluntat dels fundadors de constituir 1' associació.

c) L'aprovació i el text dels estatuts pels quals s'ha de regir l'associació.

d) Si algun associat és persona jurídica, l'acta de constitució ha d'incloure, a més de la denominació, el seu domicili i el NIF; una còpia de l'acord vàlidament adoptat per l'òrgan competent en el qual s'exposi la seva voluntat d'associar­se; i la designació de la persona física que la representarà.
 

ARTICLE 5. ESTATUTS

En els estatuts de l'associació, que han d'estar datats i han de dur la signatura de tots els socis fundadors o bé, si escau, les del president i el secretari, hi han de constar almenys:

a) La denominació.

b) El domicili social.

c) La durada, quan no es constitueix per temps indefinit.

d) L'àmbit territorial en que ha de desenvolupar principalment les seves activitats.

e) Els fins que es proposa.

f) Els requisits que s'han de complir per adquirir la condició de socis i el procediment d'admissió, les classes de socis i els supòsits, i el procediment del règim disciplinari i de pèrdua de la condició de soci.
g) Els drets i deures dels socis.

h)En aquelles associacions on, entre el seu voluntariat, es doni la col·laboració de persones no associades, i, especialment en aquelles on es doni una prevalença d'aquest model, caldrà desenvolupar­hi estructures de participació que garanteixin els drets i deures dels voluntaris.

i) L'estructura i les competències de l'òrgan de govern, les condicions de nomenament i de destitució dels seus membres i la durada dels càrrecs, que no pot excedir de cinc anys.

j) La forma i els requisits per a la convocatòria d'assemblea general ordinària i extraordinària i la forma de designar­ne president i secretari.

k) Les regles segons les quals han de deliberar i prendre decisions els òrgans col·legiats.

l) El procediment de modificació d'estatuts que sempre s'ha d'acordar en assemblea general.
m) El règim econòmic.

n) Els supòsits de dissolució i la destinació del patrimoni social.
 

ARTICLE 6. DOMICILI

1. El domicili de l'associació s'ha de situar a Catalunya en el lloc on radica la seva seu central o bé on duu a terme habitualment les seves activitats principals.

2. Si el domicili registrat no coincideix amb el que correspondria d'acord amb l'apartat anterior, els tercers poden considerar com a domicili qualsevol d'aquests.
 

ARTICLE 7. DENOMINACIÓ

1. La denominació ha de contenir l'expressió "associació" i no pot:

a) Coincidir o semblar­se a les d'altres associacions ja inscrites, de manera que indueixi a confusió.

b) Induir a error pel que fa a la naturalesa de l'associació, en especial mitjançant l'adopció de paraules o conceptes propis de persones jurídiques diferents.

c) Incloure expressions contraries a la llei, a l'ordre públic o als bons costums.

2. A més a més, les associacions poden tenir símbols d' identificació.
 

ARTICLE 8. FEDERACIONS I CONFEDERACIONS

1. Per a la consecució de fins similars, les associacions i les federacions es poden unir per formar, respectivament, federacions i confederacions, d'acord amb els requisits que estableix aquesta Llei per a la constitució vàlida d'associacions.

2. De la mateixa manera que en el cas de les associacions, l'organització i el funcionament han de ser democràtics.

3. Cal aplicar a les federacions i confederacions no inscrites les mateixes normes que a les associacions d'igual caràcter.
 

CAPÍTOL 3

INSCRIPCIÓ DE L ASSOCIACIÓ
 

ARTICLE 9. INSCRIPCIÓ REGISTRAL

1. El Registre d'Associacions és públic.

2. Les associacions que determina l'article 1 d'aquesta Llei, i que s'han constituït d'acord amb el que estableixen els articles anteriors s'han d'inscriure, a l'únic efecte de publicitat, en el Registre d'Associacions de la Generalitat de Catalunya.

3. La inscripció es fa en virtut de document públic o privat i únicament pot ser denegada si el document no s'ajusta a les disposicions de la llei.

4. S'hi han d'inscriure: la constitució i la dissolució de l'associació, les modificacions dels estatuts, el nomenament i cessament dels membres de l'òrgan de govern, la declaració judicial de nul·litat i del concurs de creditors, i el nomenament i separació dels liquidadors.
5. L'estructura i funcionament del Registre s'ha de determinar reglamentàriament.
 

ARTICLE 10. FUNCIONS DEL REGISTRE D'ASSOCIACIONS

1 . El Registre d'Associacions ha de trametre comunicació de la inscripció de les associacions regulades per aquesta Llei i de les altres inscripcions que faci als registres i censos que siguin procedents dels diferents departaments de la Generalitat i, si l'associació ho sol·licita, als d'aquells consells comarcals, municipis i d'altres administracions que indiqui, a fi que tingui els efectes pertinents.
En tot cas, s'ha d'establir un sistema d'informació comú dins de l'Administració de la Generalitat que garanteixi que amb l'única inscripció al Registre d'associacions es produeixen els efectes d'inscripció a tots els altres òrgans.

2. El Registre d'Associacions custodia i conserva els documents que se li presenten i que serveixen de suport als assentaments.

3. La publicitat del registre es fa efectiva mitjançant manifestació dels llibres, certificació del contingut dels assentaments, per nota simple informativa o per còpia dels assentaments i dels documents dipositats al Registre.

4. El Registre d'Associacions ha d'estar actualitzat i ha de facilitar les dades generals per fer estudis i investigacions requerides a la realitat associativa.
 

ARTICLE 11. ASSOCIACIONS NO INSCRITES. ACTIVITATS DE RECAPTACIÓ PÚBLICA

1. Els qui actuen en nom d'una associació no inscrita responen personalment i solidàriament de les obligacions que en resultin.

2. La responsabilitat esmentada en l'apartat anterior cessa si la inscripció se sol·licita dins de l'any posterior a la constitució de l'associació i n'accepta les obligacions resultants en el termini de tres mesos posteriors a la inscripció.

3. L'associació respon dels actes indispensables per constituir­se i dels fets pels fundadors d'acord amb els estatuts i previstos per la fase anterior a la inscripció.

4. Sens perjudici això, tenen la responsabilitat establerta a l'apartat 1 d'aquest article els qui, actuant en nom d'associacions no inscrites o inscrites, facin subscripcions o col·lectes públiques, festivals benèfics o iniciatives anàlogues, sense tenir­ne l'autorització o els permisos establerts.
 

CAPÍTOL 4

ÒRGANS DE L'ASSOCIACIÓ I FUNCIONAMENT
 

ARTICLE 12. ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT

En les associacions hi ha d'haver, com a mínim, els òrgans següents:

A) Una assemblea general d'associats, sobirana. que s'ha de reunir almenys un cop l'any i ha de tenir les competències següents:

a) La modificació dels estatuts.

b) L'elecció i la separació dels membres de l'òrgan de govern i el control de la seva activitat.

c) L'aprovació del pressupost anual i la liquidació de comptes anuals.

d) La dissolució de l'associació.

e) La federació amb altres associacions o la separació.

f) La sol·licitud de la declaració d'utilitat pública.

g) L'aprovació del reglament de règim interior.

h) La baixa o separació definitiva, amb un expedient previ, dels associats.

i) El coneixement de les sol·licituds presentades per ser soci i també de les altes i baixes d'associats.

B) Un òrgan de govern que governi, gestioni i representi els interessos de l'associació d'acord amb les disposicions i les directrius de l'assemblea general, tenint en compte que les facultats d'aquest òrgan s'estenen amb caràcter general a tots els actes propis de l'objecte social, sens perjudici que els estatuts en puguin determinar d'altres per als quals es requereixi l'autorització expressa de l'assemblea.
 

ARTICLE 13. CONVOCATÒRIA I CONSTITUCIÓ DE L'ASSEMBLEA

1. L'assemblea, la convoca l'òrgan de govern d'acord amb els requisits que determinen els estatuts, mitjançant una convocatòria que ha de contenir, com a mínim, l'ordre del dia, el lloc, la data i l'hora de la reunió en primera convocatòria. És potestativa una segona convocatòria.

2. Llevat que els estatuts no ho disposin altrament, la convocatòria s'ha de comunicar 15 dies abans de la data de la reunió, individualment i mitjançant un escrit adreçat al domicili que consti en la relació de socis actualitzada que ha de tenir l'associació.

3. Si els estatuts no indiquen una altra cosa, l'òrgan de govern pot convocar l'assemblea general amb caràcter extraordinari sempre que ho consideri convenient, i ho ha de fer quan ho sol·liciti un nombre d'associats no inferior al 10%; en aquest cas, l'assemblea ha de tenir lloc dins del termini de 25 dies a comptar de la sol·licitud, si els estatuts no en fixen un de diferent.

4. Si els estatuts no ho disposen altrament, l'assemblea general es constitueix vàlidament, en primera convocatòria, quan hi són presents o representats almenys la meitat més un dels socis i, en segona convocatòria, potestativament, mitja hora més tard, sigui quin en sigui el nombre o el que estableixin els estatuts.

5. Els estatuts poden establir un mínim no superior al 10% dels associats per sol·licitar a l'òrgan de govern la inclusió en l'ordre del dia d'un o més assumptes per tractar. A manca de previsió estatutària, el mínim serà el 10% dels socis. La sol·licitud també es pot fer directament a l'assemblea, que decideix el que considera convenient, però únicament pot adoptar acords respecte dels punts no inclosos a l'ordre del dia comunicat a la convocatòria si així ho decideix una majoria de 3/4 parts dels presents.

6. L'assistència de tots els associats deixa sense efecte qualsevol irregularitat en la convocatòria, si així ho preveuen els estatuts.
7. Llevat que els estatuts no ho disposin altrament, el president i el secretari de l'assemblea han de ser designats a l'inici de la reunió pels associats presents o representats.
 

ARTICLE 14. LA VOTACIÓ EN L'ASSEMBLEA

1. Llevat que els estatuts no ho disposin altrament, els acords s'han de prendre per majoria simple dels socis presents o representats, encara que els estatuts poden exigir el vot favorable més qualificat per a la disposició o alienació de béns, la modificació dels estatuts, la dissolució de l'entitat, la sollicitud de declaració d'utilitat pública i l'acord per constituir una altra entitat o formar­ne part. L'elecció dels membres de la junta directiva o de qualsevol altre òrgan només requereix el vot favorable de la majoria dels socis presents o representats i, si hi ha més d' una candidatura, surt elegida la que obtingui major nombre de vots. En tot cas, les candidatures que formalment es presentin tenen dret a una còpia del llistat de socis, amb expressió del domicili, certificada pel secretari de l'òrgan de govern.

2. S'ha d'estendre acta de les reunions i acords de l'assemblea, la qual ha d'incloure la data de la reunió, la llista dels assistents, els assumptes tractats i els acords adoptats i ha de ser signada per les persones que designin els estatuts i, en tot cas, pel secretari, amb el vistiplau del president.
 

ARTICLE 15. IMPUGNACIÓ D'ACORDS

1. Són impugnables els acords de l'assemblea contraris a les lleis o als estatuts i els que lesionin, en benefici d'un o més associats o de tercers, els interessos de l'associació.

2. Els associats i qualsevol persona que acrediti un interès legítim, estan legitimats per impugnar els acords contraris a les lleis. L'acció caduca en el termini d'un any a partir de la presa de l'acord.

3. Els associats assistents a l'assemblea que hagin fet constar en acta la seva oposició a l'acord, els associats absents, els que hagin estat privats illegítimament del dret de vot, com també els membres de l'òrgan de govern, poden impugnar la resta dels acords esmentats a l'apartat primer. L'acció caduca en el termini de quaranta dies a partir de la presa de l'acord.

4. Qui hagi presentat la impugnació pot sol·licitar al Registre 1'anotació marginal de la seva existencia, justificant­la. El Registre ha de practicar l'anotació i n'ha de donar trasllat a 1'associació.
 

ARTICLE 16. QÜESTIONS SUSCITADES EN VIA ADMINISTRATIVA I JURISDICCIONAL

1. En totes les qüestions que se suscitin en via administrativa sobre el règim de les associacions és d' aplicació l'ordenament sobre procediment administratiu comú i, si escau, sobre la jurisdicció contenciosa administrativa.

2. En totes les altres qüestions en que no sigui part l'Administració serà competent la jurisdicció ordinaria amb aplicació, en el seu cas, de la legislació reguladora de la protecció jurisdiccional dels drets fonamentals de la persona.
 

ARTICLE 17. COMPETÈNCIA I ESTRUCTURA DE L'ÒRGAN DE GOVERN

1. L'òrgan de govern d'una associació és el que la governa, la gestiona i la representa dins i fora de judici.

2. La representació s'estén a tots els actes compresos en l'objecte de l'associació. Nogensmenys, els estatuts poderi determinar les operacions per a les quals calgui l'autorització expressa de l'assemblea.

3. L'associació queda obligada envers els tercers que hagin actuat de bona fe i sense ignorància inexcusable, fins i tot quan resulti dels estatuts que l'acte no està inclòs en l'objecte social.

4. Els estatuts estableixen l'estructura de l'òrgan de govern i l'atribució del poder de representació als administradors.

5. Si els estatuts no ho prohibeixen, l'òrgan de govern pot delegar les seves funcions en un o més dels membres i nomenar apoderats generals o especials. Mai no són delegables la formulació dels comptes ni qualsevol altre acte que necessiti l'autorització de l'assemblea.
 

ARTICLE 18. NOMENAMENT, DURADA I SEPARACIÓ

1. Els estatuts fixen els requisits per poder ser membres de l'òrgan de govern, com també la durada de l'exercici del càrrec i la possibilitat de reelecció.

2. L'assemblea nomena els membres d'aquest organ, els quals entren en funcions després d'haver acceptat el càrrec.

3. L'assemblea pot acordar en qualsevol moment la separació d'un o de tots els membres de l'òrgan de govern de les seves funcions. Els estatuts poden condicionar la separació a l'existencia de causa justa.

4. El nomenament i el cessament s'han de notificar al Registre d'Associacions a fi que en quedi constància.
 

ARTICLE 19. FUNCIONAMENT

L'òrgan de govern pot establir les regles sobre el seu propi funcionament i, en particular, els càrrecs que l'han de compondre i les funcions corresponents, els requisits de convocatòria i constitució de les seves reunions, i la manera de deliberar i prendre acords, tret que els estatuts ho determinin expressament.
 

ARTICLE 20. ACTES I IMPUGNACIÓ D'ACORDS

1. Els acords de l'òrgan collegiat de govern s'han de fer constar per escrit. L'acta ha de ser signada pel secretari, amb el vistiplau del president.

2. Aquests acords poden ser impugnats per qualsevol membre de l'òrgan de govern en el termini de trenta dies des que s'adoptin, i pel 10% dels associats en el termini de trenta dies des que en prenguin coneixement.

3. Els tràmits per a la impugnació i la constància registral són els mateixos que els establerts per a la impugnació dels acords assemblearis.
 

ARTICLE 21. EXERCICI DEL CÀRREC I RESPONSABILITAT

1. Els membres de l'òrgan de govern exerceixen les seves funcions amb la diligència d'un representant lleial, segons estableix la Llei i els estatuts.

2. Els membres de 1'òrgan de govern exerceixen el seu càrrec gratuïtament, però tenen dret a la bestreta i al reemborsament de les despeses, degudament justificades, com també a la indemnització dels danys que se' n derivin. S'actua d'igual manera quan un altre associat duu a terme una funció o un encàrrec determinat.

3. Els membres de l'òrgan de govern responen davant l'associació, els associats i els tercers pels actes o omissions contraris a les lleis o als estatuts com també pels danys causats dolosament o negligentment.

4. Si hi ha més d'un administrador, tots responen solidàriament pels actes o omissions esmentats a l'apartat anterior, tret dels que provin que no han participat en la seva realització i l'execució i que desconeixen que existien o que, tot i coneixer­los, van fer tot el possible per evitar­ne la realització o, almenys, s'hi van oposar expressament.

5. No poden formar part de l'òrgan de govern aquells associats que desenvolupen una activitat retribuïda per a l'associació, amb l'excepció del secretari, el qual, tanmateix, en aquest cas no té dret de vot en els acords de l'òrgan de govern.
 

CAPÍTOL 5

DRETS I DEURES DELS ASSOCIATS
 

ARTICLE 22. DRETS DELS ASSOCIATS

Són drets mínims dels associats, la condició dels quals únicament pot ser transmissible si els estatuts ho permeten, els següents:

a) Assistir a les assemblees generals i participar­hi. Si els estatuts ho disposen, l'associat pot autoritzar una altra persona perque el representi. La forma d'aquesta representació serà la determinada als estatuts o, si no ho preveuen, ho serà en la forma determina a les lleis.

b) Votar a l'assemblea.

1. Tot associat disposa d'un vot a l'assemblea. Els estatuts de les associacions interès particular i d'aquelles en que persones jurídiques tinguin la condició de soci poden establir sistemes de vots ponderats.

2. Els estatuts poden admetre el vot per correspondència i, en aquest cas, n'han de determinar l'exercici.

3. L'associat no pot exercir el dret de vot en la presa de decisions sobre aquells assumptes en que es trobi en una situació de conflicte d'interessos personals o patrimonials amb l'associació, ni mentre desenvolupi un treball remunerat per a l'associació.

Incidentalment i en votació separada i secreta, l'assemblea ha de decidir sobre la qüestió, a petició de qualsevol dels assistents.

c) Ser informats de la marxa de l'associació, de la identitat dels altres membres de l'associació, de l'estat de comptes i, amb anterioritat, d'aquells assumptes que s'hagi previst tractar en les assemblees i verbalment durant l'assemblea. Els membres de l'òrgan de govern han de proporcionar la informació sol licitada, tret que, segons el seu parer, aquesta informació perjudiqui els interessos de l'associació. Aquesta excepció no és procedent quan sol·liciten la informació almenys el 10% dels associats.

d) Ser escoltats amb caràcter previ a l'adopció de mesures disciplinaries i, prèviament, haver estat informats de les causes que les motiven, les quals només es poden fundar en l'incompliment dels deures com a associat.

e) Posseir un exemplar dels estatuts vigents i del reglament de règim intern, si existeix.

f) Consultar els llibres de l'associació.

g) Ser elector i elegible per formar part dels òrgans de l'associació.
 

ARTICLE 23. DEURES DELS ASSOCIATS

Són deures dels associats:

1. Comprometre's amb les finalitats de l'associació i cooperar­hi.

2. Contribuir al sosteniment de les despeses de l'associació amb el pagament de quotes, derrames i altres aportacions economiques i personals previstes pels estatuts i aprovades d'acord amb aquests.

3. Acatar i complir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de govern de l'associació.
 

ARTICLE 24. OBLIGACIONS DOCUMENTALS DE L'ASSOCIACIÓ

1. Com a garantia de l'efectivitat dels drets dels socis i dels tercers que estableixin relacions amb les associacions, aquestes han de portar un llibre de registre dels associats, un llibre d'actes i els llibres de comptabilitat adequats a les activitats que realitzi. Aquests llibres han d'estar a disposició dels socis.

2. En aquelles associacions on col·laborin voluntaris no associats, s'ha de també portar un llibre de voluntaris.
 

CAPÍTOL 6

DISSOLUCIÓ I LIQUIDACIÓ
 

ARTICLE 25. DISSOLUCIÓ

Les associacions poden dissoldre per les causes següents:

a) Resolució judicial.

b) Acord de l'assemblea general.

c) Expiració del termini fixat en els estatuts o realització del fi per al qual es va constituir o impossibilitat d'assolir­lo.

d) Baixa dels associats de forma que quedin redults a menys de tres socis.

e) Paralització dels òrgans socials de manera que en resulti impossible el funcionament.

f) Declaració judicial del concurs de l'associació.

f) Qualsevol altra causa establerta en els estatuts.
 

ARTICLE 26. ACORDS DE L'ASSEMBLEA SOBRE LA DISSOLUCIÓ

1. En els supòsits previstos a les lletres c), e) i g) de l'article anterior, la dissolució requereix l'acord de l'assemblea.

2. L'òrgan d'administració ha de convocar l'assemblea tot seguit que conegui l'existencia de qualsevulla d'aquestes causes. Qualsevol associat pot sol·licitar als administradors la convocatòria de l'assemblea, si estima que s'ha produït alguna d'aquestes causes. L'assemblea ha d' acordar la dissolució o el que sigui necessari per remoure'n la causa.

3. Si l'assemblea no ha estat convocada, no ha tingut lloc o no ha adoptat cap dels acords pr~stos a l'apartat anterior, qualsevol interessat pot instar el jutge de primera instància del domicili social perquè dissolgui 1'associació.
 

ARTICLE 27. LIQUIDACIÓ

1. La dissolució de l'associació obre el període de liquidació, fins a la fi del qual l'entitat conserva la personalitat jurídica.
2. Els membres de l'òrgan de govern al moment de la dissolució esdevenen liquidadors, llevat que els estatuts estableixin una altra cosa o bé els designi l'assemblea o el jutge que, si s'escau, resolgui sobre la dissolució.
 

ARTICLE 28. OPERACIONS DE LIQUIDACIÓ

Correspon als liquidadors:
a) Vetllar per la integritat del patrimoni de l'associació i dur­ne els comptes.
b) Concloure les operacions pendents i efectuar les noves que siguin necessaries per a la liquidació.

c) Cobrar els crèdits de l'associació.

d) Liquidar el patrimoni i pagar els creditors.
e) Aplicar els béns sobrants de 1' associació als fins que els estatuts estableixin que mai no poden consistir en el repartiment entre els associats o qualsevol persona física o jurídica d'interès particular. Si no hi ha previsió estatutària, aquests béns s'han de destinar a la realització de fins anàlegs en interès d'altres associacions, l'objecte de les quals sigui similar al de 1'associació en liquidació o, si en l'àmbit principal d'actuació no n'hi ha, a d'altres entitats sense ànim de lucre amb finalitats semblants.

f) Sol·licitar la cancel·lació dels assentarnents registrals.
 

ARTICLE 29. OBLIGACIÓ DE SOL·LICITAR EL CONCURS

1. En cas d'insolvència de l'associació, I'òrgan de govern o, si és el cas, els liquidadors, ha de promoure tot seguit el concurs de l'associació davant el jutge competent.

2. Si demoren injustificadament aquesta sollicitud, han de respondre solidariament davant dels creditors de l'associació pels danys que es derivin.
 

CAPÍTOL 7

UTILITAT PÚBLICA I FOMENT DE L'ASSOCIACIONISME
 

ARTICLE 30. UTILITAT PÚBLICA

1. Les associacions constituïdes per assolir un fi comú d'interès general poden ser reconegudes d'utilitat pública, d'acord amb el procediment vigent.

2. Les associacions declarades d'utilitat pública tenen dret a esmentar aquesta qualificació en tots els seus documents i gaudeixen dels beneficis fiscals, economics, administratius i processals que en cada cas s'estableixin. Així mateix, poden ser escoltades en la preparació de disposicions generals relacionades directament amb la seva activitat i en 1'establiment de programes d'acció o noves directrius de transcendència per a aquestes associacions.
 

ARTICLE 31. FOMENT DE L'ASSOCIACIONISME

1. Les administracions públiques de Catalunya han de promoure l'associacionisme i facilitar el desenvolupament de les associacions que persegueixen finalitats d'interès social, tot respectant­ne la llibertat i 1'autonomia respecte dels poders públics.

2. Les associacions declarades d'utilitat pública en els termes establerts a l'article anterior i aquelles que, tenint o no aquesta condició, duguin a terme activitats d'interès social, tenen accés a les mesures de suport econòmic, de suport tècnic, formació, assessorament i a altres ajudes similars a les esmentades que estableixin les administracions públiques de Catalunya.

3. Als efectes del que disposa aquesta Llei, s'entén per associació d'interès social aquella les finalitats estatutàries de la qual estiguin orientades a la satisfacció d'interessos que transcendeixin els dels propis associats i que realitzin habitualment i preferentment actuacions en benefici de tercers.

4. Les administracions públiques de Catalunya poden preveure, en els ordenaments tributaris respectius, beneficis adreçats a les associacions d'interès social així com a les que hagin estat declarades d'utilitat pública.
5. L'Administració de la Generalitat ha de fomentar la creació i utilització de mecanismes extrajudicials de resolució dels conflictes que es plantegin en l'àmbit d'actuació de les associacions.
 

ARTICLE 32. SUBVENCIONS

1. Les administracions públiques de Catalunya, en l'ambit de les competències respectives i segons les disponibilitats pressupostàries, atorgaran subvencions i altres ajuts econòmics a les associacions d'intcres social per a Catalunya.

2. Les subvencions s'han de determinar tenint en compte la rellevància per a l'interès general de les activitats corresponents.

3. En qualsevol cas, l'atorgament i la posterior gestió de les subvencions i ajuts, s'ha d'ajustar als principis següents:

a) La concurrència de totes les associacions interessades, mitjançant la convocatòria pública corresponent.

b) L'establiment dels criteris mínims per resoldre la distribució de les subvencions.

c) La previsió dels mecanismes necessaris que permetin comprovar la correcta aplicació de les subvencions en els termes i condicions en què van ser atorgats.

4. Només es pot excepcionar el principi de concurrència per circumstàncies que justifiquin 1'atorgament directe de les subvencions i amb subjecció al que disposi la normativa vigent en matèria de subvencions.

5. Els administradors de les associacions són responsables de la gestió de les subvencions en cas d'incompliment de les condicions d'aplicació previstes.
 

CAPÍTOL 8

ASSOCIACIONS DE CARÀCTER ESPECIAL

ARTICLE 33

Les associacions d'aquest capítol es regulen pel règim general establert en aquesta llei amb les especificacions que per a cadascuna es determinen en els articles següents:
 

ARTICLE 34. ASSOCIACIONS JUVENILS

Són associacions juvenils les que es regeixen per aquest llei i observen les particularitats següents:

a) La condició de soci de ple dret s'adquireix a partir dels 14 anys, si bé els menors d'aquesta edat poden pertànyer a l'associació si els estatuts ho permeten, i, en tot cas, amb veu però sense vot, i es perd la condició d'associat en complir 30 anys.

b) En l'acta de constitució han de figurar, com a socis fundadors, almenys dues persones majors d'edat o dos menors emancipats.

c) Les associacions juvenils han de disposar d'un òrgan gestor elegit per l'assemblea general i integrat per un mínim de dues persones majors d'edat, amb la finalitat de suplir la falta de capacitat d'obrar dels organs rectors de l'associació en tots els casos en que sigui necessari. La constitució inicial i les renovacions següents, totals o parcials, de l'òrgan gestor, s'han de comunicar al Registre perquè hi constin degudament.

d) No obstant el que s'exposa a l'apartat c) d'aquest article, els menors d'edat de l'associació que pertanyin als òrgans directius, de conformitat amb el que estableixin els estatuts, poden actuar davant les administracions públiques per a l'exercici dels drets que confereixi a aquestes associacions l'ordenament jurídic administratiu.

e) En la denominació d'aquestes associacions, hi han de constar les expressions "juvenil" o "de joves", o similars.
 

ARTICLE 35. ALTRES ASSOCIACIONS DE CARÀCTER ESPECIAL

1. Les associacions d'alumnes i de pares d'alumnes previstes i regulades en la legislació educativa es regeixen, en els aspectes generals, per les normes contingudes en aquesta Llei. No són d'aplicació a les associacions d'alumnes les prescripcions relatives a les edats, fixades en l'article anterior de la present Llei.

2. Les associacions d'usuaris i consumidors previstes en la Llei 3/1993, de 5 de març, de l'Estatut del consumidor es regeixen, en els aspectes generals, per les normes contingudes en aquesta Llei.

3. Les associacions de caracter cultural es regeixen, en els aspectes generals, per les normes contingudes en aquesta Llei, sens perjudici de l'aplicació de la legislació específica.

4. Les associacions que tenen la consideració d'entitats de participació ciutadana a què es refereix la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, es regeixen, en els aspectes generals, per les normes contingudes en aquesta Llei.
 

DISPOSICIONS FINALS.

1. Queden derogades totes les disposicions de caràcter general que siguin contràries al que disposa aquesta Llei.

2. Queden sense efecte totes les disposicions estatutaries i/o de reglaments de règim interior de les associacions que s'oposin a aquesta Llei, que han de ser suplertes, en el cas que hi hagi alguna llacuna, pel que la Llei estableix.

3. Sens perjudici de la disposició anterlor, els estatuts de les associacions inscrites, que no s'ajustin a allò que estableix l'article 2 d'aquesta Llei, han d'adaptar els estatuts en el termini de tres anys des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

4. Es faculta el Govern de la Generalitat i els consellers competents per raó de la matèria, perquè en 1' àmbit de les competències respectives, dictin les normes necessaries per al desplegament i l'aplicació d'aquesta Llei, en especial pel que fa a tot allo que sigui relatiu a l'organització i el funcionament del Registre; a les obligacions documentals de les associacions i al foment de l'associacionisme.

 

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda