Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Projecte de llei de règim jurídic de les associacions

Anterior Amunt Següent

 

Projecte de llei de règim jurídic de les associacions

(BOPC núm. 242, de 21 de juny de 1994)

Admissió a tràmit: Mesa del 14.06.1994

 
Exposició de motius


Catalunya té una gran tradició associativa prou manifestada pels milers d'associacions inscrites en els diferents registres administratius de la Generalitat. Aquesta intensa activitat en el camp associatiu ja va fer necessària la promulgació de la Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i promoció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural.

El decalatge entre una vida associativa molt rica i una legislació estatal ­continguda en la Llei 191/1964, de 24 de desembre, d'associacions, i el Decret 1440/65, de 20 de maig, que la desplega­ que és preconstitucional i que ha estat parcialment derogada per la Constitució espanyola, fa necessària una nova regulació de la matèria. Fins al moment actual, l'article 22 de la Constitució no ha estat objecte de desplegament per la Llei orgànica corresponent. Sens perjudici que aquest es produeixi, aquest Projecte de Llei té com a finalitat règim jurídic de les associacions sobre les quals la Generalitat de Catalunya, d'acord amb el que disposa l'article 9.24 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, té competència exclusiva: associacions de caràcter docent, cultural, artístic, benèfico-assistencial i similars, que exerceixin les seves funcions principalment a Catalunya.

En l'elaboració del Projecte s'ha partit de l'experiència practica i dels problemes de les associacions constituïdes a Catalunya, com també dels textos comparats més avançats en la matèria, i molt especialment dels treballs sobre l'anomenat Estatut de l'Associació Europea, actualment en elaboració a la Unió Europea.

En el capítol 1, sota la rúbrica de Disposicions generals, l'article 1 intenta donar resposta als principals problemes plantejats per les associacions en els darrers temps. Així, aquest article del Projecte parteix de la concepció estructural, és a dir corporativa, de les associacions, tot i que inclou la característica causal, tradicional a la cultura llatina, de l'exclusió de l'afany de lucre, alhora que permet la constitució d'associacions d'interès general o particular. La qüestió, relacionada amb l'objecte de l'associació, relativa a si aquesta pot dur a terme una activitat econòmica, es resol admetent aquesta possibilitat sempre que no en constitueixi l'objecte principal. Igualment, l'article 1 aclareix que els associats no responen personalment dels deutes de l'associació, qüestió que s'havia presentat repetidament en la pràctica quotidiana; la regla s'ha de relacionar amb les establertes pels articles 14 i 34, que garanteixen de manera suficient els drets dels tercers i dels associats mateixos en els casos de les associacions no inscrites i d'actuació dolosa o negligentment perjudicial dels administradors.
L'article 2 estableix l'àmbit d'aplicació objectiu i territorial de la Llei, d'acord amb l'article 9.24 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. L'article pressuposa l'eventual desenvolupament general de les associacions mitjançant una Llei orgànica, i no interfereix en les associacions sotmeses a una regulació específica, per raons de competència, jerarquia normativa i especialitat.

Els articles restants del capítol 1 integren l'ordenament jurídic de les associacions en matèria d'eficàcia dels drets fonamentals entre particulars, denominació, utilitat pública, domicili, caràcter personal de la qualitat d'associat, relacions amb l'Administració pública i unions d'associacions, d'acord amb els criteris normatius més experimentats en els països de la nostra àrea cultural. Cal destacar la posició presa en relació amb el tema de l'eficàcia entre particulars de les normes de la Constitució espanyola sobre drets fonamentals. Aquestes normes no només vinculen els poders públics sinó també els particulars, però la intensitat d'aquesta eficàcia és diferent en l'un cas i en l'altre. La redacció emprada obliga l'intèrpret a entendre aquesta Llei, com qualsevol altra, dins del marc dels valors constitucionals, i significa la incorporació explícita de la doctrina establerta pel Tribunal Constitucional sobre l'abast de l'eficàcia dels drets fonamentals en les relacions entre particulars.

El capítol 2, relatiu a la Constitució de l'associació, desenvolupa la concepció estructural o corporativa de l'associació, i fa del principi de la llibertat estatutària l'autèntic eix vertebrador d'allò que ha de ser el Dret d'associació en una societat oberta. Molt específicament es resolen les qüestions tradicionalment plantejades al voltant de la personalitat jurídica (article 10.1) i el règim de associacions no inscrites (article 14). Cal remarcar que la regulació de l'estructura i el funcionament del Registre d'Associacions es, remet a un desplegament reglamentari. L'organització d'aquest Registre s'ha d'entendre en el marc del que disposen el Reial decret 3526/1981, de 29 de desembre, sobre traspàs de serveis de l'Estat a la Generalitat de Catalunya en matèria d'associacions; l'Ordre de 20 d'abril de 1982, d'atribució provisional de competències en matèria d'associacions; el Decret 159/1984, de 19 de juny, pel qual se suprimeix el Departament Adjunt a la Presidència i pel qual s'adscriu la Direcció General d'Associacions i Fundacions al Departament de Justícia; el Decret 8/1985, de 14 de gener, de reestructuració del Departament de Justícia; el Decret 100/1987, de 20 de febrer, de reestructuració orgànica del Departarnent de Justícia, modificat pel Decret 200/1987, de 20 de maig, i que ha estat objecte de desplegament per l'Ordre de 14 de juny de 1988.

El capítol 3, Òrgans de l'associació, tracta de l'assemblea, caracteritzada com a òrgan fonamental de l'associació, i de òrgan d'administració, que governa i representa l'associació. En els seus articles es fa un tractament del principi estructural amb un grau de detall que permet el funcionament de les associacions amb una estructura legal mínima, a la vegada que possibilita l'establiment de règims juridics alternatius per via estatutària. Es pretén així compaginar la noció d'estructura corporativa, pròpia de la nostra tradició, amb la més amplia llibertat d'associació.

El capitol 4 estableix unes obligacions mínimes d'organització i d'informació de la vida de l'associació que reglamentàriament seran desplegades en funció del nombre d'associats, del pressupost o d'altres circumstàncies.

El capítol 5, relatiu a la Dissolució i liquidació, pretén regular de manera completa i sistemàtica les causes de dissolució de les associacions i el procediment liquidador que s'ha de seguir. La inexistencia d'una regulació detallada de la dissolució i liquidació era una de les mancances més paleses del Dret d'associació fins ara vigent. Entre les particularitats del Projecte, cal destacar que s'ha considerat oportú possibilitar la reactivació de l'associació en els casos en que hagi desaparegut la causa de dissolució, sempre que aquesta no hagi estat una resolució judicial ferma sobre associacions delictives. Així mateix, lés remarcable la previsió sobre la destinació dels béns romanents.

El capítol 6, relatiu a la Insolvència, estableix l'obligació de sollicitar el concurs en el cas que es produeixi la situació d'insolvencia, alhora que determina les responsabilitats corresponents si els administradors incompleixen aquesta obligació.

La disposició transitòria estableix un termini de cinc anys, que es considera prou ampli per permetre l'adaptació dels estatuts de les associacions existents, alhora que introdueix el deure, a carrec del Registre d'Associacions, d'informar i assessorar les associacions per facilitar­ne el procés d'adaptació. La disposició final faculta el Govern i el conseller competent per raó de la matèria per desplegar aquesta Llei.

Capítol 1

Disposicions generals


Article 1. Naturalesa

1. En les associacions una pluralitat de persones s'organitza corporativament i duradorament per assolir, sense afany de lucre, un fi comú, d'interes general o particular.

2. L'objecte principal de l'associació no pot consistir en l'exercici d'una activitat econòmica.

3. Els associats no responen personalment dels deutes de l'associació.


Article 2. Àmbit d 'aplicació

Aquesta Llei s'aplica a les associacions de caràcter docent, cultural, artístic, benefico­assistencial i similars, que exerceixen les seves funcions principalment a Catalunya i que no estan sotmeses a una regulació específica.


Article 3. Principis d 'organització i funcionament

1. Les associacions que gaudeixen d'una posició dominant en el seu àmbit d'activitats han d'organitzar­se i funcionar democràticament.

2. Cap associació no pot organitzar­se o actuar de forma contrària a la dignitat de la persona.


Article 4. Denominació

La denominació de les associacions no pot:

a) incloure expressions contraries a la llei, a l'ordre públic o als bons costums;

b) consistir exclusivament en el nom de Catalunya, de les seves comarques i municipis o d'altres demarcacions territorials;

c) coincidir amb la d'una altra entitat preexistent ni assemblar­s'hi tant que indueixi a confusió sobre la identitat de l'associació, ni

d) induir a error sobre la naturalesa de l'associació.


Article 5. Utilitat pública

1. Les associacions constituïdes per assolir un fi comú d'interes general poden ser reconegudes d'utilitat pública.

2. La declaració d'utilitat pública es tramita segons disposa el paràgraf B) 7 de l'annex al Reial decret 3526/1981, de 29 de desembre, sobre traspassament de serveis de l'Estat a la Generalitat de Catalunya en matèria d'associacions, o segons el que disposi la normativa vigent en cada moment.

3. Les associacions declarades d'utilitat pública tenen dret a esmentar aquesta qualificació en tots els seus documents i gaudeixen dels beneficis fiscals, econòmics, administratius i processals que en cada cas s'estableixin. Així mateix, poden ser escoltades en la preparació de disposicions generals relacionades directament amb la seva activitat i en l'establiment de programes d'acció o noves directrius de transcendència per a aquestes associacions.

4. No poden ser declarades d'utilitat pública les associacions els estatuts de les quals disposen, per al cas de dissolució, 1'aplicació del patrimoni social als associats o a altres persones jurídiques d'interès particular.


Article 6. Domicili

1. El domicili de l'associació s'ha de situar a Catalunya, en el lloc on radiqui la seva administració central o bé on duu a terme habitualment les seves activitats principals.
2. Si el domicili registral no coincideix amb el que correspondria d'acord amb l'apartat anterior, els tercers poden considerar com a domicili qualsevol d'ells.


Article 7. Caràcter personal de la qualitat d 'associat

1. La qualitat d'associat és intransmissible, tret que els estatuts ho estableixin d'una altra manera.

2. L'associat que deixi de pertànyer a l'associació no té dret a repetir les quotes que hi hagi pagat i perd tot dret sobre el patrimoni social, sens perjudici de la seva responsabilitat per les prestacions corresponents al temps en que n'hagi estat membre.


Article 8. Relacions amb l'Administració

1. Els poders públics fomenten la constitució i el desenvolupament de les associacions.

2. Els poders públics no intervenen en la vida interna de les associacions, però l'atorgament de subvencions o la concessió d'ajuts es pot condicionar al compliment dels requisits establerts en cada cas.

3. Els poders públics assessoren les associacions inscrites i declarades d'utilitat pública en aquells afers que n'afectin el règim jurídic i econòmic, com també en les qüestions que es refereixin a les activitats que aquelles duguin a terme en el compliment dels seus fins, i els donaran el suport necessari a aquests efectes.

4. Les associacions que realitzin activitats d'interès social, d'acord amb allò que s'estableixi reglamentàriament, també podran rebre els mateixos o semblants beneficis.


Article 9. Unions d'associacions

Les associacions poden constituir unions d'acord amb els requisits establerts en aquesta Llei per a la vàlida constitució d'associacions.

Capítol 2

Constitució de l'associació


Article 10. Constitució i personalitat jurídica

1. L'associació adquireix personalitat jurídica des de l'atorgament de l'acta de la constitució.

2. Les associacions vàlidament constituïdes poden adquirir i posseir béns de qualsevol naturalesa, contreure obligacions, rebre donacions i altres liberalitats, fins i tot mitjançant la crida a la col·laboració de la població, i també comparèixer en judici.


Article 11. Acta de constitució

1. L'acta de constitució ha de contenir:

a) Els noms, els cognoms i les edats dels fundadors i dels primers administradors de l'associació, si són persones físiques, o la denominació, si són persones jurídiques; en tots dos casos hi han de figurar la nacionalitat i domicili.

b) La voluntat dels fundadors de constituir una associació.

c) Els estatuts que han de regir el funcionament de l'associació.

2. Si algun associat és persona jurídica, l'acta de constitució ha d'incloure, a més, una còpia de l'acord vàlidament adoptat pel seu òrgan competent, en el qual es palesi la seva voluntat d'associar­se i la designació de la persona física que la representarà.


Article 12. Estatuts

En els estatuts de l'associació s'ha de fer constar:

a) La denominació de 1'associació.

b) El domicili.

c) La durada, quan l'associació no es constitueixi per temps indefinit.

d) L'objecte de l'associació, descrit de manera precisa i sumària.

e) Les condicions i modalitats d'admissió, renúncia, sanció i exclusió dels associats.

f) Els drets i les obligacions dels associats i, si fos el cas, els diferents tipus d'aquests, com també els drets i les obligacions que corresponguin a cada tipus.

g) L'estructura i la competència de l'òrgan al qual es confia l'administració de 1'associació, tot determinant els administradors els quals es confereix el poder de representació i el seu règim d'actuació, com també les condicions de nomenament i destitució dels membres d'aquest òrgan.

h) Les regles segons les quals han de deliberar i adoptar les decisions els òrgans col·legiats de l'associació.

i) Les condicions per a l'exercici de l'acció social de responsabilitat.

j) Les causes de dissolució i 1'aplicació que haurà de donar­se als béns de l'associació en la seva liquidació.

k) Qualsevol altre pacte que els fundadors considerin convenient, sempre que no s'oposi a les lleis ni contradigui els principis configuradors de l'associació.


Article 13. Registre d'Associacions

1. El Registre d'Associacions depèn del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. L'estructura i el funcionament del Registre d'Associacions es determinen reglamentàriament.

2. La constitució i la dissolució de l'associació, les modificacions dels estatuts, el nomenament i el cessament dels membres de l'òrgan d'administració, la declaració judicial de la nul·litat i del concurs de creditors, el nomenament i la separació dels liquidadors, la reactivació i la cancel·lació de l'associació s'han d'inscriure en el Registre d'Associacions.

3. La inscripció en el Registre d'Associacions es practica en virtut de document públic o privat, i només pot ser denegada si aquests no s'ajusten a les disposicions de la llei.

4. El Registre d'Associacions és públic. La publicitat es fa efectiva mitjançant manifestació dels llibres del Registre, certificació del contingut dels assentaments, per nota simple informativa o per còpia dels assentaments i dels documents dipositats al Registre.


Article 14. Associacions no inscrites

1. Els que actuen en nom d'una associació no inscrita responen personalment i solidàriament de les obligacions que en resultin.

2. La responsabilitat esmentada a l'apartat anterior cessa si la inscripció se sol·licita dins l'any posterior a la constitució de l'associació i aquesta accepta les obligacions resultants en el termini de tres mesos posteriors a la inscripció.

3. L'associació respon dels actes indispensables per a la seva constitució i dels realitzats pels administradors d'acord amb les estatuts i previstos per a la fase anterior a la inscripció.


Article 15. Associacions de fet de caràcter temporal

1. Els organitzadors d'associacions de caràcter temporal que pretenguin promoure subscripcions, qüestacions públiques, actes benèfics i altres iniciatives anàlogues, destinades a recollir fons per a qualsevol finalitat lícita i determinada, responen personalment i solidàriament de l'administració o la inversió de les quantitats recollides davant les persones que hi hagin contribuït i dels beneficiaris d'aquelles.

2. Les esmentades associacions de fet queden sotmeses en l'exercici de les seves activitats, com també pel rendiment de comptes, al que disposa la legislació vigent.


Article 16. Nul·litat de l'associació

1. L'associació tan sols pot ser declarada nul·la per les causes següents:

a) que hagi estat declarada il·lícita segons l'article 173 i concordants del Codi penal,

b) que no hagi concorregut la voluntat efectiva d'almenys dos fundadors en l'acta de constitució.

2. La sentència que declara la nul·litat de l'associació n'obre la liquidació, que ha de seguir el procediment previst en aquesta Llei.
3. La declaració de nul·litat no afecta la validesa dels actes realitzats per l'associació amb tercers de bona fe ni la dels realitzats per aquests envers l'associació. Els uns i els altres s'han de sotmetre a les normes de la liquidació.


Capítol 3

Òrgans de l'associació

Secció 1

L'assemblea

Article 17. Concepte i competència

1. Els associats, reunits en assemblea generalment convocada i vàlidament constituïda, decideixen per majoria, llevat que els estatuts disposin altrament, els assumptes de la competència d'aquella.

2. Els acords adoptats per l'assemblea vinculen tots els associats, fins i tot els dissidents i els que no hagin votat.

3. És competència de l'assemblea:

a) Nomenar i separar els membres de l'òrgan d'administració i els liquidadors, com també exercitar l'acció social de responsabilitat envers qualsevol d'ells.

b) Aprovar, si escau, la gestió realitzada pels administradors, els comptes anuals i l'aplicació del resultat.

c) Modificar els estatuts.

d) Acordar la dissolució de l'associació.

e) Resoldre sobre qualsevol altre afer segons el que disposin els estatuts i sobre allò que la Llei no atribueix a un altre òrgan.


Article 18. Convocatòria

1. L'assemblea és convocada pels administradors, i en cas de liquidació, pels liquidadors de l'associació.

2. Els administradors han de convocar l'assemblea en els casos previstos als estatuts, i, com a mínim, una vegada l'any per aprovar els comptes anuals i, eventualment, aplicar­ne els resultats.

3. La convocatòria ha d'incloure:

a) El lloc, la data i l'hora de la reunió en primera convocatòria, i potestativament en segona convocatòria.

b) L'ordre del dia.

4. La convocatòria s'ha de comunicar als associats de la forma i amb l'antelació establerts pels estatuts. Si aquests no les disposen, s'ha de comunicar quinze dies abans de la data de la reunió, individualitzadament i per escrit adreçat al domicili designat a aquest efecte o al que consti a la relació actualitzada dels associats que ha de tenir l' associació.

5. Els associats, en el percentatge que indiquin els estatuts, que no podrà ser superior al 10%, poden sol·licitar la inclusió d'un o més punts en l'ordre del dia de l'assemblea, sempre que ho facin dins dels deu dies següents a la recepció de la convocatòria.

6. L'assistència de tots els associats subsana qualsevol irregularitat en la convocatòria de l'assemblea, sempre que cap d'ells no s'oposi que tingui lloc.


Article 19. Convocatòria extraordinària

1. Els administradors poden convocar l'assemblea sempre que ho considerin necessari o convenient, llevat que els estatuts no estableixin altrament.

2. Així mateix, ho han de fer si ho sol·licita el percentatge d'associats que indiquin els estatuts, que no podrà ser superior al 10%. En la sol·licitud s'han d'expressar els assumptes que s'han de tractar. En aquest cas, els administradors han de convocar l'assemblea dins del termini previst a l'article 18.4 a comptar des que prenguin coneixement de a sol·licitud i, en tot cas, en un termini que permeti l'assemblea pronunciar­se sobre els assumptes que s'hagin de tractar.

3. Si l'assembla no es convoca en els terminis previstos als estatuts o a la Llei, pot convocar­la el jutge de primera instància del domicili social, a petició del percentatge d'associats previst a l'apartat 2 i amb l'audiència prèvia dels administradors.

4. Els associats poden sol·licitar la inclusió d'un o més punts de l'ordre del dia en les mateixes condicions establerts per l'article 18.5.

5. Un cop constituïda l'assemblea, aquesta pot convocar-ne una altra en la data i amb l'ordre del dia que estableixi.


Article 20. Constitució

1. L'assemblea es constitueix vàlidament en primera convocatòria quan siguin presents o hi siguin representats almenys la meitat dels associats. Els estatuts poden augmentar aquest quòrum.

2. En segona convocatòria la constitució de l'assemblea és valida sigui quin sigui el nombre d'associats presents o representats, llevat que els estatuts ho disposin d'una altra manera.


Article 21. Assistència i representació

Tots els associats tenen dret a assistir a l'assemblea i participar­hi i, tret que els estatuts disposin alguna cosa en contra, poden autoritzar una altra persona perquè els hi representi de la forma que estableixin els estatuts o, si aquests no ho fan, les lleis.


Article 22. Reunió

1. La reunió de l'assemblea ha de tenir lloc el dia i hora assenyalats en la convocatòria, però pot acordar­se que se'n prorroguin les sessions durant un o més dies consecutius. En aquest cas, sigui quin sigui el nombre de les sessions de l'assemblea, aquesta es considera única, i s'ha de redactar una sola acta per a totes les sessions.

2. Tret que els estatuts disposin alguna cosa en contra, l'assemblea ha de tenir lloc al terme municipal on l'associació tingui el seu domicili. Si en la convocatòria no hi figura el lloc, s'entén que l'assemblea ha estat convocada al domicili social.

3. Llevat que els estatuts disposin altrament, el president i el secretari de l'assemblea han de ser designats a l'inici de la reunió pels associats presents o representats.


Article 23. Dret d'informació
 
1. Els associats poden sol·licitar, per escrit abans de la reunió de l'assemblea o verbalment durant aquesta, els informes o aclariments que considerin necessaris sobre els assumptes compresos en l'ordre del dia.

2. Els administradors han de proporcionar la informació sol·licitada, tret que, al seu judici, aquesta perjudiqui els interessos de l'associació. Aquesta excepció no és procedent quan sol·liciten la informació almenys el 10% dels associats.


Article 24. Dret de vot

1. Tot associat disposa d'un vot a l'assemblea. Els estatuts poden conferir més d'un vot als qui pertanyen a certs tipus d'associats.

2. Els estatuts poden admetre el vot per correspondència i, en aquest cas, n'han de determinar l'exercici.

3. L'associat no pot exercir el dret de vot en la presa de decisions sobre aquells assumptes en què es trobi en una situació de conflicte d'interessos amb l'associació.


Article 25. Adopció d'acords

1. Tret que els estatuts disposin altrament, l'associació adopta els seus acords per majoria de vots.

2. Tanmateix, les modificacions estatutàries han d'acordar­se per majoria de dos terços de vots, llevat que els estatuts ho indiquin d'una altra manera.

3. Quan un acord de l'assemblea afecti els drets d'un cert tipus d'associats, aquests han d'aprovar­lo en votació separada.


Article 26. Acta de la reunió

1. Les reunions de l'assemblea es consignen en Acta.

2. L'acta ha d'incloure la data de la reunió, la llista dels assistents, els assumptes tractats i els acords adoptats, i ha de ser signada per les persones que designin els estatuts i, en tot cas, pel secretari amb el vist­i­plau del president.

3. L'acta ha de ser aprovada per l'assemblea i té força executiva des del moment de la seva aprovació.


Article 27. Impugnació d'acords

1. Són imputables els acords vigents de l'assemblea contraris a les lleis o als estatuts i els que lesionin, en benefici d'un o més associats o de tercers, els interessos de l'associació.

2. Els associats, els administradors i qualsevol persona que acrediti un interès legítim poden impugnar els acords contraris a les lleis. L'acció caduca en el termini d'un any a partir de la presa de l'acord.

3. Els associats assistents a l'assemblea que hagin fet constar en acta la seva oposició a l'acord, els associats absents, els que hagin estat privats il·legítimament del dret de vot, com també els administradors, poden impugnar la resta dels acords esmentats a l'apartat prima. L'acció caduca en el termini de quaranta dies a partir de la presa de l'acord.


Article 28. Regles processals i efectes de la sentencia

1. El jutge competent per conèixer la impugnació és el de primera instància del lloc del domicili social.

2. Les accions d'impugnació dels acords de l'assemblea es tramiten d'acord amb el que disposa la Llei d'enjudiciament civil per al judici de menor quantia.

3. El jutge, d'ofici o a instància dels impugnants, pot suspendre motivadament l'execució de l'acord impugnat.

4. La sentència que apreciï la impugnació no afecta els drets adquirits per tercers de bona fe com a conseqüència de l'acord.

Secció 2

Òrgan d'administració

Article 29. Competència i estructura

1. Òrgan d'administració d'una associació és el que la governa i la representa dins i fora de judici.

2. La representació s'estén a tots els actes compresos en l'objecte de l'associació. Nogensmenys, els estatuts poden determinar les operacions per a les quals calgui l'autorització expressa de l'assemblea.

3. L'associació queda obligada envers els tercers que hagin actuat de bona fe i sense ignorància inexcusable, fins i tot quan resulti dels estatuts que l'acte no esta comprès en l'objecte social.

4. Els estatuts estableixen l'estructura de òrgan d'administració i 1'atribució del poder de representació als administradors.
5. Si els estatuts no ho prohibeixen, l'òrgan d'administració pot delegar les seves facultats en un o més dels administradors i nomenar apoderats generals o especials. Mai no són delegables la formulació dels comptes ni qualsevol altre acte que necessiti l'autorització de l'assemblea.


Article 30. Nomenament, durada i separació

1. Els estatuts fixen els requisits per poder ser administrador, com també la durada de l'exercici del càrrec i la possibilitat de reelecció.

2. L'assemblea nomena els administradors, tret que els estatuts disposin un altre procediment d'elecció. Aquests entren en funcions després d'haver acceptat el càrrec.

3. L'assemblea pot acordar en qualsevol moment separar els administradors de les seves funcions. Els estatuts poden condicionar la separació a l'existència de justa causa.

4. El nomenament i el cessaments dels administradors han de notificar­se al Registre d'Associacions a fi que n'hi quedi constància.


Article 31. Funcionament

L'òrgan d'administració pot establir les regles sobre el seu propi funcionament i, en particular, els càrrecs que l'han de compondre i les funcions corresponents, els requisits de convocatòria i constitució de les seves reunions, i la manera de deliberar i prendre acords, tret que els estatuts ho determinin expressament.


Article 32. Actes i impugnació d 'acords

1. Els acords de òrgan col·legiat d'administració s'han de fer constar per escrit. L'acta ha de ser signada pel secretari amb el vist­i­plau del president.

2. Aquests acords poden ser impugnats per qualsevol administrador en el termini de trenta dies des de la seva adopció, i pel 10% dels associats en el termini de trenta dies des que en tinguin coneixement, i sempre que no hagi transcorregut un any des de la seva adopció.

3. Els tràmits per a la impugnació són els mateixos que els establerts per a la impugnació dels acords assemblearis.


Article 33. Exercici del càrrec

1. Els administradors exerceixen les seves funcions amb la diligència d'un representant lleial, segons estableix la Llei i els estatuts.

2. Han de guardar secret de les informacions confidencials relatives a l'associació, fins i tot després de cessar en el càrrec.

3. Els administradors exerceixen el seu càrrec gratuïtament, però tenen dret a la bestreta i al reembossament de les despeses, degudarnent justificades, com també a la indemnització dels danys que se'n derivin.


Article 34. Responsabilitat

1. Els administradors responen davant l'associació, els associats i els tercers pels actes o omissions contraris a les lleis o als estatuts com també pels danys causats dolosament o negligentment.

2. Si hi ha més d'un administrador, tots responen solidàriament pels actes o omissions esmentats a l'apartat anterior, tret els que provin que, no havent participat en la seva realització i execució, desconeixien que existien o que, tot coneixent­ho, van fer tot el possible per evitar la seva realització o, almenys, s'hi van oposar expressament.


Article 35. Exercici de les accions de responsabilitat
1. L'assemblea decideix per majoria promoure envers els administradors l'exercici de l'acció social de responsabilitat, fins i tot quan això no consti a l'ordre del dia. També pot promoure aquesta acció un 10% dels associats. En ambdós casos, ha de designar­se un mandatari especial que exerciti l'acció de responsabilitat.

2. L'acció social de responsabilitat prescriu als cinc anys de la realització de l'acte o la producció del dany.

3. El que disposen els apartats anteriors no afecta les accions d'indemnització que corresponguin als associats o als tercers pels actes dels administradors que en lesionin directament els interessos d'aquells.


Capítol 4

Relació d'associats, actes de les reunions dels òrgans
col·legiats i comptes de les associacions

Article 36. Obligacions documentals
1. Les associacions han de disposar d'una relació actualitzada dels seus associats, portar una comptabilitat ordenada i suficient i recollir les actes de les reunions dels òrgans col·legiats.

2. El mode de compliment de les obligacions esmentades en l'apartat anterior es regularà reglamentàriament en funció del nombre d'associats, del pressupost i de la naturalesa de les activitats de l'associació o d'altres circumstàncies anàlogues.


Article 37. Obligacions comptables

1. Els comptes anuals de l'associació s'han de presentar per a la seva aprovació, si escau, davant de l'assemblea segons disposa l'article 17.3.b).
2. L'òrgan d'administració ha de tenir els comptes al domicili de l'associació per facilitar la informació comptable als associats que la demanin i a tothom qui acrediti un interès legítim.

Capítol 5

Dissolució i liquidació


Article 38. Causes de dissolució

L'associació es dissol per les causes següents:

a) Resolució judicial motivada, si aquella cerca finalitats fa servir mitjans tipificats com a delicte.

b) Acord de l'assemblea adoptat amb els requisits establerts per la modificació dels estatuts.

c) Expiració del termini fixat als estatuts.

d) Baixa de tots els associats.

e) Declaració judicial del concurs de l'associació.

f) Realització del fi pel qual es va constituir o impossibilitat d'aplicar a aquest l'activitat i els mitjans de que disposi.

g) Paralització dels òrgans socials, de manera que resulti impossible llur funcionament.

h) Qualsevol altra establerta als estatuts.


Article 39. Acords de l'assemblea sobre la dissolució

1. En els supòsits previstos a les lletres e) a h) de l'article 38, la dissolució requereix l'acord de l'assemblea, adoptat segons estableix l'article 25.1.

2. L'òrgan d'administració ha de convocar l'assemblea tot seguit que conegui l'existencia de qualsevulla d'aquestes causes. Qualsevol associat sol·licitar als administradors la convocatòria de l'assemblea, si estima que s'ha produït alguna d'aquestes causes. L'assemblea ha d'acordar la dissolució o el que sigui necessari per remoure'n la causa.

3. Si l'assemblea no ha estat convocada, no ha tingut lloc o no no ha adoptat cap dels acords previstos a l'apartat anterior, qualsevol interessat pot instar el jutge de primera instància de1 domicili social perquè dissolgui l'associació.


Article 40. Liquidació

1. La dissolució de l'associació obre el període de liquidació.

2. L'associació dissolta conserva la seva personalitat jurídica fins a la cloenda de la liquidació.

3. Tret del supòsit contemplat a la lletra a) de l'article 38, l'assemblea pot acordar la reactivació de l'associació dissolta, sempre que hagi desaparegut la causa de dissolució i no s'hagi iniciat la distribució de l'actiu romanent. Aquest acord s'ha d'adoptar amb els requisits establerts per la modificació dels estatuts.


Article 41. Liquidadors

1. Els administradors de l'associació al temps de la dissolució esdevenen liquidadors, tret que els estatuts disposin una forma de nomenament diferent o que els designi l'assemblea o el jutge en decidir la dissolució.

2. Tret que els estatuts disposin quelcom diferent, les normes establertes pels administradors s'apliquen als liquidadors, en tant que siguin conformes a l'objecte de la liquidació.


Article 42. Operacions de liquidació

Correspon als liquidadors:

a) Vetllar per la integritat del patrimoni de l'associació i dur­ne els comptes.

b) Concloure les operacions pendents i realitzar les noves que siguin necessàries per a la liquidació.

c) Cobrar els crèdits de l'associació.

d) Liquidar el patrimoni de l'associació i pagar als creditors.

e) Aplicar els béns romanents de l'associació segons estableixin els estatuts. Si no hi ha previsió estatutària, aquests béns es destinaran a la realització de fins anàlegs en interès del lloc que principalment hagués de beneficiar­se de l'associació extingida.

f) Sol·licitar la cancel·lació dels assentaments registrals.

Capítol 6

Insolvència


Article 43. Obligació de sol·licitar el concurs

1. En cas d'insolvència de l'associació, els administradors o, en el seu cas, els liquidadors han de promoure tot seguit el concurs de l'associació davant del jutge competent.
2. Si demoressin injustificadament aquesta sol·licitud, respondran solidàriament envers els creditors de l'associació pels danys que se'n derivin.


Disposició transitòria

Les associacions existents, subjectes a aquesta Llei, han d'adaptar­hi llurs estatuts en el termini de cinc anys des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

El Registre d'Associacions notificarà a les associacions inscrites sobre allò disposat a l'apartat anterior i els oferirà la informació i l'assessorament necessaris per facilitar l'adaptació.


Disposició final

Es faculta el Govern de la Generalitat i els consellers competents per raó de la matèria, perquè en l'àmbit de les respectives competències, dictin les normes necessàries per al desplegament i l'aplicació d'aquesta Llei, en especial pel que fa a tot allò determinat i previst en el seu article 8.

 

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda