| |
Decret legislatiu 1/1992, de 10 de
febrer, pel qual s'aprova el text refós de la Llei
de cooperatives de Catalunya
(DOGC núm. 1563, 2-3-1992)
[Aquest Decret legislatiu ha estat derogat per la
Llei 18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives, DOGC
núm. 3679, 17-07-2002, p. 13014]
En compliment de la disposició final I de la Llei
13/1991, d'1 de juliol, el Govern de la Generalitat
ha portat a terme la refosa de l'articulat de la
Llei 4/1983 amb les modificacions que del dit text
fa la Llei 13/1991 en els termes autoritzats.
Per això, i a fi i efecte de donar compliment al
mandat legal, dins el termini previst en l'esmentada
disposició final, de conformitat amb el dictamen
preceptiu emès per la Comissió Jurídica Assessora, a
proposta del conseller de Treball i d'acord amb el
Govern es dicta el present Decret que aprova el text
refós de la Llei de cooperatives de Catalunya.
En virtut de tot això,
DECRETO:
Article únic
En compliment del que preveu la disposició final I
de la Llei 13/1991, d'l de juliol, s'aprova el
següent text refós de la Llei 4/1983, de 9 de març,
i 13/1991, d'l de juliol, de la Llei de cooperatives
de Catalunya.
Barcelona, 10 de febrer de 1992
JORDI PUJOL
President de la Generalitat de Catalunya
IGNASI FARRERES I BOCHACA
Conseller de Treball
TEXT
refós de la Llei de cooperatives de Catalunya
TÍTOL I
De la societat cooperativa
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 1
Concepte i caràcters
1.1 Les cooperatives són societats que, amb plena
autonomia i sota els principis de lliure adhesió i
de baixa voluntària, amb capital variable i
estructura i gestió democràtica, associen persones
naturals o jurídiques que tenen interessos o
necessitats sòcioeconòmiques comuns, que es
proposen millorar la situació econòmica i social
dels seus components i de l'entorn comunitari on es
mouen, desenvolupant una activitat empresarial de
base col·lectiva, en la qual el servei mutu i
l'aportació pecuniària de tots els membres permetin
de complir una funció que tendeixi a millorar les
relacions humanes i a posar els interessos
col·lectius per damunt de tota idea de benefici
particular.
1.2 Pot ésser objecte de la societat cooperativa
qualsevol activitat econòmica o social.
1.3 Les cooperatives s'han d'ajustar als principis
següents:
a) No poden dependre de cap organització política,
religiosa o sindical.
b) Han de respectar la igualtat de drets i
d'obligacions de tots els socis; en aquest sentit,
cap funció directiva no pot estar vinculada a una
persona o una entitat determinades, no hi poden
haver participacions preferents ni parts de fundador
i no es pot donar cap mena de combinació tendent a
assegurar privilegis o avantatges especials a
determinades persones. Els actes o acords que
contravinguin aquesta disposició són nuls.
c) La distribució dels excedents ha d'ésser
proporcional a la participació de cada associat en
les operacions socials.
d) L' interès de les aportacions socials, si
s'acorda d'establirne, ha d'ésser limitat.
e) L'establiment de relacions intercooperatives és
necessari per a la consolidació i el desenvolupament
de les cooperatives i del moviment cooperatiu .
f) La formació i la promoció cooperatives han
d'ésser sempre un objectiu bàsic de la societat
cooperativa.
1.4 Aquests principis s'han d'aplicar de conformitat
amb el que estableix aquesta Llei.
Article 2
Entitats subjectes a aquesta Llei
2.1 Les cooperatives i les unions o federacions
corresponents es regeixen per aquesta Llei i es
constituiran d'acord amb el que s'hi disposa quan
hauran de realitzar principalment a Catalunya les
seves activitats econòmiques i socials.
2.2 Les societats cooperatives, amb les unions o
federacions corresponents, han de tenir el domicili
en el lloc de Catalunya on duen a terme
principalment les seves activitats econòmiques i
socials.
Article 3
Denominació
3.1 La denominació de les cooperatives regides per
aquesta Llei ha d'incloure necessàriament els termes
"societat cooperativa catalana" o llur abreviatura
S. Coop. C., i el règim de responsabilitat dels
socis.
L'ús de la denominació "societat cooperativa
catalana" correspon exclusivament a les societats
classificades com a tals d'acord amb aquesta Llei.
Cap altra persona, societat. associació o entitat no
pot usar com a denominació, títol o subtítol, nom,
en cap rètol, marca, etiqueta, capçalera, anunci ni
en document de cap mena el mot "cooperativa" ni cap
altre en sentit semblant o que pugui donar lloc a
confusions.
3.2 No es pot adoptar cap denominació idèntica a la
d'una altra societat preexistent.
CAPÍTOL 2
De la constitució i del Registre
Article 4
Personalitat jurídica
La cooperativa quedarà constituïda i tindrà
personalitat jurídica des del moment que s'inscrigui
en el Registre de Cooperatives corresponent
l'escriptura pública que contingui l'acta de
l'assemblea constituent amb els Estatuts socials.
Article 5
Nombre mínim de socis
Les cooperatives de primer grau han de tenir un
mínim de cinc socis, excepte en els casos en que
aquesta Llei ho estableix altrament.
Les cooperatives de crèdit i les cooperatives de
segon grau o de grau ulterior han d'ésser integrades
per un mínim de tres cooperatives.
Article 6
La societat en constitució
6.1 Els fundadors actuaran en nom de la futura
societat i han de desplegar totes les activitats
necessàries per a constituirla. Les despeses
produïdes per aquestes actuacions seran a càrrec de
la societat.
6.2 Els contractes conclosos pels fundadors en nom
de la cooperativa abans d'inscriurela tindran
eficàcia si, un cop complert aquest requisit
registral, la societat els accepta dintre el termini
dels tres mesos següents de la inscripció. A aquests
efectes els fundadors són obligats a retre comptes
de llur actuació a la societat dins el mes següent
de la inscripció. A manca de l'acceptació els
fundadors són responsables solidaris davant dels
tercers contractants.
6.3 Mentre no es produeixi la inscripció en el
Registre, la projectada societat haurà d'afegir a la
seva denominació els mots "en constitució".
Article 7
Assemblea constituent
7.1 L'assemblea constituent de la cooperativa ha
d'aprovar els Estatuts socials, designar les
persones que hagin d'efectuar els actes necessaris
per a inscriure la projectada societat i nomenar les
persones que, una vegada inscrita la cooperativa,
n'han d'integrar el Consell Rector i, d'altra banda,
l'interventor o els interventors de comptes.
7.2 En l'acta de constitució, que ha d'ésser signada
pels fundadors, s'hi ha de fer constar la relació de
llurs noms i dades d'identificació.
Article 8
Contingut mínim dels estatuts socials
Els estatuts socials han d'expressar
a) La denominació de la societat, el domicili i la
durada de les activitats.
b) L'objecte social.
c) El capital social mínim.
d) L'aportació obligatòria del soci al capital
social.
e) El règim de la responsabilitat dels socis pels
deutes socials.
f) Les condicions per a l'admissió i la baixa dels
socis.
g) Els drets i els deures del soci, amb indicació
dels relatius a la seva participació en les
activitats i els serveis de la cooperativa.
h) Les normes sobre organització i funcionament dels
òrgans de la societat.
i) Les regles per distribuir els excedents i imputar
les pèrdues de l'exercici.
j) Les normes de disciplina social.
k) Els criteris per a determinar el compromís de
participació intercooperativa i de foment de la
formació.
l) Les causes de dissolució de la cooperativa i les
regles per liquidarla.
Article 9
Inscripció
9.1 Per a la inscripció de la nova cooperativa cal
presentar al Registre una còpia autèntica i dues de
simples de l'escriptura pública.
9.2 És potestat de la cooperativa de sol·licitar del
Registre la qualificació prèvia dels estatuts
socials i dels altres documents de constitució,
abans d'atorgar l'escriptura pública corresponent.
9.3 Si el Registre ha fet la qualificació prèvia
dels estatuts i dels altres documents de
constitució, els fundadors han de procedir a
l'atorgament de l'escriptura de constitució dins el
termini de dos mesos des de la data de la
qualificació.
9.4 El Registre, en un termini de tres mesos, ha de
qualificar els documents i fer la inscripció de la
cooperativa o, en tot cas, notificar als qui hagin
estat designats per a inscriure la societat
projectada, els defectes que hagin estat observats
en l'acta de constitució i en els estatuts. Si no
n'hi ha, el Registre ha de tornar a la cooperativa
una còpia de l'escriptura pública, amb la nota
d'inscripció. Si no hi ha resolució expressa en el
termini esmentat, la sol·licitud s'entendrà
desestimada.
9.5 Si el Registre denega totalment la inscripció o
bé exigeix alguna correcció de defectes, es pot
recórrer contra l'acord, en el termini de quinze
dies a la Direcció General competent en la matèria,
sense perjudici dels altres recursos o accions que
corresponguin d'acord amb la legislació vigent
aplicable.
Article 10
Organització
10.1 El registre de les entitats a les quals
s'aplica aquesta Llei s'adscriu a un únic
Departament i s'estructura amb caràcter
desconcentrat .
10.2 El Registre de Cooperatives assumirà a tots els
nivells les funcions de qualificació, inscripció i
certificació.
Article 11
Eficàcia del registre
11.1 L'eficàcia del Registre de Cooperatives és
definida pels principis de publicitat formal i de
legalitat.
11.2 El Registre de Cooperatives és públic.
La publicitat del Registre de Cooperatives es fa per
mitjà de la manifestació dels llibres i dels
documents d'arxiu o d'una certificació lliurada pel
Registre.
La certificació és l'únic mitjà d'acreditar
fefaentment el contingut dels assentaments de
l'esmentat Registre. Quan sigui literal, podrà
autoritzarse mitjançant la utilizació de xerocòpies
o de qualsevol altre mitjà mecànic de reproducció.
11.3 La inscripció dels actes de constitució,
modificació d'estatuts socials, fusió pròpia o per
absorció, desdoblament o escissió i dissolució de
societats cooperatives serà constitutiva.
11.4 Tots els documents subjectes a inscripció en
aquest Registre seran sotmesos a qualificació, a fi
que només accedeixin als llibres els títols que han
complert els preceptes legals de caràcter imperatiu.
La qualificació es basarà en el que resulti dels
documents presentats i en els assentaments
corresponents del Registre.
Com a resultat de la qualificació, es procedirà a
l'extensió, la suspensió o la denegació de
l'assentament sol·licitat, tant si els títols són
correctes com si presenten errors esmenables o
inesmenables. Si com a conseqüència de la
qualificació se suspengués o es denegués la
inscripció d'un títol, se n'estendrà una anotació
preventiva, mentre s'esmenen els defectes o es resol
el recurs.
11.5 El contingut dels llibres del Registre se
sobreentén que és valid.
11.6 La inscripció no convalida ni els actes ni els
contractes que siguin nuls d'acord amb la Llei.
Article 12
Llibres del registre
El Registre de Cooperatives és integrat pels llibres
seguents:
a) Llibre diari.
b) Llibre d'inscripció de societats cooperatives.
c) Llibre d'inscripció d'unions i federacions de
cooperatives.
Article 13
Assentaments registrals
13.1 En els llibres d'inscripció tant de societats
com d'entitats cooperatives s'estenen les classes
d'assentaments següents: inscripcions, la primera de
les quals és la de la seva constitució;
cancel·lacions, anotacions preventives i notes
marginals.
13.2 L'extensió dels assentaments es fa d'una manera
succinta, i després són tramesos a l'arxiu
corresponent, on ha de constar el document objecte
de la inscripció.
13.3 La inscripció dels actes de constitució,
modificació d'estatuts, fusió pròpia o per absorció,
desdoblament o escissió de cooperatives, acord de
dissolució, declaració d'acabament del procés
liquidatori també d'aprovació del balanç final, la
delegació o el cessament dels membres del Consell
Rector, interventors de comptes, liquidadors i
membres de la direcció s'ha de practicar en virtut
de document públic.
Article 14
Normes supletòries
Pel que fa a terminis, recursos i altres matèries no
regulades expressament per aquesta Llei serà
d'aplicació la legislació vigent.
CAPÍTOL 3
Dels socis i adherits
Article 15
Persones que poden ésser sòcies
15.1 Poden ésser sòcies de les cooperatives de
primer grau tant les persones físiques com les
jurídiques, públiques o privades.
15.2 En cap cas no es poden constituir cooperatives
de primer grau formades exclusivament per persones
jurídiques.
15.3 De les cooperatives de segon grau i de grau
ulterior, només poden ésserne socis les
cooperatives, les societats anònimes laborals i,
d'acord amb el que estableix l'article 17, els socis
de treball. De les cooperatives de segon grau i de
grau ulterior formades per cooperatives agràries,
poden ésserne socies les societats agràries de
transformació que hagin estat inscrites en el
Registre d'Agrupacions de Productors, la
participació de les quals no pot excedir en cap cas
del vinticinc per cent del total de socis.
15.4 Ningú no pot pertànyer a una cooperativa com a
empresari, contractista o capitalista ni amb cap
altre títol anàleg respecte a l'entitat o als socis
com a tals.
15.5 Només poden ésser admeses com a sòcies de la
cooperativa les persones jurídiques l'objecte social
de les quals no sigui contradictori amb el de la
cooperativa o no n'impedeixi el compliment.
Article 16
Admissió
16.1 Els estatuts socials han d'establir els
requisits amb caràcter objectiu necessaris per a
l'adquisició de la condició de soci. La sol·licitud
d'admissió s'ha de formular per escrit al Consell
Rector, que ha de resoldre dins un termini no
superior a dos mesos a comptar des de la recepció
d'aquella. Només es podrà negar l'admissió per
motius basats en la Llei o en els Estatuts Socials.
16.2 La denegació de l'admissió serà motivada i
susceptible de recurs en el termini de trenta dies a
comptar des de la notificació de l'acord davant
l'Assemblea General, la qual resoldrà per votació
secreta com a màxim en la següent Assemblea General
que tingui lloc, sigui ordinària o extraordinària; i
l'acord d'aquesta serà susceptible de recurs davant
la jurisdicció ordinaria.
Article 17
Socis de treball
17.1 Els estatuts socials de les cooperatives de
primer grau que no siguin de treball associat ni
d'explotació comunitària de la terra i els de les
cooperatives de segon o de grau ulterior poden
preveure el reconeixement de la qualitat de socis de
treball als treballadors que ho sol·licitin. En
aquest cas, els estatuts han de fixar mòduls
d'equivalència per assegurar la participació
ponderada i equitativa dels socis de treball en les
obligacions i els drets socials, tant polítics com
econòmics.
17.2 Les normes que estableix aquesta Llei per als
socis treballadors de les cooperatives de treball
associat s'apliquen també als socis de treball.
Article 18
Baixa
18.1 El soci es pot donar de baixa de la cooperativa
en qualsevol moment, llevat que els estatuts socials
estableixin que solament pot fer-ho al final de
l'exercici econòmic o fixin un termini mínim de
permanència, que en cap cas no pot ésser de més de
cinc anys.
18.2 El soci, en tots els supòsits de baixa, ha de
complir el termini de preavís que fixin els
estatuts socials, que no pot ésser de més de sis
mesos.
18.3 La inobservança del preavís o l'incompliment
del termini mínim de permanència faculten la
cooperativa per a considerar la baixa com a no
justificada, sens perjudici que pugui exigir al
soci, a més, el compliment de les obligacions
econòmiques que li corresponguin.
18.4 Els estatuts socials han d'establir els casos
de baixa justificada.
18.5 Són donats forçosament de baixa els socis que
perden els requisits establerts pels estatuts de la
cooperativa. La tramitació d'aquesta baixa s'ha de
sotmetre al procediment definit per l'article 20, en
allò que sigui aplicable. En tot cas, l'acord de
baixa forçosa ha d'ésser pres pel Consell Rector, un
cop comunicat a l'interessat, amb audiència prèvia
d'aquest.
Article 19
Disciplina social
19.1 Els estatuts de cada cooperativa han d'establir
les normes de disciplina social. Els socis només
podran ésser sancionats per les faltes que hagin
estat tipificades prèviament en els estatuts, o
també, pel que fa a les lleus, en el reglament de
règim intern o per acord de l'Assemblea General. Les
sancions que poden ésser imposades als socis per
cada classe de falta han d'ésser establertes en els
estatuts i poden ésser econòmiques, de suspensió de
drets socials o d 'expulsió.
19.2 Les infraccions lleus prescriuen al cap d'un
mes, les greus prescriuen al cap de dos mesos i les
molt greus prescriuen al cap de tres mesos. El
termini de prescripció comença a comptar el dia en
què el Consell Rector té coneixement de la comissió
de la infracció i, en tot cas, sis mesos després
d'haver estat comesa. El termini s'interromp en
incoarse el procediment sancionador i torna a
córrer si en el termini de tres mesos no se'n dicta
ni se'n notifica la resolució.
19.3 Els estatuts de cada cooperativa han d'establir
els procediments sancionadors i els recursos que
escaiguin, respectant en tot cas les normes
següents:
a) La facultat sancionadora és competència
indelegable del Consell Rector.
b) És preceptiva l'audiència prèvia de l'interessat
.
c) Es pot recórrer contra les sancions per faltes
greus o molt greus al Comitè de Recursos o, si no
n'hi ha, a l'Assemblea General, en el termini de
trenta dies, a comptar de la notificació de la
sanció.
d) L'acord de sanció o, si s'escau, la ratificació
d'aquest pel Comitè de Recursos o per l'Assemblea
General poden ésser impugnats en el termini d'un
mes, a comptar de la notificació, pel tràmit
processal d'impugnació d'acords de l'Assemblea
General establert per l'article 38.
19.4 La suspensió dels drets del soci només pot
ésser establerta pels estatuts per als supòsits en
que el soci estigui al descobert de les seves
obligacions econòmiques o no participi amb la
quantitat mínima obligatòria fixada pels estatuts en
les activitats cooperativitzades que desenvolupi la
cooperativa.
19.5 Aquesta suspensió de drets, que acaba en el
moment en que el soci normalitza la seva situació,
no pot abastar mai el dret d'informació ni el dret
al retorn de les seves aportacions al capital
social, al pagament dels interessos generats o a
l'actualització de les dites aportacions.
Article 20
Expulsió
20.1 L'expulsió de socis només pot ésser acordada
per una falta tipificada com a molt greu en els
estatuts, mitjançant un expedient instruït a aquest
efecte pel Consell Rector, amb audiència de
l'interessat.
20.2 En el cas que la causa de l'expulsió sigui el
fet que el soci es trobi al descobert de les seves
obligacions econòmiques, l'expulsió pot ésser
acordada més enllà del termini fixat per l'apartat 2
de l'article 19, si no és que el soci ha
regularitzat la seva situació.
20.3 El soci pot recórrer contra l'acord d'expulsió
al Comitè de Recursos o, si no n'hi ha, a
l'Assemblea General, en el termini d'un mes, a
comptar de la notificació de l'acord.
20.4 El recurs a l'Assemblea General ha d'ésser
inclòs com a primer punt a l'ordre del dia de la
primera reunió que es tingui i ha d'ésser resolt,
amb audiència prèvia de l'interessat, per votació
secreta. El recurs al Comitè de Recursos ha d'ésser
resolt, amb audiència prèvia de l'interessat, en el
termini d'un mes, a comptar de la presentació del
recurs; si, un cop transcorregut aquest termini, el
recurs no ha estat resolt i la resolució no ha estat
notificada, s'entén que aquesta és positiva.
20.5 L'acord d'expulsió és executiu des del moment
en que la ratificació de l'acord és notificada pel
Comitè de Recursos o, si escau, per l'Assemblea
General, o bé un cop finit el termini per a recórrer
contra l'acord.
20.6 L'acord d'expulsió pot ésser impugnat en el
termini d'un mes, a comptar del dia en que l'acord
hagi adquirit caràcter executiu, pel procediment
d'impugnació d'acords de l'Assemblea General
establert per l'article 38.
Article 21
Drets dels socis
Els socis tenen dret a:
a) Participar en la realització de l'objecte social
de la cooperativa sense cap discriminació, en virtut
de les normes estatutàriament establertes .
b) Elegir i ésser elegits per als càrrecs dels
òrgans de la societat.
c) Participar amb veu i vot en l'adopció de tots els
acords de l'Assemblea General i dels altres òrgans
de que formen part.
d) Exigir informació, d'acord amb el que estableix
l'article 22 d'aquesta Llei.
e) Participar en els excedents, si n'hi ha, d'acord
amb els Estatuts socials.
f) Percebre la liquidació de la seva aportació
actualitzada en cas de baixa o de dissolució de
l'entitat.
g) Els altres que resultin de les normes legals i
estatutàries, com també dels acords vàlidament
adoptats pels òrgans de la cooperativa.
Article 22
Dret d'informació
22.1 Tot soci té el dret d'informació sobre les
qüestions que afectin els seus drets econòmics i
socials, en els termes que estableix aquest article.
Aquest dret d'informació ha d'ésser recollit
necessàriament en els estatuts socials, respectant,
com a mínim, el que disposa aquest article.
22.2 El Consell Rector ha de lliurar a cada soci, en
admetre'l, una còpia dels estatuts i, si n'hi ha, el
reglament de règim intern, i ha de notificar
igualment a cada soci les modificacions que s'hi
facin i els acords dels òrgans de govern que els
afectin. Els membres del Consell Rector són
responsables de qualsevol perjudici que s'ocasioni
als socis per l'incompliment d'aquests deures.
22.3 Tot soci té dret, en tot moment, a:
a) Consultar l'estat de la seva situació econòmica
com a soci de la cooperativa, la qual li ha d'ésser
aclarida en el termini d'un mes.
b) Examinar el Llibre de Registre de socis i el
Llibre d'Actes de l'Assemblea General i rebre una
còpia certificada dels acords presos per l'Assemblea
General i dels acords presos pel Consell Rector que
l'afectin particularment.
c) Rebre qualsevol informe o aclariment sobre la
marxa de la societat cooperativa que sol·liciti per
escrit al Consell Rector, el qual ha de respondre en
el termini de quinze dies a comptar de la
presentació de l'escrit. Si el soci estima que la
resposta que se li ha donat no és correcta, pot
reiterar per escrit la sol·licitud, que en aquest
cas ha d'ésser resposta públicament pel Consell
Rector en la primera Assemblea General que es tingui
després d'haver transcorregut quinze dies des de la
reiteració de la petició.
22.4 El deu per cent dels socis de la cooperativa, o
un mínim de cent, si en té més de mil, poden
sol·licitar per escrit al Consell Rector la
informació que considerin necessària sobre la marxa
de la cooperativa i aquest ha de respondre per
escrit en el termini d'un mes. Si els socis
peticionaris consideren que la resposta és
insuficient, poden reiterar per escrit la
sol·licitud, que en aquest cas ha d'ésser resposta
públicament pel Consell Rector en la primera
Assemblea General que es tingui després d'haver
transcorregut quinze dies des de la reiteració de la
petició, de la qual resposta ha de lliurar una còpia
escrita als peticionaris.
22.5 Des del dia de la convocatòria de l'Assemblea
General ordinària en la qual s'hagi de deliberar i
prendre acords sobre els comptes de l'exercici
econòmic, els socis han de poder examinar, en el
domicili social:
a) El balanç.
b) El compte de pèrdues i guanys.
c) La memòria explicativa de l'exercici.
d) La proposta de distribució dels excedents o dels
beneficis extracooperatius o d'imputació de les
pèrdues.
e) L'informe dels interventors i, si escau, dels
auditors de comptes.
22.6 Els socis poden demanar per escrit al Consell
Rector, fins a cinc dies abans de l'Assemblea, els
aclariments que creguin convenients sobre qualsevol
punt de la dita documentació, en el qual cas el
Consell Rector ha de donar l'explicació pertinent en
l'acte de l'Assemblea.
22.7 El dret dels socis regulat per l'apartat 6
s'aplica també en el cas de les assemblees generals
extraordinàries en que s'hagi de deliberar i prendre
acords sobre qualsevol assumpte de naturalesa
econòmica, en relació amb la documentació bàsica que
reculli la qüestió econòmica.
22.8 El Consell Rector, si estima que el fet de
donar la informació a que es refereixen els apartats
3.a), 3.c), 4, 5 i 6 pot posar en un greu perill els
interessos legítims de la cooperativa, pot negar la
informació sol·licitada, llevat que l'hagi de donar
en l'acte de l'Assemblea General i la meitat més un
dels vots presents i representats donin suport a la
sol·licitud d'informació o llevat que el Comitè de
Recursos o, si no n'hi ha, l'Assemblea General
resolguin favorablement el recurs interposat pels
socis sol·licitants de la informació.
22.9 La negativa de l'Assemblea General a
proporcionar la informació sol·licitada pot donar
lloc a la impugnació dels acords socials, en els
termes que estableix l'article 38 i la negativa del
Consell Rector, en els supòsits dels apartats 2,
3.a) i 3.b) pot donar lloc al procediment de
jurisdicció voluntària que estableix l'article 2.166
de la Llei d'Enjudiciament Civil.
22.10 Sens perjudici dels drets dels socis regulats
per aquest article, els estatuts i l'Assemblea
General poden crear comissions amb vista a facilitar
als socis la millor informació possible sobre la
marxa de la cooperativa.
Article 23
Obligacions dels socis
Els socis són obligats a:
a) Fer el desemborsament de l'aportació compromesa.
b) Assistir a les reunions de les assemblees
generals i d'altres òrgans a que siguin convocats.
c) Acceptar els càrrecs socials llevat quan hi hagi
una causa justificada.
d) Complir els acords vàlidament adoptats pels
òrgans de govern.
e) Participar en les activitats que constitueixen
l'objecte de la cooperativa. A aquests efectes els
Estatuts socials poden assenyalar els mòduls o les
normes mínimes de participació.
f) No dedicarse a activitats que pugin competir amb
les finalitats socials de la cooperativa ni
col·laborar amb qui n'efectuï, llevat que siguin
autoritzats expressament pel Consell Rector.
g) Complir els altres deures que resultin de les
normes legals i estatutàriament, com també dels
acords vàlidament adoptats pels òrgans de la
cooperativa.
h) Participar en les activitats de formació i
intercooperació.
i) Guardar secret sobre aquells assumptes i dades de
la cooperativa la divulgació dels quals pugui
perjudicar els interessos socials.
Article 24
Socis excedents
24.1 Els estatuts de la societat cooperativa poden
regular la possibilitat que, en deixar de portar a
terme l'activitat cooperativitzada i ésser donades
de baixa, les persones físiques amb una antiguitat
mínima de tres anys com a sòcies de la cooperativa
mantinguin, a petició propia, la qualitat de soci
excedent, amb veu i sense vot a l'assemblea.
24.2 El soci excedent no pot en cap cas ésser membre
dels òrgans rectors de la cooperativa.
Article 25
Adherits
25.1 Els estatuts de la societat cooperativa poden
regular la possibilitat que la cooperativa tingui
adherits.
25.2 Poden ésser adherides a la cooperativa tant les
persones físiques com les jurídiques, públiques o
privades. Una mateixa persona no pot tenir
simultàniament, en la mateixa cooperativa, la
condició de soci i d'adherit.
25.3 La sol·licitud d'admissió com a adherit s'ha de
formular per escrit al Consell Rector, contra la
resolució del qual no es pot presentar cap recurs,
llevat que el sol·licitant hagi estat donat de baixa
com a soci de la cooperativa per causa justificada,
cas en que pot recórrer contra l'acord denegatori en
el termini de vint dies, a comptar de la
notificació, al Comitè de Recursos o, si no n'hi ha,
a la primera Assemblea General que se celebri,
contra la resolució discrecional dels quals no es
pot presentar cap recurs.
25.1 L'adherit es pot donar de baixa de la
cooperativa, voluntàriament, en qualsevol moment,
mitjançant un escrit adreçat al Consell Rector.
Tanmateix, els estatuts poden exigir el compromís de
l'adherit de no donar-se de baixa de la cooperativa
fins després d'haver transcorregut, des de la seva
admissió com a adherit, el termini fixat pels
mateixos estatuts, que no pot ésser de més de cinc
anys.
25.5 Les cooperatives no poden suprimir dels
estatuts la figura de l'adherit mentre en tinguin
d'admesos.
25.6 Els adherits poden ésser expulsats de la
cooperativa per la comissió d'una falta tipificada
com a molt greu pels estatuts. La tramitació
d'aquesta expulsió s'ha d'ajustar al que estableix
per als socis l'article 20.
25.7 Per adquirir la condició d'adherit cal
desemborsar l'aportació mínima al capital social que
determinin els estatuts o, si aquests no ho fan,
l'Assemblea General.
25.8 Les aportacions dels adherits al capital
social, tant les obligatòries com les voluntàries,
acreditades mitjançant títols nominatius i
especials, s'han de reflectir comptablement en
comptes altres que els dedicats a les aportacions
dels socis .
25.9 Els adherits no poden ésser obligats a fer
aportacions altres que la inicial al capital social.
En tot cas, la suma de les aportacions dels adherits
no pot ésser superior al trentatres per cent de les
aportacions de la totalitat dels socis al capital
social en el moment en que l'adherit desemborsi
l'aportació.
25.10 Els adherits no responen personalment dels
deutes socials.
25.11 Les aportacions dels adherits poden ésser
actualitzades, d'acord amb les condicions
establertes per a les aportacions dels socis.
25.12 Les aportacions dels adherits al capital
social només poden ésser transmeses per:
a) Actes inter vivos entre els adherits, si no
s'oposen expressament als estatuts i, si ho
autoritza el Consell Rector, entre els adherits i
els socis.
b) Successió mortis causa, si els drethavents són
adherits o socis o adquireixen aquesta condició en
el termini de sis mesos, a comptar de l'acceptació
de l'herència.
25.13 Les aportacions dels adherits transmeses als
socis, per actes inter vivos o mortis causa,
adquireixen la naturalesa d'aportacions voluntàries
dels socis i queden subjectes a les condicions
establertes per l'Assemblea General per a la darrera
emissió d'aportacions voluntàries dels socis que
s'hagi acordat abans de la transmissió.
25.14 Els adherits no tenen en cap cas dret a retorn
ni poden desenvolupar activitats cooperativitzades.
25.15 Els adherits tenen dret a percebre l'interès
que es pacti per llurs aportacions al capital
social, que no pot ésser inferior al percebut pels
socis ni excedir de més de cinc punts el tipus
d'interès bàsic fixat pel Banc d'Espanya.
25.16 Si la cooperativa deixa d'abonar a l'adherit,
durant dos exercicis econòmics, els interessos
produïts per les aportacions al capital social i per
les parts d'aquestes pendents de reemborsament,
l'adherit té dret a exigirli l'abonament dels
interessos produïts i no cobrats i el reintegrament
immediat de la totalitat de les aportacions o de les
parts d'aquestes pendents de reemborsament.
25.17 En el supòsit de baixa, els adherits o, si
s'escau, llurs drethavents tenen dret al
reemborsament de llurs aportacions al capital
social, d'acord amb les normes següents:
a) No es poden fer les deduccions a que es refereix
l'article 58.b), sigui quina sigui la causa de la
baixa.
b) El termini de reemborsament no pot excedir de
cinc anys, a comptar de la data de baixa o, si
escau, de la data de finiment del termini mínim de
permanència obligatòria en la cooperativa.
c) Les quantitats pendents de reemborsament no poden
ésser actualitzades i donen dret a percebre un tipus
d'interès tres punts superior al tipus bàsic fixat
pel Banc d'Espanya.
25.18 Els adherits tenen dret a participar en
l'Assemblea General amb veu i amb un nombre conjunt
de vots que, sumats, no representin més del vint per
cent de la totalitat dels vots dels socis de la
cooperativa en la data de convocatòria de
l'Assemblea General ni excedeixin en cap cas del
nombre d'adherits. El valor del vot dels adherits és
el mateix per a cadascun, amb independència de la
quantia de llurs aportacions al capital social.
25.19 El adherits no poden ésser nomenats membres
del Consell Rector, ni membres del Comitè de
Recursos ni interventors. No obstant això, els
estatuts poden establir el dret d'assistència d'un
representant dels adherits a les reunions del
Consell Rector, amb veu i sense vot, escollit pels
adherits entre ells mateixos. Aquest dret
d'assistència es pot subordinar al fet que el nombre
d'adherits arribi a un determinat percentatge sobre
el nombre de socis de la cooperativa o al fet que
les aportacions de la totalitat dels adherits arribi
a una determinada quantia o a un determinat
percentatge sobre el total de les aportacions que
integren el capital social.
25.20 Els adherits poden exercir el dret
d'informació sobre la marxa de la cooperativa, en
els supòsits establerts per als socis, als quals
supòsits poden afegirne altres els estatuts o
l'Assemblea General. L'obligació dels socis de
guardar secret sobre les dades que coneguin de la
cooperativa, determinada per aquesta Llei i pels
estatuts, s'aplica també als adherits.
25.21 Els adherits no poden fer activitats
competitives amb les activitats empresarials que
desenvolupi la cooperativa, llevat que els ho
autoritzi expressament el Consell Rector.
CAPÍTOL 4
Dels òrgans de la societat
Article 26
Òrgans de la societat
26.1 La direcció, l'administració i el control
intern de les cooperatives són a càrrec de:
a) L'Assemblea General.
b) El Consell Rector.
c) Els Interventors de Comptes.
26.2 Els estatuts socials poden regular la
possibilitat que es creï un Comitè de Recursos,
d'acord amb el que estableix aquesta Llei.
SECCIÓ 1
De l'Assemblea General
Article 27
Assemblea general
L'Assemblea General de la cooperativa, constituïda
pels socis i, si escau, adherits degudament reunits,
es l'òrgan d'expressió de la voluntat social. Els
seus acords són obligatoris per a la totalitat dels
socis i, si s'escau, adherits, fins i tot els
dissidents i els qui no hagin participat en la
reunió, sempre que s'hagin adoptat d'acord amb les
lleis i els estatuts socials.
Article 28
Competència
L'Assemblea General pot debatre i decidir qualsevol
matèria de la cooperativa que no hagi estat
expressament atribuïda a un altre òrgan social. En
tot cas, el seu acord és necessari en el actes
següents:
a) Nomenament i revocació dels membres del Consell
Rector i els interventors de comptes i liquidadors.
b) Censura de la gestió social, aprovació dels
comptes anuals i distribució dels excedents.
c) Acord de noves aportacions obligatòries al
capital social, admissió d'aportacions voluntàries i
actualització de les aportacions.
d) Emissió d'obligacions.
e) Modificació dels estatuts socials.
f) Fusió, escissió i dissolució de la societat.
g) Alienació cessió de l'empresa per qualsevol títol
o d'algun dels seus centres de treball, béns, drets
o activitats la desaparició dels quals impedeixi la
realització de l'objecte social.
h) Creació de cooperatives de segon o ulterior grau
o de crèdit o adhesió a aquestes.
i) L'exercici de l'acció de responsabilitat dels
membres del Consell Rector i dels interventors i
liquidadors.
j) Tots els altres exigits per aquesta Llei o els
estatuts socials.
Les competències que corresponguin a l'Assemblea
General i sobre les quals s'hagi de pronunciar
preceptivament són indelegables.
Article 29
Classes d'assemblees
Les assemblees generals poden ésser ordinàries o
extraordinàries i han d'ésser convocades pel Consell
Rector. L'assemblea ordinària s'ha de reunir
necessàriament una vegada l'any, dintre els sis
mesos següents al tancament de l'exercici econòmic i
té principalment la funció d'examinar la gestió
efectuada pel Consell Rector i aprovar, si s'escau,
els comptes i balanços, com també acordar la
distribució dels excedents o la possible imputació
de pèrdues. També ha de decidir sobre els plans de
gestió per als exercicis successius.
Totes les altres assemblees tenen la consideració
d'extraordinàries.
Article 30
Forma de convocatòria i assemblea universal
30.1 L'Assemblea General, ordinària o
extraordinària, ha d'ésser convocada mitjançant un
anunci en el domicili social i, a més, de la manera
com ho determinin els estatuts socials i talment que
tots els socis i, si escau, adherits en tinguin
notícia amb una antelació mínima de quinze dies i
màxima de trenta a la data prevista per a tenir-la.
30.2 La convocatòria ha d'expressar amb claredat els
assumptes a tractar, el lloc, el dia i l'hora de
reunió. El lloc de la tinguda, llevat de qualsevol
regulació diferent en els estatuts socials, ha
d'ésser el domicili social. S'hi han d'indicar també
la data i l'hora en que, si , escau, es reuneixi
l'assemblea en segona convocatòria.
30.3 Això no obstant, l'assemblea s'ha d'entendre
com a vàlidament constituïda amb el caràcter
d'universal quan, essenthi presents o representats
tots els socis i, si escau, adherits, cap d'ells no
s'oposi a ferla.
Article 31
Convocatòria especial
31.1 Si el Consell Rector no convoca l'Assemblea
General ordinària en el termini legal, qualsevol
soci pot presentar una sol·licitud de convocatòria
al jutge que sigui competent per raó del domicili
social de la cooperativa, a la qual sol·licitud ha
d'adjuntar una proposta d'ordre del dia. El jutge,
amb audiència prèvia del Consell Rector, ha de
resoldre sobre la procedència de la convocatòria,
l'ordre del dia, la data i el lloc de l'assemblea i
la persona que l'ha de presidir.
31.2 El Consell Rector pot convocar l'Assemblea
General extraordinària sempre que ho consideri
convenient per als interessos de la cooperativa. La
convocatòria ha d'indicar l'ordre del dia de
l'assemblea.
31.3 El Consell Rector ha de convocar Assemblea
General extraordinària si ho sol·liciten
l'interventor o els interventors de comptes o un deu
per cent de tots els vots socials, les quals
sol·licituds han d'indicar l'ordre del dia de
l'assemblea. Si el Consell no convoca l'assemblea en
el termini de trenta dies, els sol·licitants poden
instarne la convocatòria al jutge competent, en els
mateixos termes que estableix l'apartat I per a
l'Assemblea General ordinària.
Article 32
Constitució de l'assemblea
32.1 L'Assemblea General de la cooperativa queda
vàlidament constituïda en primera convocatòria quan
hi són presents o representats més de la meitat dels
vots socials. En segona convocatòria la constitució
és vàlida qualsevol que sigui el nombre de vots
socials assistents.
Queda salvada la possibilitat que els estatuts
socials reforcin o estableixin els quòrums a que fa
referència aquest article.
32.2 L'assemblea ha d'ésser presidida pel president
del Consell Rector o, si no hi és, per aquell qui
n'exerceixi les funcions d'acord amb els estatuts
socials, o per aquell que la mateixa assemblea
elegeixi. Correspon al president de dirigir les
deliberacions i mantenir l'ordre durant el
desenvolupament de l'assemblea i vetllar pel
compliment de les formalitats exigides per la Llei.
Actua de secretari el que ja ho sigui en el Consell
Rector o, si faltava, el seu substitut o aquell qui
elegeixi l'assemblea.
Article 33
Adopció d'acords
33.1 L'Assemblea General adopta els acords per
majoria simple del nombre de vots socials presents i
representats, llevat que la Llei o els estatuts
socials estableixin majories reforçades.
33.2 Els acords que fan referència a fusió,
dissolució, emissió d'obligacions, exigència de
noves aportacions obligatòries al capital social i,
en general, qualsevol que impliquin modificació dels
estatuts socials requereixen el vot favorable de les
dues terceres parts del nombre de vots socials
presents o representats com a mínim.
33.3 Els acords que fan referència a l'escissió
requereixen el vot favorable de la majoria absoluta
del nombre de vots socials de la cooperativa; en cas
de falta d'assistència per a poder aconseguir
aquesta majoria, i, en conseqüència, per prendre
l'acord, es convocarà segona assemblea en el termini
de trenta dies la qual decidirà per majoria
qualificada dels dos terços dels assistents.
33.4 En cap cas els estatuts socials no poden
establir una majoria superior als dos terços.
L'Assemblea General, llevat del cas que s'hagi
constituït amb el caràcter d'universal, no pot
adoptar acords sobre assumptes que no constin en
l'ordre del dia, fora dels referents a la
convocatòria d'una nova Assemblea General o la
realització de censura de comptes feta per membres
de la cooperativa o per una persona externa, o a
l'exercici de l'acció de responsabilitat contra els
membres del Consell Rector.
Article 34
Dret de vot
34.1 En les cooperatives de primer grau cada soci té
un vot. Nogensmenys, en les cooperatives agrícoles i
de serveis de primer grau es pot establir la
possibilitat de vot ponderat; aquest vot, que ha
d'ésser regulat expressament en els estatuts
socials, és ponderat en funció de l'activitat
cooperativitzada del soci en la cooperativa i no pot
ésser superior en cap cas a tres vots socials.
34.2 En les cooperatives de crèdit es pot establir
que el vot de les cooperatives que en siguin sòcies
sigui proporcional a llur nombre de socis; en aquest
cas, el nombre de vots per soci no pot ésser
superior al vint per cent del total dels vots.
34.3 En les cooperatives de segon grau i de grau
ulterior, el vot de les entitats associades es pot
ajustar a qualsevol dels criteris que estableixen
els apartats 1 i 2. Cap d'aquestes entitats
associades no pot tenir més d'un vint per cent del
total dels vots o, si la cooperativa té menys de sis
socis, més d'un terç del total dels vots.
34.4 Els estatuts de cada cooperativa han d'establir
els supòsits en que el soci o l'adherit s'han
d'abstenir de votar, per raó de l'assumpte objecte
de l'acord.
Article 35
Vot per representant
35.1 El dret de vot pot excercirse a l'Assemblea
General per mitjà d'un altre soci i, si escau,
adherit, que no pot representarne més d'un. Aquesta
representació ha d'ésser escrita i expressa per una
sessió concreta i la seva admissió ha d'ésser feta
per acord del Consell Rector al començament de la
sessió.
35.2 A més, en les cooperatives de consumidors i en
les d'habitatges, com també en les agràries, els
estatuts socials poden preveure que el soci i, si
escau, adherit sigui representat a l'assemblea pel
seu cònjuge, ascendent, descendent o germà que
tingui plena capacitat d'obrar i que convisqui amb
el soci i, si escau, adherit.
35.3 El vot de les persones jurídiques l'ha
d'exercir el seu representant legal.
Article 36
Assemblees generals mitjançant delegats
36.1 Els estatuts socials poden establir que les
atribucions de l'Assemblea General s'exerceixin
mitjançant una assemblea de segon grau, a la qual
han d'assistir els delegats designats en les juntes
preparatòries, en qualsevol del supòsits següents:
a) Si la cooperativa té més de cinccents socis o
adherits.
b) Si els socis o els adherits resideixen en
poblacions allunyades de la seu social.
c) Per raó de la diversificació de les activitats de
la cooperativa.
d) Si es donen altres circumstàncies que dificulten
greument la presència de tots els socis i adherits a
l'Assemblea General.
36.2 Les juntes preparatòries, que han de precedir
tota assemblea general ordinària, han d'ésser
regulades en els estatuts socials, atenint-se a les
normes següents:
a) S'hi ha de tractar necessàriament el mateix ordre
del dia amb que s'hagi convocat l'Assemblea General.
b) Han d'ésser presidides per un delegat del Consell
Rector, el qual ha d'informar la junta sobre les
qüestions a tractar i dirigirne les reunions.
c) Han de designar, amb els criteris que estableix
l'article 34, els delegats que les han de
representar en l'Assemblea General, els quals, si hi
ha discrepàncies greus, han d'aportar a l'Assemblea
General, pel procediment que els estatuts
determinin, les diferents opcions.
36.3 Els delegats de les juntes preparatòries, que
han d'ésser necessàriament socis o adherits de la
cooperativa i han d'haver assistit a les reunions de
la junta, tenen en l'Assemblea General els vots que
la junta els haurà conferit.
Article 37
Acta
37.1 L'acta de la sessió, signada pel president i el
secretari, ha d'expressar el lloc i la data de les
deliberacions, el nombre d'assistents, si es té en
primera o en segona convocatòria, un resum dels
assumptes discutits, les intervencions que s'hagi
demanat que constin en acta, els acords presos i els
resultats de les votacions.
37.2 L'acta de l'Assemblea General pot ésser
aprovada per la mateixa assemblea a continuació
d'haverse tingut aquesta o, si no, dintre del
termini de quinze dies, pel President i dos socis
interventors designats en l'assemblea, i
s'incorporarà en el llibre corresponent. Si no hi
havia unanimitat en l'elecció, els socis discordants
que arribin al deu per cent dels vots elegiran un
dels interventors.
37.3 Qualsevol soci pot sol·licitar certificació
dels acords presos i el Consell Rector la hi ha de
donar.
Article 38
Impugnació dels acords socials
38.1 Els acords de l'Assemblea General que siguin
contraris a la llei, s'oposin als estatuts o
lesionin, en benefici d'un o de diversos socis,
adherits o tercers, els interessos de la cooperativa
poden ésser impugnats segons les normes i dins els
terminis que estableix aquest article. La impugnació
d'un acord social no és procedent si s'ha deixat
sense efecte o ha estat substituït vàlidament per un
altre.
38.2 Els acords que siguin contraris a la llei són
nuls; els altres acords a que es refereix l'apartat
1 són anul·lables. La sentència resolutòria de
l'acció d'impugnació d'un acord social produeix
efectes davant tots els socis i adherits, però no
afecta els drets adquirits de bona fe per tercers a
conseqüència de l'acord impugnat.
38.3 Estan legitimats per a exercir les accions
d'impugnació dels acords nuls o anul·lables els
assistents a l'Assemblea que hagin fet constar en
acta llur oposició al fet que aquesta es tingués o
hagin votat en contra de l'acord adoptat; els socis
i adherits que hagin estat absents de l'assemblea, i
els socis i adherits que hagin estat il·legítimament
privats del dret d'emetre llur vot. Per a exercir
les accions d'impugnació dels acords nuls estan
legitimats, també, els socis i adherits que hagin
votat a favor de l'acord o s'hagin abstingut. Els
membres del Consell Rector i els interventors tenen
l'obligació d'exercir les accions d'impugnació
contra els acords socials que siguin contraris a la
llei o s'oposin als estatuts de la cooperativa.
38.4 Les accions d'impugnació dels acords nuls o
anul·lables caduquen en el termini d'un any, a
comptar de la data de l'acord o, si s'escau, de la
inscripció en el Registre de Cooperatives.
38.5 El procediment d'impugnació dels acords nuls o
anul·lables s'ha d'ajustar a les normes que
estableixen els articles 115 i següents de la Llei
de Règim Jurídic de les Societats Anònimes, d'acord
amb el Reial Decret Legislatiu 1564/1989, del 22 de
desembre. El mínim fixat per l'article 120 de la
dita Llei per a la petició de suspensió de l'acord
impugnat queda substituït pel cinc per cent dels
vots socials o per cent vots, si en la cooperativa
hi ha més de mil vots socials.
38.6 La interposició davant els òrgans socials dels
recursos que determina aquesta Llei interromp els
terminis de prescripció i de caducitat de les
accions.
SECCIÓ 2
Del Consell Rector
Article 39
El Consell Rector
El Consell Rector és l'òrgan de representació i
govern de la societat; gestiona l'empresa i
exerceix, quan s'escau, el control permanent i
directe de la gestió de l'empresa per la direcció.
En tot cas, té competència per a establir les
directrius generals d'actuació, amb subordinació a
la política fixada per l'Assemblea General, i per
realitzar els altres actes que li atribueixen
aquesta Llei, els reglaments i els estatuts socials.
Article 40
Del president
El president de la cooperativa té atribuïda, en nom
del Consell Rector, la representació de la societat
cooperativa i la presidència dels seus òrgans,
d'acord amb el que disposa l'article 32 i de la
manera com ho estableixin els estatuts.
Article 41
Composició
41.1 Els estatuts socials han de fixar la composició
del Consell Rector, que no pot ésser integrat per
menys de tres membres, i el període per al qual són
elegits, que ha d'ésser d'entre dos i sis anys.
41.2 Els membres del Consell Rector són elegits per
l'Assemblea General entre els socis de la
cooperativa, pel procediment que fixin els estatuts
socials o que decideixi la mateixa Assemblea. Els
estatuts han de determinar preceptivament si la
distribució de càrrecs entre els elegits correspon a
l'Assemblea o al Consell Rector.
41.3 En les cooperatives de treball associat amb
menys de cinc socis, tots els socis es constitueixen
alhora en Consell Rector i en Assemblea General i es
fa innecessària la votació per a renovar els
càrrecs. En cas d'empat en les votacions per a
prendre els altres acords, el vot del president és
diriment.
41.4 Els nomenaments dels membres del Consell Rector
han d'ésser inscrits en el Registre de Cooperatives.
41.5 L'Assemblea General pot acordar, per majoria
absoluta de tots els vots socials, la revocació dels
membres del Consell Rector. Si l'acord no es pot
prendre per manca d'assistència, s'ha de convocar
una segona Assemblea en el termini de trenta dies,
en la qual bastarà la majoria simple.
41.6 L'exercici del càrrec de membre del Consell
Rector és obligatori, llevat del cas de reelecció o
d'una altra causa justa.
41.7 Només poden ésser elegides membres del Consell
Rector les persones físiques Si el soci és una
persona jurídica, pot ésser elegit el seu
representant legal o la persona física que,
pertanyent per qualsevol títol a la dita persona
jurídica, sigui nomenada per a cada elecció.
41.8 En les cooperatives de segon grau o de grau
ulterior, els membres del Consell Rector i els
interventors de comptes són elegits entre els
candidats presentats per les cooperatives que en són
sòcies. L'elegit, que actua com si hagués estat
elegit en el seu propi nom, cessa en el càrrec per
finiment del període, si perd el títol reconegut en
la cooperativa d'origen que en va determinar la
candidatura o si l'Assemblea General o el Consell
Rector de la cooperativa d'origen acorden de
retirarli la confiança.
4l .9 En les cooperatives que, no essent de treball
associat, tenen socis treballadors, els estatuts
socials, a fi que es pugui fixar el nombre de
consellers que els han de representar, han de fixar
els criteris d'equivalència amb la resta dels socis.
41.10 Els estatuts socials han de determinar els
criteris que han de regir la renovació parcial del
Consell Rector i els períodes en que s'ha de fer.
En les cooperatives l'activitat de les quals s'estén
a diverses zones o es projecta sobre objectius,
tases o seccions clarament diferenciats els estatuts
socials poden establir la possibilitat que la
composició del Consell Rector reflecteixi aquesta
diversitat. Els estatuts socials de les cooperatives
poden fer ús també d'aquesta facultat per a garantir
que els socis de treball siguin representats en el
Consell Rector.
Article 42
Funcionament
42.1 El Consell Rector s'ha de reunir amb la
periodicitat que estableixin els estatuts, que ha
d'ésser com a mínim d'un cop cada tres mesos, i s'ha
de reunir, amb caràcter extraordinari, cada vegada
que el convoqui el president, a iniciativa pròpia o
a petició de qualsevol conseller. Si la sol·licitud
no és atesa en el termini de deu dies, el Consell
pot ésser convocat pel sol·licitant, sempre que
aconsegueixi l'adhesió d'un terç del Consell, com a
mínim.
42.2 Els estatuts socials han de regular el
funcionament intern del Consell Rector, atenint-se a
les normes següents:
a) Les deliberacions només són valides si hi
assisteixen més de la meitat dels components. Aquest
quòrum pot ésser reforçat pels estatuts.
b) Els membres poden concedir la representació, en
cas d'inassistència, a un altre membre.
Cada membre del Consell només es pot representar a
un altre.
c) Els acords s'adopten per la majoria absoluta dels
consellers presents o representats. Aquest quòrum
pot ésser reforçat pels estatuts.
42.3 L'exercici del càrrec de conseller no dóna dret
a retribució, excepte, si ho estableixen els
estatuts o l'Assemblea, en el cas que desenvolupin
tasques de gestió directa Els estatuts també poden
disposar que es compensin les despeses i els
perjudicis ocasionats per l'exercici del càrrec i
determinar l'òrgan social que n'ha de fixar la
quantia.
Article 43
Delegació de facultats
43.1 La delegació de facultats del Consell Rector en
un dels seus membres o en una o diverses comissions
delegades sortides d'ell mateix i la designació de
qui haurà d'exercirles requeriran el vot favorable
de les dues terceres parts dels components del
Consell Rector i s'ha d'inscriure en el Registre de
Cooperatives.
Les facultats del Consell Rector delegades de que
parla el paràgraf anterior només poden abraçar el
tràfic empresarial ordinari de la cooperativa .
43.2 En tot cas, el Consell Rector conserva les
facultats de:
a) Fixar les directrius generals d'actuació en la
gestió de la cooperativa, amb subjecció a la
política general establerta per l'Assemblea General.
b) Controlar permanentment i directament la gestió
empresarial que ha estat delegada.
c) Presentar a l'Assemblea General la memòria
explicativa de la gestió, rendició de comptes i la
proposta d'imputació i d'assignació de resultats.
d) Autoritzar la prestació d'avals o fiances a favor
d'altres persones, tot salvant el que es disposa per
a les cooperatives de crèdit.
43.3 Els apoderaments fets s'han d'inscriure en el
Registre de Cooperatives.
Article 44
Funcions del director
44.1 L'Assemblea General pot acordar d'instuir una
gerència o direcció encarregada de la gestió
ordinària de l'empresa cooperativa, sens perjudici
en cap cas de les competències i les facultats del
Consell Rector. L'existència d'aquesta gerència o
direcció és obligada en el cas de les cooperatives
de crèdit i de les cooperatives amb secció de
crèdit.
44.2 El nomenament de gerent i el de director són
fets pel Consell Rector, el qual els ha de comunicar
a la següent Assemblea General que es tingui, com
també el cessament, si es produeix abans del termini
pactat.
44.3 El gerent o director, a més dels drets i les
obligacions que fixi el contracte, ha de presentar
al Consell Rector, com a mínim cada tres mesos, un
informe clar i suficient de la situació econòmica de
la cooperativa i, en el termini de tres mesos des
del tancament de l'exercici social, la memòria
explicativa de la gestió de l'empresa, el balanç i
el compte de resultats.
Article 45
Responsabilitat
45.1 Els membres del Consell Rector han d'exercir
els seus càrrecs amb la diligència que correspon a
un representant lleial i a un ordenat gestor, i
respondre solidàriament davant la societat i davant
els socis del perjudici fet amb malícia, abús de
facultats o negligència. En qualsevol cas, són
exempts de responsabilitat els consellers que hagin
fet constar expressament el seu vot en contra dels
acords causants del perjudici .
45.2 L'acció de responsabilitat contra els membres
del Consell Rector pot ésser exercida en qualsevol
moment per l'Assemblea General o, si hi manca, per
un nombre de socis que representi un vint per cent
dels vots socials, sempre que la dita acció no hagi
estat exercitada per l'Assemblea General en un
termini de tres mesos a comptar des que acorda
ferho, o bé quan la decisió d'aquesta fos
denegatòria. L'acció prescriurà al cap de tres anys
a comptar del moment en que hagi pogut ésser
exercida.
45.3 No obstant el que disposen els paràgrafs
anteriors, queden salvades les accions
d'indemnització que puguin correspondre als socis i
als tercers pels actes del Consell Rector que
lesionin directament els seus interessos. El termini
de prescripció per establir l'acció corresponent és
el previst en el paràgraf segon, si el demandant és
soci, o el general, establert en l'article 1968 del
Codi Civil, si és un tercer.
Article 46
Disposicions comuns al consell rector i al director
No poden ésser membres del Consell Rector ni
directors o gerents:
a) El personal al servei de l'Administració pública
que té encarregades funcions que es relacionen
directament amb les activitats pròpies de la
cooperativa de que es tracti.
b) Els menors, llevat del cas de les cooperatives
escolars, en que s'ha d'aplicar el que estableix
l'article 94.
c) Els qui exerceixen activitats complementàries de
les de la cooperativa o en competència amb ella,
llevat que l'Assemblea els autoritzi expressament.
d) Els sotmesos a interdicció, els fallits o
concursats no rehabilitats, els condemnats a penes
que comportin la inhabilitació per a l'exercici de
càrrecs públics, els qui han estat condemnats per
greu incompliment de lleis o disposicions socials i
els qui per raó de llur càrrec no poden dedicarse
al comerç.
Article 47
Conflicte d 'interessos
47.1 Quan la cooperativa s'ha d'obligar amb
qualsevol membre del Consell Rector o de la
direcció, o amb un dels seus parents fins al quart
grau de consanguinitat o al segon d'afinitat,
caldrà, per ferho, l'autorització de l'Assemblea
General.
47.2 Aquesta autorització no és necessària quan es
tracta de les relacions pròpies de la condició de
soci i, si escau, adherit.
47.3 Els membres en els quals concorre la situació
de conflicte d'interessos no poden prendre part en
la votació corresponent.
47.4 El contracte estipulat sense l'esmentada
autorització serà anul·lable, llevat que sigui
ratificat. Tanmateix, queden salvats els drets
adquirits pels tercers de bona fe.
SECCIÓ 3
Dels interventors de comptes i del Comitè de
Recursos
Article 48
Nomenament i funcions dels interventors
48.1 L'Assemblea General elegeix, entre els seus
socis, fins a tres interventors de comptes i, si
escau, llurs suplents. El nombre d'interventors i la
duració de llur mandat, que no pot ésser interior a
un any ni superior a quatre, han d'ésser fixats pels
estatuts socials.
48.2 Si els interventors de comptes són més d'un,
poden emetre informe separadament, en cas de
discrepància.
48.3 Els interventors de comptes tenen dret a
comprovar en qualsevol moment la documentació de la
cooperativa.
48.4 La condició d'interventor de comptes és
incompatible amb la de membre del Consell Rector o
amb la de gerent o director, i amb la de parent
d'aquests fins al quart grau de consanguinitat o el
segon d'afinitat, llevat d'autorització expressa de
l'Assemblea General.
48.5 Els interventors de comptes han de presentar a
l'Assemblea General un informe sobre la memòria
explicativa de la gestió de l'empresa, el balanç i
el compte de resultats i els altres documents
comptables que s'hagin de sotmetre preceptivament a
l'Assemblea General perquè els aprovi. Els
interventors disposen, per a elaborar l'esmentat
informe, d'un termini màxim de trenta dies, a
comptar de la data en que el Consell Rector els hagi
lliurat la documentació pertinent .
48.6 Si ho estableixen la normativa legal o els
estatuts, ho acorden l'Assemblea General o el
Consell Rector o ho sol·licita el quinze per cent
dels socis o adherits de la cooperativa, els comptes
de l'exercici econòmic han d'ésser verificats per
auditors de comptes, de conformitat amb la Llei de
l'Estat 19/1988, del 12 de juliol, d'Auditoria de
Comptes.
48.7 Les cooperatives d'assegurances i les
cooperatives de crèdit s'han d'atenir al que
estableix la legislació que els es aplicable.
48.8 L'exercici del càrrec d'interventor de comptes
no dóna dret a retribució, excepte que ho
estableixin els estatuts o ho acordi l'Assemblea
General. En tot cas, els interventors tenen dret a
ésser compensats per les despeses o els perjudicis
que els ocasioni l'exercici del càrrec, d'acord amb
el que sigui establert pels estatuts socials.
48.9 Les cooperatives de treball associat amb menys
de cinc socis no tenen l'obligació de disposar
d'interventors de comptes.
Article 49
Comitè de recursos
49.l Els estatuts de les cooperatives de primer grau
poden establir l'existència d'un Comitè de Recursos
que tramiti i resolgui els recursos contra les
sancions que el Consell Rector imposi als socis o
als adherits i els altres recursos regulats per
aquesta Llei o pels estatuts.
49.2 Els estatuts han de fixar la composició del
Comitè de Recursos, que ha d'ésser integrat, com a
mínim, per tres membres escollits per l'Assemblea
General entre els socis amb plens drets.
49.3 Els membres del Comitè de Recursos ,són elegits
per un període de dos anys i poden ésser reelegits
consecutivament una sola vegada. El mandat es
prorroga fins que no s'ha produït la renovació dels
membres.
49.4 No poden intervenir en la tramitació ni en la
resolució dels recursos els membres que siguin
parents del soci o de l'adherit afectat, dins el
quart grau de consanguinitat o el segon grau
d'afinitat, ni els que hi tinguin amistat íntima,
enemistat manifesta o relació de servei. Tampoc no
hi poden intervenir els membres que tinguin una
relació directa amb l'objecte del recurs.
49.5 El càrrec de membre del Comitè de Recursos és
incompatible amb l'exercici de qualsevol altre
càrrec d'elecció dins la cooperativa o amb el fet de
mantenirhi una relació laboral.
49.6 Els acords del Comitè de Recursos són
immediatament executius i definitius, com a
expressió de la voluntat social. El procediment per
a recórrer contra aquests acords és el mateix que
estableix l'article 38 per als acords de l'Assemblea
General.
CAPÍTOL 5
Del règim econòmic
Article 50
Responsabilitat dels socis
50.1 La responsabilitat del soci i, si escau,
adherit pels deutes socials, fora que hi hagi
disposició en contra en els estatuts socials, és
limitada a les aportacions al capital social
subscrites, tant si són desemborsades com si no.
50.2 El soci i, si escau, adherit que es doni de
baixa continua essent responsable davant de la
cooperativa, amb la limitació indicada en el
paràgraf anterior, durant cinc anys, per les
obligacions contretes per aquella anteriorment a la
data de la pèrdua de la seva condició de soci i, si
escau, adherit.
Article 51
Capital social
51.1 El capital social és constituït per les
aportacions dels socis i dels adherits, obligatòries
i voluntàries, que s'han d'acreditar mitjançant
títols o llibretes de participació nominatius. Les
llibretes han de reflectir amb claredat tant les
aportacions com les actualitzacions d'aquestes i els
interessos i els excessos de percepció que hom
acordi de capitalitzar. Les aportacions dels
adherits al capital social s'acreditaran mitjançant
títols nominatius i especials.
51.2 Les aportacions es fan en moneda de curs legal.
Si ho autoritzen els estatuts socials o ho acorda
l'Assemblea General, poden consistir també en béns o
en drets. En aquest cas, el Consell Rector n'ha de
fixar la vàlua, amb l'informe previ d'un o de
diversos experts independents, fet sota llur
responsabilitat, relatiu a les característiques i la
vàlua de l'aportació i als criteris utilitzats per
calcularla. L'avaluació ha d'ésser feta pel Consell
Rector en el termini de trenta dies i pot ésser
revisada, a petició escrita d'algun soci o adherit,
per acord de l'Assemblea General.
51.3 L'import total de les aportacions de cada soci
a una cooperativa de primer grau no pot excedir del
vinticinc per cent del capital social, excepte en
el cas de les cooperatives de treball associat amb
tres socis , en què pot arribar a un terç del
capital social. L'import total de les aportacions de
cada adherit no pot excedir del vint per cent del
capital social. En les cooperatives de segon grau i
de grau ulterior, aquest import pot arribar al
quaranta per cent.
Article 52
Aportacions obligatòries
52.1 Els estatuts socials han de fixar l'aportació
obligatòria per adquirir la condició de soci, que
pot ésser igual o proporcional al compromís assumit
per cada un dels socis en la utilització dels
serveis cooperativitzats, segons la classe de
cooperativa. Un vinticinc per cent, almenys, s'ha
de desemborsar en el moment de la subscripció i la
resta de la manera i en el termini previstos en els
estatuts socials o en l'Assemblea General, que no
pot ésser superior a quatre anys.
52.2 L'Assemblea General, per majoria de dos terços
dels vots presents i representats, pot acordar
l'exigència de noves aportacions obligatòries, tot
fixantne la quantia, el termini i les condicions.
Els socis que tinguin desemborsades aportacions
voluntàries fetes anteriorment poden aplicarles per
atendre les aportacions obligatòries exigides.
52.3 El soci que incorri en morositat en el
desenvolupament de la seva aportació, pot ésser
suspès dels drets polítics i econòmics i la
cooperativa li podrà exigir, a més, per la via
ordinària, el compliment de les seves obligacions
amb abonament de l'interès legal. Els estatuts
socials poden preveure l'expulsió si passen de
trenta dies, des que fou requerit, sense fer el
desemborsament i, a més, la reclamació de danys i
perjudicis.
Article 53
Aportacions dels nous socis
La quantia de les aportacions obligatòries dels nous
socis o adherits no pot excedir la de les efectuades
pels que ja en són, amb les actualitzacions que
escaiguin, respectant la limitació de l'Índex de
Preus al Consum, d'acord amb el que estableix
l'article 56.
Article 54
Aportacions voluntàries
L'Assemblea General, per majoria simple de vots
presents i representats, pot acordar l'admissió
d'aportacions voluntàries al capital social, sempre
que es faci la subscripció en el termini màxim de
sis mesos i el seu desemborsament en el moment de la
subscripció.
Article 55
Interessos
Els estatuts socials han de determinar si les
aportacions al capital social poden donar interès.
En cas afirmatiu, els tipus d'interès els han de
fixar per a les aportacions obligatòries els
estatuts socials o l'Assemblea General, i, per a les
aportacions voluntàries, l'acord d'emissió. En cap
supòsit no pot excedir en més de tres punts el tipus
d'interès bàsic del Banc d'Espanya.
Article 56
Actualització de les aportacions
56.1 El balanç de les cooperatives pot ésser
regularitzat en els mateixos termes i amb els
mateixos beneficis que s'estableixen per a les
societats de dret comú, sens perjudici del que
estableix aquesta Llei sobre la destinació dels
resultats de la regularització del balanç.
56.2 Excepte que la cooperativa es trobi en la
situació d'imputar pèrdues regulada per l'article
64, s'ha de destinar un cinquanta per cent del
resultat de la regularització del balanç al Fons de
Reserva Obligatori i l'altre cinquanta per cent a un
compte de passiu denominat "Actualització
d'aportacions", amb càrrec al qual s'ha de dur a
terme l'actualització de les aportacions al capital
social.
56.3 En cada exercici econòmic, si ho acorda
l'Assemblea, es poden actualitzar les aportacions
desemborsades que hi hagi en la data de tancament de
l'exercici, en tant que ho permeti la dotació del
compte d'actualització d'aportacions a que es
refereix l'apartat 2. En qualsevol cas, aquesta
actualització no pot ésser superior a l'Índex de
Preus al Consum, publicat per l'Institut Nacional
d'Estadística, referit a l'exercici econòmic en
qüestió.
56.4 L'actualització de les aportacions només pot
ésser feta, com a màxim, en relació amb els cinc
exercicis no actualitzats anteriors a aquell en que
siguin aprovats els comptes per l'Assemblea General.
Només poden ésser actualitzades les aportacions dels
socis i adherits que continuïn essentho en el
moment d'ésser acordada l'actualització per
l'Assemblea General.
56.5 En cas de liquidació de la cooperativa, el
romanent existent en el compte d´actualització
d'aportacions s'ha d'aplicar d'acord amb el que
disposa l'article 76.
Article 57
Transmissió de les aportacions
Les aportacions només es poden transmetre:
a) Per actes inter vivos, entre socis i, si escau.
adherits, en els termes fixats pels estatuts
socials.
b) Per successió mortis causa.
En aquest darrer cas, els hereus que ho sol·licitin
podran adquirir la condició de soci i, si escau,
adherit si reuneixen els requisits necessaris per
ferho, i es repartirà entre ells, en la proporció
que sigui procedent legalment, l'aportació del
causant, de manera que es formin tantes aportacions
com socis i, si escau, adherits s'hagin admès.
Caldrà completarles si totes o alguna d'elles
queden per sota de l'obligatòria exigida a la
cooperativa. En qualsevol altre cas tindran dret a
la liquidació del crèdit que representi la part
social transmesa, sense deduccions i en el termini
de tres anys.
Article 58
Reemborsament de les aportacions
Els estatuts socials han de regular el dret al
reemborsament de les aportacions al capital social,
en cas de baixa del soci, d'acord amb les normes
següents:
a) De l'import de les aportacions en el moment de la
baixa s'han de deduir les pèrdues imputades al soci
corresponents a l'exercici econòmic en que aquestes
s'hagin produït, i també les corresponents a
exercicis anteriors que no hagin estat compensades
en virtut de l'article 64.
b) De l'import de les aportacions obligatòries, una
vegada feta, si escau, la deducció per pèrdues a que
es refereix la lletra a), es poden establir
deduccions no superiors al trenta per cent, ell el
supòsit de baixa per expulsió, ni al vint per cent,
en el supòsit de baixa no justificada. En cap cas no
es poden establir deduccions sobre les aportacions
voluntàries.
c) El termini de reemborsament no pot excedir els
cinc anys a partir de la data de la baixa o els tres
anys en cas de defunció, amb dret a percebre sobre
la quantitat no reintegrada, el tipus d'interès
bàsic del Banc d'Espanya, incrementat de tres punts.
Les quantitats pendents de reemborsament no són
susceptibles d'actualització. Excepcionalment, en
els supòsits en que la devolució pugui posar en
dificultat l'estabilitat de la cooperativa, la
Direcció General competent en la matèria pot, a
petició de l'entitat afectada, ampliar els terminis
esmentats.
Article 59
Prestacions i finançament que no formen part del
capital social
59.1 Els estatuts socials o l'Assemblea General
poden establir quotes d'ingrés i periòdiques. En
cap, cas aquestes quotes no han d'integrar el
capital social ni són reintegrables.
59.2 La quantia d'aquestes quotes per als nous socis
no pot ésser superior a les aportades pels socis
antics, actualitzades d'acord amb l'índex general de
preus a l'engròs.
59.3 Els lliuraments de fons, productes o primeres
matèries per a la gestió cooperativa i, en general,
els pagaments per a l'obtenció dels serveis
cooperativitzats no integren el capital social i són
subjectes a les condicions fixades o contractades
amb la societat cooperativa.
59.4 L'Assemblea General pot acordar l'admissió de
finançament voluntari dels socis, sota qualsevol
modalitat jurídica i amb el termini i les condicions
que s'estableixin en el mateix acord. En cap cas no
han d'integrar el capital social.
59.5 Les cooperatives, amb l'acord previ de
l'Assemblea General, poden emetre obligacions, el
règim d'emissió de les quals s'ha d'ajustar al que
disposa la legislació vigent sense que en cap cas no
puguin convertirse en parts socials.
Article 60
Altres formes de finançament extern
60.1 L'Assemblea General pot acordar l'emissió de
títols participatius, de conformitat amb el que
disposa aquest article.
60.2 El títol participatiu és una modalitat de valor
mobiliari, emès per qualsevol classe de cooperativa,
que té per objecte d'obtenir finançament extern.
Mitjançant aquest títol, el subscriptor fa una
aportació econòmica per un temps predeterminat i
l'emissor s'obliga, en canvi, a remunerarla.
60.3 Poden subscriure títols participatius tant les
persones físiques com les jurídiques.
60.4 Les emissions de títols participatius han de
tenir les característiques següents:
60.4.1 El subscriptor o portador del títol
participatiu ha de tenir dret a:
a) Obtenir la mateixa informació que qualsevol soci
de la cooperativa.
b) Assistir a les assemblees generals, amb veu i
sense vot.
c) Tenir fins a tres representants en el Consell
Rector, amb veu i sense vot, d'acord amb les
condicions que estableixi l'emissió. En qualsevol
cas, el nombre de representants no pot excedir el
vinticinc per cent dels membres del Consell
Rector.
60.4.2 La remuneració del títol participatiu, que és
mixta, consisteix, d'acord amb les condicions que
estableixi l'emissió, en un interès fix, d'una
banda, i en una remuneració variable, en funció dels
resultats de l'activitat de l'emissor, de l'altra.
El nominal subjecte a interès fix, que serà fixat
obligatòriament en les condicions de l'emissió, no
pot ésser inferior al vint per cent ni superior al
vuitanta per cent del total del nominal.
60.4.3 L'amortització del títol participatiu no pot
ésser de menys de tres anys ni de més de
vinticinc.
60.5 La regulació de l'emissió del títol
participatiu s'ha d'atenir a la legislació vigent en
matèria financera.
Article 61
Exercici econòmic
61.1 L'exercici econòmic coincideix amb l'any
natural llevat que en els estatuts socials hi hagi
disposició en contra.
61.2 Per a cada exercici es confecciona l'inventari,
el balanç, el compte de resultats i la memòria.
El balanç i el compte de resultats han de reflectir
amb claredat i exactitud la situació patrimonial de
la cooperativa i els excessos de percepció que hi
hagi hagut durant l'exercici o la pèrdua soferta.
61.3 Les partides del balanç es valoren d'acord amb
criteris objectius que garanteixin els interessos a
tercers i seguint els principis que exigeixen una
ordenada i prudent gestió econòmica de la
cooperativa. S'ha de mantenir una continuïtat en els
criteris de valoració, que no poden ésser canviats
sense causa raonada i, quan es revaloritzin les
aportacions, caldrà complir el que indica l'article
56 d'aquesta Llei.
Article 62
Determinació dels resultats de l'exercici econòmic
62.1 En la determinació dels resultats de l'exercici
econòmic s'han d'aplicar les normes següents:
62.1.1 S'han de considerar com a deduccions per
fixar l'excedent net de l'exercici econòmic:
a) L'import dels béns lliurats pels socis per a la
gestió i el desplegament de la cooperativa i
l'import de les bestretes laborals dels socis
treballadors i els socis de treball, que no poden
ésser superiors a les retribucions que són
satisfetes a la zona.
b) Les despeses necessàries per al funcionament de
la cooperativa.
c) Els interessos que es deuen als socis i als
adherits per les aportacions al capital social, als
obligacionistes i als altres creditors.
d) Les quantitats destinades a amortització.
e) Qualsevol altra que sigui autoritzada amb els
mateixos efectes per la legislació fiscal aplicable.
62.1.2 Han de figurar en comptabilitat en
comptabilitat a part, i s'han de destinar al Fons de
Reserva Obligatori, els beneficis obtinguts de les
operacions cooperativitzades que es facin amb
tercers no socis, els beneficis procedents de
plusvàlua en l'alienació dels elements de l'actiu
immobilitzat, els beneficis obtinguts d'altres fonts
no necessàries per a les finalitats específiques de
la cooperativa i els beneficis derivats d'invertir o
actuar en empreses no cooperatives.
62.2 En les cooperatives d'habitatge no es poden
considerar en cap cas com a pèrdues els increments
de costos que es produeixin durant el procés de
realització del projecte.
Article 63
Aplicació dels excedents
63.1 Els resultats nets de l'exercici, un cop
deduïts els impostos, s'han de destinar a cobrir les
pèrdues d'exercicis anteriors, si n'hi ha hagut. De
l'excedent restant s'ha de destinar el trenta per
cent al Fons de Reserva Obligatori i el deu per cent
al Fons d'Educació i Promoció Cooperativa, fins que
les esmentades reserves assoleixin una quantitat
equivalent al cinquanta per cent del capital social;
un cop assolit aquest nivell de reserves, els
percentatges mínims son, respectivament, el vint i
el deu per cent.
63.2 Els excedents disponibles s'han d'aplicar a
retorn cooperatiu, que ha d'ésser acreditat als
socis en proporció a les operacions, els serveis o
les activitats que hagi fet cada un d'ells en la
cooperativa. L'aplicació efectiva d'aquest retorn,
en virtut dels estatuts socials o d'un acord de
l'Assemblea General, es pot fer, atenent les
necessitats econòmicofinanceres de la cooperativa,
tant les del moment com les d'un futur pròxim,
segons les modalitats següents:
a) Incorporantlo al capital social amb l'increment
corresponent a la part de cada soci.
b) Constituint un fons, regulat per l'Assemblea
General de manera que es limiti la disponibilitat
dels diners per un període màxim de cinc anys i se'
n garanteixi la distribució i el gaudi posteriors a
favor del soci titular, amb un interès que no pot
excedir el tipus d'interès bàsic del Banc d'Espanya
incrementat de tres punts.
c) Satisfentlo immediatament després de l'aprovació
del balanç de l'exercici.
63.3 En el cas de les cooperatives de treball
associat i de les cooperatives que tenen socis de
treball es pot establir que els excedents passin
totalment o en part a integrar un Fons Comú
especial, de caràcter col·lectiu o irrepartible,
però amb el reconeixement del dret dels socis a
percebre, com a interessos, una compensació
directament proporcional a l'import amb que cada un
d'ells hagi contribuït a la formació d'aquest Fons,
segons els criteris que estableix l'apartat 2.
63.4 En el cas de les cooperatives de crèdit i de
les caixes rurals es poden constituir Reserves
Voluntàries Repartibles.
Article 64
Imputació de pèrdues
64.1 Els estatuts socials han de fixar els criteris
per a la compensació de les pèrdues de l'exercici
econòmic, amb subjecció a les normes següents:
a) Es poden imputar al Fons de Reserva Obligatori i
als fons de reserva voluntaris, si n'hi ha, el
cinquanta per cent de les pèrdues, com a màxim. La
diferència resultant s'ha d'imputar a cada soci en
proporció a les operacions, els serveis o les
activitats que hagi de fer conformement als mòduls
bàsics establerts en els estatuts socials d'acord
amb l'article 23.e) d'aquesta Llei. En cap cas no es
pot fer la imputació en funció de les aportacions
del soci al capital social.
b) Les pèrdues imputades a cada soci s'han de
satisfer directament, dins l'exercici econòmic
següent a aquell en què s'hagin produït, mitjançant
deduccions en les aportacions al capital social.
També es poden satisfer amb càrrec als retorns que
podrien correspondre al soci en els cinc anys
següents; les pèrdues que, un cop passat l'esmentat
termini, quedin sense compensar han d'ésser
satisfetes directament pel soci en el termini d'un
mes.
c) S'han d'imputar al Fons de Reserva Obligatori les
pèrdues que tinguin l'origen en l'activitat
cooperativitzada que es du a terme amb tercers no
socis, les pèrdues derivades de l'alienació dels
elements de l'actiu immobilitzat i les pèrdues
derivades de les activitats alienes a les finalitats
específiques de la cooperativa o d'inversions o
particions socials en altres persones físiques o
jurídiques no cooperatives. Si l'import del Fons de
Reserva Obligatori és insuficient per compensar
aquestes pèrdues, la diferència ha d'ésser recollida
en un compte especial, per amortitzarla amb càrrec
a futurs ingressos provinents del Fons de Reserva
Obligatori; a aquest fi, fins que no hagin estat
amortitzades les esmentades pèrdues, s'han d'abonar
al Fons de Reserva Obligatori la totalitat del saldo
resultant de l'actualització del balanç i el
romanent existent en el compte "Actualització
d'aportacions" a que fa referència l'article 56.2.
64.2 En la imputació de les pèrdues al Fons de
Reserva Obligatori, en cada exercici econòmic, s'han
d'imputar en primer lloc les regulades en l'apartat
1.
Article 65
Fons de reserva obligatori
El Fons de Reserva Obligatori és irrepartible entre
els socis o, si s'escau, els adherits i es
constituït per:
a) El percentatge sobre els excedents nets de cada
exercici que estableixin els estatuts socials
d'acord amb l'article 63.1.
b) Els beneficis a que es refereix l'article 62.12.
c) Les deduccions sobre les aportacions obligatòries
en cas de baixa del soci.
d) Les quotes d'ingrés i, si n'estableixen els
estatuts socials, les quotes periòdiques.
e) El percentatge corresponent sobre el resultat de
la regularització del balanç, d'acord amb els
articles 56.2 i 61.1.c).
Article 66
Fons d'educació i promoció
El Fons d'Educació i Promoció Cooperativa, que és
inembargable, es constitueix:
a) Amb el percentatge sobre els excedents nets de
cada exercici que estableixin els estatuts socials
d'acord amb l'article 63 d'aquesta Llei.
b) Amb les multes i altres sancions que per via
disciplinària imposi la cooperativa als seus socis .
c) Amb les subvencions, les donacions i qualsevol
mena d'ajuda rebuda dels socis o de tercers per al
compliment dels fins propis d'aquest Fons.
El Fons d'Educació i Promoció Cooperativa té com a
finalitat la formació dels socis i treballadors en
tècniques cooperatives econòmiques i professionals,
i també atendre els objectius d'incidència social en
l'àmbit on és situada la cooperativa i els
d'intercooperació.
L'Assemblea General ha de fixar les línies bàsiques
d'aplicació del Fons d'Educació i Promoció
Cooperativa. Les dotacions del qual han de figurar
en el passiu del balanç amb separació d'altres
partides.
CAPÍTOL 6
Dels llibres i de la comptabilitat
Article 67
Documentació social
67.1 Les cooperatives han de portar, en ordre i al
dia, els llibres següents:
a) Registre de socis.
b) Registre d'aportacions socials.
c) Llibre d'actes de l'Assemblea General, del
Consell Rector i, si s'escau, de les juntes
preparatòries .
d) Llibre d'inventaris i balanços i llibre diari.
e) Qualssevol altres que els siguin imposats per
altres disposicions legals.
67.2 Els llibres i els altres registres comptables
que han de portar les cooperatives han d'ésser
relligats i foliats i, abans de ferne ús, han
d'ésser habilitats pel registre de cooperatives
competent .
67.3 També són vàlids els assentaments i les
anotacions fets per procediments informàtics o per
altres procediments adequats, que posteriorment han
d'ésser relligats correlativament, per formar els
llibres obligatoris, els quals han d'ésser
legalitzats en el termini de sis mesos des de la
data de tancament de l'exercici.
Article 68
Comptabilitat
Les cooperatives han de portar una comptabilitat
ordenada i adequada a la seva activitat d'acord amb
el Codi de comerç.
Article 69
Dipòsit dels comptes anuals
69.1 Les cooperatives, llurs federacions i la
Confederació de Cooperatives de Catalunya han de
dipositar en la Direcció General competent en la
matèria, dins els dos mesos següents a la data en
que hagin estat aprovats per l'Assemblea General,
els comptes anuals, que han de comprendre el balanç,
el compte anual de pèrdues i guanys i la memòria
explicativa de l'exercici, segons el procediment que
les normes regulin.
69.2 Les cooperatives que tenen l'obligació, en
virtut de la Llei de l'Estat 19/1988. del 12 de
juliol, d'Auditoria de Comptes, de sotmetre's a una
auditoria han de dipositar l'auditoria en la
Direcció General competent en la matèria.
CAPÍTOL 7
De la modificació, fusió, escissió, dissolució i
liquidació
Article 70
Modificació dels estatuts socials
70.1 Els acords sobre modificació dels estatuts
socials han d'ésser adoptats per una majoria de dos
terços del nombre de vots socials presents o
representats en l'Assemblea General. Tanmateix, per
al canvi de domicili social dintre del mateix terme
municipal és suficient l'acord del Consell Rector.
70.2 Per a la inscripció en el Registre de
Cooperatives de la modificació dels estatuts socials
s'ha d'acompanyar la sol·licitud d'inscripció amb el
certificat de l'acta de l'Assemblea General.
Article 71
Fusió
71.1 La fusió de societats cooperatives en una de
nova, o l'absorció d'una o més per una altra
societat cooperativa, sols serà possible si els
objectius socials de les diverses cooperatives no
són incompatibles.
71.2 L'acord de fusió, pres amb els requisits
exigits en aquesta Llei, es publicarà en el Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya i en un diari
de gran difusió a Catalunya i en un de gran
circulació en l'àmbit territorial on tinguin el
domicili social les cooperatives afectades i no
podrà ésser realitzat abans de passats dos mesos des
de la data de l'últim anunci. Si durant aquest
període s'hi oposa algun creditor, l'acord no es
podrà portar a efecte sense que, prèviament, siguin
assegurats o satisfets els drets d'aquest creditor
el qual no es podrà oposar al pagament encara que es
tracti de crèdits no vençuts.
71.3 La baixa de socis i, si escau, adherits
originada per disconformitat amb la fusió tindrà el
caràcter de justificada si ho sol·liciten per escrit
al president del Consell Rector dins el termini dels
quaranta dies següents al de l'adopció de l'acord.
71.4 Els socis i, si escau, adherits, com també els
patrimonis, de les cooperatives que es dissolguin es
traspassaran en bloc a la nova societat cooperativa
que es creï, o a la que la substitueixi, la qual
assumirà tots els drets i les obligacions de les
cooperatives dissoltes. A les cooperatives
dissoltes, no els són d'aplicació les normes sobre
liquidació, i els seus fons socials, tant voluntaris
com obligatoris, passen a integrarse en els de la
societat cooperativa nova o absorbent. Els
traspassos a que fa referència aquest article no
s'han d'entendre com a transmissions ni
substitucions entre persones diferents, als efectes
que correspongui en matèries de competència de la
Generalitat.
71.5 La inscripció de la fusió de societats
cooperatives en el Registre se subjectarà, en el
supòsit de fusió pròpia, als tràmits establerts per
a la constitució, i en el de fusió per absorció als
de modificació.
Article 72
Escissió
72.1 L'escissió pot implicar l'extinció de la
cooperativa, amb la divisió prèvia del seu patrimoni
en dues o més parts, cada una de les quals es
traspassarà en bloc a cooperatives de nova creació o
serà absorbida per altres de ja existents. També una
cooperativa pot dividir el seu patrimoni sense
extingirse, traspassantne en bloc una o diverses
parts a cooperatives de nova creació o a altres de
ja existents.
72.2 En aquests casos son d'aplicació les normes
d'aquesta Llei reguladores de la fusió. Tanmateix,
amb la convocatòria de l'Assemblea General que ha
d'acordar l'escissió, es trametrà a cada soci i, si
escau, adherit, la memòria feta pel Consell Rector
sobre la conveniència de l'escissió, que caldrà
acompanyar amb l'inventari i el balanç tancats
quinze dies abans, amb la proposta detallada de la
part de patrimoni que haurà de transmetre's a les
altres cooperatives i la que, si s'escau, ha de
conservar la cooperativa que s'escindeixi. Així
mateix, l'esmentada memòria indicarà quina seria la
situació jurídica en que quedarien els socis i, si
escau, adherits de la cooperativa escindida.
72.3 Amb la memòria i la documentació esmentades
haurà de trametre's als socis i, si escau, adherits,
l'informe corresponent fet pels interventors de
comptes.
Article 73
Dissolució i liquidació
73.1 Són causes de dissolució de la societat
cooperativa:
a) L'acompliment del termini fixat en els estatuts
socials, llevat que hi hagi un acord de pròrroga
adoptat per l'Assemblea General i degudament
inscrit.
b) La finalització de l'objecte social o la
impossibilitat de realitzarlo. Pel que fa a les
cooperatives de crèdit i d'assegurances, cal
atenir-se, a més, al que disposin els organismes
competents per raó de les activitats efectuades.
c) La voluntat dels socis, manifestada mitjançant un
acord de l'Assemblea General pres per la majoria
prevista per l'article 33 d'aquesta Llei .
d) La reducció del nombre de socis per sota del
mínim legalment necessari per a constituir la
cooperativa, si es manté durant més de sis rnesos.
e) La reducció de la xifra del capital social per
sota del mínim establert legalment o
estatutàriament, si es manté durant més de sis
mesos.
f) La fusió o l'escissió a que fan referència els
articles 71 i 72 d'aquesta Llei.
g) El concurs o la fallida, segons correspongui, de
la cooperativa sempre que ho acordi l'Assemblea
General, com a conseqüència de la resolució judicial
que la declari.
h) Qualsevol altra causa establerta en aquesta Llei
o en els estatuts socials.
La societat cooperativa dissolta conserva la seva
personalitat jurídica mentre es fa la liquidació.
Durant aquest període s'ha d'afegir a la denominació
social la frase "en liquidació".
73.2 L'acord de dissolució o la resolució judicial,
si s'escau, a més d'inscriure's en el Registre de
Cooperatives, s'ha de publicar en el Diari Of icial
de la Generalitat de Catalunya i en un diari de gran
difusió a Catalunya i en un de gran circulació en
l'àmbit territorial on tinguin el domicili social
les cooperatives afectades.
Article 74
Nomenament dels liquidadors
74.1 Els liquidadors, en nombre senar, són nomenats
per l'Assemblea General, en votació secreta.
74.2 Si passa un mes de la dissolució de la
cooperativa i l'Assemblea General no ha fet el
nomenament, el Consell Rector ha de sol·licitar al
jutge competent per raó del domicili social que,
després d'haver escoltat el Consell Superior de la
Cooperació, nomeni els liquidadors, en primer lloc
entre els socis i, si de cas hi manquen, entre
persones no sòcies. La sol·licitud de nomenament de
liquidadors també pot ésser feta per qualsevol soci
de la cooperativa, si el Consell Rector no la fa en
el termini d'un mes.
74.3 El Consell Rector i la Direcció cessen en llurs
funcions en ésser nomenats els liquidadors, als
quals han de prestar llur concurs en les operacions
de liquidació, si hi són requerits.
74.4 Els liquidadors han de fer totes les operacions
que calguin per a la liquidació de la cooperativa.
74.5 Durant el període de liquidació han d'ésser
observades les disposicions legals i estatutàries
aplicables al règim de les assemblees generals, a
les quals els liquidadors han de donar compte de la
liquidació i el balanç corresponents perquè els
aprovin.
Article 75
Atribucions dels liquidadors
Són competències dels liquidadors:
a) Subscriure, juntament amb el Consell Rector,
l'inventari i balanç de la cooperativa en el moment
de l'inici de llurs funcions, referits al dia en que
s'iniciï la liquidació.
b) Portar i custodiar els llibres i la
correspondència de la societat i vetllar per la
integritat del seu patrimoni.
c) Dur a terme les operacions comercials pendents i
totes les que siguin necessàries per a la liquidació
de la cooperativa.
d) Alienar els béns socials, tenint present que els
immobles han d'ésser venuts necessàriament en
subhasta pública, llevat que l'Assemblea General
acordi un altre procediment.
e) Reclamar i percebre els crèdits i els dividends
passius al temps d'inici de la liquidació.
f) Concertar les transaccions i els compromisos que
convinguin als interessos socials.
g) Pagar els creditors i els socis i adherits de
manera que s'atenguin les normes que aquesta Llei
estableix.
h) Representar la cooperativa per al compliment dels
fins a que es refereix aquest article.
Article 76
Adjudicació de l'haver social
Per adjudicar l'haver social s'ha de procedir segons
l'ordre següent, respectant en tot cas íntegrament
el Fons d'Educació i Promoció Cooperativa:
Primer. Saldar els deutes socials.
Segon. Reintegrar als socis i adherits llurs
aportacions al capital social, actualitzades quan
s'escaigui .
Tercer. Aplicar el sobrant, si n'hi ha, al Fons d '
Educació i Promoció Cooperativa, perquè sigui
transferit a l'entitat federativa a la qual la
cooperativa estigui associada. Si no n'està,
l'Assemblea General ha de decidir a quines entitats
federatives de cooperatives d'entre les que hi ha a
Catalunya s'ha de destinar l'import d'aquest fons,
sempre a fi que sigui utilitzat amb les finalitats
esmentades; si l'Assemblea General no ho fa,
correspon al Consell Superior de la Cooperació de
decidir a quina o quines d'aquestes entitats s'ha de
destinar l'import del fons.
Quart. En cas de dissolució d'una cooperativa de
segon grau o d'un grau ulterior, d'una cooperativa
de crèdit o d'una caixa rural, l'haver líquid
resultant ha d'ésser distribuït entre les
cooperatives sòcies en proporció al retorn rebut els
darrers cinc anys, o si més no des de la constitució
de l'entitat dissolta, i ha d'ésser destinat sempre
als fons de reserva obligatoris respectius.
Article 77
Operacions finals
77.1 Un cop acabada la liquidació, els liquidadors
han de fer el balanç final, que ha d'ésser sotmès a
l'Assemblea General.
77.2 Si la reunió de l'Assemblea General és
impossible, els liquidadors han de publicar el
balanç final en el Diari Oficial de la Generalitat
de Catalunya, en un diari de gran difusió a
Catalunya, i en un diari de gran difusió en l'àmbit
territorial on tinguin el domicili social les
cooperatives afectades.
77.3 El balanç pot ésser impugnat, d'acord amb el
que disposa l'article 38, dins els sis mesos
següents d'haver estat publicat. Si passat aquest
termini el balanç no ha estat impugnat. s'entén que
és aprovat.
77.4 Un cop aprovat el balanç final, els liquidadors
han de procedir a adjudicar l'haver social,
conformement al que disposa l'article 76, i han de
sol·licitar en el termini de quinze dies la
cancel·lació dels assentaments referents a la
societat liquidada en el Registre de Cooperatives on
sigui inscrita i dipositar en aquesta oficina els
llibres i els documents relatius al tràfic de la
cooperativa.
Article 78
Suspensió de pagaments i fallides
78.1 A les societats cooperatives, els és aplicable
la legislació concursal de l'Estat.
78.2 La providència judicial en virtut de la qual es
tingui per incoat el procediment concursal respecte
a una cooperativa s'anotarà en el Registre de
Cooperatives en que estigui inscrita.
CAPÍTOL 8
De les classes de cooperatives
Article 79
Classificació
79.1 Les cooperatives de primer grau poden ésser:
a) Agrícoles.
b) D'assegurances.
c) De consumidors i usuaris.
d) De crèdit.
e) D'ensenyament i escolars.
f) D'habitatge.
g) Sanitàries.
h) De serveis.
i) De treball associat.
j) Mixtes.
79.2 No obstant l'apartat 1, les cooperatives poden
dedicarse a qualsevol activitat econòmicosocial
lícita i es poden constituir amb objectius socials
diferents dels que esmenta el dit apartat .
SECCIÓ I
De les cooperatives agràries
Article 80
Objecte
Són cooperatives agràries les que associen persones
físiques o jurídiques que són titulars en actiu
d'explotacions agràries o ramaderes amb alguna de
les finalitats següents:
a) Proveir els socis de les primeres matèries, els
mitjans de producció, els productes i els altres
béns i serveis que els siguin necessaris.
b) Millorar el procés de producció agrària,
mitjançant l'aplicació i l'ús col·lectius de
tècniques, equips o mitjans de producció i
mitjançant l'execució d'obres d'interès agrari.
c) Industrialitzar i comercialitzar els productes
agraris i els derivats d'aquests.
d) Millorar, distribuir entre els socis o explotar
en comú terres i altres béns que puguin ésser
destinats a un ús agrari.
e) Prestar serveis i fomentar activitats amb vista a
la promoció i el millorament de la població agrària
i del medi rural.
f) Promoure i gestionar crèdits i assegurances
agràries, mitjançant el foment de caixes rurals, de
seccions de crèdit i d'altres entitats
especialitzades.
g) Establir seccions de crèdit perquè compleixin les
funcions pròpies de les cooperatives de crèdit.
h) Comprar i emmagatzemar productes en el moment
d'una davallada dels preus a conseqüència de la qual
es pugui preveure un greu perjudici econòmic i
fer-ne posteriorment la comercialització.
Article 81
Socis
81.1 Gaudeixen de les condicions objectives
necessàries per a ésser socis d'una cooperativa
agrària els ramaders i els pagesos en actiu que,
segons la normativa reguladora de l'empresa familiar
agrària, són titulars o col·laboradors d'una
explotació agrària o ramadera o compleixen aquestes
funcions.
81.2 Si el soci titular d'una explotació deixa
d'estar en actiu i se li dóna la baixa forçosa, el
succeeix en la condició de soci la persona que,
segons la normativa reguladora de l'empresa familiar
agrària, n'és col·laboradora o en compleix les
funcions, sempre que comuniqui a la cooperativa la
seva voluntat en aquest sentit en el termini de
seixanta dies naturals des de la data de la baixa
forçosa del seu antecessor.
Article 82
Regulacions especials
Els estatuts socials d'aquestes cooperatives han de
regular, a més del que exigeix amb caràcter general
aquesta Llei, els punts següents:
a) Les aportacions obligatòries dels socis que
s'incorporaran al capital social. Es podran establir
diferències segons els graus d'utilització dels
serveis cooperatius a que es comprometi el soci .
b) Els mòduls o les maneres de participació dels
socis en els serveis que ofereixi la cooperativa.
Podrà establirse un període, com a màxim de cinc
anys, durant el qual el soci que s'hagi compromès a
utilitzar un servei de la cooperativa no podrà
deixar de complir els seus compromisos. Aquest
incompliment, si es produeix, no eximirà el soci de
la seva responsabilitat davant tercers, ni de la que
ha assumit davant la mateixa cooperativa per
inversions realitzades i no amortitzades
c) La creació de Fons de Reserva i el seu
creixement, tot assenyalant el tant per mil que s'ha
d'aplicar a les operacions que faci el soci amb la
cooperativa, de manera que aquesta detracció, més la
prevista en l'article 63 d'aquesta Llei, arribi a
constituir una xifra que sigui almenys igual a l'u
per mil sobre la xifra total de facturació als
socis. En el cas que la cooperativa faci les seves
operacions mitjançant cooperatives de segon grau,
els percentatges esmentats es dividiran
equitativament entre els fons d'ambdues entitats.
d) La creació del Fons de Formació i Promoció
Cooperativa caldrà establir que a aquest fons es
destini un vint per cent, com a mínim, de la
quantitat que resulti per al fons de reserva d'acord
amb el paràgraf anterior.
e) Les derrames per a despeses en el cas que s
'estableixin.
f) La possibilitat d'establir seccions, el govern de
les quals correspondrà als mateixos òrgans de la
cooperativa a la qual pertanyen, amb possibilitat de
delegacions i gestió econòmica separada. Aquestes
circumstàncies es faran conèixer als tercers amb qui
es contracti.
g) La manera com, si es considera oportú, algun
membre de la comunitat familiar afectat a
l'explotació agrària del soci pugui exercir els
drets d'ells a la cooperativa, fins i tot d'ésser
elegit per a tenirhi càrrecs socials.
Article 83
Operacions amb tercers
83.1 Les cooperatives agràries poden conservar,
tipificar, manipular, transformar, transportar,
distribuir i comercialitzar, àdhuc directament al
consumidor, productes agraris que no procedeixin de
les explotacions de la mateixa cooperativa o dels
seus socis. Aquests productes agraris de tercers no
poden excedir un cinc per cent, o un quaranta per
cent, si ho autoritzen els estatuts, del total dels
productes utilitzats per la cooperativa, dins cada
exercici econòmic, quantificats independentment per
a cada una de les activitats.
83.2 Si, per circumstàncies excepcionals no
imputables a la cooperativa, el fet d'operar
exclusivament amb els seus socis, i si s'escau amb
tercers, dins els límits que estableix l'apartat 1,
comporta una disminució de l'activitat de la
cooperativa que en posa en perill la viabilitat
econòmica, la cooperativa pot ésser autoritzada per
a dur a terme, o si escau ampliar, activitats i
serveis amb tercers, pel termini i la quantia màxima
que fixi l'autorització, en funció de les
circumstàncies que hi concorrin.
83.3 L'autorització a què es refereix l'apartat 2 ha
d'ésser concedida pel Departament competent en la
matèria, amb informe previ del Departament
d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Article 84
Explotació comunitària de la terra
84.1 En el supòsit de cooperatives que despleguin
una explotació comunitària de la terra, els seus
estatuts socials hauran de regular els mòduls de
participació dels socis que prestin els seus drets
d'ús i aprofitament de bestiar, de terres i/o
d'immobles susceptibles d'explotació agrària i dels
que, essent o no cedents de drets sobre béns, hi
prestin el seu treball.
84.2 Són d'aplicació als socis treballadors, siguin
o no cedents del gaudi de béns, les normes
establertes en aquesta Llei per a les cooperatives
de treball associat, amb les excepcions contingudes
en aquest article.
84.3 L'arrendatari i altres titulars d'un dret de
gaudi, sempre que prestin el seu treball d'una
manera habitual a la cooperativa, podran cedir l'ús
i aprofitament dels béns en el termini màxim de
durada del contracte, sense que això sigui causa de
desnonament o resolució d'aquest.
84.4 Els estatuts socials han d'establir el temps
mínim de permanència a la cooperativa dels socis en
la seva condició de cedents de l'ús i l'aprofitament
de béns, que no podrà ésser superior a quinze anys,
i les normes sobre transmissió per llurs titulars
d'aquests béns.
84.5 Igualment han d'assenyalar les aportacions
obligatòries al capital, tot diferenciant les que ha
de fer en la seva condició de cedent del gaudi de
terres o en la de soci treballador.
84.6 Els retorns s'acreditaran als socis en funció
de la seva activitat amb la cooperativa; s'establirà
aquesta en els avenços laborals en el cas de socis
treballadors i en la renda anual abonable en el
supòsit de socis cedents.
SECCIÓ 2
De les cooperatives d'assegurances
Article 85
Objecte i àmbit
85.1 Són cooperatives d'assegurances les que
exerceixen l'activitat asseguradora d'acord amb la
legislació vigent sobre l'assegurança privada i
tenen per objecte de cobrir per compte comú els
riscs assegurats a llurs socis mitjançant una
contraprestació econòmica o de serveis. Són també
cooperatives d'assegurances les cooperatives de
treball associat que donen aquestes mateixes
prestacions a qualsevol dels seus assegurats.
85.2 Les cooperatives d'assegurances que cobreixen
els riscs de llurs socis mitjançant una
contraprestació econòmica o de serveis poden ésser
formades tant per persones físiques com per persones
jurídiques, i poden operar tant a quota fixa com a
quota variable.
SECC1Ó 3
De les cooperatives de consumidors i usuaris
Article 86
Objecte
86.1 Les cooperatives de consumidors i usuaris tenen
per objecte primordial el lliurament de béns o la
prestació de serveis per al consum directe dels
socis i de llurs familiars i el desenvolupament de
les activitats necessàries per a una major
informació, formació i defensa dels drets dels
consumidors i els usuaris.
86.2 Els estatuts poden autoritzar operacions amb
tercers no socis, que han d'ésser comptabilitzades
de manera que en qualsevol moment se'n pugui
conèixer el volum global.
Article 87
Nombre mínim de socis
87.1 Les cooperatives de consumidors i usuaris han
de tenir un mínim de trescents socis si
desenvolupen la major part de llur activitat a
Barcelona, de cent cinquanta si la desenvolupen a
les altres ciutats de més de vint mil habitants, de
setantacinc si ho fan a les poblacions que tenen de
cinc mil a vint mil habitants i de cinquanta a les
poblacions de menys de cinc mil habitants.
87.2 La Direcció General competent en la matèria,
amb informe previ del Consell Superior de la
Cooperació, pot autoritzar la constitució de
cooperatives que no tinguin el nombre mínim de socis
que fixa l'apartat 1, en els supòsits següents:
a) Per raó de l'especialització de l'activitat.
b) Si l'activitat ha d'ésser desenvolupada per un
període de temps concret, que no pot excedir els dos
anys.
c) Si la cooperativa no té personal assalariat i els
serveis són prestats íntegrament pels socis d'una
manera gratuïta.
d) Si l'excepcionalitat del cas ho justifica.
87.3 La resolució a que es refereix l'apartat 2 pot
ésser objecte de recurs, en el termini de quinze
dies, davant el conseller competent en la matèria.
Article 88
Altres activitats productives
Aquestes cooperatives no perdran llur caràcter
específic pel fet que produeixin els serveis o béns
que distribueixin, en el qual supòsit també
l'activitat productiva exercida s'haurà de regir per
les disposicions d'aquesta Llei.
Article 89
Condició
Les cooperatives de consumidors i usuaris tenen la
condició de majoristes i poden detallar com a
minoristes. Els lliuraments de béns i la prestació
de serveis a les cooperatives no tenen la condició
de vendes ja que es tracta dels consumidors agrupats
que els han adquirit conjuntament.
SECCIÓ 4
De les cooperatives de crèdit
Article 90
Objecte i requisits
90.1 Les cooperatives de crèdit tenen per objecte
exclusiu servir les necessitats de finançament i
potenciació dels estalvis de llurs socis,
primordialment, i de tercers, en la mesura que la
normativa específica aplicable ho autoritzi,
mitjançant les activitats pròpies de les entitats de
crèdit.
90.2 Poden adoptar la denominació de cooperativa de
crèdit professional les cooperatives de crèdit
creades o constituïdes a l'empara d'un col·legi
professional per acord dels òrgans rectors d'aquest,
si el seixanta per cent dels socis de la
cooperativa, com a mínim, pertanyen al dit col·legi.
També poden promoure cooperatives de crèdit els
sindicats, tant globalment com per seccions, i les
associacions professionals, agrupades o
separadament.
90.3 En les cooperatives de crèdit professionals,
els membres del Consell Rector i els interventors de
comptes són elegits entre els candidats presentats
pels socis.
90.4 Poden adoptar la denominació de caixa rural les
cooperatives de crèdit que tinguin per objecte
principal la prestació de serveis financers al medi
rural i que estiguin formades per cooperatives
agràries, cooperatives de treball associat o
qualsevol altra entitat col·lectiva agrària, pels
socis d'aquestes societats o per l'agrupament de
diverses caixes rurals d'àmbit territorial inferior.
Aquestes cooperatives de crèdit poden utilitzar la
denominació de caixa rural conjuntament amb la de
cooperativa de crèdit o separadament d'aquesta.
90.5 Les cooperatives de crèdit, per a poder
constituir-se i funcionar, han de complir les normes
sectorials dictades per les autoritats econòmiques.
Article 91
Reemborsament d'aportacions
El reemborsament de les aportacions al capital
social s'ha d'ajustar a les condicions següents:
a) No es poden reemborsar les aportacions al capital
social abans de passats cinc anys de la data
d'ingrés del soci, llevat que ho autoritzi el
Departament d'Economia i Finances.
b) No es poden reemborsar les aportacions si això
ocasiona la disminució del coeficient de garantia
per sota del límit establert, encara que hagin
passat els terminis que estableix l'article 58.
c) Si passen set anys des de la baixa del soci i,
per l'aplicació de l'apartat b), no s'han pogut
reemborsar les aportacions al capital social,
s'entén que es produeix la causa de dissolució de
l'article 73.1.b).
Article 92
Vot plural
92.1 Els estatuts socials poden establir per als
socis que siguin societats cooperatives la
possibilitat de vot plural, tot fixantlo, en tot
cas, en proporció al nombre de socis, sense que en
cap cas pugui tenir cap d'elles, per si sola, més
d'un vint per cent dels vots totals.
92.2 Els estatuts socials poden establir, en cas de
ferse ús de la facultat de l'apartat anterior, que
les aportacions obligatòries a capital social, en el
cas de cooperatives, siguin proporcionals al nombre
de socis.
SECCIÓ 5
De les cooperatives d'ensenyament i escolars
Article 93
Objecte de les cooperatives d'ensenyament
93.1 Es consideren cooperatives d'ensenyament les
que tenen com a objecte procurar o organitzar
qualsevol mena d'activitat docent, en alguna branca
del saber o de la formació tècnica, artística,
esportiva o d'altres. Aquestes cooperatives són
formades per la lliure associació de pares,
d'alumnes o els seus representants legals,
d'ensenyants i de personal no docent, llevat del que
disposin els estatuts socials.
93.2 En el primer cas se'ls apliquen els criteris
previstos per a les cooperatives mixtes. En el cas
que només associïn pares o alumnes, els són
d'aplicació les normes previstes per a les
cooperatives de consum, excepte pel que fa al nombre
mínim de socis. En el cas que només associïn
ensenyants i personal no docent, s'apliquen les
normes de treball associat.
Article 94
Objecte de les cooperatives escolars
94.1 Són cooperatives escolars les que tenen per
finalitat d'educar els alumnes dels diferents
centres escolars en la doctrina i la pràctica
cooperativistes; amb aquest objecte, poden produir i
distribuir, exclusivament entre llurs socis, béns i
serveis que siguin d'utilitat escolar o que tinguin
aplicació en el progrés cultural dels socis.
94.2 A les escoles d'ensenyament primari o
equivalent, les cooperatives escolars han d'estar
sota la tutela dels mestres o de la persona que
determinin els estatuts socials. El dipositari de
fons és nomenat d'entre el personal del centre, i
els mateixos socis en porten l'administració i la
comptabilitat.
94.3 En els establiments d'ensenyament secundari o
equivalent, les cooperatives escolars no estan
sotmeses a la tutela dels professors. Tanmateix,
poden assistir a les reunions del Consell Rector el
director del centre o la persona que es designi, els
quals, si consideren que els acords són lesius per a
la cooperativa, poden suspendre'ls i elevar
consulta, en el termini de quinze dies, al Consell
Superior de la Cooperació.
94.4 Els qui promoguin o tutelin una cooperativa
escolar i no en siguin socis no poden gaudir dels
beneficis de la cooperativa.
SECCIÓ 6
De les cooperatives d'habitatge
Article 95
Objecte i característiques especials
95.1 Es classifiquen com a cooperatives d'habitatge
les que tenen per objecte procurar habitatges,
serveis o edificacions complementàries a llurs socis
exclusivament, organitzarne l'ús pel que fa als
elements comuns i regular-ne l'administració, la
conservació i la millora.
95.2 Les cooperatives d'habitatge poden adquirir,
parcel·lar i urbanitzar terrenys i, en general,
desenvolupar totes les activitats necessàries per a
complir llurs objectius socials.
95.3 Les cooperatives d'habitatge poden tenir com a
objectiu la rehabilitació d'habitatges, de locals i
d'edificacions i instal·lacions complementàries per
a destinarlos a llurs socis. També poden tenir com
a objectiu la construcció d'habitatges per a
cedirlos als socis mitjançant el règim d'ús i
fruiment (sic), ja siguin per a ús habitual i
permanent, ja siguin per a descans o vacances, ja
siguin destinats a residències per a persones de la
tercera edat o amb disminució.
95.4 Cap persona no pot ésser simultàniament, a la
mateixa comarca, titular de més d'un habitatge o
local de promoció cooperativa, llevat dels casos en
que la condició de família nombrosa faci necessària
la utilització de dos habitatges, sempre que puguin
constituir una unitat vertical o horitzontal.
95.5 Els ens públics, les cooperatives i les
entitats sense ànim de lucre mercantil que
necessitin locals per a desenvolupar llurs
activitats poden ésser socis de les cooperatives
d'habitatge. No afecta aquestes entitats la
prohibició que estableix l'apartat 4.
95.6 La cooperativa pot adjudicar i cedir als socis,
mitjançant qualsevol títol admès en dret, la plena
propietat o el ple ús dels habitatges, els locals o
les instal·lacions i edificacions complementàries.
Si en manté la propietat, els estatuts socials han
d'establir les normes d'ús i els drets i les
obligacions dels socis i de la cooperativa, i poden
regular la possibilitat que el dret d'ús de
l'habitatge o el local sigui cedit a socis d'altres
cooperatives d'habitatge que tinguin establerta
aquesta modalitat o sigui permutat amb aquests.
95.7 Les cooperatives d'habitatge poden alienar o
llogar a tercers no socis els locals i les
instal·lacions i edificacions complementàries de
llur propietat però no pas els habitatges.
95.8 Cap persona no pot exercir simultàniament el
càrrec de membre del Consell Rector ni el
d'interventor de comptes en més d'una cooperativa
d'habitatge. Els membres del Consell Rector no poden
rebre en cap cas remuneracions o compensacions per
l'exercici del càrrec, sens perjudici de llur dret a
ésser rescabalats de les despeses que aquest els
origini.
95.9 Una cooperativa d'habitatge no es pot dissoldre
fins que no ha transcorregut un mínim de cinc anys,
o un termini superior si ho indiquen els estatuts o
ho exigeixen els convenis de col·laboració amb
entitats públiques, des de la data de concessió de
la qualificació definitiva, o del document que
legalment la substitueixi, o des de la darrera
promoció que hagi fet; si no ha fet cap promoció, no
es pot dissoldre abans dels tres anys d'haver estat
constituïda.
95.10 Les cooperatives d'habitatge han d 'observar,
quant als excedents, les regles següents:
95.10.1 Han d'aplicar els percentatges següents, no
obstant el que disposa l'article 63, per a la
formació i l'ampliació del Fons de Reserva i del
Fons d'Educació i Promoció Cooperativa:
a) Sobre el preu total del pis, dels locals o de les
edificacions complementàries, inclosos el terreny,
la urbanització, la construcció i les despeses
generals, un percentatge no inferior al dos per
cent, calculat sobre un preu base que en cap cas no
pot ésser inferior al que resulti d'aplicar els
mòduls que siguin fixats per als habitatges de
protecció oficial o de règim similar.
b) En els processos de rehabilitació, un percentatge
de l'u per cent sobre el pressupost dels treballs de
rehabilitació.
c) Quan venguin solars urbanitzats a altres
cooperatives, a ens públics o a entitats ,sense ànim
de lucre, un percentatge del zero coma vinticinc
per cent sobre el preu de venda.
95.10.2 S'ha d'aplicar al Fons de Reserva el
setantacinc per cent de la quantitat que resulti de
la detracció dels percentatges fixats per l'apartat
10.1 d'aquest article, i s'ha de dedicar el
vinticinc al Fons d'Educació i Promoció
Cooperativa.
95.11 El Fons de Reserva, que té una funció semblant
a la d'un fons d'inversió, ha d'ésser utilitzat,
principalment, per a alguna o algunes de les
finalitats següents:
a) Sufragar els costos que pugui originar la creació
de sòl urbà, tant si és creat per la mateixa
cooperativa com si ho és amb la col·laboració
d'altres cooperatives, de corporacions locals, de
l'Institut Català del Sòl o de les societats mixtes
que siguin creades a aquest fi.
b) Crear reserva de sòl per a promocions futures o
per al desenvolupament per tases d'una promoció.
c) Cobrir les necessitats d'autofinançament que es
produeixin entre les aportacions dels socis i
l'obtenció dels préstecs hipotecaris.
d) Finançar les promocions que siguin adjudicades a
la cooperativa en règim d'ús.
Article 96
Transmissió d'habitatges
96.1 En els casos de transmissió inter vivos
d'habitatges i de locals abans que no hagin passat
cinc anys d'haverne fet el soci la plena
adquisició, o un termini superior si ho assenyalen
els estatuts socials o els convenis amb entitats
públiques per a l'adquisició de sòl la cooperativa
gaudeix del dret de tempteig per tal de poder oferir
l'habitatge als socis expectants, per rigorós ordre
d'antiguitat de la data d'ingrés. El preu de
tempteig ha d'ésser igual a la quantitat
desemborsada, incrementada de la revalorització que
hagin experimentat d'acord amb l'Índex de Preus al
Consum durant el període comprès entre les dates de
les diferents aportacions parcials i la data de
transmissió dels drets sobre l'habitatge o el local.
96.2 El dret d'adquisició preferent a que es
refereix l'apartat 1, en les mateixes condicions de
preu, s'aplica també en el cas que es vulguin
transmetre els drets del soci referents a
l'adquisició de la plena propietat de l' habitatge o
el local .
96.3 Si transcorren tres mesos des que el soci
comunica a la cooperativa el seu propòsit de
transmetre els seus drets sobre l'habitatge i cap
soci expectant no ha fet ús de la preferència, el
soci transmissor queda facultat per a transmetre'ls
inter vivos a tercers no socis.
96.4 Si el soci, incomplint el que estableix
l'apartat 2, transmet a tercers els seus drets sobre
l'habitatge o el local i algun soci expectant vol
adquirirlos, la cooperativa ha d'exercir el dret de
retracte. En aquest cas, el comprador ha de
desemborsar el preu que estableix l'apartat 1,
incrementat de les despeses a que fa referència el
número segon de l'article 1518 del Codi Civil, i el
soci transmissor s'ha de fer càrrec de les despeses
a que es refereix el número I del dit article del
Codi Civil.
96.5 El dret de retracte pot ésser exercit en el
termini d'un any de la inscripció de la transmissió
en el Registre de la Propietat o, si no hi ha estat
inscrita, en el termini de tres mesos d'haverne
tingut coneixement el retractor.
96.6 El que estableixen els apartats 4 i 5 no
s'aplica a les transmissions fetes a favor del
cònjuge, dels descendents o dels ascendents.
96.7 En el cas de baixa dels socis, les deduccions
regulades per l'article 58 es poden detreure dels
fons lliurats per a finançar el pagament dels
habitatges o els locals, d'acord amb el que
determinin els estatuts.
Article 97
Possibilitat d 'existència de fases
97.1 A les cooperatives d'habitatges els estatuts
socials poden regular que la construcció de cada
fase o bloc es faci amb autonomia de gestió i
patrimonis separats, sense que els socis no
integrats en cada una de les promocions es vegin
responsabilitzats per la gestió econòmica dels
altres. Quan es faci ús d'aquesta possibilitat,
caldrà que es porti comptabilitat independent, sens
perjudici de la general de la cooperativa. En tot
cas, es farà constar prèviament i expressament
davant els tercers amb qui s'hagi de contractar.
97.2 Els estatuts socials poden regular l'existència
de assemblees de fases o blocs, a les quals es poden
delegar competències de l'Assemblea General excepte
en aquells assumptes que afectin tota la societat o
la responsabilitat del patrimoni general o dels
altres patrimonis separats, o els drets o
obligacions dels socis no adscrits a la fase o al
bloc respectius.
Article 98
Auditoria externa de les cooperatives d'habitatge
Les cooperatives d'habitatge, abans de presentar els
comptes anuals a l'aprovació de l'Assemblea General,
els han de sotmetre als auditors de comptes perquè
els verifiquin, de conformitat amb la Llei de
l'Estat 19/1988, de 12 de juliol, d'Auditoria de
Comptes, en els supòsits següents:
a) Si la cooperativa té en promoció, entre
habitatges i locals, un nombre superior a cinquanta.
b) Si es construeix per tases o blocs i es fa amb
autonomia de gestió i amb patrimonis separats, sigui
quin sigui el nombre d'habitatges o de locals que es
construeix.
c) Si la gestió empresarial de l'activitat
immobiliària s'ha concedit, mitjançant qualsevol
tipus de mandat, a persones físiques o jurídiques
altres que els membres del Consell Rector o el
director.
d) Si la cooperativa manté la propietat dels
immobles i n'ha adjudicat i cedit als socis, per
qualsevol títol admès en dret, només l'usdefruit.
e) Si l'obligatorietat de l'auditoria de comptes és
imposada pels estatuts socials o ho acorda
l'Assemblea General.
SECCIÓ 7
De les cooperatives sanitàries
Article 99
Objecte i normes aplicables
99.1 Són cooperatives sanitàries les cooperatives
d'assegurances l'activitat empresarial de les quals
consisteix a cobrir riscs relatius a la salut de
llurs socis o assegurats i dels beneficiaris
d'aquests. S'apliquen a aquestes cooperatives les
normes que estableixen aquesta Llei, la legislació
vigent sobre assegurança privada, pel que fa a les
cooperatives d'assegurances a prima fixa, i la
normativa en matèria d'entitats d'assegurança lliure
d'assistència medicofarmacèutica.
99.2 Si una cooperativa sanitària associa
professionals de la salut i personal no sanitari amb
l'objecte de cobrir els riscs d'assistència
sanitaria de qualsevol assegurat, se li apliquen les
normes que estableix aquesta Llei per a les
cooperatives d'assegurances de treball associat.
99.3 Són també cooperatives sanitàries, als efectes
d'aquesta Llei, les constituïdes per persones
físiques i jurídiques amb l'objecte de promoure,
equipar, administrar, sostenir i gestionar
hospitals, clíniques i establiments anàlegs
destinats a prestar assistència sanitària a llurs
beneficiaris i familiars i, si s'escau, a llurs
treballadors. S'apliquen a aquestes cooperatives,
ultra la legislació hospitalària, les determinacions
d'aquesta Llei relatives a les cooperatives de
consumidors i usuaris, amb les adaptacions que, si
escau, es puguin fixar per reglament atenent
l'especialitat del servei que presten.
99.4 La cooperativa de segon grau o de grau ulterior
que integri almenys una cooperativa sanitària pot
incloure el terme "'sanitària" en la seva
denominació.
99.5 Les cooperatives sanitàries de segon grau o de
grau ulterior poden integrar entitats de naturalesa
no cooperativa sense ànim de lucre, si l'estructura,
els fins i l'organització d'aquestes entitats estan
relacionats amb un propòsit sanitari viable que
justifiqui la cooperativització d'activitats en llur
àmbit d'actuació. El nombre d'entitats no
cooperatives sòcies no pot excedir la meitat del
total dels membres de la cooperativa en que
s'integren.
99.6 Les cooperatives sanitàries de segon grau han
d'ésser regulades per reglament.
SECCIÓ 8
De les cooperatives de serveis
Article 100
Objecte
100.1 Són cooperatives de serveis les que associen
persones físiques o jurídiques que són titulars
d'explotacions industrials o de serveis i
professionals o artistes que exerceixen llur
activitat per compte propi. Les cooperatives de
serveis tenen per objecte la prestació de
subministraments i serveis i l'execució d'operacions
encaminades al millorament econòmic i tècnic de les
activitats professionals o de les explotacions de
llurs socis.
100.2 Una cooperativa no pot ésser classificada com
a cooperativa de serveis si les circumstàncies o
característiques que concorren en llurs socis o en
llur objecte permeten d'incloure-la en una altra de
les classes que estableix l'article 79.
100.3 Per al compliment de llur objecte, les
cooperatives de serveis poden dur a terme les
activitats següents:
a) Adquirir, elaborar, produir, fabricar, reparar i
mantenir els instruments, la maquinària, les
instal·lacions, el material, els productes i els
elements necessaris o convenients per a la
cooperativa i per a l'activitat professional o les
explotacions dels socis.
b) Dur la gestió d'indústries auxiliars o
complementàries de les dels socis i executar
operacions preliminars o fer transformacions que
afavoreixin l'activitat professional o les
explotacions del socis.
c) Transportar, distribuir i comercialitzar els
serveis i els productes procedents de la cooperativa
i de l'activitat professional o les explotacions
dels socis.
d) Qualsevol altra activitat que sigui necessària o
convenient o que faciliti el millorament econòmic,
tècnic, laboral o ecològic de l'activitat
professional o les explotacions dels socis.
100.4 No obstant el que estableix l'apartat 3, les
cooperatives de serveis, si ho autoritzen llurs
estatuts, poden dur a terme activitats i serveis
cooperativitzats amb tercers no socis, fins a un deu
per cent del volum total d'activitat
cooperativitzada duta a terme amb els socis; en tot
cas, les activitats i els serveis cooperativitzats
amb tercers no socis han d'ésser reflectits
separadament en la comptabilitat de la cooperativa,
d'una manera clara i inequívoca.
100.5 Les cooperatives de serveis poden rebre la
denominació de cooperatives del mar, del comerç, de
transports o del sector econòmic a que pertanyin les
explotacions de les quals siguin titulars els socis.
SECCIÓ 9
De les cooperatives de treball associat
Article 101
Objecte
101.1 Són cooperatives de treball associat les que
associen persones físiques que, mitjançant llur
treball, es proposen exercir alguna activitat
econòmica o professional per a tercers.
101.2 Poden ésser sòcies de les cooperatives de
treball associat les persones majors de setze anys.
101.3 El nombre de treballadors de les cooperatives
de treball associat que tinguin contracte de treball
per temps indefinit no pot ésser superior al deu per
cent del total de socis i en cap cas no pot ésser
superior a cinquanta treballadors. El treballador
amb contracte de treball per temps indefinit amb més
d'un any d'antiguitat a l'empresa ha d'ésser admès
com a soci treballador, sense període de prova, si
compleix els altres requisits i ho sol·licita.
Article 102
Nombre mínim de socis
102.1 Les cooperatives de treball associat poden
constituirse amb només tres socis, amb vista a
afavorir la consolidació des de l'inici de projectes
empresarials.
102.2 En aquests supòsits, les cooperatives de
treball associat no poden contractar treballadors
assalariats amb caràcter fix.
102.3 Les cooperatives de treball associat poden
admetre socis a prova, dins els termes fixats per a
aquests casos.
Article 103
Règim de treball
103.1 Per a garantir la nodiscriminació dels socis
treballadors en cada cooperativa, els estatuts han
d'assegurar la uniformitat del règim de la seguretat
social.
103.2 Els criteris bàsics de la prestació de serveis
de treball han d'ésser determinats pels estatuts
socials o, si hi manquen, per l'Assemblea General.
103.3 Les normes aplicables sobre condicions de
treball, en especial les de seguretat social i
higiene, són les establertes amb caràcter general.
Article 104
Període de prova per a l'admissió de socis
104.1 Els estatuts socials poden preveure com a
requisit per a l'admissió de socis un període de
prova que no ha d'ésser superior a sis mesos, llevat
per als tècnics superiors i els directius, en el
qual cas pot ésser fins d'un any.
104.2 El període de prova pot reduirse per mutu
acord. Durant aquest període es pot resoldre la
relació per lliure decisió unilateral. El soci a
prova té els drets de veu i d'informació i pot
participar en els excedents de l'exercici, si se'n
produïen.
104.3 Durant el període de prova s'aplicarà a
l'aspirant a soci el règim de seguretat social
establert per als socis, com també el seu règim
laboral.
Article 105
Cooperatives d'artesans
105.1 Es classifiquen com a cooperatives d'artesans
les que associen artesans per a elaborar, produir o
alienar obres o productes d'artesania, per a
adquirir i transformar les matèries o, en general,
per a efectuar les operacions auxiliars i
complementàries de la seva activitat artesana, com
també els serveis d'interès comú als socis.
105.2 Aquestes cooperatives es regeixen per les
normes de les cooperatives de treball associat o per
les de serveis, atès el contingut dels estatuts
socials de la cooperativa i, en general, de la
manifestació expressa que haurà de ferse en
aquests.
SECCIÓ 10
De les cooperatives mixtes
Article 106
Objecte i especialitats
106.1 De les cooperatives mixtes en general.
a) Són cooperatives mixtes les que compleixen
finalitats pròpies de diferents classes de
cooperatives i unifiquen les diferents activitats en
una sola persona jurídica.
b) Cadascuna de les activitats acomplertes per una
cooperativa mixta ha de tenir les característiques i
complir les obligacions essencials fixades per a les
societats de les classes corresponents.
c) En els organismes directius de les cooperatives
mixtes hi ha d'haver sempre representació de
cadascuna de les activitats acomplertes per la
cooperativa.
106.2 De les cooperatives mixtes d'integració social
de persones amb disminució física, psíquica o
sensorial.
a) Són cooperatives mixtes d'integració social de
persones amb disminució física, psíquica o sensorial
les que tenen per objecte la inserció plena
d'aquestes persones en la societat i que estan
formades, conjuntament o indistinta, per les dites
persones, per llurs tutors i pel personal d
'atenció.
b) Els estatuts socials han de regular el
funcionament de les cooperatives mixtes d'integració
social de persones amb disminució física, psíquica o
sensorial. Les activitats d'aquestes cooperatives
poden ésser laborals, terapèutiques, residencials,
esportives, assistencials i, en general, les que
determinin els estatuts socials.
c) El soci disminuït que hagi deixat d'acomplir
alguna de les activitats de la cooperativa té dret
preferent de reincorporació en l'activitat sobre
qualsevol altra persona prèviament no vinculada a
l'entitat. Així mateix, el soci que causa baixa
gaudeix també d'aquest dret preferent de
reincorporació.
106.3 De les cooperatives mixtes de consumidors i
usuaris i de treball associat.
106.3.1 Són cooperatives mixtes de consumidors i
usuaris i de treball associat les que tenen un
objecte social doble:
a) El lliurament de béns o la prestació de serveis
per al consum directe dels socis i de llurs
familiars i el desenvolupament de les activitats
necessàries per a una major informació, formació i
defensa dels drets dels consumidors i els usuaris.
b) L'exercici de les activitats econòmiques o
professionals a que es refereix la lletra a),
mitjançant l'associació de persones que, amb
l'aportació de llur treball personal, es proposen
produir en comú béns i serveis per als socis i llurs
familiars i per a tercers en general.
106.3.2 Les cooperatives mixtes de consumidors i
usuaris i de treball associat es regeixen, en funció
de les activitats que acompleixen, per les normes de
cadascuna d'aquestes classes d'entitats. Llurs
estatuts socials han de fixar en tot cas els
criteris de relació equitativa i ponderada entre els
socis consumidors i usuaris i els socis treballadors
pel que fa als drets i les obligacions socials, tant
polítics com econòmics.
CAPÍTOL 9
De la conciliació i de l'arbitratge
Article 107
Conciliació i arbitratge davant el Consell Superior
de la Cooperació
107.1 Les qüestions que es plantegen entre algun
soci i la cooperativa a què pertany o entre aquesta
i la federació en què s'agrupa poden ésser
plantejades a la conciliació en el Consell Superior
de la Cooperació, o bé directament a la jurisdicció
ordinària. El procediment de conciliació s'ha
d'establir per reglament.
107.2 Les qüestions a que es refereix l'apartat I
poden ésser sotmeses, si ho sol·liciten les parts, a
l'arbitratge de la persona o les persones que
designi el president del Consell Superior de la
Cooperació, d'acord amb la legislació vigent sobre
la matèria. El procediment de formalització i
tramitació d'aquests arbitratges s'ha d'establir per
reglament.
107.3 La presentació de la sol·licitud de
conciliació o d'arbitratge interromp la prescripció
i suspèn el compte del termini per a l'exercici de
les accions regulades per aquesta Llei.
CAPÍTOL 10
De la inspecció, del règim sancionador i de la
desqualificació
Article 108
Inspecció de cooperatives. Règim sancionador
108.1 Correspon al Departament de la Generalitat
competent en matèria de cooperatives la funció
inspectora del compliment d'aquesta Llei, sens
perjudici de les funcions que corresponguin a altres
departaments de l'Administració de la Generalitat en
virtut de la legislació específica aplicable segons
l'objecte social de cada cooperativa.
108.2 La vulneració dels preceptes d'aquesta Llei i
dels estatuts socials comporta la responsabilitat de
la cooperativa i, per tot allò que els sigui
directament imputable, la responsabilitat dels
membres del Consell Rector, dels interventors i dels
liquidadors.
108.3 Són infraccions lleus:
a) No tenir o no portar al dia els llibres socials o
els llibres de comptabilitat obligatoris per un
termini superior a sis mesos, a comptar del darrer
assentament fet, si s'escau.
b) Incomplir l'obligació de lliurar als socis i als
adherits els títols o les llibretes de participació
que acreditin llurs aportacions socials.
c) No formular, l'interventor o els interventors,
l'informe sobre els comptes anuals dins el termini
establert.
108.4 Són infraccions greus:
a) Incomplir les disposicions legals o estatutàries
sobre la convocatòria correcta, dins el termini i en
la forma escaient, de l'Assemblea General ordinària
i de l'Assemblea General extraordinària, a petició
dels socis o de l'interventor o els interventors de
comptes, i sobre la renovació dels càrrecs socials.
b) Incomplir l'obligació d'inscriure els nomenaments
i les renovacions dels càrrecs i tots els altres
actes que hagin d'ésser registrats.
c) Acreditar als socis o als adherits interessos
superiors o inferiors als límits fixats per la llei.
d) Acreditar retorns cooperatius als socis excedents
o als adherits.
e) Abonar als socis en actiu retorns cooperatius en
funció de llur aportació al capital i no en
proporció a les operacions, els serveis o les
activitats cooperativitzades que hagin dut a terme.
f) Vulnerar les disposicions legals i estatutàries o
els acords de l'Assemblea General sobre la imputació
de pèrdues de l'exercici econòmic.
g) No destinar els recursos corresponents al Fons de
Reserva Obligatori i al Fons d'Educació i Promoció
Cooperativa, en els casos i per l'import establerts
per llei, pels estatuts o per un acord de
l'Assemblea General.
h) No respectar els drets que, en matèria
d'informació, estableix l'article 22 per als socis i
els adherits, ni el dret de participar activament en
la constitució i en el funcionament dels òrgans
socials.
i) No dipositar els comptes anuals i les auditories,
d'acord amb el que disposa l'article 69,en els
termes que estableix la legislació corresponent.
108.5 Són infraccions molt greus:
a) Destinar a finalitats altres que les que la Llei
determina els recursos del Fons d'Educació i
Promoció Cooperativa.
b) Incomplir l'obligació de sotmetre els comptes de
l'exercici a verificació mitjançant auditoria
externa, si ho estableixen aquesta Llei o els
estatuts socials, ho acorden l'Assemblea General o
el Consell Rector o ho sol·licita el quinze per cent
dels socis o adherits de la cooperativa.
c) Incomplir les normes legals i estatutàries que
regulen l'actualització de les aportacions socials i
la destinació del resultat de regularitzar el balanç
de la cooperativa.
d) Distribuir als socis els fons irrepartibles o
l'haver líquid resultant de la liquidació.
e) Incomplir les normes legals i estatutàries
relatives a l'objecte i la finalitat de la
cooperativa.
f) Encobrir, sota la fórmula de societat
cooperativa, finalitats pròpies de les societats
mercantils.
108.6 Als efectes de l'aplicació de la sanció
corresponent, les infraccions poden ésser de grau
mínim, mitjà i màxim, en funció de les conseqüències
econòmiques i socials que produeixin, del nombre de
socis de la cooperativa, de la mala fe de
l'infractor, de la dimensió econòmica dels fets i
del volum d'operacions de la cooperativa:
a) Les infraccions lleus se sancionen amb una multa
de 5.000 a 10.000 pessetes, les de grau mínim; de
10.001 a 25.000 pessetes, les de grau mitjà, i de
25.001 a 50.000 pessetes, les de grau màxim.
b) Les infraccions greus se sancionen amb una multa
de 50.001 a 75.000 pessetes, les de grau mínim; de
75.001 a 150.000 pessetes, les de grau mitjà, i de
150.001 a 250.000 pessetes, les de grau màxim.
c) Les infraccions molt greus se sancionen amb una
multa de 250.001 a 500.000 pessetes, les de grau
mínim; de 500.001 a 1.000.000 de pessetes, les de
grau mitjà, i de 1.000.001 a 5.000.000 de pessetes,
les de grau màxim, o bé, d'acord amb el que
estableix l'article 109, amb la desqualificació de
la cooperativa.
108.7 No obstant el que disposa l'apartat 6, pot
ésser imposada la sanció immediatament inferior a la
que correspondria, si ho aconsellen determinades
circumstàncies, degudament acreditades, com el volum
econòmic de les operacions de la cooperativa, el
nombre i les condicions dels socis o la incidència
social de l'entitat.
108.8 Un cop finalitzat l'expedient sancionador
incoat amb motiu de la comissió d'una infracció, la
persistència o la reincidència en la comissió ha
d'ésser considerada com una nova infracció
sancionable.
108.9 Correspon als delegats territorials del
Departament competent d'imposar les sancions de fins
a 250.000 pessetes; al director general competent,
les sancions de fins a 500.000 pessetes; al
conseller competent, les sancions de fins a
1.000.000 de pessetes, i al Govern, a proposta del
conseller competent, les sancions de fins a
5.000.000 de pessetes.
108.10 La tramitació dels expedients sancionadors ha
de respectar la normativa del procediment
administratiu. En el supòsit de les infraccions molt
greus, és preceptiu, per a la resolució de
l'expedient sancionador, l'informe del Consell
Superior de la Cooperació, que ha d'ésser emès en el
termini de quaranta dies; la noemissió de
l'informe, tanmateix, no paralitza la continuació
del procediment.
108.11 Les infraccions regulades per aquest article
prescriuen tres anys després d'haver estat comeses.
Article 109
Desqualificació de les cooperatives
109.1 Pot ésser causa de desqualificació d'una
cooperativa:
a) La comissió d'una infracció molt greu de normes
imperatives o prohibitives d'aquesta Llei, si és de
grau màxim.
b) La inactivitat dels òrgans socials durant tres
anys consecutius.
c) La norealització de l'objecte social durant tres
anys consecutius.
109.2 En els supòsits a que es refereixen les
lletres b) i c) de l'apartat 1, l'Administració ha
de requerir la cooperativa perquè, en el termini de
tres mesos, adopti les mesures pertinents per a
resoldre la irregularitat.
109.3 El procediment per a la desqualificació s'ha
d'ajustar a la normativa de procediment
administratiu, amb les particularitats següents:
a) Han de comparèixer a l'audiència de la
cooperativa el Consell Rector o, si això no és
possible, un mínim de tres socis. Si aquesta
compareixença tampoc no és possible, el tràmit es
compleix publicant l'avís corresponent en el Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya.
b) Es pot presentar recurs contenciós administratiu
contra la resolució administrativa de
desqualificació, la qual no és executiva, en aquest
cas, fins que no es dicta la sentència ferma.
109.4 La desqualificació, un cop esdevé ferma, té
efectes registrals d'ofici i implica la dissolució
de la cooperativa.
109.5 La declaració de desqualificació de les
cooperatives correspon al conseller competent en
matèria de cooperació, amb informe previ del Consell
Superior de la Cooperació i dels departaments que,
per raó de l'activitat de la cooperativa, hi puguin
intervenir.
TITOL 2
De les federacions
Article 110
Principis generals
110.1 Per a desenvolupar millor llurs activitats,
les societats cooperatives regulades per aquesta
Llei poden constituir Federacions de branques
generals de Catalunya i d'àmbit interior.
110.2 Les societats agràries de transformació i les
entitats que associen agrupacions de productors
agraris es poden integrar, encara que no tinguin la
condició de societats cooperatives, en les
federacions de cooperatives agràries. Per a aquesta
integració, és requisit indispensable que les
esmentades societats i entitats siguin formades
únicament per socis titulars d'explotacions agràries
i per treballadors del camp.
110.3 Les societats cooperatives poden establir
acords i associacions de caràcter temporal per a
finalitats particulars, en els quals acords i
associacions poden participar les institucions
d'assistència social i les corporacions de caràcter
públic.
110.4 Les federacions, els acords i les associacions
s'han d'atenir a les condicions que determina
aquesta Llei i tenen totes les prerrogatives que
aquesta els concedeix. La inscripció a les
federacions i l'establiment d'acords i
d'associacions són voluntaris.
110.5 El nombre mínim de cooperatives per a
constituir una federacio és de quinze, excepte en el
cas de les cooperatives de crèdit, en que és de
tres. La constitució de federacions està subjecta
als mateixos actes constitutius que aquesta Llei
estableix per a les cooperatives.
110.6 Perquè la denominació d'una federació es pugui
referir a un àmbit geogràfic determinat, la
federació ha d'acreditar l'afiliació del trentacinc
per cent, com a mínim, de les societats cooperatives
censades, i amb activitat, en l'àmbit i la branca
respectius; en cas contrari, la denominació no pot
incloure patronímics ni qualificatius que es
refereixin a un àmbit geogràfic o l'identifiquin.
Article 111
Federacions generals
111.1 Es consideren com a generals les federacions
que associen, com a mínim, el trenta-cinc per cent
de les cooperatives censades i amb activitat en la
branca respectiva.
111.2 Les federacions generals són representades
directament en el Consell Superior de la Cooperació.
Article 112
Confederació de Cooperatives de Catalunya
112.1 La Confederació de Cooperatives de Catalunya
és l'òrgan màxim de representació de les
cooperatives i de les seves organitzacions sotmeses
a aquesta Llei. La Confederació té personalitat
jurídica i plena capacitat d'obrar.
112.2 Correspon a la Confederació:
a) La representació pública de la cooperació, de
manera que pot exercir les accions legals
pertinents.
b) La participació en la difusió dels principis
cooperatius i l'estímul a l'educació i formació de
cooperatives.
c) L'organització de serveis d'interès comú per a
les cooperatives.
d) En general, tot el que és beneficiós per a la
cooperació i les seves entitats.
112.3 La Confederació ha d'estar integrada per
federacions, segons branques o classes de
cooperatives, i els seus òrgans socials han d'ésser
un reflex de la realitat de cada una d'aquestes
branques de cooperatives de Catalunya. A tal efecte,
en els seus estatuts socials, s'establiran els
criteris concrets de representació de cadascuna
d'elles.
112.4 Els estatuts socials, que han de contenir les
normes electorals dels seus òrgans, s'han de
sotmetre als criteris fixats per aquesta Llei i, un
cop aprovats, s'han d'inscriure en el Registre de
Cooperatives.
TÍTOL 3
Del Consell Superior de la Cooperació
Article 113
Finalitat
La Generalitat de Catalunya reconeix l'interès
preferent de les cooperatives constituïdes
conformement a aquesta Llei i en fomenta llur
participació en l'activitat econòmica i social
mitjançant les actuacions que considera pertinents.
A aquest efecte es crea el Consell Superior de la
Cooperació.
Article 114
Missions específiques
114.1 El Consell Superior de la Cooperació és un
organisme col·laborador de la Generalitat en tot
l'àmbit de competències que sobre cooperatives li
pertoquen.
114.2 Corresponen al Consell Superior de la
Cooperació les rnissions específiques següents:
a) Fer estudis, informes, propostes i dictàmens en
relació amb les normes i disposicions legals que
afectin les cooperatives, difondre aquestes normes i
disposicions i impulsar totes les accions
encaminades a facilitar la intercooperació.
b) Vetllar, sens perjudici de les funcions
inspectores que pertoquen a l'Administració, pel
compliment dels principis cooperatius en la
utilització del Fons d'Educació i Promoció
Cooperativa i pel respecte de les regles d'una
gestió correcta i democràtica, especialment en els
casos de liquidació de les cooperatives.
c) Intervenir per via de conciliació en les
qüestions que sorgeixin entre les entitats regulades
per aquesta Llei o entre aquestes i llurs associats.
d) Complir funcions arbitrals, com a sistema de
resolució de conflictes en la forma que sigui
determinada per reglament.
e) Debatre i discutir, en general, les qüestions que
afecten el sector cooperatiu, amb vista a
orientarlo.
Article 115
Composició
115.1 El Consell Superior de la Cooperació és
integrat pels membres següents:
a) El conseller competent en matèria de
cooperatives, que actua com a president.
b) Dotze representants de l'Administració de la
Generalitat, entre els quals el director general de
Cooperatives i Societats Anònimes Laborals, que
exerceix el càrrec de vice-president primer.
c) Tretze membres en representació de les diverses
branques de federacions de cooperatives, entre els
quals el president de la Confederació de
Cooperatives de Catalunya, escollits de manera que
totes hi siguin presents. Un d'aquests representants
exerceix el càrrec de vice-president segon.
d) Quatre persones de competència i vàlua
reconegudes en el camp de la cooperació, nomenades
pel Parlament.
e) Un secretari, amb veu i sense vot, nomenat pel
conseller competent en matèria de cooperatives.
115.2 S'han de determinar per reglament les funcions
del president i dels vice-presidents, el procediment
de nomenament dels membres determinats per les
lletres b), c) i e) de l'apartat I i el règim de les
substitucions o les delegacions de funcions entre
els membres del Consell.
Tots els membres del Consell Superior de la
Cooperació són proposats pels organismes als quals
han de representar. El nomenament dels membres del
Consell Superior de la Cooperació es fet pel Govern
de la Generalitat i llur renovació es feta a petició
de qui els va proposar.
Article 116
Funcionament
116.1 El Consell Superior de la Cooperació funciona
en sessions plenàries i en comissió permanent.
116.2 Correspon a la Comissió Permanent d'executar
els acords del Ple, de resoldre les qüestions
ordinàries i de preparar les reunions del Ple.
116.3 La Comissió Permanent és formada pels set
membres següents del Consell:
a) El president, que pot delegar les seves funcions
en la forma que sigui establerta per reglament.
b) Dos dels representants de l'Administració de la
Generalitat.
c) Tres dels representants de les federacions de
cooperatives.
d) Un dels membres designats pel Parlament.
116.4 El secretari del Consell assisteix també a les
reunions de la Comissió Permanent.
116.5 El Consell Superior de la Cooperació, que ha
d'establir les regles de funcionament del Ple i de
la Comissió Permanent, s'ha de reunir en sessió
plenària com a mínim , un cop cada dos mesos.
Article 117
Naturalesa jurídica
El Consell Superior de la Cooperació és un òrgan
consultiu, de participació i mediació de
l'Administració de la Generalitat.
Article 118
Finançament
El Consell Superior de la Cooperació és finançat amb
les quantitats que li assignen els Pressupostos de
la Generalitat.
Article 119
Inspeccions
El Consell Superior de la Cooperació, en virtut de
les competències que li atorga l'article 114, pot
demanar al Departament competent en matèria de
cooperatives que es facin les inspeccions
necessàries per a aclarir les actuacions i examinar
les responsabilitats en matèries que siguin de la
seva competència.
TÍTOL 4
De la jurisdicció i la competència
Article 120
Jurisdicció i competència
120.1 El coneixement i la resolució dels litigis que
es puguin suscitar a l'empara d'aquesta Llei, pel
que fa a les relacions entre les cooperatives i
llurs socis, correspon als jutjats i els tribunals
ordinaris, que exerceixen la potestat jurisdiccional
de conformitat amb el que disposen les lleis.
120.2 Atès el caràcter societari del contracte
cooperatiu, els òrgans jurisdiccionals, per a la
solució dels conflictes entre les cooperatives i
llurs socis, han d'aplicar, preferentment a
qualsevol altra tipus de norma, el dret cooperatiu
en el sentit estricte, integrat per aquesta Llei,
per les disposicions normatives que la despleguen,
pels estatuts socials de la cooperativa, pel
reglament de règim intern i pels altres acords dels
òrgans socials de la cooperativa.
TÍTOL 5
De la promoció cooperativa
Article 121
Del moviment cooperatiu
La Generalitat de Catalunya reconeix la importància
del moviment cooperatiu per al desenvolupament de
Catalunya i, per això, i també en compliment del que
disposa l'article 129 de la Constitució, adoptarà
les mesures que calguin perquè les cooperatives
puguin complir els seus objectius.
Article 122
Promoció de les relacions intercooperatives
122.1 La Generalitat ha d'adoptar les mesures que
calguin per a fomentar les relacions entre les
cooperatives.
122.2 Dins el marc d'actuació intercooperativa, les
societats cooperatives poden contreure, entre elles,
vincles societaris que facilitin el compliment de
llurs objectius socials. A aquest efecte, poden
establir convenis, consorcis, concerts i, en
general, qualsevol tipus de pactes que afavoreixin
les finalitats particulars i la consolidació i el
desenvolupament globals del moviment cooperatiu.
122.3 Han d'ésser objecte d'una consideració
especial tots els pactes que, derivats de
l'establiment de relacions entre cooperatives de
branques iguals o diferents, permetin a les
cooperatives d'oferir als socis d'altres
cooperatives, obertament i en tot allò que sigui
possible, el subministrament de tots els béns i els
serveis de que disposen llurs propis socis, sense
més restriccions que les que puguin derivar de la
singularitat o complexitat de les operacions
cooperativitzades ofertes, dels estatuts socials o
de les disposicions legals.
122.4 Els socis afectats per l'àmbit d'apliació dels
acords intercooperatius no tenen la consideració de
tercers no socis.
122.5 Els acords intercooperatius han d'ésser
inscrits en el Registre General de Cooperatives.
Article 123
Ensenyament del cooperativisme
123.1 El Departament competent en matèria de
cooperatives i el Departament d'Ensenyament han
d'adoptar en col·laboració les decisions necessàries
perquè sigui possible l'ensenyament del
cooperativisme als centres d'ensenyament de
qualsevol classe i grau i, així mateix, afavorir la
creació de cooperatives escolars en aquests centres.
123.2 Quan la tasca de formació cooperativa es
dirigeixi al medi rural, els departaments abans
esmentats compliran la seva funció en estreta
col·laboració amb el Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca, el qual exercirà la tasca
corresponent a través del seus serveis d'expansió i
capacitació agrària.
Article 124
Participació en els consells dels departaments de la
Generalitat
El moviment cooperatiu, per mitjà de les seves
federacions de branca, reconegudes com a generals en
aquesta Llei, ha de participar, en el grau que en
cada cas es determini en les institucions, els
òrgans o els consells que existeixin, o que creïn en
el futur els diferents departaments de la
Generalitat, per al millor compliment de la seva
funció en les àrees econòmiques, socials i
polítiques.
Article 125
Canalització de fons mitjançant les cooperatives
Les quantitats que es rebin de les diferents
administracions públiques provinents d'ajuts
estructurals, sectorials o d'un altre tipus han
d'ésser canalitzades, en la mesura que sigui
possible, mitjançant societats cooperatives.
Article 126
Qualificació dels valors emesos per cooperatives pel
coeficient d'inversió obligatòria de les caixes
El Departament d'Economia i Finances adoptarà les
mesures oportunes perque els títols i els valors
emesos per societats cooperatives per atendre el seu
objecte social siguin qualificats d'aptes als
efectes de cobrir el coeficient d'inversió
obligatori de les Caixes d'Estalvi d'acord amb les
disposicions aplicables a aquestes. A aquests
efectes es destinarà una quantitat com a mínim de
l'u per cent del total del fons de les Caixes
d'Estalvis ocupats en inversions obligatòries
qualificades per l'esmentada Conselleria.
Article 127
Acció del Departament d'Agricultura en relació a les
cooperatives
127.1 El Departament d'Agricultura, Ramaderia i
Pesca exercirà les seves activitats, fonamentalment,
per mitjà de societats cooperatives quan per raons
tècniques calgui comptar amb grups de pagesos o de
ramaders organitzats per al compliment dels seus
objectius.
127.2 Així mateix, el Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca ha d'establir condicions
preferents per a les cooperatives agràries en la
concessió d'ajuts de qualsevol mena que s'hagin
establert per als agricultors o llurs agrupacions.
Article 128
Acció del Departament de Benestar Social en relació
a la integració social mitjançant les cooperatives
El Departament de Benestar Social ha de promoure les
mesures adequades en suport de les cooperatives que
tinguin per objecte alguna de les àrees d'actuació
dels serveis socials.
Article 129
Ajuts per a la creació de cooperatives de segon grau
o per a la fusió de cooperatives
S'establiran subvencions, desgravacions o crèdits
preferents, en els supòsits de creació de
cooperatives de segon grau, de fusió de
cooperatives, d'establiment de concerts entre
cooperatives agrícoles i de consumidors, i
d'establiments de grups cooperatius, sempre que
l'actuació proposada sigui favorable al moviment
cooperatiu, i així ho reconegui el Consell Superior
de la Cooperació mitjançant informe previ.
Article 130
Dret a l'adquisició de terrenys
Les cooperatives d'habitatges i les que presten
serveis públics tindran dret a l'adquisició de
terrenys de gestió pública pel sistema d'adjudicació
directa, per al compliment dels seus fins
específics.
Article 131
Realització de serveis encomanats per la Generalitat
Les societats cooperatives hauran de realitzar
qualsevol mena de serveis que, per causa d'interès
públic, els encomani la Generalitat de Catalunya,
sempre que aquestes activitats corresponguin al
tipus de fins de l'entitat. que serà compensada de
les despeses que se li ocasioni i amb les
remuneracions que s'hagin establert amb l'organisme
que demana la gestió.
Article 132
Condicions de vendes
Les societats cooperatives tenen, en la distribució
o en la venda, la condició de majoristes, però poden
vendre a la menuda com a detallistes. Els
lliuraments de béns i les prestacions de serveis
proporcionats per les cooperatives als seus socis,
ja siguin produïts per aquests o adquirits de
tercers per al compliment dels seus fins socials, no
tenen consideració de vendes.
Article 133
Activitats cooperatives internes
Es consideren activitats cooperatives internes, i
tenen el caràcter d'operacions de transformació
primària, les que realitzin les cooperatives del
camp i d'altres d'anàlogues amb productes o
materials, fins i tot fornits per tercers, sempre
que siguin destinats exclusivament a les
explotacions dels socis. Des del punt de vista
tributari, això només afecta els tributs imposats
per la Generalitat.
Article 134
Normes per constituir i desenvolupar cooperatives
Sens perjudici dels drets i de les obligacions que
en matèria fiscal la legislació general de l'Estat
atribueixi a les cooperatives, la Generalitat de
Catalunya, en l'àmbit de la seva competència en
aquestes matèries, dictarà les normes adequades que
facilitin la constitució i el desenvolupament de les
societats cooperatives, d'acord amb les exigències
de la política social i per raó de la voluntat de
servei a la comunitat que anima el moviment
cooperatiu.
Article 135
Creació de cooperatives de servei públic
L'Administració pública de Catalunya, en el
desenvolupament de serveis públics que puguin
prestarse amb la participació directa dels
ciutadans, estimularà la creació de cooperatives amb
aquest objectiu i compartirà així la gestió
d'aquests serveis amb els socis d'aquestes
cooperatives.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
--I Les cooperatives han d'adaptar llurs estatuts a
les prescripcions d'aquesta Llei en acordar
qualsevol modificació dels estatuts ja aprovats en
entrar en vigor aquesta Llei. Fins que no hi seran
adaptats, els preceptes estatutaris contraris a
aquesta norma seran nuls de ple dret.
--2 Les disposicions del capítol 7 s'apliquen, des
de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, a tot procés
de liquidació de cooperatives, independentment de la
data de la dissolució o de la desqualificació
administrativa.
DISPOSICIONS FINALS
--I El Govern ha d'aprovar en el termini d'un any, a
comptar de la publicació del text refós, la norma
reguladora del funcionament del Registre de
Cooperatives.
--2 El Govern ha d'elaborar i portar a terme
programes anuals que recullin aspectes formatius,
econòmics i financers, que permetin l'impuls i el
foment de les societats cooperatives i de l'economia
social.
--3 Es facultarà la Direcció General de Cooperatives
i Societats Anònimes Laborals perquè, amb audiència
del Consell Superior de la Cooperació, pugui
reclamar a les cooperatives aquelles dades que
consideri necessàries.
--4 Es faculta el Consell Executiu perquè pugui
adscriure al Departament que consideri més adient
totes les actuacions de la Generalitat en matèria de
cooperatives.
--5 Escoltat el Consell Superior de la Cooperació, i
a proposta del conseller competent en matèria de
cooperatives, el Govern de la Generalitat de
Catalunya podrà ampliar el nombre de vocals d'aquell
Consell en el cas que alguna branca de la
cooperació, avui no representada, arribi a tenir
importància suficient i se'n consideri convenient la
presència en l'organisme esmentat.
--6 Aquesta Llei es d'aplicació a totes les
cooperatives amb independència de la classe a què
pertanyin o de la data en què foren constituïdes,
les quals, d'acord amb l'article segon d'aquesta
Llei, han d'estar domiciliades a Catalunya. El
contingut dels estatuts socials d'aquestes
cooperatives no serà aplicable si és contrari al que
disposa aquesta Llei. Es consideren derogats aquests
estatuts en la mesura que s'oposin a les normes
imperatives d'aquesta Llei.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Resten derogades les disposicions de qualsevol rang
que s'oposen al que estableix aquesta Llei.
|
|
|
|
|
