Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Decret 58/2010

Anterior Amunt

Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya
(DOGC núm. 5628, de 13-05-2010, pp. 37232-37282)


TEXT PUBLICAT

Preàmbul

I

L'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix en el seu article 134.1.d) que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'esport, que inclou en tot cas "l'establiment del règim jurídic de les federacions i els clubs esportius i de les entitats catalanes que promouen i organitzen la pràctica de l'esport i de l'activitat física en l'àmbit de Catalunya". A més, també se li reconeix la competència exclusiva en la "regulació en matèria de disciplina esportiva, competitiva i electoral de les entitats que promouen i organitzen la pràctica esportiva", d'acord amb la lletra e) de l'article 134.1 de l'EAC.

D'altra banda, el text únic de la Llei de l'esport de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol (Llei de l'esport), inclou en el Títol Primer una sèrie de disposicions destinades a regular les entitats esportives. Tanmateix, aquesta regulació legal requereix un desenvolupament reglamentari per resoldre nombroses qüestions. Si bé en aquests moments les entitats esportives estan regulades reglamentàriament, també és cert que aquesta regulació de les entitats esportives de Catalunya es troba dispersa en diversos reglaments que, a més, no s'acomoden a les previsions de la Llei de l'esport. Per tant, en primer lloc és inajornable adaptar aquesta regulació reglamentària al nou marc legal de l'esport a Catalunya a través d'un sol text que posi fi a la dispersió normativa.

II

A més de complir aquesta exigència, el Decret persegueix nombrosos objectius. En primer lloc, el Decret ordena algunes de les entitats esportives reconegudes per les disposicions reglamentàries fins avui: clubs, associacions esportives, agrupacions esportives, unions esportives de clubs i associacions, federacions esportives uniesportives, federacions esportives poliesportives, grups esportius, Unió de Federacions Esportives de Catalunya, etc.

En aquesta línia desapareix, per exemple, la figura del grup esportiu, que va gaudir d'una migrada acollida i es pot incardinar en la figura de club esportiu. Així mateix, el Decret elimina la distinció artificiosa entre club de lleure, club federat i club mixt. En tots els casos són clubs esportius que projecten la seva activitat sobre sectors diferents, o sobre un mateix sector amb objectius diferents, però no se n'ha d'inferir un règim jurídic propi i diferenciat.

Així l'article 5 de la Llei de l'esport defineix com a club esportiu o associació esportiva qualsevol entitat privada amb personalitat jurídica i capacitat d'actuar, formada per persones físiques, els objectius bàsics de la qual són el foment, el desenvolupament i la pràctica continuada de l'activitat física i esportiva, sense cap afany de lucre.

En la mesura que els clubs i les associacions esportives que el Decret regula són associacions privades sense ànim de lucre i amb personalitat jurídica pròpia, s'ha optat per simplificar-ne el règim jurídic mitjançant la remissió a la normativa general en matèria d'associacions, llevat dels aspectes singulars que requereixin un règim especial. Aquest és el cas dels clubs esportius de règim simplificat que, donades les seves característiques, es poden organitzar mitjançant una estructura interna simplificada.

La regulació de les seccions esportives també és objecte de simplificació. No tenia sentit exigir-los tota una sèrie de requisits que no se sol·liciten a d'altres entitats esportives, com ara petició de documentació acreditativa de llicències urbanístiques, de titulacions, de la titularitat d'instal·lacions esportives, etc.

El Decret regula part de la tipologia d'agrupacions esportives que existeixen actualment, concretament, les unions de clubs i associacions dedicades a fomentar la pràctica esportiva de les modalitats o disciplines que no assumeixi cap federació catalana. Requereixen una menció especial els consells esportius, que han estat exclosos de l'àmbit del Decret, així com la Unió de Consells Esportius de Catalunya. Aquestes entitats seran objecte d'una disposició específica en consideració al seu substrat públic rellevant. Finalment, es regulen per primera vegada les agrupacions esportives de tipus general, en concret, les agrupacions esportives territorials, definint-les com a agrupacions generals de clubs i entitats esportives en els àmbits territorials supracomarcals que defineixi la Generalitat de Catalunya.

III

En matèria de federacions esportives, les novetats que incorpora el Decret són nombroses. El text articulat, en contrast amb el mínim règim previst per als clubs i les agrupacions esportives, aborda amb detall el règim jurídic de les federacions esportives catalanes per raó del seu important paper en el sistema esportiu català.

La Llei de l'esport de Catalunya vigent és una disposició oberta que permet diferents opcions reglamentàries respecte al sempre delicat problema del nivell d'intervenció pública. És evident que, a causa del gran esforç pressupostari que l'administració esportiva catalana realitza en l'esport federat, l'especial interès públic subjacent en aquesta àrea de l'esport i el marc especial que posseeixen les federacions esportives catalanes sobre la respectiva modalitat esportiva, que impedeix el reconeixement de més federacions, queda justificada amb escreix certa intervenció pública sobre el sistema federatiu, tal com ha succeït fins avui.

El Decret, que inclou la fixació dels criteris bàsics per al reconeixement de modalitats i disciplines esportives, estableix el règim d'unicitat federativa per a cada modalitat esportiva, però contempla la possibilitat que una federació, per raons d'interès públic, pugui tenir adscrita més d'una modalitat esportiva. La unicitat significa que sobre cada modalitat esportiva només es preveu el reconeixement d'una federació esportiva catalana que, d'aquesta manera, ostenta l'exercici de les funcions encomanades. Tanmateix, això no evita, per descomptat, que dues modalitats esportives puguin ser gestionades per la mateixa federació. A més, aquesta previsió reglamentària està d'acord amb la lloable tendència d'evitar l'atomització federativa.

El Decret mira de regular les competicions oficials i els calendaris federatius. En certa manera, aquestes matèries van passar desapercebudes en el vigent Decret 70/1994 i mereixen una regulació que permeti superar les mancances manifestades fins avui. Les qüestions relatives a l'aprovació i el contingut dels calendaris oficials de les federacions esportives, així com els seus efectes, disposen de regulació pròpia. Així mateix, cal assenyalar que es regula una realitat molt present en el món de les competicions esportives: les competicions mixtes amb la participació de federats i no federats.

El nou text reglamentari permet expressament que les federacions esportives més modestes prescindeixin d'un òrgan col·legiat d'administració, funció que pot desenvolupar el/la president/a de la federació respectiva. S'ofereix cobertura legal a les juntes directives universals, realitzades sense convocatòria prèvia, a l'adopció d'acords urgents emprant les noves tecnologies de la comunicació i la informació, i a la realització de notificacions per mitjà d'aquestes tecnologies.

En matèria de mandats de les juntes directives, se segueix la línia del recent Decret 215/2008, de 4 de novembre, que permet augmentar els mandats fixant-los en 6 anys i es deixa oberta la possibilitat que, a criteri de les federacions esportives catalanes, es reguli la fixació d'un límit del nombre màxim de mandats consecutius.

L'estructura territorial de les federacions esportives catalanes no experimenta grans novetats. Cada federació esportiva catalana es pot continuar organitzant d'acord amb les necessitats pròpies del seu esport i de la pròpia federació, adaptant-se, si més no, a la divisió territorial establerta a Catalunya. Només cal que els representants o delegats territorials estiguin a les juntes directives de les federacions esportives catalanes.

En matèria de règim econòmic i patrimonial, tampoc hi ha grans novetats. El Decret estableix alguna limitació en matèria de contractes d'alta direcció amb l'objecte d'evitar els contractes blindats que puguin comprometre el futur econòmic d'una federació.

La Unió de Federacions Esportives de Catalunya constitueix una institució molt arrelada històricament i, per descomptat, també disposa de regulació en aquest Decret. Aquesta entitat associativa es continua configurant en el Decret en els mateixos termes, és a dir, com a entitat privada representativa de les federacions esportives catalanes inscrites en el Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya. D'acord amb la seva naturalesa privada, se n'ha simplificat la regulació, tot i que, tal com s'ha indicat anteriorment, el seu paper s'ha anat enfortint clarament al llarg d'aquest Decret.

IV

D'altra banda, atesa la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, i els acords internacionals que s'han anat adoptant al respecte, s'ha inclòs al Decret el Títol 6 d'igualtat de dones i homes, sobre diversos principis i obligacions per tal d'assolir una igualtat d'oportunitats real i efectiva en el si de les entitats esportives, tant en l'àmbit de la pràctica esportiva com en el de la gestió.

Aquesta disposició és molt sensible envers el paper essencial del voluntariat esportiu en el si de les entitats esportives, molt especialment, envers el paper dels directius. El Decret defineix la relació orgànica entre els directius i les esmentades entitats, aborda els seus drets i obligacions, o bé, per exemple, n'aclareix el règim de responsabilitat prenent com a base els principis que estableix la legislació associativa general.

El Decret en compliment del mandat que conté la Llei de l'esport, fa un gran esforç per regular la llicència esportiva. Efectivament, defineix les tres tipologies de llicència esportiva (federativa, escolar i d'activitat física) i estableix les habilitacions, els efectes i les cobertures mínimes exigibles en cada cas. Igualment, estableix les entitats competents per a la seva acreditació.

Finalment, el Decret estableix el marc general per als programes de qualitat de les organitzacions esportives i per a l'establiment de les marques de qualitat i dels premis al reconeixement de les entitats que excel·leixin en aquests programes.

Tal com s'ha assenyalat al principi d'aquest Preàmbul, aquest Decret desenvolupa el Títol I de la Llei de l'esport, relatiu a les entitats esportives a Catalunya, i, per aquest motiu, no aborda la regulació del Títol VI, respecte a la jurisdicció esportiva, que per la seva extensió i complexitat reivindica un tractament autònom.

Per tot l'exposat, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del Vicepresident del Govern i d'acord amb el Govern,

Decreto:

Títol 1

Disposicions generals

Article 1. Objecte del Decret

L'objecte del present Decret és establir el règim jurídic de les entitats esportives de Catalunya, de conformitat amb les disposicions que conté el text únic de la Llei de l'esport, aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol (Llei de l'esport).

Article 2. Afiliació a les federacions

Per tal de participar en competicions federades, les entitats esportives i les seccions esportives de les entitats no esportives subjectes a aquest Decret, han d'afiliar-se a les federacions esportives catalanes corresponents a les modalitats o disciplines en què volen participar.

Article 3. Reconeixement legal

1. La inscripció de les entitats esportives objecte de regulació pel Decret 34/2010, de 9 de març, en el Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya té els efectes que es preveuen al seu article 6.3.

2. En tots els casos, les federacions esportives catalanes han d'exigir a les entitats esportives la seva inscripció prèvia en el Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya. Així mateix, aquestes federacions han d'exigir la prèvia adscripció a l'esmentat Registre a les seccions esportives.

3. Les entitats esportives registrades expressen en la seva denominació el tipus d'entitat esportiva de què es tracta. La denegació de la inscripció en el Registre impedeix a l'associació corresponent la utilització de les denominacions reservades en aquest Decret a les entitats esportives.

Article 4. Règim jurídic

1. Les entitats esportives que regula el Decret s'han de regir, pel que fa a totes les qüestions relatives a la constitució, organització, funcionament, extinció i qüestions anàlogues, per la Llei de l'esport, per les normes del present Decret i d'altres disposicions de desenvolupament i pels seus estatuts i reglaments de funcionament intern, degudament aprovats per l'assemblea general.

2. Les entitats esportives que es federen també han d'aplicar les normes reguladores de les federacions esportives en les matèries que siguin competència seva.

Article 5. Protecció de dades

La recollida, tractament, cessió i qualsevol acte anàleg respecte a les dades personals de les llicències federatives o dels fitxers de dades de socis o afiliats cal que s'ajustin a les disposicions vigents en matèria de protecció de dades.

Títol 2

Clubs, associacions esportives escolars, societats anònimes esportives i seccions esportives

Capítol I

Clubs esportius


Article 6. Definició

S'entén com a club esportiu, als efectes d'aquest Decret, l'associació privada amb personalitat jurídica i capacitat d'actuar sense cap afany de lucre, formada per persones físiques, els objectius bàsics del qual són el foment, el desenvolupament i la pràctica continuada de l'activitat física i esportiva.

Article 7. Classes de clubs esportius

1. Atès el seu volum de socis els clubs poden classificar-se en:

a) Clubs de règim general.

b) Clubs de règim simplificat, regulats a l'article 12.

2. Els clubs o associacions esportius que desenvolupin de manera principal activitats esportives amb persones menors de 18 anys podran fer servir el nom d'escoles d'iniciació esportiva. Això només té efectes pel que fa a la denominació de l'entitat i, perquè sigui efectiva, s'haurà d'inscriure en el Registre d'entitats esportives de la Generalitat de Catalunya.

Article 8. Constitució

1. L'acord de constitució dels clubs esportius, que inclou els estatuts, s'ha de formalitzar mitjançant acta, atorgada en document públic o privat, subscrita per un nombre mínim de 3 persones físiques que tinguin capacitat d'actuar.

2. L'acta fundacional dels clubs esportius ha d'incloure:

a) El nom i els cognoms dels promotors del club, i els seus domicilis.

b) La voluntat dels promotors de constituir un club esportiu, la finalitat d'aquest, els pactes que hagin establert, si n'hi ha, i la denominació de l'entitat.

c) Els estatuts que regeixen el funcionament del club, el contingut mínim del qual s'ha d'ajustar al que preveu l'article 10.

d) Lloc i data d'atorgament de l'acta i signatura dels promotors.

e) La designació dels integrants dels òrgans provisionals de l'administració.

3. L'acta fundacional ha d'anar acompanyada de l'acreditació de la identitat de les persones físiques.

Article 9. Règim patrimonial i econòmic

1. Els clubs s'han de sotmetre al règim de pressupostos i patrimoni propis, d'acord amb els principis de les entitats no lucratives.

2. Els clubs poden, directa o indirectament, promoure la construcció i/o gestionar l'explotació d'equipaments i instal·lacions esportives de tota mena, sempre que els seus rendiments econòmics reverteixin en les finalitats definides en els seus estatuts.

Article 10. Estatuts

1. Els estatuts han d'incloure, almenys, les dades següents:

a) La denominació.

b) El domicili.

c) La durada, si no es constitueix per temps indefinit, i la data d'inici de les activitats, si no coincideix amb la d'atorgament de l'acta fundacional.

d) Les finalitats i les activitats que es proposa dur a terme, indicant-ne l'àmbit territorial.

e) Els tipus de socis, si escau, i els requisits que s'han de complir per adquirir la condició de soci en cada cas, les causes de pèrdua d'aquesta condició i els procediments d'admissió i de baixa, incloent-hi, si s'ha previst, la baixa disciplinària.

f) Els drets i els deures dels socis i el règim disciplinari.

g) En les entitats en què col·laboren persones en règim de voluntariat, els mecanismes de participació d'aquestes.

h) Les regles sobre la convocatòria i la constitució de l'assemblea general ordinària i de l'extraordinària.

i) Les regles sobre l'organització i el funcionament de l'òrgan de govern que estableixin el règim de convocatòria i constitució, la composició, la manera de designar-ne, destituir-ne i renovar-ne els membres, i la durada del mandat d'aquests.

j) El règim de deliberació i adopció d'acords dels òrgans col·legiats i el procediment d'aprovació de les actes.

k) El procediment de modificació dels estatuts.

l) El règim econòmic.

m) La previsió de la destinació dels béns sobrants, en cas de dissolució.

n) Les modalitats esportives que seran objecte de foment, desenvolupament i pràctica.

2. Els estatuts poden preveure el vot per correu llevat de l'elecció de la junta directiva i el seu president que haurà de ser presencial. Els estatuts de cada club esportiu també poden incloure qualssevol altres disposicions i condicions lícites que els promotors considerin convenients, sempre que no s'oposin a l'ordenament jurídic ni contradiguin els principis que configuren el club.

3. Els estatuts dels clubs esportius han de ser aprovats inicialment pels mateixos socis, constituïts en assemblea general, per tal de poder inscriure's en el Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.

Article 11. Règim orgànic

1. L'òrgan suprem de govern dels clubs esportius és l'assemblea general, integrada per tots els socis de ple dret.

2. En el cas de clubs esportius amb més de 3.000 socis, els seus estatuts poden preveure el funcionament de l'assemblea general per mitjà de compromissaris. El procediment d'elecció i nomenament dels compromissaris, així com el seu nombre i el mandat, han de respectar els principis de proporcionalitat, no discriminació per raó de sexe, foment de la paritat i representativitat democràtica. L'ús de la fórmula de compromissaris es prohibeix expressament en els processos electorals.

3. L'assemblea general ha d'escollir la junta directiva i tots els seus càrrecs s'han de proveir per mitjà de sufragi lliure, presencial, directe, igual i secret, entre tots els seus membres.

4. Aquelles entitats que tinguin una masa social fora del municipi on tenen la seva seu social han de preveure mecanismes presencials de participació territorial.

5. Els presidents dels clubs esportius són els seus representants legals i en presideixen els òrgans, llevat dels supòsits que es determinin de forma legal o estatutària.

6. La durada del mandat dels membres de la junta directiva no pot ser inferior a 6 anys ni superior a 8 d'acord amb el que determinin els estatuts del club esportiu. Els estatuts dels clubs han d'establir si els càrrecs són reelegibles o no, i si ho són, si la reelegibilitat es troba subjecta o no a limitació temporal. També han de regular la renovació dels càrrecs de la junta, indicant si són totals o parcials, i el seu abast. En qualsevol cas, si el club ha regulat la limitació de la reelegibilitat, el/la president/a sortint que tingui limitada la presentació a un nou mandat no pot tornar a assumir la presidència en cap moment del nou mandat estatutari.

7. Els Estatuts dels clubs esportius hauran de regular les condicions per a la realització del vot de censura. En qualsevol cas, s'haurà d'aprovar en assemblea general i només podrà acordar-se per votació directa i presencial favorable dels 2/3 dels membres que hagin exercit el dret a vot.

Els estatuts han d'establir el nombre de socis que el poden sol·licitar i que, com a mínim, representarà el 15% dels membres de l'assemblea, així com també el nombre de membres necessari per a constituir l'assemblea general que es convoqui a aquest efecte.

8. Els Estatuts establiran el règim electoral preveient, entre d'altres, que la junta electoral es designa per sorteig entre els membres assistents a l'assemblea general. Els cens electoral és d'accés públic, un cop s'hagi acordat la convocatòria d'eleccions per l'òrgan competent de manera que es permeti la presentació de reclamacions als efectes d'esmena.

9. Els Estatuts preveuran el sistema d'acreditació dels socis per a la seva participació en les votacions dels respectius òrgans de l'entitat o participació en processos electorals, i que com a mínim serà la presentació del document públic d'acreditació de la personalitat.

Article 12. Clubs esportius de règim simplificat

1. Els clubs esportius amb un nombre igual o inferior a 100 socis es poden organitzar mitjançant una estructura interna simplificada. A aquest efecte, només és exigible que en la constitució d'aquests clubs o associacions s'identifiquin els fundadors, el nom, el domicili i la finalitat del club o associació, i, també, la submissió a la normativa esportiva que hi sigui aplicable.

A aquests clubs, també els hi són d'aplicació els articles 8.1, 9 i 11.1.

2. Aquest tipus de clubs esportius no requereixen junta directiva, i, si no n'hi ha, el/la president/a n'assumeix l'administració i representació, així com l'assemblea general n'ha d'assumir el govern. L'assemblea general ha de designar un/a secretari/secretària com a responsable de la custòdia i el manteniment dels llibres d'actes, socis i comptabilitat. El president/a i el secretari/secretària hauran de ser persones diferents.

Capítol II

Associacions esportives escolars

Article 13. Definició

1. Les associacions esportives escolars de centres educatius són un tipus d'associacions esportives on concorren les circumstàncies singulars següents:

a) La consideració de soci de ple dret s'adquireix a partir dels 14 anys.

b) Els seus objectius bàsics són el foment, l'organització, la coordinació i la pràctica de l'activitat física i esportiva, per mitjà d'un centre educatiu on es potenciï la dimensió educativa de l'esport, fora de l'horari lectiu.

c) Les activitats de les associacions esportives escolars tenen en compte els projectes educatius dels centres educatius corresponents.

2. Les associacions esportives escolars de centres educatius no tenen, en cap cas, la consideració d'associacions d'alumnes.

Article 14. Constitució

1. La constitució de les associacions esportives escolars requereix un acord de creació que es formalitzi en document públic o privat subscrit per un mínim de 5 persones majors de catorze anys que han de ser, 3 d'elles, alumnes del centre educatiu corresponent, i la resta, un membre d'una associació de mares i pares d'alumnes del centre, si està formalment constituïda i un altre membre de l'equip docent del propi centre mitjançant l'acord del consell escolar. En el cas que no estigui formalment constituïda l'associació de mares i pares d'alumnes del centre, l'acta l'haurà de subscriure un pare o mare que representi el col·lectiu de pares i mares en el consell escolar.

2. Només es podrà constituir una associació esportiva escolar per centre.

Article 15. Socis i classes de socis

1. Són socis les persones físiques que, tenint o havent tingut vinculació amb el centre educatiu definit als estatuts, han sol·licitat la seva admissió per mitjà del procediment reglamentari i aquesta sol·licitud ha estat acceptada per l'òrgan directiu competent.

2. Els estatuts de les associacions esportives escolars han de preveure la participació dels alumnes o exalumnes del centre majors de catorze anys en la junta directiva, sempre amb una proporció mínima del 50%.

3. Els estatuts de les associacions esportives escolars poden establir l'admissió d'altres categories de socis diferents als socis de ple dret. Aquests socis poden ser persones jurídiques.

4. Els estatuts de les associacions esportives escolars han de garantir que els alumnes matriculats en el centre o exalumnes els correspon la part majoritària de la representació en les assemblees si aquests tenen l'edat mínima que estableix l'article 14.

Article 16. Declaració d'interès cívic i social

La constitució d'una associació esportiva escolar i la seva inscripció en el Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya porta implícita la declaració de l'associació com a entitat de caràcter cívic a què fa referència l'article 34.1.b).1 de la Llei de l'esport, i si l'associació s'afilia a una federació esportiva catalana, la d'entitat esportiva de caràcter social, que recull l'apartat 1.b).2 d'aquest mateix article.

Article 17. Denominació

La denominació de les associacions esportives escolars de centres educatius ha de ser necessàriament "Associació esportiva escolar", seguida del nom oficial del centre educatiu.

Article 18. Aplicació subsidiària de la normativa de clubs esportius

Pel que fa a tot el que no regula específicament aquest capítol, a les associacions esportives escolars se'ls aplica la normativa prevista per als clubs esportius.

Capítol III

Societats anònimes esportives

Article 19. Societats anònimes esportives

1. Les societats anònimes esportives amb domicili a Catalunya, pel que es refereix a la seva constitució, funcionament societari i extinció, estan sotmeses a les disposicions estatals específiques. Per a tota la resta de qüestions, s'hi aplica la legislació esportiva de Catalunya.

2. Les esmentades societats anònimes esportives s'han d'inscriure en el Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya als efectes esportius que el Decret preveu.

3. Les societats anònimes esportives amb domicili social a Catalunya es consideren clubs esportius als efectes de la inscripció i participació en les federacions esportives catalanes.

Capítol IV

Seccions esportives

Article 20. Necessitat de constitució de seccions esportives

Les entitats no esportives sense afany de lucre, les entitats lucratives, les empreses de serveis esportius i qualsevol altra entitat, pública o privada, que es vulgui federar en les federacions catalanes corresponents i gaudir de tots els altres beneficis establerts en la normativa esportiva han de constituir la corresponent secció esportiva i adscriure-la al Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.

Article 21. Règim jurídic

La representació legal de la secció esportiva correspon a la persona física que posseeix la representació legal de l'entitat no esportiva en què s'ha creat la secció.

Article 22. Acord de constitució

Per tal de constituir una secció esportiva, l'òrgan competent de l'entitat corresponent ha d'adoptar un acord amb el contingut següent:

a) Voluntat de creació de la secció i la finalitat d'aquesta.

b) Denominació de la secció.

c) Designació de les persones que han d'administrar la secció.

d) Normes segons les quals s'ha de regir la secció.

Article 23. Seccions esportives escolars

Les seccions esportives escolars són un tipus de secció esportiva on concorren les circumstàncies següents:

a) L'entitat no esportiva que la crea és una associació de mares i pares d'alumnes d'un centre educatiu i/o titular del centre educatiu.

b) La denominació de les seccions esportives escolars ha de ser necessàriament "secció esportiva escolar" seguida del nom oficial de l'associació de mares i pares d'alumnes del centre educatiu i/o del titular del centre educatiu.

c) La designació de les persones que han d'administrar la secció ha d'incloure, com a mínim, una persona representant de l'associació de mares i pares del centre educatiu, un representant, si escau, del consell escolar del centre educatiu al qual pertany l'associació o el titular del centre educatiu si no n'hi ha, i un alumne o ex alumne del centre educatiu.


Títol 3

Agrupacions esportives

Capítol I

Disposicions generals

Article 24. Definició

1. S'entén com a agrupació esportiva, als efectes d'aquest Decret, l'associació amb personalitat jurídica, capacitat d'actuar, sense cap afany de lucre i amb domicili a Catalunya, integrada per persones físiques i/o jurídiques, amb la finalitat de desenvolupar, fomentar i practicar l'activitat física o poliesportiva.

2. Aquestes associacions no poden exercir cap funció pròpia de les federacions esportives en relació amb l'activitat competicional, tret que existeixi mutu acord formalitzat a través del corresponent conveni.

Article 25. Classes d'agrupacions esportives

1. Les agrupacions esportives es divideixen en agrupacions esportives generals i agrupacions esportives especials.

2. Les agrupacions esportives generals s'organitzen a l'entorn de criteris temàtics, sectorials o territorials, entre d'altres.

3. El règim jurídic i el procediment de constitució o dissolució de les agrupacions esportives generals és anàleg al previst per als clubs esportius.

4. Les agrupacions esportives especials es divideixen en:

a) Consells esportius.

b) Unió de Consells Esportius de Catalunya.

c) Unions esportives de clubs i associacions.

Article 26. Denominació

En la denominació de les agrupacions esportives generals ha d'aparèixer el nom "agrupació esportiva".

Capítol II

Agrupacions esportives generals: Agrupacions esportives territorials


Article 27. Definició

1. Les agrupacions esportives territorials són agrupacions esportives generals representatives de tots els clubs, associacions esportives, associacions esportives escolars, societats anònimes esportives i seccions esportives d'entitats no esportives sense afany de lucre d'un àmbit territorial concret, legalment constituïts i inscrits o adscrites en el Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.

2. Els àmbits de les agrupacions esportives territorials seran els corresponents a les divisions territorials d'àmbit supracomarcal que estableixi la Generalitat de Catalunya per a l'ordenació territorial de Catalunya. La ciutat de Barcelona serà també l'àmbit específic d'una agrupació esportiva territorial, l'agrupació esportiva de Barcelona.

3. Les agrupacions esportives territorials gaudeixen de plena capacitat jurídica per al desenvolupament dels seus objectius generals, encaminats a buscar i proposar accions comunes per a la millora i el desenvolupament de l'esport, per al foment i millora del teixit associatiu esportiu en el seu àmbit territorial i per a l'assessorament i col·laboració amb les administracions públiques amb competències en matèria d'esports en el seu àmbit territorial.

Article 28. Afiliació a les agrupacions esportives territorials

Tots els clubs, associacions esportives, associacions esportives escolars, societats anònimes esportives i seccions esportives d'entitats no esportives sense afany de lucre amb seu social en un àmbit territorial determinat i amb inscripció o adscripció al Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya, tenen dret a afiliar-se a les agrupacions esportives territorials del seu àmbit. L'únic requisit per fer efectiva aquesta afiliació serà l'acreditació de les dues condicions anteriors i la presentació de la corresponent sol·licitud d'afiliació.

Article 29. Unicitat i reconeixement oficial

1. L'administració esportiva reconeixerà només una sola agrupació esportiva territorial per a cadascun dels àmbits territorials definits en l'article anterior.

2. Les agrupacions esportives territorials s'hauran d'inscriure en el Registre d'Entitats Esportives per gaudir del seu reconeixement oficial. Els estatuts d'aquestes entitats requeriran de la ratificació prèvia per part de l'administració esportiva, per tal de poder fer efectiva la seva inscripció registral.

Article 30. Règim orgànic

1. Són òrgans de govern, administració i representació de les agrupacions esportives territorials l'Assemblea General, el Consell Directiu i el/la president/a.

2. L'Assemblea General és l'òrgan superior de govern de les agrupacions esportives territorials, constituïda pels presidents de totes les seves entitats afiliades.

3. El Consell Directiu és l'òrgan executiu d'administració i gestió de les activitats pròpies de les agrupacions esportives territorials, en compliment dels objectius estatutaris i els acords adoptats per l'Assemblea General. La seva composició vindrà regulada pels seus estatuts, però en qualsevol cas haurà de garantir una presència equilibrada de representants dels clubs de l'àmbit federatiu, de l'àmbit escolar i de l'àmbit de salut i lleure.

4. El/La president/a i els altres membres del Consell Directiu els tria l'Assemblea General d'entre els seus membres. Tots els càrrecs es proveeixen mitjançant sufragi lliure, directe, igual i secret entre tots els membres de l'assemblea, per majoria de vots.

5. El/La president/a de l'agrupació esportiva territorial n'exerceix la representació legal i en presideix els òrgans. El seu vot és diriment quan hi ha empat.

Article 31. Règim jurídic

1. S'estableix com a contingut mínim dels estatuts de les agrupacions esportives territorials el que preveu l'article 10.1.

2. En la mesura que sigui possible, les agrupacions esportives territorials adequaran el seu règim al que aquest Decret estableix per a les federacions esportives catalanes.

3. Les agrupacions esportives territorials podran aprovar reglaments. Aquests reglaments han de respectar els estatuts que desenvolupen.

Capítol III

Agrupacions esportives especials: Consells esportius, Unió de Consells Esportius de Catalunya i Unions esportives de clubs i associacions


Article 32. Regulació dels Consells esportius i de la Unió de Consells Esportius de Catalunya

En el cas dels Consells esportius i Unió de Consells Esportius de Catalunya, es regiran per la seva normativa reglamentaria específica.

Article 33. Unions esportives de clubs i associacions

1. Les unions esportives de clubs i associacions són agrupacions esportives dedicades a fomentar i coordinar la pràctica de les modalitats o disciplines esportives que no assumeixi cap federació esportiva catalana.

2. Només es pot reconèixer dins l'àmbit territorial de Catalunya una Unió Esportiva de Clubs i Associacions per a cada modalitat o disciplina esportiva que no s'inclogui en cap federació esportiva catalana.

Article 34. Disciplines esportives connexes o derivades

1. Les unions esportives de clubs i associacions que tingui per objecte una disciplina esportiva connexa o derivada d'una modalitat que estigui assumida per una federació esportiva catalana només es poden constituir amb caràcter provisional i règim temporal, i amb la finalitat de ser assumides per la federació esportiva corresponent quan se n'hagi consolidat la pràctica.

2. La durada d'aquest tipus d'agrupació esportiva no pot excedir els 5 anys. Els requisits per a la seva constitució, funcionament i, si s'escau, pròrroga de la vigència, ha d'establir-los l'Administració esportiva de la Generalitat mitjançant una resolució específica motivada, amb la sol·licitud prèvia pertinent.

Article 35. Constitució i Reconeixement legal

1. La constitució d'unions esportives de clubs i associacions per al foment i la coordinació de la pràctica de modalitats o disciplines esportives exigeix el compliment de les condicions següents:

a) Acord de fundació amb estatuts subscrits per un mínim de 5 entitats esportives que practiquin la modalitat o disciplina i estiguin degudament inscrites en el Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.

b) Documentació acreditativa de la situació legal i de la implantació real de la modalitat o disciplina esportiva en l'àmbit internacionals, estatal i autonòmic.

c) Justificació de la viabilitat econòmica de l'agrupació esportiva sense comptar amb l'ajut de l'administració esportiva.

2. L'administració esportiva de la Generalitat, a l'hora de prendre l'acord de reconèixer aquest tipus d'agrupacions esportives, té en compte els criteris següents:

a) Interès esportiu de la modalitat o disciplina i implantació territorial en les comarques catalanes.

b) Existència d'una federació internacional de la modalitat en qüestió, reconeguda o no pel Comitè Olímpic Internacional o pel Comitè Paralímpic Internacional.

c) Existència de federacions d'àmbit territorial o estatal en els països de la Unió Europea que incloguin la modalitat o disciplina.

d) Existència d'associacions de naturalesa similar d'àmbit autonòmic o estatal que incloguin la modalitat o disciplina.

e) Viabilitat econòmica de l'agrupació esportiva.

3. A efectes esportius només es considera constituïda una unió esportiva de clubs i associacions quan sigui reconeguda per l'Administració esportiva.

Article 36. Règim de funcionament

El règim de llicències i, en general, el funcionament intern de les unions esportives de clubs i associacions, així com la relació entre aquestes i les federacions esportives catalanes i les d'àmbit autonòmic, estatal o internacional s'han d'ajustar al que es disposa per a les federacions esportives catalanes.

Article 37. Causa de dissolució

El reconeixement d'una federació esportiva catalana en l'àmbit de la modalitat esportiva desenvolupada per una Unió Esportiva de Clubs i Associacions dóna lloc a la seva dissolució. En aquest supòsit es preveu l'opció de cessió global de l'actiu i passiu a la nova federació.


Títol 4

Federacions esportives

Capítol I

Disposicions generals

Article 38. Definició

1. Les federacions esportives catalanes són entitats privades d'utilitat pública i d'interès públic i social, sense afany de lucre, dedicades a la promoció, gestió i coordinació de la pràctica dels esports específics reconeguts dins l'àmbit de Catalunya, constituïdes per associacions o clubs esportius, agrupacions esportives, associacions esportives escolars, seccions esportives, societats anònimes esportives i d'altres entitats privades sense afany de lucre que inclouen, entre les seves finalitats socials, el foment i la pràctica de l'activitat física i esportiva, i també constituïdes, si és el cas, per esportistes, tècnics, jutges, àrbitres o altres estaments de persones físiques.

2. Les federacions esportives catalanes gaudeixen de personalitat jurídica i capacitat d'actuar plenes per al compliment de les seves finalitats.

Article 39. Unicitat i monopoli

1. Amb l'única excepció que preveu l'apartat 2, en l'àmbit territorial de Catalunya només es pot reconèixer una federació esportiva catalana per a cada modalitat esportiva o conjunt de modalitats esportives, disciplines o especialitats que es deriven d'un concepte o un objecte principal, o bé hi estan connectades. Una federació esportiva catalana pot abraçar, si s'escau, diverses modalitats esportives.

2. S'exceptuen, d'aquest principi d'unicitat, les federacions poliesportives dedicades al foment, organització i pràctica de diferents modalitats on s'integren únicament esportistes amb discapacitats físiques, psíquiques, sensorials o de qualsevol altra naturalesa.

3. Malgrat el que disposa l'apartat anterior, les federacions uniesportives mitjançant acords de col·laboració, oferiran en el marc dels propis recursos humans i materials, suport i assistència tècnica a les federacions esportives a què es refereix l'apartat anterior.

4. Si a nivell internacional una modalitat d'esport adaptat s'integra en una federació olímpica uniesportiva, la federació catalana per a discapacitats i la federació catalana uniesportiva corresponents podran dur a terme la integració d'aquella modalitat en la darrera federació esmentada.

5. Aquest procés d'integració no pot comportar en cap cas que una modalitat esportiva per a un determinat tipus de discapacitats estigui governada simultàniament per dues federacions catalanes.

Article 40. Federació Catalana d'Esport per a Tothom

1. La Federació Catalana d'Esport per a Tothom és una associació privada de promoció de l'esport amb caràcter recreatiu, lúdic, formatiu o social. Aquesta entitat sense afany de lucre, amb personalitat jurídica i capacitat d'actuar, té com a finalitat l'establiment d'un marc adient per a la coordinació de les entitats esportives que desenvolupen, fomenten i practiquen l'activitat física o poliesportiva sense afany de lucre, de forma no reglada i adaptada a les necessitats i condicions de cada col·lectiu o persona.

2. Aquesta entitat no pot realitzar les activitats competicionals pròpies de les federacions esportives catalanes.

3. La Federació Catalana d'Esport per a Tothom només podrà estar formada per les agrupacions esportives territorials reconegudes per l'administració esportiva.

Article 41. Esport federat professional i aficionat

Les federacions esportives catalanes de les quals depenen esportistes professionals i aficionats poden establir les normes i l'estructura organitzativa adients per a cadascuna de les esmentades categories.

Article 42. Àmbit territorial

L'àmbit bàsic d'actuació de les federacions esportives catalanes s'estén al territori de Catalunya, sense perjudici d'aquelles activitats esportives que puguin realitzar fora d'aquest àmbit.

Article 43. Protecció i suport de les administracions públiques

1. Les federacions esportives catalanes constituïdes d'acord amb el que disposa aquest Decret són objecte d'especial protecció i suport per part de les administracions públiques de Catalunya, mentre ajustin la seva actuació a l'ordenament jurídic.

2. L'Administració esportiva de la Generalitat proporciona, dins de les dotacions que a aquest efecte estableixin els seus pressupostos i en el marc dels seus recursos humans i materials, el suport econòmic i l'assistència tècnica que calgui per al desenvolupament de les activitats pròpies de les federacions esportives.

3. L'Administració esportiva de la Generalitat ha de posar especial atenció i donar suport a les federacions esportives catalanes per promocionar les modalitats tradicionals i pròpies de Catalunya. Amb aquesta finalitat l'Administració esportiva dóna a conèixer quines són les federacions que promocionen les dites modalitats, segons allò establert a la disposició addicional sisena.

4. L'Administració esportiva de la Generalitat ha de donar suport a les federacions esportives catalanes en l'activitat internacional dels clubs i de les seleccions esportives catalanes.

Capítol II

Modalitats, esports, disciplines i especialitats


Article 44. Esport o modalitat esportiva

S'entén per esport o modalitat esportiva, als efectes d'aquest Decret, l'activitat bàsicament física, lliure i voluntària, practicada de forma individual o col·lectiva, habitualment en forma de competició i sota una normativa reglamentària específica.

Article 45. Disciplina esportiva

1. Els diferents esports o modalitats esportives es poden estructurar, si s'escau, en disciplines esportives, que normalment es desglossen en les diferents especialitats i proves pròpies de la reglamentació específica de l'esport en qüestió.

2. Les disciplines derivades d'un esport o modalitat són totes les que es puguin crear a partir del concepte i objecte principal i que hi estiguin relacionades.

Article 46. Reconeixement legal

1. Es consideren esports, modalitats i disciplines esportives reconegudes les actualment assumides per les federacions esportives catalanes d'un esport o modalitat, legalment inscrites en el Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.

2. Per al reconeixement d'una nova modalitat o d'una nova disciplina esportiva cal que existeixi prèviament una pràctica habitual de l'activitat dins l'àmbit territorial català.

3. En el supòsit d'una nova disciplina, cal una modificació estatutària aprovada per la federació esportiva catalana i ratificada per l'Administració esportiva de la Generalitat.


Capítol III

Constitució de federacions, reconeixement legal i revocació


Article 47. Requisits per a la constitució

1. Per tal de constituir una nova federació esportiva catalana, es requereix el següent:

a) L'existència i la pràctica habitual i competitiva prèvies d'un esport específic o modalitat esportiva que no hagi assumit cap federació catalana reconeguda, o que no constitueixin una disciplina derivada d'una altra modalitat esportiva.

b) Acord de voluntat de constitució, formalitzat per mitjà de l'atorgament d'una acta fundacional subscrita pels representants legals o membres autoritzats d'un mínim de 10 entitats esportives, legalment inscrites en el Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat, amb un mínim de 2 anys d'antiguitat, que tinguin reconeguda la modalitat esportiva en els seus estatuts.

2. També es pot constituir una nova federació esportiva catalana a través dels procediments següents:

a) Transformació d'una unió esportiva de clubs.

b) Fusió de diverses federacions esportives catalanes, a proposta de totes elles.

c) Segregació d'una modalitat o disciplina esportiva d'una federació esportiva catalana, a proposta seva.

3. Per al reconeixement d'una nova federació esportiva catalana han de tenir-se en compte, entre d'altres, els criteris següents:

a) Implantació real de la modalitat esportiva en les comarques de Catalunya.

b) Interès esportiu i socioeducatiu de la modalitat.

c) Existència de la corresponent federació internacional, reconeguda pel Comitè Olímpic Internacional, pel Comitè Paralímpic Internacional o per l'Associació General de Federacions Esportives Internacionals.

d) Existència de les corresponents federacions internacionals, estatals o autonòmiques.

e) Justificació de la viabilitat econòmica de la federació esportiva sense comptar amb l'ajut de l'administració esportiva.

f) Informe de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.

g) La constitució prèvia com a unió esportiva de clubs durant un període mínim de tres anys.

4. A efectes esportius només es considera constituïda una federació quan sigui reconeguda per l'Administració esportiva i caldrà una sol·licitud de reconeixement adreçada a l'Administració en qüestió, presentada en el termini de 3 mesos comptats des de la data de la reunió fundacional.

Article 48. Revocació

1. La revocació del reconeixement oficial d'una federació esportiva catalana es pot produir per qualsevol de les causes següents:

a) La desaparició dels motius o la modificació de les condicions, requeriments i criteris que van donar lloc al reconeixement oficial de la federació.

b) L'incompliment dels objectius de la federació, les determinacions o les obligacions bàsiques que van motivar-ne la creació, segons els estatuts.

c) La manca d'activitat durant un període de 2 anys.

2. La resolució de revocació que adopti el/la president/a del Consell Català de l'Esport ha de ser motivada, prèvia instrucció d'un procediment en què la federació afectada pot realitzar les al·legacions oportunes, i havent de sol·licitar el citat organisme un informe a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.

3. L'inici de l'expedient de revocació suposa la suspensió del pagament de les subvencions o els ajuts que li hagin estat concedits, i la no concessió de noves subvencions.


Capítol IV

Funcions


Article 49. Funcions de les federacions esportives catalanes

1. Correspon a les federacions esportives catalanes la realització de les funcions següents, entre d'altres:

a) La planificació, promoció, gestió, direcció, regulació, coordinació, organització i tutela de les activitats pròpies de les seves modalitats, disciplines i especialitats esportives a Catalunya.

b) L'ordenació, organització, qualificació i autorització de les competicions esportives oficials de Catalunya.

c) La prevenció, control i repressió del dopatge en l'esport.

d) La prevenció, control i repressió de la violència en l'esport.

e) La prevenció, control i repressió de la discriminació per raó de sexe en l'esport.

f) L'exercici de la potestat disciplinària sobre totes aquelles persones físiques i/o jurídiques que configuren l'ens federatiu.

g) La proposició d'incorporació d'una disciplina o especialitat esportiva dins de la federació corresponent.

h) La promoció, el foment i l'organització de competicions i altres activitats esportives amb altres federacions esportives, tant dins del marc territorial de l'estat espanyol com internacionalment.

i) L'elecció dels esportistes i els tècnics que han de formar part de les seleccions catalanes de la modalitat o disciplina corresponent, així com la preparació necessària.

j) L'impuls, la planificació i el control, en coordinació amb la Secretaria General de l'Esport, l'esport d'èlit i d'alt nivell, i vetllar per la formació integral i la millora esportiva continuada dels esportistes.

k) La col·laboració en les activitats que es desenvolupen dins l'àmbit de l'esport escolar i universitari.

l) Crear, patrocinar o fomentar escoles per a la formació dels tècnics, entrenadors, àrbitres, jutges i altres, i/o els comitès tècnics que els agrupen, així com òrgans específics per als clubs que participen en competicions federades amb esportistes professionals.

m) Expedir les llicències esportives per poder participar en activitats o competicions oficials en l'àmbit de Catalunya, les quals també habiliten per a les activitats o competicions d'àmbit estatal i internacional, quan compleixin els requisits establerts legalment.

n) El control, en primera instància, dels processos electorals de les mateixes federacions esportives.

o) L'execució de les resolucions del Tribunal Català de l'Esport.

p) Vetllar pel compliment de les normes vigents que afecten les competicions federades.

q) Promoure la construcció i/o gestionar l'explotació d'equipaments i instal·lacions esportives de tota mena per al foment i desenvolupament de l'activitat física i la pràctica esportiva.

r) En general, disposar allò que convingui per a la millora de la pràctica de les modalitats o disciplines esportives previstes.

2. Les federacions esportives catalanes poden realitzar aquestes funcions en col·laboració amb l'administració esportiva de la Generalitat de Catalunya i de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.

Article 50. Convenis de col·laboració i cooperació. Contractes-programa

1. Les federacions esportives catalanes desenvolupen les seves funcions en coordinació amb l'Administració esportiva de la Generalitat. A aquest efecte, poden subscriure convenis de col·laboració amb l'objectiu de determinar els objectius, programes esportius, pressupostos i altres. Aquests convenis tenen naturalesa jurídico-administrativa.

2. Les federacions esportives catalanes també poden subscriure contractes-programa amb l'Administració esportiva que han d'incloure, com a mínim, les seves previsions de finançament, els objectius concrets o quantificables que s'han d'assolir, i els mecanismes d'avaluació i auditoria d'aquests objectius.

3. Les federacions esportives catalanes poden concertar convenis de col·laboració o cooperació amb les entitats esportives públiques o privades radicades dins o fora de Catalunya per al desenvolupament d'activitats i competicions esportives comuns. D'una manera especial, les federacions esportives catalanes poden promoure fórmules de col·laboració amb les entitats d'altres territoris o comunitats catalanes que fomenten la pràctica i el desenvolupament dels esports propis i tradicionals de Catalunya.


Capítol V

Règim jurídic


Article 51. Estatuts de les federacions esportives catalanes

S'estableix com a contingut mínim dels estatuts el que preveu l'article 10.1.

Article 52. Reglaments interns de les federacions esportives catalanes

Les federacions esportives catalanes poden aprovar reglaments interns. Aquests reglaments interns han de respectar els estatus que desenvolupen.

Article 53. Utilitat pública

La condició d'entitat d'utilitat pública de les federacions esportives catalanes comporta:

a) L'ús de la qualificació d'utilitat pública a continuació del nom de la federació corresponent.

b) La prioritat a l'hora d'obtenir recursos als plans i programes de promoció esportiva de les administracions local i catalana.

c) L'accés preferent al crèdit oficial, en els termes que estableixi la legislació.

d) I tots els altres beneficis que els pugui correspondre en virtut de l'aplicació d'altres disposicions legals de caràcter fiscal i econòmic vigents.

Article 54. Interès cívic i social

Les federacions esportives catalanes, com a entitats d'interès cívic i social, gaudeixen dels beneficis que els atorga la legislació i dels beneficis jurídics, econòmics i fiscals que la Generalitat de Catalunya tingui establerts o pugui instituir dins de les seves competències.

Capítol VI

Règim orgànic

Secció 1

Disposicions generals


Article 55. Òrgans bàsics

1. Els òrgans de govern, administració i representació de les federacions esportives catalanes són l'assemblea general, la junta directiva i el/la president/a, respectivament.

2. La junta directiva de les federacions esportives catalanes amb un nombre d'entitats esportives afiliades inferior a 12 pot estar integrada només per un president o presidenta, un tresorer/ra i un secretari/ària.

3. En cada federació esportiva catalana es poden constituir tots els comitès i d'altres òrgans complementaris que es considerin oportuns, tant els que responen al desenvolupament d'un sector de l'activitat esportiva, com els que atenen el funcionament de col·lectius o estaments integrants de la corresponent federació. Aquests òrgans complementaris s'han de reflectir als estatuts.

Secció 2

Assemblea general


Article 56. Concepte

L'assemblea general és l'òrgan superior de govern de les federacions esportives catalanes.

Article 57. Composició

1. La federació catalana estableix en els seus estatuts la composició de l'assemblea general, i que en tot cas serà la següent:

El/la president/a de la federació esportiva catalana.

Els presidents o representants acreditats de les entitats esportives afiliades. Com a norma general, la representació recau en el president o presidenta de l'entitat. En el cas d'impossibilitat manifesta del president o presidenta per exercir la seva representació en una assemblea, la pot exercir el/la vicepresident/a que, segons els estatuts vigents i degudament inscrits en el registre de la Secretaria General de l'Esport, pugui ocupar aquesta representació, sempre que el seu nom consti inscrit en el Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya. En el cas de les seccions esportives, la representació recau en el representant legal de l'entitat o en el responsable de la secció, sempre que consti degudament inscrit en el registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.

2. Si els estatuts de la federació ho estableixen, també en formaran part els representants dels estaments federatius (tècnics, esportistes, jutges i àrbitres). Aquests representants s'han d'escollir per sufragi universal, lliure i directe entre tots els membres de l'estament en el moment d'iniciar el procés electoral de la federació. En qualsevol cas, els electors i escollits han d'acreditar la seva participació en la competició oficial federativa per a la temporada en curs o en la immediatament anterior. El nombre total de representants estamentals ha de ser inferior al 50% dels membres de l'assemblea general o, com a mínim, d'1 representant per estament.

Article 58. Drets de veu i vot

1. Tots els membres de ple dret tenen veu i vot a l'assemblea.

2. Tots els clubs i d'altres entitats membres de l'assemblea, com també els membres estamentals, per tal de poder exercir el dret a vot a l'assemblea han d'haver participat, com a mínim, en una activitat o competició esportiva oficial en les dues últimes temporades i han de tenir una antiguitat mínima d'1 any a la federació. Les federacions establiran, a través dels seus estatuts, la forma en què es compleix el requisit d'activitat o competició esportiva oficial en les dues últimes temporades.

3. No obstant això, els estatuts poden establir una ponderació de vot per a les entitats esportives, atenent el nivell esportiu adquirit per l'entitat esportiva i el volum d'esportistes federats d'aquesta entitat. Aquesta ponderació de vot no repercuteix en l'elecció de la presidència i dels membres de la junta directiva ni en el vot de censura.

4. El vot del/de la president/a d'un club serà indelegable.

Article 59. Dret de veu sense vot

Si els estatuts no ho disposen d'una altra manera, els membres de la junta directiva que no siguin membres de l'assemblea general poden assistir-hi amb dret a veu però sense vot.

Article 60. Competències

L'assemblea general té les següents competències amb caràcter general:

a) Aprovar l'informe o memòria de les activitats de l'exercici vençut.

b) Aprovar els comptes anuals del corresponent exercici econòmic.

c) Aprovar el pressupost de l'exercici següent.

d) Aprovar el pla general d'actuació anual i el calendari esportiu oficial. Les modificacions puntuals del calendari esportiu no necessiten la convocatòria d'una nova assemblea general.

e) Aprovar la convocatòria d'eleccions dels càrrecs de representació, el reglament i calendari electoral i escollir els membres de la junta electoral.

f) Elegir els membres, respectant el principi de paritat, que han de formar part de la junta directiva o, si no en tenen, el president o presidenta i ratificar els nomenaments provisionals a què fa referència aquest decret.

g) Resoldre les propostes que la junta directiva acordi sotmetre a l'assemblea.

h) Resoldre les propostes que les entitats esportives afiliades vulguin presentar a l'assemblea, sempre que tinguin el recolzament del 10% del total d'assembleistes i es presentin per escrit dins del termini fixat pels estatuts.

i) Aprovar qualsevol modificació o reforma dels estatuts i reglaments.

j) Aprovar el vot de censura.

k) Fixar el preu de les llicències.

l) Establir les quotes de les targetes recreatives o de serveis.

m) Establir quotes extraordinàries o derrames.

n) Aprovar l'adquisició, venda o gravamen dels béns o prendre diners en préstec, el valor dels quals superi el 25% del pressupost anual de l'exercici. Caldrà també informe preceptiu favorable de l'Administració esportiva de la Generalitat.

o) Proposar la incorporació o segregació d'alguna disciplina esportiva o la fusió amb una altra federació.

p) Dissoldre la federació.

q) Totes les que necessitin, per la seva gran transcendència, l'aprovació de l'assemblea general.

Article 61. Classes d'assemblees generals

L'assemblea general es pot convocar amb caràcter ordinari o extraordinari segons les normes que s'estableixen a continuació:

a) Són ordinàries les assemblees generals que han de convocar anualment les federacions esportives catalanes preceptivament per conèixer i decidir sobre les matèries que se citen als apartats a), b), c) ,d) i k) de l'article anterior.

b) Són extraordinàries la resta d'assemblees generals que es convoquen.

c) Les assemblees ordinàries s'han de dur a terme necessàriament en els 6 mesos naturals posteriors a la finalització de l'exercici, tret de l'aprovació del pressupost, del programa anual i del calendari esportiu oficial, que ha de tenir lloc abans de l'inici de l'exercici pressupostat i de la temporada oficial, respectivament.

Article 62. Convocatòria

1. La convocatòria de les assemblees ha de respectar les normes següents:

a) La convocatòria de les assemblees generals s'ha de dur a terme per acord de la junta directiva, per iniciativa del president o presidenta, o a petició dels assembleistes que representin un nombre no inferior al 15% del total dels membres de l'assemblea general. En aquest darrer cas, s'ha de convocar en el termini de 15 dies naturals des del dia en què la junta directiva rep la sol·licitud.

b) Si no es convoca l'assemblea general, l'Administració esportiva de la Generalitat, prèvia petició de la part interessada, o bé d'ofici, ha de requerir a l'òrgan competent de la federació que la dugui a terme. El fet que l'òrgan competent no procedeixi a la convocatòria en el termini de 15 dies naturals, després que li ho requereixin, faculta l'Administració esportiva de la Generalitat per convocar directament els membres de l'assemblea i a adoptar tots els acords que esdevinguin necessaris. La previsió anterior s'entén amb independència de les responsabilitats disciplinàries que es puguin derivar de l'omissió esmentada.

c) Entre la convocatòria de l'assemblea general i la seva realització han de transcórrer com a mínim 30 dies naturals i un màxim de 40.

d) Les convocatòries s'han de realitzar mitjançant un escrit adreçat a cadascun dels membres i s'hi ha d'indicar la data, l'hora i el lloc on es durà a terme l'assemblea general. També ha d'incloure l'ordre del dia i cal anunciar-ho com a mínim en una publicació diària d'àmbit català i al web de la federació.

e) La informació quant a les matèries que són objecte de l'assemblea general s'ha de posar a disposició dels membres a la seu de la federació i de les representacions o delegacions territorials, si n'hi ha, des de la convocatòria de l'assemblea general.

2. Els estatuts de les federacions esportives catalanes poden preveure la possibilitat que, a més dels temes inclosos en l'ordre del dia de la convocatòria, els membres de l'assemblea general puguin proposar la inclusió de temes nous i adoptar-hi acords, sempre que es compleixin les garanties següents:

a) S'aprovi el debat i votació per majoria de tots els membres de l'assemblea general.

b) Es tracti d'assumptes amb caràcter urgent.

c) S'adoptin els acords per una majoria qualificada de 2/3 dels membres presents.

Article 63. Constitució

Les assemblees generals es constitueixen vàlidament en primera convocatòria si concorre la majoria dels seus membres. En segona convocatòria es constitueix vàlidament sigui quin sigui el nombre d'assistents. La convocatòria de les assemblees generals ha de fixar que entre la primera i la segona convocatòria han de transcórrer 30 minuts com a mínim.

Article 64. Adopció d'acords

1. Els acords de les assemblees generals s'han d'adoptar per majoria dels vots presents en el moment de la votació, a excepció d'aquells acords en què els estatuts hagin previst una majoria qualificada, que en cap cas pot ser superior als 2/3 dels vots dels membres presents a l'assemblea general i que en cas de dissolució de la federació ha de representar més del 50% dels membres de ple dret.

2. En qualsevol cas els estatus poden preveure el vot per correu i el seu procediment d'exercici, llevat del que estableix l'article 85.2 per a les eleccions de la junta directiva i el seu president.

Article 65. Presidència de l'assemblea

El/la president/a ha de presidir l'assemblea general i pot estar acompanyat per la resta de components de la junta directiva de la federació. Ha d'actuar com a secretari/ària de l'assemblea general el secretari/ària de la junta directiva de la federació o qui el/la substitueixi, que ha d'estendre l'acta corresponent. El/La president/a, o qui el/la substitueixi, ha de dirigir els debats, concedir i retirar la paraula, fixar els torns màxims d'intervencions, ordenar les votacions i disposar el que convingui per al bon ordre de la reunió. Si es produeixen circumstàncies que alteren de manera greu l'ordre o que impossibiliten la realització o continuïtat de l'assemblea general, la pot suspendre. En aquest cas, ha de preveure i comunicar a l'assemblea general la data de reinici, que tindrà lloc en un termini no superior a 15 dies naturals.

Article 66. Aprovació de l'acta

L'acta la pot aprovar l'assemblea general o bé, per delegació, els interventors, que en nombre de 2 hagi designat l'assemblea general, en un termini màxim de 30 dies naturals. Els interventors han de signar l'acta juntament amb el/la president/a i el/la secretari/ària, acta de la que se n'informarà als membres de l'assemblea.

Secció 3

Junta directiva


Article 67. Funcions

1. La junta directiva és l'òrgan d'administració de les federacions esportives catalanes que té la funció de promoure, dirigir i executar les activitats esportives de la federació i gestionar el seu funcionament d'acord amb l'objectiu social i els acords de l'assemblea general.

2. L'admissió d'entitats afiliades, la convocatòria de les assemblees generals i la presentació a l'assemblea general ordinària de la documentació que s'ha de sotmetre a aprovació és competència de la junta directiva.

Article 68. Composició

1. La junta directiva ha d'estar integrada pel nombre de membres que fixin els estatuts federatius i s'hi han d'incorporar els delegats o representants territorials en els termes que disposin els estatuts.

2. La junta directiva s'ha de compondre d'un/a president/a que serà el/la president/a de la federació catalana, d'un o més vicepresidents, d'un/a secretari/ària, un/a tresorer/a i d'un o més vocals.

3. Tots els càrrecs són honorífics, però es pot establir una compensació econòmica a favor d'algun dels membres de la junta directiva, sempre que s'acordi i es quantifiqui expressament a l'assemblea general. La compensació econòmica, que sempre serà limitada, no es pot satisfer en cap cas amb càrrec a les subvencions públiques que rebi la federació. A aquest efecte, la federació informarà d'aquests acords de l'assemblea general a l'Administració esportiva de la Generalitat.

Article 69. Vicepresidència

El/La vicepresident/a substitueix el/la president/a en cas d'absència, vacant o malaltia. Si n'hi ha més d'un, el de major grau o antiguitat, i en cas d'impossibilitat d'ocupar aquest càrrec, l'ha de substituir el membre de la junta directiva de més edat, o bé la persona que estableixin els estatuts.

Article 70. Convocatòria de les reunions de junta directiva

La convocatòria de les juntes ha de respectar les normes següents:

1. La convocatòria de les reunions de la junta directiva és una atribució del president o presidenta. S'ha de celebrar una reunió per trimestre com a mínim. Els membres de la junta directiva, en nombre d'un terç, també tenen la facultat de poder exigir la convocatòria, que en aquest cas s'ha de convocar en els 5 dies següents a la petició i celebrar en un termini no superior als 15 dies des de la petició. En cas que no es convoqui dins del termini marcat, pot convocar la reunió el membre de la junta directiva de més edat dels sol·licitants.

2. Per constituir la junta directiva és necessari que hi assisteixin, almenys, la meitat dels membres que la componen i els acords s'han de prendre per majoria simple dels assistents. El vot del president o presidenta és diriment en cas d'empat.

3. Els membres de la junta directiva poden exigir que en l'acta quedi reflectit el vot en contra que puguin emetre contra un acord i la seva explicació succintament.

Article 71. Junta directiva universal

S'entén vàlidament constituïda la junta directiva, tot i que no hi hagi convocatòria prèvia, si concorren tots els seus membres i així ho acorden per unanimitat.

Article 72. Adopció de decisions urgents

1. Sempre que ho acceptin expressament tots els membres i que quedi garantida en tot cas l'autenticitat dels que intervenen en l'adopció de les decisions, la junta directiva pot adoptar els seus acords per correu electrònic, fax, videoconferència i mitjans tècnics anàlegs. En aquests supòsits, la corresponent acta es redacta junt amb els justificants de fax, correus electrònics o suports corresponents.

2. Aquesta possibilitat és extensible a la resta d'òrgans complementaris de què disposi la junta directiva.

Article 73. Delegació de funcions

1. La junta directiva pot delegar totes o algunes de les seves funcions en una comissió executiva designada en el seu si.

2. Els estatuts o reglaments han de preveure les funcions que poden ser objecte de delegació i el règim de funcionament i d'adopció d'acords per a l'esmentada comissió.

Article 74. Elecció dels càrrecs de la junta directiva

1. La junta és elegida per l'assemblea general i tots els seus càrrecs es proveeixen mitjançant sufragi lliure, directe, presencial, igual i secret entre tots els membres de l'assemblea, per majoria de vots.

2. Es considera candidatura guanyadora la que obtingui com a mínim la majoria simple.

Article 75. Condicions per ser-ne membre

Per poder ser candidat a president/a o membre de la junta directiva cal complir, com a mínim, les condicions següents:

a) Tenir el veïnatge administratiu a Catalunya.

b) Ser major d'edat.

c) Estar en ple ús dels drets civils.

d) No haver incorregut en cap sanció d'inhabilitació dictada per un òrgan competent.

Article 76. Convocatòria d'eleccions

1. La convocatòria per a l'elecció dels càrrecs de la junta directiva de les federacions esportives catalanes s'ha de dur a terme acordant-la amb l'assemblea general.

2. L'ordre del dia ha de recollir les propostes del procediment que cal seguir per a l'elecció, la del reglament i calendari electoral i de nomenament de la junta electoral, que ha d'estar integrada per 3 membres titulars i una llista àmplia de suplents. El nomenament dels membres de la junta electoral es realitza per sorteig entre els membres presents de l'Assemblea general.

3. Entre el dia en què es pren l'acord de convocatòria d'eleccions i el dia de la celebració ha de transcórrer un mínim de 30 dies naturals i un màxim de 45.

Article 77. Junta electoral

1. Els components de la junta electoral han de prendre possessió del càrrec en el termini que fixi l'assemblea. A l'acte de constitució han d'escollir el president o presidenta. Ha d'actuar com a secretari/ària de la junta electoral, amb veu però sense vot, el que ho sigui de la federació, i ha d'estendre acta de totes les reunions i acords que prengui la junta electoral, amb el vistiplau del president o presidenta.

2. La junta electoral que es constitueix d'aquesta manera ha de mantenir el seu mandat i les funcions fins a la finalització del procés electoral.

3. El càrrec de membre de la junta electoral és incompatible amb la condició de candidat o de familiar de candidat, tant per afinitat com per consanguinitat fins al tercer grau, amb l'existència de relacions laborals o contractuals amb un candidat i amb la del membre de la junta directiva o comissió gestora. Si es produeix una incompatibilitat o concorre en l'electe alguna circumstància plenament justificativa de la impossibilitat d'exercir el càrrec, s'ha de substituir pels suplents escollits.

4. Si els escollits com a titulars o suplents per compondre la junta electoral es neguen a prendre possessió o exercir el càrrec, de manera que no es pugui constituir aquest òrgan electoral, s'han de substituir pels membres que designi la junta directiva o, si s'escau, la comissió gestora.

5. La Secretaria General de l'Esport i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, a petició de la Junta Electoral o dels membres de la Junta Directiva que restin en els seus càrrecs o de la Comissió Gestora, a manca d'això, poden enviar els seus respectius representants per tal de vetllar pel correcte funcionament del procés electoral. Aquests representants poden estar presents en les deliberacions de la junta electoral.

Article 78. Cens electoral

1. El cens per a l'elecció dels càrrecs de la junta directiva l'ha de proclamar la junta electoral.

2. El Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya ha de remetre a la junta electoral, si aquesta última ho requereix, una certificació amb totes les entitats que s'hi troben inscrites. El requeriment de la junta electoral ha d'anar acompanyat de la relació d'entitats afiliades a la federació.

3. Així mateix, el Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya ha de comprovar l'estat d'actualització de la junta directiva de cada entitat del cens electoral i, si s'escau, afegir-hi el nom de la persona que exerceix la representació legal de l'entitat.

Article 79. Funcions de la junta electoral

1. La junta electoral té les funcions següents:

a) Aprovar el cens electoral.

b) Conèixer i resoldre les reclamacions que es presentin.

c) L'admissió o la denegació de les candidatures i la seva proclamació.

d) Decidir sobre qualsevol incident que sorgeixi en el decurs del procés electoral que pugui constituir una infracció o desviació de la normativa electoral o que pugui afectar els principis de publicitat, igualtat d'oportunitats, llibertat, no discriminació i secret de vot, que han d'estar presents durant tot el procés electoral.

e) Publicar els resultats de les eleccions i dur a terme les comunicacions que s'estableixin legalment.

f) I, en general, resoldre qualsevol qüestió que afecti directament la celebració d'eleccions i els seus resultats.

2. Els estatuts de les federacions catalanes han de recollir el deure de la junta electoral de facilitar una còpia del cens electoral a totes les candidatures formalment proclamades que així ho sol·licitin.

Article 80. Reclamacions i recursos

1. Totes les reclamacions davant la junta electoral s'han de presentar en un termini màxim de 3 dies hàbils després que s'hagi adoptat l'acord objecte d'impugnació. La resolució de la junta electoral, que és executiva, s'ha de dictar en els 3 dies hàbils posteriors.

2. Contra els acords de les juntes electorals de les federacions es poden interposar els recursos que preveu la normativa reguladora de la jurisdicció esportiva.

Article 81. Candidatures

1. Les eleccions es duen a terme a través del sistema de candidatures tancades i es consideraran candidatures vàlides aquelles que comptin amb l'aval signat per un nombre de membres de l'assemblea general que representin, com a mínim, al 10% del total de vots de l'assemblea general.

2. Es considera guanyadora la candidatura que obtingui la majoria de vots vàlids. Si hi ha empat entre les candidatures que obtinguin més vots, cal realitzar una nova votació entre les candidatures empatades el setè dia següent, al mateix lloc i hora i en iguals condicions.

3. Si no es presenta cap candidatura o no és vàlida cap de les presentades, la junta electoral i, si s'escau, els membres de la junta directiva que no hagin cessat, han de constituir una comissió gestora, amb l'únic objectiu d'administrar la federació i convocar i celebrar noves eleccions en un termini màxim de 3 mesos.

4. En el cas que la federació reconegui una estructura territorial, les candidatures han d'incorporar persones en representació dels territoris, en nombre i condicions regulats pels estatuts.

5. L'acta de proclamació de la candidatura guanyadora que emet la junta electoral s'ha de comunicar mitjançant certificació, en els tres dies naturals següents a les candidatures presentades, al Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya i a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.

Article 82. Cessament de la junta directiva i dels seus membres

1. S'entén que el cessament de la junta directiva de les federacions esportives catalanes es produeix per les causes següents:

a) Dimissió, incapacitació, inhabilitació, separació o defunció de més del 50% dels membres, i també si s'arriba a aquest percentatge per cessament o dimissió de forma individualitzada.

b) Aprovació del vot de censura que preveu aquest Decret.

c) Per finalització del mandat.

2. Els membres de la junta directiva han de cessar individualment per causes idèntiques a les assenyalades a l'apartat anterior.

Article 83. Aspirants

1. Si un membre de la junta directiva o, si s'escau, de la comissió gestora, es vol presentar com a candidat a les eleccions, ha de presentar la dimissió i cessar en el càrrec abans que s'iniciï el termini de presentació de candidatures.

2. En el supòsit que tots o la majoria dels membres de la junta directiva dimiteixin per presentar-se com a candidats a les eleccions, cal procedir tal com disposi el Decret en matèria de constitució d'una comissió gestora.

3. No poden incorporar-se a la nova junta directiva posteriorment a la seva elecció i durant la primera meitat del seu mandat, aquells membres de la junta directiva que no dimiteixin abans del procés electoral, els membres de la junta electoral o els de la comissió gestora.

Article 84. Mandat dels membres de les juntes directives

1. La durada del mandat dels membres de les juntes directives és de 6 anys. Les federacions esportives catalanes podran regular a través dels seus estatuts la limitació del nombre màxim de mandats consecutius en que una persona pot ocupar la presidència o un càrrec de la junta directiva de la federació.

2. La persona que s'esculli com a president o presidenta de la federació esportiva catalana ha de cessar en tot tipus d'activitats competitives oficials de caràcter federat en l'àmbit territorial de la federació catalana corresponent, llevat que, excepcionalment, es reguli a través dels seus estatuts en quines condicions es pot permetre la participació del president o presidenta en activitats competitives oficials de caràcter federat en l'àmbit territorial de la federació catalana corresponent.

Article 85. Votacions

1. La junta electoral controla l'acte de les votacions i, si s'escau, també ho supervisen els interventors designats pels candidats o pels representants enviats per la Secretaria General de l'Esport o per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. La junta electoral aixeca acta un cop finalitzen la votació i el recompte.

2. No s'admeten els vots per correu ni per delegació. Només pot representar l'entitat el seu president/a, inscrit/a en deguda forma en el Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya, o el/la vicepresident/a, en les condicions recollides a l'article 58.2 del present decret. En cap cas no s'admet que una persona exerceixi la representació de més d'una entitat a l'assemblea general.

3. Les federacions esportives catalanes que en els seus estatuts tinguin prevista una estructura territorial han de garantir que les eleccions a la presidència i membres de la junta directiva de la federació, així com els vots de censura, es duguin a terme mitjançant tantes meses electorals en el territori com divisions territorials previstes als estatuts. El sistema d'interventors i representants que preveu l'apartat 1 d'aquest article s'ha d'aplicar a tots els col·legis electorals. A tal efecte, s'entendrà que l'assemblea general convocada en aquests casos, pel que fa al punt de l'ordre del dia corresponent a les votacions, es desenvolupa simultàniament en tots i cadascuns dels col·legis electorals previstos a la convocatòria.

Article 86. Suspensió temporal de funcions

1. La suspensió temporal de les funcions dels membres de la junta directiva es produeix per les causes que s'estableixen en els estatuts i, en tot cas, per les següents:

a) Per sol·licitud de l'interessat, quan concorrin circumstàncies que ho justifiquin i així ho aprovi la junta directiva.

b) Per acord de la junta directiva, quan s'instrueixi un expedient disciplinari a un membre de la junta. Aquesta suspensió ha de ser durant el temps de la instrucció de l'expedient.

c) Per inhabilitació temporal, acordada per decisió disciplinària executiva.

d) Per inassistència sense causa justificada, de manera reiterada, a les reunions de la junta directiva.

2. La separació definitiva d'un membre de la junta directiva per acords de la resta de membres s'ha de comunicar a l'assemblea general, que s'encarrega de ratificar aquesta separació definitiva.

Article 87. Vacants

1. Els estatuts de les federacions esportives catalanes han de preveure el sistema de cobertura de vacants a la junta directiva.

2. Si els estatuts no ho disposen d'una altra manera, s'han de tenir en compte els criteris següents:

a) Si les vacants afecten menys del 50% dels membres de la junta directiva, però no el president o presidenta, aquest/a darrer/a ha d'acordar la designació, per cooptació, dels càrrecs corresponents, decisió que s'ha de ratificar durant la primera assemblea general que celebri la federació.

b) Si les vacants afecten menys del 50% dels membres de la junta directiva, incloent el president o presidenta, correspon als membres no afectats la designació per cooptació, decisió que també s'ha de ratificar durant la següent assemblea general que celebri la federació.

c) Si les vacants afecten més del 50% dels components de la junta directiva, l'assemblea general ha d'escollir una comissió gestora amb la finalitat d'administrar transitòriament la federació i convocar i celebrar noves eleccions en un termini màxim de 3 mesos.

3. Les vacants que es proveeixen transitòriament i també els designats per ocupar-los, ho són només durant el temps que resti de mandat en el càrrec i sense que la designació alteri el temps natural del mandat.

4. En el supòsit que la provisió transitòria es faci com a conseqüència de la substitució d'un membre amb el mandat temporalment suspès, el mandat del designat per substituir-lo s'ha de limitar exclusivament al temps de la suspensió, sense que pugui excedir el mandat natural del substituït.

Article 88. Comissió gestora

1. En el cas que s'hagi de constituir la comissió gestora, la seva composició ha de ser d'un nombre de membres no inferior a 5 elegits entre els membres de l'assemblea, respectant el principi de paritat.

2. La comissió gestora ha d'exercir totes les facultats d'administració que corresponen a la junta directiva, d'acord amb els estatuts, si bé ha de limitar les seves funcions i decisions al manteniment de les activitats normals de la federació esportiva i a la protecció dels seus interessos durant el període transitori màxim de 3 mesos, en el qual ha de convocar i realitzar noves eleccions.

Article 89. Vot de censura

1. Per tal de poder sol·licitar un vot de censura contra el/la president/a d'una federació esportiva catalana, o contra la totalitat de la junta directiva o contra qualsevol dels membres, és necessari sol·licitar-ho a través d'un escrit motivat, amb la signatura i els requisits necessaris per a la identificació dels sol·licitants, per la majoria dels membres de la mateixa junta directiva o bé, com a mínim, pel 15% dels membres de l'assemblea general.

2. Un cop presentada la sol·licitud del vot de censura davant la secretaria de la federació esportiva, cal constituir, dins del termini dels 10 dies següents, una mesa de 5 persones formada per 2 membres de la junta directiva que en surtin designats, els 2 primers signants de la sol·licitud i 1 delegat que designi la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, que serà el/la president/a.

3. Després que la mesa comprovi l'adequació de la sol·licitud als requisits assenyalats en el punt primer i dins del termini màxim de 5 dies naturals, la junta directiva ha de convocar l'assemblea general, de manera que tingui lloc en un termini no inferior a 10 dies naturals ni superior a 20, a comptar des del dia següent de la convocatòria, amb la finalitat de dur a terme l'acte de votació, prèviament al qual han de tenir veu els representants dels sol·licitants del vot de censura i els censurats.

4. L'assemblea general i l'acte de votació s'han de controlar des de la mesa esmentada a l'apartat 2, que ha de resoldre tots els incidents i les reclamacions que es puguin produir, tot tenint en compte que els seus acords són immediatament executius i sense que la votació s'interrompi ni es pugui suspendre per aquesta raó. Un cop finalitzada la votació, la mesa ha de disposar de l'escrutini i del recompte de vots. Contra la resolució final de la mesa es poden interposar els recursos procedents.

5. El vot de censura només es pot acordar per votació favorable dels 2/3 dels membres de l'assemblea general presents que han exercit el dret a vot.

6. Un cop acordat el vot de censura, el/la president/a, la junta directiva o els membres a qui afecti han de cessar automàticament i cal aplicar el règim de transició previst estatutàriament i, si no n'hi ha, els criteris que preveu aquest Decret.

7. En cas que la junta directiva no nomeni els membres de la mesa o no convoqui l'assemblea general, la Secretaria General de l'Esport, a petició dels 2 primers signants de la sol·licitud, pot requerir a la junta directiva que ho dugui a terme. Si es fa cas omís d'aquest requeriment, la Secretaria General de l'Esport ha de nomenar discrecionalment els membres de la mesa que faltin o, si s'escau, convocar directament l'assemblea general amb la finalitat de dur a terme l'acte de votació, sens perjudici de les responsabilitats disciplinàries que calgui aplicar.

8. En el supòsit que un vot de censura no prosperi, no es pot plantejar un nou vot fins que transcorri un termini de 2 anys des de la realització de l'assemblea general en què s'hagi rebutjat.

9. En el cas que el vot de censura vagi contra el president o la junta directiva, els estatuts de les federacions esportives catalanes han de preveure l'obligatorietat que els vots de censura contra la junta directiva han d'incloure la proposta de designació d'una nova junta directiva.

10. No es pot promoure cap vot de censura fins que transcorrin 6 mesos des de l'elecció d'una nova junta directiva.


Secció 4

Presidència


Article 90. Funcions de la presidència

La persona titular de la presidència d'una federació esportiva catalana n'assumeix la representació legal i executa els acords adoptats per l'assemblea general i, si s'escau, per la junta directiva: presideix i dirigeix les sessions que celebrin una i altra i decideix, en cas d'empat, amb el seu vot de qualitat.

Article 91. Elecció

El/La president/a l'escull, per un període de 6 anys, l'assemblea general entre els seus membres per sufragi lliure, directe, igual i secret, en una sessió convocada a aquest efecte. No procedeix la votació en el cas de candidatura única.


Secció 5

Òrgans col·laboradors



Article 92. Definició

1. Per al desenvolupament i execució de les funcions tècniques de les federacions esportives catalanes, aquestes poden disposar, entre d'altres, dels òrgans següents:

a) Escola de formació.

b) Comitè d'àrbitres i/o jutges.

c) Comitè de tècnics.

d) Comitè esportiu.

2. Els òrgans col·laboradors, d'acord amb el que disposin els estatuts de la federació esportiva catalana corresponent, els poden presidir un membre de la junta directiva, que aquesta nomeni, o bé un membre dels propis comitès que esculli la junta directiva entre una llista que proposi cada col·lectiu, segons el que estableixin els estatuts.

3. L'estructura organitzativa de cadascun d'aquests òrgans, com també les funcions que se'ls atorguen i les competències que, si s'escau, els poden delegar, les ha d'aprovar i ratificar la junta directiva d'acord amb l'assemblea general. Com a mínim, hauran de tenir les funcions que figuren en els articles 93 a 96.

4. Els òrgans col·laboradors seran compostos respectant el principi de paritat.

Article 93. Escola de formació

1. L'escola de formació és un òrgan col·laborador que depèn de la junta directiva de la federació catalana i que té la responsabilitat de formar continuadament i reciclar l'estament tècnic, els jutges, els àrbitres i els directius de la federació.

2. L'escola de formació desenvolupa la seva activitat d'acord amb l'òrgan competent de l'Administració de la Generalitat de Catalunya en cada cas, i/o amb els òrgans que aquesta designi.

Article 94. Comitè d'àrbitres i/o jutges

El comitè d'àrbitres i/o jutges és un òrgan col·laborador que depèn de la junta directiva de la federació catalana, que agrupa tots els membres de l'organització arbitral i que té les funcions següents:

a) Proposar a la junta directiva de la federació catalana els criteris i la normativa de qualificació, classificació i designació dels àrbitres o dels jutges per a les competicions federades.

b) Arbitrar i controlar específicament el desenvolupament de les competicions federades incloses en el calendari oficial de la federació catalana corresponent, d'acord amb les normes establertes reglamentàriament de cada federació.

c) Vetllar, sota la coordinació de l'escola de formació, per la formació i l'actualització permanent de tots els seus membres, col·laborant en els cursos de reciclatge i duent a terme les proves adients per al manteniment físic i tècnic dels membres amb la finalitat d'aconseguir un nivell òptim de coneixements i preparació.

d) Establir les diferents categories o nivells que calguin, d'acord amb la normativa aprovada per la federació corresponent i la legislació d'aplicació.

e) Proposar l'homologació de les marques, registres o rècords de Catalunya de les especialitats i proves que corresponen.

f) I totes funcions que la junta directiva de la federació cregui oportú atorgar-li.

Article 95. Comitè de tècnics

El comitè de tècnics és un òrgan col·laborador que depèn de la junta directiva de la federació catalana, que agrupa els tècnics de l'esport, professors i altres tècnics o assimilats de la modalitat esportiva o les disciplines pròpies de la federació corresponent, amb les funcions següents:

a) Vetllar, sota les directrius i la coordinació de l'escola de formació, per la formació i l'actualització permanent de tots els seus membres.

b) Contribuir al foment i la millora tècnica de la modalitat o les disciplines esportives de la federació, per mitjà de la celebració de conferències, seminaris i jornades tècniques, com també la publicació d'estudis i treballs divulgatius.

c) Proposar a la junta directiva de la federació qualsevol iniciativa que es consideri adient per a la millora del nivell tècnic per a la pràctica de la modalitat, la disciplina o les especialitats esportives o el seu foment.

d) Les que la junta directiva de la federació cregui oportú atorgar-li.

Article 96. Comitè esportiu

El comitè esportiu és un òrgan col·laborador que depèn de la junta directiva de la federació catalana corresponent, format per tècnics i experts en la modalitat o en disciplines esportives pròpies de la federació de la qual formen part, designats per la junta directiva i amb les funcions bàsiques següents:

a) Proposar el programa d'activitats i competicions de les seleccions catalanes de la modalitat o les disciplines de la federació corresponent en les diferents categories i designar els seleccionats que hagin de fer-se càrrec del pla de preparació de les seleccions.

b) Estudiar els reglaments per a l'organització de les competicions i proposar-ne la modificació, quan calgui, tenint en compte les directrius de les federacions internacionals sobre les diferents disciplines o especialitats esportives.

c) Fer informes quant a les propostes de programació de competicions i activitats de la federació.

d) Assessorar la federació catalana i els seus òrgans en aquells aspectes que cregui oportú o li requereixin.

e) I aquelles qüestions que la junta directiva cregui oportú encarregar-li.

Secció 6

Estructura territorial


Article 97. Organització territorial de les federacions catalanes

1. Cada federació esportiva catalana pot organitzar-se territorialment d'acord amb les necessitats pròpies del seu esport i de la mateixa federació, adaptant-se quan sigui necessari a la divisió territorial establerta a Catalunya.

2. La regulació del règim orgànic territorial i de les funcions que s'han d'exercir en aquest àmbit s'ha de dur a terme d'acord amb els principis de descentralització, desconcentració i de cooperació amb els òrgans federatius. Si els estatuts preveuen l'existència d'òrgans de representació territorial, la regulació de l'elecció d'aquests representants s'ha de fer per sufragi universal, lliure i directe en l'àmbit territorial corresponent.

3. A fi d'organitzar les federacions esportives catalanes territorialment i gestionar-les millor, es poden crear representacions o delegacions territorials que agrupin àmbits geogràfics comarcals o supracomarcals. Aquestes representacions o delegacions territorials no poden tenir personalitat jurídica pròpia.

4. L'estructura de representacions o delegacions territorials que adopti qualsevol federació esportiva catalana s'ha d'aprovar per acord de l'assembla general i incorporar-se als estatuts federatius a través del corresponent procés de reforma estatutària.

5. Els òrgans federatius corresponents a l'estructura territorial no tenen personalitat jurídica pròpia i estan sotmesos al règim pressupostari de la federació.


Capítol VII

Actuació de les federacions esportives catalanes i competicions


Article 98. Representació de l'esport federat català

1. Correspon a les federacions esportives catalanes, en l'àmbit dels seus objectius legítims, l'establiment de tot tipus de relacions jurídiques de caràcter privat i el ple exercici del dret fonamental d'associació, sense més limitacions que les que es deriven dels tractats i convenis internacionals en vigor, com també de la legislació aplicable que els desenvolupi.

2. A conseqüència del que s'indica en l'apartat anterior, les federacions esportives catalanes poden sol·licitar la integració com a membres a les corresponents federacions d'àmbit estatal i internacional i en altres entitats a l'efecte de participar, organitzar i desenvolupar les activitats esportives en aquests àmbits en els termes que s'estableixin en les respectives normes estatutàries i de desenvolupament.

Article 99. Seleccions esportives catalanes

1. Es consideren seleccions esportives catalanes, als efectes d'aquest Decret, les relacions d'esportistes i tècnics designats per la corresponent federació esportiva catalana per participar en activitats o competicions esportives d'àmbit supracomunitari, estatal o internacional en representació de l'esmentada federació.

2. La creació, el foment i l'impuls de les seleccions catalanes de les respectives modalitats o disciplines esportives amb la finalitat de participar en esdeveniments de qualsevol àmbit de caràcter oficial o amistós és funció pròpia de les federacions esportives catalanes.

3. L'elecció dels esportistes que han d'integrar les respectives seleccions és competència de cada federació esportiva catalana. Els clubs esportius i la resta d'entitats esportives afiliades als quals pertanyin tenen l'obligació de facilitar l'assistència a les convocatòries que tinguin lloc per a la preparació i participació de les seleccions catalanes en les competicions programades. La federació esportiva catalana garanteix la primacia del dret de l'esportista a participar en la selecció catalana per sobre de qualsevol altra consideració.

4. L'Administració esportiva de la Generalitat i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya han de cooperar amb les federacions esportives catalanes, facilitant assessorament i suport tècnic per a la preparació i la millora esportiva dels esportistes seleccionats. A aquest efecte, les federacions esportives catalanes han de comunicar a l'Administració esportiva, amb suficient antelació, el lloc, dia i hora de les competicions esportives en què participin les seleccions esportives catalanes.

Article 100. Símbols oficials i identificació visual

1. Les federacions esportives catalanes poden utilitzar l'himne i la bandera de Catalunya a les competicions en què participen les seves seleccions.

2. Les federacions esportives catalanes que vulguin utilitzar altres símbols oficials de la Generalitat s'han de sotmetre a la normativa que calgui aplicar.

Article 101. Activitats esportives de les federacions esportives catalanes

1. Les federacions esportives poden organitzar activitats de caràcter competitiu i de caràcter lúdic o recreatiu.

2. Les competicions que les federacions esportives catalanes poden organitzar es divideixen en:

a) Competicions oficials.

b) Competicions no oficials.

c) Competicions mixtes.

3. Als efectes d'aquest Decret tenen la consideració de competicions federades oficials les que la corresponent federació esportiva catalana qualifiqui com a tals mitjançant la seva inclusió en el calendari oficial. En aquestes competicions només poden participar amb plenitud de drets els esportistes amb llicència de la federació catalana corresponent. També hi poden participar, sense la totalitat dels drets, esportistes amb llicència d'una altra federació, sempre que ho autoritzi la federació catalana corresponent.

Article 102. Organització i autorització de competicions federades oficials a Catalunya

1. Les federacions esportives catalanes legalment constituïdes segons la normativa són les úniques entitats facultades per ordenar, qualificar i autoritzar competicions federades i atorgar els corresponents títols oficials, sempre que no ultrapassin el seu àmbit territorial.

2. No es poden concedir títols oficials si no és com a resultat d'una competició oficial.

3. L'organització material de les competicions oficials la pot realitzar qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, prèvia autorització de la federació esportiva catalana corresponent.

Article 103. Calendaris de competicions

Les federacions esportives catalanes poden incloure en els seus calendaris generals qualsevol altra competició, oficial o no, que s'hagi de celebrar al seu àmbit territorial. Sens perjudici d'això, les federacions esportives catalanes han de disposar d'un calendari específic per a les seves competicions oficials.

Article 104. Autorització de competicions o proves

1. Les federacions esportives catalanes poden autoritzar, si s'escau, en el termini improrrogable de 10 dies, la celebració de competicions o proves oficials subjectes a autorització. Aquest termini es computa a partir del dia següent a la recepció de la sol·licitud.

2. Si en el termini indicat la federació no notifica la resolució, s'entén que l'autorització sol·licitada s'ha atorgat.

3. Per a les activitats o competicions no oficials l'autorització de les federacions esportives no és necessària, tot i que hi participin esportistes amb llicència federativa.

Article 105. Competicions mixtes

1. Les federacions esportives catalanes poden organitzar i autoritzar competicions mixtes amb esportistes de la seva federació i amb esportistes que en són aliens/es.

2. Aquestes competicions poden revestir el caràcter de competicions oficials pròpies pel que fa a la participació dels seus esportistes federats i federades, que són els qui tenen dret a l'obtenció de títols oficials.

3. Respecte a la resta de participants, la federació esportiva catalana exerceix, mitjançant els jutges i àrbitres, la facultat de direcció i control de les competicions, però no té tota la potestat disciplinària que va més enllà de la mateixa competició.

Article 106. Denominació

1. La denominació de les competicions no oficials que es desenvolupen a Catalunya no pot ser idèntica a les utilitzades en les competicions oficials organitzades per les federacions esportives catalanes, ni tan similar que pugui induir a error o confusió amb aquestes.

2. Els cartells que anuncien les competicions no oficials que es desenvolupin a Catalunya i a la resta de documents de divulgació d'aquestes competicions han de fer constar clarament el seu caràcter no oficial.

Article 107. Prohibició de discriminació

1. Les competicions han d'estar obertes a totes les persones físiques i jurídiques amb la llicència federativa corresponent, i no s'admeten discriminacions de cap mena. Només es poden establir diferències derivades de les condicions físiques o tècniques i esportives dels i de les participants.

2. Les limitacions estatutàries o reglamentàries de les federacions esportives catalanes per a la participació d'estrangers i estrangeres en competicions esportives ha de ser respectuosa amb l'ordenament jurídic en matèria d'estrangeria. Així mateix, les federacions esportives han de vetllar per l'especial protecció dels estrangers menors d'edat mitjançant les normes i fent possible en tot moment la seva integració social a través de les competicions esportives.

3. Tenen la consideració d'esportistes catalans, a efectes de la competició oficial de la federació catalana, els nascuts a Catalunya i els que hagin adquirit el veïnatge administratiu en aquest territori, i que l'acreditin en els dos últims anys d'acord amb les normes generals aplicables.

Article 108. Cobertura de riscos

Les activitats i competicions que organitzin o autoritzin les federacions esportives catalanes han de comptar amb una assegurança de responsabilitat civil d'acord amb el que preveu aquest Decret i, subsidiàriament, les especificacions que preveu la normativa matèria d'espectacles i activitats recreatives. Aquesta normativa es pot adaptar mitjançant ordre a les especificitats de determinades competicions esportives.


Capítol VIII

Règim documental


Article 109. Contingut del règim documental

1. Integren el règim documental de les federacions esportives catalanes:

a) Els llibres d'actes, on és necessari consignar el contingut de les reunions de l'assemblea general i de la junta directiva, amb indicació de la data, els assistents, els assumptes tractats i els acords presos. Les actes les han de subscriure les persones que estableixin els estatuts, d'acord amb el que preveu aquest Decret i, en tot cas, el president i secretari de la junta directiva.

b) El registre de persones i entitats federades, on, mitjançant el fitxer adient o l'instrument idoni, s'han de fer constar de forma diferenciada els membres dels quals es consignen, com a mínim, la identificació de les persones físiques federades, la denominació de l'entitat o secció federada, els seus domicilis, el president de l'entitat o responsable de la secció adherida, les disciplines esportives que practiquen i, si s'escau, el número d'inscripció o adscripció en el Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.

c) Els llibres de comptabilitat, els comptes anuals i les memòries econòmiques.

d) Tots els documents, instruments o llibres auxiliars que es consideren oportuns per a un millor compliment dels objectius de la federació, atenent el que disposa aquest Decret en matèria de règim econòmic.

2. El fet de portar els llibres esmentats s'entén sens perjudici de les obligacions documentals que es derivin d'altres disposicions.

3. És vàlid portar els llibres esmentats mitjançant de procediments informàtics i qualssevol altres d'anàlegs que esdevinguin adients, sempre que posteriorment es procedeixi a enquadernar-los i legalitzar-los.

Article 110. Diligències de llibres

Les federacions esportives catalanes fan diligències dels seus llibres al Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb la normativa reguladora d'aquest registre. Així mateix, fan diligència dels llibres que, d'acord amb la reglamentació pròpia de cada federació, duguin les seves delegacions o representacions territorials.

Capítol IX

Règim econòmic i patrimonial


Article 111. Pressupost i patrimoni

El sistema econòmic de les federacions esportives catalanes és el de pressupost i patrimoni propi, i s'hi apliquen les normes econòmiques que estableixen les presents disposicions i les normes comptables del pla general de comptabilitat o adaptació sectorial que calgui aplicar per reflectir una imatge fidel d'aquestes entitats, contingudes al Decret 325/1998, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Pla de comptabilitat al qual han d'adaptar-se les federacions esportives catalanes.

Article 112. Comptes anuals

1. Les juntes directives de les federacions esportives catalanes han de formular, en els 3 primers mesos de l'exercici, els seus comptes anuals i han de presentar a l'assemblea general, en el termini que estableixen els estatuts, els comptes anuals, que han de comprendre el balanç, el compte d'ingressos i despeses i la memòria, d'acord amb aquestes disposicions.

2. Els comptes anuals han d'estar al domicili social, un mínim de 15 dies abans de la celebració de l'assemblea general, a disposició de les persones o entitats amb dret a vot que poden demanar-ne una còpia, que s'ha de lliurar abans de la celebració de l'assemblea general.

Article 113. Revisió de comptes

1. Els auditors de comptes han de revisar els comptes anuals de les federacions esportives catalanes.

2. Les federacions esportives catalanes estan obligades a donar una còpia dels comptes anuals i de l'informe d'auditoria a la l'Administració esportiva el termini dels 6 primers mesos següents a cada exercici i sempre 15 dies abans de la celebració de la següent assemblea general.

3. Les federacions esportives catalanes que tinguin un pressupost anual que no superi l'import de 300.000,00 euros no han de sotmetre la seva comptabilitat i estat econòmic a informe d'auditoria, sens perjudici de les auditories d'ofici o revisions que pugui encarregar l'Administració esportiva.

Article 114. Disposició i gravamen

1. La junta directiva de cada federació esportiva catalana té les facultats de disposició econòmica, dins dels límits previstos en el seu pressupost i en les seves disposicions estatutàries o reglamentàries.

2. Així mateix, la junta directiva pot acordar el traspàs de partides mitjançant acord que consti en acta.

3. La junta directiva pot transmetre o vendre béns immobles o prendre diners en préstec quan dins de l'exercici la quantitat no ultrapassi l'import del 25% del pressupost anual o el 25% del patrimoni que consti en balanç. Si s'ultrapassa aquest import, l'Assemblea General haurà d'aprovar les operacions corresponents, d'acord amb les funcions definides a l'article 60.

4. Mentre no s'aprovi el pressupost de l'exercici, i amb caràcter provisional, cal aplicar la part proporcional de les xifres que hagi aprovat l'assemblea general com a despeses en el pressupost per a l'any anterior, actualitzades segons la variació de l'índex del cost de la vida d'aquell exercici.

5. El producte obtingut de l'alienació d'instal·lacions esportives o dels terrenys on es trobin s'ha d'invertir íntegrament en l'adquisició, la construcció o la millora de béns amb la mateixa aplicació, llevat que es disposi d'un informe favorable de l'Administració esportiva que determini una destinació diferent.

Article 115. Insolvència econòmica i concurs

En cas d'insolvència econòmica de les federacions esportives catalanes, el seu òrgan d'administració, o bé, si s'escau, les liquidadores o els liquidadors, han de promoure el procediment concursal oportú davant el jutge competent.

Article 116. Contractes d'alta direcció

1. Les federacions esportives poden subscriure contractes laborals d'alta direcció sempre que els membres presents a la junta directiva aprovin per majoria absoluta l'acord, la quantitat de la remuneració i la resta de condicions del contracte. Les federacions informaran a l'Administració esportiva de la Generalitat de tots els contractes d'alta direcció que la federació hagi formalitzat.

2. En el cas que les federacions esportives contractin persones per a les tasques i funcions pròpies de la secretaria general, la direcció general, la direcció esportiva o tècnica o la gerència, hauran de fer servir la fórmula del contracte d'alta direcció.

Capítol X

Dissolució i liquidació


Article 117. Vies de dissolució

Les federacions esportives catalanes es dissolen per decisió de l'assemblea general, adoptada amb els requisits i la majoria que estableix aquest Decret, o per decisió judicial. La decisió de l'assemblea general ha d'anar precedida per la concurrència de les causes que preveu l'article següent.

Article 118. Causes de dissolució

Les federacions esportives catalanes s'han de dissoldre per les causes següents:

a) Per la revocació del reconeixement oficial de la federació, tret del supòsit que aquesta es transformi en una associació de règim general.

b) Per la paralització dels òrgans federatius de manera que el seu funcionament esdevingui impossible.

c) Per la seva fusió amb una altra federació esportiva catalana.

d) Per la seva integració en una altra federació esportiva catalana.

e) Per l'acord de l'assemblea general, convocada a aquest efecte, adoptat per una majoria de 2/3 dels membres assistents, sempre que representin la majoria dels membres amb dret a vot de l'assemblea.

f) Per resolució judicial.

g) Per qualsevol altra causa prevista en els estatuts o en l'ordenament jurídic vigent.

Article 119. Procediment per acordar la dissolució i liquidació

1. El president ha de convocar l'assemblea general perquè aquesta adopti el corresponent acord de dissolució en el termini de 2 mesos des que tingui coneixement de l'existència de la causa determinant de la dissolució.

2. Les persones federades i la mateixa Administració esportiva també poden requerir al president o presidenta perquè convoqui l'assemblea general si, al seu parer, concorre qualsevol de les causes que recull l'article anterior.

3. En el cas que l'assemblea general no es convoqui o no s'arribi a l'acord, o l'acord sigui contrari a la dissolució, qualsevol federat o la mateixa Administració esportiva poden sol·licitar la dissolució judicial de la federació.

4. El mateix òrgan d'administració de la federació està obligat a sol·licitar la dissolució judicial quan l'acord federatiu sigui contrari a la dissolució o no es pugui aconseguir.

5. Han de respondre solidàriament els membres de l'òrgan d'administració que incompleixin l'obligació de convocar, en el termini de 2 mesos, l'assemblea general per acordar la dissolució o que no sol·licitin la dissolució judicial en el termini de 2 mesos a comptar des de la data prevista per a la celebració de l'assemblea general, si no s'ha constituït, o des del dia de celebració de l'assemblea general, quan l'acord sigui contrari a la dissolució.

Article 120. Inici de la liquidació

Un cop dissolta la federació s'obre un període de liquidació, tret dels supòsits de fusió o qualsevol altre supòsit de cessió global de l'actiu i passiu de la federació dissolta.

Article 121. Federació en liquidació

La federació esportiva catalana dissolta ha de conservar la seva personalitat jurídica mentre es trobi en procés de dissolució. Durant aquesta fase ha d'afegir la frase "en liquidació" a la seva denominació.

Article 122. Cessament de funcions de l'òrgan d'administració

Des del moment en què la federació esportiva catalana es declari en liquidació cal que cessi en les seves funcions l'òrgan d'administració i que les liquidadores i els liquidadors assumeixin les seves funcions. No obstant això, els integrants de l'òrgan d'administració han de prestar el seu concurs per a la realització efectiva de les operacions de liquidació.

Article 123. Nomenament de liquidadors

1. Si els estatuts de les federacions esportives catalanes no han establert normes quant al nomenament de liquidadors, cal designar-los a l'assemblea general.

2. El nombre de liquidadors ha de ser senar.

3. El nomenament i cessament dels liquidadors s'ha d'inscriure en el Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.

4. En cas d'inexistència d'òrgan d'administració de la federació o d'abandonament de les seves funcions, l'Administració esportiva de la Generalitat, pot procedir al nomenament de liquidadors.

Article 124. Intervenció pública a la liquidació

L'Administració esportiva de la Generalitat pot designar persones que s'encarreguin de controlar la liquidació amb la finalitat que vetllin pel compliment de la normativa.

Article 125. Funcions dels liquidadors

1. Incumbeix als liquidadors de la federació:

a) Subscriure, en unió de l'òrgan d'administració, el balanç inicial de la federació en començar les seves funcions.

b) Dur i custodiar els llibres i correspondència de la federació i vetllar per la integritat del seu patrimoni.

c) Dur a terme les operacions pendents i les noves que siguin necessàries per a la liquidació de la federació.

d) Alienar els béns i drets federatius. Els béns immobles s'han de vendre necessàriament en subhasta pública. Només procedeix la venda directa si ho autoritza la l'Administració esportiva de la Generalitat.

e) Concertar transaccions i arbitratges quan convingui als interessos federatius.

f) Pagar els creditors.

g) Exercir la representació de la federació.

2. Els liquidadors són responsables davant la federació, els seus membres i terceres persones o entitats per qualsevol dany que causin per culpa o negligència greu en el desenvolupament dels seus càrrecs.

Article 126. Balanç final

Un cop finalitzada la liquidació, els liquidadors han de formar el balanç final que s'ha de sotmetre a l'aprovació de l'assemblea general i s'ha de remetre a l'Administració esportiva de la Generalitat.

Article 127. Cessament dels liquidadors

La funció dels liquidadors finalitza per:

a) La realització de la liquidació.

b) La revocació dels poders que atorga l'assemblea general.

c) La revocació dels poders o inhabilitació per part de l'Administració esportiva de la Generalitat..

d) Decisió judicial.

Article 128. Insolvència de la federació en liquidació

En cas d'insolvència de la federació, els liquidadors han de sol·licitar immediatament la declaració del concurs procedent.

Article 129. Aplicació del patrimoni

En cas de dissolució d'una federació esportiva catalana, el patrimoni net resultant de la liquidació l'ha d'aplicar l'Administració esportiva de la Generalitat, de forma preferent, per al foment i la pràctica de la corresponent modalitat esportiva.

Títol 5

Unió de Federacions Esportives de Catalunya


Article 130. Definició

1. La Unió de Federacions Esportives de Catalunya és l'entitat esportiva privada d'interès públic i social, sense ànim de lucre, representativa de la totalitat de les federacions esportives catalanes legalment constituïdes i inscrites en el Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya, sempre que sol·licitin formar-ne part.

2. La Unió de Federacions Esportives de Catalunya gaudeix de plena capacitat jurídica per al desenvolupament dels seus objectius generals, encaminats a buscar i proposar accions comunes per a la millora i el desenvolupament de l'esport català i per al seu foment exterior i la promoció de l'activitat de les seleccions esportives catalanes.

Article 131. Objecte i funcions

1. Els objectius bàsics de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya són l'estudi i la proposta d'accions comunes per a la millora i el desenvolupament de l'esport català, l'assessorament i la col·laboració amb l'administració esportiva de la Generalitat, l'estímul i la coordinació de la projecció exterior de l'esport català, així com vetllar pel respecte i la pràctica dels principis olímpics. La Unió de Federacions Esportives de Catalunya és també l'òrgan de debat i per solucionar els problemes o qüestions entre federacions que es plantegin o correspongui resoldre a aquesta entitat.

2. La Unió de Federacions Esportives de Catalunya, per tal de garantir el compliment dels seus objectius, assumeix les funcions següents, entre d'altres:

a) Promocionar, defensar i representar tot l'esport federat de Catalunya.

b) Assessorar i oferir assistència tècnica a les federacions esportives catalanes en totes les matèries que els faci falta.

c) Col·laborar amb totes les entitats i organismes públics i privats en el desenvolupament i la millora de l'esport a Catalunya.

d) Assessorar la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat en les qüestions i la forma escaients.

e) Proposar les iniciatives que consideri adients per a la millora de la política esportiva catalana.

f) Divulgar la pràctica de l'esport com un mitjà per mantenir o millorar la salut i per al desenvolupament cívic i cultural del poble de Catalunya.

g) Promocionar la solidaritat i l'harmonia entre les federacions esportives catalanes i arbitrar solucions per resoldre les qüestions de litigi entre les federacions. Aquesta funció s'entén sense perjudici de la competència que correspongui a altres òrgans dins l'àmbit de la jurisdicció esportiva.

h) Fomentar l'esport català a l'exterior mitjançant la promoció de les seleccions catalanes de cada modalitat o disciplina esportiva i de les seves organitzacions corresponents.

i) Promocionar institucions i esdeveniments esportius de caràcter estatal o internacional que permetin projectar la imatge esportiva de Catalunya a l'exterior.

j) Estimular el respecte als principis olímpics, vetllant o bé orientant-ne la pràctica.

k) Promocionar la participació catalana en el moviment olímpic i el reconeixement de Catalunya com a país esportiu.

l) Organitzar esdeveniments esportius.

m) Establir relacions amb organismes esportius de configuració similar a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya d'altres comunitats o països, que agrupin les federacions del seu territori.

n) Promoure, de forma coordinada amb l'administració esportiva de la Generalitat de Catalunya, el desenvolupament de programes de formació, per garantir l'adequació del personal tècnic esportiu a les necessitats pròpies de l'esport català.

o) Promoure, directa o indirectament, obres i gestionar serveis d'instal·lacions i equipaments esportius i de lleure i d'altres tipologies vinculades amb el món de l'esport, ja siguin de la seva propietat o bé que els tinguin en qualsevol règim de cessió d'altres entitats públiques o privades.

p) Executar o gestionar, mitjançant convenis de col·laboració, els programes esportius que els encomanin les administracions locals d'àmbit supracomarcal o l'administració esportiva de la Generalitat de Catalunya.

q) Qualsevol altra funció que li encomani aquest Decret altres disposicions legals aplicables o els estatuts de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.

Article 132. Règim orgànic

1. Són òrgans de govern, administració i representació de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, l'Assemblea General, el Consell Directiu i el/la president/a, respectivament.

2. L'Assemblea General és l'òrgan superior de govern de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, constituïda pels presidents de totes les federacions esportives catalanes, degudament reconegudes i inscrites en el Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya i afiliades a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, cadascun d'ells amb un vot. Poden formar part d'aquesta Assemblea General amb dret de veu, però sense vot, com a membres honorífics, les persones que hagin destacat en la seva tasca de foment de l'esport català i que hagin estat convidades per l'Assemblea General.

3. El Consell Directiu, amb la composició que es determini als estatuts i una durada del mandat dels membres de 6 anys, és l'òrgan executiu d'administració i gestió de les activitats pròpies de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, en compliment dels objectius estatutaris i els acords adoptats per l'Assemblea General.

4. El/La president/a i els altres membres del Consell Directiu els tria l'Assemblea General d'entre els seus membres o d'entre persones relacionades directament amb l'àmbit esportiu federat. Tots els càrrecs es proveeixen mitjançant sufragi lliure, directe, igual i secret entre tots els membres de l'assemblea, per majoria de vots.

5. El/La president/a de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya n'exerceix la representació legal i en presideix els òrgans. El seu vot és diriment quan hi ha empat. Un cop triat/da, ha de cessar en qualsevol activitat directiva d'àmbit federat a Catalunya.

Article 133. Règim jurídic

1. S'estableix com a contingut mínim dels estatuts de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya el que preveu l'article 10.1.

2. La Unió de Federacions Esportives de Catalunya podrà aprovar els reglaments que consideri oportú per a la consecució dels seus. Aquests reglaments han de respectar els estatuts que desenvolupen.

3. Els Estatuts de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya preveuran el procediment d'integració amb plenitud de drets de les noves federacions esportives catalanes. En qualsevol cas, aquest procediment no tindrà una durada superior a dos anys a comptar a partir del moment de la sol·licitud. Un cop superat aquest termini, la federació esportiva catalana sol·licitant es considerarà plenament integrada i gaudirà de plenitud de drets.

Article 134. Organització territorial

1. La Unió de Federacions Esportives de Catalunya s'organitzarà territorialment a través de delegacions territorials. L'àmbit territorial d'aquestes delegacions serà el mateix que el que preveu l'article 27 del present Decret per a les agrupacions esportives territorials. Les delegacions territorials no poden tenir personalitat jurídica pròpia.

2. Les delegacions territorials de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya estaran presidides per un/a delegat/da territorial nomenat pel Consell Directiu.

Article 135. Finançament

1. La Unió de Federacions Esportives de Catalunya desenvolupa les seves funcions en coordinació amb l'Administració esportiva de la Generalitat. A aquest efecte, podrà subscriure convenis de col·laboració amb l'objecte de determinar els objectius, programes esportius, pressupostos i altres. Aquests convenis tenen naturalesa jurídico-administrativa.

2. La Unió de Federacions Esportives de Catalunya també pot subscriure contractes-programa amb l'Administració esportiva, o amb qualsevol altra administració pública d'àmbit supracomarcal, que han d'incloure, com a mínim, les seves previsions de finançament, els objectius concrets o quantificables que s'han d'assolir i els mecanismes d'avaluació i auditoria d'aquests objectius.

3. L'Administració esportiva podrà establir programes de finançament de l'activitat de les agrupacions esportives territorials. Aquest finançament es vehicularà a través de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.

Títol 6

Igualtat de dones i homes


Article 136. Programes esportius i plans d'acció positiva

1. Les entitats esportives regulades en aquest Decret han d'incorporar en els seus programes esportius mesures adients per a l'aplicació real i efectiva del principi d'igualtat entre dones i homes.

2. Aquestes entitats han de promoure l'esport femení i afavorir l'obertura de les disciplines esportives a les dones per mitjà del desenvolupament de programes específics.

3. Així mateix, han d'elaborar, aprovar i executar plans especials d'acció positiva per a la igualtat de dones i homes amb l'objecte d'anar garantint de forma progressiva la igualtat real i efectiva de dones i homes en la pràctica de cada modalitat esportiva i en la pròpia gestió de les esmentades entitats esportives.

Article 137. Igualtat en càrrecs directius

1. Les candidatures que es presenten als òrgans d'administració de totes les entitats esportives esmentades han de procurar reflectir una presència equilibrada de dones i homes.

2. Per accedir a qualsevol mesura de foment consistent en ajuts, subvencions, premis o similars o qualsevol forma de finançament públic en relació amb crèdits, avals o similars de l'Administració de la Generalitat, les entitats esportives catalanes regulades en aquest decret, han d'acreditar que en la seva organització i funcionament actuen respectant plenament el principi d'igualtat, mitjançant la integració de la perspectiva de gènere i l'articulació de mesures o plans d'igualtat orientats a aquest objectiu, i en concret, a aplicar un dels següents criteris en la composició de les seves Juntes Directives o Consells d'Administració.

a) Que la presència de dones o homes no sigui superior al 60% ni inferior al 40%.

b) Que la presència d'homes i dones reflecteixi la proporcionalitat de gènere de la massa social, en el cas de clubs, associacions esportives escolars i societats anònimes esportives o la proporcionalitat de gènere en relació amb la suma de les llicències de les entitats agrupades en la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i al nombre de llicències en les federacions. En el cas que la proporció no sigui exacte s'optarà per donar més representació al gènere amb menys presència.

Les agrupacions esportives optaran per un dels criteris anteriors, llevat dels consells esportius i la Unió de Consells Esportius de Catalunya, que es regiran per la seva normativa específica.

Aquests criteris s'apliquen tant als càrrecs de les juntes directives com a la resta dels seus membres.

Article 138. Distintiu per a les entitats esportives en matèria d'igualtat

1. El departament del Govern competent en matèria esportiva ha de crear un distintiu per a reconèixer aquelles entitats esportives que destaquen per l'aplicació de polítiques d'igualtat de tracte i d'oportunitats.

2. Amb la finalitat d'obtenir aquest distintiu, qualsevol entitat esportiva pot presentar a la Secretaria General de l'Esport una memòria sobre els paràmetres d'igualtat implantats respecte a les relacions de treball, l'oferta esportiva, l'assumpció de càrrecs directius i altres qüestions susceptibles d'avaluació entre dones i homes.

Article 139. Ajuts a entitats esportives

L'Administració de la Generalitat de Catalunya ha de fomentar el patrocini a les entitats esportives catalanes per a l'organització d'activitats esportives de dones en aquelles modalitats on la seva participació sigui minoritària.


Títol 7

Estatut dels directius

Article 140. Concepte de directiu

1. Als efectes d'aquest Decret, s'entén com a directiu la persona que formi part dels òrgans d'administració de les entitats esportives que regula aquest Decret i inscrites en el Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.

2. Queden exclosos d'aquesta qualificació els gerents, secretaris generals, directors generals, directors esportius o tècnics i totes les persones amb responsabilitats de gestió o direcció vinculades a l'entitat esportiva per una relació laboral, comuna o especial, o d'un altre tipus de naturalesa contractual.

Article 141. Relació jurídica amb l'entitat esportiva

Els directius no han d'estar vinculats a entitats esportives per un contracte laboral de caràcter comú o especial, ni amb cap altra entitat instrumental de l'entitat esportiva. La relació dels directius amb les entitats esportives és orgànica, no contractual, encara que hi hagi compensació econòmica.

Article 142. Drets dels directius

Els directius de les entitats esportives catalanes tenen els drets següents:

a) Rebre el reemborsament, a través de les seves entitats esportives, de les despeses realitzades en el compliment de les seves activitats dins dels límits prèviament establerts per aquestes entitats.

b) Disposar d'una acreditació identificativa de la seva condició de directiu.

c) Disposar d'informació i documentació precisa per a la seva participació en els òrgans directius de la seva entitat esportiva.

d) Rebre amb caràcter permanent els mitjans materials necessaris per exercir correctament les funcions que els assignin.

e) Ser assegurats a través de les seves entitats esportives contra els riscos d'accident i de responsabilitat civil que es derivin directament de l'exercici de la seva activitat.

f) Qualssevol altres previstos per les normes estatutàries o reglamentàries de l'entitat esportiva catalana corresponent.

Article 143. Obligacions dels directius

Els directius estan obligats a:

a) Guardar confidencialitat de la informació rebuda i coneguda en el desenvolupament de les seves funcions, quan escaigui. L'obligació de confidencialitat subsisteix malgrat haver cessat en el càrrec.

b) Actuar amb la diligència deguda en l'exercici de les seves funcions, atenint-se en tot moment a les finalitats estatutàries de l'entitat.

c) Respectar i tenir cura dels recursos materials que posin a la seva disposició les entitats esportives corresponents.

d) Complir els compromisos adquirits amb les entitats esportives on s'exerceixen funcions directives.

e) Participar en les activitats formatives que s'organitzen per complir amb diligència les seves funcions.

f) Rebutjar tot tipus de contraprestació econòmica o d'altra tipus no prevista en aquest Decret.

g) Promocionar la igualtat entre dones i homes, així com dur a terme actuacions per tal d'eradicar la discriminació per raó de sexe en l'esport.

h) Continuar en l'exercici de les seves funcions fins a la presa de possessió dels successors, llevat cas de força major.

i) Acatar els acords i resolucions adoptats pels òrgans competents.

j) Proporcionar tota la documentació i informació necessària als nous directius que hagin de substituir els directius sortints.

k) Abstenir-se d'assistir i intervenir en les deliberacions que afectin a assumptes en què tinguin un interès personal. Es considera que també existeix interès personal del directiu quan l'assumpte afecta a un membre de la seva família, fins al tercer grau de consanguinitat o d'afinitat, o a una societat, entitat u organisme on exerceix un càrrec directiu o hi té una participació significativa.

l) Assistir a les reunions dels òrgans dels quals forma part i participar activament en les seves deliberacions per tal que el seu criteri contribueixi a prendre les decisions adients.

m) Utilitzar degudament l'acreditació.

n) Complir, el codi ètic o de conducta que aprovi la seva entitat esportiva.

o) Posar en coneixement dels organismes pertinents qualsevol sospita d'actuació corrupta o fraudulenta.

p) Qualssevol altres previstos per les normes estatutàries o reglamentàries de l'entitat esportiva catalana corresponent.

Article 144. Principis d'actuació dels directius

Els principis bàsics d'actuació dels directius són:

a) La gratuïtat en el servei prestat en favor de l'entitat esportiva, llevat dels supòsits en què el nivell de dedicació requereixi una compensació econòmica aprovada, de forma específica nominal i limitada, pel que fa a la seva quantia anual, per l'assemblea general.

b) L'assumpció lliure i voluntària de les responsabilitats inherents al càrrec directiu exercit.

Article 145. Compensacions econòmiques del personal directiu i reemborsament de les despeses

1. Els directius de les entitats esportives poden rebre una compensació econòmica per l'exercici de les seves funcions.

2. Les compensacions econòmiques no es poden satisfer amb càrrec a subvencions públiques i només són possibles quan l'entitat esportiva compta amb finançament propi. La política de remuneració a directius de cada entitat esportiva catalana s'ha d'ajustar a criteris de moderació i transparència.

3. Els termes d'aquesta compensació dels càrrecs electes federatius els ha d'aprovar, de forma específica nominal i limitada, pel que fa a la seva quantia anual, l'assemblea general i la remuneració ha de concloure, com a màxim, en finalitzar el mandat. El directiu no té dret a cap indemnització econòmica un cop cessat.

4. Els directius de les entitats esportives poden rebre una compensació econòmica com a reemborsament de les despeses que s'hagin produït efectivament en l'exercici de les seves funcions.

Article 146. Incompatibilitats

1. El càrrec de directiu d'una federació esportiva catalana és incompatible amb l'exercici d'un càrrec públic electe o de designació política.

2. El càrrec de directiu d'una entitat esportiva catalana és incompatible amb l'exercici de funcions de consell o assessorament professional a la mateixa entitat. El càrrec de directiu d'una entitat esportiva catalana també és incompatible amb la prestació de serveis professionals sota relació laboral, civil o mercantil a la mateixa entitat esportiva o a qualsevol de les seves entitats instrumentals.

3. Als directius de les entitats esportives catalanes també els afecten les incompatibilitats que preveuen les normes estatutàries o reglamentàries pròpies.

Article 147. Regles de conducta dels directius

Els directius de les entitats esportives catalanes no poden:

a) Percebre indemnitzacions després de cessar en el càrrec o dimitir-ne.

b) Percebre comissions, pagaments de viatges o beneficis anàlegs de terceres persones o entitats per la contractació de béns i serveis per part de l'entitat esportiva catalana.

c) Percebre incentius per assolir objectius esportius o econòmics.

d) Contractar, per mitjà de les seves empreses o en nom de tercers, amb la pròpia entitat esportiva on s'exerceixen funcions directives. Aquesta prohibició d'autocontractació afecta les empreses dels seus cònjuges, persones vinculades amb una relació de convivència anàloga i dels seus descendents o ascendents.

e) Fer ús del patrimoni de la seva entitat esportiva o valdre's de la seva posició en l'esmentada entitat per obtenir un avantatge patrimonial.

f) Qualssevol altres previstos per les normes estatutàries o reglamentàries de les entitats esportives corresponents.

Article 148. Responsabilitat dels òrgans de govern, administració i representació

1. Els membres o titulars dels òrgans de govern, administració i representació de les entitats esportives catalanes i la resta de persones que actuen en nom i representació seva responen davant d'aquestes, davant de la resta d'associats o de federats i de tercers pels danys ocasionats i els deutes contrets només per actes dolosos i en casos de negligència.

2. Les persones a què es refereix l'apartat anterior responen de forma civil i administrativa davant de l'entitat esportiva, dels associats o els federats i de tercers, pels actes i omissions realitzades en l'exercici de les seves funcions i pels acords que hagin votat.

3. Si la responsabilitat no es pot imputar a cap membre o titular dels òrgans de govern, administració i representació, tots els integrants responen solidàriament per les accions i omissions descrites anteriorment, llevat que acreditin no haver participat en la seva aprovació o execució, o bé que s'hi van oposar expressament.

Títol 8

Llicència esportiva

Capítol 1

Disposicions generals

Article 149. Concepte de llicència esportiva

1. La llicència esportiva té per objecte acreditar la pràctica de l'activitat física o la competició i comporta l'autorització i la vinculació amb l'organitzador d'aquestes.

2. Atesos els beneficis que comporta la pràctica de l'activitat física i l'esport i la necessitat de desenvolupar aquesta pràctica en condicions que beneficiïn la salut del practicant i que garanteixin la seguretat de la pràctica, les administracions públiques vetllaran perquè el règim sobre llicències regulat en aquest Decret sigui aplicable a totes les persones que practiquen l'esport i l'activitat física.

3. Les entitats públiques o privades que organitzin activitats físiques o esportives, amb independència de la seva durada i de la tipologia de l'espai en què es realitzin, hauran d'exigir a totes les persones que hi participin la llicència esportiva corresponent a l'activitat.

Article 150. Classes de llicències

Les llicències esportives poden ser de tres classes:

a) Llicència federativa.

b) Llicència escolar.

c) Llicència d'activitat física.

Article 151. Acreditació de llicències

1. Només podran ser competents per acreditar llicències esportives les entitats autoritzades per aquest decret d'acord amb el que s'estableix en els apartats següents d'aquest article.

2. Les federacions esportives catalanes són competents en relació amb les llicències federatives, dins les modalitats i disciplines de la seva competència.

3. La Unió de Federacions Esportives de Catalunya i les Federacions Esportives Catalanes són competents en relació amb la llicència d'activitat física així com totes aquelles activitats que organitzin i/o gestionin de manera directa o indirectament.

4. Els consells esportius són competents en relació amb les llicències escolars.

5. Les entitats, els centres, els establiments públics o privats a què fa referència l'article 62 de la Llei de l'Esport no previstes en els punts anteriors que organitzen activitats físiques o esportives, ja sigui a l'aire lliure o en establiments esportius, són competents també en relació amb la llicència d'activitat física a favor dels practicants que participin en les activitats que organitzin. Aquestes entitats podran subscriure una pòlissa col·lectiva o individual, amb la cobertura que estableix l'article 152 a favor dels practicants que estiguin sota la seva organització.

6. Resten exclosos d'acreditar la llicència esportiva els practicants per compte propi d'activitat física de forma no organitzada.

Article 152. Cobertura de riscos per a persones físiques

1. Cada llicència esportiva ha de comportar una assegurança que garanteixi, com a mínim, la cobertura dels riscos següents:

a) Responsabilitat civil.

b) Indemnització per supòsits de pèrdues anatòmiques, funcionals o de defunció.

c) Assistència sanitària per a aquells supòsits derivats de la pràctica esportiva i amb una quantitat suficient per cobrir les possibles contingències.

d) Les prestacions mínimes a cobrir, seran les que determini la normativa reguladora de l'assegurança esportiva obligatòria.

2. En el cas que les prestacions contractades en l'assegurança obligatòria no siguin suficients per fer front a les cobertures necessàries, l'entitat organitzadora en serà la responsable subsidiària.

3. En el cas que una entitat organitzadora d'activitats físiques o esportives no hagi complert l'obligació que té d'exigir a totes les persones que hi participin, que siguin titulars de la llicència esportiva corresponent a l'activitat, serà la responsable subsidiària de les cobertures que hagi estat necessari utilitzar per causa dels participants no coberts per la llicència esportiva, sens perjudici d'incórrer en les altres responsabilitats previstes legalment.

4. L'esportista que acrediti individualment tenir protegides les contingències que preveu l'apartat 1 d'aquest article, per mitjà d'una assegurança, no caldrà que subscrigui altra i restarà habilitat per la pràctica de l'activitat física i esportiva, pel mateix període assegurat.

Article 153. Durada

1. La durada de la llicència esportiva serà anual o de temporada tot i que es podran acreditar llicències temporals de durada inferior.

2. Les llicències esportives de durada inferior a un any hauran d'ajustar les seves quotes al temps de durada i al risc de l'activitat esportiva per a la qual se sol·licita.

Article 154. Reconeixement mèdic previ

1. Per acreditar la llicència esportiva, l'entitat emissora haurà d'exigir de manera preceptiva a la persona practicant de l'activitat física la signatura d'una declaració responsable sobre el seu estat de salut i de condició física. Aquesta declaració responsable tindrà forma de qüestionari.

2. En el cas que així ho determini el protocol d'actuació, la persona practicant haurà d'acreditar l'obtenció, segons escaigui, d'un informe mèdic o d'un certificat mèdic d'aptitud per al desenvolupament de l'activitat física o esportiva per a la qual s'expedeix la llicència.

3. A banda de la prescripció establerta en els dos apartats anteriors, les entitats organitzadores podran exigir com a requisit previ i imprescindible a l'acreditació de la llicència l'obtenció d'un informe mèdic d'aptitud per al desenvolupament de l'activitat física o esportiva per a la qual s'acredita la llicència.

4. Els titulars dels departaments competents en matèria d'esports i salut, en el termini màxim de dos anys des de l'entrada en vigor del present decret, havent escoltat les federacions esportives catalanes fixaran les característiques i contingut de la declaració responsable sobre l'estat de salut i de condició física, els indicadors i el protocol d'actuació que es deriva de la valoració de la declaració responsable, la tipologia i vigència dels informes mèdics o dels certificats mèdics d'aptitud, segons les classes de llicència, les modalitats esportives i les característiques dels esportistes, així com els reconeixements i proves mínimes que s'hauran d'efectuar en cada cas.


Capítol 2

Disposicions específiques

Secció 1

Llicència federativa


Article 155. Contingut de les llicències esportives

Les llicències esportives tindran, de forma general, el següent contingut mínim:

Identificació de la persona física que obté la llicència esportiva (nom i cognoms, codi de l'assistència sanitària obligatòria i data de naixement).

Identificació de la persona jurídica que expedeix la llicència esportiva.

Classe de la llicència.

Modalitats i disciplines esportives corresponents a la llicència, si escau.

Durada de la llicència.

L'assegurança prevista en l'article 154 del present decret.

Entitat esportiva o centre educatiu al qual pertany el titular, categoria i estament, si escau.

Article 156. Format de les llicències federatives

1. Les entitats federatives hauran d'aprovar el format de les llicències esportives.

2. Les llicències s'expedeixen almenys en llengua catalana.

3. La informació que contingui la llicència federativa s'ha d'incorporar en entorns i/o suports tecnològics compatibles amb els que utilitza l'Administració esportiva, de manera que resti garantida la transferència d'informació.

4. Les llicències federatives que comptin amb la subvenció total o parcial d'algun dels seus conceptes econòmics per part de l'Administració esportiva hauran de fer constar aquesta circumstància en la llicència.

5. Les llicències federatives que incorporin quota per a participar en competicions d'altres àmbits territorials, hauran de fer constar aquesta habilitació en el document de la llicència.

6. La informació continguda en les llicències federatives amb suport electrònic resta exempta de l'obligació d'oferir totes les dades previstes a l'article 155.

Article 157. Caràcter reglat

L'expedició de llicències federatives ha de tenir caràcter reglat i les entitats expedidores no podran denegar-ne la tramitació o expedició si el sol·licitant reuneix les condicions necessàries.

Article 158. Naturalesa i efectes de les llicències federatives

1. La llicència federativa atorga a una persona la condició de federat/da i l'habilita per participar en les competicions oficials d'aquella federació, sempre d'acord amb les regles que les regeixin en cada cas.

2. Les federacions esportives catalanes poden exigir aquesta llicència federativa per a altres competicions, activitats físiques no competitives i qualsevol altra activitat que organitzin elles mateixes.

3. Les llicències federatives emeses per les federacions esportives catalanes habiliten els seus titulars a participar en competicions oficials d'altres àmbits territorials en els casos i condicions que estableixi la normativa corresponent.

Article 159. Drets de les persones amb llicència federativa de les federacions esportives catalanes

Les persones amb llicència federativa que integren una federació esportiva catalana tenen com a mínim, i amb independència del que estableixin els respectius estatuts i normes reglamentàries, els drets següents:

a) Poder formar part dels òrgans federatius amb la manera, condicions i proporció que els reconegui la normativa aplicable.

b) Participar en totes les activitats que organitzi la federació, d'acord amb les regles que aquesta dicti al respecte.

c) Recórrer als òrgans federatius competents per instar el compliment de les normes federatives.

d) Elevar les consultes i reclamacions que considerin pertinents d'acord amb les normes de la federació.

Article 160. Obligacions de les persones amb llicència de les federacions esportives catalanes

Les persones amb llicència esportiva integrants d'una federació tenen, com a mínim i amb independència del que es pugui afegir al respecte als estatuts i altres normes reglamentàries, els deures següents:

a) Pagar les quotes que s'estableixin.

b) Sotmetre's als controls antidopatge que organitzin les institucions competents i complir la resta d'obligacions establertes en aquesta matèria, en l'àmbit de les competicions esportives.

Secció 2

Llicència escolar

Article 161. Naturalesa i efectes de la llicència escolar

1. La llicència escolar habilita per participar en els Jocs Esportius Escolars de Catalunya i se li aplica la regulació continguda en la secció primera d'aquest capítol en relació amb la llicència federativa.

2. La llicència escolar no inclou la quota d'inscripció als Jocs Esportius Escolars de Catalunya. Aquesta quota serà fixada i cobrada per l'entitat o entitats que rebin l'encàrrec d'organitzar-los.

3. La llicència escolar no atorga la condició d'afiliat a cap entitat esportiva.

4. No es podrà expedir la llicència escolar a cap persona major de 16 anys, tret que acrediti la seva matriculació en algun curs de l'ensenyament secundari obligatori o postobligatori.

5. Les llicències escolars i les llicències federatives acreditades a menors de 16 anys, s'habiliten recíprocament pel que fa a les contingències assegurades, d'acord amb el que estableix l'article 152 d'aquest Decret.

Secció 3

Llicència d'activitat física

Article 162. Naturalesa i efectes de la llicència d'activitat física

1. La llicència d'activitat física autoritza el seu titular per a la pràctica d'activitats físiques o esportives organitzades fora de l'àmbit de la competició federada i escolar, també autoritza a utilitzar espais esportius de l'entitat organitzadora de la respectiva activitat i a participar en qualsevol activitat física i esportiva que sigui organitzada per altres.

2. L'organitzador de l'activitat física o esportiva determina el sistema d'acreditació de l'esmentada llicència.


Títol 9

Qualitat de les organitzacions esportives


Article 163. Programa de qualitat de la gestió de les entitats esportives

1. El govern crea el programa de qualitat de la gestió de les entitats esportives de Catalunya amb l'objectiu de promoure la qualitat en aquestes organitzacions, per tal de potenciar la gestió i la prestació de serveis esportius amb un nivell de qualitat superior als estàndards ordinaris.

2. El Consell Català de l'Esport pot establir un model de certificació de qualitat de la gestió de les entitats esportives de Catalunya.

3. El Consell Català de l'Esport publicarà el llistat d'entitats avaluadores del programa de qualitat.

Article 164. Obtenció de l'acreditació de qualitat

1. Els documents d'aplicació i els requeriments i paràmetres de qualitat que s'hauran de complimentar als efectes que les entitats esportives puguin obtenir l'acreditació del programa de qualitat de la gestió esportiva seran aprovats i publicats per part del Consell Català de l'Esport.

2. Les entitats esportives catalanes que desitgin obtenir l'acreditació de qualitat de la gestió esportiva hauran de presentar davant el Consell Català de l'Esport una sol·licitud a aquest efecte, juntament amb un document expedit per una entitat avaluadora que acrediti el compliment dels requeriments i paràmetres de qualitat establerts a la documentació d'aplicació.

3. El Consell Català de l'Esport crearà una comissió avaluadora formada per personal propi, per personal representant de les entitats avaluadores i, si escau, assistida per altre personal expert.

4. Aquesta comissió validarà les sol·licituds d'acreditació presentades i elevarà una proposta de resolució a la Presidència del Consell Català de l'Esport, per tal que emeti l'acreditació de qualitat pel període de vigència que s'hagi determinat.

Article 165. Marques de qualitat

1. El Consell Català de l'Esport crearà les marques de qualitat associades al programa de qualitat de gestió de les entitats esportives i autoritzarà el seu ús a les entitats que acreditin la seva obtenció.

2. El Consell Català de l'Esport farà pública i mantindrà la relació actualitzada de les entitats esportives que hagin estat acreditades.

Article 166. Premis a la qualitat esportiva

1. El Consell Català de l'Esport podrà crear un sistema públic d'indicadors de qualitat de les entitats esportives catalanes.

2. El Consell Català de l'Esport podrà crear uns premis a la qualitat esportiva de Catalunya amb l'objectiu de reconèixer la qualitat de les entitats esportives catalanes.

3. Per a atorgar aquests premis, el Consell Català de l'Esport nomenarà un jurat format per persones de l'administració i per persones representatives del sector esportiu. Aquest jurat atorgarà els premis en base als resultats del sistema públic d'indicadors de qualitat de les entitats esportives catalanes.

Disposicions addicionals

Primera. Ús social dels centres educatius públics per les associacions esportives escolars

A les associacions esportives escolars que regula aquest Decret se'ls aplica el Decret 218/2001, de 24 de juliol, pel qual es regula l'ús social dels edificis dels centres educatius públics.

Segona. Assegurament de les activitats esportives

Tota activitat o competició esportiva, federada o no, que organitzin a Catalunya les entitats esportives regulades en aquest Decret, així com qualsevol persona física o jurídica, obliga a subscriure una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi el risc de l'activitat o competició esportiva davant de tercers amb uns capitals mínims de 600.000,00 euros per sinistre i 150.000,00 euros per víctima. Als efectes d'aquesta disposició també es consideren tercers els propis esportistes participants i d'altres intervinents.

Tercera. Assegurança dels professionals esportius

El contingut mínim de les pòlisses de responsabilitat civil que han de contractar els professionals de l'esport regulats en la Llei 3/2008, de l'exercici de les professions de l'esport, serà de 150.000,00 euros.

Quarta. Distintiu per a les entitats esportives en matèria d'igualtat

El departament competent en matèria esportiva ha de controlar que les entitats esportives que obtinguin el distintiu en matèria d'igualtat mantenen l'aplicació de les polítiques d'igualtat que n'han motivat la concessió i, si no es compleixen, els pot retirar el distintiu.

Cinquena. Entitats associades a la Federació Catalana d'Esport per a Tothom

Les entitats que varen fundar i que en l'actualitat componen la Federació Catalana d'Esport per a Tothom regulada a l'article 40, inscrita en el Registre d'Associacions amb el número 289, podran continuar formant-ne part una vegada es registri la mateixa al Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat i com a excepció a allò establert a l'apartat 3 de l'article 40.

Sisena. Federacions de modalitats tradicionals i pròpies de Catalunya

La Secretaria General de l'Esport publicarà periòdicament la relació de federacions esportives catalanes, que promocionen les modalitats tradicionals i pròpies de Catalunya, d'acord amb el que disposa l'article 43.3 d'aquest Decret.

Disposicions transitòries

Primera. Adaptació d'estatuts

1. Les entitats esportives actualment inscrites en el Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya han d'adaptar, si s'escau, els seus estatuts a les prescripcions d'aquest Decret, mitjançant acord adoptat en la corresponent assemblea general celebrada en el termini de 2 anys des de la seva entrada en vigor.

2. Un cop acordada l'esmentada adequació estatutària, cal que es presenti davant del Consell Català de l'Esport en el mes següent a la celebració de l'assemblea general, a l'efecte de la seva inscripció en el Registre.

3. Mentre no s'inscrigui l'adaptació esmentada, les entitats esportives catalanes es regulen segons el que estableix la Llei de l'Esport, per aquest Decret, per la resta de l'ordenament jurídic i pels seus estatuts, sempre que no contradiguin la normativa vigent, amb excepció de l'obligació establerta a l'article 152.3 en relació amb la llicència d'activitat física, que s'aplicarà transcorregut el termini de 2 anys des de l'entrada en vigor del present decret.

Segona. Entitats pendents d'inscripció

1. Les entitats esportives que en la data de publicació d'aquest Decret estiguin pendents d'inscripció han d'aplicar la normativa del moment d'inici del corresponent expedient administratiu.

2. L'esmentat anteriorment s'interpreta sens perjudici de la seva obligació d'adaptació estatutària posterior.

Tercera. Extinció dels grups esportius

Els grups esportius constituïts a l'empara de l'article 3 del Decret 145/1991, de 17 de juny, que es deroga mitjançant el present Decret, s'han de dissoldre en el termini màxim de 2 anys previst en l'esmentat article 3.

Quarta. Procediments federatius en marxa

Els processos federatius electorals, iniciats abans de la vigència d'aquest Decret, es regeixen i es tramiten d'acord amb la normativa d'aplicació en el moment d'iniciar el procés respectiu.

Cinquena. Denominacions de les entitats esportives

Les entitats esportives inscrites en el Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya no han d'adaptar les seves denominacions a les prescripcions d'aquest Decret, un cop s'hagi fet públic. Aquestes normes només són exigibles a les entitats que es constitueixin a partir de la publicació de la present disposició.

Sisena. Renovació dels òrgans directius

Els òrgans directius de les entitats esportives amb mandant vigent en el moment de la publicació del nou Decret poden continuar en els seus càrrecs fins al termini establert pel respectiu mandat.

Setena. Ajuts i finançament públic

Les entitats esportives que no hagin dut a terme una renovació dels seus òrgans directius, d'acord amb el que estableix aquest decret, no els hi serà d'aplicació l'article 137.2, fins a l'extinció dels seus mandats.

Vuitena. Aplicació de la divisió territorial de la Generalitat de Catalunya

Mentre el Parlament de Catalunya no aprovi la Llei que reguli la divisió territorial de Catalunya, els àmbits territorials a què fan referència els articles 27, 28, 29 i 134 del present Decret seran els corresponents als àmbits territorials de les actuals Delegacions del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Novena. Desplegament territorial de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya

La Unió de Federacions Esportives de Catalunya desenvoluparà la seva organització territorial progressivament d'acord amb les disponibilitats i necessitats en territori i tenint present la creació de les agrupacions esportives territorials previstes en l'article 27 d'aquest decret.

Disposició derogatòria

Es deroguen totes les normes de rang igual o inferior que s'oposin a aquest Decret i, de forma expressa, les disposicions següents:

a) El Decret 196/1985, de 15 de juliol, de regulació de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.

b) El Decret 145/1991, de 17 de juny, de regulació de la constitució, les classes i el registre de clubs i associacions esportives i d'aprovació del Reglament del seu règim i funcionament intern.

c) El Decret 70/1994, de 22 de març, pel qual es regulen les federacions esportives catalanes.

d) El Decret 230/2005, de 25 d'octubre, de regulació de les associacions esportives escolars.

Disposicions finals

Primera. Desenvolupament

S'autoritza la persona titular del departament de la Generalitat de Catalunya competent en matèria esportiva perquè dicti les disposicions necessàries per al desenvolupament i execució d'aquest Decret, en les matèries corresponents a: aprovar les especificacions tècniques, en relació al suport tecnològic, de les llicències regulades a l'article 156.3; conjuntament amb el departament en matèria de salut, a aprovar les característiques de la declaració responsable, els indicadors i el protocol, la tipologia i vigència dels informes i certificats mèdics previstos a l'article 154; a aprovar els documents d'aplicació i els requeriments i paràmetres de qualitat esportiva previstos a l'article 164; a crear les marques de qualitat previstes a l'article 165; a crear el sistema públic d'indicadors i els premis de qualitat esportiva previstos a l'article 166, així com a determinar la denominació del distintiu previst a la disposició addicional quarta i article 138, per a les entitats esportives en matèria d'igualtat, el procediment i les condicions per a la seva concessió o revocació, les facultats o efectes derivats de la seva concessió i les condicions de difusió institucional de les entitats esportives que l'obtinguin.

Segona. Habilitació per a l'actualització de quantitats

Es faculta el departament competent del Govern en matèria d'assegurances per a actualitzar els imports que preveu el Decret.

Tercera

Aquest Decret entra en vigor als 20 dies de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.



Barcelona, 4 de maig de 2010

José Montilla i Aguilera
President de la Generalitat de Catalunya

Josep-Lluís Carod-Rovira
Vicepresident del Govern

 
 
 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda