Llei 39/1991
Llei 39/1991
Llei 39/1991
Llei 39/1991
Llei 39/1991
Llei 39/1991
Llei 39/1991
Llei 39/1991
Llei 39/1991
Llei 39/1991
Llei 39/1991
Llei 39/1991
Llei 39/1991
Llei 39/1991
Llei 39/1991
Llei 39/1991
Llei 39/1991
Llei 39/1991
Llei 39/1991
Llei 39/1991
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
Llei 39/91
llei 39/1991
llei 39/1991
llei 39/1991
llei 39/1991
Llei 39/1991
Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llei 39/1991

Amunt Següent

 

Llei 39/1991, de 30 de desembre, de la tutela i institucions tutelars

(DOGC núm. 1543, de 20-01-1992)

[Aquesta Llei ha quedat derogada pel Codi de família.]

 

  Preàmbul  
TÍTOL PRIMER. Disposicions generals Art. 1 a 2
TÍTOL SEGON. De la tutela Art. 3 a 72
Capítol I. Disposicions generals Art. 3 a 4
Capítol II. Delació de la tutela Art. 5 a16
  Secció Primera. Delació voluntària Art. 5 a 10
  Secció Segona. Delació dativa Art. 11 a 16
Capítol III. Constitució de la tutela Art. 17 a 31
Capítol IV.  Exercici de la tutela Art. 32 a 47
Capítol V. Contingut de la tutela Art. 48 a 68
  Secció Primera. Disposicions generals Art. 48
  Secció Segona. Tutela dels menors d'edat Art. 49 a 62
  Secció Tercera. Tutela dels incapacitats Art. 63 a 68
Capítol VI. Del protutor Art. 69 a 72
TÍTOL TERCER. De la curatela Art. 73 a 83
TÍTOL QUART. Pàtria potestat prorrogada. Art. 84 a 85
TÍTOL CINQUÈ. El defensor judicial Art. 86 a 90
TÍTOL SISÈ. La guarda de fet Art. 91 a 96
Disposicions addicionals  
Disposicions transitòries  

El president de la Generalitat de Catalunya

Sia  notori  a  tots  els  ciutadans  que  el Parlament de  Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb  el  que  estableix  l'article  33.2  de  l'Estatut d'autonomia, promulgo la següent  

                                                            

LLEI                                                       

Preàmbul                                                

La trajectòria legislativa de  les  institucions  tutelars s'ha  caracteritzat  a  Catalunya per la seva fragmentació. Regides inicialment pel dret romà i per les Constitucions i Altres Drets de Catalunya de 1702, encara aplicades per una Sentència del  Tribunal  Suprem  de  21/12/1895,  regulades  després  pel  Codi Civil i la Llei d'Enjudiciament Civil, i també per diversos preceptes de la Compilació de Dret Civil de Catalunya, ha estat finalment objecte de reforma per  la Llei 11/1985, del 15 de juny.  

La tutela es fonamenta a Catalunya en el principi bàsic de la  prevalença  de  la voluntat dels pares en la designació  del tutor, com a  concreció  del  principi  més  ampli  de llibertat  civil, que ha conformat tradicionalment el model de tutela familiar vigent en la societat catalana.      

Aquesta Llei, partint del  principi  esmentat,  regula  de manera  autònoma  i  íntegra  la  tutela i les institucions tutelars i completa la normativa sobre regles de  protecció que  ja  figuren  en  l'ordenament  jurídic  català. D'aquí deriva un altre dels seus principis rectors:  la  protecció integral  del  qui  ha  d'ésser  sotmès  a  una  institució tutelar, cosa que significa l'atenció eficaç,  no  sols  al seu patrimoni, sinó també a la seva persona.     

Els  càrrecs tutelars que estableix la llei són: el tutor, el protutor, l'administrador patrimonial, el curador  i  el defensor judicial, a més dels càrrecs de caràcter voluntari que  els  pares,  o un tercer que hagués disposat de béns a favor del tutelat,  hagin  pogut  estatuir.  Com  a  figura complementària,  en coordinació amb la Llei de Protecció de Menors, es regula la situació de la guarda de fet i es prenen  consideració  l'exercici  de  funcions   tutelars   per l'entitat pública de protecció de menors.

Decantant-se  pel model de tutela familiar, d'acord amb la tradició  jurídica  catalana,  es  distingeix  la   delació testamentària,  ordenada  pels pares mitjançant testament o capítols matrimonials, de la delació  judicial,  que  només actua  subsidiàriament a falta de previsió paterna. Aquesta àmplia llibertat de l'autoritat paterna, que es  manifesta, a  més,  en la possible creació de més càrrecs tutelars, no implica que s'elimini la intervenció judicial. El jutge  és qui nomena el tutor, li dóna possessió del càrrec, el remou i  en  qualifica  la capacitat, i qui, en última instància, vetlla perquè s'exerceixi correctament el càrrec.

Per tal de fer més operatiu  el  càrrec,  s'estableix,  de manera   obligatòria,  la  necessitat  de  nomenament  d'un protutor, sempre que el patrimoni del sotmès a tutela sigui important i no ho haguessin prohibit els pares.  La  figura del  protutor  s'ajusta  més  al  model  de tutela familiar previst.  És  ell  qui s'ha d'encarregar de fiscalitzar, en primera  instància,  l'activitat  del  tutor,   autoritzant actes,  intervenint  en  l'inventari  i  en  la rendició de comptes i assabentant el jutge de  qualsevol  irregularitat en l'exercici del càrrec.

Es dedica una atenció especial a l'obligació d'inventariar els  béns  del  tutelat,  la  rendició de comptes (anuals i final)   i   les   altres   garanties,   que   es   regulen detalladament.  S'estableix  el dipòsit dels comptes anuals al Registre Civil  amb  la  finalitat  de  facilitar-ne  la consulta  a les persones interessades i d'agilitar la feina de l'oficina judicial.

Cal  esmentar  que  la  Llei  estableix   la   figura   de l'administrador  patrimonial  i  la  possibilitat que també sigui tutor el cònjuge del tutor o la parella que hi conviu maritalment. Es nomena un administrador patrimonial quan el patrimoni del tutelat sigui de tanta envergadura que calgui separar-ne   el   contingut   personal   del   patrimonial. L'administrador  exerceix  la  tutela  conjuntament  amb el tutor, amb la supervisió del protutor, que  no  desapareix. Però s'ha reservat el nom de tutor per al qui té cura de la persona  del  tutelat.  Com a conseqüència de la necessitat d'harmonitzar la legislació catalana sobre aquesta matèria, hom distingeix, així mateix,  entre  el  càrrec  tutelar  i l'exercici  provisional  de funcions tutelars, que es poden dissociar temporalment.

Seguint els models de la legislació europea, se separa  la tutela  del  menor  d'edat de la dels incapacitats. Aquesta última, dependent sempre de la  sentència  d'incapacitació, pot ésser una tutela mitigada pel que fa a l'abast.

La  regulació de la curatela es fa de manera completa i es configura  amb  unes  característiques  pròpies.  Per  llur   caràcter  distint, se'n distingeixen les diferents classes: el curator bonorum dels béns relictes que es regula  en  la Compilació,  en  el  Llibre  de Successions; el curador del menor la característica del qual és la  transitorietat;  el curador   del   pròdig  (un  curator  bonorum)  i  el  dels incapacitats, que pot, segons que  determini  la  sentència d'incapacitació,  assumir  funcions  limitades  en  l'àmbit personal.

També es dedica una atenció especial, de  conformitat  amb el  principi  de  tutela  familiar,  a  la  pàtria potestat prorrogada o rehabilitada,  en  la  mesura  que  els  pares actuen com a tutors o curadors de llurs fills majors d'edat incapacitats.

Quant  al  defensor  judicial,  se  n'ha  de  destacar  el caràcter  provisional  i  la  no-exigència   d'autorització judicial   per  als  actes  que  en  requeririen,  quan  el nomenament  s'hagi  efectuat  específicament   per   a   la realització d'algun d'aquests actes.

Es  regula  àmpliament  la  guarda  de  fet i, per primera vegada, es defineix el guardador.  Aquest  és  la  persona, física  o  jurídica, que ha acollit, de manera transitòria, un menor que es troba desemparat per qui té l'obligació  de custodiar-lo,  o bé qualsevol altra persona que, per raó de les  seves  ciscumstàncies  personals,  necessita  que   la sotmetin  a  una  institució de guarda de la seva persona i
els seus béns.

Quant al règim transitori, es disposa  el  manteniment  de les  tuteles i les curateles existents en la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei, que hi queden sotmeses en  tot  el que  es  refereix a l'exercici del càrrec. Atesa la novetat de  certs  càrrecs  tutelars,  s'estableix  que  el   jutge exerceixi  les  funcions de protutor, llevat que ell mateix
acordi de nomenar-ne un.

 
 

 
TITOL PRIMER

Disposicions generals

 
 

 
Article 1

La guarda i la protecció de la persona i els béns o només de la persona o els béns dels menors i els incapacitats correspon, segons el cas:

a) Als titulars de la pàtria potestat.

b) Al tutor i, segons els casos, a l'administrador patrimonial i al protutor.

c) Al curador.

d) Al defensor judicial.
 

 
 

 
Article 2

1. Les funcions tutelars constitueixen un deure. Només és admissible l'excusa de llur exercici en els casos determinats en aquesta Llei. Les funcions tutelars s'han d'exercir sempre en els termes de llur constitució i en benefici dels menors i dels incapacitats, d'acord amb la personalitat d'aquests.

2. Els titulars de les funcions de guarda i protecció han d'informar directament el sotmès, en la mesura que sigui possible, de llurs actuacions amb transcendència per a la seva persona o els seus béns. 
 

 
 

 

TÍTOL SEGON

De la tutela

Capítol I

Disposicions generals

 
 

 
Article 3

Estan sotmesos a tutela:

a) Els menors d'edat no emancipats que no estiguin sota pàtria potestat.

b) Els incapacitats quan la sentència judicial ho hagi establert i en la mesura que ho hagi acordat.

c) Els sotmesos a pàtria potestat prorrogada o rehabilitada quan aquesta s'extingeixi, llevat que sigui procedent la curatela.
 

 
 

 
Article 4

La tutela es defereix per:

a) Testament o codicil.

b) Escriptura pública.

c) Resolució judicial.
 

 
 

  Capítol II

Delació de la tutela

SECCIÓ PRIMERA

Delació voluntaria

 
 

 
Article 5

1. Qualsevol persona, en previsió del cas d'ésser declarada incapaç, pot nomenar en escriptura pública un tutor o més d'un, protutors i curadors i designar substituts de tots ells o ordenar que una persona o més d'una siguin excloses d'aquests càrrecs i també nomenar qualsevol altre organisme tutelar establert per aquesta Llei . El nomenament pot ésser impugnat per les persones cridades per llei a exercir la tutela o pel Ministeri Fiscal, si en constituir-se la tutela s'ha produït una modificació sobrevinguda de les circumstàncies explicitades o que presumptament hagin estat tingudes en compte en efectuar-se la designació que pugui perjudicar l'interès del tutelat. En el cas de pluralitat successiva de designacions, preval la posterior.

2. El pare i la mare que no hagin estat privats de la potestat abans de l'obertura de la successió poden nomenar en testament o en codicil o en escriptura pública un tutor o més d'un per a cadascun de llurs fills menors d'edat i designar substituts dels nomenats; aquest nomenament tant pot ésser conjunt com successiu. També poden nomenar-ne un o més d'un per als majors d'edat incapacitats sobre els quals tinguin la potestat prorrogada o rehabilitada. També poden ordenar l'exclusió d'una persona o més d'una del càrrec de tutor de llurs fills menors o incapacitats. En cas de contradicció, preval la voluntat del pare o la mare que ha exercit darrerament la potestat.
 

 
 

 
Article 6

En cas de concurrència, es discerneix el càrrec al tutor designat per aquell dels pares que ha exercit darrerament la pàtria potestat, sens perjudici de la plena eficàcia de les disposicions ordenades per l'altre per establir un sistema d'administració dels béns que ell mateix hagi disposat, a títol gratuït, a favor del sotmès a tutela.
 

 
 

 
Article 7

1. Els pares poden establir òrgans de control i vigilància de la tutela, tant unipersonals com col·legiats, i determinar-ne l'àmbit de les competències i la forma d'exercir-les. Les funcions conferides a aquests òrgans són complementàries de les que corresponguin per llei al jutge, les quals en cap cas no poden substituir.

2. La persona o persones designades per al control i la vigilància de la tutela poden excusar-se'n seguint el procediment i amb els efectes establerts en l'article 22 d'aquesta Llei.
 

 
 

 
Article 8

Els pares també poden ordenar un sistema d'administració dels béns de llurs fills menors o incapacitats que tingui l'abast temporal i objectiu, el caràcter i l'estructura que estimin pertinents, respectant en tot cas les normes específiques de la llegítima.
 

 
 

 
Article 9

El testador pot fixar als nomenats el dret a la remuneració que cregui convenient, sempre que el patrimoni del tutelat ho permeti, i sens perjudici del dret d'aquests a cobrar el que els correspongui per les feines pròpies de llur professió.
 

 
 

 
Article 10

Qui disposa de béns a títol gratuït a favor d'un menor o incapacitat pot ordenar-ne un sistema d'administració i nomenar la persona o les persones que hagin d'exercir-la. Aquest nomenament no té efecte fins que hagin estat acceptats la donació, l'herència o el llegat. Les funcions no conferides a l'administrador corresponen al tutor. La persona o les persones designades poden excusar-se de l'administració seguint el procediment i amb els efectes establerts en l'article 22 d'aquesta 
 

 
 

 
SECCIÓ SEGONA

Delació dativa

 
 

 
Article 11

Si no hi ha tutor nomenat pels pares, correspon al jutge la designació de tutor en tots els casos en què, de conformitat amb la llei, sigui procedent.
 

 
 

 
Article 12

Per a nomenar tutor s'ha de preferir, en primer lloc, el cònjuge que convisqui amb el menor o incapacitat, el membre de la parella que hagi conviscut amb el pare o la mare del menor o incapacitat i amb aquest durant un període mínim de cinc anys de manera estable i permanent, i, a falta d'aquest, els pares, els descendents, els altres ascendents i els germans. Sens perjudici d'això, el jutge pot, discrecionalment i en una resolució motivada, alterar l'ordre establert o elegir una altra persona, en benefici del menor o incapacitat.
 

 
 

 
Article 13

Si el jutge ha de designar un tutor per a diversos germans, ha de procurar que el nomenament es faci en una mateixa persona, per facilitar la convivència d'aquells.
 

 
 

 
Article 14

La tutela dels menors desemparats correspon a la persona que determini la llei corresponent. No obstant això, si hi ha una persona que es presta a assumir-la, el jutge l'ha de nomenar si això redunda en benefici del menor.
 

 
 

 
Article 15

1. El jutge pot, en constituir la tutela, establir les mesures de vigilància i control de l'actuació del tutor que cregui pertinents en benefici del tutelat. A més, ha de nomenar necessàriament un protutor que intervingui en l'inventari dels béns d'aquell i tingui cura, sota la seva responsabilitat, de la censura anual dels comptes de la tutela i d'assabentar el jutge de tots els aspectes de la gestió del tutor que li semblin perjudicials.

2. El jutge també pot, si ho creu convenient, separar la tutela de la persona de l'administració dels béns i fixar l'àmbit de competència exclusiva del tutor i de l'administrador patrimonial.
 

 
 

 
Article 16

El jutge també pot fixar als nomenats la retribució que estimi pertinent, sens perjudici del dret d'aquests a cobrar el que els correspongui per les feines pròpies de llur professió.
 

 
 

 
Capítol III

Constitució de la tutela

 
 

 
Article 17

1. Els parents cridats a tutela i les persones i les institucions que tinguin sota llur guarda el menor o l'incapacitat estan obligats, sota responsabilitat solidària pels danys i perjudicis causats, a promoure la constitució de la tutela. També la pot demanar el Ministeri Fiscal, i disposar-la el jutge, àdhuc d'ofici, en cas que s'assabentin que, en l'àmbit de la seva jurisdicció, hi ha alguna persona que ha d'ésser sotmesa a tutela.

2. Qualsevol persona pot posar en coneixement del Ministeri Fiscal o de l'autoritat judicial el fet determinant de la tutela.
 

 
 

 
Article 18

1. La tutela és constituïda pel jutge amb audiència prèvia del tutelat, si té prou coneixement i és major de dotze anys, dels parents més pròxims i de les persones que cregui oportú.

2. L'autoritat judicial ha de donar possessió del càrrec al tutor nomenat.
 

 
 

 
Article 19

Poden ésser tutors totes les persones que estiguin en el ple exercici de llurs drets civils i no estiguin declarades inhàbils per la llei. També poden ésser-ho les persones jurídiques dedicades a la protecció de menors i incapacitats que no tinguin ànim de lucre. En aquest cas, però, cal nomenar un protutor estrany a la institució.
 

 
 

 
Article 20

1. No poden ésser tutors:

1r Els qui no estan en el ple exercici de llurs drets civils.

2n Els privats o suspesos de l'exercici de la pàtria potestat, i els privats totalment o parcialment dels drets de guarda i educació, per resolució judicial.

3r Els remoguts d'una tutela anterior.

4t Els qui estan complint una pena privativa de llibertat.

5è Els fallits i concursats no rehabilitats, llevat que la tutela no inclogui l'administració dels béns.

6è Els condemnats per qualsevol delicte que faci suposar fonamentadament que no desenvoluparan la tutela amb correcció.

7è Els qui, per llur conducta, puguin perjudicar la formació del menor.

8è Les persones en qui concorri impossibilitat absoluta de fet.

9è Els qui tinguin enemistat manifesta amb el menor o l'incapaç.

10è Les persones de mala conducta o sense mitjans coneguts de vida.

11è Els qui tinguin importants conflictes d'interessos amb el menor o l'incapaç, mantinguin plet contra ell o actuacions sobre l'estat civil o sobre la titularitat dels béns, o els qui li deguin quantitats de consideració.

2. Les prohibicions establertes en els apartats 6è i 11è d'aquest article no s'han d'aplicar als tutors designats en les disposicions d'última voluntat dels pares, si les causes que impliquen la prohibició eren conegudes per aquests en el moment de fer la designació.
 

 
 


Article 21

1. Es poden al·legar com a excuses per a no exercir la tutela les raons d'edat, la malaltia, la falta de relació amb el tutelat, les característiques peculiars de l'ocupació professional o qualsevol altra que faci especialment feixuga o ineficaç la tutela.

2. Les persones jurídiques poden excusar-se si no disposen de mitjans suficients per al desenvolupament adequat de la tutela.
 

 
 


Article 22

1. L'excusa s'ha d'al·legar en el termini de quinze dies a comptar de la notificació del nomenament. Si la causa és sobrevinguda, es pot al·legar en qualsevol moment.

2. Qui ha proposat l'excusa està obligat a exercir la funció mentre el jutge resol i és responsable de l'incompliment de la seva obligació.

3. Qui s'excusa de la tutela perd el que hom li hagi deixat en consideració al nomenament.

4. Simultàniament a l'admissió de l'excusa s'ha de procedir al nomenament d'un altre tutor.
 

 
 


Article 23

1. El jutge pot exigir fiança o aval al tutor o a l'administrador patrimonial abans de prendre possessió de llur càrrec, ateses llurs relacions amb el tutelat i també la naturalesa i la importància del patrimoni, i n'ha de determinar la modalitat i quantia.

2. El jutge també pot, en qualsevol moment i per justa causa, deixar sense efecte o modificar en tot o en part la garantia prestada.
 

 
 


Article 24

El tutor o l'administrador patrimonial estan obligats a fer inventari de tots els béns del menor o de l'incapacitat, dins el termini de seixanta dies des que prenen possessió del càrrec. Per a confeccionar-lo, ha d'ésser cridat el protutor, el qual se n'ha de corresponsabilitzar i l'ha de signar juntament amb el tutor. El jutge pot prorrogar aquest termini per justa causa i mitjançant resolució motivada.
 

 
 


Article 25

1. L'inventari ha de descriure els elements que componen la situació activa i passiva del patrimoni del tutelat, incloent-hi els béns l'administració dels quals hagi estat encomanada a un administrador especial. Si aquest ha format un inventari especial dels dits béns, ha de remetre'n una còpia al tutor, el qual l'ha d'unir a l'inventari general.

2. El tutor i l'administrador patrimonial, si escau, que no incloguin en l'inventari els deutes que tingui contra el tutelat han d'ésser remoguts del seu càrrec. Si l'omissió es refereix a un crèdit, aquest s'ha de considerar renunciat.

3. En la formalització de l'inventari, el tutelat hi ha d'ésser present, si té prou coneixement i ha complert l'edat de dotze anys.

4. L'inventari s'ha de formar judicialment, amb intervenció del Ministeri Fiscal i citació de les persones que el jutge estimi convenients.
 

 
 


Article 26

1. En presentar l'inventari al jutge, el tutor i l'administrador patrimonial, si escau, han d'adjuntar-hi una proposta inicial d'administració que inclogui la inversió previsible del capital dinerari i el dipòsit de diners, valors mobiliaris, documents existents en el moment de constituir-se la tutela, objectes preciosos, joies i obres d'art. Tot això, sens perjudici de canvis posteriors sotmesos a les autoritzacions oportunes, si s'escau.

2. Així mateix, en el dit acte el tutor ha de presentar una previsió de despeses ordinàries per al manteniment i l'educació, si escau, del tutelat.
 

 
 


Article 27

1. Un cop confeccionat l'inventari i acompanyat dels documents i les escriptures justificatius, el tutor i l'administrador judicial, si escau, l'han de presentar al jutge de la tutela perquè l'aprovi i n'ha de lliurar una còpia al tutelat.

2. En cas que hi hagi un negoci o una empresa, s'han de presentar, a més, els llibres i les justificacions que determini la legislació mercantil vigent.
 

 
 


Article 28

El jutge, en qualsevol moment de la tutela, pot disposar les mesures que estimi necessàries per al control de la gestió patrimonial, les quals han d'ésser a càrrec del patrimoni del tutelat.
 

 
 


Article 29

El tutor pot ésser remogut del seu càrrec, d'ofici o a sol·licitud del Ministeri Fiscal, del tutelat o d'una persona interessada, per causa sobrevinguda d'inhabilitació, per incompliment dels deures inherents al seu càrrec o per ineptitud en el seu exercici.
 

 
 


Article 30

En qualsevol cas, abans de decretar la remoció del càrrec, el jutge ha de citar i escoltar, si compareix, el sotmès a causa de remoció i pot decretar la suspensió cautelar de l'exercici de funcions i nomenar un defensor judicial. La resolució judicial que acorda la remoció ha de disposar un nou nomenament de tutor o tutors.
 

 
 


Article 31

El jutge, ateses les circumstàncies, pot acordar que els remoguts de la tutela perdin, totalment o parcialment, el que hom els hagués deixat en consideració al nomenament.

 
 

 
Capítol IV

Exercici de la tutela

 
 


Article 32

L'exercici de les funcions tutelars correspon al tutor. Nogensmenys, en el supòsit dels menors en situació de desemparament, l'entitat pública que legalment tingui encomanada la protecció de menors ha d'exercir les funcions tutelars sobre el menor fins que no es procedeixi a la constitució de la tutela o el menor sigui adoptat.
 

 
 


Article 33

La tutela ha d'ésser exercida per un sol tutor. Hi pot haver una pluralitat de tutors en els casos següents:

a) Quan siguin nomenats el pare i la mare de qui està sotmès.

b) Quan els pares hagin designat més d'una persona.

c) Quan la tutela correspongui a una persona casada o que convisqui maritalment amb una altra i es cregui convenientment que el cònjuge o la parella també l'exerceixi, tret que els pares el n'haguessin exclòs expressament.

d) Quan s'hagi nomenat un administrador patrimonial, a més del tutor.
 

 
 


Article 35

Si els pares han nomenat més d'una persona, la tutela s'exerceix d'acord amb el que hagin disposat. Si no s'especifica la forma d'actuació, s'entén que han d'actuar conjuntament. En el supòsit previst en l'article 33.c), la tutela s'ha d'exercir conjuntament.
 

 
 


Article 36

Si els pares o el jutge, atesa la importància del patrimoni del tutelat, han nomenat un administrador patrimonial, el tutor ha d'exercir només el contingut personal de la tutela i l'administrador el contingut patrimonial. Les decisions que concerneixin tots dos continguts s'han de prendre conjuntament.
 

 
 


Article 37

En cas de desacord entre els tutors amb facultats atribuïdes conjuntament, el jutge, amb audiència prèvia d'aquests i del tutelat, si és el cas, resol sense recurs ulterior, llevat que hi hagi més de dos tutors, en el qual cas ha de valer l'acord de la majoria.
 

 
 


Article 38

1. Si entre els tutors amb facultats atribuïdes conjuntament hi ha incompatibilitat o oposició d'interessos amb algun dels tutors, no cal el nomenament de defensor judicial, i correspon a l'altre o als altres la representació legal del tutelat. Si l'oposició és amb l'administrador patrimonial, cal, en tot cas, el nomenament d'un defensor judicial.

2. En cas que per qualsevol causa cessi algun dels tutors, la tutela subsisteix amb els restants, llevat que en fer el nomenament es disposi altrament de manera expressa.
 

 
 


Article 39

El tutor que administra els béns del menor i l'administrador patrimonial estan obligats a rendir comptes de llur gestió, anualment, al protutor.
 

 
 


Article 40

El tutor o protutor, si n'hi ha, han de presentar els comptes anuals al jutge encarregat del Registre Civil on consta inscrita la tutela, amb finalitats de dipòsit i han de lliurar-ne una còpia al tutelat. El protutor ho ha de trametre en el termini de trenta dies a comptar del moment que li hagin estat lliurats i pot fer-hi les observacions oportunes i sol·licitar del jutge de la tutela les mesures que cregui convenients.
 

 
 


Article 41

La rendició anual de comptes ha de consistir en un estat detallat de despeses i ingressos, una relació de béns mobles i immobles, els crèdits i els dèbits i els moviments del patrimoni en relació amb l'inventari inicial, acompanyat dels justificants corresponents.
 

 
 


Article 42

1. El tutor, l'administrador patrimonial i el protutor han d'exercir les respectives funcions amb la diligència deguda i seran responsables davant de llur pupil, per acció o omissió, de llurs propis actes, en relació amb les respectives tasques de gestió i vigilància de la tutela.

2. L'acció per reclamar la responsabilitat prescriu al cap de tres anys a partir de l'extinció de la tutela.
 

 
 


Article 43

1. La tutela s'extingeix per:

a) La majoria d'edat, l'emancipació o el benefici de la majoria d'edat del tutelat, llevat que amb anterioritat hagués estat incapacitat judicialment.

b) El matrimoni del tutelat.

c) L'adopció del tutelat.

d) La modificació de la sentència d'incapacitat o la desaparició de la causa d'incapacitat que substitueixi la tutela per la curatela o si es dicta resolució judicial que extingeixi aquella.

e) La mort o la declaració d'absència o defunció del tutelat.

2. En cas d'extinció, el tutelat o qualsevol persona que hi tingui interès han d'assabentar-ne el jutge de la tutela i s'ha de procedir segons el que hi ha regulat quant al rendiment final de comptes.
 

 
 


Article 44

1. En acabar l'exercici del càrrec de tutor, aquest o els seus hereus han de retre comptes al pupil i al jutge de la tutela de la seva gestió total en el termini de tres mesos, prorrogables judicialment per justa causa, des de la cessació de la tutela.

2. Les despeses necessàries de la rendició de comptes són a càrrec de qui va estar sotmès a tutela.

3. La dita rendició és preceptiva per al tutor i pot ésser requerida per qui està sotmès a tutela i els seus hereus. L'acció de reclamació prescriu al cap de tres anys.
 

 
 


Article 45

1. La rendició final ha d'incloure l'inventari inicial i els comptes anuals i ha d'expressar l'estat actual del patrimoni. El jutge de la tutela, amb audiència prèvia del tutelat i del tutor, el protutor i, si escau, de l'administrador patrimonial o del defensor judicial, o dels hereus respectius si és el cas, hi ha de donar o no l'aprovació, per a la qual cosa es pot valer del dictamen d'especialistes.

2. L'aprovació, si s'escau, no impedeix l'exercici de les accions que recíprocament puguin assistir el tutor i el tutelat, o llurs successors per raó de la tutela.
 

 
 


Article 46

1. El saldo resultant, a favor del pupil o del tutor, produeix interessos legals des de la data de l'aprovació.

2. Si el saldo resultant és a favor del tutor produeix l'interès legal des que el sotmès és requerit de pagament, un cop fet lliurament dels seus béns. Si és en contra del tutor, produeix l'interès des del moment de l'aprovació del compte.
 

 
 


Article 47

En cas que no s'esdevingui l'aprovació judicial dels comptes, el jutge pot demanar al tutor cessant o als seus hereus les garanties que cregui convenients i l'aportació dels justificants necessaris i pot, d'ofici, instar les accions legals i les mesures oportunes.

 
  següent  


 


Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda