| |
Llei 39/1991, de 30 de desembre, de la tutela i
institucions tutelars
(DOGC
núm. 1543, de 20-01-1992)
[Aquesta Llei ha quedat derogada pel
Codi de família.]
El president de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que
el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord
amb el que estableix l'article 33.2 de
l'Estatut
d'autonomia, promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
La trajectòria legislativa de les institucions tutelars
s'ha caracteritzat a Catalunya per la seva fragmentació.
Regides inicialment pel dret romà i per les Constitucions i Altres Drets de
Catalunya de 1702, encara aplicades per una Sentència del Tribunal
Suprem de 21/12/1895, regulades després pel
Codi Civil i la Llei d'Enjudiciament Civil, i també per diversos preceptes
de la Compilació de Dret Civil de Catalunya, ha estat finalment objecte de
reforma per la Llei 11/1985, del 15 de juny.
La tutela es fonamenta a Catalunya en el principi bàsic de la
prevalença de la voluntat dels pares en la designació del
tutor, com a concreció del principi més ampli
de llibertat civil, que ha conformat tradicionalment el model de
tutela familiar vigent en la societat catalana.
Aquesta Llei, partint del principi esmentat, regula
de manera autònoma i íntegra la tutela i les institucions tutelars i completa la normativa sobre regles de
protecció que ja figuren en l'ordenament
jurídic català. D'aquí deriva un altre dels seus principis rectors:
la protecció integral del qui ha d'ésser
sotmès a una institució tutelar, cosa que significa
l'atenció eficaç, no sols al seu patrimoni, sinó també a
la seva persona.
Els càrrecs tutelars que estableix la llei són: el tutor, el protutor,
l'administrador patrimonial, el curador i el defensor judicial,
a més dels càrrecs de caràcter voluntari que els pares, o
un tercer que hagués disposat de béns a favor del tutelat, hagin
pogut estatuir. Com a figura complementària,
en coordinació amb la Llei de Protecció de Menors, es regula la situació de
la guarda de fet i es prenen consideració l'exercici de
funcions tutelars per l'entitat pública de protecció
de menors. Decantant-se pel model de tutela familiar, d'acord amb la tradició
jurídica catalana, es distingeix la
delació testamentària, ordenada pels pares mitjançant testament
o capítols matrimonials, de la delació judicial, que només
actua subsidiàriament a falta de previsió paterna. Aquesta àmplia
llibertat de l'autoritat paterna, que es manifesta, a més,
en la possible creació de més càrrecs tutelars, no implica que s'elimini la
intervenció judicial. El jutge és qui nomena el tutor, li dóna
possessió del càrrec, el remou i en qualifica la capacitat,
i qui, en última instància, vetlla perquè s'exerceixi correctament el càrrec.
Per tal de fer més operatiu el càrrec, s'estableix,
de manera obligatòria, la necessitat de
nomenament d'un protutor, sempre que el patrimoni del sotmès a tutela
sigui important i no ho haguessin prohibit els pares. La figura
del protutor s'ajusta més al model de
tutela familiar previst. És ell qui s'ha d'encarregar de
fiscalitzar, en primera instància, l'activitat del
tutor, autoritzant actes, intervenint en
l'inventari i en la rendició de comptes i assabentant el
jutge de qualsevol irregularitat en l'exercici del càrrec.
Es dedica una atenció especial a l'obligació d'inventariar els béns
del tutelat, la rendició de comptes (anuals i final)
i les altres garanties, que
es regulen detalladament. S'estableix el dipòsit
dels comptes anuals al Registre Civil amb la finalitat
de facilitar-ne la consulta a les persones interessades i
d'agilitar la feina de l'oficina judicial.
Cal esmentar que la Llei estableix
la figura de l'administrador patrimonial
i la possibilitat que també sigui tutor el cònjuge del tutor o
la parella que hi conviu maritalment. Es nomena un administrador patrimonial
quan el patrimoni del tutelat sigui de tanta envergadura que calgui
separar-ne el contingut personal
del patrimonial. L'administrador exerceix la
tutela conjuntament amb el tutor, amb la supervisió del
protutor, que no desapareix. Però s'ha reservat el nom de tutor
per al qui té cura de la persona del tutelat. Com a
conseqüència de la necessitat d'harmonitzar la legislació catalana sobre
aquesta matèria, hom distingeix, així mateix, entre el
càrrec tutelar i l'exercici provisional de funcions
tutelars, que es poden dissociar temporalment.
Seguint els models de la legislació europea, se separa la tutela
del menor d'edat de la dels incapacitats. Aquesta última,
dependent sempre de la sentència d'incapacitació, pot ésser una
tutela mitigada pel que fa a l'abast.
La regulació de la curatela es fa de manera completa i es configura
amb unes característiques pròpies. Per llur
caràcter distint, se'n distingeixen les diferents classes: el curator
bonorum dels béns relictes que es regula en la Compilació,
en el Llibre de Successions; el curador del menor la
característica del qual és la transitorietat; el curador
del pròdig (un curator bonorum) i
el dels incapacitats, que pot, segons que determini la
sentència d'incapacitació, assumir funcions limitades
en l'àmbit personal. També es dedica una atenció especial, de conformitat amb el
principi de tutela familiar, a la pàtria
potestat prorrogada o rehabilitada, en la mesura que
els pares actuen com a tutors o curadors de llurs fills majors d'edat
incapacitats. Quant al defensor judicial, se n'ha de
destacar el caràcter provisional i la no-exigència
d'autorització judicial per als actes que
en requeririen, quan el nomenament s'hagi
efectuat específicament per a la
realització d'algun d'aquests actes.
Es regula àmpliament la guarda de fet i,
per primera vegada, es defineix el guardador. Aquest és la
persona, física o jurídica, que ha acollit, de manera
transitòria, un menor que es troba desemparat per qui té l'obligació
de custodiar-lo, o bé qualsevol altra persona que, per raó de les
seves ciscumstàncies personals, necessita que
la sotmetin a una institució de guarda de la seva persona
i
els seus béns. Quant al règim transitori, es disposa el manteniment de
les tuteles i les curateles existents en la data d'entrada en vigor
d'aquesta Llei, que hi queden sotmeses en tot el que es
refereix a l'exercici del càrrec. Atesa la novetat de certs
càrrecs tutelars, s'estableix que el
jutge exerceixi les funcions de protutor, llevat que ell mateix
acordi de nomenar-ne un. |
|
| |
Article 1
La guarda i la protecció de la persona i els béns o només de la persona o els béns
dels menors i els incapacitats correspon, segons el cas:
a) Als titulars de la pàtria potestat.
b) Al tutor i, segons els casos, a l'administrador patrimonial i al protutor.
c) Al curador.
d) Al defensor judicial.
|
|
| |
Article 2
1. Les funcions tutelars constitueixen un deure. Només és admissible l'excusa de llur
exercici en els casos determinats en aquesta Llei. Les funcions tutelars s'han d'exercir
sempre en els termes de llur constitució i en benefici dels menors i dels incapacitats,
d'acord amb la personalitat d'aquests.
2. Els titulars de les funcions de guarda i protecció han d'informar
directament el sotmès, en la mesura que sigui possible, de llurs actuacions amb
transcendència per a la seva persona o els seus béns.
|
|
| |
Article 3
Estan sotmesos a tutela:
a) Els menors d'edat no emancipats que no estiguin sota pàtria potestat.
b) Els incapacitats quan la sentència judicial ho hagi establert i en la mesura que ho
hagi acordat.
c) Els sotmesos a pàtria potestat prorrogada o rehabilitada quan aquesta s'extingeixi,
llevat que sigui procedent la curatela.
|
|
| |
Article 4
La tutela es defereix per:
a) Testament o codicil.
b) Escriptura pública.
c) Resolució judicial.
|
|
| |
Article 5
1. Qualsevol persona, en previsió del cas d'ésser declarada incapaç, pot nomenar en
escriptura pública un tutor o més d'un, protutors i curadors i designar substituts de
tots ells o ordenar que una persona o més d'una siguin excloses d'aquests càrrecs i
també nomenar qualsevol altre organisme tutelar establert per aquesta Llei . El
nomenament pot ésser impugnat per les persones cridades per llei a exercir la tutela o
pel Ministeri Fiscal, si en constituir-se la tutela s'ha produït una modificació
sobrevinguda de les circumstàncies explicitades o que presumptament hagin estat tingudes
en compte en efectuar-se la designació que pugui perjudicar l'interès del tutelat. En el
cas de pluralitat successiva de designacions, preval la posterior.
2. El pare i la mare que no hagin estat privats de la potestat abans de l'obertura de
la successió poden nomenar en testament o en codicil o en escriptura pública un tutor o
més d'un per a cadascun de llurs fills menors d'edat i designar substituts dels nomenats;
aquest nomenament tant pot ésser conjunt com successiu. També poden nomenar-ne un o més
d'un per als majors d'edat incapacitats sobre els quals tinguin la potestat prorrogada o
rehabilitada. També poden ordenar l'exclusió d'una persona o més d'una del càrrec de
tutor de llurs fills menors o incapacitats. En cas de contradicció, preval la voluntat
del pare o la mare que ha exercit darrerament la potestat.
|
|
| |
Article 6
En cas de concurrència, es discerneix el càrrec al tutor designat per aquell dels
pares que ha exercit darrerament la pàtria potestat, sens perjudici de la plena eficàcia
de les disposicions ordenades per l'altre per establir un sistema d'administració dels
béns que ell mateix hagi disposat, a títol gratuït, a favor del sotmès a tutela.
|
|
| |
Article 7
1. Els pares poden establir òrgans de control i vigilància de la tutela, tant
unipersonals com col·legiats, i determinar-ne l'àmbit de les competències i la forma
d'exercir-les. Les funcions conferides a aquests òrgans són complementàries de les que
corresponguin per llei al jutge, les quals en cap cas no poden substituir.
2. La persona o persones designades per al control i la vigilància de la tutela poden
excusar-se'n seguint el procediment i amb els efectes establerts en l'article 22 d'aquesta Llei.
|
|
| |
Article 8
Els pares també poden ordenar un sistema d'administració dels béns de llurs fills
menors o incapacitats que tingui l'abast temporal i objectiu, el caràcter i l'estructura
que estimin pertinents, respectant en tot cas les normes específiques de la llegítima.
|
|
| |
Article 9
El testador pot fixar als nomenats el dret a la remuneració que cregui convenient,
sempre que el patrimoni del tutelat ho permeti, i sens perjudici del dret d'aquests a
cobrar el que els correspongui per les feines pròpies de llur professió.
|
|
| |
Article 10
Qui disposa de béns a títol gratuït a favor d'un menor o incapacitat
pot ordenar-ne un sistema d'administració i nomenar la persona o les persones que hagin
d'exercir-la. Aquest nomenament no té efecte fins que hagin estat acceptats la donació,
l'herència o el llegat. Les funcions no conferides a l'administrador corresponen al
tutor. La persona o les persones designades poden excusar-se de l'administració seguint
el procediment i amb els efectes establerts en l'article 22
d'aquesta
|
|
| |
Article 11
Si no hi ha tutor nomenat pels pares, correspon al jutge la designació de tutor en
tots els casos en què, de conformitat amb la llei, sigui procedent.
|
|
| |
Article 12
Per a nomenar tutor s'ha de preferir, en primer lloc, el cònjuge que convisqui amb el
menor o incapacitat, el membre de la parella que hagi conviscut amb el pare o la mare del
menor o incapacitat i amb aquest durant un període mínim de cinc anys de manera estable
i permanent, i, a falta d'aquest, els pares, els descendents, els altres ascendents i els
germans. Sens perjudici d'això, el jutge pot, discrecionalment i en una resolució
motivada, alterar l'ordre establert o elegir una altra persona, en benefici del menor o
incapacitat.
|
|
| |
Article 13
Si el jutge ha de designar un tutor per a diversos germans, ha de procurar que el
nomenament es faci en una mateixa persona, per facilitar la convivència d'aquells.
|
|
| |
Article 14
La tutela dels menors desemparats correspon a la persona que determini la llei
corresponent. No obstant això, si hi ha una persona que es presta a assumir-la, el jutge
l'ha de nomenar si això redunda en benefici del menor.
|
|
| |
Article 15
1. El jutge pot, en constituir la tutela, establir les mesures de vigilància i control
de l'actuació del tutor que cregui pertinents en benefici del tutelat. A més, ha de
nomenar necessàriament un protutor que intervingui en l'inventari dels béns d'aquell i
tingui cura, sota la seva responsabilitat, de la censura anual dels comptes de la tutela i
d'assabentar el jutge de tots els aspectes de la gestió del tutor que li semblin
perjudicials.
2. El jutge també pot, si ho creu convenient, separar la tutela de la persona de
l'administració dels béns i fixar l'àmbit de competència exclusiva del tutor i de
l'administrador patrimonial.
|
|
| |
Article 16
El jutge també pot fixar als nomenats la retribució que estimi
pertinent, sens perjudici del dret d'aquests a cobrar el que els correspongui per les
feines pròpies de llur professió.
|
|
| |
Article 17
1. Els parents cridats a tutela i les persones i les institucions que tinguin sota llur
guarda el menor o l'incapacitat estan obligats, sota responsabilitat solidària pels danys
i perjudicis causats, a promoure la constitució de la tutela. També la pot demanar el
Ministeri Fiscal, i disposar-la el jutge, àdhuc d'ofici, en cas que s'assabentin que, en
l'àmbit de la seva jurisdicció, hi ha alguna persona que ha d'ésser sotmesa a tutela.
2. Qualsevol persona pot posar en coneixement del Ministeri Fiscal o de l'autoritat
judicial el fet determinant de la tutela.
|
|
| |
Article 18
1. La tutela és constituïda pel jutge amb audiència prèvia del tutelat, si té prou
coneixement i és major de dotze anys, dels parents més pròxims i de les persones que
cregui oportú.
2. L'autoritat judicial ha de donar possessió del càrrec al tutor nomenat.
|
|
| |
Article 19
Poden ésser tutors totes les persones que estiguin en el ple exercici de llurs drets
civils i no estiguin declarades inhàbils per la llei. També poden ésser-ho les persones
jurídiques dedicades a la protecció de menors i incapacitats que no tinguin ànim de
lucre. En aquest cas, però, cal nomenar un protutor estrany a la institució.
|
|
| |
Article 20
1. No poden ésser tutors:
1r Els qui no estan en el ple exercici de llurs drets civils.
2n Els privats o suspesos de l'exercici de la pàtria potestat, i els privats totalment
o parcialment dels drets de guarda i educació, per resolució judicial.
3r Els remoguts d'una tutela anterior.
4t Els qui estan complint una pena privativa de llibertat.
5è Els fallits i concursats no rehabilitats, llevat que la tutela no inclogui
l'administració dels béns.
6è Els condemnats per qualsevol delicte que faci suposar fonamentadament que no
desenvoluparan la tutela amb correcció.
7è Els qui, per llur conducta, puguin perjudicar la formació del menor.
8è Les persones en qui concorri impossibilitat absoluta de fet.
9è Els qui tinguin enemistat manifesta amb el menor o l'incapaç.
10è Les persones de mala conducta o sense mitjans coneguts de vida.
11è Els qui tinguin importants conflictes d'interessos amb el menor o l'incapaç,
mantinguin plet contra ell o actuacions sobre l'estat civil o sobre la titularitat dels
béns, o els qui li deguin quantitats de consideració.
2. Les prohibicions establertes en els apartats 6è i 11è d'aquest article no s'han
d'aplicar als tutors designats en les disposicions d'última voluntat dels pares, si les
causes que impliquen la prohibició eren conegudes per aquests en el moment de fer la
designació.
|
|
| |
Article 21
1. Es poden al·legar com a excuses per a no exercir la tutela les raons d'edat, la
malaltia, la falta de relació amb el tutelat, les característiques peculiars de
l'ocupació professional o qualsevol altra que faci especialment feixuga o ineficaç la
tutela.
2. Les persones jurídiques poden excusar-se si no disposen de mitjans suficients per
al desenvolupament adequat de la tutela.
|
|
| |
Article 22
1. L'excusa s'ha d'al·legar en el termini de quinze dies a comptar de la notificació
del nomenament. Si la causa és sobrevinguda, es pot al·legar en qualsevol moment.
2. Qui ha proposat l'excusa està obligat a exercir la funció mentre el jutge resol i
és responsable de l'incompliment de la seva obligació.
3. Qui s'excusa de la tutela perd el que hom li hagi deixat en consideració al
nomenament.
4. Simultàniament a l'admissió de l'excusa s'ha de procedir al nomenament d'un altre
tutor.
|
|
| |
Article 23
1. El jutge pot exigir fiança o aval al tutor o a l'administrador patrimonial abans de
prendre possessió de llur càrrec, ateses llurs relacions amb el tutelat i també la
naturalesa i la importància del patrimoni, i n'ha de determinar la modalitat i quantia.
2. El jutge també pot, en qualsevol moment i per justa causa, deixar sense efecte o
modificar en tot o en part la garantia prestada.
|
|
| |
Article 24
El tutor o l'administrador patrimonial estan obligats a fer inventari de tots els béns
del menor o de l'incapacitat, dins el termini de seixanta dies des que prenen possessió
del càrrec. Per a confeccionar-lo, ha d'ésser cridat el protutor, el qual se n'ha de
corresponsabilitzar i l'ha de signar juntament amb el tutor. El jutge pot prorrogar aquest
termini per justa causa i mitjançant resolució motivada.
|
|
| |
Article 25
1. L'inventari ha de descriure els elements que componen la situació activa i passiva
del patrimoni del tutelat, incloent-hi els béns l'administració dels quals hagi estat
encomanada a un administrador especial. Si aquest ha format un inventari especial dels
dits béns, ha de remetre'n una còpia al tutor, el qual l'ha d'unir a l'inventari
general.
2. El tutor i l'administrador patrimonial, si escau, que no incloguin en l'inventari
els deutes que tingui contra el tutelat han d'ésser remoguts del seu càrrec. Si
l'omissió es refereix a un crèdit, aquest s'ha de considerar renunciat.
3. En la formalització de l'inventari, el tutelat hi ha d'ésser present, si té prou
coneixement i ha complert l'edat de dotze anys.
4. L'inventari s'ha de formar judicialment, amb intervenció del Ministeri Fiscal i
citació de les persones que el jutge estimi convenients.
|
|
| |
Article 26
1. En presentar l'inventari al jutge, el tutor i l'administrador patrimonial, si escau,
han d'adjuntar-hi una proposta inicial d'administració que inclogui la inversió
previsible del capital dinerari i el dipòsit de diners, valors mobiliaris, documents
existents en el moment de constituir-se la tutela, objectes preciosos, joies i obres
d'art. Tot això, sens perjudici de canvis posteriors sotmesos a les autoritzacions
oportunes, si s'escau.
2. Així mateix, en el dit acte el tutor ha de presentar una previsió de despeses
ordinàries per al manteniment i l'educació, si escau, del tutelat.
|
|
| |
Article 27
1. Un cop confeccionat l'inventari i acompanyat dels documents i les escriptures
justificatius, el tutor i l'administrador judicial, si escau, l'han de presentar al jutge
de la tutela perquè l'aprovi i n'ha de lliurar una còpia al tutelat.
2. En cas que hi hagi un negoci o una empresa, s'han de presentar, a més, els llibres
i les justificacions que determini la legislació mercantil vigent.
|
|
| |
Article 28
El jutge, en qualsevol moment de la tutela, pot disposar les mesures que estimi
necessàries per al control de la gestió patrimonial, les quals han d'ésser a càrrec
del patrimoni del tutelat.
|
|
| |
Article 29
El tutor pot ésser remogut del seu càrrec, d'ofici o a sol·licitud del Ministeri
Fiscal, del tutelat o d'una persona interessada, per causa sobrevinguda d'inhabilitació,
per incompliment dels deures inherents al seu càrrec o per ineptitud en el seu exercici.
|
|
| |
Article 30
En qualsevol cas, abans de decretar la remoció del càrrec, el jutge ha de citar i
escoltar, si compareix, el sotmès a causa de remoció i pot decretar la suspensió
cautelar de l'exercici de funcions i nomenar un defensor judicial. La resolució judicial
que acorda la remoció ha de disposar un nou nomenament de tutor o tutors.
|
|
| |
Article 31
El jutge, ateses les circumstàncies, pot acordar que els remoguts de la
tutela perdin, totalment o parcialment, el que hom els hagués deixat en consideració al
nomenament.
|
|
| |
Article 32
L'exercici de les funcions tutelars correspon al tutor. Nogensmenys, en el supòsit
dels menors en situació de desemparament, l'entitat pública que legalment tingui
encomanada la protecció de menors ha d'exercir les funcions tutelars sobre el menor fins
que no es procedeixi a la constitució de la tutela o el menor sigui adoptat.
|
|
| |
Article 33
La tutela ha d'ésser exercida per un sol tutor. Hi pot haver una pluralitat de tutors
en els casos següents:
a) Quan siguin nomenats el pare i la mare de qui està sotmès.
b) Quan els pares hagin designat més d'una persona.
c) Quan la tutela correspongui a una persona casada o que convisqui maritalment amb una
altra i es cregui convenientment que el cònjuge o la parella també l'exerceixi, tret que
els pares el n'haguessin exclòs expressament.
d) Quan s'hagi nomenat un administrador patrimonial, a més del tutor.
|
|
| |
Article 35
Si els pares han nomenat més d'una persona, la tutela s'exerceix d'acord amb el que
hagin disposat. Si no s'especifica la forma d'actuació, s'entén que han d'actuar
conjuntament. En el supòsit previst en l'article 33.c), la tutela s'ha d'exercir
conjuntament.
|
|
| |
Article 36
Si els pares o el jutge, atesa la importància del patrimoni del tutelat, han nomenat
un administrador patrimonial, el tutor ha d'exercir només el contingut personal de la
tutela i l'administrador el contingut patrimonial. Les decisions que concerneixin tots dos
continguts s'han de prendre conjuntament.
|
|
| |
Article 37
En cas de desacord entre els tutors amb facultats atribuïdes conjuntament, el jutge,
amb audiència prèvia d'aquests i del tutelat, si és el cas, resol sense recurs
ulterior, llevat que hi hagi més de dos tutors, en el qual cas ha de valer l'acord de la
majoria.
|
|
| |
Article 38
1. Si entre els tutors amb facultats atribuïdes conjuntament hi ha incompatibilitat o
oposició d'interessos amb algun dels tutors, no cal el nomenament de defensor judicial, i
correspon a l'altre o als altres la representació legal del tutelat. Si l'oposició és
amb l'administrador patrimonial, cal, en tot cas, el nomenament d'un defensor judicial.
2. En cas que per qualsevol causa cessi algun dels tutors, la tutela subsisteix amb els
restants, llevat que en fer el nomenament es disposi altrament de manera expressa.
|
|
| |
Article 39
El tutor que administra els béns del menor i l'administrador patrimonial estan
obligats a rendir comptes de llur gestió, anualment, al protutor.
|
|
| |
Article 40
El tutor o protutor, si n'hi ha, han de presentar els comptes anuals al jutge
encarregat del Registre Civil on consta inscrita la tutela, amb finalitats de dipòsit i
han de lliurar-ne una còpia al tutelat. El protutor ho ha de trametre en el termini de
trenta dies a comptar del moment que li hagin estat lliurats i pot fer-hi les observacions
oportunes i sol·licitar del jutge de la tutela les mesures que cregui convenients.
|
|
| |
Article 41
La rendició anual de comptes ha de consistir en un estat detallat de despeses i
ingressos, una relació de béns mobles i immobles, els crèdits i els dèbits i els
moviments del patrimoni en relació amb l'inventari inicial, acompanyat dels justificants
corresponents.
|
|
| |
Article 42
1. El tutor, l'administrador patrimonial i el protutor han d'exercir les respectives
funcions amb la diligència deguda i seran responsables davant de llur pupil, per acció o
omissió, de llurs propis actes, en relació amb les respectives tasques de gestió i
vigilància de la tutela.
2. L'acció per reclamar la responsabilitat prescriu al cap de tres anys a partir de
l'extinció de la tutela.
|
|
| |
Article 43
1. La tutela s'extingeix per:
a) La majoria d'edat, l'emancipació o el benefici de la majoria d'edat del tutelat,
llevat que amb anterioritat hagués estat incapacitat judicialment.
b) El matrimoni del tutelat.
c) L'adopció del tutelat.
d) La modificació de la sentència d'incapacitat o la desaparició de la causa
d'incapacitat que substitueixi la tutela per la curatela o si es dicta resolució judicial
que extingeixi aquella.
e) La mort o la declaració d'absència o defunció del tutelat.
2. En cas d'extinció, el tutelat o qualsevol persona que hi tingui interès han
d'assabentar-ne el jutge de la tutela i s'ha de procedir segons el que hi ha regulat quant
al rendiment final de comptes.
|
|
| |
Article 44
1. En acabar l'exercici del càrrec de tutor, aquest o els seus hereus han de retre
comptes al pupil i al jutge de la tutela de la seva gestió total en el termini de tres
mesos, prorrogables judicialment per justa causa, des de la cessació de la tutela.
2. Les despeses necessàries de la rendició de comptes són a càrrec de qui va estar
sotmès a tutela.
3. La dita rendició és preceptiva per al tutor i pot ésser requerida per qui està
sotmès a tutela i els seus hereus. L'acció de reclamació prescriu al cap de tres anys.
|
|
| |
Article 45
1. La rendició final ha d'incloure l'inventari inicial i els comptes anuals i ha
d'expressar l'estat actual del patrimoni. El jutge de la tutela, amb audiència prèvia
del tutelat i del tutor, el protutor i, si escau, de l'administrador patrimonial o del
defensor judicial, o dels hereus respectius si és el cas, hi ha de donar o no
l'aprovació, per a la qual cosa es pot valer del dictamen d'especialistes.
2. L'aprovació, si s'escau, no impedeix l'exercici de les accions que recíprocament
puguin assistir el tutor i el tutelat, o llurs successors per raó de la tutela.
|
|
| |
Article 46
1. El saldo resultant, a favor del pupil o del tutor, produeix interessos legals des de
la data de l'aprovació.
2. Si el saldo resultant és a favor del tutor produeix l'interès legal des que el
sotmès és requerit de pagament, un cop fet lliurament dels seus béns. Si és en contra
del tutor, produeix l'interès des del moment de l'aprovació del compte.
|
|
| |
Article 47
En cas que no s'esdevingui l'aprovació judicial dels comptes, el jutge
pot demanar al tutor cessant o als seus hereus les garanties que cregui convenients i
l'aportació dels justificants necessaris i pot, d'ofici, instar les accions legals i les
mesures oportunes.
|
|
|
