Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Decret 2/1997
Llei 12/2007
Llei 12/2007
Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Decret 2/1997

Anterior Amunt Següent

Decret 2/1997, de 7 de gener, pel qual s'aprova el Reglament de protecció dels menors desemparats i de l'adopció

(DOGC núm. 2307, de 13-01-1997)

viñeta ´Títol I. Normes Generals Art. 1 a 25  
viñeta Títol II. Classificació dels centres d'atenció a la infància Art. 26 a 50  

[Modificat pel Decret 127/1997, de 27 de maig, pel qual es modifica parcialment el Decret 2/1997, de 7 de gener, d'aprovació del Reglament de protecció dels menors desemparats i de l'adopció (DOGC núm. 2402, de 30-05-1997) i el Decret 62/2001, de 20 de febrer, de modificació parcial del Decret 2/1997, de 7 de gener, pel qual s'aprova el Reglament de protecció dels menors desemparats i de l'adopció (DOGC núm. 3337, de 28-02-2001, p. 2828)].

Departament de Justícia

El present Decret es dicta en desenvolupament de la Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l'adopció. Aquesta Llei va respondre, bàsicament, a la necessitat de proporcionar una protecció al menor, especialment quan es troba en una situació de desemparament. Fins aleshores, la protecció dels menors desemparats estava regulada per la Llei 11/1985, de 13 de juny, de protecció de menors. La Llei 37/1991 deroga expressament el títol VI de l'esmentada Llei 11/1985, relatiu a la tutela de menors per defecte o per inadequat exercici de la pàtria potestat o del dret de guarda i educació.

Posteriorment, la Llei 8/1995, de 27 de juliol, d'atenció i protecció dels infants i els adolescents i de modificació de la Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l'adopció, va suposar no només la modificacióde determinats articles de la Llei 37/1991, sino l'addició de nous. En aquest sentit, s'estableix la possibilitat que pugui ésser adoptat el menor que estigui sotmès a la mesura d'acolliment simple dels qui el pretenen adoptar, quan no sigui previsible el retorn d'aquell a la seva família, i no només el que es trobi en situació d'acolliment preadoptiu. També, l'esmentada Llei 8/1995 incorpora al capítol II de la Llei 37/1991, mitjançant la seva disposició addicional setena, apartat 5, una secció cinquena amb el títol "Adopció internacional".

Finalment, l'Acord de 21 de setembre de 1995 del Ple del Parlament de Catalunya va establir la redacció harmònica de la Llei d'atenció i protecció dels infants i els adolescents i va modificar la Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l'adopció.

La Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l'adopció, a la seva disposició final primera, faculta el Govern de la Generalitat i els consellers competents per raó de la matèria, en el que correspongui per a dictar les disposicions reglamentàries per al desenvolupament d'aquesta Llei.

D'altra banda, determinats articles de la Llei contenen manaments específics de desenvolupament reglamentari, alguns dels quals ja es van materialitzar en el Decret 337/1995, de 28 de desembre, sobre l'acreditació i el funcionament de les institucions col·laboradores d'integració familiar i de les entitats col·laboradores d'adopció internacional, i en el Decret 313/1996, de 17 de setembre, pel qual es determina la capacitat sancionadora en l'àmbit d'atenció i protecció de la infància i l'adolescència.

Amb el present Reglament, per tant, es compleixen els manaments de la Llei 37/1991 amb l'exercici de les facultats atorgades per la disposició final primera.

Pel que fa a l'aspecte estructural d'aquest Reglament, hem de dir que l'integren quatre títols. El primer d'aquests, dividit en quatre capítols, comença amb unes disposicions comunes i passa, a continuació, a establir el procediment per a l'assumpció de funcions tutelars, l'exercici de la tutela i la guarda administrativa.

El segon títol, ordenat en tres capítols, estableix una acurada classificació dels centres d'atenció a la infància, entre centres d'acolliment i centres residencials d'acció educativa, els quals poden ser propis o col·laboradors.

Aquest títol té el marc normatiu donat pel Decret legislatiu 17/1994, de 16 de novembre, pel qual es va aprovar la refosa de les lleis 12/1983, de 14 de juliol, 26/1985, de 27 de desembre, i 4/1994, de 20 d'abril, en matèria d'assistència i serveis socials, i del Decret 284/1996, de 23 de juliol, de regulació del sistema català de serveis socials.

Un tercer títol, anomenat de forma genèrica "Del procediment de l'acolliment familiar¨ inclou en primer lloc l'acolliment simple en família i el procés de selecció de la persona o família, així com el Registre de Famílies per a l'Acolliment Simple. Després preveu l'acolliment preadoptiu i el procés de selecció de la persona o família per a l'esmentat acolliment i per a l'adopció i el Registre de Famílies per a l'Acolliment Preadoptiu i per a l'Adopció. Un tercer capítol d'aquest tercer títol són disposicions comunes a l'acolliment simple en família i a l'acolliment preadoptiu.

El quart i últim títol del present Reglament està dedicat a l'adopció internacional que, com ja hem dit abans, va ser incorporada a la Llei 37/1991, mitjançant un article 31 bis, previst a la Llei 8/1995.

Per tant, a proposta de la consellera de Justícia, consultada la sectorial d'infància del Consell General de serveis Socials, d'acord amb el dictamen preceptiu emès per la Comissió Jurídica Assessora i d'acord amb el Govern de la Generalitat,

Decreto:

Article únic
S'aprova el Reglament de protecció dels menors desemparats i de l'adopció.

Disposició final
Aquest Decret entrar en vigor als vint dies de la seva completa publicació al DOGC.

Barcelona, 7 de gener de 1997

Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya

Núria de Gispert i Català
Consellera de Justícia

REGLAMENT
de protecció dels menors desemparats i de l'adopció

 

Títol I

Normes generals

Capítol I

Disposicions comunes

 

Article 1

La Direcció General d'Atenció a la Infància té atribuides, dins l'àmbit territorial de Catalunya, l'exercici de les competències sobre protecció dels menors desemparats i sobre l'adopció que atorga la Llei 37/1991, de 30 de desembre.

 

Article 2

-1 La Direcció General d'Atenció a la Infància exerceix les funcions tutelars dels menors en situació de desemparament i la guarda dels menors en els termes establerts en la legislació civil catalana.
- 2 La representació dels menors desemparats és exercida per la Direcció General d'Atenció a la Infància, mitjançant el subdirector general d'Atenció a la Infància dins l'àmbit territorial de Barcelona, i els caps d'Atenció a la Infància en els àmbits territorials de Girona, Lleida i Tarragona.

 

Article 3

La competència territorial, als efectes de l'assistència i protecció de la infància i adolescència, vindrà determinada pel lloc de residència dels pares, o del pare o de la mare que tingui la guarda del menor, o pel lloc de residència dels representants legals o guardadors del menor. Quan la competència territorial no es pugui determinar d'acord amb allò que estableix el paràgraf anterior, aquesta vindrà determinada inicialment pel lloc on es trobi el menor, sense perjudici del seu reintegrament ulterior al lloc de residència dels familiars que puguin fer-se 'n càrrec o a l'organisme de protecció competent del lloc on el menor tingui establertes les seves relacions familiars i socials.

 

Article 4

Al menor estranger que es trobi a Catalunya en situació de desemparament, se li aplicarà la legislació civil catalana sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l'adopció, i la Direcció General d'Atenció a la Infància acordarà les mesures de protecció adients en interès del menor. Es tindran en compte, si escau, les disposicions en relació als menors estrangers contingudes a la Llei orgànica 7/1985, d'1 de juliol, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i en les normes reglamentàries que la desenvolupen.
En els casos d'adopció de menors originaris de l'estranger, en els supòsits del paràgraf anterior, s'aplicaran, quan sigui possible, les disposicions generals de l'article 31 bis sobre adopció internacional de la Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció de menors vigent a Catalunya.

 

Article 5

La Direcció General d'Atenció a la Infància adoptarà les mesures més adients per assolir la protecció efectiva dels menors desemparats, comptant amb l'ajut i col·laboració de les entitats públiques i de les privades, relacionades amb infància i adolescència, degudament autoritzades. La Direcció General d'Atenció a la Infància coordinarà les actuacions pertinents a efecte d'assolir l'eficiència i eficàcia necessàries.

 

Article 6

Qualsevol persona, especialment els professionals de la sanitat i els serveis socials, que tinguin coneixement d'una situació de desemparament o en què es prevegi raonablement la situació de desemparament d'un futur nadó, ho ha de comunicar de forma immediata a la Direcció General d' Atenció a la Infància, a fi d'efectuar la coordinació oportuna amb la xarxa sanitària i de serveis socials, si escau, i poder adoptar les mesures procedents per fer efectiva la seva protecció.

 

Article 7

La Direcció General d'Atenció a la Infància promourà les actuacions legals necessàries en defensa dels drets i dels interessos dels menors, respecte dels quals tingui assumides funcions tutelars.

 


Capítol II

Procediment per a l'assumpció de funcions tutelars

 

Article 8

Quan la Direcció General d'Atenció a la Infància tingui coneixement de la situació de desemparament en què es trobi o pugui trobar-se un menor, s'incoarà l'expedient oportú, d'acord amb el que es disposa en els articles següents.

 

Article 9

-1 Els equips tècnics competents valoraran raonadament l'existència de factors de risc social que justifiquin l'apreciació de la situació de desemparament i, si escau, proposaran aquesta declaració.
-2 Es considerarà que hi ha factors d'alt risc social quan en relació al menor concorrin indicis dels supòsits següents, per part dels seus pares, tutors o guardadors:
a) Que el menor sigui abandonat per part de les persones a les quals per llei correspon exercir les funcions de guarda.
b) Que s'hagi produït negligència en el compliment de les obligacions alimentàries, d'higiene, salut o educatives del menor.
c) Que els pares, tutors o guardadors o les persones que convisquin o estiguin relacionades directament amb el menor pateixin una malaltia mental que repercuteixi negativament sobre ell.
d) Que els pares, tutors o guardadors o les persones que convisquin o estiguin relacionades directament amb el menor siguin drogodependents i repercuteixi negativament sobre ell.
e) Que s'hagi subministrat al menor substàncies psicotròpiques sense causa mèdica justificada o de qualsevol altra substància tòxica.
f) Que s'hagi infligit al menor maltractaments físics o psíquics, abusos sexuals, explotació o altres de naturalesa anàloga.
g) Que no hi hagin vincles afectius o aquests tinguin moltes mancances, per incompliment dels deures de protecció establerts per la llei per a la guarda dels menors per part dels pares, tutors o guardadors.
h) Que s'indueixi el menor a la mendicitat, a la delinqüència o la prostitució.
i) Que es doni qualsevol desatenció o imprudència que atempti contra la integritat física i psíquica del menor.
j) Que es doni una desescolarització reiterada o continuada.
k) Quan s'apreciï objectivament altres factors que impossibilitin el desenvolupament integral del menor.

 

Article 10

Per apreciar la procedència de la declaració de la situació de desemparament se sol·licitaran els informes socials, mèdics, psicològics, pedagògics o policials, si escau, i també de les possibilitats d'atenció en la pròpia família o família extensa o, si escau, aliena.
L'òrgan competent per declarar mitjançant resolució el desemparament és la directora general d'Atenció a la Infància.
Quan el desemparament faci necessària la separació del menor del seu nucli familiar, caldrà indicació del pla de millora a seguir per afavorir el seu retorn a la família, sempre que sigui possible. Els mateixos informes es podran sol·licitar per tal d'apreciar qualsevol canvi de mesura.

 

Article 11

Els equips tècnics, en la seva intervenció durant el procés d'estudi i avaluació, han d'escoltar el menor de més de dotze anys i els qui tinguin la pàtria potestat o guarda del menor, sempre que sigui possible.
També han d'escoltar el menor de menys de dotze anys si té prou coneixement.
Els equips tècnics podran sol·licitar informació a altres persones que puguin aportar dades sobre la situació del menor i de la seva família o guardadors.
D'altra banda, completaran, quan sigui possible, les dades personals i documentació relativa al menor i la seva família rellevants per a l'expedient, i tota la informació i certificats que els aportin els interessats.
Totes aquestes dades i documents s'aportaran a l'expedient administratiu del menor.

 

Article 12

Els pares o guardadors del menor podran comparèixer davant els equips tècnics i aportar informes per a un major coneixement sobre els fets i circumstàncies rellevants per a l'expedient.
En aquests casos es faran constar documentalment les manifestacions dels pares o guardadors. Els informes o documents aportats s'hauran d'unir, així mateix, a l'expedient.

 

Article 13

Per proposar la mesura de protecció adequada per a l'atenció i desenvolupament integral del menor, s'analitzarà i estudiarà la seva situació de risc i la realitat personal, social i familiar. L'anàlisi es portarà a terme en el propi medi natural del menor, o bé als centres d'acolliment o a les famílies acollidores. L'anàlisi de la situació de risc comportarà l'avaluació raonada de l'estat físic, psicològic, afectiu, educatiu i socio familiar del menor.

 

Article 14

Els equips tècnics prioritzaran la mesura de protecció d'atenció en la pròpia família quan es prevegi que la situació de desemparament pot ser modificable mitjançant l'acció de les intervencions tècniques adients.

 

Article 15

En la proposta tècnica de mesura de protecció s'especificarà raonadament i de forma clara i concisa:
a) El pla de millora.
b) L'abast de la mesura, amb previsió de la seva durada i de la forma en què s'ha d'exercir.
c) Quins seran els objectius concrets a assolir, pels quals es proposa la mesura.

 

Article 16

Un cop complementada la informació necessària a què es refereixen els articles anteriors, els equips tècnics han d’elaborar de forma raonada la proposta tècnica que, amb validació prèvia de les unitats que correspongui de la Direcció General d’Atenció al Menor, ha de ser elevada a la directora general d’Atenció al Menor, que ha de dictar la resolució corresponent. Quan la proposta consisteixi en l’adopció d’alguna mesura que comporti la separació del menor del seu nucli familiar, serà preceptiu l’informe previ del Comitè Tècnic d’Avaluació de Declaracions de Desemparament. També és preceptiu aquest informe en les propostes de canvis de mesura que comportin la dita separació i en les revisions que la mantinguin.

[Article redactat conforme a l'article 1 del Decret 62/2001, de 20 de febrer, de modificació parcial del Decret 2/1997, de 7 de gener, pel qual s'aprova el Reglament de protecció dels menors desemparats i de l'adopció (DOGC núm. 3337, de 28-02-2001, p. 2828)].

 


Capítol III
De l'exercici de la tutela

 

Article 17

La Direcció General d'Atenció a la Infància exercirà les funcions tutelars, mitjançant els òrgans esmentats en el capítol I, en les condicions específiques previstes a la LLei 39/1991, de 30 de desembre, de la tutela i institucions tutelars.

 

Article 18

Les mesures de protecció adoptades podran ser revisades i modificades en qualsevol moment, en funció de la seva evolució.

 

Article 19

Quan el menor tutelat disposi de béns propis, la Direcció General d'Atenció a la Infància actuarà de conformitat amb les disposicions de la Llei 39/1991, de 30 de desembre, de la tutela i institucions tutelars. En cas necessari, quan les circumstàncies ho aconsellin, es podrà promoure el nomenament judicial d'administrador patrimonial.

 


Capítol IV
De la guarda administrativa

Secció I
Procediment per a la constitució de la guarda

 

Article 20

En els casos previstos en l'article 9 de la Llei 37/1991, de 30 de desembre, de protecció dels menors desemparats i l'adopció, els pares o guardadors d'un menor podran sol·licitar a la Direcció General d'Atenció a la Infància que assumeixi la guarda temporal.
Aquesta sol·licitud, la podran formular també davant els serveis socials d'atenció primària, que l'hauran de canalitzar mitjançant els serveis socials especialitzats d'atenció a la infància i adolescència del territori on resideixi la família, o directament a aquests darrers.

 

Article 21

Un cop formulada la sol·licitud s'iniciarà l'expedient corresponent, on constarà la informació acreditativa de les circumstàncies de força major concurrents, el pla de millora a seguir per afavorir el retorn del menor a la seva família, i que s'ha escoltat el menor de més de 12 anys i el menor de menys de 12 anys si té prou coneixement. Els serveis tècnics corresponents valoraran la sol·licitud i documentació que consta a l'expedient, i s'elevarà la proposta de mesura que, amb validació prèvia del servei corresponent i amb l'assessorament dels serveis jurídics, serà resolta per la directora general d'Atenció a la Infància, i que designaren la mateixa resolució el recurs familiar o residencial pertinent, i acordarà la constitució de la guarda.

 

Article 22

Quan la sol·licitud s'hagi formulat davant els serveis socials especialitzats d'atenció a la infància i adolescència, l'hauran de valorar, amb les formalitats i requisits previstos a l'article anterior, i l'hauran de trametre amb l'informe proposta corresponent a la Direcció General d'Atenció a la Infància, la qual resoldrà de conformitat amb el que es disposa a l'article precedent.

 


Secció II
De l'exercici de la guarda

 

Article 23

La Direcció General d'Atenció a la Infància, mentre tingui la guarda temporal d'un menor, disposarà que sigui atès mitjançant el seu acolliment simple en família o acolliment simple en institució.

 

Article 24

El director del centre residencial o les persones que acullin el menor n'exerciran la guarda, sota la vigilància de la Direcció General d'Atenció a la Infància, a la qual hauran de facilitar informació periòdica, com a mínim semestralment, sobre la situació i atenció al menor, sense perjudici del seguiment que efectuïn els serveis corresponents.

 

Article 25

La guarda temporal del menor cessarà a sol·licitud dels pares, el tutor o els guardadors, quan estiguin en situació adequada per fer-se'n responsables.

 


Títol II

Classificació dels centres d'atenció a la infància

Capítol I

Normes generals

 

Article 26

L'acolliment en centres d'atenció a la infància s'acordarà en els casos establerts per la Llei 37/1991, de 30 de desembre, de protecció dels menors desemparats i de l'adopció.

 

Article 27

L'acolliment en centres d'atenció a la infància es farà en centres de règim obert, on les úniques limitacions d'entrada i sortida dels menors acollits estaran marcades per les seves necessitats educatives i de protecció, d'acord amb les normes generals de funcionament.

 

Article 28

Les normes generals de funcionament de cada centre estaran recollides en el seu Reglament de règim interior, que haurà de ser aprovat pel titular de la Direcció General d'Atenció a la Infància.

 

Article 29

Els centres d'atenció a la infància es classifiquen en centres d'acolliment i centres residencials d'acció educativa, els quals poden ser propis o col·laboradors.

 

Article 30

Son centres propis aquells la direcció i gestió dels quals correspon a la Direcció General d'Atenció a la Infància.

Son centres col·laboradors els que pertanyen a altres entitats públiques o privades, sense afany de lucre, amb qui la Direcció General d'Atenció a la Infància, mitjançant conveni, hagi establert acords de col·laboració.

 

Article 31

Els centres d'atenció a la infància comptaran amb un projecte educatiu elaborat d'acord amb el projecte marca provat per la Direcció General d'Atenció a la Infància, basat en els principis de la Llei 37/1991, de 30 de desembre, de protecció dels menors desemparats i de l'adopció i que haurà d'estar validat per aquella.

 

Article 32

Els centres d'atenció a la infància hauran d'estar inscrits en la Secció de serveis i establiments d'atenció a la infància i a l'adolescència del Registre d'Entitats, Serveis i Establiments Socials.

 

Article 33

La guarda del menor es confiar al director del centre, mitjançant la resolució administrativa corresponent, per la qual s'adopta la mesura de protecció.

 

Article 34

Els centres comptaran amb personal educatiu suficient, format per educadors socials d'ambdós sexes, que haurà de tenir la capacitat professional adequada, segons les disposicions d'aquest Reglament.

 


Capítol II

Dels centres d'acolliment

 

Article 35

Els centres d'acolliment son serveis residencials d'estada limitada que tenen per objecte:
a) Donar resposta immediata i transitòria d'acollida a qualsevol menor que estigui en situació d'alt risc i ha d'ésser separat del seu nucli familiar, i exercir la funció substitutòria temporal de la família.
b) Fer l'observació i el diagnòstic de la situació dels menors atesos i les seves famílies per tal d'elaborar la proposta de mesura corresponent.

 

Article 36

Aquests centres han de disposar:
a) D'un equip educatiu format per educadors socials que realitzen l'atenció directa. Cada menor comptarà amb un educador com a figura referencial al llarg de la seva estada al centre d'acollida que serà el seu educador tutor. Aquest serà el responsable del pla de treball individualitzat de l'infant, i haurà de recollir, integrar i aportar l'observació pròpia i la de la resta de l'equip educatiu a l'equip tècnic interdisciplinar.
b) D'un equip tècnic interdisciplinar format per: assistent social o diplomat de treball social, psicòleg, pedagog, metge i l'educador tutor. Aquest equip té la funció de recollir tota la informació del cas, examinar, explorar i valorar les circumstàncies, situació i necessitats dels nens per a emetre un informe diagnòstic interdisciplinar que possibiliti l'elaboració de la proposta de mesura més adequada. L'exploració diagnòstica unidisciplinar de cada professional i l'observació de l'educador tutor s'ha de globalitzar i integrar en el treball interdisciplinar.

 

Article 37

Els centres d'acolliment podran classificar-se, en funció de les franges d'edat dels nens que s'atenen, de la manera següent :
a) Centres d'acolliment d'adolescents: de 12 a 18 anys, amb la possibilitat de flexibilitzar les franges d'edat en els casos de grups de germans. Ateses les característiques d'aquest període evolutiu i d'aquests centres, no sempre seran mixtes.
b) Centres d'acolliment de nens petits: de 0 a 12 anys, amb flexibilitat en casos de grups de germans. Ateses les característiques específiques de la primera infància, s'han d'establir diferents mòduls per nivells d'edat.
c) Centres d'acolliment verticals: son aquells que acullen menors de franges d'edat diverses.

 

Article 38

L'estada en aquests centres estar limitada en el temps a la durada de la realització de l'anàlisi de la situació de risc del menor, de l'estudi diagnòstic i de l'elaboració de la proposta de mesura de protecció.

 


Capítol III

Dels centres residencials d'acció educativa

 

Article 39

Els centres residencials d'acció educativa son aquelles institucions on resideixen temporalment els menors als quals s'aplica la mesura d'acolliment simple en institució, d'acord amb la proposta de mesura que consti en l'informe previ dels equips tècnics competents.

 

Article 40

Aquests centres seran preferentment mixtos, i les plantilles d'educadors estaran formades per professionals d'ambdós sexes.

 

Article 41

L'organització dels Centres es durà a terme de manera que reprodueixi al màxim possible les condicions de vida d'una família que permeti al menor un creixement harmònic i estable. Els grups de convivència seran reduïts i cada menor tindrà un educador tutor de referència.

 

Article 42

Els centres residencials d'acció educativa, en un termini no superior a quaranta-cinc dies comptadors a partir de l'ingrés d'un menor en el centre, faran el projecte educatiu individualitzat del menor, on figuraran els objectius educatius que es pretenen assolir amb aquell menor, d'acord amb el seu estudi diagnòstic i les estratègies d'intervenció que caldrà utilitzar. Les anteriors actuacions seran degudament coordinades amb les que efectuïn des d'altres equips professionals amb la família del menor.
El projecte educatiu individualitzat haurà de preveure els sistemes d'avaluació de l'acció educativa i de l'evolució del menor, de manera que es puguin revisar els objectius proposats en funció de la seva evolució.

 

Article 43

Els centres residencials d'acció educativa podran classificar-se, en funció de les franges d'edat ateses, de la següent manera:
a) Centres per a menors de primera infància: menors de 0 a 3 anys.
b) Centres per a infants i preadolescents: menors d'entre 4 i 12 anys.
c) Centres per a adolescents: menors d'entre 13 i 16 anys.
d) Centres per a joves de 16 a 18 anys.
e) Centres verticals. Són aquells centres que acullen menors de franges d'edat molt diverses, en atenció especialment a la problemàtica que presenten els acolliments institucionals de grups de germans.
f) Pisos assistits.
g) Llars funcionals.

 

Article 44

Els centres per a joves d'entre 16 i 18 anys podran utilitzar altres recursos assistencials més autònoms, on es pugui preparar amb més intensitat el programa de desinternament i autonomia del menor per al seu pròxim desinternament.

 

Article 45

Els pisos assistits son habitatges que ofereixen un servei de caràcter assistencial i educatiu per a joves d'entre 16 i 18 anys, per als quals es considera necessari iniciar un procés de desinternament gradual per assolir la majoria d'edat amb la capacitat suficient per obtenir la integració social.

 

Article 46

Aquests pisos assistits comptaran amb personal qualificat format per educadors socials, que podran tenir el suport extern d'altres educadors i, si cal, el d'altres professionals especialitzats.

 

Article 47

Es podran crear, promoure o concertar centres residencials d'acció educativa específics destinats a atendre infants, que no puguin ser adequadament integrats en els altres centres perquè requereixin uns tractaments i unes atencions molt especialitzades.

 

Article 48

Les llars funcionals son serveis consistents en acolliments simples d'infants o adolescents amb un màxim de vuit menors.

Aquest nombre es podrà superar en el cas de grups de germans.

 

Article 49

Les llars funcionals seran regides per una persona o família acollidora degudament validada i comptaran a més amb el suport d'un educador social.

 

Article 50

Es podran utilitzar centres residencials d'acció educativa amb sistemes d'educació intensiva per a menors de 12 a 18 anys que requereixin d'aquests mètodes educatius per avançar en el seu procés educatiu.

 
següent

 


Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda