Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llei de l'habitatge

Anterior Amunt

anterior

 

TÍTOL QUART

Foment públic de l'habitatge  

CAPÍTOL I

Principis generals

 

Article 37

Mesures de foment

—1 La Generalitat, els ens locals i les altres entitats públiques competents han d'establir mesures de foment per facilitar als ciutadans l'exercici del dret constitucional a gaudir d'un habitatge digne i adequat i, en particular:

a) Facilitar l'accés a l'habitatge de les persones o els grups en situació d'específica dificultat.

b) Millorar la qualitat dels habitatges i de llur entorn.

c) Adequar el cost dels habitatges a la capacitat de renda de les unitats familiars.

—2 Son mesures de foment per a la consecució de les finalitats enunciades en l'apartat 1:

a) La promoció pública de sol urbanitzat per a usos residencials.

b) La promoció pública d'habitatges.

c) L'atorgament de beneficis i ajuts econòmics per a la urbanització, la construcció, l'adquisició i l'ús, la rehabilitació i les adaptacions especials d'habitatges.

 

Article 38

Consell Assessor de l'Habitatge de Catalunya

El Consell Assessor de l'Habitatge de Catalunya és l'organisme de caràcter consultiu i assessor de la Generalitat de Catalunya en matèria d'habitatge, adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, al qual correspon:

a) Informar sobre el plans d'habitatge elaborats per la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge.

b) Fer propostes i suggeriments sobre qualsevol assumpte en matèria d'habitatge.

c) Elaborar els informes i els dictàmens que li sol.liciti el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques.

d) Qualsevol altra funció que li sigui atribuïda per la legislació vigent en matèria d'habitatge.

 

Article 39

Composició

1. La composició del Consell Assessor de l’Habitatge de Catalunya ha d’ésser determinada pel Govern.

2. En el Consell Assessor de l’Habitatge de Catalunya hi ha d’haver representants, a més de l’Administració de la Generalitat i de l’Administració local, els consumidors i usuaris, els joves, els agents socials de caràcter sindical, les entitats veïnals, els col·lectius professionals i empresarials vinculats amb el sector de la construcció i de la promoció d’habitatges i els que intervenen en el tràfic immobiliari, i les entitats integrades per propietaris de finques urbanes subjectes a la tutela administrativa de la Generalitat.

3. El president del Consell Assessor de l’Habitatge de Catalunya és el conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques.

[Redacció conforme a l'article 60 de la Llei 21/2001, de 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives (DOGC núm.3543A de 31-12-2001 Correcció d'errades al DOGC núm. 3556, de  18-01-2001)]

 

 

Article 40

Periodicitat de les reunions

El Consell Assessor de l'Habitatge de Catalunya es reuneix ordinàriament com a mínim dos cops l'any, i amb caràcter extraordinari quan ho determini el seu President per decisió pròpia o a petició d'un terç dels membres del Consell.  

 

 

CAPÍTOL II

De la promoció pública de sòl

 

Article 41

Objecte

—1 La promoció pública de sòl residencial té per objecte l'adquisició i la preparació del sòl per a la ulterior promoció pública d'habitatges o bé per a oferir-lo al mercat immobiliari com a base per a la construcció d'habitatges per promotors privats, amb repercussions no especulatives per a llurs ulteriors adquirents, d'acord amb les determinacions que siguin establertes per reglament per tal de garantir l'equilibri dels preus del mercat de l'habitatge i de fomentar l'accés a l'habitatge sobretot de les unitats familiars amb rendes mitjanes i baixes.

—2 El sòl també pot ésser transmès a d'altres entitats públiques competents, a títol onerós o gratuït, en funció de les finalitats que hom pretengui assolir.

 

Article 42

Promoció de sòl de la Generalitat

La promoció pública de sòl residencial per part de la Generalitat de Catalunya es fa per mitjà de l'Institut Català del Sòl, bé directament, bé mitjançant els convenis o les fórmules associatives previstes a la Llei de creació, comptant amb la col.laboració de l'ajuntament corresponent.  

 

 

CAPÍTOL III

De la promoció pública d'habitatges

 

Article 43

Objecte

La promoció pública d'habitatges és la promoció que porten a terme sense ànim de lucre la Generalitat de Catalunya, els ens locals i les altres entitats públiques competents, amb qualsevol dels objectius següents:

a) Permetre l'accés a un habitatge a aquells sectors de la població que tinguin una dificultat especial per a accedir al mercat immobiliari o a grups de població de característiques o circumstàncies específiques.

b) Facilitar les actuacions de tipus urbanístic o d'obres públiques.

c) Contribuir a diversificar l'oferta d'habitatges i a pal.liar-ne els seus dèficits.

d) Trencar situacions especulatives en conjuntures de gran demanda d'habitatges i manca d'oferta.

 

Article 44

Modalitats

La promoció pública d'habitatges pot ésser duta a terme mitjançant:

a) La construcció directa o l'adquisició d'habitatges de nova construcció.

b) L'adquisició d'habitatges usats.

c) La rehabilitació d'habitatges.

 

Article 45

Programes de promoció d'habitatge

—1 La Comissió de Programació, que ha d'ésser regulada per reglament i ha d'ésser integrada per representants de la Generalitat i dels ens locals, ha d'elaborar una planificació quadriennal i ha de fixar la programació anual d'habitatges de promoció pública, tenint en compte les propostes efectuades pels ens públics territorials, els resultats de l'aplicació del programa anual i les finalitats enunciades a l'article 43.

—2 Els programes que siguin aprovats per la Comissió de Programació per a la promoció pública d'habitatges porten implícita la declaració d'utilitat pública i la necessitat d'ocupació als efectes que determina la Llei d'Expropiació forçosa.

—3 En la programació anual de construcció i adjudicació d'habitatges de promoció pública s'ha de reservar un percentatge del volum total per a destinar-lo a satisfer la demanda de les persones amb mobilitat reduïda, d'acord amb la normativa reguladora específica.

—4 La Comissió de Programació ha de determinar les diferents modalitats de finançament que s'han d'aplicar a cadascuna de les modalitats que estableix l'article 44.

—5 La Comissió de Programació ha d'elaborar les propostes d'atorgament dels beneficis i els ajuts previstos en aquesta Llei per als adjudicataris dels habitatges de promoció pública.

 

Article 46

Promoció d'habitatge per la Generalitat

La promoció pública de la Generalitat es pot efectuar:

a) Per mitjà de l'Institut Català del Sòl i de les empreses públiques de la Generalitat que tinguin competències en matèria d'habitatge.

b) Establint convenis amb ens públics territorials, directament o per mitjà dels seus òrgans de gestió, per a la construcció, la rehabilitació o l'adquisició d'habitatges.

c) Establint convenis amb cooperatives i altres entitats que promoguin projectes que s'adaptin a les finalitats de la programació.

 

Article 47

Modalitats de cessió

—1 Els habitatges de promoció pública de la Generalitat es poden subjectar a qualsevol dels règims jurídics següents: a) Alienació.

b) Cessió en règim de lloguer.

c) Altres formes de cessió d'ús dels habitatges que siguin establertes excepcionalment.

—2 Aquests habitatges han d'ésser destinats a domicili habitual i permanent de llurs adjudicataris.

—3 L'adjudicació en règim de lloguer és la modalitat preferent per a les famílies que no puguin acreditar ingressos suficients per a adquirir un habitatge en règim de propietat.

—4 Els contractes de lloguer tenen caràcter temporal. Les condicions del contracte i els requisits de la novació o la renovació d'aquest han d'ésser fixats per mitjà del desplegament normatiu.

—5 Els beneficis i els ajuts econòmics en aquestes modalitats són sempre personalitzats.

 

Article 48

Adjudicació' d'habitatges

S'han de fixar per reglament els criteris objectius i el procediment per a l'adjudicació dels habitatges de promoció pública d'acord amb la finalitat de la promoció.  

 

 

CAPÍTOL IV

Dels beneficis i dels ajuts econòmics a l'habitatge

 

Article 49

Modalitats

—1 El Govern de la Generalitat i altres ens públics territorials, en el marc de llurs competències, per tal de fer compatibles llurs actuacions, poden atorgar coordinadament beneficis i ajuts econòmics per a la consecució de les finalitats previstes en aquesta Llei.

—2 Els beneficis i els ajuts econòmics poden consistir en:

a) Préstecs amb interessos reduïts.

b) Bestretes sense interès.

c) Subvencions o primes a fons perdut

d) Exempcions i bonificacions tributàries

e) Altres ajuts.  

 

 

CAPÍTOL V

Dels drets de l’Administració en la transmissió d'habitatges de protecció oficial

 

Article 50

Dels drets d'opció de compra, tempteig i retracte

—1 L'Administració de la Generalitat pot fer ús del dret d'opció de compra en les primeres transmissions, i dels drets de tempteig i retracte en les segones i successives transmissions, dels habitatges de protecció oficial de promoció privada i de llurs annexos, en la forma i en els supòsits que siguin determinats per reglament.

—2 Si es tracta d'habitatges de protecció oficial de promoció pública, l'ens públic promotor pot fer ús dels drets de tempteig i retracte.

 

Article 51

Procediment per l'exercici del dret d'opció de compra

Els promotors d'habitatges de protecció oficial de promoció privada, en sol·licitar la qualificació provisional, han de presentar l'oferta econòmica, a fi que, en el termini d'un mes a comptar de la concessió de la qualificació provisional, la Generalitat de Catalunya pugui exercir el dret d'opció de compra. Si un cop transcorregut aquest termini l'opció de compra no ha estat exercida, el promotor pot iniciar lliurement la Promoció de venda.

 

Article 52

Procediment per a l 'exercici de dret de tempteig

—1 Els propietaris d'habitatges de protecció oficial han de comunicar a l'Administració de la Generalitat, o, si s'escau, a l'ens públic promotor, la decisió d'alienar-los, i han d’indicar el preu, la forma de pagament i les altres condicions de la transmissió, i també les dades de l'interessat en l'adquisició, a l'efecte del possible exercici del dret de tempteig durant un termini de trenta dies naturals a partir de l'endemà del dia en què s'hagi produït la notificació. Si un cop transcorregut aquest termini no ha estat exercit el tempteig, caduca aquest dret i es pot dur a terme la transmissió projectada, llevat que sigui enervada per manca d'algun dels requisits exigits. Els notaris han de testimoniar en les escriptures que autoritzin la notificació damunt dita.

—2 Els efectes de la notificació a què es refereix l'apartat 1 caduquen al cap de quatre mesos des que aquesta s'hagi produït.

 

Article 53

Procediment per a l 'exercici del dret de retracte

En el cas que el transmitent [sic] no hagi notificat la transmissió, que la notificació hagi estat incompleta o defectuosa o que la transmissió s'hagi produït abans que hagi caducat el dret de tempteig, l'Administració de la Generalitat, o, si s'escau, l'ens públic promotor, pot exercir el dret de retracte en el termini de trenta dies naturals, a comptar de l’endemà del dia de la notificació de la transmissió, que l'adquirent ha de fer en tot cas, amb indicació de les condicions en què s'ha efectuat, mitjançant lliurament de còpia de l'escriptura o el document en què aquella va ésser formalitzada.

 

Article 54

Garanties de procediment

Les transmissions d'habitatges de protecció oficial no poden ésser inscrites en el Registre de la Propietat si no s'acredita que han estat efectuades les notificacions que estableixen els articles anteriors.

 

Article 55

Preu de venda

En el cas que el preu de la compra-venda sigui superior al màxim establert per la legislació d'habitatges de protecció oficial, l'exercici dels drets de tempteig i retracte sobre els habitatges es fa pel preu màxim legalment aplicable.

 

 

TÍTOL CINQUÈ

Règim disciplinari  

CAPÍTOL I

De les infraccions

 

Article 56

Tipificació

—1 Són infraccions en matèria d'habitatge totes les conductes tipificades com a tals en aquesta Llei i en les normes reglamentàries que es dictin per a desenvolupar-la.

—2 Les infraccions en matèria d'habitatge poden ésser molt greus, greus o lleus.

 

Article 57

Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus les següents:

—1 En matèria de l'emplaçament i de l'entorn dels habitatges, l'incompliment de les resolucions per a la supressió o la correcció dels focus de producció d'efectes nocius, molestos, insalubres i perillosos que perjudiquin el nivell d'habitabilitat dels habitatges.

—2 En matèria de construcció d'habitatges:

a) La vulneració de les normes d'habitabilitat .

b)La vulneració de les normes tècniques sobre construcció i edificació, instal.lacions, materials, productes, aïllaments i protecció contra incendis i de les altres normes tècniques de compliment obligatori.

c)L'omissió dels controls de qualitat preceptius.

—3 En matèria de garanties, l'incompliment de l'obligació de constituir les garanties que estableix l'article 15.

—4 En matèria de foment públic de l'habitatge:

a) Falsejar les dades exigides per a accedir a un habitatge de promoció pública

o bé per a obtenir els beneficis i els ajuts establerts.

b) No destinar els habitatges de promoció pública a domicili habitual i permanent de l'adjudicatari o destinar-los a altres usos sense disposar d'autorització.

c) Destinar els préstecs, les subvencions i els altres ajuts a finalitats diferents de les que n'han motivat l'atorgament.

d) Donar una destinació inadequada del sòl urbanitzat facilitat per l'Administració pública.

 

Article 58

Infraccions greus

Són infraccions greus les següents:

—1 En matèria de l'emplaçament i l'entorn dels habitatges, l'incompliment de les resolucions sobre realització d'obres d'infrastructura per a assolir o millorar les condicions d'habitabilitat.

—2 En matèria de construcció d'habitatges l'incompliment dels requisits previs per a poder iniciar les obres de construcció.

—3 En matèria de publicitat per a la venda o el lloguer d'habitatges, la vulneració dels principis de veracitat i d'objectivitat i la inducció a la confusió.

—4 En matèria de requisits per a la compra-venda i el lloguer:

a) El lloguer d'habitatges que no compleixen les condicions objectives d'habitabilitat.

b) La manca de qualsevol dels documents exigibles per a formalitzar la venda o

el lloguer d 'habitatges.

c) L'incompliment dels requisits necessaris per a rebre quantitats a compte.

d) L'incompliment dels requisits previs exigibles per a procedir a la venda o

el lloguer d'un habitatge en projecte, construcció o acabat.

—5 En matèria d'habitabilitat i d'ús d'habitatges:

a) L'execució d'obres o la realització d'activitats que provoquin la pèrdua del nivell d'habitabilitat de l'habitatge o dels habitatges confinants.

b) La manca del dipòsit i la constitució de la fiança corresponent.

c) El subministrament dels serveis d'aigua, gas i electricitat a habitatges que no tinguin la preceptiva cèdula d'habitabilitat.

—6 En matèria de promoció pública d'habitatges:

a) La transmissió d'habitatges de promoció pública a tercers sense complir els

requisits exigits.

b) El fet de no desocupar els habitatges de promoció pública quan correspongui.

c) L'incompliment de les obligacions de gestió, conservació i manteniment dels habitatges de promoció pública.

d) La manca de contractació de les assegurances obligatòries.

e) La realització d'obres sense l'autorització prèvia de l'organisme qualificador.

—7 L'incompliment de les ordres d'execució adoptades per l'Administració competent.

—8 L'obstrucció o la negativa a subministrar dades o a facilitar les funcions d'informació, vigilància o inspecció.

 

Article 59

Infraccions lleus

Són infraccions lleus les següents:

—1 En matèria de requisits per a la compra-venda i el lloguer, la manca de lliurament als adquirents o als llogaters de la documentació corresponent.

—2 En matèria de possessió i ús de l'habitatge, l'incompliment de l'obligació de formalitzar dades obligatòries en el Llibre de l'Edifici.

—3 L'incompliment de l'obligació de fer constar el número de cèdula d'habitabilitat en els contractes de compra-venda i d'arrendament dels habitatges i en els de subministrament dels serveis d'aigua, gas i electricitat.

 

Article 60

Règim de defensa del consumidor

L'incompliment del que disposen els Capítols I, II, III, i IV del Títol Segon d'aquesta Llei per empresaris o professionals constitueix una infracció administrativa de la disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i dels usuaris regulada per la Llei 1/1990, del 8 de gener.

 

Article 61

Qualificació d'infraccions

—1 L'Administració ha de qualificar les infraccions administratives en un expedient administratiu instruït a aquest efecte, de conformitat amb el que estableixen les normes de procediment.

—2 Són circumstàncies que poden agreujar o atenuar la responsabilitat dels infractors:

a) La transcendència de la infracció quant a la seguretat dels habitatges, la

salut dels usuaris o la magnitud del risc creat per a la seguretat i la salubritat dels habitatges.

b) Els beneficis econòmics obtinguts com a conseqüència de la infracció.

c) La repercussió social dels fets.

d) El grau d'intencionalitat de l'infractor.

e) Els perjudicis ocasionats a l'Administració o als usuaris.

f) La reincidència en la infracció.

g) La generalització de la infracció.  

 

 

CAPÍTOL II

De les mesures administratives de protecció i sanció

 

Article 62

Principis generals

—1 Les infraccions tipificades per aquesta Llei poden donar lloc a l'adopció de totes les mesures següents o d'algunes d'elles:

a) La imposició de sancions als responsables, sens perjudici de les

responsabilitats d'ordre penal o civil en què hagin pogut incórrer.

b) El rescabalament dels danys i els perjudicis ocasionats.

c) Les que siguin necessàries per a restablir la situació de salubritat, seguretat i higiene de l'habitatge i acordar-ne l'execució subsidiària en cas d'incompliment.

 

Article 63

Instrucció de causa penal

—1 La instrucció de causa penal davant els tribunals de justícia suspèn la tramitació de l'expedient administratiu que s'hagi incoat pels mateixos fets quant a la sanció i, si s'escau, suspèn l'eficàcia dels actes administratius d'imposició d'aquesta.

—2 Així mateix, si de la instrucció d'un expedient sancionador es dedueixen indicis de l'existència d'un delicte o d'una falta, l'òrgan que instrueix l'expedient ho ha de posar en coneixement dels tribunals de justícia, a l'efecte d'exigir a l'infractor les responsabilitats penals en que hagi pogut incórrer.

 

Article 64

Mesures cautelars

—1 L'autoritat o l'òrgan competent de la Generalitat o de l'ens local pot acordar, un cop fet el requeriment previ al promotor, la suspensió de les obres d'edificació que es realitzin incomplint la normativa sobre materials de la construcció i sobre instal.lacions que sigui de compliment obligatori o que impliquin la utilització de materials i productes que infringeixin disposicions sobre la salut i la seguretat dels usuaris. Així mateix, pot acordar la retirada dels materials o la maquinària utilitzats, amb les despeses de transport i custòdia a càrrec de l'infractor, i qualsevol altra mesura cautelar que estimi adequada per a assegurar l'efectivitat de la suspensió.

—2 La suspensió d'obres comporta la interrupció parcial o total de les obres i és acordada si, una vegada transcorregut, si s'escau, el termini atorgat en el requeriment al promotor perquè compleixi la normativa sobre materials i instal.lacions, aquest no ho ha fet.

—3 La situació de suspensió és alçada quan es garanteix, en la forma que sigui establerta per reglament, el compliment de la normativa que va motivar la suspensió.

 

Article 65

Graduació de les multes

—1 Les infraccions a què es refereix aquesta Llei donen lloc a la imposició de les multes següents:

a) Per a les infraccions lleus, de fins a 1.000.000 de pessetes.

b) Per a les infraccions greus, de fins a 15.000.000 de pessetes.

c) Per a les infraccions molt greus, de fins a 100.000.000 de pessetes.

—2 Si el benefici que resulta de la comissió d'una infracció és superior a l'import de la multa que li correspon, aquesta pot ésser incrementada de la quantia equivalent al benefici obtingut.

—3 Les quanties fixades per l'apartat 1 poden ésser revisades i actualitzades pel Govern de la Generalitat.

 

Article 66

Expropiació, desnonament i pèrdua del dret d'ús

La comissió d'infraccions molt greus i greus en matèria de foment públic de l'habitatge pot donar lloc, independentment de les sancions imposades, a l'expropiació, el desnonament o la pèrdua del dret d'ús, que han d'ésser executats en els termes determinats per la legislació vigent.

 

Article 67

Revocació de la cèdula d'habitabilitat

La comissió d'infraccions molt greus i greus en matèria d'habitabilitat pot donar lloc, independentment de les sancions imposades, a la revocació de la cèdula d'habitabilitat, si la infracció ha motivat la pèrdua de les condicions mínimes d'habitabilitat que siguin establertes per reglament.

 

Article 68

Mesures complementàries

—1 L'òrgan sancionador, independentment de les sancions imposades, pot proposar a l'autoritat corresponent, en el cas d'infraccions molt greus, la suspensió o la cancel·lació total o parcial dels beneficis i els ajuts econòmics de què gaudeixi l'infractor.

—2 L'Administració de la Generalitat pot acordar com a mesura accessòria la inhabilitació de l'infractor durant el termini màxim d'un any, per a les infraccions greus, i de tres anys, per a les infraccions molt greus, per participar en promocions públiques d'habitatges o en les actuacions d'edificació o rehabilitació que siguin efectuades amb ajuts o participació de fons públics. Per acordar aquesta mesura, s'ha de donar prèviament audiència al col·legi professional o l'organisme representatiu corresponent.

 

Article 69

Publicitat de les mesures administratives

—1 Les mesures administratives que siguin adoptades de conformitat amb el que estableix aquest Capítol poden ésser objecte d'anotació en el Llibre de l'Edifici.

—2 Així mateix, les resolucions administratives que impliquin suspensió d'obres o execució subsidiària poden ésser anotades en el Registre de la Propietat al marge de la inscripció de la finca, amb efectes de publicitat i per un termini màxim de quatre anys.

 

Article 70

Multes coercitives

—1 L'Administració competent pot imposar multes coercitives, amb independència de les sancions que s'imposin als infractors, de conformitat amb el que disposa la legislació de procediment administratiu, en el supòsit d'incompliment del requeriment d'execució dels actes i les resolucions administratius destinats al compliment del que disposa aquesta Llei.

—2 La quantia de cada una de les multes coercitives pot arribar fins al 20% de la sanció imposada o, si s'imposa als infractors l'obligació de realitzar obres, fins al 20% de l'import estimat d'aquestes.

 

Article 71

Òrgans competents per a la imposició de sancions

—1 Els òrgans competents per a la imposició de sancions són:

a) El Govern de la Generalitat, si la multa proposada supera els 50.000.000 de

pessetes.

b) El Conseller competent en la matèria, si la multa és compresa entre 25.000.001 i 50.000.000 de pessetes, i per a acordar l'expropiació, el desnonament o la pèrdua del dret d'ús.

c) El Director General competent, en el cas de multes compreses entre 2.500.001 i 25.000.000 de pessetes.

d) El Cap del Servei competent, si es tracta de multes d'un import no superior a 2.500.000 pessetes.

—2 La competència dels ajuntaments per a imposar sancions, d'acord amb llurs atribucions, correspon als alcaldes, en les quanties següents: en els municipis que no tinguin més de deu mil habitants, 100.000 pessetes; en els que no tinguin més de cinquanta mil habitants, 500.000 pessetes; en els que no tinguin més de cent mil habitants, 1.000.000 de pessetes; en els que no tinguin més de cinc-cents mil habitants, 5.000.000 de pessetes, i en els que tinguin més de cinc-cents mil habitants, 10.000.000 de pessetes.

—3 Si l'Administració actuant és una comarca, la competència correspon al seu President i la quantitat màxima de la multa a imposar es determina segons el que estableix l'apartat 2 per als alcaldes, però considerant com a nombre d'habitants els de la comarca corresponent.

—4 Si el tipus de sanció o l'import de la multa a imposar és superior a les que pot imposar l'ens local, aquest ha de traslladar les actuacions a l'òrgan o l'autoritat competents de la Generalitat de Catalunya, sens perjudici que l'import de la multa sigui assignat a l'ens local.  

 

 

CAPÍTOL III

Dels responsables i de la prescripció

 

Article 72

Responsables

—1 Són responsables de les infraccions els qui per acció o per omissió hi han participat, d'acord amb el que segueix:

a) En matèria de l'emplaçament i de l'entorn dels habitatges, els qui resultin ésser autors de les tipificades per aquesta Llei.

b) En matèria de construcció i de rehabilitació d'habitatges, els promotors, els propietaris, els constructors, els fabricants de materials, els comercialitzadors, els instal·ladors, els industrials, els facultatius i els tècnics que intervinguin en el procés d'edificació i de rehabilitació, cadascun en l'àmbit de la seva intervenció.

c) En matèria de garanties i de publicitat per a la venda o el lloguer d'habitatges i de contractació, els promotors i llurs agents.

d) En matèria d'habitabilitat i d'ús d'habitatges, els propietaris, els llogaters o els usuaris que promoguin o autoritzin la comissió de la infracció i les companyies subministradores de serveis que prestin el subministrament sense la cèdula d'habitabilitat preceptiva.

e) En matèria de foment públic de l'habitatge, els adjudicataris i ocupants i els beneficiaris dels ajuts econòmics i de les altres mesures de foment.

f)En matèria de conservació dels habitatges de promoció pública, els organismes gestors.

—2 Si la infracció és imputada a una persona jurídica, poden ésser considerades també com a responsables les persones que integren els seus organismes rectors o de direcció, en el cas que així s'estableixi en les disposicions reguladores del règim jurídic de cada forma de personificació.

 

Article 73

Prescripció

—1 Les infraccions administratives prescriuen pel transcurs de dos anys, excepte la cessió d'habitatges de promoció pública no autoritzada, que prescriu al cap de cinc anys.

—2 El termini de prescripció comença a comptar de la data en què s'ha comès la infracció o, si aquesta es desconeguda, del dia en què s'hauria pogut incoar l'expedient corresponent. S'entén que l'expedient pot ésser incoat des que hi ha signes externs que palesen la infracció.

—3 La incoació de l'expedient interromp el termini de prescripció.

 


DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera

Els habitatges de protecció oficial es regeixen per llur legislació especifica i, en tot allò que aquesta no reguli, per aquesta Llei.

 

Segona

El Govern de la Generalitat pot atribuir o delegar a les comarques competències que corresponen a la Generalitat en virtut d'aquesta Llei.

 


DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

—1 El que disposa aquesta Llei s'ha d'aplicar a tots els edificis que obtinguin el certificat de final d'obra i habitabilitat o la cèdula definitiva d'habitatge de protecció oficial després d'haver entrat la Llei en vigor, baldament s'hagin iniciat abans.

—2 El que disposa l'article 14 s'ha d'aplicar a totes les escriptures de declaració d'obra nova autoritzades després d'haver entrat la Llei en vigor, llevat de les que facin referència a edificis que es pugui acreditar que han estat acabats quatre anys abans.

 


DISPOSICIONS FINALS

Primera

Resten derogades totes les disposicions d'igual o inferior rang que s'oposin a les determinacions d'aquesta Llei.

 

Segona

El que disposa el Títol Segon d'aquesta Llei entrarà en vigor quatre mesos després d'haver estat publicada.

 

Tercera

Els tipus de garanties, els terminis i les quanties a què fa referència l'article 15, han d'ésser fixats d'acord amb el que disposi la normativa comunitària sobre aquesta matèria.

 

 

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

 

Palau de la Generalitat, 29 de novembre de 1991

JORDI PUJOL

President de la Generalitat de Catalunya

JOAQUIM MOLINS I AMAT

Conseller de Política Territorial i Obres Públiques 

 

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda