Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Codi de successions: Títol IV

Anterior Amunt Següent

TÍTOL IV

La successió intestada

Capítol I

Disposicions generals

 

Article 322

La successió intestada s'obre quan mor una persona sense deixar hereu testamentari o en heretament, o quan el nomenat o els nomenats no arriben a ésser.

 

Article 323

En la successió intestada, la llei crida com a hereus del difunt els parents per consanguinitat i per adopció i el consort supervivent en els termes i amb els límits i els ordres fixats per aquesta llei, sens perjudici, si escau, de les legítimes i de la reserva.

A manca de les persones esmentades, succeeix la Generalitat de Catalunya.

El cònjuge supervivent del causant, si no li correspon ésser hereu intentat, adquireix el dret d'usdefruit que estableix l'article 331.

 

Article 324

La proximitat del parentiu es determina pel nombre de generacions. Cada generació forma un grau i cada sèrie de graus, una línia. La línia pot ésser directa o col·lateral. La línia és directa si les persones descendeixen l'una de l'altra, pot ésser descendent i ascendent. La descendent uneix el progenitor amb els qui en descendeixen. L'ascendent uneix una persona amb aquelles de les quals descendeix.

La línia és col·lateral si les persones no descendeixen l'una de l'altra, però vénen d'un tronc comú.

 

Article 325

En la línia directa es computen els graus pel nombre de generacions, descomptant la del progenitor. En la línia col·lateral, es fa sumant les generacions de cada branca que surt del tronc comú.

 

Article 326

En la successió intestada, el cridat de grau més pròxim exclou els altres, llevat dels casos en què és procedent el dret de representació.

 

Article 327

Si cap dels parents més pròxims cridats per la llei no arriba a ésser hereu per qualsevol causa o és apartat de l'herència per indignitat successòria, l'herència es defereix al grau següent, i així successivament, de grau en grau i d'ordre en ordre, fins a arribar a la Generalitat. Si solament un o alguns dels cridats no arriben a ésser hereus, la quota hereditària que els hauria correspost acreix la dels altres parents del mateix grau, llevat del dret de representació, si aquest hi és aplicable.

El que disposa aquest article s'entén sens perjudici del dret de transmissió de l'herència deferida i no acceptada.

 

Article 328

Per dret de representació, els descendents d'una persona premorta, declarada absent o indigna, són cridats a ocupar el seu lloc.

El dret de representació només s'aplica als descendents del causant, sense limitació de grau, i als fills del germà, però no s'estén als descendents dels fills d'aquest. El representant que, per repudiació o per una altra causa, no arriba a ésser hereu del representat no perd el dret de representació.

 

Article 329

En la successió intestada, l'herència es divideix a parts iguals entre els cridats que l'han acceptada. Quan és aplicable el dret de representació entre descendents, la divisió s'efectua per branques o estirps, i els representants de cada branca es reparteixen a parts iguals la porció que hauria correspost a llur representat.

Si el dret de representació es produeix en la línia col·lateral, s'està a allò que disposa l'article 339.

 

Capítol II

L'ordre de succeir

Secció 1a

La successió en la línia directa descendent i l'usdefruit vidual

 

Article 330

En la successió intestada, l'herència es defereix primerament als fills del causant, matrimonials, no matrimonials i adoptats, per dret propi, i als seus descendents per dret de representació, sens perjudici, si s'escau, de l'usdefruit vidual a què es refereix l'article següent.

 

Article 331

El vidu o la vídua adquireixen, lliure de fiança, per ministeri de la llei, l'usdefruit de tota l'herència, en la successió abintestat de llur consort difunt.

Aquest usdefruit no es pot estendre a les llegítimes ni a les donacions per causa de mort o als llegats fets en codicil a favor d'altres persones.

No tenen dret a gaudir d'aquest usdefruit el vidu o la vídua que es trobin en algun dels supòsits fixats per l'article 334, i el perden si contrauen nou matrimoni o si passen a viure maritalment de fet amb una altra persona.

 

Article 332

L'usdefruit a que es refereix l'article anterior s'ha d'atribuir expressament en les declaracions d'hereu abintestat.

 

Secció 2a

La successió del cònjuge

 

Article 333

En el cas que mori el causant sense fills ni descendents, el succeeix el cònjuge supervivent.

 

Article 334

El cònjuge supervivent no té dret a succeir:

1r Si, en morir el causant, es troba en estat de separació per sentència ferma.

2n Si està separat de fet amb trencament de la unitat familiar per consentiment mutu expressat formalment o per alguna de les causes que permeten la separació judicial o el divorci.

 

Article 335

Si, en morir el causant, hi ha pendent una demanda de nul·litat del matrimoni, de divorci o de separació, llevat que hi hagi hagut reconciliació entre els cònjuges, els hereus cridats en defecte del cònjuge poden continuar exercint les accions plantejades, i, si ho fan, s'ha d'esperar el resultat de la sentència definitiva per a mantenir o per a negar al cònjuge supervivent el dret a succeir.

 

Secció 3a

La successió en la línia directa ascendent

 

Article 336

Si el causant mor sense fills, ni descendents ni cònjuge, li succeeixen el pare i la mare, a parts iguals. Si solament existeix un d'ells, aquest succeeix en tota l'herència. Si falten pare i mare, succeeixen els ascendents. Si són de la mateixa línia i del mateix grau, succeeixen per caps. Si són de línia diversa i del mateix grau, succeeixen en una meitat els de la línia paterna i en l'altra meitat els de la línia materna, i en cada línia la divisió s'ha de fer per caps.

 

Article 337

En la successió dels fills no matrimonials morts sense descendència, els ascendents només succeeixen si han donat a aquells el tracte familiar de descendent d'una manera continuada.

 

Secció 4a

La successió dels col·laterals

 

Article 338

Si el causant mor sense fills ni descendents, sense cònjuge i sense ascendents, li succeeixen els parents col·laterals.

Entre els fills matrimonials, no matrimonials i adoptats per una mateixa persona i els descendents d'aquells hi ha el mateix dret a heretar abintestat que entre els germans per naturalesa de doble vincle o de vincle senzill, segons correspongui.

 

Article 339

Els germans, per dret propi, i els fills de germans, per dret de representació, succeeixen amb preferència als altres col·laterals. Si només hi ha germans dobles, aquests succeeixen a parts iguals. Si concorren germans dobles amb germans unilaterals aquests succeeixen en la meitat que aquells. Si solament hi ha germans unilaterals, succeeixen tots a parts iguals, sense cap distinció.

Si concorren a l'herència germans i fills de germans i si hi ha una sola estirp de nebots, aquests perceben, per caps, el que correspon a l'estirp. Si són dues o mes, s'acumulen les parts que corresponen a les estirps cridades i tots els nebots que les integren succeeixen en el conjunt per caps.

Si la porció corresponent a algun dels nebots esdevé vacant, passa a acréixer la dels seus germans. Si el nebot és únic en l'estirp, la porció vacant acreix la dels oncles vius germans del causant i la dels altres nebots, els primers com si la divisió es fes per estirps i els segons per caps.

En defecte de germans, succeeixen els nebots per caps.

 

Article 340

En defecte de germans i de fills de germans o de nebots, succeeixen els altres parents de grau més pròxim en línia col·lateral fins al quart grau, sense dret de representació, sense distinció de línies i sense preferència per raó de doble vincle.

 

Secció 5a

La successió en el cas d'adopció

 

Article 341

El fill adoptat i els seus descendents ocupen en la successió de l'adoptant i dels ascendents d'aquest la mateixa posició que els altres descendents per naturalesa.

 

Article 342

Els pares adoptant i llurs ascendents, aquests últims solament si han donat a l'adoptat el tracte familiar que correspon als descendents, ocupen en la successió intestada dels fills adoptius i de llurs descendents la posició dels ascendents.

 

Article 343

L'adopció impedeix, recíprocament, la successió entre l'adoptat i els seus parents d'origen, llevat del que disposen els articles 338, 344, 345 i 346.

 

Article 344

En el cas d'adopció dels fills del consort o de la persona amb qui l'adoptant conviu en relació de parella amb caràcter estable, es manté el dret dels fills a succeir abintestat a llur progenitor i els parents d'aquest, sens perjudici dels drets successoris abintestat que puguin correspondre a l'adoptant.

[Aquest article està redactat conforme a la Llei 3/2005, de 8 d'abril, de modificació de la Llei 9/1998, del Codi de Família, de la Llei 10/1998, d'unions estables de parella, i de la Llei 40/1991, del Codi de Successions per causa de mort en el Dret Civil de Catalunya, en matèria d'adopció i tutela (DOGC núm. 4366, de 19-04-2005, p.9935). Si vol veure l'anterior redacció d'aquest article, cliqui aquí.]

 

Article 345

Si una persona és adoptada per una altra amb la qual l'adoptat té, en el moment de l'adopció, un dret eventual a succeir-li abintestat, conserva el dret de successió intestada entre l'adoptat i els parents per naturalesa, amb les particularitats següents:

1a En la successió de l'adoptat i en la dels seus descendents els pares i els ascendents per naturalesa només succeeixen si no hi ha pares adoptius i ascendents d'aquests amb dret a succeir d'acord amb l'article 342.

2a En la successió dels pares i en la dels ascendents per naturalesa, els fills adoptats només tenen dret a succeir si no hi ha fills per naturalesa o descendents seus que no tinguin la condició de fills adoptius.

 

Article 346

En qualsevol cas d'adopció, els germans per naturalesa conserven sempre el dret de succeir-se abintestat entre si.

 

Secció 6a

La successió de la Generalitat de Catalunya

 

Article 347

Si falten les persones assenyalades pels articles anteriors, succeeix la Generalitat de Catalunya, la qual ha de destinar els béns heretats o llur producte o valor a establiments d'assistència social o a institucions de cultura, preferentment els de la darrera residència habitual del causant en territori català. En defecte d'aquests, s'han d'aplicar aquells béns o el producte de llur venda o llur valor als establiments o a les institucions de la comarca o, si hi manquen, als de caràcter general a càrrec de la Generalitat.

 

Article 348

Si correspon d'heretar a la Generalitat de Catalunya, s'ha d'entendre sempre que l'herència és acceptada a benefici d'inventari mitjançant declaració judicial d'hereu prèvia.

 

Capítol III

La successió de l'impúber

 

Article 349

La successió intestada del causant impúber, és a dir, el menor de catorze anys, en defecte de substitució pupil·lar, es regeix per les normes següents:

1a En els béns procedents del pare o de la mare per naturalesa o per adopció, o dels altres parents paterns o materns fins al quart grau, sigui quin sigui el títol d'adquisició dels dits bens, són cridats respectivament a la successió, per llur ordre, els parents més pròxims de l'impúber, dins el quart grau en la línia de la qual els béns procedeixen.

2a Si hi ha ascendents d'una altra línia, conserven llur dret a la llegítima sobre els dits béns.

3a En els altres béns de l'impúber, la successió intestada es regeix per les regles generals, sense distinció de línies.

4a A l'efecte d'aquest article, són considerats de procedència paterna el dot estimat i l'esponsalici o escreix, i de procedència materna el dot inestimat, el preu de l'estimat i la soldada. Els béns que en virtut de reserva ha adquirit l'impúber resten compromesos entre els de la línia de cònjuge premort, si no els ha adquirit per elecció o distribució del reservista.

5a No tenen consideració de troncals els fruits dels béns d'igual caràcter. 

 

 

Pàgina principal d'aquesta llei

Títol V

 

 

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda