Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Codi de successions: Títol III-7

Anterior Amunt Següent

Capítol VII

Els fideïcomisos

Secció 1a

Els fideïcomisos en general, llurs classes i llur interpretació

 

Article 180

Els fideïcomisos poden ésser disposats en heretament, en testament, en codicil i en donació entre vius o per causa de mort.

Els fideïcomisos ordenats en les donacions es regeixen per les normes establertes per als fideïcomisos ordenats en llegats, sempre que ho permeti llur naturalesa.

 

Article 181

Un fiduciari pot ésser substituït per diferents fideïcomissaris i diferents fiduciaris per un sol fideïcomissari. Si hi ha diferents fideïcomissaris, poden ésser designats conjuntament, o l'un per a després de l'altre, segons un ordre successiu de crides. Cada fideïcomissari és fiduciari respecte del fideïcomissari que el segueix immediatament.

Els fideïcomissaris succeeixen sempre el fideïcomitent, encara que ho siguin l'un per a desprès de l'altre.

Els fiduciaris poden ésser recíprocament fideïcomissaris en la proporció que fixi el fideïcomitent i, en defecte seu, en aquella en que siguin fiduciaris.

 

Article 182

En la substitució fideïcomissària, el fiduciari adquireix l'herència o el llegat amb el gravamen que, finalitzat el termini o complerta la condició, faci trànsit al fideïcomissari la totalitat o la quota fideïcomesa de l'herència o el llegat.

 

Article 183

El fideïcomís d'herència o universal té per objecte la mateixa herència o quota d'aquesta deferida a l'hereu fiduciari, i atribuïda, en la seva unitat, per a desprès d'aquest, al fideïcomissari, o bé una massa de béns genèricament diferenciada que el fideïcomitent hagi adquirit com a hereu d'una altra persona.

El fideïcomís singular, o sia l'imposat al legatari, te per objecte el mateix llegat o una part alíquota d'aquest.

 

Article 184

Tenen la consideració de llegats i es regeixen per les normes d'aquests els fideïcomisos imposats a l'hereu l'objecte dels quals son béns o drets singulars o conjunts de coses, empreses o béns anàlegs, o un usdefruit, baldament sigui universal, o sobre part alíquota de l'herència. Si el fideïcomís és de part alíquota i no de quota hereditària, té la consideració de llegat de part alíquota.

Els fideïcomisos imposats al legatari que tenen per objecte béns singulars o parts d'aquests compresos en el llegat tenen la consideració de subllegats.

 

Article 185

Els fideïcomisos es poden ordenar sota termini o sota condició, segons que l'herència o el llegat fideïcomesos, o una quota d'ells, es defereixin al fideïcomissari en acabar el termini establert o en complir-se la condició ordenada pel testador, sens perjudici del dret del fideïcomissari a repudiar el fideïcomís. Si la condició s'incompleix, no produeix efectes el fideïcomís i l'herència o el llegat queden lliures de la substitució.

Els fideïcomisos disposats per a desprès de mort el fiduciari tenen el caràcter de condicionals, salvant voluntat contrària del causant.

 

Article 186

Per a l'efectivitat de les substitucions fideïcomissàries cal que el fideïcomissari hagi nascut o sigui concebut en ésser deferit el fideïcomís a favor seu.

En la substitució fideïcomissària a termini, el fideïcomissari que viu o ha estat concebut quan l'herència o el llegat son deferits al primer fiduciari, adquireix el seu dret al fideïcomís i aquest forma part de l'herència per ell relicta, encara que mori abans de deferir-se l'herència o el llegat a favor seu. El testador pot excloure aquesta transmissibilitat.

En les substitucions fideïcomissàries condicionals, si el fideïcomissari mor abans de complir-se la condició, encara que sobrevisqui al fideïcomitent, no adquireix cap dret al fideïcomís.

 

Article 187

El fideïcomís es pot establir expressament o tàcitament. Perquè el fideïcomís s'entengui imposat tàcitament cal que la voluntat de disposar-lo s'infereixi clarament de les paraules emprades pel fideïcomitent.

 

Article 188

Implica substitució fideïcomissària la prohibició de disposar ordenada pel testador, per tal que determinada persona adquireixi l'herència o el llegat desprès que l'hereu o el legatari subjectes a la prohibició hagin succeït.

 

Article 189

Si es disposat pel testador que el seu hereu o legatari deixi l'herència o el llegat, o una quota d'aquests, a una o més persones que el mateix testador indica nominativament o per llurs circumstàncies, o és ordenat pel testador que els conservi per a aquestes persones, s'entén que és establerta substitució fideïcomissària a favor d'elles per a desprès de morts tals hereus o legataris. Si el testador ha facultat de més a més els dits hereus o legataris per a elegir entre aquelles persones o per a distribuir entre elles l'herència o el llegat, s'ha d'aplicar el que disposa l'article 201.

 

Article 190

Quan es dubta sobre si el testador ha disposat un fideïcomís o ha formulat una recomanació o un simple prec, s'entén això darrer. Quan hi ha dubte respecte a si una substitució es vulgar o fideïcomissària, s'entén que és vulgar. En el dubte, la substitució fideïcomissària s'entén que és ordenada per a desprès de la mort del fiduciari i amb caràcter de condicional per al cas que mori sense deixar fills.

 

Article 191

Si es imposada expressament o tàcitament al fill o descendent del fideïcomitent la substitució fideïcomissària a favor d'una persona que no compleix la dita condició, hom presumeix per conjectura de pietat que el fideïcomís fou disposat sota la condició que moris el fiduciari sense deixar fills o descendents. Aquesta norma només és aplicada si el fiduciari mancava de descendència al temps de disposar-se el fideïcomís o si, en cas de tenir-ne, el fideïcomitent n'ignorava l'existència.

 

Article 192

La institució d'hereu o el llegat atorgats pel testador a favor dels seus fills o descendents, no pas a tots plegats, sinó guardant un determinat ordre de crides que resulti de la mera designació nominativa o de prelacions com és ara la del sexe, la primogenitura i altres d'anàlogues, s'entén que és substitució vulgar i no fideïcomissària, llevat que del testament o del codicil s'infereixi que la voluntat del testador fou d'establir una substitució fideïcomissària amb pluralitat de crides de fideïcomissaris successius.

 

Article 193

El testador pot disposar una substitució vulgar en fideïcomís, o sia substituir vulgarment el fideïcomissari cridat, per al cas que aquest no arribi a ésser-ho efectivament pel fet de no poder o no voler.

Si el testador, amb la mateixa previsió, empra en els fideïcomisos el concepte de dret de representació o un altre d'anàleg, hom presumeix que ha volgut disposar una substitució vulgar en fideïcomís.

La substitució vulgar en fideïcomís no implica per si sola, en cap cas, que el substituït que arribi a adquirir l'herència o el llegat quedi gravat fideïcomissàriament a favor del substitut vulgar.

 

Article 194

En la substitució vulgar en fideïcomís disposada expressament o tàcitament a favor dels fills del substitut fideïcomissari, però sense designar-los per llurs noms o per una altra circumstància particular que els individualitzi, sinó genèricament, tant si aquell és fill del testador com si no, són aplicables les normes que estableix l'article 199.

En aquests casos, si el testador no disposa una altra cosa, s'entén, de més a més, que és establerta la mateixa substitució vulgar a favor dels fills i descendents del primer hereu instituït o legatari nomenat.

 

Article 195

En les substitucions fideïcomissàries amb pluralitat de crides de fideïcomissaris successius, l'herència o el llegat fideïcomesos o la quota d'aquests, es defereixen novament, en el temps o el cas previst pel testador, a favor del segon fideïcomissari que correspongui segons l'ordre de crides fixat per aquell, i així successivament a favor d'un per a desprès de l'altre, fins al darrer fideïcomissari, el qual queda lliure.

Si el fideïcomissari no arriba a fer seus, per qualsevol causa, l'herència o el llegat fideïcomesos, la delació fideïcomissària es reitera a favor del fideïcomissari que segueix en ordre, sens perjudici de la substitució vulgar en fideïcomís disposada pel testador.

 

Article 196

En les substitucions fideïcomissàries disposades per al cas de morir el fiduciari sense deixar fills, hom considera incomplida la condició si aquest en morir deixa algun fill o descendent, baldament sigui únic o sigui solament concebut però arribi a néixer.

S'entén que són compreses en aquest cas les subtitucions en què la condició es troba formulada amb les expressions "no deixar fills", "morir sense fills" o altres anàlogues, i les configurades en el sentit que el fiduciari pugui disposar del béns fideïcomesos si mor amb fills o si en deixa.

Quan la condició sigui que el fiduciari mori sense fills que tinguin o arribin a l'edat de testar, o que hi arribin abans o desprès, o que sigui emprada una frase anàloga, si el fiduciari deixa en morir solament algun concebut o fills impúbers, l'efectivitat de la substitució resta en suspens fins que qualsevol d'ells no arriba a l'edat de testar i, en l'ínterim, administren els béns de l'herència o del llegat els hereus del fiduciari, si el testador no hi ha proveït.

 

Article 197

La substitució fideïcomissària ordenada per al cas que el fiduciari "no tingui fills" o en el sentit de poder disposar "si té fills" o en forma anàloga, i encara que la substitució no li sigui imposada clarament per a desprès de mort, s'entén que és referida als fideïcomisos que són objecte de l'article anterior, llevat que la voluntat expressa del testador fos la d'atribuir a les dites frases llur significat literal de tenir fills, encara que no li sobrevisquin. En aquest darrer supòsit, hom entén que és establerta la substitució fideïcomissària de residu, que solament permet al fiduciari, mentre visqui algun dels seus fills disposar per actes a títol onerós, salvant voluntat contrària del testador.

 

Article 198

En les substitucions fideïcomissàries disposades per al cas de morir el fiduciari sense deixar fills, siguin o no amb pluralitat de crides de fideïcomissaris successius, els fills posats en condició no són considerats substituts fideïcomissaris si no són cridats expressament com a fideïcomissaris o substituts vulgars.

Per excepció, els fills posats en condició entén que són cridats com a substituts vulgars en fideïcomís:

1r Quan amb paraules clares i expresses el fideïcomitent imposi al fill una càrrega o una obligació que no podria complir si no tenia el caràcter de substitut.

2n En cas que, desprès de designar el causant com a fideïcomissaris els seus fills, cridi com a últim fideïcomissari una altra persona.

3r Sempre que el fiduciari i els fideïcomissaris siguin fills del causant, però sense ésser designat cap d'ells pel seu nom o per una altra circumstància que els individualitzi.

4t Si el causant crida a la substitució els fills del fiduciari o del substitut fideïcomissari més remot, en el qual cas entén que son cridats els respectius fills per ordre de proximitat de crida.

Aquests fills entén que son cridats com a substituts vulgars en fideïcomís o com a fideïcomissaris, segons que els fills del fiduciari o de últim fideïcomissari hagin estat cridats amb un caràcter o l'altre.

 

Article 199

Quan són diversos els fills posats en condició que resulten cridats com a fideïcomissaris per a desprès de llur pare o com a substituts vulgars en defecte d'aquest, entren en el fideïcomís per parts iguals, i els descendents dels morts abans de la delació fideïcomissària per estirps, llevat que el fideïcomitent hagi disposat que els esmentats fills posats en condició entrin en el fideïcomís per l'ordre, el mode o la forma en que el pare respectiu cridi la seva pròpia herència, o que hagi establert un altre ordre.

 

Article 200

En les substitucions fideïcomissàries imposades al fiduciari a favor dels seus fills i als fills d'aquests, i així successivament en línia recta descendent, baldament el testador no els designi per llurs noms o per una altra circumstancia que els individualitzi, els dits fills i descendents entren en el fideïcomís respecte a allò que a llur pare hauria correspost per ordre de proximitat de grau, l'un desprès de l'altre, excloent el més pròxim al més remot i dins el mateix grau per parts iguals, llevat que el testador disposi altrament.

 

 

Article 201

Si el causant atribueix al fiduciari la facultat d'elegir el fideïcomissari entre persones que designa per llurs noms o circumstancies, o que formen un grup determinat, cal observar el que ell ha disposat i, supletòriament, les regles següents:

1a L'elecció pot recaure en una, en diverses o en totes les persones designades, per bé que, tractant-se de fills, el fiduciari només pot escollir nets que siguin fills d'un fill premort.

2a Si elegeix diversos fideïcomissaris, els pot fixar quotes iguals o desiguals; si no ho fa, ho són per parts iguals.

3a No poden ésser imposades a l'elegit condicions, substitucions fideïcomissàries, prohibicions de disposar ni cap altra càrrega o limitació, però li poden ésser ordenades substitucions vulgars a favor d'altres designats.

4a L'elecció ha d'ésser efectuada personalment, en testament, codicil o heretament, en que hom ha d'expressar que es fa ús de la facultat d'elegir, i no és possible delegació ni poder. Si es fa per acte entre vius, ha de constar en escriptura pública, que és irrevocable, salvant la facultat de nomenar un altre fideïcomissari en cas de morir o renunciar el nomenat abans de deferir-se el fideïcomís.

5a En defecte d'elecció, els elegibles són fideïcomissaris per parts iguals.

 

Article 202

Quan el fiduciari es troba amb facultats per a distribuir l'herència entre els fideïcomissaris, s'aplica el que disposa l'article anterior, llevat que el testador disposi una altra cosa.

 

Article 203

El fideïcomís imposat a un cohereu o col·legatari no s'estén a la quota d'herència o el llegat obtinguts per substitució vulgar, però si als que ha obtingut per dret d'acréixer.

El fideïcomís imposat a l'hereu no s'estén al prellegat ordenat a favor seu, ni inversament.

 

Article 204

En les substitucions fideïcomissàries familiars, o sia aquelles en que els fideïcomissaris són els fills del fiduciari o els fills del primer fideïcomissari cridat, bé ho siguin per línia recta descendent, de generació en generació, o en línia col·lateral de germà a germà o, si fos el cas, de fills d'aquests, o bé combinant-se en ambdós sentits, solament tenen eficàcia les crides successives de fideïcomissaris a favor de persones que no passin de la segona generació, sense limitació de nombre entenent com a primera la dels fills propis del fiduciari. En cas de crida fideïcomissària de fills del primer substitut fideïcomissari, aquests són considerats, als efectes del còmput, com de segona generació.

En les substitucions fideïcomissàries que no siguin familiars, solament tenen eficàcia dues crides de fideïcomissaris successius en el qual cas hom computa únicament les que arriben a ésser efectives i no les frustrades.

En cap cas no hi ha limitació de nombre en les crides de fideïcomissaris successius a favor de persones que visquin al temps de morir el testador.

Les crides de fideïcomissaris, en allò que ultrapassin els límits que queden establerts, s'entenen com a no fetes.

 

Article 205

Sempre que el fiduciari cridat no arriba a ésser hereu o legatari per qualsevol causa, opera en primer lloc la substitució vulgar. A manca d'aquesta substitució, el fideïcomissari passa a ésser fiduciari, si hi ha fideïcomissari posterior, i en defecte d'aquest passa a ésser hereu o legatari lliure. En aquest cas no té lloc el dret de transmissió.

 

 

Secció 2a

Els efectes del fideïcomís mentre esta pendent

 

Article 206

El fiduciari ha de prendre inventari dels béns de l'herència o el llegat fideïcomesos, en la forma i amb els requisits exigits per a detreure la quarta trebel·liànica a càrrec de la mateixa herència o llegat.

 

Article 207

Qualsevol fideïcomissari pot exigir al fiduciari, si el testador no ha disposat el contrari, que presti caució bastant i a costa seva en seguretat dels béns mobles fideïcomesos, exclosos els no susceptibles de desaparició o alienació i els que siguin objecte de dipòsit o inversió.

El fiduciari els fideïcomissaris immediats del qual siguin els seus fills o els seus germans no està obligat a prestar-la, llevat que el testador l'hagi imposada.

Si el fiduciari dissipa o danya greument els béns fideïcomesos, el fideïcomissari pot exigir-li caució en seguretat del pagament de la indemnització dels danys i perjudicis causats pel seu capteniment. Si el fideïcomís està sotmès a termini, el fideïcomissari pot optar entre la caució en els termes expressats o l'immediat trànsit dels béns fideïcomesos.

La caució objecte d'aquest article i del següent és hipotecària o pignoratícia; si no és possible, pot ésser personal. En defecte d'aquesta, es procedeix al dipòsit dels béns mobles que havia de garantir, exceptuant-ne els que calguin per al seu ús i el de la seva família, o per a l'explotació dels béns del fideïcomís o per a l'exercici de la professió o l'ofici que exerceixi el fiduciari.

La no prestació de caució mai no pot comportar que el fideïcomís es posi en administració.

A manca d'acord sobre la prestació i la quantia de la caució, el fideïcomissari pot utilitzar el procediment que estableix l'article 165 de la Llei Hipotecària.

 

Article 208

El fiduciari està obligat, respecte als béns fideïcomesos:

1r A inscriure el títol successori corresponent en el Registre de la Propietat i inserir-hi literalment la clàusula fideïcomissària.

2n A invertir els diners relictes sobrants, o els que s'obtinguin després, en dipòsits bancaris, en préstecs amb interès i garantia real o en béns prudencialment segurs.

3r A dipositar sense demora en una Societat General de Dipòsit, o en una d'altres establiments bancaris o d'estalvi, els valors mobiliaris, tot fent constar en el resguard corresponent llur condició de fideïcomesos.

La garantia establerta en aquest article pot ésser substituïda a elecció del fiduciari, per una fiança suficient, salvant disposició contrària del testador. Si el fiduciari opta per la fiança, ha de prestar-la encara que els fideïcomissaris immediats siguin fills o germans seus.

El compliment de les obligacions establertes en aquest article i en els següents pot ésser exigit en tot temps per qualsevol fideïcomissari o curador. Les despeses ocasionades pel que disposen els números 2n i 3r són a càrrec de l'herència o del llegat fideïcomesos.

 

Article 209

El fiduciari queda deutor per les obligacions del causant, sens perjudici de poder acceptar l'herència a benefici d'inventari. Així mateix ha de satisfer les llegítimes, els llegats i totes les càrregues de l'herència a càrrec d'aquesta.

 

Article 210

Els béns fideïcomesos que s'alienin per execució forçosa per deutes del fideïcomitent o d'aquells de què respongui el fideïcomís, el rematant o adjudicatari els ha d'adquirir lliures del gravamen fideïcomissari, posat que hagin estat citats els fideïcomissaris o el curador.

L'execució forçosa per deutes propis del fiduciari solament és procedent contra el seu dret de llegítima i trebel·liànica i contra els fruits i les rendes del fideïcomís que li corresponen, llevat que en la substitució fideïcomissària condicional el creditor prefereixi que s'alienin els béns amb subjecció al que disposa el paràgraf segon de l'article 217.

 

Article 211

Els hereus fiduciaris de quota d'herència poden demanar la partició i practicar-la eficaçment amb els altres cohereus sense necessitat que hi intervinguin els fideïcomissaris, posat que es tracti d'un pur acte particional; altrament, cal l'autorització judicial prevista a l'article 221.

Nogensmenys, tot fideïcomissari té els drets que la llei atribueix als cessionaris dels partícips en la divisió de la cosa comuna.

Això que s'ha disposat anteriorment també s'aplica a la divisió de cosa comuna, si alguna participació indivisa es troba gravada de fideïcomís. Amb tot, si la cosa comuna és indivisible o es desmereix amb la seva divisió, els comuners poden convenir que s'adjudiqui lliure del fideïcomís a algun o alguns d'ells, el qual ha de satisfer en diners les quotes dels altres, amb autorització judicial prèvia al fiduciari. Aquest precepte s'aplica quan la partició hereditària regulada en els paràgrafs anteriors implica divisió de cosa pertanyent a l'herència.

La partició hereditària efectuada pel mateix causant o per un comptador partidor designat per aquest i la intervinguda judicialment tenen efecte àdhuc per als fideïcomissaris, sens perjudici de les accions d'impugnació que siguin procedents.

 

Article 212

L'hereu o el legatari gravats de fideïcomís solament en una part indivisa de l'herència o del llegat deferits a favor seu, o en una quota d'aquests, poden procedir per si sols a dividir en dos lots o porcions l'herència o el llegat, un de lliure i l'altre de fideïcomès, segons les regles de la partició i després de les notificacions corresponents als fideïcomissaris.

 

Article 213

L'hereu fiduciari té l'ús i el gaudiment dels béns fideïcomesos i de llurs subrogats i accessions, fa seus les rendes i els fruits i gaudeix de tots els altres drets que la llei atribueix al propietari, àdhuc respecte a tresors, mines, boscos i accions o participacions socials, però allò que adquireix que no siguin fruits o rendes queda incorporat al fideïcomís.

Pel que fa als boscos, no són considerades fruits les tales que excedeixen els límits d'una explotació racional.

Pel que fa a les accions i les participacions en el capital de societats de tota mena, l'exercici de tots els drets polítics correspon al fiduciari.

 

Article 214

La conservació i administració dels béns fideïcomesos són funció obligada del fiduciari, el qual respon personalment amb la diligència que correspon d'esmerçar en els béns propis.

En conseqüència, pertoca a l'hereu fiduciari el cobrament i el pagament dels crèdits i els deutes a favor o a càrrec de l'herència fideïcomesa, i el pagament a costa seva de les despeses ordinàries de conservació, els impostos sobre els productes, les pensions de cens, els censals, el preu d'arrendaments, els interessos de deutes hereditaris i les càrregues anàlogues dels béns fideïcomesos.

Les despeses extraordinàries de conservació o de refacció, els impostos sobre el capital i les altres càrregues anàlogues són satisfetes pel fiduciari a càrrec de l'herència o del llegat.

 

Article 215

Totes les millores o tots els béns que el fiduciari incorpora materialment al fideïcomís resten afectes al gravamen fideïcomissari, si bé, en deferir-se aquell, el fiduciari o els seus hereus poden optar per retirar les millores o incorporacions, si es pot fer sense detriment dels béns fideïcomesos, o exigir-ne l'import, que s'estima per l'augment de valor que els béns han experimentat, sense que pugui excedir el preu de cost actualitzat.

El fiduciari pot alterar la substància de les coses, sempre que no disminueixi el seu valor, amb les limitacions que s'estableixen en aquest Capítol.

 

Article 216

El fiduciari té el deure d'exercitar les accions corresponents a l'herència o al llegat fideïcomesos. Les sentències i les altres resolucions dictades en procediments o expedients en els quals hagi tingut intervenció el fiduciari, els laudes recaiguts en arbitratges de dret o d'equitat als quals s'hagi sotmès i les transaccions que hagi convingut no afecten els fideïcomissaris que no hagin estat citats o intervingut llevat que hi assenteixin, siguin favorables al fideïcomís o facin referència als actes que pugui realitzar el fiduciari per ell sol.

 

Article 217

El fiduciari pot alienar i gravar els béns fideïcomesos en concepte de lliures, en els casos en què ho permeti la llei o ho autoritzin el testador o els fideïcomissaris, d'acord amb el que es disposa en els articles següents.

En les substitucions fideïcomissàries condicionals, en cas de no haver imposat el fideïcomitent una especial prohibició de disposar, el fiduciari pot realitzar vàlidament actes dispositius o de gravamen de tals béns, però llur eficàcia resta supeditada a la possible efectivitat de la dita substitució, encara que en ésser atorgats aquells actes hom hagi el silenciat el gravamen. En les substitucions fideïcomissàries a termini, el fiduciari no té aquesta facultat.

 

Article 218

El fiduciari està facultat per ministeri de la llei per a alienar o gravar en concepte de lliures del fideïcomís béns de l'herència o el llegat fideïcomesos en els casos següents:

1r Per fer seu el que per llegítima li correspongui en la successió del fideïcomitent, salvant el que disposa l'article 360, i per satisfer les dels altres legitimaris.

2n Per pagar els deutes i les càrregues hereditaris i també per satisfer els llegats.

3r Per efectuar la detracció de la quarta trebel·liànica.

4t Per atendre les despeses extraordinàries de conservació i de refacció dels béns del fideïcomís i de millores útils i necessàries.

5è Per garantir amb penyora o hipoteca el préstec destinat a obres de construcció, ampliació i millora de finques rústiques o urbanes o a extingir un deute hereditari mes onerós.

 

Article 219

En l'aplicació de l'article anterior han ésser observades les regles següents:

1a Solament quan en l'herència fideïcomesa no hi ha diners suficients el fiduciari està facultat per a disposar d'altres béns, que pot adjudicar-se, adjudicar en pagament, vendre, hipotecar o pignorar. Les adjudicacions són fetes pel valor dels béns al temps ésser efectuades.

2a Per als dits actes no cal la intervenció dels fideïcomissaris, però és preceptiva la notificació prèvia que regulen els articles 225 i 226, amb aplicació del que aquest mateix precepte disposa.

3a En la inscripció dels expressats actes en el Registre de la Propietat, hom cancel·la d'ofici l'expressió registral del gravamen fideïcomissari.

 

Article 220

El fiduciari està facultat, respecte als béns fideïcomesos, per a realitzar per si sol, sota la seva responsabilitat, els actes següents:

1r Vendre els béns mobles que no puguin conservar-se i els fruits relictes pel fideïcomitent.

2n Retrovendre béns comprats a carta de gràcia o amb pacte de retre, atorgar les alienacions a què s'hagi obligat el fideïcomitent i les procedents d'un dret d'opció, redimir censos i censals i consentir la cancel·lació d'inscripcions d'hipoteca o d'altres garanties constituïdes en garantia de crèdits hereditaris ja extingits o que se satisfacin, sempre que els interessats exigeixin els actes expressats.

3r Concertar convenis en matèria d'expropiació forçosa i acceptar indemnitzacions per sinistres assegurats o per dany rescabalat pel responsable.

4t Substituir, sense demora i sens detriment del fideïcomís, les coses que es desgastin per l'ús, i entre elles els objectes del parament de casa, els utensilis, els mobiliaris, els vehicles, les cavalleries i les màquines, les eines, els instruments, el bestiar, els animals de treball i de cria, les mercaderies, les primeres matèries, els ormeigs i els altres elements anàlegs propis d'una empresa o explotació agrícola, comercial o industrial.

Els béns fideïcomesos objecte d'aquests actes queden lliures del gravamen fideïcomissari i, en lloc d'ells, hi queden afectes el diner o els altres béns obtinguts pel fiduciari.

 

Article 221

El fiduciari pot alienar com a lliures béns subjectes a fideïcomís per tal de reemplaçar-los per d'altres, a fi d'obtenir-ne més rendiment o utilitat, a judici i amb autorització prèvia del jutge competent.

No és procedent aquesta subrogació real si el fideïcomitent l'ha prohibida expressament o ha disposat una especial prohibició de disposar incompatible amb la subrogació. Si el fideïcomitent ha permès i regulat la subrogació, hom s'ha d'atenir al que ell ha disposat.

L'autorització judicial a què es refereix el primer paràgraf d'aquest article s'acomoda al procediment de jurisdicció voluntària, amb notificació prèvia als fideïcomissaris i al curador, si n'hi ha, sense que sigui indispensable la subhasta. El jutge ha de practicar les proves que estimi convenients, especialment pel que fa a la justa valoració dels béns i, si autoritza la subrogació, ha d'adoptar les mesures que cregui procedents per a la seva normal efectivitat i el consegüent alliberament del gravamen fideïcomissari dels béns reemplaçats i la subjecció al mateix gravamen dels béns adquirits. Les despeses d'aquest procediment no són mai a càrrec del fideïcomís.

 

Article 222

En cas que ja no hi pugui haver més fideïcomissaris cridats que els vivents o llurs descendents, no és necessària l'autorització judicial prevista en l'article anterior quan presten consentiment, que no implica renúncia al fideïcomís, tots els possibles fideïcomissaris vivents. Pels menors i els incapaços actuen llurs representants legals. Es poden adoptar les mesures de garantia que es creguin oportunes.

 

Article 223

El testador pot autoritzar el fiduciari per a alienar i gravar, per actes entre vius i en concepte de lliures, tots o alguns dels béns fideïcomesos. Quan l'amplitud d'aquesta autorització atribueixi al fiduciari la facultat de disposar pròpia del fideïcomís de residu, hom s'ha d'atenir a les normes que el regulen.

 

Article 224

El fiduciari pot alienar i gravar en concepte de lliures de fideïcomís els béns que hi estan subjectes, mitjançant el consentiment de futur, de present o de pretèrit, de tots els fideïcomissaris que efectivament arribin a ésser en deferir-se el fideïcomís.

L'autorització de futur solament allibera els béns que el fiduciari aliena o grava efectivament, però no implica renúncia total al fideïcomís.

L'assentiment prestat pel fideïcomissari el vincula, però en la successió fideïcomissària condicional aquesta vinculació únicament té efecte si el fideïcomissari arriba efectivament a ésser-ho.

 

Article 225

Quan és preceptiu, o el fiduciari estima convenient de notificar als fideïcomissaris els actes que pretén realitzar sobre els béns del fideïcomís, ho ha de sol·licitar per mitjà del jutge competent, pels tràmits de jurisdicció voluntària, o ho ha de notificar per acta notarial.

Les notificacions han ésser fetes a tots els fideïcomissaris llavors existents i determinats, i a l'ascendent dels que no ho siguin, i, si no és possible, al curador, que ha ésser nomenat, si no n'hi ha, i s'hi han d'expressar les circumstàncies de l'acte projectat. Als fideïcomissaris de parador ignorat, la notificació se'ls fa per edictes.

Es pot formular oposició judicialment en el termini d'un mes, la qual cosa, si escau, un cop formalitzada, s'ha de fer constar, en l'acta la qual notarial.

L'oposició se substància pels tràmits dels incidents, i solament es pot fonamentar en il·legalitat o frau del fiduciari, o en el fet de no haver-se ajustat aquest als termes de la notificació. Tan bon punt transcorregut el termini de l'última notificació sense oposició, o desestimada la formulada, el fiduciari pot realitzar l'acte projectat.

 

Article 226

En cas de possibles fideïcomissaris que no hagin nascut ni estat concebuts la notificació ha ésser feta als qui serien els seus ascendents més immediats que visquin. Si la personalitat dels possibles fideïcomissaris només és determinable per algun esdeveniment futur, ha ésser feta la notificació a un curador que exerceixi la representació i la defensa dels interessos d'aquests fideïcomissaris. El mateix fideïcomitent pot, en disposar el fideïcomís, o en testament o en codicil posteriors, nomenar un o diversos curadors i llurs suplents. Aquest càrrec es regeix per les normes dels marmessors i correspon el seu nomenament, en defecte del nomenat pel testador o si mancaven els designats al jutge competent, pels tràmits de jurisdicció voluntària.

El càrrec de curador subsisteix en cada successió mentre persisteix la situació que l'ha originat. El curador ha de procedir en tot cas amb autorització judicial prèvia, i les despeses que ocasioni la seva actuació i, si és el cas, el seu nomenament judicial, són a càrrec del fideïcomís.

 

Article 227

Mentre el fideïcomís no sigui deferit al fideïcomissari, aquest pot alienar, gravar, renunciar i assenyalar per a l'embargament el seu dret d'adquirir l'herència o el llegat fideïcomesos. L'alienació, el gravamen o l'embargament s'han de limitar als béns que li corresponguin en deferir-se el fideïcomís. Si en la substitució condicional hom no arribava a deferir el fideïcomís, els expressats actes queden sense efecte.

Durant aquest període de pendència del fideïcomís, els fideïcomissaris, o si és el cas el curador, poden pretendre la declaració judicial del seu dret o el caràcter fideïcomès dels béns. També poden impugnar judicialment els actes de disposició atorgats pel fiduciari, però mentre no es defereixi el fideïcomís les sentències que donin lloc a la impugnació únicament poden ésser executades en la mesura necessària per a salvaguardar immediatament els interessos dels fideïcomissaris.

 

Article 228

En les substitucions fideïcomissàries a termini el fiduciari pot anticipar la delació del fideïcomís mitjançant renúncia del seu dret a favor del fideïcomissari immediatament cridat, i cedir a tercer, però no a títol de cens, el simple aprofitament dels béns fideïcomesos fins que venci el termini, sense quedar exonerat de les seves obligacions, tot responent dels perjudicis que el fideïcomís sofreixi per culpa del cessionari.

En les substitucions fideïcomissàries condicionals no es pot anticipar la delació del fideïcomís i, si el fiduciari el renuncia a favor del fideïcomissari, s'entén que només n'ha cedit l'aprofitament. Això no obstant, està facultat per a efectuar la dita cessió a favor de tercer i donar a cens immobles del fideïcomís, amb subjecció al que disposa el paràgraf segon de l'article 217.

 

 

Secció 3a

La quarta trebel·liànica

 

Article 229

Qualsevol hereu fiduciari que accepta l'herència fideïcomesa i practica el degut inventari té dret a la quarta trebel·liànica, si el testador no l'ha prohibida.

El testador o l'heretant poden establir les regles a què s'ha de subjectar la trebel·liànica; en defecte d'aquestes, regeixen les normes contingudes en aquesta secció.

 

Article 230

L'inventari ha de quedar clos dins els cent vuitanta dies naturals a comptar de la delació de l'herència a favor del fiduciari, o be dins un any, si el fideïcomitent ha mort o ha tingut l'última residència habitual a l'estranger o si el fiduciari no resideix al domicili on radiquen la major part dels béns hereditaris.

L'inventari ha ésser formalitzat notarialment o judicialment i s'hi han de ressenyar els béns relictes i llur valor en obrir-se la successió i els deutes i les càrregues hereditaris, amb indicació de llur import. No cal detallar els elements del parament de casa, les empreses o els negocis, les coses universals o el conjunt de coses ni expressar el fi a què respon la formació de l'inventari.

No és considerat com a pres en forma l'inventari quan, a sabuda del fiduciari, no hi figuren tots els béns i tots els deutes, ni quan ha estat confeccionat en frau dels fideïcomissaris. Per a la formació de l'inventari no cal citar cap persona, però hi poden intervenir els fideïcomissaris que ho sol·licitin.

L'inventari de l'herència pres en temps i en forma per qualsevol altra persona aprofita al fiduciari.

 

Article 231

La prohibició de la trebel·liànica solament és eficaç si el causant ha manifestat en l'heretament o en el testament la seva voluntat que el fiduciari no la percebi, o si ha expressat que la substitució s'ha de produir sense cap detracció, o únicament amb la de determinats béns o quantitats. No enclou prohibició la simple manifestació del testador que la substitució sigui de tots els béns o de tota l'herència.

Això no obstant, quan el fiduciari és descendent del testador, solament és eficaç la prohibició de la trebel·liànica feta amb paraules expresses i no altrament.

El dret a la trebel·liànica s'extingeix per renúncia expressa o tàcita. S'entén renunciada si, amb coneixement d'aquest dret, el fiduciari o els seus hereus lliuren al fideïcomissari la possessió de l'herència.

 

Article 232

Només té dret a la quarta trebel·liànica l'hereu fiduciari que adquireix en primer lloc l'herència fideïcomesa, el qual pot detreure-la tan bon punt acceptada i satisfets, consignats o fiançats totalment els seus deutes, càrregues i llegítimes, exclosa la del fiduciari, si fos el cas. L'esmentat dret es transmet als hereus del fiduciari. Si aquest, podent detreure-la, no ho fa i manifesta la seva voluntat d'afavorir amb ella el fideïcomissari immediat gravat, aquest la pot detreure en el seu dia, i així successivament.

 

Article 233

La trebel·liànica consisteix en la quarta part dels béns relictes pel fideïcomitent, deduïts els seus deutes, les despeses de la seva darrera malaltia, d'enterrament i funeral, les d'inventari i de defensa dels béns hereditaris, els llegats per a fins piadosos, benèfics o docents i les llegítimes causades, àdhuc la del fiduciari que sigui legitimari. El fiduciari cohereu té dret a una part de la trebel·liànica proporcional a la seva quota hereditària fideïcomesa.

Per a determinar la trebel·liànica no s'inclouen en l'herència els béns perduts i els deterioraments soferts per cas fortuït després de mort el testador i abans de detreta o reclamada la trebel·liànica. No són imputables els fruits percebuts per l'hereu fiduciari.

La detracció pot ésser efectuada d'un cop o en diverses vegades, en diners o en altres béns de l'herència que no siguin els de millor condició, i és regida pel que disposen els articles 218 i 219.

De la trebel·liànica encara no percebuda han ésser deduïdes les indemnitzacions que, si escau, el fiduciari hagi d'abonar per les responsabilitats que en aquesta qualitat hagi contret.

 

Article 234

Si abans de deferir-se el fideïcomís el fiduciari no ha detret la quarta trebel·liànica, ell o els seus causahavents poden exigir-ne el pagament al fideïcomissari, amb els interessos vençuts d'ençà de la reclamació judicial.

El fideïcomissari ha de formar un lot suficient de béns de l'herència fideïcomesa per a adjudicar-lo en pagament de la trebel·liànica, el qual ha de contenir proporcionalment, en tant que sigui possible, béns hereditaris de la mateixa espècie i de la mateixa qualitat, estimats tots per llur valor al temps de morir el fideïcomitent.

Tan bon punt aquest lot ha estat format, el fideïcomissari pot optar per satisfer la trebel·liànica en diners en la quantitat corresponent al valor actual dels béns components del dit lot, però atès llur estat material en morir el fideïcomitent.

   
< Anterior Següent >

 

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda