Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Codi de successions: Títol III-6

Anterior Amunt Següent

Capítol VI

Les substitucions hereditàries

Secció 1a

La substitució vulgar

 

Article 167

El testador pot instituir un hereu ulterior o segon, per al cas en que el primer o l'anterior instituït no arribi a ésser-ho perquè no vulgui o perquè no pugui.
Llevat que sembli que es una altra la voluntat del testador, la substitució vulgar ordenada per a un dels casos esmentats val per a l'altre, i l'ordenada per al cas de premoriència de l'hereu instituït es fa extensiva a tots els altres casos, incloent-hi el d'institució sota condició suspensiva quan l'instituït mor abans de complir-se la condició, quan la condició resta incomplida o quan no arriba a néixer l'instituït que ja es trobava concebut, o quan l'instituït ha estat declarat absent.

 

Article 168

Un hereu pot ésser substituït per dos o més substituts i a l'inrevés. Els substituts poden ésser cridats tots junts o l'un en defecte de l'altre; en aquest darrer cas, el substitut del substitut s'entén que també ho és del substituït.
Diferents hereus poden ésser nomenats substituts vulgars entre ells, recíprocament. Si han estat instituïts en quotes desiguals, la del cridat que no arriba a ésser hereu es defereix als altres instituïts en proporció a llurs quotes respectives. Si amb els cohereus es cridada a la substitució una altra persona, correspon a aquesta una porció viril de la quota vacant i la resta correspon als hereus, en la proporció esmentada. En tot cas, preval allò que ha ordenat el testador.

 

Article 169

La substitució vulgar pot ésser expressa o tàcita.
Les substitucions pupil·lar, exemplar, fideïcomissària i preventiva de residu enclouen sempre la vulgar tàcita; però, quant a les dues primeres, solament respecte als béns procedents de l'herència del substituent.

 

Article 170

El substitut succeeix el causant amb les mateixes limitacions i càrregues imposades a instituït que no ha arribat a ésser hereu, llevat que el testador hagi disposat de forma diferent.

 

 

Secció 2a

La substitució pupil·lar

 

Article 171

El pare o la mare, mentre exerceixen la pàtria potestat sobre llur fill impúber, és a dir el menor de catorze anys, poden substituir-lo pupil·larment, en el testament que atorguin per a llur pròpia herència, en previsió que mori abans d'arribar a l'edat de testar.
També poden substituir el fill concebut que al temps de néixer hagi de quedar sota llur pàtria potestat.

 

Article 172

En la substitució pupil·lar, el substitut té aquest caràcter respecte als béns que, subsistint en morir impúber, ha adquirit aquest per herència o llegat del pare o de la mare que hagin disposat la substitució, i el d'hereu directe de impúber en l'herència relicte per aquest, sense que sobre ella puguin els pares imposar en llur testament limitacions ni càrregues. Si el pare i la mare ordenen substitució pupil·lar, subsisteixen ambdues respecte a llurs propis béns, però respecte als del pupil val solament l'ordenada per l'últim que mori.

 

Article 173

El pare solament pot designar com a substitut pupil·lar en els béns de l'impúber procedents de la successió de la mare, si aquesta no ho ha fet, algun o alguns dels germans materns de l'impúber i, en defecte d'ells, altres parents materns d'aquest dins el quart grau; per manca d'uns i d'altres, i quant als altres béns, la designació del substitut pupil·lar pot recaure en qualsevol persona capaç de succeir. Aquesta norma és d'aplicació recíproca quant als béns de procedència paterna en la substitució pupil·lar ordenada per la mare.
En cas de no complir el pare o la mare el que disposa aquest article, són considerats cridats com a substituts pupil·lars els expressats germans o parents, per l'ordre de la successió intestada.

 

Article 174

La substitució vulgar expressa, si l'instituït és impúber, comprèn la pupil·lar tàcita respecte als béns de l'herència relicta pel substituent, llevat en el cas d'haver estat substituïts recíprocament dos germans, l'un púber i l'altre impúber; tot això, tret de disposició contrària del testador.

 

 

Secció 3a

La substitució exemplar

 

Article 175

La substitució exemplar solament pot ésser ordenada per ascendents de l'incapacitat que sigui llegitimari d'aquests, i compren, ultra els béns del testador, els de l'incapacitat que no ha atorgat testament ni heretament universal.
La validesa d'aquesta substitució requereix que l'ascendent deixi al substituït la llegítima que li correspongui i que la incapacitat, inclosa la natural per a testar, sigui declarada judicialment en vida del descendent substituït, baldament sigui desprès d'haver estat disposada la substitució.

 

Article 176

Si diversos ascendents substitueixen exemplarment el mateix descendent, preval la substitució disposada per l'ascendent mort de grau més pròxim, i si aquests són del mateix grau, succeeixen en la mateixa herència de l'incapaç tots els substituts exemplars designats, en les quotes que resultin d'aplicar als ascendents respectius les normes de l'ordre successori intestat a favor d'aquests. En tot cas, els béns procedents de cadascuna de les herències dels ascendents que hagin disposat la substitució corresponen al substitut exemplar respectivament designat.

 

Article 177

La substitució exemplar ha d'ésser ordenada a favor de descendents de l'incapaç; en defecte d'aquests, a favor de descendents del testador, i, si hi manquen els uns i els altres, a favor de qualsevol persona capaç per a succeir.

 

Article 178

La substitució exemplar queda sense efecte en cessar realment l'estat d'incapacitat del substituït, encara que desprès no atorgui testament, i també si el substitut premor al testador o a l'incapaç, o aquest a l'ascendent. En cas de diversos ascendents, aquesta norma s'aplica en relació amb la respectiva substitució exemplar.

 

Article 179

El que es disposat per a la substitució pupil·lar s'aplica a l'exemplar, en la mesura que ho permeti la seva naturalesa.
Els legitimaris de impúber o de l'incapaç únicament tenen dret a la llegítima en la pròpia herència d'aquests. En forma part la llegítima que correspongui a impúber o incapaç en les successions en les quals hagi estat disposada la substitució.

 
< Anterior Següent >

 

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda