Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Codi de successions: Títol III-4

Anterior Amunt Següent

Capítol IV

Disposicions fiduciàries

Secció 1a

La institució d'hereu per fiduciari

 

Article 148

El cònjuge pot instituir hereu el descendent que el seu consort supervivent elegeixi entre els fills comuns i llurs descendents encara que visqui el seu ascendent o pot instituir-los en les parts iguals o desiguals que el cònjuge supervivent estimi convenient. En allò que no sigui previst pel testador o el costum regeixen les normes següents:
1a L'elecció o la distribució s'ha de fer entre els dits fills i els descendents d'aquests, amb facultat, en cas de distribució per a limitar a un o més fills o descendents la institució d'hereu i reduir els altres a la condició de legataris o legitimaris. El consort pot imposar sempre les condicions, les limitacions de disposar i les substitucions àdhuc fideïcomissàries i preventives de residu que estimi oportunes, posat que els afavorits siguin fills o descendents del testador i no contradiguin les disposades per aquest.
2a L'elecció o la distribució s'ha d'efectuar expressant que hom fa ús d'una tal facultat, llevat que així resulti clarament de la mateixa distribució o elecció.
Només es pot fer en testament, heretament o escriptura pública, i en aquests dos darrers casos és irrevocable.
3a L'herència no és deferida fins que queda efectuada elecció o la distribució, però abans d'elles el cònjuge supervivent pot fixar i pagar les llegítimes i els llegats. Si el cònjuge supervivent mor sense haver fet elecció o la distribució, o renúncia en escriptura pública a la facultat d'efectuar-les, s'aplica, si escau, el que disposa l'article següent, i, si no escau, l'herència és deferida als fills per parts iguals, i entren en lloc del mort els seus descendents per estirps; si manquen aquests, els hereus del mort solament poden reclamar la llegítima que li hauria correspost.
Mentre no es defereixi l'herència, aquesta resta sota la curatela de la persona o de les persones que a aquest efecte el testador hagi designat, amb les facultats i limitacions que aquest hagi establert i, en defecte d'elles, amb les pròpies del curador a que es refereix l'article 143.
Si falta la designació del testador, exerceix la curatela el cònjuge supervivent, el qual té la lliure administració de l'herència i plenes facultats dispositives sobre els béns hereditaris per a llur inversió en altres béns que quedin subrogats i per a satisfer necessitats de l'herència, atendre la seva subsistència personal, la dels fills i la dels descendents i pagar deutes, carregues i llegítimes, amb les limitacions establertes pel testador.

Queden incorporats a l'herència els fruits i les rendes no consumits en les atencions esmentades.

 

Article 149

El testador pot instituir hereu aquell dels seus fills que elegeixin els dos parents més pròxims, sense individualitzar-los, encara que no hagi confiat aquesta facultat amb caràcter preferent al consort supervivent, de conformitat amb el que ha estat previst pel testador o pel costum i, supletòriament, d'acord amb les regles següents:
1ª Aquesta facultat d'elecció correspon als dos parents consanguinis, d'un sexe o de l'altre, que al temps d'exercir-la, gaudeixin de plena capacitat per a disposar, ho hagin renunciat a una tal facultat i pertanyin l'un a la línia paterna i l'altre a la materna i, dins cadascuna d'elles, el de parentiu més pròxim en relació amb els fills o els descendents, i amb preferència el de més edat.
2a L'elecció ha de recaure en un dels fills o descendents del fill premort que els dos parents estimin que és el més apte per a regir la casa, sense que li puguin ésser imposats gravàmens ni limitacions de cap mena, llevat que el causant ho hagi autoritzat, però s'han d'aplicar les prelacions que resultin del testament o de capítols matrimonials del causant.
3a Ambdós parents efectuen l'elecció personalment, sense que calgui fer-la en un mateix acte.
4a L'elecció ha d'ésser feta necessàriament en escriptura pública i no en testament; és irrevocable, però pot ésser reiterada sempre que l'elegit no vulgui o no pugui ésser hereu, àdhuc en cas que la designació anterior hagués estat feta pel cònjuge supervivent. En cas de divergència poden delegar a un tercer l'elecció entre els dos fills o descendents que hagin designat.
5a L'herència no és deferida fins que queda efectuada l'elecció.
6a L'elecció ha d'ésser feta en el termini fixat pel testador. En defecte d'aquest, si no s'ha fet dins els cinc anys següents a la mort del causant, qualsevol interessat en la successió pot requerir els parents electors perquè la facin en els sis mesos següents al requeriment. Els parents electors poden obtenir de l'Autoritat Judicial una pròrroga per a fer l'elecció, si hi concorre causa justificada.

 

 

Secció 2a

Els hereus i legataris de confiança

 

Article 150

El testador pot instituir o designar hereus o legataris de confiança persones individuals perquè donin als béns la destinació que els hagi encomanat confidencialment, de paraula o per escrit.
Aquestes persones poden ésser facultades pel testador perquè, en cas que mori alguna d'elles abans de la revelació total o del compliment de la confiança, elegeixin qui la substitueixi, sense que això impliqui cap nova institució o designació sinó una mera subrogació en el càrrec.

Tret d'una disposició testamentària en contra, els hereus o legataris de confiança actuen per majoria, però, si en queda un de sol, aquest pot actuar per ell mateix.

 

Article 151

Els hereus de confiança han de prendre inventari de l'herència dins un any, a comptar de la delació de l'herència o del llegat, sota pèrdua de la remuneració corresponent.
Tant els hereus com els legataris de confiança tenen dret a rescabalar-se de les despeses i dels desemborsaments pel compliment de llur comesa i a percebre la remuneració que els hagi assignat el testador o, en defecte d'aquesta, i entre tots, la corresponent al deu per cent del valor de l'herència o del llegat objecte de la confiança i dels fruits o de les rendes líquids, mentre duri llur administració. No s'imputen en pagament de la dita remuneració els llegats a favor dels hereus i legataris de confiança, llevat que el testador ho ordeni altrament.

 

Article 152

El testador que ordena herència o llegat de confiança pot prohibir-ne la revelació. Si manca la prohibició, els hereus o legataris poden mantenir reservada la confiança o bé revelar-la en escriptura pública o protocol·litzant les instruccions del testador escrites de la seva mà.
Sempre prevalen aquestes; si no n'hi ha, hom s'ha d'atenir al que adveri la majoria.
Es considera que la confiança revelada forma part del testament, i no es pot revocar ni alterar, però si que, en canvi, pot ésser objecte d'aclariment.

 

Article 153

Els hereus i els legataris de confiança, mentre no la revelin o compleixin, tenen la consideració d'hereus o legataris, amb facultats dispositives per a actes entre vius, salvant les limitacions que els imposi el testament, però no poden fer definitivament propis els béns de l'herència o el llegat ni llurs subrogats que queden enterament separats de llurs béns propis.
Una vegada revelada la confiança, i posat que el testador no disposi cap altra cosa, els hereus i els legataris de confiança tenen, respectivament, la condició de marmessors universals o particulars. 

 
< Anterior Següent >
 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda