Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Codi de successions: Títol III-3

Anterior Amunt Següent

Capítol III

La institució d'hereu

 

Article 136

El testament ha de contenir necessàriament institució d'hereu, llevat de l'atorgat per persona subjecta al dret de Tortosa.

 

Article 137

La simple utilització pel testador del nom o la qualitat d'hereu o la disposició a títol universal, baldament hom no empri aquella paraula, implica institució d'hereu, sempre que sigui clara la voluntat del testador d'atribuir a l'afavorit la condició de successor en tot el seu dret o en una quota del seu patrimoni.

 

Article 138

L'hereu o els hereus instituïts solament en cosa certa, quan concorren amb hereus o hereus instituïts sense aquesta assignació en són simples legataris.

Si l'hereu únic o tots els hereus instituïts ho són en cosa certa, en són estimats prelegataris i, exclusió feta de la cosa o de les coses certes, tenen el caràcter d'hereus universals per parts iguals, si són més d'un.

 

Article 139

L'hereu instituït vitalíciament, si per a desprès de la seva mort hi ha instituït un altre hereu, té el caràcter d'hereu fiduciari i l'hereu posterior té el de substitut fideïcomissari condicional.

Si no hi ha instituït hereu posterior o instituït no arriba a ésser-ho, l'hereu instituït vitalíciament esdevé hereu universal, pur i lliure.

 

Article 140

L'hereu instituït en usdefruit s'equipara a l'hereu instituït en cosa certa. En conseqüència, si concorre amb hereu universal és legatari.

Si no hi concorre, però per a desprès de la seva mort hi ha instituït un altre hereu, té el caràcter d'hereu fiduciari, i l'hereu posterior té el de substitut fideïcomissari condicional.

Si no hi ha instituït hereu posterior ni hereu universal, o l'instituït no arriba a ésser-ho, l'hereu instituït en usdefruit esdevé hereu universal, pur i lliure.

 

Article 141

Els hereus instituïts sense assignació de parts s'entenen cridats per parts iguals.

Quan els hereus instituïts són cridats els uns individualment i els altres col·lectivament, s'entén atribuïda conjuntament a aquests darrers una part igual a la de cadascun dels designats en forma individual, llevat que resulti que és una altra la voluntat del testador.

En cas d'assignar-se als hereus quotes hereditàries que sumin més o menys de la totalitat de l'herència, es rebaixen o completen a proporció entre els instituïts l'excés o el defecte.

En cas d'ésser assenyalades quotes als uns i no als altres, correspon a aquests darrers la porció sobrant de l'herència per parts iguals; en cas de no quedar porció sobrant, es redueixen proporcionalment les fixades i s'assenyala als instituïts sense quota una d'igual a la que correspongui als menys afavorits.

 

Article 142

Instituïts hereus una persona determinada i els seus fills, s'entén que aquests son cridats com a substituts vulgars, llevat de voluntat distinta del testador.

 

Article 143

Si el testador institueix genèricament els fills o els descendents d'una altra persona, no són eficaces les crides d'aquells que, al temps que es defereixi l'herència, no hagin nascut ni hagin estat concebuts.

Això no obstant, quan el testador ha llegat l'usdefruit universal a favor d'algun ascendent d'aquests fills o descendents s'entén que són cridats els nascuts o concebuts en extingir-se per causa distinta de la renuncia, l'usdefruit o el darrer dels usdefruits successius.

Els no concebuts són representats per un curador designat pel testador, amb les facultats que aquest li atribueixi, i, en defecte d'ell, ho són pel mateix legatari d'usdefruit universal, amb facultats de disposició i administració, que ha d'actuar d'acord amb els fills o els descendents nascuts o llurs representants legals.

 

Article 144

Llevat que aparegui que és una altra la voluntat del testador si aquest crida els seus hereus i legataris o llurs substituts sense designació de noms i mitjançant l'expressió "fills" s'entenen inclosos en aquesta denominació tots els fills matrimonials, no matrimonials i adoptats, homes i dones, i els nets i els descendents els pares respectius dels quals hagin mort abans de la delació, excloent el grau més pròxim al més remot i entrant per estirps els del grau següent en lloc dels de grau anterior. S'aplica la mateixa regla en el cas que els fills siguin designats nominativament per parts iguals.

 

Article 145

Quan el testador crida els seus hereus o legataris sense designació de noms i mitjançant les expressions "hereus meus", "hereus legítims", "hereus intestats", "parents més pròxims", "parents", "successors", "aquells a qui per dret correspongui", "els meus", o emprant expressions semblants, s'entén que són cridats com a hereus testamentaris aquells parents que, al temps de deferir-se l'herència o el llegat, haurien succeït abintestat el testador, però sense limitació de grau, llevat que aparegui que és una altra la seva voluntat.

 

Article 146

Les institucions hereditàries no són ineficaces pel fet de fonamentar-se en motius il·lícits o en motius o circumstàncies erronis, llevat, en aquest darrer cas, que del mateix testament resulti que el testador no les hauria atorgades en cas de conèixer l'error.

 

Article 147

No es pot disposar a favor del notari que autoritzi el testament, del seu cònjuge, ni dels parents del primer dins el quart grau de consanguinitat i segon d'afinitat, ni tampoc a favor dels testimonis, els facultatius, els experts i els intèrprets quan intervinguin en el testament. Aquestes prohibicions són aplicables al rector autoritzant i a la persona que escriu el testament tancat a prec del testador.

No es pot disposar a favor del religiós que hagi assistit el testador durant la seva darrera malaltia, ni de l'ordre, la comunitat, la institució o la confessió religiosa a que aquell pertanyés.

El testador sotmès a tutela no pot disposar a favor del seu tutor abans de l'aprovació dels comptes definitius de la institució, malgrat que el testador mori desprès d'aquesta aprovació. S'exceptua el cas que el tutor sigui ascendent, descendent cònjuge o parent dins el segon grau de consanguinitat del testador.

 
< Anterior Següent >

 

 


Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda