|
Capítol II
La nul·litat, la revocació i altres causes d'ineficàcia dels
testaments, dels codicils i de les memòries testamentàries |
|
|
Article 125
Són nuls els testaments, els codicils o les memòries testamentàries que no
corresponen a algun dels tipus previstos en aquesta llei o en l'atorgament dels quals no
han estat observats els respectius requisits i les formalitats. La manca d'expressió de
l'hora no anul·la el testament si el testador no n'ha atorgat cap altre en aquella data.
El testament tancat que és nul per defecte de forma val com a testament hològraf si
compleix els requisits propis d'aquest.
També són nuls els testaments que no contenen institució d'hereu, llevat que
continguin nomenament de marmessors universal o siguin atorgats per persona subjecta al
Dret de Tortosa.
El testament que és nul o ineficaç per manca d'institució d'hereu val com a codicil
si compleix les condicions de tal.
|
|
|
Article 126
Són nuls els testaments amb preterició errònia de legitimaris, en els supòsits
previstos a l'article 367.
Són nuls la institució d'hereu, el llegat i les altres disposicions contingudes en
acte de darrera voluntat quan l'hereu, el legatari o la persona afavorida estan afectats
per una prohibició de succeir o són declarats indignes.
Són nuls els testaments, els codicils i les memòries testamentàries atorgats amb
engany, violència i intimidació greu.
Són nuls la institució d'hereu, el llegat i les altres disposicions que s'hagin
atorgat amb error en la persona o en l'objecte, engany, violència i intimidació greu i
en els casos en què resulti que s'han atorgat per error en els motius si del testament
resulta que el testador no l'hauria atorgat si hagués conegut l'error.
Si el testador ha atorgat un testament perquè creia erròniament, segons resulti del
seu contingut, que havia mort l'hereu instituït en testament anterior, és hereu
instituït anteriorment, però subsisteixen els llegats i les altres disposicions a títol
particular ordenades en el darrer testament.
|
|
|
Article 127
La nul·litat del testament implica la de tots els codicils i les memòries
testamentàries atorgats pel testador, llevat que siguin compatibles amb un testament
anterior que hagi de subsistir per la nul·litat del posterior.
La nul·litat d'una institució, d'un llegat o de qualsevol altra disposició
testamentària no determina la nul·litat total del testament, el codicil o la memòria
testamentària on s'hagin ordenat, ni perjudica els altres hereus, els legataris o els
altres afavorits no afectats per la causa que determina la nul·litat.
|
|
|
Article 128
La nul·litat o la ineficàcia, per qualsevol de les causes expressades, dels
testaments, els codicils i les memòries testamentàries, o de les institucions, els
llegats o les altres disposicions que continguin, confereix acció per a demanar-la, una
vegada oberta la successió, als qui poden obtenir qualsevol benefici patrimonial en el
supòsit que es declari la nul·litat o es reconegui la ineficàcia. Aquesta acció és
transmissible als hereus, però no pot ésser exercida pels creditors de
l'herència.
En els casos previstos en els tres darrers apartats de l'article 126, aquesta acció és renunciable expressament
o tàcita i prescriu als quatre anys a comptar de la mort del testador.
En els casos previstos en els dos primers apartats de l'article 126, si desprès de mort el testador tots els
interessats que estiguin llegitimats per a exercitar l'acció de nul·litat o ineficàcia
reconeixen la validesa del testament, el codicil o la memòria testamentària, o la
institució, el llegat o les altres disposicions que continguin, queden convalidats els
esmentats actes o disposicions, sempre que aquest reconeixement consti en escriptura
pública, en la qual ha d'ésser expressada l'existència, certa o dubtosa, de la
corresponent causa de nul·litat o ineficàcia.
|
|
|
Article 129
Els testaments, els codicils i les memòries testamentàries, i la
institució, el
llegat i les altres disposicions que continguin, perden l'eficàcia si el testador les
revoca.
En tot cas subsisteix el reconeixement de fills no matrimonials.
|
|
|
Article 130
La revocació pot ésser expressa, quan el testador l'ordena en testament.
L'atorgament d'un testament vàlid revoca de ple dret el testament anterior. No es
considera vàlid el testament que te qualsevol dels defectes que estableixen l'article 125 i l'apartat primer de l'article 126, salvat en aquest darrer cas el que disposa
el paràgraf tercer de l'article 128. Tampoc es
consideren vàlids el testament ineficaç per caducitat ni el destruït sense possibilitat
de reconstrucció.
Això no obstant, si el testador ordena de forma expressa en el testament posterior que
el testament anterior subsisteixi totalment o parcialment, val l'anterior en tot el que no
sigui revocat per l'atorgat posteriorment, o en les parts a què aquest no s'oposi o que
no contradigui. Això mateix s'observa quan el testador ordena expressament en el
testament posterior que valgui l'anterior revocat, encara que el testament posterior no
contingui institució d'hereu, sempre que es confirmi la institució d'un,
almenys, dels
hereus instituïts en el testament anterior.
|
|
|
Article 131
El testament i el codicil hològrafs i la memòria testamentària es presumeixen
revocats si apareixen esquinçats o inutilitzats, o apareixen esborrades, raspades o
esmenades sense salvar les signatures que l'autoritzen, llevat que es provi que els fets
esmentats han ocorregut sense la voluntat ni el coneixement del testador o han estat duts
a terme pel testador en estat de malaltia mental.
|
|
|
Article 132
La institució, el llegat i les altres disposicions ordenades a favor del cònjuge del
testador es presumeixen revocades en els casos de nul·litat, divorci o separació
judicial posteriors a l'atorgament i en els supòsits de separació de fet amb trencament
de la unitat familiar per alguna de les causes que permeten la separació judicial o el
divorci, o per consentiment mutu expressat formalment.
La disposició és eficaç si del context del testament, el codicil o la memòria
testamentària resulta que el testador hauria ordenat la disposició de darrera voluntat a
favor del cònjuge fins i tot en els casos esmentats a l'apartat anterior.
S'aplica als supòsits previstos en aquest article el que disposa l'article 335.
|
|
|
Article 133
Els codicils impliquen revocació de la part del testament anterior que aparegui
modificada o hi resulti incompatible. L'atorgament de testament revoca els codicils i les
memòries testamentàries anteriors, tret que el testador ho disposi altrament.
El codicil posterior solament revoca l'anterior en allò que hagi estat modificat o
resulti incompatible amb aquell. En cas de coexistir diversos codicils d'un mateix
testador, els més recents prevalen sobre els més antics en tot allò que hagi estat
modificat o resulti incompatible.
La revocació expressa d'un codicil pot ésser feta en un altre codicil.
La mateixa norma regeix en les memòries testamentàries.
|
|
|
Article 134
Els testaments i els codicils hològrafs caduquen si no s'adveren i protocol·litzen
dins el termini de cinc anys comptats des de la mort del testador.
|
|
|
Article 135
Les institucions i els llegats de confiança caduquen si els hereus o els legataris
nomenats moren sense haver-la revelada o complerta; si la revelen o compleixen a favor seu
i, en general, quan la confiança no es pot complir pel fet que resulta
desconeguda, il·legal, contradictòria o indesxifrable. Caduquen igualment en la part en que la
confiança resulti afectada per alguna d'aquestes circumstancies.
En caducar la institució d'hereu de confiança, l'herència o la part afectada de
caducitat es deferida a favor dels qui en aquell moment resulten ésser hereus abintestat
del causant de l'herència o el llegat. En el cas de caducitat parcial, aquestes persones
tenen la condició de legataris de part alíquota en la porció caducada. La caducitat del
llegat de confiança produeix la seva absorció total o parcial per l'herència.
|
|
|
