Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Codi de successions: Títol III-1

Anterior Amunt Següent

TÍTOL III

La successió testada

ÍNDEX  


 

Capítol I: Els testaments, els codicils i les memòries testamentàries Arts. 101 a 124
Capítol II: La nul·litat, la revocació i altres causes d'ineficàcia dels testaments, dels codicils i de les memòries testamentàries Arts. 125 a 135
Capítol III: La institució d'hereu Arts. 136 a 147
Capítol IV: Disposicions fiduciàries Arts. 148 a 153
Capítol V: Les modalitats en la designació de successors Arts. 154 a 166
Capítol VI: Les substitucions hereditàries Arts. 167 a 179
Capítol VII: Els fideïcomisos Arts. 180 a 249
Capítol VIII: La substitució preventiva de residu Arts. 250 a 251
Capítol IX: Els llegats Arts. 252 a 307
Capítol X: Els marmessors Arts. 308 a 321

 


 

Capítol I

Els testaments, els codicils i les memòries testamentàries

Secció 1a

Disposicions generals

 

Article 101

La successió testada es regeix per la voluntat del causant manifestada en testament atorgat conforme a la llei.

 

Article 102

En testament, el causant ordena la seva successió mitjançant la institució d'un o més hereus i amb la possibilitat d'establir llegats i altres disposicions per desprès de la seva mort.

 

Article 103

Poden testar totes les persones que no siguin incapaces per a fer-ho segons la llei.

 

Article 104

Són incapaços per a testar els menors de catorze anys i els qui no tenen capacitat natural en el moment de l'atorgament.

 

Article 105

El testament s'atorga en un sol acte davant de notari hàbil per a actuar en el lloc de l'atorgament.

També es pot atorgar testament davant rector i en forma hològrafa.

No són vàlids els testaments atorgats a Catalunya exclusivament davant de testimonis.

 

Article 106

El notari ha d'identificar el testador i apreciar la seva capacitat legal en la forma i pels mitjans establerts en la legislació notarial.

 

Article 107

No és necessària la intervenció de testimonis en l'atorgament del testament notarial llevat que concorrin circumstàncies especials en el testador, o que aquest o el notari ho demanin.

Es considera que concorren circumstàncies especials en el testador quan aquest és cec o completament sord i quan per qualsevol causa no sap o no pot signar o declara que no sap o no pot llegir per si mateix el testament.

 

Article 108

Si s'escau, els testimonis són dos, han d'entendre el testador i el notari i han de saber signar. No cal que siguin pregats, ni que coneguin el testador, ni que tinguin la seva mateixa residència.

No poden ésser testimonis en el testament ni en el codicil:

1r Els menors d'edat i els incapaços per a testar.

2n Els totalment sords o cecs i els muts que no puguin escriure.

3r Els condemnats per delictes de falsificació de documents, per calúmnies

o per fals testimoniatge.

4t Els afavorits pel testament o el codicil.

5e El cònjuge i els parents fins a quart grau de consanguinitat o segon d'afinitat de l'hereu instituït o el legatari designat i del notari autoritzant.

Aquestes prohibicions s'apliquen també als facultatius, els intèrprets i els experts que intervenen en el testament.

 

Article 109

El testament es redacta en la llengua oficial a Catalunya que l'atorgant escull.

Es pot testar en llengua no oficial a Catalunya sempre que el notari autoritzant conegui aquesta llengua i, si el notari no la coneix, en presència i amb intervenció d'un intèrpret, no necessàriament oficial, elegit pel testador i acceptat pel notari que ha de signar. El testament s'escriu en la llengua oficial a Catalunya que elegeix el testador i, si aquest ho sol·licita, a més a més, en la llengua no oficial de que es tracti.

El testador pot atorgar testament hològraf en la seva pròpia llengua, àdhuc si aquesta no és oficial a Catalunya o es una llengua estrangera.

 

Article 110

En la interpretació del testament cal atenir-se plenament a la veritable voluntat del testador, sense haver de subjectar-se necessàriament al significat literal de les paraules emprades.

Les clàusules ambigües o fosques s'interpreten en sentit favorable a llur eficàcia, comparant les unes amb les altres, i si existeix contradicció irreductible no és valida cap de les que pugnen substancialment entre elles. Les disposicions inintel·ligibles es consideren no formulades.

En els casos de dubte, la interpretació es fa en sentit favorable a l'afavorit, i les disposicions que li imposen qualsevol càrrega s'interpreten restrictivament.

 

 

Secció 2a

Els testaments notarials

 

Article 111

En el testament obert, el testador expressa la seva voluntat al notari de paraula o per escrit, i el mateix notari redacta el testament d'acord amb la voluntat del testador amb expressió del lloc, l'any, el mes, el dia i l'hora de l'atorgament.

Tot seguit, el testament es llegit al o pel testador, signat per ell, o per dos testimonis, si no sap fer-ho, i autoritzat d'acord amb la legislació notarial.

 

Article 112

El testament tancat es escrit pel testador, en forma autògrafa o per altres mitjans tècnics, o per una altra persona per encàrrec seu, amb expressió del lloc i la data.

Si l'escriu una altra persona a prec del testador, es fa constar així i s'identifica aquesta, que firma amb el testador al final del testament.

En tot cas, el testador firma en tots els fulls i al final del testament, desprès de salvar les paraules esmenades, ratllades, afegides o entre línies.

Si el testador no sap o no pot firmar, ho fa per encàrrec seu una altra persona, que firma al final del testament i en tots els fulls, desprès d'haver fet constar la seva identitat i la causa de la impossibilitat de firmar el testador.

El document que conté el testament s'introdueix en una coberta tancada de manera que no en pugui ésser extret sense esquinçar-la.

No poden atorgar testament tancat ni el cec ni el qui no sap o no pot llegir.

 

Article 113

Per a l'autorització del testament tancat, el testador presenta el sobre clos que el conté a un notari hàbil i li manifesta que el sobre que li lliura conté el testament.

Tot seguit, el notari estén sobre la mateixa coberta del testament una breu diligència, en la qual fa constar el nom del testador, que el plec conté el testament, i que aquest ha estat escrit i signat pel testador, en forma autògrafa o per altres mitjans tècnics, o, per encàrrec seu, per una tercera persona, la identitat de la qual no cal fer constar.

Sense interrupció, el notari protocol·lització el sobre clos, que queda incorporat a l'acta, d'acord amb allò que disposa la legislació notarial i amb indicació de l'hora de l'atorgament.

Si el testador declara que no sap o no pot firmar, firmen l'acta i la coberta dos testimonis.

 

Article 114

Acreditada la mort del testador, el notari que te el testament tancat, a instància de part interessada procedeix a obrir el sobre que el conté davant de dos testimonis idonis, i a protocol·litzar-lo, i autoritza amb aquesta finalitat una nova acta.

 

 

Secció 3a

Les formes especials de testaments notarials

 

Article 115

Quan el testador és cec, completament sord, mut o sord-mut o per qualsevol altra raó és sensorialment disminuït, el notari ha de seguir les determinacions contingudes en la legislació notarial.

 

Article 116

Quan el testador té habitualment disminuïda la seva capacitat natural per qualsevol causa, estigui o no incapacitat, pot atorgar testament notarial obert en interval lúcid si dos facultatius acceptats pel notari certifiquen que el testador té, en el moment de testar, prou lucidesa i capacitat per a fer-ho. Els facultatius han de fer constar el seu dictamen en el mateix testament i l'han de signar amb el notari i, si s'escau, amb els testimonis.

 

 

Secció 4a

El testament davant rector

 

Article 117

 

En les localitats sense notaria demarcada o amb notaria vacant, pot ésser atorgat testament o codicil en forma oberta davant el rector de la demarcació parroquial on es troba el testador, o davant qui el substitueixi o en faci les funcions, tot observant les solemnitats dels testaments oberts davant notari. En aquest testament és necessària la presència de dos testimonis idonis, que han de firmar juntament amb el rector.

 

Article 118

El testament atorgat davant rector és presentat per aquest, per a la seva protocol·lització, a un dels notaris de les localitats més properes en el termini més breu possible, o és custodiat a l'arxiu parroquial.

En aquest darrer cas, pot ésser protocol·litzat en qualsevol temps per iniciativa del rector autoritzant o del seu successor, o a instància del testador. Mort aquest, pot instar la protocol·lització qualsevol persona interessada.

 

Article 119

Per a la protocol·lització del testament autoritzat per rector, aquest o el seu successor compareixen davant el notari i li manifesten que el plec que presenten i lliuren conté el testament. Sense interrupció, el notari autoritza una acta i protocol·litza el testament.

No pot ésser lliurada copia del testament autoritzat per rector si no s'ha procedit prèviament a protocol·litzar-lo.

 

 

Secció 5a

El testament hològraf

 

Article 120

El testament hològraf només pot ésser atorgat per persones majors d'edat.

Perquè sigui vàlid, cal:

1r Que estigui escrit i signat de manera autògrafa pel testador amb expressió del lloc, l'any, el més i el dia de l'atorgament. Si conté paraules ratllades, esmenades, afegides o entre línies, les ha de salvar el testador amb la seva signatura.

2n Que es presenti davant el jutge competent a fi que n'ordeni la protocol·lització en el termini de cinc anys comptats de la mort del testador.

 

Article 121

El jutge comprova l'autenticitat del testament d'acord amb la legislació processal.

Si el jutge estima justificada l'autenticitat del testament, ha d'acordar la protocol·lització notarial de la resolució i del testament. En altre cas, ha de denegar la protocol·lització.

Qualsevol que sigui la resolució del jutge, ha d'ésser complerta, malgrat que hi hagi oposició. Resten sens perjudici els drets dels interessats, que els poden exercir en el judici corresponent.

 

 

Secció 6a

Els codicils i les memòries testamentàries

 

Article 122

Pel codicil, l'atorgant disposa dels béns que s'ha reservat per testar en capítols, addiciona o reforma parcialment el seu testament o, si manca aquest, dicta disposicions successòries a càrrec dels seus hereus abintestat. També pot designar beneficiari d'assegurances de vida o modificar-ne la designació.

En codicil no es pot instituir hereu, revocar la institució anteriorment atorgada, desheretar ni excloure cap hereu. Tampoc es poden establir substitucions de cap tipus, ni imposar condicions llevat de les establertes o imposades als legataris.

Els codicils han d'ésser atorgats amb les mateixes solemnitats externes que els testaments.

 

Article 123

Les memòries testamentàries signades en tots els fulls pel testador i que al·ludeixin a un testament anterior valen com a codicil, sigui quina sigui llur forma, sempre que es demostri o es reconegui en qualsevol temps llur autenticitat i compleixin, si escau, els requisits formals exigits pel testador en el seu testament.

Això no obstant, en les memòries testamentàries només poden ésser ordenades disposicions referents a diners que no excedeixin la vintena part del cabal relicte, a objectes personals, joies, roba i parament de casa i a obligacions de moderada importància a càrrec dels hereus o els legataris.

En memòria testamentària també es pot disposar sobre la donació dels propis òrgans o de la despulla, la incineració o la forma d'enterrament.

 

Article 124

S'apliquen als codicils i a les memòries testamentàries les disposicions dels testaments.

 

Pàgina principal d'aquesta llei

< Anterior Següent >
 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda