Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Codi de successions: Títol II

Anterior Amunt Següent

TÍTOL II

Els heretaments

Capítol I

Disposicions generals

 

Article 67

L'heretament, institució contractual d'hereu, solament pot ésser atorgat en capítols matrimonials, personalment o mitjançant poder especial.
Els heretaments poden ésser atorgats a favor de qualsevol dels contraents o d'ambdós; dels fills o descendents d'aquests, i dels contraents entre ells amb caràcter mutual.
Poden atorgar heretament les persones majors d'edat. Nogensmenys, per a poder atorgar heretaments preventius es suficient la capacitat per a contreure matrimoni.

 

Article 68

En els heretaments hom pot estipular tota mena de condicions, limitacions, substitucions, fideïcomisos i reversions lícites, nomenar administradors i marmessors i confiar, en general, a d'altres persones tota mena d'encàrrecs o funcions, amb la mateixa amplitud que en els testaments.

 

Article 69

L'usdefruit universal que es reserva l'heretant o adquireix el cònjuge supervivent sobre els béns del dit heretant en virtut de l'heretament, o per pacte adjunt convingut en capítols matrimonials que aquell hagi atorgat, autoritza l'usufructuari per a regir i governar la casa i tots els seus béns.
Ultra les facultats inherents a tot usdefruit, correspon a l'usufructuari:
1r Pagar les llegítimes i, si escau, els dots amb els béns de l'herència, però amb el beneplàcit de l'hereu si cal alienar o adjudicar en pagament o gravar béns mobles d'especial valor o béns immobles.
2n Realitzar millores necessàries i útils.
3r Alienar el mobiliari i els semovents que estimi necessari amb l'obligació de reposar-los en la mesura que sigui possible i aconsellable.

L'usufructuari ha de:

1r Donar, amb càrrec a l'usdefruit, aliments a l'hereu, al seu consort i als fills de l'heretant i de l'hereu que visquin a la casa, i proporcionar-los uns coneixements i preparació d'acord amb el seu rang familiar.
2n Permetre en el seu usdefruit les disminucions necessàries per a dotar i acomodar els susdits fills, i perquè l'hereu efectiu en els béns usufructuats les obres de conservació encara que siguin extraordinàries, i les millores útils que cregui convenients, mentre no minvin sensiblement l'usdefruit.
3r Posar en coneixement de l'hereu, dins el més curt termini possible, tota usurpació o novetat danyosa contra els béns de l'herència.
4t Defensar, a costa seva, la possessió dels béns, i exercitar les accions corresponents.

Aquest usdefruit és inalienable, sens perjudici que, amb el consentiment dels nus propietaris, siguin alienats béns determinats, amb subsistència de l'usdefruit sobre els béns subrogats no destinats a millorar el patrimoni o a pagar deutes i llegítimes. Solament és embargable la part dels fruits que excedeixi el necessari per a atendre les obligacions pròpies de l'usdefruit.

 

Article 70

L'heretament vàlid revoca el testament, el codicil, la memòria testamentària i la donació per causa de mort anteriors al seu atorgament. Els posteriors solament són eficaços en la mesura que permeti la reserva per a testar o els béns expressament exclosos de l'heretament.
En cap cas els heretaments no queden sense efecte per causa de preterició ni per supervivència o supervenció de fills, sens perjudici del dret dels legitimaris a reclamar llur llegítima.

 

 

Capítol II

Els heretaments a favor dels contraents

Secció 1a
Disposicions generals

 

Article 71

L'heretament a favor d'un contraent li confereix, amb caràcter irrevocable, la qualitat d'hereu contractual de l'heretant i li transmet els béns que aquest li ha donat de present.
La promesa d'heretar, ordenada en capítols, té forca d'heretament.

Si no es precisa la naturalesa d'aquest, s'entén que es simple o d'herència.

 

Article 72

L'heretament no perd el seu caràcter baldament es limiti als béns presents de l'heretant o a una cosa certa i determinada.
Les donacions universals atorgades en capítols a favor dels contraents produeixen efecte d'heretament, baldament no s'empri aquest terme. La donació és universal quan es consigna expressament que comprèn tots els béns presents i futurs o aquells que l'heretant deixi en morir. La simple exclusió de coses concretes i determinades o de parts indivises no afecta la universalitat de la donació.
La donació en capítols matrimonials de cosa certa o determinada, o solament dels béns presents de l'heretant, sense emprar el mot "heretament" ni cap altre d'equivalent, té la consideració de donació singular.

 

Article 73

En els heretaments atorgats a favor d'un contraent i dels seus fills, s'entén que aquests són cridats, llevat de pacte contrari, com a substituts vulgars del pare o la mare, en el sentit de l'article 83.
Les substitucions fideïcomissàries fetes en un heretament pels pares a favor dels fills de l'hereu contraent no aprofiten, llevat de pacte contrari, als fills que no siguin del matrimoni en contemplació del qual s'han atorgat els capítols.

 

Article 74

En l'heretament conjunt atorgat per marit i muller a favor d'un fill comú, llevat de pacte contrari, el cònjuge supervivent adquireix l'usdefruit universal dels béns del premort, amb rellevament de fiança.

 

Article 75

Els heretaments a favor dels contraents no obliguen l'hereu i l'heretant, ni les seves respectives famílies, a compartir una sola llar ni a constituir una comunitat familiar. Això no obstant poden ésser atorgats sota pacte d'unitat econòmica familiar, per virtut del qual, llevat estipulació contrària, l'heretant l'hereu i llurs consorts respectius i fills comuns contreuen l'obligació d'unir llurs esforços sota la direcció i la lliure administració del primer i d'aportar a la comunitat familiar tots llurs ingressos i les rendes de llurs béns per a atendre millor les necessitats de la casa i les particulars dels seus membres.
En virtut d'aquest pacte, l'heretant ha de mantenir l'hereu, el seu consort i els fills comuns, tant sans com malalts, proporcionant-los tot el que calgui per a la vida humana, i sufragar les despeses d'educació i d'instrucció dels dits fills, segons el poder de la casa, sempre que servin l'obediència i la consideració degudes i treballin tant com puguin per a utilitat de la casa i no reclamin cap dels drets que hi tinguin.

Mort l'heretant i en defecte o per extinció de l'usdefruit universal, l'hereu queda subrogat en lloc seu, en la mateixa obligació de mantenir, educar i instruir els fills de l'heretant que visquin a la casa, mentre no prenguin estat i compleixin les obligacions abans esmentades. L'hereu no queda rellevat de l'expressada obligació encara que ofereixi a tots ells l'import de les llegítimes, tret que expressament li hagi estat concedida aquesta facultat.

 

Article 76

Mort l'heretant, el contraent a favor del qual hagi estat atorgat l'heretament es hereu i no pot repudiar l'herència, però pot fer ús del benefici d'inventari en el temps i en la forma previstos en aquesta llei, benefici que compta des de la mort de l'heretant.

 

Article 77

En els heretaments a favor dels contraents, la indignitat successòria només te lloc per les causes previstes en els supòsits 1r, 2n, 3r i 5e de l'article 11.

Si l'hereu incorre en alguna de les damunt dites causes d'indignitat, l'heretant pot revocar l'heretament, però en cas d'existir fills del matrimoni en consideració al qual aquell hagi estat atorgat, o descendents de fills premorts, el susdit heretament subsisteix a favor dels esmentats fills o descendents. L'heretant pot elegir entre ells, mitjançant escriptura pública, que és irrevocable, o en testament, el nou hereu, i imposar a l'elegit o els elegits les condicions, les limitacions, les substitucions i els fideïcomisos que estimi pertinents a favor dels altres fills o descendents de fills premorts de l'hereu indigne.

Si l'heretant, coneixent les causes d'indignitat, mor sense haver fet revocació, s'entén que les ha remeses, i l'heretament resta subsistent. Si no les ha conegudes, aquest queda sense efecte respecte al fill indigne, però subsisteix a favor dels seus fills o descendents en la forma ordenada en el mateix heretament o, en defecte d'aquest, pel que preveu l'heretament pur o preventiu ordenat per l'hereu indigne i, si manquen les dites prevencions, per parts iguals entre tots els fills, segons les normes de la representació successòria.

En tots els supòsits anteriors, subsisteixen els drets reconeguts en els capítols matrimonials a favor d'altres persones, àdhuc del consort de l'hereu indigne, amb la limitació prevista en el paràgraf segon de l'article 83 respecte a l'usdefruit.

 

Article 78

En els heretaments a favor dels contraents, l'heretant, amb l'aquiescència de les persones necessàries per a la modificació dels capítols, tret de l'hereu o, si s'escau, dels fills que el substitueixin en l'heretament, pot, quan a judici seu ho aconsella la conducta d'aquests, imposar-los, en qualsevol temps i mitjançant escriptura pública, limitacions, prohibicions de disposar, fideïcomisos i pactes reversionals, i àdhuc designar administrador dels béns heretats.

 
 
Secció 2a
L'heretament simple o d'herència

 

Article 79

L'heretament simple confereix únicament la qualitat d'hereu contractual, que és inalienable i inembargable.
L'heretant conserva fins a la mort la propietat dels seus béns, però no en pot disposar a títol lucratiu sinó per fer regals mòdics i liberalitats d'ús o per llegar allò que en l'heretament s'hagi reservat per a testar, a part la facultat de dotar i d'acomodar els fills i de disposar a favor d'aquests en els termes previstos a l'article 81.

Els actes de disposició a títol onerós que dels seus béns l'heretant realitzi són anul·lables si són atorgats en frau de l'heretament, llevat que l'adquirent sigui estrany al frau. Aquesta acció i la de simulació, si s'escau, solament pot ésser exercitada per l'hereu o pel qui ho sigui d'aquest, fins i tot en vida de l'heretant.

 

Article 80

En la facultat d'alienar que correspon a l'heretant no s'entenen compresos, llevat de pacte exprés contrari, la constitució dels censos emfitèutics o vitalicis o la contractació de censals. Això no obstant, si, regint el principi d'unitat familiar, l'hereu o els seus han deixat de treballar a favor de la casa, l'heretant pot celebrar els contractes expressats en la quantitat que, atesa la seva situació personal i patrimonial, hom estimi necessària per a assegurar a ell, a l'esposa i als fills menors d'edat o incapacitats per al treball una renda o un cànon suficients per a viure decorosament, segons el rang social de la casa.
Si manca el consentiment de l'hereu, cal l'autorització judicial, desprès de citació, a aquest efecte, de l'hereu i de tots els altres interessats en l'heretament.

 

Article 81

Els heretaments s'entenen sempre atorgats, per l'heretant, amb reserva de la facultat de dotar i d'acomodar els seus fills, per actes entre vius o per causa de mort, i de proporcionar-los coneixements i preparació segons el poder de la casa i el costum del país, si no es que a aquests fins l'heretant ha exclòs béns de l'heretament, o ha assenyalat o assignat d'altres béns o diners, en el qual cas només pot disposar d'aquests.
L'hereu i els seus poden impugnar els dits actes, si els consideren atorgats amb frau o en dany de l'heretament.

L'assenyalament o l'assignació a que es refereix el primer paràgraf d'aquest article no atribueix als altres fills de l'heretant cap dret durant la vida d'aquest, però si l'heretant mor sense haver-los atribuït els diners, o la cosa assenyalada o assignada, aquests se'ls fan propis encara que excedeixin l'import d'allò que per llegítima els correspon.

 

Article 82

L'heretant es pot reservar, per a disposar-ne lliurement en codicil, memòria testamentària o donació, els béns o la quantitat que en el mateix heretament s'indiquin.

El tot o la part d'aquells béns de que l'heretant no ha disposat a la seva mort s'incorporen a l'heretament.

 

Article 83

Llevat de pacte exprés contrari en el mateix heretament, l'hereu, quan premor a l'heretant, transmet als seus fills, siguin o no siguin del matrimoni en consideració del qual hom ha atorgat l'heretament i en la manera i forma en que siguin els seus hereus, el seu dret o qualitat d'hereu contractual. Si els fills hereus de l'hereu premort abintestat son diversos, l'heretant pot elegir en escriptura pública irrevocable o en testament un d'aquests fills o descendents del fill premort, com a substitut en l'heretament.

L'heretament queda resolt quan l'hereu premor a l'heretant sense deixar fills, o si, deixant-ne, cap d'ells no és hereu d'aquell. Nogensmenys, llevat de pacte contrari, subsisteixen els drets establerts en els mateixos capítols matrimonials a favor del consort de l'hereu premort, o d'altres persones, per bé que l'usdefruit universal que pugui correspondre a aquell sobre els béns relictes pels heretants queda, en morir aquest, reduït a la meitat.

 
 
Secció 3a
Els heretaments cumulatius i mixtos

 

Article 84

En l'heretament cumulatiu o complex, l'afavorit amb ell, a més de la seva qualitat d'hereu contractual, adquireix de present tots els béns que en aquesta saó tingui l'heretant, sense altres excepcions que els béns mobles del seu ús personal o adscrits a l'explotació familiar i que els béns que es reservi per a disposar-ne. Aquests béns i els que en endavant obtingui l'heretant, en morir aquest són adquirits per l'hereu, de la manera establerta per a l'heretament simple. Perquè aquests darrers béns siguin adquirits per l'hereu a mesura que l'heretant els vagi aconseguint, cal pacte exprés.

L'heretament mixt és un heretament simple amb donació singular de present.

L'hereu, encara que premori a l'heretant o incorri en causa d'indignitat, transmet als seus successors els béns adquirits de present per l'heretament cumulatiu i mixt, llevat de pacte reversional.

 

Article 85

En els heretaments cumulatius i en els mixtos els heretants es poden reservar drets i facultats per a ells o a favor de terceres persones sobre els béns transmesos de present.

Si manquen béns suficients de lliure disposició i llevat de pacte contrari, l'heretant te la facultat de gravar o vendre els béns transmesos tota vegada que calgui per a alguna de les finalitats següents i segons el poder i l'haver de la casa:

1a Satisfer els deutes anteriors a l'atorgament dels capítols.

2a Acomodar els seus fills o proporcionar-los coneixements i preparació d'acord amb el rang familiar.

3a Realitzar en els béns en que hom hagi reservat l'usdefruit les millores útils i les reparacions extraordinàries que judiqui oportunes.

4a Alimentar, en el sentit més ampli, el mateix heretant i el consort i els fills.

L'heretant, per a realitzar aquests actes, ha de recaptar l'autorització de la persona designada a aquest efecte en els capítols i, en defecte seu, la del Jutge competent, segons el que es preveu per als actes de disposició del fiduciari.

 

Article 86

L'hereu només respon dels deutes de l'heretant anteriors a l'heretament, amb els béns transmesos de present i tan bon punt feta l'excussió dels béns i dels drets que l'heretant s'hagi reservat.

Respecte als deutes posteriors a l'heretament, l'hereu no respon, en vida de l'heretant, amb els béns adquirits de present en virtut del mateix heretament, ni amb els seus béns propis. Mort l'heretant, l'hereu pot excloure de responsabilitat els susdits béns si s'acull al benefici d'inventari, que compta des de la mort de l'heretant.

 

Article 87

El pacte reversional produeix efectes en complir-se l'eventualitat prevista, de manera que retornen a l'heretant els béns transmesos, però sense obligació de restituir els fruits percebuts. Si no ha estat previst l'abast de la reversió, s'entén que ha estat establerta per al cas que l'hereu premori a l'heretant sense deixar fills. Llevat de pacte contrari, la reversió deixa subsistents el pacte d'unitat familiar i els usdefruits viduals estipulats a favor de l'altre contraent en els capítols, amb el rang previst en aquests aplicant el que estableix l'article 83.

 

Article 88

La reversió pot ésser pactada a favor dels atorgants o de qualsevol altra persona. Quan s'ordena a favor de persona distinta de l'atorgant, el seu consort o els hereus d'aquell, té la consideració de substitució fideïcomissària. La reversió a favor de l'heretant no s'estén als seus hereus, si no ha estat pactat expressament.

La reversió ordenada a favor dels hereus dels heretants s'entén que és atorgada a favor dels testamentaris, o, si manquen aquests, dels parents que, en el moment de tenir lloc la reversió resultarien cridats abintestat a la seva herència.

 

Article 89

El pacte reversional no impedeix a l'hereu de reclamar la llegítima que li correspon.

Els ascendents als quals reverteixen els béns donats en virtut de la clàusula reversional no poden reclamar la llegítima sobre els béns de lliure disposició de l'hereu compresos en l'heretament.

L'heretant pot deixar sense efecte, en qualsevol temps, el pacte reversional. S'entén que això ha tingut lloc si, per testament o en qualsevol altra forma autentica, confirma com a lliure l'heretament.

 

 

Capítol III

Els heretaments a favor dels fills dels contraents

Secció 1a
Disposicions generals

 

Article 90

Els heretaments que els contraents atorguen a favor de llurs fills, siguin purs, preventius o prelatius, solament produeixen efecte si l'afavorit o els afavorits amb ells sobreviuen a l'heretant. Els són aplicables les normes sobre incapacitat i indignitat per a succeir. En cas d'imposar-se una substitució o un fideïcomís regeixen les seves normes.

 

Article 91

Llevat de pacte contrari, en els heretaments purs i prelatius l'heretant pot deixar als fills o descendents no afavorits, ultra la llegítima, un llegat que no excedeixi la meitat de la quota legitimària.

Els efectes dels heretaments a favor dels fills s'estenen a tots els béns que l'atorgant deixa en morir, qualsevol que sigui el títol de llur adquisició.

L'heretant pot revocar els heretaments purs i prelatius per les causes i en la forma establertes per al desheretament llegitimari.

 
 
Secció 2a
Els heretaments purs

 

Article 92

En els heretaments purs a favor dels fills per néixer o adoptar dels contraents queda instituït hereu el fill que viu en morir l'heretant en el qual es donen les circumstàncies determinades en l'heretament pur o, en defecte d'aquestes, aquell que l'heretant ha designat en heretament o testament complementari. Si manca aquesta designació, queda instituït el fill que elegeixin desprès el cònjuge supervivent o els dos parents, en els supòsits regulats respectivament en els articles 148 i 149.

L'heretant disposa de les facultats pròpies d'un heretament simple i, a més, de les que concedeixen els preceptes de la secció primera d'aquest capítol. Secció 3a Els heretaments preventius i prelatius

 

Article 93

Per mitjà de l'heretament preventiu l'heretant institueix un o més hereus entre els seus fills nascuts, adoptats o per néixer per al cas de morir sense successor universal, contractual o testamentari per qualsevol causa, fins i tot per haver estat destruïda, sense possibilitat de reconstrucció, la disposició atorgada amb posterioritat.

Si instituït preventivament repudia l'herència, és incapaç o és declarat indigne de succeir, l'heretament produeix efecte a favor del qui segueix en la crida feta, i així successivament. Hom no obre la successió intestada fins a haver esgotat totes les crides.

Si hi ha instituïts conjuntament dos o més fills, baldament no ho siguin en la mateixa clàusula, si per qualsevol causa algun d'ells no arriba efectivament a ésser-ho, la seva quota hereditària vacant acreix els altres hereus.

 

Article 94

La institució d'hereu en heretament preventiu es regeix per les normes de la institució testamentària d'hereu, però el tal heretament no pot ésser substituït ni revocat per cap altre d'igual naturalesa.

És directe si l'heretant designa l'instituït nominativament o mitjançant expressió de les seves circumstancies particulars, i és d'elecció quan confia el nomenament al consort o als seus parents, de conformitat amb els articles 148 i 149.

 

Article 95

L'heretament prelatiu constitueix una limitació de la facultat de designar hereu que els contraents s'imposen a favor de certs fills, però sense atribuir-los dret successori directe.

Les disposicions contràries a l'heretament prelatiu són nul·les.

 

Article 96

La prelació pot ésser de nupcialitat, de grau o d'estirp i, en general, qualsevol altra de lícita i honesta. Pot també ésser positiva, quan els contraents s'obliguen a instituir un fill o diversos de determinats, i negativa, quan s'obliguin a instituir tots llurs fills o els d'un determinat grup en les parts que siguin fixades.

La prelació de nupcialitat és absoluta quan els fills d'un determinat matrimoni, siguin quines siguin llurs circumstancies, gaudeixen del dret de preferent institució als d'un altre, i és relativa si està subordinada a qualsevol altra prelació.

 

Article 97

L'heretament prelatiu s'estima, llevat de pacte contrari, d'estirp, i, en virtut d'ell, si ha premort algun fill deixant altres descendents, aquests tenen el mateix dret de preferència que llur pare. Per a determinar qualsevol prelació no han d'ésser tingudes en compte les circumstàncies dels nets, sinó les del fill premort.

 

Article 98

L'afavorit per un heretament prelatiu pot renunciar a la prelació, àdhuc en vida de l'heretant. Aquesta renúncia produeix tots els seus efectes encara que el qui la faci premori a l'heretant deixant fills que, per una tal causa, haurien de succeir directament a aquest.

 

 

Capítol IV

Els heretaments mutuals

 

Article 99

L'heretament mutual constitueix una institució contractual recíproca d'hereu entre els esposos contraents a favor del que sobrevisqui, amb els efectes de l'heretament simple, però el cònjuge que premor no transmet als seus successors cap dret derivat de l'heretament mutual.

Hom pot pactar que l'heretament resti sense efecte si el cònjuge premort mor amb fills comuns, i pot subordinar-lo a qualsevol altra condició.

També pot pactar-se amb caràcter preventiu per al supòsit de morir l'heretant sense haver atorgat cap altra disposició a títol universal.

 

Article 100

La successió per heretament mutual resta subjecta a allò que és previst en aquesta llei respecte a la capacitat per a succeir, la indignitat, les reserves, les llegítimes i totes les altres disposicions successòries en la mesura que ho permeti llur naturalesa especifica.

 

 

< Anterior Següent >
 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda