Compilació: Llibre I

[Aquests articles han estat derogats per la Llei 7/1991, de 27 d'abril, de filiacions (DOGC núm. 1441, de 10-05-1991)].

1. Les mesures de protecció dels menors desemparats i l'adopció, pel que fa a les seves respectives regles de capacitat, formes de constitució i efectes, es regeixen per allò que disposa la Llei de Catalunya sobre Mesures de Protecció dels Menors Desemparats i de l'Adopció.
2. Els drets successoris derivats de l'adopció es regiran pel Codi de Successions per Causa de Mort en el Dret Civil de Catalunya.

El règim econòmic dels cònjuges serà el convingut en capítols matrimonials.
Si no hi ha pacte, o en el cas que els capítols matrimonials siguin ineficaços, el règim econòmic serà el de separació de béns.

1. Tindran la consideració de despeses familiars les necessàries per al sosteniment de la família i, en particular, les originades en concepte d'aliments en el seu sentit més ampli, les de conservació o millora de l'habitatge conjugal o del seu parament i les d'atencions de previsió, amb adequació, en tot cas, als usos i al nivell de vida de la família.
No tindran la consideració de despeses familiars les derivades de la gestió i la defensa dels béns privatius ni, en general, totes les que responguin a l'interès exclusiu d'un dels cònjuges.
2. A aquests efectes, s'entendrà que la família es integrada pels cònjuges, els fills comuns i els fills de qualsevol dels cònjuges que convisquin amb ells. Si s'escau, la unitat familiar podrà incloure també altres parents dels cònjuges, sempre que hi hagi convivència.
3. Els cònjuges estan obligats a contribuir al sosteniment de les despeses familiars.
Es considerarà contribució a les despeses familiars el treball realitzat per qualsevol dels cònjuges en interès de la família per a la casa, o com a col·laboració personal o professional no retribuïda, o amb retribució insuficient, a la professió o empresa de l'altre cònjuge.
Si hi ha dot o altres béns afectes a l'aixecament de les càrregues del matrimoni, els seus fruits i les seves rendes s'aplicaran preferentment al sosteniment de les despeses familiars.
Altrament, a manca de pacte, els cònjuges contribuiran al sosteniment de les despeses familiars en proporció a llurs ingressos i, si aquests no són suficients, a llurs patrimonis, també proporcionalment a les respectives quanties.
4. Dels deutes contrets en atenció al sosteniment de les despeses familiars, en respon el cònjuge deutor, davant tercers, amb tots els seus béns.

Sigui quin sigui el règim matrimonial aplicable, per a disposar dels drets sobre l'habitatge habitual necessari per a la vida familiar i dels seus mobles d'ús ordinari, si pertanyen a un sol cònjuge, aquest haurà d'obtenir el consentiment de l'altre o, si hi manca, l'autorització judicial.
La manca d'aquests requisits, si el cònjuge transmetent hagués ocultat la destinació familiar dels béns indicats per mitjà d'una manifestació expressa i falsa, no afectarà la validesa de la transmissió onerosa, sens perjudici de les responsabilitats civils i penals en que haurà incorregut aquest cònjuge, d'acord amb la legislació aplicable.

Al cònjuge sobrevivent, no separat judicialment o de fet, li correspondrà sempre la propietat de la roba, del mobiliari i dels estris que constitueixen el parament de l'habitatge conjugal, sense computar-los en el seu haver hereditari. No hi estaran compresos les joies, els objectes artístics o històrics ni altres de valor extraordinari propis del premort, ni, si aquest en disposes per actes d'última voluntat a favor d'altres persones, els mobles de procedència familiar.

Durant l'any següent a la mort d'un dels cònjuges, anomenat any de plor, el supervivent, si no es usufructuari universal de l'herència del premort, o si la vídua no gaudeix del benefici de tenuta, tindrà dret a habitar tot l'habitatge conjugal i a ésser alimentat a càrrec del patrimoni del premort en consonància amb el nivell de vida que havien mantingut els cònjuges i amb la quantia del dit patrimoni. Aquest dret és independent de l'existència de dot, d'aixovar, d'escreix o esponsalici i de soldada, i de llur devolució. Els aliments comprendran totes les necessitats comunes a la vida, així en salut com en malaltia.
El cònjuge supervivent separat judicialment o de fet no tindrà els drets esmentats, i els perdrà en altre cas, si durant l'any de plor es tornava a casar o passava a viure maritalment amb una altra persona, i també si abandonava o negligia greument els fills menors. En cap cas no estarà obligat a tornar l'import dels aliments percebuts.

1. Els atorgants podran, en capítols matrimonials, determinar el règim econòmic conjugal, convenir la institució contractual d'hereu, establir els pactes o les estipulacions que estimin convenients, llevat que siguin contraris a la llei, i fer qualsevol disposició per raó de matrimoni.
Els capítols matrimonials, que hauran de constar necessàriament en escriptura pública, podran ésser atorgats abans del matrimoni o durant aquest. En el primer cas, produiran efectes des que el matrimoni s'haurà celebrat.
2. Podran atorgar capítols matrimonials aquells qui puguin contreure vàlidament matrimoni, però necessitaran, si s'escau, el concurs de les persones que en tinguin la pàtria potestat, la tutela o la curatela.
No caldrà la intervenció de defensor judicial, encara que hi hagi oposició d'interessos en les donacions o en els dots que els pares facin a llurs fills amb reserva de drets.
3. Els pactes dels capítols matrimonials solament podran ésser modificats o deixats sense efecte:
En els supòsits en que s'hagi previst expressament aquesta possibilitat o quan es tracti d'estipulacions revocables per llur naturalesa.
Pel consentiment, solemnitzat en escriptura pública, de tots els atorgants o de llurs hereus, el qual consentiment, si algun d'ells és incapaç o es troba absent i se n'ignora el parador, se suplirà o complementarà d'acord amb la llei.
Els pactes successoris recíprocs entre cònjuges podran ésser modificats o deixats sense efecte per aquests, com també els establerts per ells a favor de llurs fills, sense necessitat de l'acord de les altres persones que hagin concorregut en els capítols ni dels hereus. La modificació del règim econòmic del matrimoni també podrà ésser acordada exclusivament pels cònjuges.
Fora d'aquests casos, tot acte o contracte dirigit a modificar o deixar sense efectes els capítols matrimonials serà ineficaç.
4. Els capítols matrimonials, com també els pactes, les resolucions judicials i altres fets que modifiquin el règim econòmic conjugal, no seran oposables a tercer mentre no es facin constar en les inscripcions de matrimoni al Registre Civil.
En tot allò que es refereixi a béns o drets, es podran fer constar en els registres públics corresponents.

Els capítols matrimonials quedaran sense efecte:
1r. En el cas que el matrimoni sigui declarat nul.
2n. En el cas de dissolució del matrimoni per divorci. Això no obstant, i a més del que disposa el darrer paràgraf de l'article 35, conservaran la seva eficàcia:
a) Els heretaments i les donacions a favor d'un dels contraents, si l'afavorit continua vivint a la casa i treballant per a ella i hi ha descendència del matrimoni. Nogensmenys, seran ineficaços l'usdefruit vidual i els drets que, si s'escau, s'haguessin pactat en forma accessòria a favor del cònjuge. Si no hi ha convivència ni descendència, i també si l'afavorit contreu nou matrimoni, l'heretament o la donació esdevindran revocables per la sola voluntat de l'heretant o donant.
b) Els heretaments a favor dels descendents del matrimoni en consideració als quals s'havien atorgat els capítols. Nogensmenys, els heretaments purs esdevindran revocables.

1. Les donacions fetes pel pare i la mare en capítols matrimonials a favor del fill, sense designació de parts, s'entendrà que han estat realitzades per meitat entre ambdós.
Els béns donats conjuntament als contraents pertanyeran a tots dos en proindivís ordinari i per parts iguals, si el donant no havia disposat el contrari.
2. Les donacions atorgades en capítols matrimonials no son revocables:
a) Per ingratitud del donatari.
b) Per supervivència o supervenció de fills, si bé podran ésser reduïdes en allò que resultin inoficioses per raó de llegítimes.
c) Per pobresa del donant, sens perjudici del seu dret d'aliments.

Són nuls, encara que es facin en nom de persona interposada:
1r Les retrodonacions fetes posteriorment per l'hereu o donatari a favor de l'heretant o donant, o dels seus hereus, dels béns compresos en un heretament o en una donació atorgada en capítols matrimonials.
2n Els actes posteriors del donant o de l'heretant en disminució, derogació o perjudici de la donació o de l'heretament, i els de l'hereu o donatari que els consenti. Serà ineficaç tot acte o contracte dirigit a eludir aquestes prohibicions. Es presumiran fraudulents, en particular, la compra feta pel pare o la mare al fill de les coses donades, si el pagament del preu consta solament per confessió del donatari, i el reconeixement de deutes fet pel fill a favor del pare o de la mare, si no en consta la realitat per altres mitjans de prova.

L'usufructuari universal designat en capítols matrimonials haurà de prendre inventari i atendre les carregues dels béns amb llurs fruits; llevat de pacte contrari, no haurà de prestar fiança.
L'usdefruit pactat per un cònjuge a favor de l'altre quedarà subjecte al compliment de les obligacions que expressament li hagin estat imposades, i en especial la d'aixecar, fins on abasti l'import del producte dels béns, les carregues que hauria de complir el cònjuge premort, si vivia.
Serà aplicador a aquest usdefruit allò que disposa l'article 69 del Codi de successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya.

1. No caldrà l'acceptació per a la irrevocabilitat de les donacions que un dels contraents fa a l'altre en contemplació del matrimoni ni d'aquelles que per aquest motiu els atorguin altres persones.
Aquestes donacions es podran subjectar a condicions i modes no prohibits per la llei ni contraris als fins del matrimoni, i no obliguen el donant a l'alliberament dels gravàmens de les coses donades.
2. Les donacions a que es refereix l'apartat 1 estan supeditades al fet que s'arribi a celebrar el matrimoni. Si aquest no té lloc, el donant podrà reclamar la restitució del que ha donat, sense altra deterioració que la causada per l'ús.
3. La revocabilitat d'aquestes donacions es regirà per allò que disposa l'article 14.2.
En tot allò que aquesta secció tercera no regula, s'aplicaran les disposicions generals en matèria de donacions.

1. Els cònjuges es podran transmetre béns i drets per qualsevol títol i podran celebrar entre ells tot tipus de negocis jurídics durant el matrimoni. En cas d'impugnació judicial, la prova del caràcter onerós de la transmissió correspondrà als demandats.
2. En cas de fallida o concurs de creditors d'un dels cònjuges, si aquests no estan separats judicialment o de fet, els béns adquirits per l'altre a títol onerós durant l'any anterior a la declaració o des de la data de la retroacció es presumiran donats pel primer.

1. Les donacions entre cònjuges fetes fora de capítols matrimonials seran revocables:
1r En els casos generals de revocació de donacions, bé que en el cas de supervenció de fills la revocació només podrà tenir efecte si es tracta de fills comuns.
2n En cas de nul·litat del matrimoni, només quan el cònjuge donatari hagi estat declarat de mala fe.
3r En cas de separació judicial o de divorci, només quan el donatari hagi infringit de manera greu i reiterada els deures conjugals o respecte als fills comuns, o hagi estat condemnat per haver atemptat contra la vida del donant o dels descendents o ascendents d'aquest.
2. En els casos de nul·litat, separació o divorci, l'acció per a revocar caducarà al cap d'un any d'haver estat notificada la sentència corresponent.

El règim econòmic de separació de béns reconeix a cada cònjuge la propietat, el gaudiment, l'administració i la disposició dels béns propis.

En règim de separació de béns són privatius tots els béns propis de cadascun dels cònjuges al temps de celebrar-se el matrimoni i els que per qualsevol títol adquireixin després de contret, sens perjudici del que disposa el capítol V.
En les adquisicions fetes a títol onerós per un dels cònjuges durant el matrimoni, si consta la titularitat dels béns, la contraprestació s'entendrà pagada amb diner privatiu de l'adquirent. En el cas que la contraprestació procedís de l'altre cònjuge, hom en presumirà la donació.
En cas de dubte sobre la titularitat de béns adquirits durant el matrimoni, es considerarà que pertanyen als dos cònjuges per meitat.

[La Llei 8/1993, de 30 de setembre,  de modificació de la Compilació en matèria de relacions patrimonials entre cònjuges (DOGC núm. 1807, de 11-10-1993) ha deixat sense contingut aquest article.]
 

El cònjuge que, sense retribució o amb una retribució insuficient, s'hagi dedicat a la casa o hagi treballat per a l'altre cònjuge tindrà dret a rebre d'aquest, quan s'extingeixi el règim per separació judicial, divorci o nul·litat del matrimoni, una compensació econòmica, si per raó del dit defecte retributiu s'ha generat una situació de desigualtat entre el seu patrimoni i el de l'altre cònjuge.
A manca d'acord, aquesta compensació serà fixada judicialment atenent la incidència familiar de l'activitat del cònjuge que la reclami, la quantia de la desigualtat patrimonial produïda i les altres circumstàncies del cas.
La compensació es podrà satisfer en diners o en béns del patrimoni del cònjuge que hagi de pagar-la, com ell vulgui i en terminis que no excedeixin els tres anys. 

1. Els cònjuges que en règim econòmic de separació comprin béns conjuntament i per quotes iguals podran pactar en el mateix títol d'adquisició que, quan es produeixi la mort de qualsevol d'ells, el supervivent se'n faci seva la totalitat.
2. Mentre visquin ambdós cònjuges, els béns adquirits amb aquest pacte es regiran per les normes següents:
1a No podran ésser alienats ni gravats si no és per acord d'ambdós.
2a Cap dels cònjuges no podrà transmetre a terceres persones el seu dret sobre els béns.
3a Caldrà mantenir necessàriament la indivisió dels béns.
3. En els béns comprats per ambdós cònjuges amb pacte de supervivència, l'adquisició de la participació del premort es computarà en l'herència d'aquest, als efectes del càlcul de la llegítima, i s'imputarà en pagament a compte de la quarta vidual.

1. El pacte de supervivència esdevindrà ineficaç:
1r Quan ho acordin ambdós cònjuges durant el matrimoni, o per renúncia del cònjuge supervivent.
2n Si algun dels cònjuges adquirents ha atorgat heretament a favor de tercers contraents o heretament pur a favor dels seus fills i l'heretament resulta eficaç en morir l'atorgant.
3r Quan es declari la nul·litat del matrimoni, la separació judicial o el divorci.
4t Per l'adjudicació derivada de l'embarg fet efectiu sobre el dret d'un dels cònjuges, el qual embarg haurà d'ésser notificat oportunament a l'altre cònjuge.
2. En aquests casos, i llevat que s'estipuli una altra cosa, la ineficàcia del pacte de supervivència determinarà la cotitularitat dels cònjuges, o bé del supervivent i dels hereus del premort, en proindivís ordinari.

El dot només es constituirà voluntàriament i es regirà pels pactes de la seva constitució i, si no n'hi havia, pels preceptes d'aquesta Compilació.
La dona podrà disposar dels béns que constitueixen el dot inestimat amb el consentiment de la persona a favor de la qual s'haurà constituït.

El dotador fixarà lliurement l'import del dot, sens perjudici de la seva reducció per inoficiositat legitimària.

El dot serà constituït a favor del marit o a favor d'aquest i dels seus pares o del qui d'ells visqui. L'acció de restitució solament es podrà exercitar contra els qui hagin rebut el dot o llurs hereus.
El dot no respondrà dels deutes de la muller anteriors a la data de la seva constitució, sinó després de feta excussió dels béns parafernals.
L'afavorida per un llegat ordenat en concepte de dot podrà sol·licitar-en el lliurament des de la mort del testador, encara que no hagi contret matrimoni, salvat que clarament fos una altra la voluntat del causant.

El dot podrà ésser constituït abans del matrimoni o duran aquest; també podrà ésser objecte d'augment durant el matrimoni.
El dot es constituirà mitjançant escriptura pública o en acte de darrera voluntat, i serà reputat inestimat si hom no en fa constar l'estimació.
Durant el matrimoni hom no podrà convertir en estimat el dot inestimat; sí, però, inversament.

El dot podrà ésser gravat amb pacte reversional o substitució fideïcomissària. Així mateix es podrà constituir amb el pacte que, morta la muller, resti de propietat del marit; en aquest cas, quan aquest premori, el dot així constituït no passarà als seus hereus; i si és la muller qui premor deixant fills del marit, aquest, llevat de pacte contrari, solament adquirirà una porció viril en ple domini i la resta en usdefruit, i la nua propietat correspondrà als fills comuns.
En la constitució dotal són nuls els pactes que no permetin d'aplicar els fruits del dot a l'aixecament de les càrregues matrimonials; els que n'ajornin el lliurament fins després de la mort de la muller; els de renúncia a l'obligació de restituir, i aquells en que hom estipuli que la tal restitució tindrà lloc durant el matrimoni.
Seran vàlids els pactes de lliurament o de restitució del dot a termes i de demora del lliurament fins a la mort del donant.

Durant el matrimoni la dona només tindrà dret a la restitució del dot:
Primer. En cas de necessitat i per a aliments de la mateixa dona, del seu marit, dels seus fills, encara que siguin d'un altre matrimoni o no matrimonials que ja tingués en casar-se, i dels seus pares i germans.
Segon. Quan obtingui sentència ferma de separació sense culpabilitat seva.
Tercer. En el supòsit de dot estimat, si la fortuna del marit ha vingut a menys i si hom li embarga els béns, llevat que la restitució estigués assegurada amb hipoteca.

La dona que hagi aportat dot tindrà, en cas de l'embargament a que al·ludeix l'article anterior, el dret d'opció dotal, en virtut del qual podrà elegir i separar d'entre els béns del marit, i sense distinció entre mobles i immobles, els que estimarà convenients, de valor proporcionat a l'import del dot i de l'esponsalici o escreix, amb dret a posseir-los, administrar-los i fer-ne seus els fruits. Haurà d'aplicar els fruits a l'aixecament de les càrregues matrimonials fins al moment de la restitució del dot, en que, a aquest fi, podrà realitzar-los. Exercitat l'esmentat dret, quedarà aixecat l'embargament.
Podrà exercitar l'opció dotal la dona casada o vídua i, si ella mancava, els seus fills hereus, encara que també ho fossin del marit, sempre que hagin acceptat l'herència a benefici d'inventari.

Perquè l'opció dotal tingui lloc, hi hauran de concórrer els requisits següents:
Primer. Justificació del lliurament del dot, per qualsevol mitjà de prova, llevat de la confessió del marit.
Segon. Preferència del crèdit dotal respecte al que motivi l'embargament segons les regles de la concurrència i prelació de crèdits.
Tercer. Que la muller no hagi consentit l'obligació contreta pel seu marit, amb promesa de no contravenir-hi per raó del seu dot i del seu esponsalici o escreix.

La muller que incorri en alguna de les causes d'indignitat per a succeir al marit perd el dot constituït amb béns propis d'aquest o dels seus pares. Si existeixen fills comuns, la propietat del dot passarà a aquests, tot conservant el marit els seus drets, mentre no arribi el cas de restitució per dissolució del matrimoni. Si manquen fills comuns, adquirirà el dot el marit, sens perjudici dels drets que al temps de la restitució puguin tenir sobre el mateix dot d'altres persones afavorides per pacte reversional o per substitució fideïcomissària.

La restitució del dot haurà d'ésser efectuada pel marit o els seus hereus a la muller o als seus, sens perjudici dels drets que el donant s'hagi reservat.
Això no obstant, quan el marit premori al seu pare o a la seva mare, aquests no estaran obligats a restituir el dot mentre la muller continuï vivint en la seva casa i companyia d'ell.
En cas de divorci no s'haurà de restituir el dot si la dona n'és l'única culpable i hi ha descendents del matrimoni que restin sota la cura del pare, mentre hi estiguin.

Les robes i els mobles es presumiran consumits al cap de deu anys comptats des de la celebració del matrimoni, i solament s'hauran de restituir en el cas que existeixin. Quan el dot consistirà en cosa no fungible la possessió de la qual s'hagi perdut sense dol ni culpa del marit, aquest complirà el deure de restituir cedint les accions necessàries per a recobrar-lo.
Si són dos els dots a restituir amb càrrec al mateix patrimoni, i aquest no fos prou per a pagar-los, tindrà preferència el més antic, sens perjudici, si s'escau, de la prelació hipotecària. Aquesta preferència és renunciable.

La muller i els seus hereus no podran prendre possessió, per llur pròpia autoritat, dels béns dotals inestimats la restitució dels quals sigui procedent; però la podran reclamar del marit o dels seus hereus.
En defecte de termini pactat, el dot inestimat haurà d'ésser restituït tan bon punt s'hagi dissolt el matrimoni, i l'estimat, dins l'any; però en aquest cas, els qui hi tinguin dret podran exigir del marit o dels seus hereus que en garanteixin la restitució, llevat que ja estigués assegurat amb hipoteca. Si no ho fan, hauran de restituir-lo immediatament.
El marit, en cas de restitució del dot, gaudirà del benefici de competència.

La vídua, mentre no li sigui restituït el dot i pagat l'esponsalici o escreix, posseirà i usufructuarà tots els béns del marit, suportant-ne les càrregues amb l'obligació d'alimentar els fills menors, els impossibilitats per al treball i els que, àdhuc essent majors, el marit mantenia a la casa.
La tenuta no s'estén als béns que el marit hagi tingut en usdefruit o a títol de fiduciari. La tenuta és compatible amb l'opció dotal, aportable en dot i renunciable per endavant en capítols matrimonials.

La possessió, en el cas de tenuta, s'adquirirà automàticament per ministeri de la llei; però cessarà de dret tan bon punt els hereus del marit posaran el dot íntegrament a disposició de la muller i li pagaran l'esponsalici o escreix.
La tenutària tindrà les obligacions de tot usufructuari, llevat de la de fer fiança.
El privilegi de la tenuta passa als fills que siguin hereus de la mare. Si n'hi havia de distints matrimonis amb dret a tenuta, tindran preferència els del matrimoni més antic fins a quedar extingit el benefici per restitució de tots els dots.
Quan el marit hagi garantit el dot amb béns suficients que produeixin renda, la tenuta restarà limitada a ells.
La vídua tenutària no podrà impedir que hom procedeixi a la venda de béns per tal de pagar-li el dot, però serà necessària la seva intervenció.

La muller usufructuària universal o administradora dels béns dels seus fills, hereus del marit, no podrà retenir béns en concepte de tenuta, si existeixen en l'herència diners o crèdits realitzables per a efectuar la restitució del dot.
La muller podrà gaudir de la tenuta només en cas que consti el lliurament efectiu del dot. Perdrà aquest benefici si no pren inventari fidel dels béns del marit, en els termes i amb les formalitats exigides per a la detracció de la quarta trebel·liànica. Si la muller viu a l'estranger, o si els béns, en llur totalitat o en llur major part, radiquen fora del territori nacional, haurà d'enllestir l'inventari dins del termini d'un any a comptar des de la mort del marit.

El marit, en contemplació del matrimoni, pot aportar a la seva consort béns en concepte d'aixovar quan aquesta, per raó del casament, sigui instituïda hereva per algun ascendent o per una altra persona.
Constituït l'aixovar en diner, els altres béns mobles que hi hagi a la casa conjugal, tret de les robes d'ús del marit, es presumeixen de la muller, llevat de pacte contrari.
L'aixovar produeix els mateixos efectes i gaudeix dels mateixos beneficis que el dot, llevat els d'hipoteca legal, opció dotal i tenuta.

L'aixovar es podrà constituir estimat o inestimat i amb les modalitats que respecte al dot figuren establertes a l'article 30. Li són d'aplicació les regles donades per als béns dotals en aquests supòsits.

La soldada a favor del cabaler que es casi amb la pubilla, acostumada al Pla d'Urgell, a la Segarra i a d'altres comarques, constitueix un peculi creditici del pubill durant el matrimoni. Llevat de pacte contrari, deixarà d'acreditar-se al cap de deu anys de la celebració del matrimoni.
El marit no podrà disposar de la soldada fins que quedi vidu o deixi la casa; en aquest darrer supòsit, si no existia causa justa d'absència, perd els aliments pactats a favor seu.
La muller o els seus hereus en ésser-los reclamada la soldada, la podran compensar amb els crèdits que tinguin contra el pubill.

L'espòs podrà constituir a favor de l'esposa i en escriptura pública esponsalici o escreix. En cas que el dot sigui constituït durant el matrimoni, l'escreix no podrà excedir-ne l'import.
Si l'espòs assignava a l'esposa una sola quantitat en concepte de dot i d'escreix, hom entendrà que dos terços de la dita quantitat tenen la condició de dot, i l'altre terç, la d'escreix; si emprava indistintament les expressions "escreix" i "augment de dot", entendrem que tota la quantitat assignada constitueix escreix.

L'esponsalici o escreix es deurà quan el dot hagi estat lliurat; si ho hagués estat en part, es deurà en proporció al lliurament, llevat de si consta clarament que hom no volgué establir una tal correlació o si s'havien pactat termes per a l'efectivitat del dot, o bé si la manca de pagament d'aquest fos imputable al qui l'hauria de rebre.

Dissolt el matrimoni per mort del marit, la muller adquirirà l'usdefruit de l'esponsalici o escreix, i el conservarà encara que contregui noves núpcies; però, en aquest darrer cas, haurà d'assegurar-ne la restitució amb caució idònia.
Si en morir el marit existien fills del matrimoni, correspondrà a aquests la nua propietat de l'esponsalici per parts iguals i, en llur defecte, a llurs descendents en representació dels premorts, si doncs en capítols matrimonials hom no hagués pactat que la muller el fes seu, o que el podia distribuir entre aquells i ella ho efectués. En cas de no haver-hi fills, la propietat de l'escreix serà dels hereus del marit, llevat que hom hagués estipulat que tot l'escreix o una part sigui propietat de la muller. Si manca aquest pacte, ella podrà optar entre l'usdefruit de l'esponsalici, sense fiança, i el ple domini de la meitat, adquirint la propietat de l'altra meitat els hereus del marit. Haurà de fer aquesta opció dins un any, comptat des de la dissolució del matrimoni, ben entès que, si no la fa expressament, opta per l'usdefruit. El dret d'opció no es transmet als hereus.
En tot cas la muller podrà cancel·lar la hipoteca que hagués estat constituïda en garantia de l'esponsalici.
Si la muller premor al marit deixant descendents del matrimoni, la nua propietat de l'esponsalici o escreix passarà a aquests en la forma prevista en el segon paràgraf d'aquest article, però no la podran reclamar fins a la mort del pare, el qual en retindrà l'usdefruit, llevat de pacte contrari.
En cas de no existir fills, l'escreix restarà ineficaç, llevat d'estipulació contrària, pel sol fet de la mort de la muller.

La muller podrà exigir el lliurament de l'esponsalici o escreix ensems amb el dot, en tots els casos de restitució d'aquest.
L'esponsalici o escreix donarà dret als beneficis d'opció dotal i de tenuta en iguals casos que el dot, i tindrà preferència la devolució d'aquest quan el marit no hagi deixat béns suficients.

Al territori de l'antic Bisbat de Girona, el marit podrà prometre a la muller donació propter nuptias o tantumdem en una quantitat igual al dot i com a garantia del mateix dot. El tantumdem podrà coexistir amb l'escreix.
En defecte de pactes especials, el tantumdem donarà dret a la muller:
Primer. Si el marit s'empobreix, a obtenir no solament la restitució del dot, sinó àdhuc un altre tant més, inalienable, per a aliments seus i dels seus fills.
Segon. En cas de sentència de separació o divorci per causa no imputable a l'esposa, a obtenir, ultra la restitució del dot, la propietat d'altre tant.
Dissolt el matrimoni per mort de la muller, el marit quedarà alliberat de fer efectiva la donació. Si premor el marit, la muller tindrà dret als béns que hagin estat objecte de la donació propter nuptias, però sense gaudir, respecte a ells, de cap dels privilegis concedits al dot i a l'esponsalici. Si quedessin fills comuns, correspondrà a la muller l'usdefruit dels béns, i als fills, per parts iguals, llevat disposició contrària, llur nua propietat.
Si hom hagués pactat que el marit, en cas de sobreviure a la seva consort, lucri de tot el dot o d'una part, la muller que sobrevisqui al seu consort lucrarà, encara que no hagués estat pactat, d'altre tant de la donació propter nuptias o tantundem.

El règim econòmic de participació o en els guanys, pactat en capítols matrimonials, atribueix a qualsevol dels cònjuges, en el moment de l'extinció del règim, el dret a participar en els guanys obtinguts per l'altre durant el temps que aquest règim hagi estat vigent.
Aquest règim es regularà per les estipulacions dels cònjuges en el moment d'ésser pactat, per les normes d'aquest capítol i, en tot allò no previst, durant la vigència d'aquest règim, per les normes del de separació de béns, incloses les relatives a les compres amb pacte de supervivència.

Cada cònjuge podrà disposar dels seus béns i administrar-los lliurement. Tanmateix, cada un d'ells té el deure d'informar adequadament l'altre de la seva gestió patrimonial.

El pacte que atribueixi una participació diferent de la meitat dels guanys solament serà vàlid si s'estableix amb caràcter recíproc i igual a favor de qualsevol dels cònjuges.
La invalidesa del pacte determinarà la participació en la meitat dels guanys.

El règim de participació en els guanys s'extingirà:
1r Quan el matrimoni es dissolgui o sigui declarat nul i quan es declari judicialment la separació dels cònjuges.
2n Quan els cònjuges pactin en capítols matrimonials un règim econòmic conjugal diferent.
3r Quan un dels cònjuges ho demani perquè la gestió patrimonial de l'altre comprometi greument els seus interessos.

Una vegada extingit el règim de participació en els guanys, se'n farà la liquidació a efectes de la determinació dels guanys obtinguts per cada cònjuge durant la seva vigència.
A partir del moment de l'extinció del règim, i fins que no s'haurà determinat el crèdit de participació que en resulti, cap cònjuge no podrà disposar dels seus béns sense el consentiment de l'altre cònjuge o dels seus hereus, o, si no n'hi ha, sense autorització judicial.

Per determinar els guanys obtinguts per cadascun dels cònjuges es comptabilitzaran, segons llur valor al temps de la liquidació:
1r Tots els béns de cada cònjuge que subsisteixin quan s'extingeixi el règim, amb deducció de les obligacions i del valor dels gravàmens constituïts en garantia dels deutes particulars de qualsevol dels cònjuges.
2n Els béns alienats a títol gratuït durant la vigència del règim, segons llur estat material al temps de l'alienació, llevat que el cònjuge no alienant l'hagués consentida o renunciï expressament a comptabilitzar-los.
Se n'exceptuen en tot cas els béns objecte de liberalitats fetes de conformitat amb l'ús de donacions atorgades a algun dels fills del donant per raó de matrimoni o per donar-li una carrera professional, artística o d'altra classe.
3r Els béns alienats a títol onerós durant la vigència del règim per tal de disminuir fraudulentament els guanys, segons llur estat material al temps de l'alienació i amb independència del preu que se n'hagi fet constar, i el valor de les obligacions o dels gravàmens constituïts també fraudulentament.

Del total resultant segons l'article 54 es deduiran, si subsisteixen, i segons llur valor al temps de la liquidació:
1r Els béns que integraven el patrimoni de cada cònjuge al començament del règim, els adquirits durant la seva vigència a títol lucratiu i els subrogats d'uns i altres, segons llur estat material al temps d'iniciar-se el règim o al temps de llur adquisició, amb deducció de les càrregues que els afectessin en aquell moment.
Els cònjuges podran acreditar pels mitjans legals de prova els béns que integraven llur patrimoni en començar el règim. L'inventari practicat per ambdós cònjuges, o unilateralment per un d'ells amb la conformitat de l'altre, es presumirà exacte.
2n Els interessos o les rendes provinents dels béns que integraven el patrimoni de cada cònjuge a l'inici del règim i els adquirits amb aquests ingressos.
3r Les quantitats procedents d'indemnitzacions per danys corporals o morals de la persona o per pensions alimentàries o d'invalidesa, o altres de caràcter igualment personalíssim.
4t Els deutes contrets durant la vigència del règim per qualsevol dels cònjuges amb vista al sosteniment de les despeses familiars, encara que no s'hagin satisfet. Aquesta deducció es farà d'acord amb les normes de contribució a les despeses familiars.

En defecte de pacte vàlid que estableixi una participació diferent, el dret de participació es determinarà com segueix:
1r Si únicament un dels cònjuges ha obtingut guanys, l'altre tindrà dret a la meitat del valor d'aquests guanys.
2n Si tots dos cònjuges han obtingut guanys, aquell que n'hagi obtingut menys, o els seus successors, tindrà dret a la meitat de la diferència entre el valor dels seus propis guanys i el dels guanys de l'altre cònjuge.

1. El crèdit de participació s'haurà de pagar en diners. Si el deutor ho demana, el jutge podrà concedir un ajornament per a pagar el crèdit de participació o la possibilitat de pagar-lo a terminis, sempre que la petició es fonamenti en un interès atendible i es garanteixi suficientment el deute.
2. Ni l'ajornament del pagament ni el pagament a terminis no podran excedir els tres anys. Un cop concedits, el crèdit de participació meritarà interès legal.
3. No obstant allò que disposa l'apartat 1, el crèdit de participació es podrà pagar amb l'adjudicació de béns concrets, per acord dels interessats. En el cas que l'adjudicació de béns en pagament sigui demanada unilateralment pel deutor o pel creditor, el jutge podrà concedir-la si es tracta d'un interès que es consideri atendible.
4. Quan l'extinció del règim de participació en els guanys s'hagi produït per la mort d'un dels cònjuges, el supervivent, si té dret a participar en els guanys, podrà demanar que, en pagament del seu crèdit de participació, se li adjudiqui l'habitatge conjugal. Si el seu valor fos superior al del crèdit de participació, l'adjudicatari haurà de pagar la diferència en diners.

Si el deutor no tingués béns suficients per a satisfer el crèdit de participació, el creditor podrà impugnar les alienacions fetes per aquell a títol gratuït i sense el seu consentiment durant la vigència del règim, com també les fetes a títol onerós en frau del seu dret.
Aquestes accions caducaran al cap de quatre anys de l'extinció del règim i no seran procedents quan els béns es trobin legalment en poder de tercers adquirents a títol onerós i de bona fe.
2. El creditor o els seus successors podran exigir que la demanda de reclamació del crèdit de participació s'anoti en els registres públics corresponents.

1. L'associació a compres i millores, pròpia del Camp de Tarragona i
d'altres comarques, exigeix pacte exprés en capítols matrimonials.
En tot allò no previst en els pactes de la seva constitució ni en aquest article, l'associació es regirà pel costum de la comarca i, si no n'hi ha, per les disposicions del règim de participació en els guanys, en tant que ho permeti la seva naturalesa específica.
2. Cada cònjuge podrà associar l'altre a les compres i millores que realitzi durant el matrimoni. Es podrà també establir l'associació amb caràcter recíproc o associant als cònjuges llurs ascendents, els hagin fet heretament o no.
S'entendrà per compres els béns que, constant l'associació, qualsevol dels associats adquireixi a títol onerós o obtingui per la seva professió, la seva indústria o el seu treball.
Es consideraran millores els augments de valor dels béns de qualsevol associat deguts a impenses útils, inversions en pagament de deutes, dots o llegítimes i redempció de censos i censals.
3. L'administració de l'associació a compres i millores correspondrà a l'associat que s'indiqui en els capítols. Si no hi ha designacions, correspondrà a tots els associats.
L'administrador únic de l'associació, si s'escau, podrà, amb la seva sola intervenció, disposar a títol onerós dels béns que la constitueixin, però no fiançar a nom d'ella, si no és per a profit de la família.
Els deutes particulars de cada associat gravaran exclusivament la seva part.
4. La liquidació dels guanys de cada associat es referirà al temps de la seva mort o de l'extinció del règim i podrà ésser efectuada amb diners o amb altres béns de l'associació.

1. L'agermanament, o pacte de mig per mig, propi de la comarca de Tortosa, haurà d'ésser convingut en capítols matrimonials i serà incompatible amb el règim dotal.
En tot allò no previst en els pactes de la seva constitució ni en aquest article, s'aplicarà el costum de la comarca.
2. La comunitat comprendrà tots els béns que tingui els cònjuges en casar-se o en el moment de convenir el pacte d'agermanament, els que adquireixin per qualsevol títol mentre el matrimoni subsisteixi i els guanys o lucres de tota mena que obtinguin durant la unió.
Qualsevol dels cònjuges podrà exigir sempre que en la inscripció dels béns o drets adquirits per l'altre es faci constar que pertanyen a l'agermanament.
L'administració de la comunitat correspondrà a ambdós cònjuges.
La liquidació de l'agermanament es farà adjudicant per meitat els béns que comprengui entre els cònjuges o entre el cònjuge supervivent i els hereus del premort.

1. La convinença, o mitja guadanyeria, associació coneguda a la Vall d'Aran, requerirà pacte exprés en capítols matrimonials.
En tot allò no previst en els pactes de la seva constitució ni en aquest article, s'aplicaran el costum de la Vall d'Aran i el capítol X del privilegi anomenat de la Querimònia.
2. Aquest conveni també podrà ésser celebrat amb els pares del fill o de la filla, i àdhuc amb estranys, pactant que els béns guanyats i els que es guanyaran quedaran en comunitat mentre subsisteixi l'associació.
Els cònjuges contribuiran per parts iguals al sosteniment de les despeses derivades del règim i el govern de la casa, i dividiran, a la mort d'un d'ells dos, si no hi ha fills, els guanys i els augments.

1. En virtut del pacte, convingut en capítols matrimonials, d'igualtat de béns i guanys, propi del territori de l'antiga diòcesi de Girona, els cònjuges estipulen que els productes del dot no consumits i allò que hagi estat adquirit amb ells sigui dividit per parts iguals entre ambdós.
2. En tot allò no expressament previst, aquest pacte es regirà pel costum de la comarca i, si no n'hi ha, per les disposicions relatives a l'associació a compres i millores, en tant que ho permeti la seva naturalesa.

[Aquests articles han estat derogats per la Llei 40/1991, de 30 de desembre, Codi de successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya (DOGC núm. 1544, de 21-01-1992)].