|
Article 565-16
Les excepcions a la
meritació del lluïsme
El lluïsme no es merita mai en els
casos següents:
a) En alienacions fetes per
expropiació forçosa, per aportació de la finca a juntes de compensació o
per adjudicacions de la finca fetes per les juntes de compensació als
seus membres.
b) En alienacions a títol gratuït,
entre vius o per causa de mort, a favor de qualsevol persona.
c) En les adjudicacions de la finca
per dissolució de comunitats matrimonials de béns, de comunitats
ordinàries indivises entre esposos o convivents en parella estable o per cessió
substitutiva de pensió, en casos de divorci, separació o nul·litat del
matrimoni i d'extinció de la parella estable.
d) En l'agnició de bona fe, entesa com
la declaració que, dins de l'any de la signatura del contracte, fan els
compradors d'haver fet l'adquisició en interès i amb diners de les
persones que designen.
e) En les transmissions de finques
situades a la vall de Ribes i a Moià.
[La lletra c d'aquest article ha estat
modificada per la
Llei 25/2010, de 29 de
juliol, del llibre
segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia (DOGC
núm. 5686, de 02-08-2010, p. 61162-61260).
Per veure l'anterior redacció fes click
aquí.]
|
