|
Article 422-13
Ineficàcia sobrevinguda per crisi matrimonial o de convivència
1. La institució d'hereu, els llegats i les altres disposicions que s'hagin
ordenat a favor del cònjuge del causant esdevenen ineficaços si, després
d'haver estat atorgats, els cònjuges se separen de fet o judicialment, o es
divorcien, o el matrimoni és declarat nul, i també si en el moment de la
mort hi ha pendent una demanda de separació, divorci o nul·litat
matrimonial, llevat de reconciliació.
2. Les disposicions a favor del convivent en unió estable de parella
esdevenen ineficaces si, després d'haver estat atorgades, els convivents se
separen de fet, llevat que reprenguin la convivència, o s'extingeix la unió
per una causa que no sigui la defunció d'un dels membres de la parella o el
matrimoni entre ambdós.
3. Les disposicions a favor del cònjuge o del convivent en unió estable de
parella mantenen l'eficàcia si del context del testament, el codicil o la
memòria testamentària resulta que el testador les hauria ordenades fins i
tot en els casos que regulen els apartats 1 i 2.
[Aquest article ha estat modificat per la
disposició final segona de la
Llei 25/2010, de 29 de
juliol, del llibre
segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia (DOGC
núm. 5686, de 02-08-2010, p. 61162-61260).
Per veure la nova redacció fes click aquí.] |
|
|
