Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llibre Segon

Anterior Amunt Següent

CAPÍTOL VI

Potestat parental

SECCIÓ PRIMERA
Disposicions generals

Article 236-1

Titulars de la potestat parental

Els progenitors, per a complir les responsabilitats parentals, tenen la potestat respecte als fills menors no emancipats. La potestat parental es pot estendre als fills majors d’edat incapacitats prorrogant-la o rehabilitant-la.

Article 236-2

Exercici de la potestat parental

La potestat parental és una funció inexcusable que, en el marc de l’interès general de la família, s’exerceix personalment en interès dels fills, d’acord amb llur personalitat i per a facilitar-ne el ple desenvolupament.

Article 236-3

Intervenció judicial

1. L’autoritat judicial, en qualsevol procediment, pot adoptar les mesures que estimi necessàries per a evitar qualsevol perjudici personal o patrimonial als fills en potestat. A aquest efecte, pot limitar les facultats dels progenitors, exigir-los la prestació de garanties i, fins i tot, nomenar un administrador judicial.

2. L’autoritat judicial pot adoptar les mesures a què fa referència l’apartat 1 d’ofici o a instància dels mateixos fills, dels progenitors, encara que no tinguin l’exercici de la potestat, dels altres parents dels fills fins al quart grau per consanguinitat o segon per afinitat i del ministeri fiscal.

Article 236-4

Relacions personals

1. Els fills i els progenitors, encara que aquests no tinguin l’exercici de la potestat, tenen dret a relacionar-se personalment, llevat que els primers hagin estat adoptats o que la llei o una resolució judicial o administrativa, en el cas dels menors desemparats, disposin una altra cosa.

2. Els fills tenen dret a relacionar-se amb els avis, els germans i altres persones pròximes, i tots aquests tenen també el dret de relacionar-se amb els fills. Els progenitors han de facilitar aquestes relacions i només les poden impedir si hi ha una causa justa.

3. La pretensió per a fer efectius els drets a què fa referència aquest article s’ha de substanciar, sempre que no escaigui fer-ho en un procediment matrimonial, pels tràmits del procediment especial sobre guarda de menors. L’autoritat judicial pot adoptar, en tot cas, les mesures necessàries per a garantir l’efectivitat d’aquestes relacions personals.

Article 236-5

Denegació, suspensió i modiicació de les relacions personals

1. L’autoritat judicial pot denegar o suspendre el dret dels progenitors o de les altres persones a què fa referència l’article 236-4.2 a tenir relacions personals amb els fills, i també en pot variar les modalitats d’exercici, si incompleixen llurs deures o si la relació pot perjudicar l’interès dels fills o hi ha una altra causa justa. Hi ha causa justa si els fills pateixen abusos sexuals o maltractament físic o psíquic, o són víctimes directes o indirectes de violència familiar o masclista.

2. L’entitat pública competent pot determinar com s’han de fer efectives les relacions personals amb els menors desemparats i, fins i tot, suspendre-les si convé a l’interès del menor.

Article 236-6

Privació de la potestat parental

1. Els progenitors poden ésser privats de la titularitat de la potestat parental per incompliment greu o reiterat de llurs deures. Hi ha incompliment greu si el fill menor o incapacitat pateix abusos sexuals o maltractaments físics o psíquics, o si és víctima directa o indirecta de violència familiar o masclista.

2. Hi ha causa de privació de la potestat parental sobre el menor desemparat si els progenitors, sense un motiu suficient que ho justifiqui, no manifesten interès pel menor o incompleixen el règim de relacions personals durant sis mesos.

3. La privació de la potestat parental s’ha de decretar en un procés civil o penal i és efectiva des que la sentència esdevé ferma, sens perjudici que es pugui acordar cautelarment de suspendre’n l’exercici.

4. Estan legitimades per a demanar la privació de la potestat parental les persones a què fa referència l’article 236-3.2 i, en el cas dels menors desemparats, l’entitat pública competent.

5. Si s’ha sol·licitat en la demanda, es pot constituir la tutela ordinària en el mateix procediment de privació de potestat parental, amb l’audiència prèvia de les persones legalment obligades a promoure’n la constitució.

6. La privació de la potestat no eximeix els progenitors de complir l’obligació de fer tot el que calgui per a assistir els fills ni la de prestar-los aliments en el sentit més ampli.

Article 236-7

Recuperació de la potestat parental

L’autoritat judicial ha de disposar, si l’interès dels fills ho aconsella, la recuperació de la titularitat i, si escau, de l’exercici de la potestat parental, si ha cessat la causa que n’havia motivat la privació.

SECCIÓ SEGONA
L’exercici de la potestat parental

Article 236-8

Exercici conjunt de la potestat parental

1. Els progenitors exerceixen la potestat parental respecte als fills conjuntament, llevat que acordin una altra modalitat d’exercici o que les lleis o l’autoritat judicial disposin una altra cosa.

2. En l’exercici conjunt de la potestat parental s’apliquen les regles següents:

a) En els actes d’administració ordinària i respecte a tercers de bona fe, es presumeix que cada progenitor actua amb el consentiment de l’altre.

b) En els actes d’administració extraordinària, els progenitors han d’actuar conjuntament o bé, si ho fan individualment, amb el consentiment exprés de l’altre. Són actes d’administració extraordinària els que requereixen l’autorització judicial.

c) En els actes de necessitat urgent i en els que, d’acord amb l’ús social o les circumstàncies familiars, normalment fa una persona sola, qualsevol dels progenitors pot actuar indistintament.

Article 236-9

Exercici de la potestat parental amb distribució de funcions o individual amb consentiment de l’altre progenitor

1. Els progenitors poden acordar que un d’ells exerceixi la potestat parental amb el consentiment de l’altre o que l’exerceixin ambdós amb distribució de funcions.

2. A l’efecte del que estableix l’apartat 1, els progenitors es poden atorgar poders de caràcter general o especial, revocables en tot moment. Els poders de caràcter general s’han d’atorgar en escriptura pública i s’han de revocar mitjançant una notificació notarial.

Article 236-10

Exercici exclusiu de la potestat parental

La potestat parental és exercida exclusivament per un dels progenitors en els casos d’impossibilitat, absència o incapacitat de l’altre, llevat que la sentència d’incapacitació estableixi una altra cosa, i en el cas que l’autoritat judicial ho disposi en interès dels fills.

Article 236-11

Exercici de la potestat parental en cas de vida separada dels progenitors

1. Si els progenitors viuen separats, poden acordar mantenir l’exercici conjunt de la potestat parental, delegar-ne l’exercici a un d’ells o distribuir-se’n les funcions d’acord amb el que estableix l’article 236-9.1.

2. Els progenitors poden sotmetre els acords a què fa referència l’apartat 1, i també el pla de parentalitat que hagin convingut, a aprovació judicial. Els acords han d’ésser aprovats sempre que no siguin perjudicials per als fills, atesos, en la mesura que escaiguin, els criteris per a l’atribució de la guarda que fixa l’article 233-11. Els acords són executius des del moment en què s’aproven.

3. Els acords de delegació o distribució, si no han estat incorporats a un conveni regulador aprovat judicialment, s’han de formalitzar en escriptura pública i es poden revocar en qualsevol moment mitjançant una notificació notarial.

4. En cas de desacord sobre l’exercici de la potestat parental, qualsevol dels progenitors pot recórrer a l’autoritat judicial, que ha de decidir havent escoltat l’altre progenitor i els fills que hagin complert dotze anys o que, tenint-ne menys, tinguin prou coneixement.

5. Les obligacions de guarda corresponen al progenitor que en cada moment tingui els fills amb ell, sia perquè de fet o de dret hi resideixin habitualment, sia perquè estiguin en companyia seva a conseqüència del règim de relacions personals que s’hagi establert.

6. El progenitor que exerceix la potestat parental, llevat que l’autoritat judicial disposi una altra cosa, necessita el consentiment exprés o tàcit de l’altre per a decidir el tipus d’ensenyament dels fills, per a variar-ne el domicili si això els aparta de llur entorn habitual i per a fer actes d’administració extraordinària de llurs béns.

S’entén que el consentiment s’ha conferit tàcitament si ha vençut el termini de trenta dies des de la notificació, degudament acreditada, que s’hagi fet per a obtenir-lo i el progenitor que no exerceix la potestat no ha plantejat el desacord segons el que estableix l’article 236-13.

Article 236-12

Deure d’informació

1. Si l’exercici de la potestat parental ha estat atribuït a un dels progenitors o distribuït entre ambdós, el progenitor que l’estigui exercint ha d’informar l’altre immediatament dels fets rellevants que s’esdevinguin en la cura del fill i en l’administració del seu patrimoni i, amb caràcter ordinari, almenys cada tres mesos.

2. El progenitor amb qui està el fill té el mateix deure d’informació a què fa referència l’apartat 1 amb relació als fets esdevinguts mentre es fa efectiu el règim establert de relacions personals.

Article 236-13

Desacords

1. En cas de desacord ocasional en l’exercici de la potestat parental, l’autoritat judicial, a instància de qualsevol dels progenitors, ha d’atribuir la facultat de decidir a un d’ells.

2. Si els desacords són reiterats o es produeix qualsevol causa que dificulti greument l’exercici conjunt de la potestat parental, l’autoritat judicial pot atribuir totalment o parcialment l’exercici de la potestat als progenitors separadament o distribuir-ne entre ells les funcions de manera temporal, per un termini màxim de dos anys.

3. En els procediments que se substancien per raó de desacords en l’exercici de la potestat parental, els progenitors poden sotmetre les discrepàncies a mediació.

Així mateix, l’autoritat judicial els pot remetre a una sessió informativa amb la mateixa finalitat.

Article 236-14

Facultats del cònjuge o convivent en parella estable del progenitor

1. El cònjuge o convivent en parella estable del progenitor que en cada moment té la guarda del fill té dret a participar en la presa de decisions sobre els assumptes relatius a la seva vida diària.

2. En cas de desacord entre el progenitor i el seu cònjuge o convivent en parella estable preval el criteri del progenitor.

3. En cas de risc imminent per al menor, el cònjuge o el convivent en parella estable del progenitor que té la guarda del fill pot adoptar les mesures necessàries per al benestar del fill, de la qual cosa ha d’informar sense demora el seu cònjuge o convivent. Aquest n’ha d’informar l’altre progenitor.

Article 236-15

Atribució de la guarda del ill en cas de mort del cònjuge o convivent en parella estable

1. Si mor el progenitor que tenia atribuïda la guarda de manera exclusiva, l’altre progenitor la recupera.

2. L’autoritat judicial, amb l’informe del ministeri fiscal, pot atribuir excepcionalment la guarda i les altres responsabilitats parentals al cònjuge o convivent en parella estable del progenitor difunt si l’interès del fill ho requereix i es compleixen els requisits següents:

a) Que el cònjuge o convivent del progenitor difunt hagi conviscut amb el menor.

b) Que s’escolti l’altre progenitor i el menor d’acord amb el que estableix l’article 211-6.2.

3. El cònjuge o convivent del progenitor difunt a qui no correspongui la guarda d’acord amb l’apartat 2, si l’interès del fill ho justifica, pot demanar a l’autoritat judicial que li atribueixi un règim de relació, sempre que hagi conviscut amb el menor durant els dos darrers anys.

Article 236-16

Progenitors menors

1. El pare o la mare menors necessiten, per a exercir la potestat, l’assistència dels progenitors respectius o d’aquell dels dos que tingui l’exercici de la potestat parental o, si manquen aquests, de llur tutor o llur curador.

2. No cal l’assistència a què fa referència l’apartat 1 en els casos següents:

a) Si el pare o la mare menor és casat amb una persona major d’edat, respecte als fills comuns.

b) Si el pare o la mare menor està emancipat i té almenys setze anys.

3. En els casos de desacord entre les persones que han de donar l’assistència o entre aquestes i el menor titular de la potestat parental, i també en el cas d’impossibilitat de prestació de l’assistència, es requereix l’autorització judicial.

SECCIÓ TERCERA
El contingut de la potestat parental

Article 236-17

Relacions entre pares i ills

1. Els progenitors, en virtut de llurs responsabilitats parentals, han de tenir cura dels fills, prestar-los aliments en el sentit més ampli, conviure-hi, educar-los i proporcionar-los una formació integral. Els progenitors també tenen el deure d’administrar el patrimoni dels fills i de representar-los.

2. Els progenitors determinen el lloc o els llocs on viuen els fills i, d’una manera suficientment motivada, poden decidir que resideixin en un lloc diferent del domicili familiar.

3. Els progenitors i els fills s’han de respectar mútuament. Els fills, mentre estan en potestat parental, han d’obeir els progenitors, llevat que els intentin imposar conductes indignes o delictives.

4. Els progenitors poden corregir els fills en potestat d’una manera proporcionada, raonable i moderada, amb ple respecte a llur dignitat.

5. Als efectes del que estableixen els apartats 3 i 4, els progenitors poden sol·licitar excepcionalment l’assistència i la intervenció dels poders públics.

Article 236-18

Representació legal

1. L’exercici de la potestat sobre els fills comporta la representació legal d’aquests.

2. S’exclouen de la representació legal dels fills els actes següents:

a) Els relatius als drets de la personalitat, llevat que les lleis que els regulin estableixin una altra cosa.

b) Els relatius a béns o serveis propis de l’edat dels fills, d’acord amb els usos socials, i, en cas de potestat prorrogada o rehabilitada, els que pugui fer el fill d’acord amb la seva capacitat natural.

c) Els actes en què hi hagi un conflicte d’interessos entre ambdós progenitors o entre el progenitor que exerceix la potestat i els fills.

d) Els relatius als béns exclosos de l’administració dels progenitors.

Article 236-19

Prestació personal

Per a qualsevol acte que impliqui alguna prestació personal dels fills, es requereix llur consentiment si han complert dotze anys, o si, tenint-ne menys de dotze, tenen prou coneixement.

Article 236-20

Conlicte d’interessos

Si en algun assumpte hi ha conflicte d’interessos entre els fills i els progenitors, i ambdós progenitors exerceixen la potestat, el fill és representat pel progenitor amb el qual no té conflicte d’interessos. Si la contraposició és amb tots dos alhora o amb el que exerceix la potestat, s’ha de nomenar el defensor judicial que estableix l’article 224-1.

Article 236-21

Administració dels béns

1. Els progenitors que exerceixen la potestat han d’administrar els béns dels fills amb la diligència exigible a un bon administrador, segons la naturalesa i les característiques dels béns.

2. Pertanyen als fills els fruits i els rendiments de llurs béns i drets, i també els pertanyen els guanys de llur pròpia activitat i els béns o els drets que en puguin derivar.

Article 236-22

Contribució dels ills a les despeses familiars

1. Els fills tenen el deure de contribuir proporcionalment a les despeses familiars, mentre convisquin amb la família, amb els ingressos que obtinguin de llur activitat, amb el rendiment de llurs béns i drets i amb llur treball en interès de la família, sempre que aquest deure no sigui contrari a l’equitat.

2. Els progenitors poden destinar els fruits dels béns i els drets que administren a mantenir les despeses familiars en la part que correspongui.

3. Si hi ha béns i drets dels fills no administrats pels progenitors, la persona que els administra ha de lliurar als progenitors, o al progenitor que tingui l’exercici de la potestat parental, en la part que correspongui, els fruits i els rendiments dels béns i els drets afectats. Se n’exceptuen els fruits procedents de béns i drets atribuïts especialment a l’educació o la formació del fill, que només s’han de lliurar en la part sobrera o, si els progenitors no tenen altres mitjans, en la part que, segons l’equitat, l’autoritat judicial determini.

Article 236-23

Exercici de l’administració

1. En l’exercici de l’administració dels béns i els drets dels fills, els progenitors estan dispensats de fer inventari i són responsables dels danys i els perjudicis produïts en els interessos administrats per dol o culpa.

2. Els progenitors no tenen dret a remuneració per raó de l’administració, però sí a ésser rescabalats amb càrrec al patrimoni administrat, si el rescabalament no es pot obtenir d’una altra manera, per les despeses suportades i els danys i perjudicis que l’administració els hagi causat, si no són imputables a dol o culpa.

Article 236-24

Rendició de comptes

1. Al final de l’administració, els progenitors han de restituir el patrimoni administrat.

Les despeses de restitució són a càrrec del patrimoni administrat.

2. Els progenitors estan obligats a retre comptes al final de llur administració si el fill i, si escau, el seu representant legal ho reclamen. En aquest cas, la rendició de comptes s’ha de fer en el termini de sis mesos, a partir de la data de la reclamació, termini que l’autoritat judicial pot prorrogar, amb una causa justa, per un altre període de tres mesos com a màxim.

3. L’acció per a exigir el compliment de l’obligació a què fa referència l’apartat 2 prescriu al cap de tres anys.

Article 236-25

Béns exclosos de l’administració

A més del cas d’administració judicial determinat per l’article 236-3.1, s’exclouen de l’administració dels progenitors els béns i els drets següents:

a) Els adquirits pel fill per donació o títol successori quan el donant o el causant ho hagi ordenat així de manera expressa, cas en què s’ha de complir estrictament la voluntat expressada sobre l’administració d’aquests béns i sobre la destinació de llurs fruits.

b) Els adquirits per títol successori, si un dels progenitors o ambdós han estat desheretats justament o n’han estat exclosos per causa d’indignitat.

c) Els adquirits pel fill, si té més de setze anys, amb una activitat que generi benefici.

Article 236-26

Administració especial

1. Els béns i els drets a què fa referència l’article 236-25 han d’ésser objecte d’una administració especial a càrrec de la persona designada pel donant o causant. Si no hi ha designació, els ha d’administrar el progenitor que no hagi estat exclòs, si escau, o, en darrer terme, una persona designada per l’autoritat judicial a aquest efecte.

2. Els fills que, amb llur activitat, adquireixin béns tenen, a partir dels setze anys, la facultat d’administrar-los amb l’assistència dels progenitors en els supòsits a què fa referència l’article 236-27.

Article 236-27

Actes que requereixen autorització judicial

1. Els progenitors o, si escau, l’administrador especial, amb relació als béns o els drets dels fills, necessiten autorització judicial per als actes següents:

a) Alienar béns immobles, establiments mercantils, drets de propietat intel·lectual i industrial, o altres béns de valor extraordinari, i també gravar-los o subrogar-se en un gravamen preexistent, llevat que el gravamen o la subrogació es faci per a finançar l’adquisició del bé.

b) Alienar drets reals sobre els béns a què fa referència la lletra a o renunciar-hi, amb l’excepció de les redempcions de censos.

c) Alienar o gravar valors, accions o participacions socials. No cal l’autorització, però, per a alienar, almenys pel preu de cotització, les accions cotitzades en borsa ni per a alienar els drets de subscripció preferent.

d) Renunciar a crèdits.

e) Renunciar a donacions, herències o llegats; acceptar llegats i donacions modals o oneroses.

f) Donar i prendre diners en préstec o a crèdit, llevat que aquest es constitueixi per a finançar l’adquisició d’un bé.

g) Atorgar arrendaments sobre béns immobles per un termini superior a quinze anys.

h) Avalar, prestar fiança o constituir drets de garantia d’obligacions alienes.

i) Adquirir la condició de soci en societats que no limitin la responsabilitat de les persones que en formin part, i també constituir, dissoldre, fusionar o escindir aquestes societats.

j) Renunciar, assentir a la demanda, desistir o transigir en qüestions relacionades amb els béns o els drets a què fa referència aquest apartat.

2. No cal l’autorització judicial amb relació als béns adquirits per donació o a títol successori si el donant o el causant l’han exclosa expressament.

Article 236-28

Autorització judicial

1. L’autorització judicial es concedeix en interès dels fills en cas d’utilitat o necessitat justificades degudament, amb l’audiència prèvia del ministeri fiscal.

2. L’autorització no es pot concedir de manera general. Això no obstant, es pot atorgar amb aquest caràcter per a diversos actes de la mateixa naturalesa o referits a la mateixa activitat econòmica, encara que siguin futurs. En tots els supòsits s’han d’especificar les circumstàncies i les característiques fonamentals dels dits actes.

Article 236-29

Denegació de la renúncia d’adquisicions gratuïtes

La denegació de l’autorització judicial per a les renúncies de l’article 236-27.1.e comporta l’acceptació de la transmissió.

Article 236-30

Autoritzacions alternatives

Hom pot substituir l’autorització judicial pel consentiment de l’acte, manifestat en escriptura pública:

a) Del fill, si té almenys setze anys.

b) Dels dos parents més pròxims del fill, de la manera que estableix l’article 424-6.1.a.

Article 236-31

Manca d’autorització

1. Els actes que determina l’article 236-27 són anul·lables si s’han fet sense l’autorització judicial o sense els requisits que estableix l’article 236-30.

2. L’acció per a impugnar els actes que determina l’article 236-27 caduca al cap de quatre anys del moment en què els fills hagin assolit la majoria d’edat o l’emancipació, o del reintegrament judicial de la capacitat.

SECCIÓ QUARTA
L’extinció de la potestat

Article 236-32

Causes d’extinció

Sens perjudici del que estableix l’article 236-6, la potestat parental s’extingeix per les causes següents:

a) La mort o la declaració de mort d’ambdós progenitors o dels fills.

b) L’adopció dels fills, llevat que ho siguin del cònjuge o de la persona amb qui l’adoptant conviu en parella estable.

c) L’emancipació o la majoria d’edat dels fills.

d) La declaració d’absència dels progenitors o dels fills.

SECCIÓ CINQUENA
La pròrroga i la rehabilitació de la potestat

Article 236-33

Pròrroga

La declaració judicial d’incapacitat dels fills menors no emancipats comporta la pròrroga de la potestat parental quan arriben a la majoria d’edat, en els termes que estableixi la mateixa declaració.

Article 236-34

Rehabilitació

1. La declaració judicial d’incapacitat dels fills majors d’edat o emancipats comporta la rehabilitació de la potestat parental, en els termes que estableixi la mateixa declaració.

2. No obstant el que estableix l’apartat 1, la potestat no es rehabilita si l’incapaç ha designat un tutor o un curador per ell mateix, d’acord amb el que estableix aquest codi, o si s’ha de constituir la tutela o la curatela a favor del cònjuge, de la persona amb qui conviu en parella estable o dels descendents majors d’edat de l’incapaç.

Article 236-35

Constitució de la tutela o de la curatela

L’autoritat judicial, no obstant el que estableixen els articles 236-33 i 236-34, tenint en compte l’edat i la situació personal i social dels progenitors, el grau de deficiència del fill incapaç i les seves relacions personals, pot no acordar la pròrroga o la rehabilitació de la potestat i ordenar la constitució de la tutela o de la curatela.

Article 236-36

Extinció

1. La potestat parental prorrogada o rehabilitada s’extingeix per les causes següents:

a) Les que estableix l’article 236-32, sens perjudici del que estableix l’article 236-6.

b) La declaració judicial de cessació de la incapacitat del fill.

c) La constitució posterior de la tutela a favor del cònjuge, de la persona amb qui conviu en parella estable o dels descendents.

d) El matrimoni de l’incapaç amb una persona major d’edat capaç.

e) La sol·licitud dels qui exerceixen la potestat prorrogada, aprovada judicialment, si la situació personal i social d’aquests i el grau de deficiència del fill incapaç impedeixen el compliment adequat de la seva funció.

2. Si en cessar la potestat prorrogada o rehabilitada subsisteix la incapacitació, s’ha de constituir la tutela o la curatela.

< Anterior Següent >

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda