Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llibre Segon

Anterior Amunt Següent

Capítol V

La filiació

secció primera
Disposicions generals

Article 235-1

Classes de filiació

La filiació pot tenir lloc per naturalesa o per adopció.

Article 235-2

Efectes de la filiació

1. Tota filiació produeix els mateixos efectes civils, sens perjudici dels efectes específics de la filiació adoptiva.

2. La filiació determina la potestat parental, els cognoms, els aliments i els drets successoris i comporta l’assumpció de responsabilitats parentals envers els fills menors i els altres efectes establerts per les lleis.

3. El pare i la mare poden establir de comú acord l’ordre dels cognoms en la inscripció del naixement o de l’adopció del primer fill. Els fills, en arribar a la majoria d’edat o en emancipar-se, poden alterar l’ordre dels cognoms.

secció segona
La filiació per naturalesa
Subsecció primera
Disposicions generals de la determinació de la filiació

Article 235-3

Determinació

La filiació per naturalesa, amb relació a la mare, resulta del naixement; amb relació al pare i la mare es pot establir pel reconeixement, pel consentiment a la fecundació assistida de la dona, per l’expedient registral o per sentència, i, únicament amb relació al pare, pel matrimoni amb la mare.

Article 235-4

Període legal de concepció

El període legal de concepció comprèn els primers cent vint dies del període de gestació, que es presumeix d’un màxim de tres-cents dies, llevat que proves concloents demostrin que el període de gestació ha durat més de tres-cents dies.

Subsecció segona
La determinació de la filiació matrimonial

Article 235-5

Paternitat matrimonial

1. Es tenen per fills del marit els nascuts després de la celebració del matrimonii dins els tres-cents dies següents a la separació, judicial o de fet, dels cònjuges o a la declaració de nul·litat o a la dissolució del matrimoni.

2. Els fills nascuts després dels tres-cents dies següents a la separació judicial o de fet dels cònjuges són matrimonials si es prova que han nascut a conseqüència de les relacions sexuals entre els cònjuges. La mateixa regla s’aplica en el cas de nul·litat o de dissolució del matrimoni si es prova que les relacions han tingut lloc abans de produir-se aquests efectes.

3. Si dins dels tres-cents dies següents a la dissolució o a la nul·litat hi ha hagut un nou matrimoni de la mare, es presumeix que els nascuts després de la celebració d’aquest matrimoni són fills del segon marit.

Article 235-6

Concepció abans del matrimoni

1. Si el fill neix dins els cent vuitanta dies següents a la celebració del matrimoni, el marit pot deixar sense efecte la determinació de la filiació que resulta de l’article 235-5 declarant que en desconeix la paternitat. Aquesta declaració, que ha d’ésser autèntica, ha d’entrar en el Registre Civil en el termini dels sis mesos següents al naixement.

2. El desconeixement de la paternitat no és eficaç en els casos següents:

a) Si el marit ha conegut l’embaràs abans de contreure matrimoni, llevat que la declaració a què fa referència l’apartat 1 s’hagi fet amb el consentiment de la muller.

b) Si el marit ha admès la paternitat de qualsevol forma.

c) Si la mare demostra l’existència de relacions sexuals amb el marit durant el període legal de la concepció.

Article 235-7

Naixement abans del matrimoni

1. Els fills comuns nascuts abans del matrimoni del pare i de la mare tenen, des de la data de la celebració d’aquest, la condició de matrimonials si la filiació queda determinada legalment.

2. La impugnació de la filiació a què fa referència l’apartat 1 es regeix per les regles de la filiació no matrimonial.

Article 235-8

La fecundació assistida de la dona casada

1. Els fills nascuts a conseqüència de la fecundació assistida de la muller, practicada amb el consentiment exprés del cònjuge formalitzat en un document estès davant d’un centre autoritzat o en un document públic, són fills matrimonials del cònjuge que ha donat el consentiment.

2. En la fecundació assistida practicada després de la mort del marit amb gàmetes d’aquest, el nascut es té per fill seu si es compleixen les condicions següents:

a) Que consti fefaentment la voluntat expressa del marit per a la fecundació assistida després de la mort.

b) Que es limiti a un sol cas, comprès el part múltiple.

c) Que el procés de fecundació s’iniciï en el termini de 270 dies a partir de la mort del marit. L’autoritat judicial pot prorrogar aquest termini per una causa justa i per un temps màxim de 90 dies.

Subsecció tercera
La determinació de la filiació no matrimonial

Article 235-9

Establiment

1. La filiació no matrimonial es pot establir per:

a) Reconeixement fet en testament o codicil, en escriptura pública o davant la persona encarregada del Registre Civil.

b) Resolució dictada en un expedient tramitat d’acord amb la legislació del Registre Civil.

c) Sentència ferma en un procediment civil o penal.

d) Pel que fa a la mare, en la forma que la legislació del Registre Civil estableix per a la inscripció.

2. En el reconeixement fet en testament o escriptura pública o davant la persona encarregada del Registre Civil no es pot manifestar la identitat de l’altre progenitor si no ha estat ja determinada legalment. Aquesta regla no s’aplica al cas del reconeixement del concebut i no nascut fet en testament o escriptura pública.

Article 235-10

Presumpcions de paternitat

1. Es presumeix que és pare del fill no matrimonial:

a) L’home amb el qual la mare ha conviscut en el període legal de la concepció.

b) L’home amb el qual la mare ha mantingut relacions sexuals en el període de la concepció.

c) L’home que ha reconegut la paternitat tàcitament o d’una manera diferent de la que estableix l’article 235-9.

2. Les presumpcions a què fa referència l’apartat 1 es poden destruir amb tota classe de proves en el judici corresponent.

Article 235-11

Capacitat per al reconeixement de la paternitat o la maternitat

1. Els majors de catorze anys tenen capacitat per al reconeixement de la paternitat. La mare té capacitat per al reconeixement de la maternitat des que s’acrediti el fet del part, tingui l’edat que tingui. En ambdós casos, cal que tinguin capacitat natural.

2. Per a la validesa del reconeixement fet per menors no emancipats o incapacitats, cal l’aprovació judicial, amb audiència del ministeri fiscal.

Article 235-12

Requisits del reconeixement de la paternitat o la maternitat

1. Per a l’eficàcia del reconeixement d’un fill no matrimonial major d’edat o menor emancipat, cal el seu consentiment exprés o tàcit.

2. El pare i la mare poden reclamar que es declari judicialment la paternitat o la maternitat no matrimonials encara que el fill hagi denegat el consentiment a què fa referència l’apartat 1. La sentència que l’admeti ha de determinar la filiació sense cap altre efecte, llevat que es provi la raó que justifica el retard en el reconeixement.

3. Per a l’eficàcia del reconeixement d’una persona menor o incapacitada que no es faci en el termini fixat per a la inscripció del naixement, cal l’aprovació judicial, amb audiència del ministeri fiscal, del representant legal del menor i, si és conegut, de l’altre progenitor. La denegació de l’aprovació judicial no impedeix la reclamació de la filiació d’acord amb el que estableix l’apartat 2 i amb el mateix abast.

4. El reconeixement d’un fill ja mort només és eficaç si deixa descendents i els de grau més pròxim el consenten. Si els descendents són menors o incapacitats, cal l’aprovació judicial, amb audiència del ministeri fiscal. La denegació de consentiment o d’aprovació judicial no impedeix la reclamació de la filiació d’acord amb el que estableix l’apartat 2 i amb el mateix abast.

Article 235-13

La fecundació assistida de la dona

1. Els fills nascuts de la fecundació assistida de la mare són fills de l’home o de la dona que l’ha consentida expressament en un document estès davant d’un centre autoritzat o en un document públic.

2. En la fecundació assistida després de la mort de l’home que convivia amb la mare, el nascut es considera fill d’aquest si es compleixen les condicions que estableix l’article 235-8.2, en allò que hi sigui aplicable.

Article 235-14

Eficàcia limitada

1. Els efectes de la declaració de filiació es limiten a la mera determinació d’aquest estat, a petició dels fills majors d’edat o emancipats o del representant legal dels menors d’edat o incapacitats, en els casos següents:

a) Si el progenitor ha estat condemnat per sentència ferma en un procediment penal per causa de les relacions que han donat lloc a la filiació.

b) Si la filiació reclamada ha estat declarada judicialment amb l’oposició del progenitor demandat.

c) Si el reconeixement s’ha fet amb mala fe o amb abús de dret.

2. La determinació de la filiació en els casos a què fa referència l’apartat 1 no produeix cap efecte civil a favor del progenitor, el qual està sempre obligat a vetllar pel fill i a prestar-li aliments.

Subsecció quarta
Regles comunes a les accions de filiació

Article 235-15

Mitjans de prova

1. En l’exercici de les accions de filiació no cal la presentació de cap principi de prova.

2. En els processos de filiació s’admet tota classe de proves, sens perjudici del que estableix l’article 235-28.2.

Article 235-16

Persones que intervenen en el procés

1. En tot procés de filiació han d’ésser demandades les persones la paternitat, la maternitat o la filiació de les quals sigui reclamada o estigui legalment determinada.

2. En el cas que una persona que hauria d’ésser demandada hagi mort, l’acció s’ha de dirigir contra els seus hereus.

3. En les accions de filiació, l’autoritat judicial pot nomenar un defensor judicial si el fill ha d’intervenir per mitjà d’un representant legal i ho justifica el seu interès.

Article 235-17

Mesures cautelars en el judici de filiació

Mentre dura el procediment de reclamació o d’impugnació de la filiació, l’autoritat judicial pot adoptar les mesures de protecció convenients sobre la persona i els béns del fill menor o incapacitat i, fins i tot, en cas de reclamació, pot acordar aliments provisionals a favor del fill.

Article 235-18

Relacions sexuals de la mare amb altres homes

1. La prova de les relacions sexuals de la mare amb un home diferent del demandat durant el període legal de concepció no és suficient per a destruir les presumpcions de paternitat.

2. Si en el procés s’invoca l’excepció de relacions sexuals de la mare amb homes diferents del demandat, se’ls pot cridar, a petició de part legitimada per a reclamar la paternitat, perquè intervinguin en el procés en qualitat de demandats.

3. Si, en aplicació del que estableix l’apartat 2, són demandats diversos homes, s’ha de declarar pare aquell la paternitat del qual resulti més versemblant.

Article 235-19

Filiació contradictòria

1. La determinació de la filiació no té cap mena d’efecte mentre n’hi hagi una altra de contradictòria.

2. No es pot reclamar una filiació que en contradigui una altra que s’hagi establert per sentència ferma.

Subsecció cinquena
La reclamació de la filiació

Article 235-20

Filiació matrimonial

1. El pare, la mare i els fills, per si mateixos o mitjançant llurs representants legals, si escau, poden exercir l’acció de reclamació de la filiació matrimonial durant tota la vida. L’acció interposada pels fills pot ésser continuada per llurs descendents o hereus.

2. Els descendents o els hereus dels fills poden exercir l’acció de reclamació de la filiació matrimonial, dins el temps que resti per a completar el termini de dos anys comptadors des del descobriment de les proves en les quals es fonamenta la reclamació.

3. Si quan el fill mor no han transcorregut quatre anys des de l’assoliment de la majoria d’edat o des de la recuperació de la plena capacitat, els descendents o els hereus del fill poden exercir o continuar l’acció de reclamació de la filiació matrimonial, dins el temps que resti per a completar aquest termini, si és superior al de dos anys que fixa l’apartat 2.

Article 235-21

Filiació no matrimonial

1. Els fills per ells mateixos o per mitjà de llurs representants legals, si escau, poden exercir l’acció de reclamació de la filiació no matrimonial durant tota la vida. En els supòsits de l’article 235-20.2 i 3, els descendents o els hereus dels fills poden exercir o continuar l’acció, dins el temps que resti per a completar els terminis corresponents.

2. El pare i la mare poden exercir, durant tota la vida, l’acció de reclamació de paternitat o maternitat no matrimonial, en nom i interès propis, si no poden reconèixer els fills o si el reconeixement no ha estat eficaç per manca de consentiment dels fills o d’aprovació judicial.

Article 235-22

Acumulació de pretensions

L’exercici de l’acció de reclamació de filiació permet l’acumulació de l’acció d’impugnació de la filiació contradictòria. En aquest cas, l’acció d’impugnació és accessòria de la de reclamació i només pot ésser estimada si s’estima també aquesta, llevat que la part demandant estigui legitimada per a exercir l’acció d’impugnació i aquesta no hagi caducat.

Subsecció sisena
La impugnació de la filiació

Article 235-23

Impugnació pel marit de la paternitat matrimonial

1. El marit pot exercir l’acció d’impugnació de la paternitat matrimonial en el termini de dos anys a partir de la data en què conegui el naixement del fill o del descobriment de les proves en què fonamenta la impugnació.

2. L’acció d’impugnació es transmet als fills o descendents i als hereus del marit si aquest mor després d’haver interposat l’acció o abans que fineixin els terminis que fixa l’apartat 1. En aquests casos, qualsevol d’ells pot exercir l’acció, dins el temps que resti per a completar els dits terminis.

3. Si el marit mor sense conèixer el naixement o les proves en què ha de fonamentar l’acció, el termini de dos anys es compta des de la data en què els conegui la persona legitimada per a impugnar.

Article 235-24

Impugnació per la mare de la paternitat matrimonial

La mare, en nom propi o en interès i representació del fill, si és menor o incapaç, pot impugnar la paternitat matrimonial durant el termini de dos anys a partir de la data del naixement del fill o del descobriment de les proves en què es fonamenta la impugnació.

Article 235-25

Impugnació pel fill de la paternitat matrimonial

El fill pot exercir l’acció d’impugnació de la paternitat matrimonial dins dels dos anys següents a l’assoliment de la majoria d’edat, a la recuperació de la plena capacitat o al descobriment de les proves en què fonamenta la impugnació.

Article 235-26

Impugnació de la paternitat no matrimonial

1. El pare, la mare i els fills per ells mateixos o per mitjà de llur representant legal poden exercir l’acció d’impugnació de la paternitat no matrimonial en el termini de dos anys a partir de l’establiment d’aquesta paternitat o, si escau, des del moment en què es conegui aquest establiment o des de l’aparició de noves proves contràries a la paternitat.

2. En el cas del fill, l’acció caduca al cap de dos anys de l’assoliment de la majoria d’edat, de la recuperació de la plena capacitat o de l’aparició de les noves proves contràries a la paternitat. Durant la minoria d’edat o la incapacitat del fill, pot exercir l’acció la mare, d’acord amb el que estableix l’article 235-24.

Article 235-27

Impugnació del reconeixement de la paternitat

1. L’acció d’impugnació del reconeixement de la paternitat fet sense capacitat o per error, violència, intimidació o dol, correspon a qui l’ha atorgat i als seus representants legals.

2. L’acció de nul·litat per manca de capacitat caduca al cap de dos anys de l’arribada a la majoria d’edat o de la recuperació de la capacitat. En cas de vici de la voluntat, l’acció caduca al cap de dos anys, que es compten, en cas d’error, des de l’atorgament del reconeixement de la paternitat, i en els altres casos, des que cessa el vici. Els fills, els descendents i els hereus de l’atorgant poden continuar l’acció de nul·litat, o exercir-la, si l’atorgant mor abans que hagin transcorregut els dos anys, durant el temps que resti per a completar aquest termini.

3. El que estableixen els apartats 1 i 2 s’aplica també al consentiment donat a la fecundació assistida de la dona.

4. El reconeixement de la paternitat fet en frau de llei és nul. L’acció de nul·litat és imprescriptible i pot ésser exercida pel ministeri fiscal o per qualsevol altra persona amb un interès directe i legítim.

Article 235-28

La prova en la impugnació de la paternitat

1. Perquè prosperi qualsevol acció d’impugnació de la paternitat matrimonial i no matrimonial, s’ha de provar d’una manera concloent que el presumpte pare no és progenitor de la persona la filiació de la qual s’impugna.

2. Si la filiació deriva de la fecundació assistida de la mare, l’acció d’impugnació no pot prosperar si la persona la paternitat o maternitat de la qual s’impugna va consentir la fecundació d’acord amb els articles 235-8 o 235-13, i tampoc, en cap cas, si és progenitor biològic del fill.

Article 235-29

Impugnació de la maternitat

1. Els fills, per ells mateixos o per mitjà de llurs representants legals, poden exercir l’acció d’impugnació de la maternitat durant tota la vida si proven la suposició de part o que no és certa la identitat del fill. També la pot exercir la mare en el termini de dos anys des del coneixement de les proves que fonamenten la impugnació.

2. L’acció d’impugnació es transmet als fills o descendents i als hereus de la mare si aquesta mor després d’haver interposat l’acció o abans que fineixin els terminis que fixa l’apartat 1. En aquests casos, qualsevol d’ells pot exercir l’acció, dins el temps que resti per a completar els dits terminis.

3. Si la mare mor sense conèixer les proves en què ha de fonamentar l’acció, els dos anys es compten des de la data en què la persona legitimada per a impugnar la maternitat les coneix.

secció tercera
La filiació adoptiva
Subsecció primera
Condicions requerides per a l’adopció

Article 235-30

Requisits personals per a adoptar

1. Per a poder adoptar hom ha de complir els requisits següents:

a) Tenir plena capacitat d’obrar.

b) Ésser major de vint-i-cinc anys, llevat que es tracti de l’adopció del fill del cònjuge o de la parella estable o de parents orfes, i tenir com a mínim catorze anys més que la persona adoptada.

2. L’adopció per més d’una persona només s’admet en el cas dels cònjuges o dels membres d’una parella estable. En aquests casos, n’hi ha prou que un dels adoptants hagi complert vint-i-cinc anys.

Article 235-31

Prohibicions per a adoptar

1. No poden adoptar les persones que hagin estat suspeses o privades de la potestat o les que hagin estat remogudes d’un càrrec tutelar mentre estiguin en aquesta situació.

2. No es poden adoptar les persones següents:

a) Els descendents.

b) Els germans.

c) Els parents en segon grau de la línia col·lateral per afinitat, mentre dura el matrimoni que origina aquest parentiu.

Article 235-32

Adopció de menors d’edat

1. Es poden adoptar els menors d’edat desemparats que estan en situació d’acolliment preadoptiu. També es poden adoptar els menors següents:

a) Els fills del cònjuge o de la persona amb qui l’adoptant conviu en parella estable. En aquests casos, l’adopció requereix que la filiació no estigui determinada legalment respecte a l’altre progenitor, o que aquest hagi mort, estigui privat de la potestat, estigui sotmès a una causa de privació de la potestat o hi hagi donat l’assentiment.

b) Els orfes que són parents de l’adoptant fins al quart grau de consanguinitat o afinitat.

c) Les persones tutelades per qui vol adoptar, un cop aprovat el compte final de la tutela.

2. Es poden adoptar els menors desemparats que estiguin en acolliment simple dels que volen adoptar, si les circumstàncies han canviat i ja no és possible el retorn dels menors a llur família, perquè es produeix alguna de les circumstàncies de l’acolliment preadoptiu o d’altres que en fan impossible el retorn.

3. Es pot constituir l’adopció, encara que l’adoptant o un dels adoptants hagi mort, si ha donat el consentiment a l’adopció davant l’autoritat judicial o bé en testament, codicil o escriptura pública.

4. En cas de mort de l’adoptant individual o, si és adopció conjunta, d’ambdós adoptants, és possible un nou procediment d’adopció de la persona que estava en procés d’ésser adoptada.

Article 235-33

Adopció de persones majors d’edat

Només es pot adoptar una persona major d’edat o una persona emancipada si ha conviscut ininterrompudament amb l’adoptant des d’abans d’haver complert catorze anys o si ha estat en situació d’acolliment preadoptiu, almenys durant els sis mesos immediatament anteriors a l’assoliment de la majoria d’edat o a l’emancipació, i hi ha continuat convivint sense interrupció.

Subsecció segona
L’acolliment preadoptiu

Article 235-34

La mesura d’acolliment preadoptiu

1. L’entitat pública competent ha d’acordar la mesura d’acolliment preadoptiu, com a pas previ a l’adopció, en els casos següents:

a) Si no és possible el retorn del menor a la seva família d’origen i el més favorable al seu interès és la plena integració en una altra família mitjançant l’adopció.

b) Si els progenitors o els tutors ho sol·liciten a l’entitat pública competent i abandonen els drets i els deures inherents a llur condició.

2. Als efectes del que estableix l’apartat 1, s’entén que no és factible el retorn del menor a la seva família biològica si aquest retorn requereix el transcurs d’un període durant el qual es pot produir un major deteriorament psicosocial en el desenvolupament evolutiu del menor.

3. Una vegada acordada la mesura d’acolliment preadoptiu, s’han de suspendre les visites i les relacions del menor amb la família biològica, per a aconseguir que s’integri millor en la família acollidora, si convé a l’interès del menor.

4. Les persones acollidores tenen els deures de vetllar pel menor, tenir-lo en llur companyia, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formació integral. A aquest efecte, assumeixen plenament les responsabilitats parentals i les facultats que en deriven. Aquestes funcions s’han d’exercir sota la supervisió de l’entitat competent, que ha de facilitar l’assessorament necessari.

Article 235-35

Resolució d’acolliment

L’acolliment preadoptiu s’ha d’acordar per mitjà d’una resolució de l’entitat pública competent en el termini i amb els requisits i el procediment que estableix la legislació sobre la infància i l’adolescència.

Article 235-36

Cessament de l’acolliment preadoptiu

1. L’acolliment preadoptiu cessa per les causes següents:

a) Adopció de la persona acollida.

b) Mort, incapacitat o voluntat de la persona o les persones acollidores.

c) Sol·licitud de la persona acollida, si ha complert dotze anys.

d) Decisió de l’entitat pública competent fonamentada en un informe de seguiment desfavorable.

2. El cessament de l’acolliment per les causes a què fa referència l’apartat 1.b, c i d determina l’adopció de la mesura de protecció que més escaigui en benefici del menor.

Article 235-37

Confidencialitat de les dades

Les persones que intervenen en la constitució de l’acolliment preadoptiu o de l’adopció, tant si presten serveis en l’entitat pública competent o en les institucions col·laboradores com si no n’hi presten, estan obligades a guardar secret de la informació que n’obtinguin i de les dades de filiació dels acollits o adoptats, i han d’evitar, especialment, que la família d’origen conegui l’acollidora o l’adoptiva.

Article 235-38

Proposta d’adopció

1. Per a iniciar el procediment d’adopció, cal la proposta prèvia de l’entitat pública competent, excepte en els casos a què fan referència l’article 235-32.1.a, b i c i l’article 235-33.

2. En la proposta d’adopció s’han de fer constar, degudament acreditades, les dades següents:

a) La idoneïtat raonada de la persona o les persones que volen adoptar ateses llurs condicions personals, socials, familiars i econòmiques i llur aptitud educadora.

b) El darrer domicili, si és conegut, dels progenitors, dels tutors o dels guardadors de l’adoptat.

Subsecció tercera
Constitució de l’adopció

Article 235-39

Constitució per resolució judicial

L’adopció s’ha de constituir per mitjà d’una resolució judicial motivada, d’acord amb el que estableix aquesta secció i tenint en compte l’interès de l’adoptat.

Article 235-40

Consentiment a l’adopció

Els adoptants i l’adoptat, si ha complert dotze anys, han de donar el consentiment a l’adopció davant l’autoritat judicial.

Article 235-41

Assentiment a l’adopció

1. Han de donar l’assentiment a l’adopció, si no estan impossibilitades per a ferho, les persones següents:

a) El cònjuge de l’adoptant, excepte en el cas de separació judicial o de fet, o la persona amb qui l’adoptant conviu en parella estable.

b) Els progenitors de l’adoptat, llevat que estiguin privats legalment de la potestat o incorrin en una causa de privació d’aquesta, o, en el cas d’acolliment preadoptiu, que la resolució que el va acordar hagi esdevingut ferma.

2. L’assentiment s’ha de donar davant l’autoritat judicial. La mare no el pot donar fins que hagin passat sis setmanes del part.

3. L’assentiment dels progenitors no es pot referir a una persona determinada, llevat del cas excepcional que una causa raonable ho justifiqui.

Article 235-42

Concurrència de causa de privació de la potestat

1. La concurrència d’una causa de privació de la potestat, en un dels progenitors o en ambdós, a què fa referència l’article 235-41.1.b, s’ha d’apreciar en el mateix procediment d’adopció, mitjançant una resolució motivada.

2. L’autoritat judicial, suspenent la tramitació de l’expedient, ha d’assabentar les persones que incorrin en una causa de privació de la potestat dels efectes de la resolució i ha d’assenyalar el termini que consideri necessari, no inferior a vint dies, perquè puguin comparèixer i al·legar allò que estimin més convenient en defensa de llur dret, seguint els tràmits del judici verbal.

Article 235-43

Persones que han d’ésser escoltades

L’autoritat judicial ha d’escoltar en la tramitació de l’expedient d’adopció les persones següents:

a) Els progenitors dels majors d’edat o dels menors emancipats i les persones de les quals no cal l’assentiment, llevat dels que estan privats de la potestat parental.

b) Els tutors, els curadors o els guardadors de fet de l’adoptat.

c) L’adoptat menor de dotze anys, si té prou coneixement.

d) Els fills dels adoptants, si els dits fills i adoptants conviuen, i, si escau, els fills de l’adoptat, si tenen prou coneixement i és possible.

Subsecció quarta
Adopció i acolliment internacionals

Article 235-44

Adopció internacional de menors

1. L’adopció i l’acolliment internacionals han de respectar els principis dels convenis de drets fonamentals relatius als infants, les normes convencionals i les normes de dret internacional privat que siguin aplicables.

2. En l’adopció i l’acolliment internacionals s’ha de garantir:

a) Que hi intervé una autoritat competent.

b) Que es respecta el principi de subsidiarietat de l’adopció internacional.

c) Que l’adopció o l’acolliment responen a l’interès del menor.

d) Que el menor pot ésser adoptat.

e) Que els consentiments requerits es donen lliurement, sense rebre cap mena de contraprestació, coneixent les conseqüències i els efectes que en deriven, especialment pel que fa al trencament definitiu, en el cas de l’adopció, de tot vincle jurídic amb la família d’origen.

f) Que l’adopció o l’acolliment no comporten un benefici material indegut per a les persones responsables del menor o per a qualsevol altra persona.

g) Que el menor, si té prou coneixement, és escoltat.

3. No es poden iniciar tràmits per a adoptar menors en països en situació de conflicte bèl·lic o desastre natural.

4. L’autoritat judicial pot disposar, de manera excepcional, respecte a menors als països d’origen dels quals no existeixi l’adopció ni cap altra institució equivalent, la constitució de l’adopció en aquelles situacions anàlogues a l’acolliment o a la tutela, constituïdes a l’estranger amb finalitat protectora permanent. Són requisits imprescindibles que la constitució de l’adopció sigui necessària per a l’interès del menor, que ho permetin les normes de dret internacional privat aplicables i que l’entitat pública competent de la residència de la família emeti el certificat d’idoneïtat respecte a la persona o les persones que el tenen confiat i sol·liciten l’adopció.

Article 235-45

Tramitació de l’adopció per l’entitat pública

1. L’entitat pública competent només ha de tramitar les adopcions de menors originaris dels països en els quals quedi suficientment garantit el respecte als principis i a les normes de l’adopció internacional i la intervenció deguda de llurs organismes administratius i judicials.

2. Per a garantir el ple respecte als drets dels menors, en el cas d’adopcions internacionals, l’entitat pública competent exerceix les funcions següents:

a) Adoptar mesures per a evitar lucres indeguts i impedir pràctiques contràries a l’interès del menor.

b) Reunir i conservar la informació relativa als adoptats i a llurs orígens i garantir-ne l’accés si la llei ho permet.

c) Facilitar i seguir els procediments d’adopció.

d) Assessorar sobre l’adopció i, si cal i en la mesura permesa per la llei, fer el seguiment de les adopcions, si ho exigeix el país d’origen de la persona que es vol adoptar.

e) Seleccionar les persones i les famílies sol·licitants tot valorant-ne la idoneïtat d’acord amb els criteris i els processos que més afavoreixin l’èxit del procés adoptiu.

f) Determinar el perfil del menor en concordança amb el de la persona o la família adoptant, per a facilitar l’encaix del menor i l’èxit de l’adopció.

Article 235-46

Funcions d’intermediació

Només pot intervenir amb funcions d’intermediació per a l’adopció internacional l’entitat pública competent de la Generalitat. No obstant això, la Generalitat pot acreditar entitats col·laboradores per a l’exercici d’aquestes funcions en els termes i amb el compliment dels requisits que s’estableixin per reglament. En tot cas, aquestes entitats no han de tenir ànim de lucre, han d’estar legalment constituïdes, han de tenir com a finalitat la protecció dels menors i han de defensar l’interès primordial del menor per damunt de cap altre, d’acord amb les normes de dret internacional aplicables. A més, s’han de sotmetre a les directrius, la inspecció i el control de l’entitat pública competent.

Subsecció cinquena
Efectes específics de la filiació adoptiva

Article 235-47

Efectes específics de l’adopció

1. L’adopció origina relacions de parentiu entre l’adoptant i la seva família i l’adoptat i els seus descendents, i produeix els mateixos efectes que la filiació per naturalesa.

2. L’adopció extingeix el parentiu entre l’adoptat i la seva família d’origen, llevat dels casos a què fa referència l’article 235-32.1.a i b, en què es manté el parentiu respecte a la branca familiar del progenitor o els progenitors substituïts.

3. Els vincles de l’adoptat amb la seva família d’origen es mantenen només en els casos que estableix la llei i, especialment, als efectes dels impediments per a contreure matrimoni i en els casos en què es mantenen els drets successoris.

4. L’autoritat judicial, excepcionalment, a proposta de l’entitat pública competent o del ministeri fiscal, pot disposar que es mantinguin les relacions personals de l’adoptat amb la família d’origen en els supòsits a què fa referència l’article 235-44.4 o si hi ha vincles afectius el trencament dels quals sigui greument perjudicial per a l’interès del menor.

Article 235-48

Cognoms de l’adoptat

1. La persona que és adoptada per dues persones conjuntament porta els cognoms dels adoptants en l’ordre establert per a llur primer fill comú o, si no en tenen, en l’ordre que acordin o en el que disposa la llei. Si els adoptants són del mateix sexe i no tenen cap fill comú ni acorden l’ordre dels cognoms, l’autoritat judicial l’ha de decidir dins el procediment d’adopció.

2. La persona que és adoptada per una sola persona porta els cognoms de l’adoptant, excepte en el supòsit a què fa referència l’article 235-32.1.a, en què conserva el cognom del progenitor d’origen i s’apliquen les normes de l’apartat 1. Tanmateix, aquest progenitor i l’adoptant poden sol·licitar de comú acord que l’adoptat conservi els dos cognoms d’origen com un sol cognom, unint-los amb un guionet i col·locant en primer lloc el del progenitor supervivent. En aquest cas, l’adoptat ha de portar aquest cognom juntament amb el de l’adoptant. Per a dur a terme aquesta unió, cal que el progenitor d’origen substituït per l’adopció hagi mort i que l’adoptat, si ha complert els dotze anys, ho consenti.

3. L’ordre dels cognoms de la persona adoptada per una sola persona es pot invertir a petició d’aquesta en el moment de l’adopció. L’ordre establert per al primer fill regeix per als següents.

4. L’adoptat major d’edat o emancipat pot conservar els cognoms d’origen si ho sol·licita en el moment de l’adopció.

5. En els supòsits d’elecció, petició d’inversió o conservació dels cognoms a què fa referència aquest article, la part dispositiva de la resolució judicial per la qual es constitueix l’adopció ha d’establir expressament els cognoms de l’adoptat.

Article 235-49

Dret a la informació sobre el propi origen

1. L’adoptat té dret a ésser informat sobre el seu origen.

2. L’adoptat, a partir de l’assoliment de la majoria d’edat o de l’emancipació, pot exercir les accions que condueixin a esbrinar la identitat dels seus progenitors biològics, la qual cosa no afecta la filiació adoptiva.

3. Les administracions públiques han de facilitar a l’adoptat, si les demana, les dades que tinguin sobre la seva filiació biològica. Amb aquesta finalitat, s’ha d’iniciar un procediment confidencial de mediació, previ a la revelació, en el marc del qual tant l’adoptat com el seu pare i la seva mare biològics han d’ésser informats de les respectives circumstàncies familiars i socials i de l’actitud manifestada per l’altra part amb relació a la possible trobada.

4. L’adoptat pot sol·licitar, en interès de la seva salut, les dades biogenètiques dels seus progenitors. També ho poden fer els adoptants mentre l’adoptat és menor d’edat.

5. Els drets que reconeixen els apartats 2 i 3 s’han d’exercir sense detriment del deure de reserva de les actuacions.

Article 235-50

Obligació d’informar el fill adoptat sobre l’adopció

Els adoptants han de fer saber al fill que el van adoptar, tan aviat com aquest tingui prou maduresa o, al més tard, quan compleixi dotze anys, llevat que aquesta informació sigui contrària a l’interès superior del menor.

Subsecció sisena
Extinció

Article 235-51

Irrevocabilitat i impugnació

1. L’adopció és irrevocable.

2. L’autoritat judicial pot establir l’extinció de l’adopció en interès de l’adoptat en els casos següents:

a) Si els progenitors no han intervingut, d’acord amb la llei, en l’expedient d’adopció per una causa que no els és imputable i impugnen l’adopció en el termini de dos anys a partir del moment en què es constitueix.

b) Si es produeixen les causes que la llei estableix per a la revisió de les sentències fermes.

Article 235-52

Efectes de l’extinció

1. L’extinció de l’adopció comporta el restabliment de la filiació per naturalesa.

L’autoritat judicial pot acordar restablir la filiació només del progenitor que ha exercit l’acció.

2. Els efectes patrimonials de l’adopció produïts amb anterioritat es mantenen.

< Anterior Següent >

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda