Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llibre Segon

Anterior Amunt Següent

CAPÍTOL IV

Convivència estable en parella

SECCIÓ PRIMERA
Disposicions generals

Article 234-1

Parella estable

Dues persones que conviuen en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial es consideren parella estable en qualsevol dels casos següents:

a) Si la convivència dura més de dos anys ininterromputs.

b) Si durant la convivència, tenen un fill comú.

c) Si formalitzen la relació en escriptura pública.

Article 234-2

Requisits personals

No poden constituir una parella estable les persones següents:

a) Els menors d’edat no emancipats.

b) Les persones relacionades per parentiu en línia recta, o en línia col·lateral dins del segon grau.

c) Les persones casades i no separades de fet.

d) Les persones que convisquin en parella amb una tercera persona.

Article 234-3

Règim durant la convivència

1. Les relacions de la parella estable es regulen exclusivament pels pactes dels convivents, mentre dura la convivència.

2. En matèria de disposició de l’habitatge familiar, s’aplica el que estableix l’article 231-9.

3. Els convivents en parella estable poden adquirir conjuntament béns amb pacte de supervivència. En aquest cas, s’apliquen els articles 231-15 a 231-18, en matèria d’adquisicions oneroses amb pacte de supervivència.

SECCIÓ SEGONA
Extinció de la parella estable

Article 234-4

Causes d’extinció

1. La parella estable s’extingeix per les causes següents:

a) Cessament de la convivència amb trencament de la comunitat de vida.

b) Mort o declaració de mort d’un dels convivents.

c) Matrimoni de qualsevol dels convivents.

d) Comú acord dels convivents formalitzat en una escriptura pública.

e) Voluntat d’un dels convivents notificada fefaentment a l’altre.

2. L’extinció de la parella estable implica la revocació dels consentiments i poders que qualsevol dels convivents hagi atorgat a favor de l’altre.

Article 234-5

Pactes en previsió del cessament de la convivència

En previsió del cessament de la convivència, els convivents poden pactar en escriptura pública els efectes de l’extinció de la parella estable. A aquests pactes se’ls aplica l’article 231-20.

Article 234-6

Acords assolits després del cessament de la convivència

1. Després del cessament de la convivència, els convivents poden acordar els efectes de l’extinció de la parella estable.

2. En el cas d’acords assolits després del cessament de la convivència, els convivents de comú acord o un dels convivents amb el consentiment de l’altre poden sotmetre a l’aprovació de l’autoritat judicial una proposta de conveni que inclogui tots els efectes que l’extinció hagi de produir respecte als fills comuns i entre els convivents.

3. S’apliquen als acords inclosos en una proposta de conveni i als assolits fora de conveni els articles 233-4 i 233-5, respectivament.

SECCIÓ TERCERA
Efectes de l’extinció de la parella estable

Article 234-7

Exercici de la guarda dels fills i relacions personals

En matèria d’exercici de la guarda dels fills i relacions personals, s’apliquen a la parella estable els articles 233-8 a 233-13.

Article 234-8

Atribució o distribució de l’ús de l’habitatge familiar

1. Els convivents en parella estable poden acordar l’atribució a un d’ells de l’ús de l’habitatge familiar, amb el seu parament, per a satisfer en la part que sigui pertinent els aliments dels fills comuns que convisquin amb el beneficiari de l’ús o l’eventual prestació alimentària d’aquest.

2. Si no hi ha acord o si aquest no és aprovat, en el cas que els convivents tinguin fills comuns, l’autoritat judicial pot atribuir l’ús de l’habitatge familiar, tenint en compte les circumstàncies del cas i seguint les regles següents:

a) Preferentment, al membre de la parella a qui correspongui la guarda dels fills mentre duri aquesta.

b) Si la guarda dels fills és compartida o distribuïda entre ambdós membres de la parella, al que en tingui més necessitat.

3. L’atribució o distribució de l’ús de l’habitatge, si aquest pertany en tot o en part al membre de la parella que no n’és beneficiari, ha d’ésser tinguda en compte per a la fixació dels aliments als fills i la prestació alimentària que eventualment meriti l’altre membre de la parella.

4. S’aplica a l’atribució o distribució de l’ús de l’habitatge el que estableixen l’article 233-20.6 i 7 i els articles 233-21 a 233-25.

Article 234-9

Compensació econòmica per raó de treball

1. Si un convivent ha treballat per a la casa substancialment més que l’altre o ha treballat per a l’altre sense retribució o amb una retribució insuficient, té dret a una compensació econòmica per aquesta dedicació sempre que en el moment del cessament de la convivència l’altre hagi obtingut un increment patrimonial superior, d’acord amb les regles de l’article 232-6.

2. S’aplica a la compensació econòmica per raó de treball el que estableixen els articles 232-5 a 232-10.

Article 234-10

Prestació alimentària

1. Si la parella estable s’extingeix en vida dels convivents, qualsevol dels convivents pot reclamar a l’altre una prestació alimentària, si la necessita per a atendre adequadament la seva sustentació, en un dels casos següents:

a) Si la convivència ha minvat la capacitat del sol·licitant d’obtenir ingressos.

b) Si té la guarda de fills comuns, en circumstàncies en què la seva capacitat d’obtenir ingressos resti minvada.

2. Els pactes de renúncia a la prestació alimentària no són eficaços en allò que comprometin la possibilitat d’atendre les necessitats bàsiques del convivent que té dret a demanar, llevat que hagin estat incorporats a una proposta de conveni presentada d’acord amb l’article 234-6.

3. Si un dels convivents mor abans que passi un any des de l’extinció de la parella estable, l’altre, en els tres mesos següents a la mort, pot reclamar als hereus el seu dret a la prestació alimentària. La mateixa regla s’ha d’aplicar si el procediment adreçat a reclamar la prestació alimentària s’extingeix per la mort del convivent que l’hauria de pagar.

Article 234-11

Pagament de la prestació alimentària

1. La prestació alimentària es pot atribuir en forma de capital o en forma de pensió.

2. Si no hi ha acord, l’autoritat judicial resol sobre la modalitat de pagament d’acord amb les regles de l’article 233-17.

3. La prestació alimentària en forma de pensió té caràcter temporal, amb un màxim de tres anualitats, llevat que la prestació es fonamenti en la minva de la capacitat del creditor d’obtenir ingressos derivada de la guarda de fills comuns. En aquest cas, es pot atribuir mentre duri la guarda.

4. La prestació alimentària en forma de pensió es pot modificar en els termes de l’article 233-18.

Article 234-12

Extinció de la prestació alimentària ixada en forma de pensió

La prestació alimentària en forma de pensió s’extingeix d’acord amb les regles de l’article 233-19.

Article 234-13

Exercici dels drets

Els drets a la compensació econòmica per raó de treball i a la prestació alimentària prescriuen en el termini d’un any a comptar de l’extinció de la parella estable i s’han de reclamar, si escau, en el mateix procediment en què es determinen els altres efectes de l’extinció de la parella estable.

Article 234-14

Efectes de l’extinció per mort

En cas d’extinció de la parella estable per mort d’un dels convivents, el supervivent té, a més de la compensació per raó de treball que eventualment li correspongui d’acord amb l’article 232-5.5, els drets viduals familiars que reconeixen els articles 231-30 i 231-31.

< Anterior Següent >

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda