Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llibre Segon

Anterior Amunt Següent

CAPÍTOL II

Règims econòmics matrimonials

SECCIÓ PRIMERA
El règim de separació de béns

Article 232-1

Contingut

En el règim de separació de béns, cada cònjuge té la propietat, el gaudi, l’administració i la lliure disposició de tots els seus béns, amb els límits que estableix la llei.

Article 232-2

Béns propis

En el règim de separació de béns, són propis de cadascun dels cònjuges tots els que tenia com a tals quan es va celebrar el matrimoni i els que adquireixi després per qualsevol títol.

Article 232-3

Adquisicions oneroses

1. Els béns adquirits a títol onerós durant el matrimoni pertanyen al cònjuge que consti com a titular. Si es prova que la contraprestació es va pagar amb béns o diners de l’altre cònjuge, se’n presumeix la donació.

2. Si els béns adquirits a títol onerós durant el matrimoni són béns mobles de valor ordinari destinats a l’ús familiar, es presumeix que pertanyen a ambdós cònjuges per meitats indivises, sense que prevalgui contra aquesta presumpció la mera prova de la titularitat formal.

Article 232-4

Titularitats dubtoses

Si és dubtós a quin dels cònjuges pertany algun bé o dret, s’entén que correspon a ambdós per meitats indivises. Tanmateix, es presumeix que els béns mobles d’ús personal d’un dels cònjuges que no siguin d’extraordinari valor i els que estiguin directament destinats a l’exercici de la seva activitat li pertanyen exclusivament.

Article 232-5

Compensació econòmica per raó de treball

1. En el règim de separació de béns, si un cònjuge ha treballat per a la casa substancialment més que l’altre, té dret a una compensació econòmica per aquesta dedicació sempre que en el moment de l’extinció del règim per separació, divorci, nul·litat o mort d’un dels cònjuges o, si s’escau, del cessament efectiu de la convivència, l’altre hagi obtingut un increment patrimonial superior d’acord amb el que estableix aquesta secció.

2. Té dret a compensació, en els mateixos termes que estableix l’apartat 1, el cònjuge que ha treballat per a l’altre sense retribució o amb una retribució insuficient.

3. Per a determinar la quantia de la compensació econòmica per raó de treball, s’ha de tenir en compte la durada i la intensitat de la dedicació, atesos els anys de convivència i, concretament, en cas de treball domèstic, el fet que hagi inclòs la criança de fills o l’atenció personal a altres membres de la família que convisquin amb els cònjuges.

4. La compensació econòmica per raó de treball té com a límit la quarta part de la diferència entre els increments dels patrimonis dels cònjuges, calculada d’acord amb les regles que estableix l’article 232-6. Tanmateix, si el cònjuge creditor prova que la seva contribució ha estat notablement superior, l’autoritat judicial pot incrementar aquesta quantia.

5. En cas d’extinció del règim de separació per mort, el cònjuge supervivent pot reclamar la compensació econòmica per raó de treball com a dret personalíssim, sempre que els drets que el causant li hagi atribuït, en la successió voluntària o en previsió de la seva mort, o els que li pertoquin en la successió intestada, no cobreixin l’import que li correspondria.

Article 232-6

Regles de càlcul

1. Els increments dels patrimonis dels cònjuges es calculen d’acord amb les regles següents:

a) El patrimoni de cadascun dels cònjuges està integrat pels béns que tingui en el moment de l’extinció del règim o, si s’escau, del cessament efectiu de la convivència, una vegada deduïdes les càrregues que els afectin i les obligacions.

b) S’ha d’afegir al patrimoni de cadascun dels cònjuges el valor dels béns dels quals hagi disposat a títol gratuït, calculat en el moment de transmetre’ls, excloses les donacions fetes als fills comuns i les liberalitats d’ús, i també el valor del detriment produït per actes fets amb la intenció de perjudicar l’altre cònjuge.

c) S’ha de descomptar del patrimoni de cadascun dels cònjuges el valor dels béns que tenia en començar el règim i que conserva en el moment en què s’extingeix, una vegada deduïdes les càrregues que els afectin, i també el valor dels adquirits a títol gratuït durant la vigència del règim i les indemnitzacions per danys personals, exclosa la part corresponent al lucre cessant durant el temps de convivència.

2. Les atribucions patrimonials que el cònjuge deutor hagi fet al cònjuge creditor durant la vigència del règim s’imputen a la compensació pel valor que tenen en el moment de l’extinció del règim.

Article 232-7

Pactes sobre la compensació

En previsió d’una ruptura matrimonial o de dissolució del matrimoni per mort, hom pot pactar l’increment, la reducció o l’exclusió de la compensació econòmica per raó de treball d’acord amb el que estableix l’article 231-20.

Article 232-8

Forma de pagament de la compensació

1. La compensació s’ha de pagar en diners, llevat que les parts acordin una altra cosa. No obstant això, per causa justificada i a petició de qualsevol de les parts o dels hereus del cònjuge deutor, l’autoritat judicial en pot ordenar el pagament total o parcial amb béns.

2. A petició del cònjuge deutor o dels seus hereus, l’autoritat judicial pot ajornar el pagament de la compensació o ordenar que es faci a terminis, amb un venciment màxim de tres anys i la meritació de l’interès legal a comptar del reconeixement.

L’autoritat judicial pot, en aquest cas, ordenar la constitució, si escau, d’una hipoteca, d’acord amb el que estableix l’article 569-36, o d’altres garanties a favor del cònjuge creditor.

Article 232-9

Actes en perjudici del dret a la compensació

1. Si en el patrimoni del cònjuge deutor no hi ha béns suficients per a satisfer la compensació econòmica per raó de treball, el creditor pot demanar la reducció o la supressió de les donacions i les atribucions particulars en pacte successori fetes per aquell durant la vigència del règim, començant per la més recent, seguint per la següent més recent i així successivament, per ordre invers de data. La reducció s’ha de fer a prorrata si la data és la mateixa o és indeterminada. El creditor també pot impugnar els actes a títol onerós fets pel deutor en frau del seu dret.

2. Les accions a què fa referència l’apartat 1 caduquen al cap de quatre anys de l’extinció del règim i no són procedents quan els béns estiguin en poder de terceres persones adquirents a títol onerós i de bona fe.

Article 232-10

Compatibilitat

El dret a la compensació econòmica per raó de treball és compatible amb els altres drets de caràcter econòmic que corresponen al cònjuge creditor i s’ha de tenir en compte per a fixar aquests drets i, si escau, per a modificar-los.

Article 232-11

Exercici del dret a la compensació

1. En cas de nul·litat del matrimoni, separació o divorci, la compensació econòmica per raó de treball s’ha de reclamar en el procés que causa l’extinció del règim, i en el cas de resolucions o decisions eclesiàstiques, en el procés adreçat a obtenir-ne l’eficàcia civil. Com a qüestió prèvia, la sentència matrimonial es pot pronunciar sobre el règim vigent si les parts en fan qüestió.

2. En cas d’extinció del règim de separació per mort, la pretensió per a reclamar la compensació econòmica per raó de treball prescriu al cap de tres anys de la mort del cònjuge. Tanmateix, si el cònjuge supervivent interposa una demanda a l’empara de l’article 233-14.2, ha de reclamar la compensació en el mateix procediment.

Article 232-12

Divisió dels béns en comunitat ordinària indivisa

1. En els procediments de separació, divorci o nul·litat i en els adreçats a obtenir l’eficàcia civil de les resolucions o decisions eclesiàstiques, qualsevol dels cònjuges pot exercir simultàniament l’acció de divisió de cosa comuna respecte als béns que tinguin en comunitat ordinària indivisa.

2. Si hi ha diversos béns en comunitat ordinària indivisa i un dels cònjuges ho demana, l’autoritat judicial els pot considerar en conjunt a efectes de formar lots i adjudicar-los.

SECCIÓ SEGONA
El règim de participació en els guanys
Subsecció primera
Disposicions generals

Article 232-13

Contingut

1. El règim econòmic matrimonial de participació en els guanys atribueix a qualsevol dels cònjuges, en el moment en què s’extingeix el règim, el dret a participar en l’increment patrimonial obtingut per l’altre durant el temps que aquest règim hagi estat vigent.

2. Durant el matrimoni, cada cònjuge té la propietat, el gaudi, l’administració i la lliure disposició dels seus béns, però té el deure d’informar adequadament l’altre de la seva gestió patrimonial.

3. Si no hi ha pacte i no es pot aplicar el que estableix aquesta secció, el règim de participació en els guanys es regeix per les normes del de separació de béns.

Article 232-14

Inventari

L’escriptura pública de constitució del règim de participació en els guanys s’ha d’acompanyar amb un inventari del patrimoni inicial de cada cònjuge, en el qual s’han de ressenyar els béns, indicant-ne l’estat material, les càrregues i les obligacions.

Article 232-15

Pactes sobre l’abast de la participació en els guanys

1. Els pactes que atribueixin una participació en els guanys diferent de la meitat de l’increment patrimonial solament són vàlids si s’estableixen amb caràcter recíproc i igual a favor de qualsevol dels cònjuges.

2. La invalidesa del pacte determina la participació en els guanys en la meitat.

Article 232-16

Extinció

1. El règim de participació en els guanys s’extingeix per:

a) La nul·litat o la dissolució del matrimoni o la separació judicial.

b) L’acord dels cònjuges per mitjà del qual estipulen en capítols matrimonials un règim diferent.

2. El règim de participació en els guanys s’extingeix per resolució judicial, a petició d’un dels cònjuges, si es produeix alguna de les circumstàncies següents:

a) Separació de fet per un període superior a sis mesos.

b) Incompliment greu o reiterat per l’altre cònjuge del deure d’informar, d’acord amb el que estableix l’article 232-13.2.

c) Gestió patrimonial irregular o supervenció d’alguna circumstància personal o patrimonial en l’altre cònjuge que comprometi greument els interessos de qui sol·licita l’extinció.

Article 232-17

Retroacció dels efectes de l’extinció

Si el règim de participació en els guanys s’extingeix per resolució judicial, els efectes de l’extinció es retrotreuen al moment de la presentació de la demanda. A petició d’un dels cònjuges o dels seus causahavents, l’autoritat judicial pot acordar la retroacció dels efectes de l’extinció a la data en què va cessar la convivència.

Subsecció segona
La liquidació del règim

Article 232-18

Inici de la liquidació

El règim de participació en els guanys, una vegada extingit, s’ha de liquidar per a fixar el crèdit de participació, establint la diferència entre el patrimoni final i l’inicial de cada cònjuge.

Article 232-19

Determinació del patrimoni inal

1. El patrimoni final de cadascun dels cònjuges comprèn tots els béns que li pertanyin en el moment de l’extinció del règim en l’estat material en què es trobin, una vegada deduïdes les càrregues que els afectin i les obligacions, i exclosos els béns comprats amb pacte de supervivència.

2. Al patrimoni calculat d’acord amb el que estableix l’apartat 1 s’hi ha d’afegir:

a) El valor dels béns dels quals s’hagi disposat a títol gratuït durant la vigència del règim, d’acord amb l’estat material en què es trobaven en el moment de disposar-ne, amb l’excepció de les liberalitats d’ús i de les donacions que l’altre cònjuge hagi consentit.

b) El valor dels béns dels quals s’hagi disposat a títol onerós durant la vigència del règim per a disminuir fraudulentament els guanys, d’acord amb l’estat material en què es trobaven en el moment d’alienar-los i amb independència del preu que s’hagi fet constar, i també el valor de les obligacions o dels gravàmens constituïts fraudulentament.

c) El valor dels béns destruïts o deteriorats, en les mateixes circumstàncies a què fa referència la lletra b.

3. El valor dels béns és el que tenen en el moment en què s’extingeix el règim.

En cas de béns alienats, deteriorats o destruïts es pren per valor el que tenien en el moment en què es van transmetre, deteriorar o perdre.

Article 232-20

Determinació del patrimoni inicial

1. El patrimoni inicial de cadascun dels cònjuges comprèn tots els béns que li pertanyien en el moment de començar el règim, una vegada deduïdes les càrregues que els afectaven i les obligacions. Si el passiu del patrimoni inicial és superior a l’actiu, s’ha de computar el valor negatiu, llevat que les parts acordin una altra cosa.

2. Al patrimoni calculat d’acord amb el que estableix l’apartat 1 s’hi ha d’afegir:

a) El valor dels béns adquirits a títol lucratiu durant la vigència del règim, una vegada deduïdes les càrregues que els afectaven.

b) Les indemnitzacions per danys personals, exclosa la part corresponent al lucre cessant durant el temps de vigència del règim.

3. El valor dels béns és el que tenen en el moment en què s’extingeix el règim, tenint en compte l’estat material en què es trobaven a l’inici del règim i, quant als adquirits a títol gratuït, l’estat material en què es trobaven en el moment d’adquirir-los.

Article 232-21

Determinació del crèdit

Si no hi ha pacte, el crèdit de participació es determina d’acord amb les regles següents:

a) Si únicament un dels cònjuges ha obtingut un increment patrimonial, calculat per la diferència entre el patrimoni final i l’inicial, l’altre o els seus successors tenen dret a la meitat del valor d’aquest increment.

b) Si ambdós cònjuges han obtingut un increment patrimonial, qui n’hagi obtingut menys, o els seus successors, tenen dret a la meitat de la diferència entre el valor del seu propi increment i el de l’altre cònjuge.

c) Si cap dels cònjuges no ha obtingut un increment patrimonial, no hi ha crèditde participació.

Subsecció tercera
Pagament del crèdit de participació

Article 232-22

Forma de pagament

1. El crèdit de participació s’ha de pagar en diners, llevat que les parts acordin una altra cosa. No obstant això, per causa justificada i a petició de qualsevol de les parts o de llurs hereus, l’autoritat judicial en pot ordenar el pagament total o parcial amb béns de la persona obligada.

2. Si el règim s’extingeix per la mort d’un dels cònjuges i al supervivent li correspon el crèdit de participació, pot demanar que se li adjudiqui l’habitatge familiar en propietat o en usdefruit. Si el valor del bé o el dret adjudicat és superior al del crèdit de participació, l’adjudicatari ha de pagar la diferència en diners.

3. Per causa justificada i a petició del cònjuge deutor o dels seus hereus, l’autoritat judicial pot ajornar el pagament o ordenar que es faci a terminis amb un venciment màxim de tres anys i una meritació de l’interès legal a comptar del reconeixement.

En aquest cas, l’autoritat judicial pot ordenar la constitució de garanties a favor del creditor.

Article 232-23

Anotació preventiva

El creditor o els seus successors poden demanar l’adopció de mesures cautelars, inclosa l’anotació preventiva d’embargament als registres públics, per a assegurar el pagament del crèdit de participació mentre es tramita llur reclamació.

Article 232-24

Actes en perjudici del crèdit

1. Si en el patrimoni del cònjuge deutor no hi ha béns suficients per a satisfer el crèdit de participació, el creditor pot demanar la reducció o la supressió de les donacions i les atribucions particulars en pacte successori fetes per aquell durant la vigència del règim i fins que hagi estat liquidat, començant per la més recent, seguint per la següent més recent i així successivament, per ordre invers de data.

La reducció es fa a prorrata si la data és la mateixa o és indeterminada. El creditor també pot impugnar els actes a títol onerós fets pel deutor en frau del seu dret.

2. Les accions a què fa referència l’apartat 1 caduquen al cap de quatre anys de l’extinció del règim i no són procedents quan els béns estan en poder de terceres persones adquirents a títol onerós i de bona fe.

SECCIÓ TERCERA
L’associació a compres i millores

Article 232-25

Règim

1. L’associació a compres i millores, pròpia del Camp de Tarragona i d’altres comarques, exigeix un pacte exprés en capítols matrimonials.

2. En tot allò que no regulin els pactes de la constitució del règim ni aquesta secció, l’associació a compres i millores es regeix pel costum de la comarca i, si no n’hi ha, per les disposicions del règim de participació en els guanys, en la mesura que ho permeti la seva naturalesa específica.

3. Cada cònjuge pot associar l’altre a les compres i les millores que faci durant el matrimoni. També es pot establir l’associació amb caràcter recíproc o associant als cònjuges llurs ascendents, tant si els han fet heretament com si no.

4. Es consideren compres els béns que, constant l’associació, qualsevol de les persones associades adquireixi a títol onerós o obtingui per la seva activitat professional o treball.

5. Es consideren millores els augments de valor dels béns de qualsevol dels associats deguts a impenses útils i a l’alliberament de càrregues i gravàmens.

Article 232-26

Administració

1. L’administració de l’associació a compres i millores correspon a l’associat que s’indiqui en els capítols. Si no hi ha designacions, correspon a tots els associats.

2. L’administrador únic de l’associació, si escau, pot, sense que hi intervingui ningú més, disposar a títol onerós dels béns que la constitueixen, però no pot fiançar en nom de l’associació, si no és per a profit de la família.

3. Els deutes particulars de cada associat graven exclusivament la seva part.

Article 232-27

Liquidació

La liquidació dels guanys de cada associat es refereix al moment de la seva mort o de l’extinció del règim i es pot fer amb diners o amb altres béns de l’associació.

SECCIÓ QUARTA
L’agermanament o pacte de mig per mig

Article 232-28

Règim

1. L’agermanament o pacte de mig per mig, propi del dret de Tortosa, exigeix un pacte exprés en capítols matrimonials.

2. En tot allò que no regulin els pactes de la constitució del règim ni aquesta secció, l’agermanament es regeix pel costum del lloc i, si no n’hi ha, per les disposicions del règim de comunitat, en la mesura que ho permeti la seva naturalesa específica.

3. La comunitat inclou tots els béns que tinguin els cònjuges en casar-se o en el moment de convenir el pacte d’agermanament, els que adquireixin per qualsevol títol i els guanys o lucres de tota mena mentre subsisteixi el règim.

4. En l’agermanament, l’administració de la comunitat correspon a ambdós cònjuges.

5. La liquidació de l’agermanament s’ha de fer adjudicant a parts iguals els béns que inclogui entre els cònjuges o entre el cònjuge supervivent i els hereus del premort.

SECCIÓ CINQUENA
El pacte de convinença o mitja guadanyeria

Article 232-29

Règim

1. La convinença, o mitja guadanyeria, associació pròpia de la Vall d’Aran, exigeix un pacte exprés en capítols matrimonials.

2. En tot allò que no regulin els pactes de la constitució del règim ni aquesta secció, s’han d’aplicar el costum de la Vall d’Aran i el capítol X del privilegi de la Querimònia.

3. A més del que estableix l’apartat 1, la convinença també es pot establir entre els progenitors i els fills, i fins i tot entre estranys, pactant que els béns guanyats i els que es guanyaran restin en comunitat mentre subsisteixi l’associació.

4. Els cònjuges han de contribuir per parts iguals a pagar les despeses derivades del règim i el govern de la casa i han de dividir, quan es dissol el règim, si no hi ha fills, els guanys i els augments.

SECCIÓ SISENA
El règim de comunitat de béns

Article 232-30

Contingut

En el règim de comunitat de béns, els guanys obtinguts indistintament per qualsevol dels cònjuges i els béns als quals confereixin aquest caràcter esdevenen comuns.

Article 232-31

Béns comuns

Són béns comuns:

a) Els béns als quals els cònjuges confereixin aquest caràcter en el moment de convenir el règim o després.

b) Els guanys obtinguts per l’activitat professional o pel treball de qualsevol dels cònjuges.

c) Els fruits i les rendes de tots els béns, si no hi ha pacte en contra.

d) Els béns adquirits per subrogació real d’altres béns comuns.

e) Els guanys obtinguts en el joc per qualsevol dels cònjuges.

Article 232-32

Béns privatius

Són béns privatius de cada cònjuge:

a) Els que pertanyien a cada cònjuge abans d’iniciar el règim, si no se’ls ha conferit el caràcter de comuns.

b) Els adquirits per donació o títol successori.

c) Els adquirits per subrogació real d’altres béns privatius.

d) Les indemnitzacions per danys personals, exclosa la part corresponent al lucre cessant durant el temps de vigència del règim.

e) Els béns d’ús personal que no siguin d’un valor extraordinari i els estris necessaris per a exercir la professió, encara que l’adquisició s’hagi fet a càrrec dels béns comuns.

Article 232-33

Administració i disposició dels béns comuns

1. Si no hi ha pacte, l’administració i la disposició dels béns comuns corresponen als cònjuges conjuntament, o a un d’ells amb consentiment de l’altre.

2. Qualsevol dels cònjuges pot contreure obligacions a càrrec de la comunitat i disposar dels béns comuns per a pagar les despeses familiars.

3. Si un dels cònjuges exerceix una activitat professional o mercantil valent-se de béns comuns amb el consentiment de l’altre, pot fer tot sol, amb relació als béns mobles que hi estiguin afectes, els actes d’administració i de disposició que siguin conseqüència de l’exercici normal d’aquella activitat.

4. En cas de manca de capacitat d’un dels cònjuges o d’impossibilitat de gestió conjunta, l’autoritat judicial pot conferir l’administració de la comunitat i la disposició dels béns comuns a un sol dels cònjuges. També pot autoritzar que un de sol faci actes dispositius, en interès de la família o si es produeix una altra causa justa, si l’altre no hi dóna el consentiment.

Article 232-34

Règim dels béns privatius

1. Cadascun dels cònjuges té l’administració i la lliure disposició dels seus béns privatius dins dels límits que estableix la llei.

2. Dels deutes contrets per qualsevol dels cònjuges, per raó de la tinença i l’administració dels béns privatius, en responen aquests. Si els béns privatius són insuficients, el creditor pot demanar l’embargament de béns comuns, que ha d’ésser notificat a l’altre cònjuge, el qual pot exigir la dissolució de la comunitat i que l’embargament tingui lloc sobre la meitat corresponent al cònjuge deutor.

Article 232-35

Responsabilitat per despeses familiars

Dels deutes contrets per a atendre despeses familiars, en responen solidàriament els béns de la comunitat i els del cònjuge deutor, i subsidiàriament els de l’altre cònjuge.

Article 232-36

Extinció del règim

1. El règim de comunitat de béns s’extingeix per les causes següents:

a) La nul·litat o la dissolució del matrimoni o la separació judicial.

b) L’acord dels cònjuges per mitjà del qual estipulen en capítols matrimonials un règim diferent.

2. El règim de comunitat de béns s’extingeix per resolució judicial, a petició d’un dels cònjuges, si es produeix alguna de les circumstàncies següents:

a) Separació de fet per un període superior a sis mesos.

b) Incompliment greu o reiterat per l’altre cònjuge del deure d’informar-lo de les seves activitats econòmiques.

c) Gestió patrimonial irregular o supervenció d’alguna circumstància personal o patrimonial en l’altre cònjuge que comprometi greument els interessos de qui sol·licita l’extinció.

d) Embargament de béns comuns en el supòsit de l’article 232-34.2.

Article 232-37

Determinació i valoració dels béns

1. Als efectes de la divisió de la comunitat, els béns comuns i els béns privatius s’han de determinar amb referència al moment de la dissolució.

2. Els béns comuns que es posseeixin en el moment de la dissolució de la comunitat s’han de computar segons el valor que tinguin en el moment de fer-ne la liquidació.

Article 232-38

Divisió dels béns comuns

1. En cas d’extinció de la comunitat, els béns comuns s’han de dividir entre els cònjuges o entre el cònjuge supervivent i els hereus del premort a parts iguals, llevat que s’hagi convingut una altra cosa.

2. En el supòsit que regula l’apartat 1, si l’habitatge conjugal i els seus mobles d’ús ordinari tenen la condició de béns comuns, el cònjuge supervivent pot demanar que li sigui atribuïda la propietat d’aquests béns en pagament de la seva quota. Si el valor és superior al valor de la seva quota, l’adjudicatari ha de pagar la diferència en diners.

3. En la divisió dels béns comuns, cada cònjuge pot recuperar els béns que eren de la seva propietat abans de l’inici del règim de comunitat i que subsisteixen en el moment de l’extinció, segons l’estat inicial. Els altres béns i les millores fetes en els béns aportats s’han d’incloure en la divisió de la comunitat i, si el valor d’aquells béns és superior al valor de la quota, l’adjudicatari ha de pagar la diferència en diners.

< Anterior Següent >

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda