CAPÍTOL II
Règims econòmics matrimonials
SECCIÓ PRIMERA
El règim de separació de béns
Article 232-1
Contingut
En el règim de separació de béns,
cada cònjuge té la propietat, el gaudi, l’administració
i la lliure disposició de tots els seus béns,
amb els límits que estableix la llei.
Article 232-2
Béns propis
En el règim de separació de béns,
són propis de cadascun dels cònjuges tots els
que tenia com a tals quan es va celebrar el
matrimoni i els que adquireixi després
per qualsevol títol.
Article 232-3
Adquisicions oneroses
1. Els béns adquirits a títol
onerós durant el matrimoni pertanyen al cònjuge
que consti com a titular. Si es prova que la
contraprestació es va pagar amb béns o
diners de l’altre cònjuge, se’n presumeix la
donació.
2. Si els béns adquirits a títol
onerós durant el matrimoni són béns mobles de
valor ordinari destinats a l’ús familiar, es
presumeix que pertanyen a ambdós cònjuges
per meitats indivises, sense que prevalgui
contra aquesta presumpció la mera
prova de la titularitat formal.
Article 232-4
Titularitats dubtoses
Si és dubtós a quin dels cònjuges
pertany algun bé o dret, s’entén que correspon
a ambdós per meitats indivises. Tanmateix, es
presumeix que els béns mobles d’ús
personal d’un dels cònjuges que no siguin
d’extraordinari valor i els que estiguin
directament destinats a l’exercici de la seva
activitat li pertanyen exclusivament.
Article 232-5
Compensació econòmica per raó de treball
1. En el règim de separació de
béns, si un cònjuge ha treballat per a la casa
substancialment més que l’altre, té dret a una
compensació econòmica per aquesta
dedicació sempre que en el moment de
l’extinció del règim per separació, divorci,
nul·litat o mort d’un dels cònjuges o, si
s’escau, del cessament efectiu de la convivència,
l’altre hagi obtingut un increment patrimonial
superior d’acord amb el que
estableix aquesta secció.
2. Té dret a compensació, en els
mateixos termes que estableix l’apartat 1, el cònjuge
que ha treballat per a l’altre sense
retribució o amb una retribució insuficient.
3. Per a determinar la quantia de la compensació
econòmica per raó de treball, s’ha de tenir
en compte la durada i la intensitat de la dedicació, atesos els anys
de convivència i, concretament, en cas de
treball domèstic, el fet que hagi inclòs la
criança de fills o l’atenció personal a altres membres de la família
que convisquin amb els cònjuges.
4. La compensació econòmica per raó de treball té
com a límit la quarta part de la diferència
entre els increments dels patrimonis dels cònjuges, calculada
d’acord amb les regles que estableix
l’article 232-6. Tanmateix, si el cònjuge creditor prova
que la seva contribució ha estat notablement superior,
l’autoritat judicial pot incrementar aquesta
quantia.
5. En cas d’extinció del règim de separació per
mort, el cònjuge supervivent pot reclamar la
compensació econòmica per raó de treball com a dret personalíssim,
sempre que els drets que el causant li hagi atribuït, en la
successió voluntària o en previsió de la seva
mort, o els que li pertoquin en la successió intestada, no cobreixin
l’import que li correspondria.
Article 232-6
Regles de càlcul
1. Els increments dels patrimonis dels cònjuges es
calculen d’acord amb les regles següents:
a) El patrimoni de cadascun dels cònjuges està
integrat pels béns que tingui en el moment de
l’extinció del règim o, si s’escau, del cessament efectiu de la
convivència, una vegada deduïdes les
càrregues que els afectin i les obligacions.
b) S’ha d’afegir al patrimoni de cadascun dels
cònjuges el valor dels béns dels quals hagi
disposat a títol gratuït, calculat en el moment de transmetre’ls,
excloses les donacions fetes als fills comuns
i les liberalitats d’ús, i també el valor del detriment
produït per actes fets amb la intenció de perjudicar l’altre
cònjuge.
c) S’ha de descomptar del patrimoni de cadascun
dels cònjuges el valor dels béns que tenia en
començar el règim i que conserva en el moment en què s’extingeix,
una vegada deduïdes les càrregues que els afectin, i també el
valor dels adquirits a títol gratuït durant
la vigència del règim i les indemnitzacions per danys personals,
exclosa la part corresponent al lucre cessant durant el temps
de convivència.
2. Les atribucions patrimonials que el cònjuge
deutor hagi fet al cònjuge creditor durant la
vigència del règim s’imputen a la compensació pel valor que tenen en
el moment de l’extinció del règim.
Article 232-7
Pactes sobre la compensació
En previsió d’una ruptura matrimonial o de
dissolució del matrimoni per mort, hom pot
pactar l’increment, la reducció o l’exclusió de la compensació
econòmica per raó de treball d’acord amb el
que estableix l’article 231-20.
Article 232-8
Forma de pagament de la compensació
1. La compensació s’ha de pagar en diners, llevat
que les parts acordin una altra cosa. No
obstant això, per causa justificada i a petició de qualsevol de les
parts o dels hereus del cònjuge deutor,
l’autoritat judicial en pot ordenar el pagament total
o parcial amb béns.
2. A petició del cònjuge deutor o dels seus
hereus, l’autoritat judicial pot ajornar el
pagament de la compensació o ordenar que es faci a terminis, amb un
venciment màxim de tres anys i la meritació
de l’interès legal a comptar del reconeixement.
L’autoritat judicial pot, en aquest cas, ordenar
la constitució, si escau, d’una hipoteca,
d’acord amb el que estableix l’article 569-36, o d’altres garanties
a favor del cònjuge creditor.
Article 232-9
Actes en perjudici del dret a la
compensació
1. Si en el patrimoni del cònjuge
deutor no hi ha béns suficients per a satisfer la
compensació econòmica per raó de treball, el creditor pot
demanar la reducció o la supressió de les
donacions i les atribucions particulars en pacte successori fetes
per aquell durant la vigència del règim, començant per la més
recent, seguint per la següent més recent i
així successivament, per ordre invers de data. La reducció
s’ha de fer a prorrata si la data és la mateixa o és
indeterminada. El creditor també pot impugnar
els actes a títol onerós fets pel deutor en frau del seu dret.
2. Les accions a què fa referència
l’apartat 1 caduquen al cap de quatre anys de
l’extinció del règim i no són procedents quan els béns estiguin en
poder de terceres persones adquirents a títol
onerós i de bona fe.
Article 232-10
Compatibilitat
El dret a la compensació econòmica
per raó de treball és compatible amb els altres
drets de caràcter econòmic que corresponen al cònjuge
creditor i s’ha de tenir en compte per a
fixar aquests drets i, si escau, per a modificar-los.
Article 232-11
Exercici del dret a la compensació
1. En cas de nul·litat del matrimoni,
separació o divorci, la compensació econòmica
per raó de treball s’ha de reclamar en el procés que causa
l’extinció del règim, i en el cas de
resolucions o decisions eclesiàstiques, en el procés adreçat a
obtenir-ne l’eficàcia civil. Com a qüestió
prèvia, la sentència matrimonial es pot pronunciar
sobre el règim vigent si les parts en fan qüestió.
2. En cas d’extinció del règim de
separació per mort, la pretensió per a reclamar
la compensació econòmica per raó de treball prescriu al cap
de tres anys de la mort del cònjuge.
Tanmateix, si el cònjuge supervivent interposa una demanda a
l’empara de l’article 233-14.2, ha de
reclamar la compensació en el mateix procediment.
Article 232-12
Divisió dels béns en comunitat
ordinària indivisa
1. En els procediments de separació,
divorci o nul·litat i en els adreçats a obtenir
l’eficàcia civil de les resolucions o decisions
eclesiàstiques, qualsevol dels cònjuges pot
exercir simultàniament l’acció de divisió de cosa comuna respecte
als béns que tinguin en comunitat ordinària
indivisa.
2. Si hi ha diversos béns en
comunitat ordinària indivisa i un dels cònjuges ho
demana, l’autoritat judicial els pot considerar en conjunt a
efectes de formar lots i adjudicar-los.
SECCIÓ SEGONA
El règim de participació en els guanys
Subsecció primera
Disposicions generals
Article 232-13
Contingut
1. El règim econòmic matrimonial de
participació en els guanys atribueix a
qualsevol dels cònjuges, en el moment en què
s’extingeix el règim, el dret a participar
en l’increment patrimonial obtingut per
l’altre durant el temps que aquest
règim hagi estat vigent.
2. Durant el matrimoni, cada cònjuge
té la propietat, el gaudi, l’administració i
la lliure disposició dels seus béns, però té
el deure d’informar adequadament l’altre
de la seva gestió patrimonial.
3. Si no hi ha pacte i no es pot
aplicar el que estableix aquesta secció, el règim de
participació en els guanys es regeix per les
normes del de separació de béns.
Article 232-14
Inventari
L’escriptura pública de constitució
del règim de participació en els guanys s’ha
d’acompanyar amb un inventari del patrimoni
inicial de cada cònjuge, en el qual s’han
de ressenyar els béns, indicant-ne l’estat
material, les càrregues i les obligacions.
Article 232-15
Pactes sobre l’abast de la
participació en els guanys
1. Els pactes que atribueixin una
participació en els guanys diferent de la meitat
de l’increment patrimonial solament són vàlids
si s’estableixen amb caràcter recíproc
i igual a favor de qualsevol dels cònjuges.
2. La invalidesa del pacte determina
la participació en els guanys en la meitat.
Article 232-16
Extinció
1. El règim de participació en els
guanys s’extingeix per:
a) La nul·litat o la dissolució del
matrimoni o la separació judicial.
b) L’acord dels cònjuges per mitjà
del qual estipulen en capítols matrimonials
un règim diferent.
2. El règim de participació en els
guanys s’extingeix per resolució judicial, a
petició d’un dels cònjuges, si es produeix
alguna de les circumstàncies següents:
a) Separació de fet per un període
superior a sis mesos.
b) Incompliment greu o reiterat per
l’altre cònjuge del deure d’informar, d’acord
amb el que estableix l’article 232-13.2.
c) Gestió patrimonial irregular o
supervenció d’alguna circumstància personal
o patrimonial en l’altre cònjuge que
comprometi greument els interessos de qui
sol·licita l’extinció.
Article 232-17
Retroacció dels efectes de l’extinció
Si el règim de participació en els
guanys s’extingeix per resolució judicial, els
efectes de l’extinció es retrotreuen al moment
de la presentació de la demanda. A
petició d’un dels cònjuges o dels seus
causahavents, l’autoritat judicial pot acordar
la retroacció dels efectes de l’extinció a la
data en què va cessar la convivència.
Subsecció segona
La liquidació del règim
Article 232-18
Inici de la liquidació
El règim de participació en els
guanys, una vegada extingit, s’ha de liquidar per
a fixar el crèdit de participació, establint
la diferència entre el patrimoni final i
l’inicial de cada cònjuge.
Article 232-19
Determinació del patrimoni inal
1. El patrimoni final de cadascun
dels cònjuges comprèn tots els béns que li
pertanyin en el moment de l’extinció del règim
en l’estat material en què es trobin,
una vegada deduïdes les càrregues que els
afectin i les obligacions, i exclosos els
béns comprats amb pacte de supervivència.
2. Al patrimoni calculat d’acord amb el que
estableix l’apartat 1 s’hi ha d’afegir:
a) El valor dels béns dels quals
s’hagi disposat a títol gratuït durant la vigència
del règim, d’acord amb l’estat material en què
es trobaven en el moment de disposar-ne, amb l’excepció de les
liberalitats d’ús i de les donacions que l’altre cònjuge
hagi consentit.
b) El valor dels béns dels quals
s’hagi disposat a títol onerós durant la vigència
del règim per a disminuir fraudulentament els
guanys, d’acord amb l’estat material
en què es trobaven en el moment d’alienar-los
i amb independència del preu que
s’hagi fet constar, i també el valor de les
obligacions o dels gravàmens constituïts
fraudulentament.
c) El valor dels béns destruïts o
deteriorats, en les mateixes circumstàncies a
què fa referència la lletra b.
3. El valor dels béns és el que tenen en el moment
en què s’extingeix el règim.
En cas de béns alienats,
deteriorats o destruïts es pren per valor el que tenien en el
moment en què es van transmetre, deteriorar o
perdre.
Article 232-20
Determinació del patrimoni inicial
1. El patrimoni inicial de cadascun
dels cònjuges comprèn tots els béns que
li pertanyien en el moment de començar el
règim, una vegada deduïdes les càrregues
que els afectaven i les obligacions. Si el
passiu del patrimoni inicial és
superior a l’actiu, s’ha de computar el valor
negatiu, llevat que les parts acordin
una altra cosa.
2. Al patrimoni calculat d’acord amb el que
estableix l’apartat 1 s’hi ha d’afegir:
a) El valor dels béns adquirits a
títol lucratiu durant la vigència del règim, una
vegada deduïdes les càrregues que els
afectaven.
b) Les indemnitzacions per danys
personals, exclosa la part corresponent al lucre
cessant durant el temps de vigència del règim.
3. El valor dels béns és el que
tenen en el moment en què s’extingeix el règim, tenint
en compte l’estat material en què es trobaven
a l’inici del règim i, quant als adquirits
a títol gratuït, l’estat material en què es
trobaven en el moment d’adquirir-los.
Article 232-21
Determinació del crèdit
Si no hi ha pacte, el crèdit de
participació es determina d’acord amb les regles
següents:
a) Si únicament un dels cònjuges ha
obtingut un increment patrimonial, calculat
per la diferència entre el patrimoni final i
l’inicial, l’altre o els seus successors tenen
dret a la meitat del valor d’aquest increment.
b) Si ambdós cònjuges han obtingut
un increment patrimonial, qui n’hagi obtingut
menys, o els seus successors, tenen dret a la
meitat de la diferència entre el valor
del seu propi increment i el de l’altre
cònjuge.
c) Si cap dels cònjuges no ha obtingut un
increment patrimonial, no hi ha crèditde participació.
Subsecció tercera
Pagament del crèdit de participació
Article 232-22
Forma de pagament
1. El crèdit de participació s’ha
de pagar en diners, llevat que les parts acordin
una altra cosa. No obstant això, per causa
justificada i a petició de qualsevol de les
parts o de llurs hereus, l’autoritat judicial
en pot ordenar el pagament total o parcial
amb béns de la persona obligada.
2. Si el règim s’extingeix per la
mort d’un dels cònjuges i al supervivent li correspon
el crèdit de participació, pot demanar que se
li adjudiqui l’habitatge familiar en
propietat o en usdefruit. Si el valor del bé o el dret adjudicat és
superior al del
crèdit de participació, l’adjudicatari ha de pagar la
diferència en diners.
3. Per causa justificada i a petició
del cònjuge deutor o dels seus hereus, l’autoritat
judicial pot ajornar el pagament o ordenar que es faci a
terminis amb un venciment màxim de tres anys
i una meritació de l’interès legal a comptar del reconeixement.
En aquest cas, l’autoritat judicial
pot ordenar la constitució de garanties a favor del
creditor.
Article 232-23
Anotació preventiva
El creditor o els seus successors
poden demanar l’adopció de mesures cautelars,
inclosa l’anotació preventiva d’embargament als registres públics,
per a assegurar el pagament del crèdit de
participació mentre es tramita llur reclamació.
Article 232-24
Actes en perjudici del crèdit
1. Si en el patrimoni del cònjuge
deutor no hi ha béns suficients per a satisfer
el crèdit de participació, el creditor pot demanar la
reducció o la supressió de les donacions i
les atribucions particulars en pacte successori fetes per aquell
durant la vigència del règim i fins que hagi
estat liquidat, començant per la més recent,
seguint per la següent més recent i així successivament, per ordre
invers de data.
La reducció es fa a prorrata si la
data és la mateixa o és indeterminada. El creditor
també pot impugnar els actes a títol onerós fets pel deutor
en frau del seu dret.
2. Les accions a què fa referència
l’apartat 1 caduquen al cap de quatre anys de
l’extinció del règim i no són procedents quan els béns estan en
poder de terceres persones adquirents a títol
onerós i de bona fe.
SECCIÓ TERCERA
L’associació a compres i millores
Article 232-25
Règim
1. L’associació a compres i millores,
pròpia del Camp de Tarragona i d’altres
comarques, exigeix un pacte exprés en capítols matrimonials.
2. En tot allò que no regulin els
pactes de la constitució del règim ni aquesta
secció, l’associació a compres i millores es regeix pel costum de la
comarca i, si no n’hi ha, per les
disposicions del règim de participació en els guanys, en la mesura
que ho permeti la seva naturalesa específica.
3. Cada cònjuge pot associar l’altre
a les compres i les millores que faci durant
el matrimoni. També es pot establir l’associació amb caràcter
recíproc o associant als cònjuges llurs
ascendents, tant si els han fet heretament com si no.
4. Es consideren compres els béns
que, constant l’associació, qualsevol de les
persones associades adquireixi a títol onerós o obtingui per la seva
activitat professional o treball.
5. Es consideren millores els
augments de valor dels béns de qualsevol dels
associats deguts a impenses útils i a l’alliberament de càrregues i
gravàmens.
Article 232-26
Administració
1. L’administració de l’associació a
compres i millores correspon a l’associat que
s’indiqui en els capítols. Si no hi ha designacions, correspon a
tots els associats.
2. L’administrador únic de
l’associació, si escau, pot, sense que hi intervingui
ningú més, disposar a títol onerós dels béns que la
constitueixen, però no pot fiançar en nom de
l’associació, si no és per a profit de la família.
3. Els deutes particulars de cada
associat graven exclusivament la seva part.
Article 232-27
Liquidació
La liquidació dels guanys de cada associat es
refereix al moment de la seva mort o de
l’extinció del règim i es pot fer amb diners o amb altres béns de
l’associació.
SECCIÓ QUARTA
L’agermanament o pacte de mig per mig
Article 232-28
Règim
1. L’agermanament o pacte de mig per mig, propi
del dret de Tortosa, exigeix un pacte exprés
en capítols matrimonials.
2. En tot allò que no regulin els pactes de la
constitució del règim ni aquesta secció,
l’agermanament es regeix pel costum del lloc i, si no n’hi ha, per
les disposicions del règim de comunitat, en
la mesura que ho permeti la seva naturalesa específica.
3. La comunitat inclou tots els béns que tinguin
els cònjuges en casar-se o en el moment de
convenir el pacte d’agermanament, els que adquireixin per qualsevol
títol i els guanys o lucres de tota mena mentre subsisteixi
el règim.
4. En l’agermanament, l’administració de la
comunitat correspon a ambdós cònjuges.
5. La liquidació de l’agermanament s’ha de fer
adjudicant a parts iguals els béns que
inclogui entre els cònjuges o entre el cònjuge supervivent i els
hereus del premort.
SECCIÓ CINQUENA
El pacte de convinença o mitja guadanyeria
Article 232-29
Règim
1. La convinença, o mitja guadanyeria, associació
pròpia de la Vall d’Aran, exigeix un pacte
exprés en capítols matrimonials.
2. En tot allò que no regulin els pactes de la
constitució del règim ni aquesta secció,
s’han d’aplicar el costum de la Vall d’Aran i el capítol X del
privilegi de la Querimònia.
3. A més del que estableix l’apartat 1, la
convinença també es pot establir entre els
progenitors i els fills, i fins i tot entre estranys, pactant que
els béns guanyats i els que es guanyaran
restin en comunitat mentre subsisteixi l’associació.
4. Els cònjuges han de contribuir per parts iguals
a pagar les despeses derivades del règim i el
govern de la casa i han de dividir, quan es dissol el règim, si no
hi ha fills, els guanys i els augments.
SECCIÓ SISENA
El règim de comunitat de béns
Article 232-30
Contingut
En el règim de comunitat de béns,
els guanys obtinguts indistintament per qualsevol
dels cònjuges i els béns als quals confereixin
aquest caràcter esdevenen comuns.
Article 232-31
Béns comuns
Són béns comuns:
a) Els béns als quals els cònjuges
confereixin aquest caràcter en el moment de
convenir el règim o després.
b) Els guanys obtinguts per
l’activitat professional o pel treball de qualsevol
dels cònjuges.
c) Els fruits i les rendes de tots els béns, si no
hi ha pacte en contra.
d) Els béns adquirits per subrogació real d’altres
béns comuns.
e) Els guanys obtinguts en el joc per qualsevol
dels cònjuges.
Article 232-32
Béns privatius
Són béns privatius de cada cònjuge:
a) Els que pertanyien a cada
cònjuge abans d’iniciar el règim, si no se’ls ha
conferit el caràcter de comuns.
b) Els adquirits per donació o títol successori.
c) Els adquirits per subrogació real d’altres béns
privatius.
d) Les indemnitzacions per danys
personals, exclosa la part corresponent al lucre
cessant durant el temps de vigència del règim.
e) Els béns d’ús personal que no
siguin d’un valor extraordinari i els estris necessaris
per a exercir la professió, encara que
l’adquisició s’hagi fet a càrrec dels
béns comuns.
Article 232-33
Administració i disposició dels béns comuns
1. Si no hi ha pacte,
l’administració i la disposició dels béns comuns corresponen
als cònjuges conjuntament, o a un d’ells amb
consentiment de l’altre.
2. Qualsevol dels cònjuges pot
contreure obligacions a càrrec de la comunitat i
disposar dels béns comuns per a pagar les
despeses familiars.
3. Si un dels cònjuges exerceix una
activitat professional o mercantil valent-se
de béns comuns amb el consentiment de l’altre,
pot fer tot sol, amb relació als béns
mobles que hi estiguin afectes, els actes
d’administració i de disposició que siguin
conseqüència de l’exercici normal d’aquella
activitat.
4. En cas de manca de capacitat
d’un dels cònjuges o d’impossibilitat de gestió
conjunta, l’autoritat judicial pot conferir
l’administració de la comunitat i la disposició
dels béns comuns a un sol dels cònjuges. També
pot autoritzar que un de sol
faci actes dispositius, en interès de la
família o si es produeix una altra causa justa,
si l’altre no hi dóna el consentiment.
Article 232-34
Règim dels béns privatius
1. Cadascun dels cònjuges té
l’administració i la lliure disposició dels seus béns
privatius dins dels límits que estableix la
llei.
2. Dels deutes contrets per
qualsevol dels cònjuges, per raó de la tinença i
l’administració dels béns privatius, en
responen aquests. Si els béns privatius són
insuficients, el creditor pot demanar
l’embargament de béns comuns, que ha d’ésser
notificat a l’altre cònjuge, el qual pot
exigir la dissolució de la comunitat i que
l’embargament tingui lloc sobre la meitat
corresponent al cònjuge deutor.
Article 232-35
Responsabilitat per despeses familiars
Dels deutes contrets per a atendre
despeses familiars, en responen solidàriament
els béns de la comunitat i els del cònjuge
deutor, i subsidiàriament els de l’altre
cònjuge.
Article 232-36
Extinció del règim
1. El règim de comunitat de béns s’extingeix per
les causes següents:
a) La nul·litat o la dissolució del matrimoni o la
separació judicial.
b) L’acord dels cònjuges per mitjà
del qual estipulen en capítols matrimonials
un règim diferent.
2. El règim de comunitat de béns s’extingeix per
resolució judicial, a petició d’un dels
cònjuges, si es produeix alguna de les circumstàncies següents:
a) Separació de fet per un període superior a sis
mesos.
b) Incompliment greu o reiterat per l’altre
cònjuge del deure d’informar-lo de les seves
activitats econòmiques.
c) Gestió patrimonial irregular o supervenció
d’alguna circumstància personal o patrimonial
en l’altre cònjuge que comprometi greument els interessos de qui
sol·licita l’extinció.
d) Embargament de béns comuns en el supòsit de
l’article 232-34.2.
Article 232-37
Determinació i valoració dels béns
1. Als efectes de la divisió de la comunitat, els
béns comuns i els béns privatius s’han de
determinar amb referència al moment de la dissolució.
2. Els béns comuns que es posseeixin en el moment
de la dissolució de la comunitat s’han de
computar segons el valor que tinguin en el moment de fer-ne la
liquidació.
Article 232-38
Divisió dels béns comuns
1. En cas d’extinció de la comunitat, els béns
comuns s’han de dividir entre els cònjuges o
entre el cònjuge supervivent i els hereus del premort a parts
iguals, llevat que s’hagi convingut una altra
cosa.
2. En el supòsit que regula l’apartat 1, si
l’habitatge conjugal i els seus mobles d’ús
ordinari tenen la condició de béns comuns, el cònjuge supervivent
pot demanar que li sigui atribuïda la
propietat d’aquests béns en pagament de la seva quota. Si el
valor és superior al valor de la seva quota, l’adjudicatari
ha de pagar la diferència en diners.
3. En la divisió dels béns comuns, cada cònjuge
pot recuperar els béns que eren de la seva
propietat abans de l’inici del règim de comunitat i que subsisteixen
en el moment de l’extinció, segons l’estat
inicial. Els altres béns i les millores fetes en els
béns aportats s’han d’incloure en la divisió de la comunitat
i, si el valor d’aquells béns és superior al
valor de la quota, l’adjudicatari ha de pagar la diferència en
diners.
|
