Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llibre Segon

Anterior Amunt Següent

TÍTOL III

La família

CAPÍTOL I

Abast de la institució familiar

Article 231-1

L’heterogeneïat del fet familiar

1. La família gaudeix de la protecció jurídica que determina la llei, que empara sense discriminació les relacions familiars derivades del matrimoni o de la convivència estable en parella i les famílies formades per un progenitor sol amb els seus descendents.

2. Es reconeixen com a membres de la família, amb els efectes que es determinin legalment, els fills de cadascun dels progenitors que convisquin en el mateix nucli familiar, com a conseqüència de la formació de famílies reconstituïdes. Aquest reconeixement no altera els vincles amb l’altre progenitor.

SECCIÓ PRIMERA
El matrimoni: disposicions generals i efectes

Article 231-2

Matrimoni

1. El matrimoni estableix un vincle jurídic entre dues persones que origina una comunitat de vida en la qual els cònjuges han de respectar-se, actuar en interès de la família, guardar-se lleialtat, ajudar-se i prestar-se socors mutu.

2. Els cònjuges tenen en el matrimoni els mateixos drets i deures, especialment la cura i l’atenció dels altres membres de la família que estiguin a llur càrrec i convisquin amb ells, i han de compartir les responsabilitats domèstiques.

Article 231-3

Domicili familiar

1. Els cònjuges determinen de comú acord el domicili familiar. Davant terceres persones, es presumeix que el domicili familiar és aquell on els cònjuges o bé un d’ells i la major part de la família conviuen habitualment.

2. En cas de desacord respecte al domicili, qualsevol dels cònjuges pot acudir a l’autoritat judicial, que l’ha de determinar en interès de la família als efectes legals.

Article 231-4

Direcció de la família

1. La direcció de la família correspon als dos cònjuges de comú acord, tenint sempre en compte l’interès de tots els seus membres.

2. En interès de la família, qualsevol dels cònjuges pot actuar tot sol per a atendre les necessitats i les despeses familiars ordinàries, d’acord amb els usos i el nivell de vida de la família, i es presumeix que el cònjuge que actua té el consentiment de l’altre.

3. Cap dels cònjuges no es pot atribuir la representació de l’altre si no li ha estat conferida, llevat de situacions d’urgència o d’impossibilitat de l’altre cònjuge de donar el consentiment.

4. A la gestió feta per un dels cònjuges en nom de l’altre, li són aplicables les regles en matèria de gestió de negocis.

Article 231-5

Despeses familiars

1. Són despeses familiars les necessàries per al manteniment de la família, d’acord amb els usos i el nivell de vida familiar, especialment les següents:

a) Les originades en concepte d’aliments, en el sentit més ampli, d’acord amb la definició que en fa aquest codi.

b) Les despeses ordinàries de conservació, manteniment i reparació dels habitatges o d’altres béns d’ús de la família.

c) Les atencions de previsió, les mèdiques i les sanitàries.

2. Són despeses familiars els aliments a què fa referència l’article 237-1 dels fills no comuns que convisquin amb els cònjuges, i les despeses originades pels altres parents que hi convisquin, llevat, en ambdós casos, que no ho necessitin.

3. No són despeses familiars les derivades de la gestió i la defensa dels béns privatius, llevat de les que tenen connexió directa amb el manteniment familiar.
Tampoc no són despeses familiars les que responen a
l’interès exclusiu d’un dels cònjuges.

Article 231-6

Contribució a les despeses familiars

1. Els cònjuges han de contribuir a les despeses familiars, de la manera que pactin, amb els recursos procedents de llur activitat o de llurs béns, en proporció a llurs ingressos i, si aquests no són suficients, en proporció a llurs patrimonis.

L’aportació al treball domèstic és una forma de contribució a les despeses familiars.

Si hi ha béns especialment afectes a les despeses familiars, llurs fruits i rendes s’han d’aplicar preferentment a pagar-les.

2. Els fills, comuns o no, mentre conviuen amb la família, han de contribuir proporcionalmento a aquestes despeses de la manera que estableix l’article 236-22.1.

3. Els parents que conviuen amb la família han de contribuir, si escau, a les despeses familiars en la mesura de llurs possibilitats i d’acord amb les despeses que generen.

Article 231-7

Deure d’informació recíproca

Els cònjuges tenen l’obligació recíproca d’informar-se adequadament de la gestió patrimonial que duen a terme amb relació a l’atenció de les despeses familiars.

Article 231-8

Responsabilitat per despeses familiars

Davant terceres persones, ambdós cònjuges responen solidàriament de les obligacions contretes per a atendre les necessitats i les despeses familiars ordinàries d’acord amb els usos i el nivell de vida de la família. En cas d’altres obligacions, en respon el cònjuge que les contreu.

Article 231-9

Disposició de l’habitatge familiar

1. Amb independència del règim econòmic matrimonial aplicable, el cònjuge titular, sense el consentiment de l’altre, no pot fer cap acte d’alienació, de gravamen o, en general, de disposició del seu dret sobre l’habitatge familiar o sobre els mobles d’ús ordinari que en comprometi l’ús, encara que es refereixi a quotes indivises.

Aquest consentiment no es pot excloure per pacte ni atorgar amb caràcter general.

Si manca el consentiment, l’autoritat judicial pot autoritzar l’acte, tenint en compte l’interès de la família, i també si es dóna una altra causa justa.

2. L’acte fet sense el consentiment o l’autorització que estableix l’apartat 1 és anul·lable, a instància de l’altre cònjuge, si viu en el mateix habitatge, en el termini de quatre anys des que en pren coneixement o des que s’inscriu l’acte en el Registre de la Propietat.

3. L’acte manté l’eficàcia si l’adquirent actua de bona fe i a títol onerós i, a més, el titular ha manifestat que l’immoble no té la condició d’habitatge familiar, encara que sigui una manifestació inexacta. No hi ha bona fe si l’adquirent coneixia o podia conèixer raonablement en el moment de l’adquisició la condició de l’habitatge. En qualsevol cas, el cònjuge que n’ha disposat respon dels perjudicis que hagi causat, d’acord amb la legislació aplicable.

SECCIÓ SEGONA
Relacions econòmiques entre els cònjuges

Subsecció primera

Disposicions generals

Article 231-10

Règim econòmic del matrimoni

1. El règim econòmic matrimonial és el convingut en capítols.

2. Si no hi ha pacte o si els capítols matrimonials són ineficaços, el règim econòmic és el de separació de béns.

Article 231-11

Llibertat de contractació

Els cònjuges es poden transmetre béns i drets per qualsevol títol i fer entre ells tota mena de negocis jurídics. En cas d’impugnació judicial, correspon als cònjuges la prova del caràcter onerós de la transmissió.

Article 231-12

Presumpció de donació

1. En cas de declaració de concurs d’un dels cònjuges, els béns adquirits per l’altre a títol onerós durant l’any anterior a la declaració se subjecten al règim següent:

a) Si la contraprestació per a adquirir-los procedia del cònjuge concursat, se’n presumeix la donació.

b) En aquella part en què no es pugui acreditar la procedència de la contraprestació, se’n presumeix la donació de la meitat.

2. La presumpció de l’apartat 1.b es destrueix si s’acredita que, en el moment de l’adquisició, l’adquirent tenia ingressos o recursos suficients per a fer-la.

3. Les presumpcions que estableix aquest article no regeixen si els cònjuges estaven separats judicialment o de fet en el moment de l’adquisició.

Article 231-13

Comptes indistints

En cas de declaració de concurs de qualsevol dels cònjuges o d’embargament de comptes indistints per deutes privatius d’un dels cònjuges, el cònjuge no deutor pot sostreure de la massa activa del concurs o de l’embargament els imports que acrediti que li pertanyen.

Article 231-14

Donacions fora de capítols

Les donacions entre cònjuges fetes fora de capítols matrimonials són revocables en els casos generals de revocació de donacions, encara que, en el cas de supervenció de fills, només ho són si es tracta de fills comuns.

Subsecció segona

Adquisicions oneroses amb pacte de supervivència

Article 231-15

Règim dels béns adquirits amb pacte de supervivència

1. Els cònjuges o futurs contraents que adquireixin béns conjuntament a títol onerós poden pactar en el mateix títol d’adquisició que, quan qualsevol d’ells mori, el supervivent esdevingui titular únic de la totalitat.

2. Mentre visquin ambdós cònjuges, els béns adquirits amb pacte de supervivència s’han de regir per les regles següents:

a) No poden ésser alienats ni gravats, si no és per acord d’ambdós cònjuges.

b) Cap dels cònjuges no pot transmetre a terceres persones el seu dret sobre els béns.

c) S’ha de mantenir la indivisió dels béns.

3. En els béns adquirits amb pacte de supervivència, l’adquisició de la participació del premort s’ha de computar en l’herència d’aquest pel valor que tingui la participació en el moment de produir-se la mort, als efectes del càlcul de la llegítima i de la quarta vidual, i s’ha d’imputar a aquesta pel mateix valor. En cas de renúncia, s’entén que el renunciant no ha adquirit mai la participació del premort.

4. El pacte de supervivència atorgat per futurs contraents caduca si el matrimoni no s’arriba a celebrar en el termini d’un any.

Article 231-16

Incompatibilitat amb l’heretament

El pacte de supervivència esdevé ineficaç si un dels cònjuges adquirents ha atorgat amb anterioritat un heretament universal i aquest és eficaç en morir l’heretant.

Article 231-17

Embargament i concurs

1. El creditor d’un dels cònjuges pot demanar l’embargament sobre la part que el deutor té en els béns adquirits amb pacte de supervivència. L’embargament s’ha de notificar al cònjuge que no és part en el litigi.

2. En cas de declaració de concurs, la part corresponent al cònjuge concursat s’integra a la massa activa. L’altre cònjuge té dret a treure de la massa aquesta part satisfent-ne el valor. Si es tracta de l’habitatge familiar, el valor és el del preu d’adquisició actualitzat d’acord amb l’índex de preus de consum específic del sector de l’habitatge. En els altres béns, el valor és el que determinin de comú acord el cònjuge del concursat i l’administració concursal o, si no n’hi ha, el que fixi l’autoritat judicial després d’haver escoltat les parts i amb l’informe previ d’un expert si ho considera pertinent.

Article 231-18

Extinció

1. El pacte de supervivència s’extingeix per:

a) Acord d’ambdós cònjuges durant el matrimoni.

b) Declaració de nul·litat del matrimoni, separació judicial o de fet, o divorci.

c) Adjudicació a un tercer de la meitat del bé com a conseqüència de l’embargament o d’un procediment concursal.

2. La ineficàcia i l’extinció del pacte de supervivència determinen la cotitularitat, en comunitat indivisa ordinària, dels cònjuges, o del cònjuge supervivent i dels hereus del premort, o bé del cònjuge no deutor i de l’adjudicatari de la meitat del cònjuge deutor.

SECCIÓ TERCERA
Els capítols matrimonials

Article 231-19

Contingut

1. En els capítols matrimonials, hom pot determinar el règim econòmic matrimonial, convenir pactes successoris, fer donacions i establir les estipulacions i els pactes lícits que es considerin convenients, fins i tot en previsió d’una ruptura matrimonial.

2. Els capítols matrimonials es poden atorgar abans o després de la celebració del matrimoni. Els atorgats abans només produeixen efectes a partir de la celebració del matrimoni i caduquen si el matrimoni no s’arriba a celebrar en el termini d’un any.

Article 231-20

Pactes en previsió d’una ruptura matrimonial

1. Els pactes en previsió d’una ruptura matrimonial es poden atorgar en capítols matrimonials o en una escriptura pública. En cas que siguin avantnupcials, només són vàlids si s’atorguen abans dels trenta dies anteriors a la data de celebració del matrimoni.

2. El notari, abans d’autoritzar l’escriptura a què fa referència l’apartat 1, ha d’informar per separat cadascun dels atorgants sobre l’abast dels canvis que es pretenen introduir amb els pactes respecte al règim legal supletori i els ha d’advertir de llur deure recíproc de proporcionar-se la informació a què fa referència l’apartat 4.

3. Els pactes d’exclusió o limitació de drets han de tenir caràcter recíproc i precisar amb claredat els drets que limiten o als quals es renuncia.

4. El cònjuge que pretengui fer valer un pacte en previsió d’una ruptura matrimonial té la càrrega d’acreditar que l’altra part disposava, en el moment de signar-lo, d’informació suficient sobre el seu patrimoni, els seus ingressos i les seves expectatives econòmiques, sempre que aquesta informació fos rellevant amb relació al contingut del pacte.

5. Els pactes en previsió de ruptura que en el moment en què se’n pretén el compliment siguin greument perjudicials per a un cònjuge no són eficaços si aquest acredita que han sobrevingut circumstàncies rellevants que no es van preveure ni es podien raonablement preveure en el moment en què es van atorgar.

Article 231-21

Capacitat

Poden atorgar capítols matrimonials els qui poden contreure vàlidament matrimoni, però necessiten, si escau, els complements de capacitat corresponents.

Article 231-22

Forma i inscripció

1. Els capítols matrimonials i llurs modificacions s’han d’atorgar en escriptura pública.

2. Els capítols matrimonials, llurs modificacions i les resolucions judicials que alterin el règim econòmic matrimonial no són oposables a terceres persones mentre no es facin constar en la inscripció del matrimoni en el Registre Civil i, si escau, en altres registres públics.

Article 231-23

Modificació

1. Per a modificar els capítols o per a deixar-los sense efecte, cal el consentiment de totes les persones que els havien atorgats, o de llurs hereus, si la modificació afecta drets conferits per aquestes persones.

2. Els cònjuges poden modificar el règim econòmic matrimonial sense la intervenció de les altres persones que hagin atorgat els capítols.

Article 231-24

Drets adquirits

La modificació del règim econòmic matrimonial no afecta els drets adquirits per terceres persones.

Article 231-25

Donacions

Les donacions atorgades en capítols matrimonials únicament són revocables per incompliment de càrregues.

Article 231-26

Ineficàcia per nul·litat, separació judicial o divorci

Els capítols queden sense efecte si es declara nul el matrimoni, si hi ha separació judicial o si el matrimoni es dissol per divorci, però conserven l’eficàcia:

a) El reconeixement de fills fet per qualsevol dels cònjuges.

b) Els pactes fets en previsió de la ruptura matrimonial.

c) Els pactes successoris en els casos en què ho estableix aquest codi.

d) Els pactes que tenen els capítols com a instrument merament documental.

SECCIÓ QUARTA
Les donacions per raó de matrimoni atorgades fora de capítols matrimonials

Article 231-27

Règim

Les donacions que un dels contraents atorga fora de capítols matrimonials a favor de l’altre en consideració al matrimoni i les que atorguin altres persones per la mateixa raó es regeixen per les regles generals de les donacions, llevat del que estableix aquesta secció.

Article 231-28

Donacions condicionals, modals i de béns gravats

1. Les donacions per raó de matrimoni atorgades fora de capítols es poden sotmetre a condicions i modes.

2. Si el bé donat està subjecte a càrrega o gravamen, el donant no està obligat a l’alliberament corresponent.

Article 231-29

Revocació

Les donacions a què fa referència aquesta secció es poden revocar pels motius següents:

a) Manca de celebració del matrimoni en el termini d’un any des de la donació.

b) Declaració de nul·litat del matrimoni, si el donatari és de mala fe i el donant és el seu cònjuge.

c) Incompliment de càrregues.

d) Ingratitud del donatari.

SECCIÓ CINQUENA
Els drets viduals familiars

Article 231-30

Dret al parament de l’habitatge

1. Correspon al cònjuge supervivent, no separat judicialment o de fet, la propietat de la roba, del mobiliari i dels estris que formen el parament de l’habitatge conjugal.

Els dits béns no es computen en el seu haver hereditari.

2. No són objecte del dret de predetracció les joies, els objectes artístics o històrics, ni els altres béns del cònjuge premort que tinguin un valor extraordinari amb relació al nivell de vida del matrimoni i al patrimoni relicte. Tampoc no ho són els mobles de procedència familiar si el cònjuge premort n’ha disposat per actes d’última voluntat a favor d’altres persones.

Article 231-31

Any de viduïtat

1. Durant l’any següent a la mort d’un dels cònjuges, el supervivent no separat judicialment o de fet que no sigui usufructuari universal del patrimoni del premort té dret a continuar usant l’habitatge conjugal i a ésser alimentat a càrrec d’aquest patrimoni, d’acord amb el nivell de vida que havien mantingut els cònjuges i amb la importància del patrimoni. Aquest dret és independent dels altres que li corresponguin en virtut de la defunció del premort.

2. El cònjuge supervivent perd els drets a què fa referència l’apartat 1 si, durant l’any següent a la mort del seu cònjuge, es torna a casar o passa a viure maritalment amb una altra persona, i també si abandona o negligeix greument els fills comuns en potestat parental. En cap cas no està obligat a tornar l’import dels aliments percebuts.

<Anterior Següent >

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda