Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llibre Segon

Anterior Amunt Següent

Capítol III

La curatela

Article 223-1

Casos de curatela

S’han de posar en curatela, si escau, les persones següents:

a) Els menors d’edat emancipats, si els progenitors han mort o han quedat impedits per a exercir l’assistència prescrita per la llei, llevat del menor emancipat per matrimoni amb una persona plenament capaç.

b) Els incapacitats amb relació als quals no s’hagi considerat adequada la constitució de la tutela.

c) Els pròdigs.

Article 223-2

Constitució

1. Les persones obligades a instar la constitució de la tutela han de demanar la de la curatela, si escau.

2. L’autoritat judicial pot disposar la constitució de la curatela, malgrat que hom hagi demanat la de la tutela, d’acord amb les circumstàncies de la persona afectada.

Article 223-3

Preexistència de tutela

Si s’ha de constituir la curatela d’un tutelat, l’ha d’exercir la persona que n’és tutor o administrador patrimonial, llevat que l’autoritat judicial disposi una altra cosa.

Article 223-4

Contingut

1. El curador no té la representació de la persona posada en curatela i es limita a completar-ne la capacitat, sens perjudici del que estableix l’article 223-6.

2. Si el curador refusa, sense causa justificada, prestar l’assistència en algun dels actes que la requereixin, la persona posada en curatela pot demanar l’autorització judicial per a actuar tota sola.

3. La sentència que declari la prodigalitat o la incapacitat relativa ha de determinar l’àmbit en el qual la persona afectada necessita l’assistència del curador. En qualsevol cas, aquesta assistència és necessària per als actes a què fa referència l’article 222-43 i per a atorgar capítols matrimonials.

Article 223-5

Curatela dels menors emancipats

La curatela dels menors emancipats només s’ha de constituir, a instància d’aquests, quan calgui la intervenció del curador.

Article 223-6

Curatela de les persones incapacitades

La sentència d’incapacitació pot conferir al curador funcions d’administració ordinària de determinats aspectes del patrimoni de la persona assistida, sens perjudici de les facultats d’aquesta per a fer els altres actes d’aquesta naturalesa per ella mateixa.

Article 223-7

Conflicte d’interessos

Si hi ha conflicte d’interessos entre la persona posada en curatela i el curador, i també en el cas d’impossibilitat, l’autoritat judicial ha de designar un defensor judicial.

Article 223-8

Manca de complement de capacitat

Els actes fets sense l’assistència del curador, si és necessària, són anul·lables a instància del curador, o de la persona posada en curatela en el termini de quatre anys a partir del moment en què surt de la curatela.

Article 223-9

Extinció

La curatela s’extingeix per les causes següents:

a) La majoria d’edat del menor emancipat.

b) El matrimoni del menor emancipat amb una persona plenament capaç.

c) L’adopció de la persona posada en curatela.

d) La resolució judicial que deixa sense efecte la declaració d’incapacitat, o que la modifica i substitueix la curatela per la tutela.

e) La mort o la declaració de mort o d’absència de la persona posada en curatela.

f) La resolució judicial que deixa sense efecte la declaració de prodigalitat.

Article 223-10

Règim jurídic

S’apliquen a la curatela les normes de la tutela en allò en què no s’oposin al règim propi d’aquella, incloses les relatives a la rendició de comptes si el curador té atribuïdes funcions d’administració ordinària.

Capítol IV

El defensor judicial

Article 224-1

Defensor judicial

L’autoritat judicial ha de nomenar un defensor judicial en els casos següents:

a) Si hi ha un conflicte d’interessos entre el tutor i el tutelat, o entre el curador i la persona posada en curatela.

b) Si ho exigeixen les circumstàncies de la persona que ha d’ésser tutelada, mentre la tutela no es constitueixi.

c) Mentre no es constitueixi la curatela de pròdigs o de persones en situació d’incapacitat relativa.

d) En els supòsits en què per qualsevol causa els tutors o curadors no exerceixin llurs funcions, mentre no acabi la causa o no es designi una altra persona per a l’exercici dels càrrecs.

e) En els altres casos determinats per la llei.

Article 224-2

Nomenament

1. L’autoritat judicial nomena defensor judicial, d’ofici o a petició del ministeri fiscal, del tutor, del curador, del mateix menor o de qualsevol persona amb un interès legítim.

2. El nomenament ha de recaure en la persona que l’autoritat judicial cregui més idònia, tenint en compte el fet que determina el nomenament.

Article 224-3

Actuació

En els casos de conflicte d’interessos, l’actuació del defensor judicial es limita als actes que n’hagin determinat el nomenament. Si aquests actes requereixen autorització judicial, s’entén que aquesta és implícita en el nomenament.

Article 224-4

Ineficàcia dels actes en cas de conflicte d’interessos

Els actes fets pel tutor, per l’apoderat nomenat d’acord amb l’article 222-2.1 o per la persona posada en curatela amb l’assistència del curador, en cas de conflicte d’interessos, si no ha nomenat un defensor judicial, són anul·lables d’acord amb el que els articles 222-46 i 223-8 estableixen per a la tutela i la curatela, respectivament.

Article 224-5

Règim jurídic

1. Són aplicables al defensor judicial les normes relatives a l’aptitud per a exercir el càrrec de tutor, a les excuses per a no exercir-lo, a les causes de remoció i, si escau, a la remuneració. El defensor judicial ha de donar compte de la seva gestió, una vegada acabada, a l’autoritat judicial.

2. Si el defensor judicial, d’acord amb el que estableix l’article 224-1, exerceix funcions tutelars, se li apliquen les normes de la tutela o de la curatela, segons que correspongui.

Capítol V

La guarda de fet

Article 225-1

Guardador de fet

És guardadora de fet la persona física o jurídica que té cura d’un menor o d’una persona en la qual es dóna una causa d’incapacitació, si no està en potestat parental o tutela o, encara que ho estigui, si els titulars d’aquestes funcions no les exerceixen.

Article 225-2

Obligació de comunicar la guarda

1. El guardador de fet que ha acollit transitòriament un menor que ha estat desemparat per les persones que tenen l’obligació de tenir-ne cura ho ha de comunicar a l’entitat pública competent en matèria de protecció de menors o a l’autoritat judicial en el termini de setanta-dues hores des de l’inici de la guarda.

2. En cas de guarda de fet d’una persona major d’edat en la qual es dóna una causa d’incapacitació, si aquesta està en un establiment residencial, la persona titular de l’establiment residencial ho ha de comunicar a l’autoritat judicial o al ministeri fiscal en el termini que fixa l’apartat 1.

Article 225-3

Funcions del guardador de fet

1. El guardador de fet ha de tenir cura de la persona en guarda i ha d’actuar sempre en benefici d’aquesta. Si n’assumeix la gestió patrimonial, s’ha de limitar a fer actes d’administració ordinària.

2. En la guarda de fet de persones que estiguin en potestat parental o en tutela, l’autoritat judicial pot conferir al guardador, si ho sol·liciten aquelles persones, les funcions tutelars, sempre que hi concorrin circumstàncies que ho facin aconsellable.

Les funcions tutelars s’atribueixen en un procediment de jurisdicció voluntària, amb l’audiència de les persones titulars de la potestat o tutela si és possible. Aquesta atribució comporta la suspensió de la potestat parental o tutela.

Article 225-4

Indemnització

El guardador de fet té dret al reemborsament de les despeses i a la indemnització per danys per raó de la guarda, a càrrec dels béns de la persona protegida.

Article 225-5

Extinció

1. La guarda de fet s’extingeix per desaparició de les causes que la van motivar, per la declaració de desemparament del menor, pel nomenament de defensor judicial o per la constitució del règim de protecció pertinent.

2. En acabar la guarda de fet, l’autoritat judicial pot disposar que el guardador li reti comptes de la seva gestió si ho justifica la durada de la guarda.

Capítol VI

L’assistència

Article 226-1

Nomenament d’assistent

1. La persona major d’edat que ho necessiti per a tenir cura d’ella mateixa o dels seus béns, a causa de la disminució no incapacitant de les seves facultats físiques o psíquiques, pot sol·licitar a l’autoritat judicial el nomenament d’un assistent, d’acord amb el que estableix aquest capítol, pel procediment de jurisdicció voluntària.

2. L’autoritat judicial ha de respectar la voluntat de la persona que s’ha d’assistir pel que fa al nomenament o l’exclusió d’alguna persona per a exercir la funció d’assistència.

Article 226-2

Contingut de l’assistència

1. En la resolució de nomenament, l’autoritat judicial determina l’àmbit personal o patrimonial de l’assistència i els interessos dels quals ha de tenir cura l’assistent.

2. En l’àmbit personal, l’assistent ha de vetllar pel benestar de la persona assistida, respectant-ne plenament la voluntat i les opcions personals. En particular, correspon a l’assistent rebre la informació i donar el consentiment a què fan referència, respectivament, els articles 212-1 i 212-2, si la persona assistida no pot decidir per ella mateixa sobre la realització d’actes i tractaments mèdics i no ha atorgat un document de voluntats anticipades.

3. En l’àmbit patrimonial, l’assistent ha d’intervenir, juntament amb la persona assistida, en els actes jurídics relacionats amb les funcions de l’assistència. A petició de la persona assistida, l’autoritat judicial també pot conferir a l’assistent funcions d’administració del patrimoni de la persona assistida, sens perjudici de les facultats d’aquesta de fer actes d’aquesta naturalesa per ella mateixa.

Article 226-3

Anul·labilitat dels actes de la persona assistida

Els actes jurídics que la persona assistida faci sense la intervenció de l’assistent, si aquesta intervenció és necessària, són anul·lables a instància de l’assistent o de la persona assistida. També ho són a instància del tutor, si es constitueix la tutela, i dels hereus de la persona assistida, en el termini de quatre anys a comptar de la posada en tutela o la mort d’aquesta.

Article 226-4

Modificació de l’assistència

1. A instància de part, inclosa la persona assistida, l’autoritat judicial ha d’acordar la reducció o l’ampliació de l’àmbit de funcions de l’assistent si és necessària ateses les circumstàncies.

2. Si l’assistent té coneixement de circumstàncies que permeten l’extinció de l’assistència o la modificació del seu àmbit de funcions, ho ha de comunicar a l’autoritat judicial.

Article 226-5

Extinció de l’assistència

1. L’assistència s’extingeix per les causes següents:

a) Per la mort o la declaració de mort o d’absència de la persona assistida.

b) Per la desaparició de les circumstàncies que la van determinar.

c) Per la incapacitació de la persona assistida.

2. En el supòsit de l’apartat 1.b, l’autoritat judicial, a instància de part, ha de declarar el fet que dóna lloc a l’extinció de l’assistència i ha de deixar sense efecte el nomenament de l’assistent.

Article 226-6

Règim jurídic

En la mesura en què siguin compatibles amb la funció d’assistència, s’apliquen a l’assistent les normes d’aquest codi en matèria d’aptitud, excusa i remoció dels tutors, i també les relatives a la rendició de comptes si l’assistent té atribuïdes funcions d’administració ordinària del patrimoni de la persona assistida.

Article 226-7

Publicitat registral

1. L’assistència, mentre no s’inscrigui en el Registre Civil, no és oposable a tercers.

2. La presa de possessió del càrrec d’assistent s’ha d’inscriure en el Registre Civil del domicili de la persona assistida mitjançant la comunicació de la resolució judicial.

Capítol VII

Protecció patrimonial de la persona discapacitada o dependent

Article 227-1

Beneficiaris

1. Poden ésser beneficiàries de patrimonis protegits constituïts d’acord amb aquest capítol les persones amb discapacitat psíquica igual o superior al 33% o amb discapacitat física o sensorial igual o superior al 65%. També ho poden ésser les persones que estan en situació de dependència de grau II o III, d’acord amb la legislació aplicable.

2. El grau de discapacitat o de dependència s’acredita per mitjà del certificat emès per l’òrgan administratiu competent o per mitjà d’una resolució judicial ferma.

Article 227-2

Patrimoni protegit

1. El patrimoni protegit comporta l’afectació de béns aportats a títol gratuït pel constituent, i també dels seus rendiments i subrogats, a la satisfacció de les necessitats vitals del beneficiari. S’identifica mitjançant la denominació que consta en l’escriptura de constitució i és un patrimoni autònom, sense personalitat jurídica, sobre el qual el constituent, l’administrador i el beneficiari no tenen la propietat ni cap altre dret real.

2. El patrimoni protegit no respon de les obligacions del beneficiari, ni tampoc de les del constituent o de qui hi va fer aportacions. Tanmateix, les aportacions fetes a un patrimoni protegit després de la data del fet o de l’acte del qual neixi el crèdit no perjudiquen els creditors de la persona que les va fer, si manquen altres recursos per a cobrar-lo. Tampoc no perjudiquen els legitimaris.

Article 227-3

Constitució

1. Tota persona, inclosa la beneficiària, pot constituir un patrimoni protegit. La constitució d’un patrimoni protegit en interès d’una persona diferent del constituent requereix l’acceptació del beneficiari o, si escau, la dels seus representants legals.

2. La constitució del patrimoni protegit es formalitza per mitjà d’escriptura pública en què s’han de fer constar:

a) El constituent i els beneficiaris, i també les circumstàncies d’aquests que autoritzen la constitució del patrimoni protegit.

b) L’expressió de la voluntat de constituir un patrimoni protegit i d’afectar els béns que l’integren a la satisfacció de les necessitats vitals dels beneficiaris.

c) La denominació del patrimoni protegit, que s’ha de fer mitjançant l’expressió “patrimoni protegit a favor de” seguida del nom i els cognoms del beneficiari.

d) La descripció dels béns objecte de l’aportació i de la forma com es fa o es farà.

e) Les persones designades per a administrar el patrimoni protegit, que no poden ésser els beneficiaris.

f) Les persones davant les quals s’han de retre comptes en cas de conflicte d’interessos.

3. En l’escriptura de constitució s’hi pot fer constar qualsevol altra disposició referent al patrimoni protegit, especialment les normes d’administració dels béns que l’integren, les facultats de disposició i administració conferides a l’administrador i les garanties que aquest ha de prestar. També hi pot constar la destinació del romanent del patrimoni protegit per al moment en què aquest s’extingeixi d’acord amb l’article 227-7.

4. Les successives aportacions a un patrimoni protegit s’han de formalitzar en escriptura pública i llur administració s’ha de subjectar al que s’hagi establert en l’escriptura de constitució, sens perjudici del que estableix l’article 227-4.5 en matèria de modificació de les normes d’administració.

Article 227-4

Administració del patrimoni protegit

1. L’administració del patrimoni protegit correspon a la persona física o jurídica designada en l’escriptura pública de constitució. Si la persona designada no pot o no vol acceptar, o renuncia a continuar en el càrrec, qualsevol persona interessada o el ministeri fiscal poden sol·licitar a l’autoritat judicial el nomenament d’un administrador.

Són aplicables als administradors del patrimoni protegit les normes d’aquest codi en matèria d’aptitud, excusa i remoció del tutor.

2. El constituent pot ésser administrador del patrimoni protegit si no n’és alhora beneficiari.

3. L’administrador té el deure de conservar els béns que l’integren, mantenirne la productivitat i aplicar-los, directament o per mitjà de llurs rendiments, a la satisfacció de les necessitats vitals del beneficiari.

4. L’administrador està legitimat per a defensar processalment el patrimoni protegit i pot contreure obligacions a càrrec del patrimoni per a complir la finalitat per a la qual es va constituir.

5. Si l’escriptura de constitució no estableix res respecte a les facultats de disposició i administració sobre els béns afectats, s’apliquen a l’administrador els articles 222-40 a 222-46, en matèria d’administració dels béns del tutelat.

6. Si les normes d’administració que conté l’escriptura de constitució del patrimoni protegit no serveixen adequadament la seva finalitat, qualsevol persona interessada o el ministeri fiscal poden sol·licitar a l’autoritat judicial que les modifiqui.

Article 227-5

Mesures de control de l’administració

1. En constituir el patrimoni protegit, es poden designar persones que en supervisin l’administració i es poden adoptar les mesures de control de la gestió de l’administrador que es considerin convenients.

2. Si els beneficiaris del patrimoni protegit són menors d’edat o incapacitats, s’ha d’aplicar el que l’article 221-5 estableix sobre la facultat de l’autoritat judicial d’acordar d’ofici les mesures que estimi necessàries per al bon funcionament de l’administració del patrimoni protegit.

Article 227-6

Rendició de comptes

1. L’administrador ha de retre anualment comptes davant del beneficiari o els seus representants legals. Si escau, els comptes s’han de retre davant de la persona designada a aquest efecte d’acord amb l’article 227-3.2.f.

2. A més del que estableix l’apartat 1, la rendició anual de comptes s’ha de fer davant de les persones especialment encarregades de supervisar l’administració del patrimoni protegit i, si s’ha previst expressament en l’escriptura de constitució, davant de la persona constituent o els seus hereus.

3. En matèria de rendició dels comptes de la tutela, són aplicables els articles 222-31 i 222-32, llevat que l’escriptura de constitució del patrimoni protegit disposi una altra cosa.

Article 227-7

Extinció

1. El patrimoni protegit s’extingeix per les causes següents:

a) Mort o declaració de mort del beneficiari.

b) Pèrdua de la condició de persona discapacitada o en situació de dependència.

c) Renúncia de tots els beneficiaris.

d) Expiració del termini pel qual es va constituir o compliment d’alguna condició resolutòria establerta en l’escriptura de constitució.

2. A instància del constituent o dels seus hereus, l’autoritat judicial ha de disposar l’extinció del patrimoni protegit si el beneficiari incorre en una causa d’ingratitud envers el constituent, d’acord amb el que estableix l’article 531-15.1.d en matèria de revocació de donacions.

3. L’extinció del patrimoni protegit comporta la seva liquidació, que han de fer les persones designades en l’escriptura de constitució o, si no n’hi ha, l’administrador.

4. L’extinció del patrimoni protegit per alguna de les causes que estableix aquest article comporta l’obligació de l’administrador de retre comptes finals de la seva gestió davant de la persona beneficiària o dels seus hereus.

Article 227-8

Romanent

1. La persona que ha fet la liquidació del patrimoni protegit ha de donar al romanent la destinació establerta en l’escriptura de constitució, que pot incloure la reversió dels béns al constituent o als seus hereus.

2. Si l’escriptura de constitució no estableix la destinació dels béns o si aquesta no es pot complir, el romanent ha de revertir al constituent o als seus hereus testamentaris o legals. En cas de successió per la Generalitat, s’ha d’adjudicar a una entitat no lucrativa que tingui per finalitat la protecció de persones amb discapacitats o en situació de dependència.

Article 227-9

Publicitat registral

1. Els béns que integren el patrimoni protegit són inscriptibles en el Registre de la Propietat o en altres registres públics a favor del mateix patrimoni amb la denominació que consta en l’escriptura de constitució d’acord amb l’article 227-3.2.c.

2. En la inscripció dels béns que integren el patrimoni protegit, s’han de fer constar les facultats conferides a l’administrador, les causes d’extinció del patrimoni protegit i la destinació establerta per al romanent.

Capítol VIII

La protecció dels menors desemparats

Article 228-1

Menors desemparats

1. Es consideren desemparats els menors que estan en una situació de fet en la qual els manquen els elements bàsics per al desenvolupament integral de llur personalitat, o que estan sotmesos a maltractaments físics o psíquics o abusos sexuals, sempre que per a llur protecció efectiva calgui aplicar una mesura que impliqui la separació del menor del seu nucli familiar.

2. L’entitat pública competent ha d’adoptar les mesures necessàries per a assolir la protecció efectiva dels menors desemparats, d’acord amb el que estableixen aquest codi i la legislació sobre la infància i l’adolescència.

Article 228-2

Declaració de desemparament

La declaració de desemparament es regeix pel que estableixen aquest codi i la legislació sobre la infància i l’adolescència en allò que fa referència als indicadors de desemparament, el procediment, el règim d’impugnació i la revisió per canvi de circumstàncies.

Article 228-3

Efectes de la declaració de desemparament

1. La declaració de desemparament comporta l’assumpció immediata, per l’entitat pública competent, de les funcions tutelars sobre el menor, mentre no es constitueixi la tutela per les regles ordinàries o mentre el menor no sigui adoptat o reintegrat a qui en tingui la potestat o la tutela, o mentre no s’emancipi o arribi a la majoria d’edat. Aquestes funcions comprenen les mateixes facultats que la tutela ordinària, i s’hi aplica el que estableix el capítol II, llevat d’allò que s’oposi a la regulació específica del present capítol o al règim propi de l’entitat pública, d’acord amb la legislació sobre la infància i l’adolescència.

2. L’assumpció de les funcions tutelars implica la suspensió de la potestat parental o de la tutela ordinària durant el temps d’aplicació de la mesura.

3. L’entitat pública competent pot demanar, si escau, la privació de la potestat parental o la remoció de la tutela i exercir les accions penals corresponents.

4. La suspensió o la privació de la potestat parental no afecten l’obligació dels progenitors o d’altres parents de fer tot el que calgui per a assistir els menors ni la de prestar-los aliments en el sentit més ampli.

Article 228-4

Dades biogenètiques

L’entitat pública competent, mentre exerceix les funcions tutelars sobre el menor desemparat, pot sol·licitar les dades biogenètiques dels progenitors d’aquest, en interès de la seva salut.

Article 228-5

Canvi de circumstàncies

Només si s’ha produït un canvi substancial en les circumstàncies que van motivar la declaració de desemparament, els progenitors o els titulars de la tutela que no hagin estat privats de la potestat o remoguts de la tutela ordinària poden sol·licitar a l’entitat pública competent, dins el termini i amb els requisits i el procediment que estableix la legislació sobre la infància i l’adolescència, que deixi sense efecte la dita declaració.

Article 228-6

Guarda per l’entitat pública

1. L’entitat pública competent assumeix la guarda dels menors si li ho demanen els progenitors o els titulars de la tutela perquè hi concorren circumstàncies greus i alienes que els impedeixen temporalment complir les funcions de guarda pròpies.

Pel que fa a la possibilitat d’aplicar una mesura protectora, hom s’ha d’atenir al que estableix la legislació sobre la infància i l’adolescència.

2. La guarda no afecta l’obligació dels progenitors o d’altres parents de fer tot el que calgui per a assistir els menors ni la de prestar-los aliments en el sentit més ampli.

Article 228-7

Mesures de protecció

Les mesures de protecció dels menors en situació de desemparament, el procediment per a adoptar-les i revisar-les, el règim de recursos i les causes de cessament són els que estableix la legislació sobre la infància i l’adolescència.

Article 228-8

Règim de relacions personals

La declaració de desemparament i l’aplicació consegüent d’una mesura de protecció no han d’impedir les relacions personals del menor amb els seus familiars, llevat que l’interès superior del menor faci aconsellable limitar-les o excloure-les.

Article 228-9

L’acolliment familiar com a mesura de protecció del menor desemparat

1. En cas de desemparament d’un menor, l’administració pública competent pot acordar com a mesura de protecció l’acolliment familiar simple o permanent. La persona o família acollidora ha de vetllar pel menor, tenir-lo en companyia seva, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formació integral, sempre sota la vigilància, l’assessorament i l’ajut de l’organisme competent.

2. La persona o família acollidora assumeix la guarda i l’exercici ordinari de les funcions tutelars personals sobre el menor, per delegació de l’administració pública competent.

3. El procediment per a formalitzar i revisar la mesura d’acolliment familiar, el règim de recursos i les causes de cessament són els que estableix la legislació sobre la infància i l’adolescència.

< Anterior Següent >

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda