Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llibre Segon

Anterior Amunt Següent

LLIBRE SEGON

La persona i la família

TÍTOL I

La persona física

CAPÍTOL I

Personalitat civil i capacitat

 
Article 211-1

Personalitat civil

1. La personalitat civil és inherent a la persona física des del naixement.

2. El concebut té la consideració de persona als efectes que li siguin favorables, sempre que arribi a néixer.

3. La personalitat civil s'extingeix amb la mort.

  

 
Article 211-2

Commoriència

La crida a una successió o la transmissió de drets a favor d'una persona que depenen del fet que hagi sobreviscut a una altra només tenen lloc si aquella ha viscut almenys setanta-dues hores més que la persona a qui havia de sobreviure.

 


Article 211-3

Capacitat d’obrar

1. La capacitat d’obrar de la persona es fonamenta en la seva capacitat natural, d’acord amb el que estableix aquest codi.

2. La capacitat d’obrar plena s’assoleix amb la majoria d’edat.

3. Les limitacions a la capacitat d’obrar s’han d’interpretar d’una manera restrictiva, atenent la capacitat natural.

Article 211-4

Majoria d’edat

1. La majoria d’edat s’assoleix als divuit anys.

2. El dia del naixement es considera sencer per al còmput de l’edat.

Article 211-5

Minoria d’edat

El menor pot fer per si mateix, segons la seva edat i capacitat natural, els actes següents:

a) Els relatius als drets de la personalitat, llevat que les lleis que els regulin estableixin una altra cosa.

b) Els relatius a béns o serveis propis de la seva edat, d’acord amb els usos socials.

c) Els altres actes que la llei li permeti.

Article 211-6

Interès superior del menor

1. L’interès superior del menor és el principi inspirador de qualsevol decisió que l’afecti.

2. El menor d’edat, d’acord amb la seva edat i capacitat natural i, en tot cas, si ha complert dotze anys, té dret a ésser informat i escoltat abans que es prengui una decisió que afecti directament la seva esfera personal o patrimonial.

3. Per a qualsevol acte del representant legal que impliqui alguna prestació personal del menor, es requereix el seu consentiment si ha complert dotze anys o si, tenint-ne menys, té prou coneixement.

Article 211-7

Emancipació

1. El menor emancipat actua jurídicament com si fos major d’edat, però necessita el complement de capacitat per als actes que estableix l’article 211-12.

2. La capacitat del menor emancipat es complementa amb l’assistència del cònjuge major d’edat en cas d’emancipació per matrimoni, dels progenitors o, si no n’hi ha, del curador.

Article 211-8

Formes d’emancipació

1. L’emancipació pot tenir lloc:

a) Per matrimoni.

b) Per consentiment dels qui exerceixen la potestat parental o la tutela.

c) Per resolució judicial.

2. L’emancipació és irrevocable i s’ha de fer constar al Registre Civil. Mentre no s’inscrigui, no produeix efectes contra tercers.

Article 211-9

Emancipació per consentiment

1. L’emancipació per consentiment dels qui exerceixen la potestat parental o la tutela requereix que el menor tingui almenys setze anys i la consenti. En cas d’emancipació per consentiment del titular de la tutela, es requereix, a més, l’autorització judicial amb un informe del ministeri fiscal.

2. L’emancipació per consentiment s’atorga en una escriptura pública o per compareixença davant de l’autoritat judicial encarregada del Registre Civil. El notari ha de comunicar d’ofici l’emancipació al Registre Civil.

Article 211-10

Emancipació per resolució judicial

1. L’autoritat judicial pot concedir l’emancipació, a sol·licitud del menor de més de setze anys, si hi ha causes que fan impossible la convivència amb els progenitors o amb el tutor, o que dificulten greument l’exercici de la potestat parental o de la tutela.

2. La concessió judicial de l’emancipació requereix l’audiència prèvia de les persones que exerceixen la potestat parental o la tutela i l’informe del ministeri fiscal.

Article 211-11

Vida independent del menor

1. El menor de més de setze anys es considera emancipat si viu d’una manera econòmicament independent dels progenitors o el tutor, amb llur consentiment.

Aquest consentiment es pot revocar.

2. En el cas a què fa referència l’apartat 1, el menor necessita el complement de capacitat per als mateixos actes que el menor emancipat.

Article 211-12

Actes que requereixen complement de capacitat

1. El menor emancipat necessita el complement de capacitat per a:

a) Fer els actes a què fa referència l’article 236-27.1.

b) Acceptar el càrrec d’administrador d’una societat.

2. El complement de capacitat no es pot concedir de manera general, però es pot atorgar per a diversos actes de la mateixa naturalesa o referits a la mateixa activitat econòmica, encara que siguin futurs, especificant-ne les circumstàncies i característiques fonamentals.

3. Els actes fets sense el complement de capacitat són anul·lables, en el termini de quatre anys, a instància de la persona que havia de prestar-lo d’acord amb l’article 211-7 i, a partir de l’arribada a la majoria d’edat, de la persona interessada.

4. El complement de capacitat amb relació als béns i els drets adquirits per donació o a títol successori no és necessari si el donant o el causant l’han exclòs expressament.

Article 211-13

Manca d’atorgament del complement de capacitat

El menor emancipat pot demanar autorització judicial per a actuar tot sol en els casos d’impossibilitat o de desacord entre les persones que han de prestar el complement de capacitat, o si aquestes no l’atorguen sense causa justificada.

CAPÍTOL II

Autonomia de la persona en l’àmbit de la salut

SECCIÓ PRIMERA
Tractaments mèdics

Article 212-1

Dret a la informació sobre la salut

1. Tota persona té dret a rebre informació verídica, comprensible i adequada a les seves necessitats i als seus requeriments sobre l’abast de qualsevol intervenció en l’àmbit de la seva salut, que l’ajudi a prendre decisions d’una manera autònoma, llevat que hagi expressat la voluntat de no ésser-ne informada. Aquest dret és directament exigible davant dels tribunals de justícia.

2. El pacient és el titular del dret a la informació i qui té el dret a permetre i autoritzar l’accés a la informació que fa referència a la seva salut, llevat dels casos en què la legislació estableix una altra cosa.

3. Tota persona té dret que es respecti la confidencialitat de les dades que fan referència a la seva salut i que no es generin registres amb dades personals de salut que no siguin estrictament necessàries.

4. Si la persona es troba en un estat físic o psíquic que no li permet rebre la informació o comprendre-la, aquesta s’ha de donar, de la manera que estableix la legislació per a l’àmbit sanitari, a la persona designada en el document de voluntats anticipades, a l’assistent legalment designat, al representant legal, a la persona que en té la guarda de fet, als familiars o a les persones que hi estan vinculades, segons que correspongui.

Article 212-2

Consentiment informat

1. Les persones majors de setze anys i les menors que tinguin una maduresa intel·lectual i emocional suficient per a comprendre l’abast de la intervenció en la seva salut han de donar el consentiment per si mateixes, llevat dels casos en què la legislació d’àmbit sanitari estableix una altra cosa.

2. Si la persona es troba en un estat físic o psíquic que no li permet fer-se càrrec de la seva situació ni decidir, el consentiment s’ha d’obtenir, de la manera que estableix la legislació per a l’àmbit sanitari, de les mateixes persones que han de rebre la informació a què fa referència l’article 212-1.4.

3. L’interessat, o les persones que supleixen la seva capacitat, en interès del mateix interessat, poden revocar el consentiment atorgat.

4. Si les persones cridades a donar consentiment per substitució s’hi neguen, l’autoritat judicial pot autoritzar la intervenció a sol·licitud del facultatiu responsable i en interès de la persona que no pot consentir.

Article 212-3

Document de voluntats anticipades

1. La persona major d’edat amb plena capacitat d’obrar pot expressar en un document de voluntats anticipades les instruccions per a la realització d’actes i tractaments mèdics, per al cas en què es trobi en una situació en què no ho pugui decidir per ella mateixa. També pot designar la persona que, en substitució seva, ha de rebre la informació sobre la seva salut i decidir sobre la realització d’aquells actes i tractaments.

2. En el document de voluntats anticipades hi poden constar previsions referents a la donació dels òrgans o del cos, i a les formes d’enterrament o a la incineració.

3. Els professionals que atenguin l’atorgant d’un document de voluntats anticipades han de respectar les instruccions que hi expressa, dins dels límits que estableix la legislació de l’àmbit sanitari.

4. Pel que fa a la forma d’atorgament del document de voluntats anticipades, al procediment de comunicació de les voluntats anticipades al centre sanitari i als seus efectes, hom s’ha d’ajustar al que estableix la legislació especial de l’àmbit sanitari.

5. El document de voluntats anticipades és sempre revocable.

6. Si la persona atorgant d’un document de voluntats anticipades ha fet delació voluntària de la seva tutela d’acord amb l’article 222-4 i ambdós actes contenen designacions o instruccions incompatibles, prevalen les del document de data posterior.

SECCIÓ SEGONA
Internaments

Article 212-4

Internament

L’internament en un establiment especialitzat d’una persona per raó de trastorns psíquics o malalties que puguin afectar la capacitat cognitiva requereix l’autorització judicial prèvia si la seva situació no li permet decidir per si mateixa, qualsevol que en sigui l’edat.

Article 212-5

Internament urgent

1. No cal autorització judicial prèvia si es produeix una causa d’urgència mèdica que requereixi l’internament sense dilació. Aquesta causa ha d’ésser constatada per un facultatiu i s’ha de fonamentar en un risc immediat i greu per a la salut del malalt o per a la integritat física o psíquica del malalt o d’altres persones.

2. El director de l’establiment on es faci l’internament l’ha de comunicar a l’autoritat judicial del lloc on estigui l’establiment en el termini de vint-i-quatre hores.

3. L’autoritat judicial ha de ratificar o deixar sense efecte l’internament, d’acord amb la legislació processal, en el termini de setanta-dues hores des que rep la comunicació.

4. L’autoritat judicial, en la resolució en què ratifica l’internament, hi ha de fer constar el termini, que no pot excedir els dos mesos, en el qual el director de l’establiment ha d’informar periòdicament sobre la situació de la persona internada, a fi de revisar la necessitat de la mesura. A petició del director de l’establiment, l’autoritat judicial pot acordar, atesa la situació de la persona internada, que els informes successius s’emetin en intervals superiors, que no poden excedir els sis mesos.

Article 212-6

Canvi de circumstàncies en l’internament voluntari

Si una persona que va consentir el seu propi internament per raó de trastorn psíquic ja no està en condicions de decidir-ne la continuació perquè les circumstàncies clíniques o el risc associat al trastorn han canviat de manera significativa, el director de l’establiment ho ha de comunicar a l’autoritat judicial perquè, si escau, en ratifiqui la continuació, d’acord amb el que estableix l’article 212-5.3.

SECCIÓ TERCERA
Decisions sobre el propi cos

Article 212-7

Decisions sobre el propi cos

La lliure decisió de les persones és determinant en les qüestions que puguin afectar llur dignitat, integritat i benestar físic i mental i, en particular, pel que fa al propi cos i a la salut reproductiva i sexual.

Anterior Següent >

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda