Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llibre Quart del Codi Civil de Catalunya

Anterior Amunt Següent

 

TÍTOL II

La successió testada

CAPÍTOL I

Els testaments, els codicils i les memòries testamentàries

SECCIÓ PRIMERA

Disposicions generals


Article 421-1

Llibertat de testar

La successió testada es regeix per la voluntat del causant manifestada en testament atorgat d'acord amb la llei.



Article 421-2

Contingut del testament

En testament, el causant ordena la seva successió mitjançant la institució d'un o més hereus i pot establir llegats i altres disposicions per a després de la seva mort.



Article 421-3

Presumpció de capacitat

Poden testar totes les persones que, d'acord amb la llei, no siguin incapaces per a fer-ho.



Article 421-4

Incapacitat per a testar

Són incapaços per a testar els menors de catorze anys i els qui no tenen capacitat natural en el moment de l'atorgament.



Article 421-5

Tipus de testaments

1. El testament s'atorga en un sol acte davant de notari hàbil per a actuar al lloc de l'atorgament.

2. A més de la forma que estableix l'apartat 1, el testament es pot atorgar en forma hològrafa.

3. No són vàlids els testaments atorgats exclusivament davant de testimonis.



Article 421-6

Interpretació de les disposicions testamentàries

1. En la interpretació del testament, hom s'ha d'atenir plenament a la veritable voluntat del testador, sense haver-se de subjectar necessàriament al significat literal de les paraules emprades.

2. Les clàusules ambigües o fosques s'interpreten en sentit favorable a llur eficàcia, comparant les unes amb les altres, i si hi ha una contradicció irreductible, no és vàlida cap de les que pugnen substancialment entre elles. Les disposicions inintel·ligibles es consideren no formulades.

3. En els casos de dubte, les disposicions que imposen qualsevol càrrega s'interpreten restrictivament.


SECCIÓ SEGONA

Els testaments notarials


Article 421-7

Identificació i judici de capacitat del testador

El notari ha d'identificar el testador i n'ha d'apreciar la capacitat legal en la forma i pels mitjans que estableix la legislació notarial.



Article 421-8

Testament atorgat per una persona amb discapacitat sensorial

Si el testador és cec, sord, mut o sordmut o per qualsevol altra raó és sensorialment discapacitat, el notari ha de seguir el que la legislació notarial estableix per a aquests casos.



Article 421-9

Intervenció de facultatius

1. Si el testador no està incapacitat judicialment, el notari n'ha d'apreciar la capacitat per a testar d'acord amb l'article 421-7 i, si ho considera pertinent, pot demanar la intervenció de dos facultatius, els quals, si escau, han de certificar que el testador té en el moment de testar prou capacitat i lucidesa per a fer-ho.

2. Si el testador està incapacitat judicialment, pot atorgar testament notarial obert en un interval lúcid si dos facultatius acceptats pel notari certifiquen que el testador té en el moment de testar prou capacitat i lucidesa per a fer-ho.

3. En els casos a què fan referència els apartats 1 i 2, els facultatius han de fer constar llur dictamen en el mateix testament i l'han de signar amb el notari i, si escau, amb els testimonis.



Article 421-10

Testimonis

1. En l'atorgament del testament notarial, no cal la intervenció de testimonis, llevat que concorrin circumstàncies especials en el testador o que aquest o el notari ho demanin.

2. Concorren circumstàncies especials en el testador si és cec o sord i si per qualsevol causa no sap o no pot signar o declara que no sap o no pot llegir per si mateix el testament.



Article 421-11

Idoneïtat dels testimonis

1. Els testimonis, si n'han d'intervenir, són dos, han d'entendre el testador i el notari i han de saber signar. No cal que siguin pregats, ni que coneguin el testador, ni que tinguin la seva mateixa residència.

2. No poden ésser testimonis:

a) Els menors d'edat i els incapaços per a testar.

b) Els sords, els cecs, i els muts que no puguin escriure.

c) Els condemnats per delictes de falsificació de documents, per calúmnies o per fals testimoni.

d) Els afavorits pel testament.

e) El cònjuge, el convivent en parella estable i els parents dins del quart grau de consanguinitat i el segon d'afinitat dels hereus instituïts o els legataris designats i del notari autoritzant.

3. Les causes d'inidoneïtat s'apliquen, a més de les persones a què fa referència l'apartat 2, als facultatius, els intèrprets i els experts que intervenen en el testament.

[Aquest article ha estat modificat per la disposició final segona de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia (DOGC núm. 5686, de 02-08-2010, p. 61162-61260). Per veure l'anterior redacció fes click aquí.]





Article 421-12

Idioma del testament

1. El testament s'ha de redactar en la llengua oficial a Catalunya que esculli l'atorgant.

2. Es pot testar en una llengua no oficial a Catalunya si el notari autoritzant la coneix o, si no la coneix, en presència i amb la intervenció d'un intèrpret, no necessàriament oficial, designat de comú acord pel testador i el notari. L'acord en la designació de l'intèrpret es presumeix pel sol fet de l'atorgament del testament.

3. En el cas de l'apartat 2, el testament s'ha de redactar en la llengua oficial a Catalunya que esculli l'atorgant i, si aquest ho sol·licita, a més, en la llengua no oficial de què es tracti. L'intèrpret que hi ha intervingut l'ha de signar.

SUBSECCIÓ PRIMERA

El testament obert


Article 421-13

Redacció i autorització del testament obert

1. En el testament obert, el testador expressa la seva voluntat al notari de paraula o per escrit, i el mateix notari redacta el testament d'acord amb la voluntat del testador expressant-hi el lloc, la data i l'hora de l'atorgament.

2. Un cop redactat, el testament és llegit al testador o pel testador i, tot seguit, és signat per ell, o per dos testimonis si declara que no sap o no pot signar, i autoritzat d'acord amb la legislació notarial.

SUBSECCIÓ SEGONA

El testament tancat


Article 421-14

Redacció del testament tancat

1. El testament tancat és escrit pel testador, en forma autògrafa o per altres mitjans tècnics, o per una altra persona per encàrrec seu, amb l'expressió del lloc i la data. Si l'escriu una altra persona a prec del testador, s'ha de fer constar aquesta circumstància i s'ha d'identificar la dita persona, que ha de signar amb el testador al final del testament.

2. El testador ha de signar en tots els fulls i al final del testament, després d'haver salvat les paraules esmenades, ratllades, afegides o entre línies. Si el testament s'ha redactat en suport electrònic, s'ha de signar amb una signatura electrònica reconeguda.

3. Si el testador no sap o no pot signar, ho pot fer per encàrrec seu una altra persona, que ha de signar al final del testament i en tots els fulls, després d'haver fet constar la seva identitat i la causa de la impossibilitat que signi el testador.

4. El document que conté el testament s'ha d'introduir en una coberta tancada de manera que no en pugui ésser extret sense esquinçar-la.

5. No poden atorgar testament tancat ni els cecs ni els qui no saben o no poden llegir.



Article 421-15

Autorització del testament tancat

1. Per a l'autorització del testament tancat, el testador ha de presentar el sobre clos que el conté a un notari hàbil per a actuar al lloc de l'atorgament i li ha de manifestar que el sobre que li lliura conté el testament.

2. El notari ha d'estendre sobre la mateixa coberta del testament una diligència breu, en la qual ha de fer constar el nom del testador, que el plec conté el testament i que aquest ha estat escrit i signat pel testador, en forma autògrafa o per altres mitjans tècnics, o, per encàrrec seu, per una tercera persona, la identitat de la qual no cal fer constar.

3. El notari, després d'estendre la diligència a què fa referència l'apartat 2, sense interrupció, ha de protocol·litzar el sobre clos, que s'ha d'incorporar a l'acta, d'acord amb el que estableix la legislació notarial i amb la indicació de l'hora de l'atorgament.

4. Si el testador declara que no sap o no pot signar, han de signar l'acta i la coberta dos testimonis.



Article 421-16

Obertura del testament tancat

Un cop acreditada la mort del testador, el notari que té el testament tancat, a instància de part interessada, ha d'obrir el sobre que el conté davant de dos testimonis idonis, l'ha de protocol·litzar i ha d'autoritzar amb aquesta finalitat una nova acta.


SECCIÓ TERCERA

El testament hològraf



Article 421-17

Requisits de validesa

1. Només poden atorgar testament hològraf les persones majors d'edat i els menors emancipats.

2. Perquè el testament hològraf sigui vàlid cal:

a) Que estigui escrit i signat de manera autògrafa pel testador amb la indicació del lloc i la data de l'atorgament. Si conté paraules ratllades, esmenades, afegides o entre línies, l'atorgant les ha de salvar amb la seva signatura.

b) Que es presenti davant el jutge o el funcionari competent a fi que sigui adverat i se n'ordeni la protocol·lització.



Article 421-18

Adveració

1. El jutge o el funcionari competent per a adverar el testament n'ha de comprovar l'autenticitat d'acord amb la llei.

2. Si resulta que el testament és autèntic, se n'ha d'acordar la protocol·lització notarial, amb testimoni de la resolució dictada. En cas contrari, se n'ha de denegar la protocol·lització.

3. La resolució dictada en l'expedient d'adveració s'ha de complir encara que s'hi hagi formulat oposició. En aquest cas, els interessats poden fer valer llurs drets en el judici corresponent.



Article 421-19

Caducitat del testament

1. Els testaments hològrafs caduquen si no es presenten perquè siguin adverats en el termini de quatre anys comptats des de la mort del testador i no es protocol·litzen en el termini de sis mesos comptats des de la resolució de l'expedient.

2. Si durant els terminis que fixa l'apartat 1 s'interposa una demanda sobre la validesa del testament, aquest s'ha de protocol·litzar en el termini de sis mesos comptats des del moment en què la resolució judicial esdevé ferma.


SECCIÓ QUARTA

Els codicils i les memòries testamentàries


Article 421-20

Codicil

1. En codicil, l'atorgant disposa dels béns que s'ha reservat per a testar en heretament, addiciona alguna cosa al testament, el reforma parcialment o, si manca aquest, dicta disposicions successòries a càrrec dels seus hereus abintestat.

2. En codicil, no es pot instituir o excloure cap hereu, ni revocar la institució atorgada anteriorment. Tampoc no es pot nomenar marmessor universal, ni ordenar substitucions o condicions, llevat que s'imposin als legataris.

3. Els codicils s'han d'atorgar amb les mateixes solemnitats externes que els testaments.



Article 421-21

Memòries testamentàries

1. Les memòries testamentàries signades pel testador en tots els fulls o, si escau, per mitjà d'una signatura electrònica reconeguda i que al·ludeixen a un testament anterior valen com a codicil, sigui quina sigui llur forma, si es demostra o es reconeix en qualsevol temps llur autenticitat i compleixen, si escau, els requisits formals que el testador exigeix en el seu testament.

2. En les memòries testamentàries, només es poden ordenar disposicions que no excedeixin el 10% del cabal relicte i que es refereixin a diners, objectes personals, joies, roba i parament de casa o a obligacions d'importància moderada a càrrec dels hereus o els legataris.

3. En les memòries testamentàries, es poden adoptar previsions sobre la donació dels propis òrgans o del cos i sobre la incineració o la forma d'enterrament.



Article 421-22

Aplicació supletòria de les regles dels testaments

S'apliquen als codicils i a les memòries testamentàries, en la mesura que ho permeti llur naturalesa, les disposicions dels testaments, incloses les relatives a llur nul·litat i ineficàcia.



Article 421-23

Designació de beneficiaris d'assegurances de vida

La designació i la modificació de beneficiaris d'assegurances de vida, de plans de pensions i d'instruments d'estalvi i previsió anàlegs es poden fer en testament o en codicil, a més de pels mitjans que estableixen el contracte corresponent o la legislació específica. La designació es pot modificar o revocar amb un altre testament o codicil o per qualsevol altre mitjà admès pel contracte o la llei.


CAPÍTOL II

Nul·litat i ineficàcia dels testaments i de les disposicions testamentàries



Article 422-1

Nul·litat del testament

1. És nul el testament que no correspon a cap dels tipus que estableix l'article 421-5, i també l'atorgat sense complir els requisits legals de capacitat i de forma i l'atorgat amb engany, violència o intimidació greu.

2. La manca d'indicació o la indicació errònia del lloc o la data d'atorgament del testament que en puguin afectar la validesa se salven si es poden acreditar d'alguna altra manera. La manca d'indicació de l'hora no anul·la el testament si el testador no n'ha atorgat cap altre el mateix dia.

3. Són nuls els testaments que no contenen institució d'hereu, llevat que continguin nomenament de marmessor universal o siguin atorgats per una persona subjecta al dret de Tortosa.



Article 422-2

Nul·litat de disposicions testamentàries

1. Són nul·les les disposicions testamentàries que s'han atorgat amb error en la persona o en l'objecte, engany, violència o intimidació greu. També són nul·les si s'han atorgat per error en els motius, si resulta del mateix testament que el testador no l'hauria atorgat si s'hagués adonat de l'error.

2. Si el testador ha atorgat un testament perquè creia erròniament, segons es dedueix del seu contingut, que l'hereu instituït en testament anterior havia mort, és hereu l'instituït anteriorment, però subsisteixen els llegats i les altres disposicions a títol particular ordenades en el darrer testament.



Article 422-3

Acció de nul·litat

1. L'acció de nul·litat pot ésser exercida, un cop oberta la successió, per les persones a qui pot beneficiar la declaració de nul·litat.

2. L'acció de nul·litat caduca al cap de quatre anys, a comptar des que la persona legitimada per a exercir-la coneix o pot conèixer raonablement la causa de nul·litat.

3. No poden exercir l'acció de nul·litat les persones legitimades que, coneixent la possible causa de nul·litat, admeten la validesa del testament o de la disposició testamentària després de la mort del testador, l'executen voluntàriament o renuncien a l'acció.

4. L'acció de nul·litat és transmissible als hereus, però no la poden exercir els creditors de l'herència.



Article 422-4


Conseqüències de la nul·litat i la caducitat

1. La nul·litat del testament determina que la successió es regeixi pel testament anterior vàlid o, si no n'hi ha, que s'obri la successió intestada.

2. La nul·litat del testament implica la de tots els codicils i les memòries testamentàries atorgats pel testador, llevat que siguin compatibles amb un testament anterior que hagi de subsistir per la nul·litat del posterior.

3. La caducitat del testament produeix les mateixes conseqüències que la seva nul·litat.


Article 422-5

Nul·litat parcial

La nul·litat de qualsevol disposició testamentària no determina la nul·litat total del testament en què s'ha ordenat, llevat que del seu context resulti que el testador no hauria ordenat les disposicions vàlides sense la disposició nul·la.


Article 422-6

Conversió del testament nul o ineficaç

1. El testament que és nul o esdevé ineficaç per manca d'institució d'hereu val com a codicil si en compleix els requisits.

2. El testament tancat que és nul per defecte de forma val com a testament hològraf si en compleix els requisits.


Article 422-7

Ineficàcia per preterició errònia

1. El testament pot esdevenir ineficaç per causa de preterició errònia, a instància del legitimari preterit, en els casos que estableix l'article 451-16.2.

2. És aplicable a l'acció de preterició el que estableix l'article 422-3.3.


Article 422-8

Revocabilitat de les disposicions testamentàries

1. Les disposicions testamentàries són essencialment revocables.

2. En tot cas de revocació subsisteix el reconeixement de fills no matrimonials.


Article 422-9

Abast de la revocació dels testaments

1. La revocació és expressa si el testador l'ordena en testament.

2. L'atorgament d'un testament vàlid i eficaç revoca de ple dret el testament anterior. Consegüentment, no produeixen efectes revocatoris els testaments a què fan referència els articles 422-1 i 422-7, sens perjudici del que estableix l'article 422-3.2 i 3, ni els testaments caducats. Tampoc no tenen eficàcia revocatòria els testaments destruïts sense possibilitat de reconstrucció.

3. Si el testador ordena de forma expressa en el testament que l'anterior subsisteixi totalment o parcialment, aquest manté l'eficàcia en tot el que l'atorgat posteriorment no revoqui, o en les parts a què no s'oposi o que no contradigui.

4. El que estableix l'apartat 3 s'aplica també si el testador ordena expressament en el testament que un d'anterior revocat recuperi l'eficàcia, encara que el posterior no contingui institució d'hereu, sempre que es confirmi la institució, almenys, d'un dels hereus instituïts en el testament anterior.

5. El testament merament revocatori determina que la successió es defereixi d'acord amb les normes de la successió intestada.


Article 422-10

Revocació material del testament hològraf

1. El testament i el codicil hològrafs i les memòries testamentàries es presumeixen revocats si apareixen esquinçats o inutilitzats, o si les signatures que els autoritzen apareixen esborrades, raspades o esmenades sense salvar, llevat que es provi que aquests fets han ocorregut sense el coneixement o la voluntat del testador o han estat duts a terme pel testador en estat de malaltia mental.

2. Si en el text dels testaments i codicils hològrafs o de les memòries testamentàries apareix només alguna esmena o algun canvi, es presumeix que el testador ha volgut modificar o revocar el testament en aquesta part, d'acord amb els requisits que estableix l'article 421-17, llevat de la prova a què fa referència l'apartat 1.


Article 422-11

Revocació de disposicions testamentàries per codicil

Els codicils impliquen la revocació de la part del testament anterior que aparegui modificada o hi resulti incompatible.


Article 422-12

Revocació de codicils i memòries testamentàries

1. L'atorgament del testament revoca els codicils i les memòries testamentàries anteriors, llevat que el testador disposi una altra cosa.

2. El codicil posterior revoca l'anterior solament en allò en què el modifiqui o amb què resulti incompatible. Si han de coexistir diversos codicils, s'aplica la mateixa regla.

3. La revocació expressa d'un codicil es pot fer en un altre codicil.

4. La revocació expressa d'una memòria testamentària es pot fer en una memòria testamentària o un codicil posteriors.


Article 422-13

Ineficàcia sobrevinguda per crisi matrimonial o de convivència

1. La institució d'hereu, els llegats i les altres disposicions que s'hagin ordenat a favor del cònjuge del causant esdevenen ineficaços si, després d'haver estat atorgats, els cònjuges se separen de fet o judicialment, o es divorcien, o el matrimoni és declarat nul, i també si en el moment de la mort hi ha pendent una demanda de separació, divorci o nul·litat matrimonial, llevat de reconciliació.

2. Les disposicions a favor del convivent en parella estable esdevenen ineficaces si, després d'haver estat atorgades, els convivents se separen de fet, llevat que reprenguin la convivència, o s'extingeix la parella estable per una causa que no sigui la defunció d'un dels membres de la parella o el matrimoni entre ambdós.

3. Les disposicions a favor del cònjuge o del convivent en parella estable mantenen l'eficàcia si del context del testament, el codicil o la memòria testamentària resulta que el testador les hauria ordenades fins i tot en els casos que regulen els apartats 1 i 2.

[Aquest article ha estat modificat per la disposició final segona de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia (DOGC núm. 5686, de 02-08-2010, p. 61162-61260). Per veure l'anterior redacció fes click aquí].



CAPÍTOL III

La institució d'hereu


SECCIÓ PRIMERA

Disposicions generals


Article 423-1

Necessitat d'institució d'hereu

1. El testament ha de contenir necessàriament institució d'hereu.

2. En el testament atorgat per una persona subjecta al dret de Tortosa es pot distribuir tota l'herència en llegats.

3. El nomenament de marmessor universal substitueix la manca d'institució d'hereu en el testament.



Article 423-2

Forma d'ordenació de la institució d'hereu

Tant la simple utilització pel testador del nom o la qualitat d'hereu com la disposició a títol universal, encara que no s'empri aquella paraula, impliquen institució d'hereu, si és clara la voluntat del testador d'atribuir a l'afavorit la qualitat de successor en tot el seu dret o en una quota del seu patrimoni.



Article 423-3

Institució d'hereu en cosa certa

1. L'hereu o els hereus instituïts solament en cosa certa, si concorren amb hereus instituïts sense aquesta assignació, en són simples legataris.

2. Si l'hereu únic o tots els hereus instituïts ho són en cosa certa, en són estimats prelegataris i, excloent la cosa o les coses certes, tenen el caràcter d'hereus universals per parts iguals, si són més d'un.



Article 423-4

Institució vitalícia

1. L'hereu instituït vitalíciament, si per a després de la seva mort hi ha instituït un altre hereu, té el caràcter d'hereu fiduciari, i l'hereu posterior, el de substitut fideïcomissari condicional.

2. Si no hi ha instituït hereu posterior o l'instituït no arriba a ésser-ho, l'hereu instituït vitalíciament esdevé hereu universal, pur i lliure.



Article 423-5

Institució en usdefruit

1. L'hereu instituït en usdefruit s'equipara a l'hereu instituït en cosa certa. En conseqüència, si concorre amb hereu universal, és legatari.

2. Si l'hereu instituït en usdefruit no concorre amb hereu universal, però per a després de la seva mort hi ha instituït un altre hereu, té el caràcter d'hereu fiduciari, i l'hereu posterior, el de substitut fideïcomissari condicional.

3. Si no hi ha instituït hereu posterior ni hereu universal, o si l'instituït no arriba a ésser-ho, s'entén que s'ha ordenat una substitució fideïcomissària a favor dels qui serien els hereus intestats del testador en el moment d'extingir-se l'usdefruit.



Article 423-6

Institució conjunta

1. Els hereus instituïts sense assignació de parts s'entén que són cridats per parts iguals.

2. Si els hereus instituïts són cridats els uns individualment i els altres col·lectivament, s'entén que s'atribueix conjuntament a aquests darrers una part igual a la de cadascun dels designats individualment, llevat que la voluntat del testador sigui una altra.

3. Si s'assignen als hereus quotes hereditàries que sumen més o menys de la totalitat de l'herència, l'excés o el defecte s'han de rebaixar o completar a proporció entre els instituïts.

4. Si s'assignen quotes als uns i no als altres, correspon a aquests darrers la porció sobrant de l'herència per parts iguals. Si no en sobra cap porció, s'han de reduir proporcionalment les fixades i se n'ha d'atribuir als instituïts sense quota una d'igual a la que correspongui als menys afavorits.

5. Si es nomena marmessor universal sense institució d'hereu o si una persona subjecta al dret de Tortosa distribueix l'herència en llegats, els béns no disposats corresponen als legataris per parts iguals.



Article 423-7

Institució d'hereu a favor d'una persona i els seus fills

1. Si han estat instituïts hereus una persona determinada i els seus fills, s'entén que aquests són cridats com a substituts vulgars, llevat que la voluntat del testador sigui una altra.

2. Si el testador institueix hereus genèricament els fills o descendents d'una altra persona, no són eficaces les crides d'aquells que, en el moment en què es defereixi l'herència, no hagin nascut ni hagin estat concebuts.

3. No obstant el que estableix l'apartat 2, si el testador llega l'usdefruit universal a favor d'algun ascendent dels fills o descendents d'una altra persona, s'entén que són cridats els que ja hagin nascut o hagin estat concebuts en extingir-se l'usdefruit o el darrer dels usdefruits successius per una causa altra que la renúncia.

4. En el supòsit a què fa referència l'apartat 3, els no-concebuts han d'ésser representats per un curador designat pel testador, amb les facultats que aquest li atribueixi, o, a manca de curador, pel mateix legatari d'usdefruit universal, amb facultats d'administració i disposició, que ha d'actuar d'acord amb els fills o descendents nascuts o llurs representants legals.



Article 423-8

Abast de la institució hereditària a favor dels fills

1. Llevat que s'infereixi que la voluntat del testador és una altra, si aquest crida els seus hereus i legataris o llurs substituts sense designació de noms, mitjançant l'expressió fills, s'entén que hi són inclosos tots els seus descendents, amb aplicació de l'ordre legal de crides de la successió intestada.

2. El que estableix l'apartat 1 s'aplica també si es designen nominativament tots els fills per parts iguals.



Article 423-9

Institució a favor dels parents

Si el testador crida els seus hereus o legataris sense designació de noms, mitjançant les expressions hereus meus, hereus legítims, hereus intestats, parents més pròxims, parents, successors, aquells a qui per dret correspongui o els meus, o emprant expressions semblants, s'entén que són cridats com a hereus testamentaris o legataris els parents que, en el moment de deferir-se l'herència o el llegat, haurien succeït abintestat al testador, d'acord amb l'ordre legal de crides, inclòs el cònjuge o el convivent en unió estable de parella, i amb el límit del quart grau, llevat que s'infereixi que la seva voluntat és una altra.

[Aquest article ha estat modificat per la disposició final segona de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia (DOGC núm. 5686, de 02-08-2010, p. 61162-61260). Per veure l'anterior redacció fes click aquí].




Article 423-10

Exclusió testamentària d'hereus intestats

1. Si el causant exclou en testament determinades persones cridades a la successió intestada, l'herència es defereix als cridats a succeir d'acord amb les normes de la successió intestada que no hagin estat exclosos pel testador.

2. L'exclusió d'un successor que té la condició de legitimari deixa subsistent el seu dret a reclamar la llegítima.



Article 423-11

Motius il·lícits o erronis en la institució d'hereu

La institució d'hereu no és nul·la pel fet de fonamentar-se en motius il·lícits o en motius o circumstàncies erronis, excepte en el supòsit a què fa referència l'article 422-2.1.


SECCIÓ SEGONA

La institució d'hereu sota condició



Article 423-12

Perdurabilitat de la institució d'hereu

1. El qui és hereu ho és sempre i, en conseqüència, es tenen per no formulats en la institució d'hereu la condició resolutòria i els terminis suspensiu i resolutori.

2. L'instituït hereu sota condició suspensiva que, un cop complerta aquesta, accepta l'herència l'adquireix amb efecte retroactiu des del moment de la mort del testador.



Article 423-13

Eficàcia de la institució sota condició suspensiva i termini incert

1. La institució d'hereu sota condició suspensiva no es defereix si no es compleix la condició o si l'hereu mor abans de complir-se. En aquest cas, els seus hereus no adquireixen cap dret a l'herència.

2. En el testament, el termini incert implica condició, llevat que es pugui col·legir que la voluntat del testador és una altra. Per tant, s'entén que la institució d'hereu ordenada per a després de la mort d'una altra persona és feta sota la condició que sobrevisqui l'instituït.



Article 423-14

Facultats de l'hereu condicional

1. L'hereu instituït sota condició suspensiva, mentre aquesta estigui pendent de compliment, pot prendre possessió provisional de l'herència i administrar-la amb les facultats i limitacions que hagi establert el causant o, si no n'ha establert, amb les facultats d'un marmessor universal de lliurament de romanent. Si concorre a la successió amb altres hereus que ja hagin acceptat, aquests poden fer la partició de l'herència, i l'hereu sota condició està facultat per a intervenir-hi. Un cop feta la partició, s'ha de mantenir el dit règim d'administració sobre els béns assignats a la seva quota.

2. Si el testador imposa a l'hereu una condició potestativa negativa, però no fixa un termini per a complir-la, l'afavorit ha de fiançar la restitució del que hagi percebut i dels seus fruits i rendes en cas que incompleixi la condició.



Article 423-15

Compliment de la condició

1. Únicament es considera complerta la condició si el compliment es produeix una vegada mort el testador, llevat que es tracti de la condició de contreure matrimoni o d'una condició que no es pugui tornar a complir o el compliment de la qual no es pugui reiterar, encara que en el moment de testar el causant n'ignorés el compliment.

2. Es considera incomplerta la condició si no es compleix dins del termini fixat pel testador o el que resulti de la naturalesa o les circumstàncies de la mateixa condició. El termini de compliment no pot excedir de trenta anys des de l'obertura de la successió.

3. S'entén que s'ha complert la condició si la persona interessada en l'incompliment impedeix per actes propis que es pugui complir.

4. Si s'imposen diverses condicions conjuntament, s'han de complir totes, encara que no sigui simultàniament. Si no s'han ordenat conjuntament, n'hi ha prou amb el compliment de la primera.



Article 423-16

Condicions impossibles, irrisòries i perplexes

Les condicions impossibles, les irrisòries i les perplexes es tenen per no formulades.



Article 423-17

Condicions il·lícites

Les condicions il·lícites es tenen per no formulades, però, si resulta clarament que el compliment de la condició il·lícita és motiu determinant de la institució d'hereu, aquesta és nul·la.



Article 423-18

Condició de no impugnar el testament

Si el testador imposa la condició de no impugnar el testament o de no recórrer als tribunals de justícia amb relació a la seva successió, aquesta condició es té per no formulada i no afecta en cap cas l'eficàcia del testament ni de la institució sotmesa a la condició.



Article 423-19

Condicions captatòries

Les condicions captatòries determinen la nul·litat de la institució d'hereu.


CAPÍTOL IV

Disposicions fiduciàries


SECCIÓ PRIMERA

La designació d'hereu per fiduciari

SUBSECCIÓ PRIMERA

La designació d'hereu pel cònjuge o pel convivent


Article 424-1

Designació d'hereu pel cònjuge o pel convivent

1. El testador pot instituir hereu el descendent que el seu cònjuge o convivent en parella estable supervivent elegeixi entre els fills comuns i llurs descendents, encara que visqui el seu ascendent, o els pot instituir en les parts iguals o desiguals que el cònjuge o convivent supervivent estimi convenients.

2. En la designació d'hereu pel cònjuge o pel convivent, a manca de previsió pel testador o de regulació pel costum, regeixen les normes següents:

a) L'elecció o la distribució s'ha de fer entre els fills a què fa referència l'apartat 1 i els descendents d'aquests, i comporta la facultat, en cas de distribució, de limitar a un o més fills o descendents la institució d'hereu i reduir els altres a la condició de legataris o legitimaris.

b) El cònjuge o convivent pot imposar sempre les condicions, les limitacions de disposar i les substitucions que estimi oportunes, si els afavorits amb aquestes són fills o descendents del testador i les restriccions no contradiuen les imposades per aquest.

c) L'herència no es defereix fins que no es fa l'elecció o la distribució, però abans el cònjuge o convivent supervivent pot fixar i pagar les llegítimes i els llegats.

[Aquest article ha estat modificat per la disposició final segona de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia (DOGC núm. 5686, de 02-08-2010, p. 61162-61260). Per veure l'anterior redacció fes click aquí.]





Article 424-2

Forma de l'elecció o la distribució

1. L'elecció o la distribució s'ha de fer expressant que es fa ús d'aquesta facultat, llevat que això resulti clarament de la mateixa elecció o distribució.

2. L'elecció o la distribució només es pot fer en testament, heretament o escriptura pública. En els dos darrers casos és irrevocable.



Article 424-3

Manca d'elecció o distribució

Si el cònjuge o convivent supervivent mor sense haver fet l'elecció o la distribució, o renuncia en escriptura pública a la facultat de fer-les, s'aplica, si escau, el que estableix l'article 424-5 o, si no escau, es defereix l'herència als fills per parts iguals, i en el lloc del premort entren els seus descendents per estirps. Si no hi ha descendents, els hereus del premort solament poden reclamar la llegítima que li hauria correspost.



Article 424-4

Administració de l'herència

1. Mentre no es defereix l'herència, aquesta resta sota l'administració de la persona o les persones que el testador ha designat a aquest efecte, amb les facultats i limitacions que aquest ha establert o, si no n'ha establert, amb les pròpies d'un marmessor universal de lliurament de romanament. La persona o les persones designades tenen dret a percebre el que els hi correspongui per llurs treballs i al reemborsament de les despeses causades per l'exercici del càrrec.

2. Si el testador no ha designat cap persona o la designació és ineficaç, l'herència ha d'ésser administrada pel cònjuge o convivent supervivent. El cònjuge o convivent té, en aquest cas, la lliure administració de l'herència i facultats dispositives plenes sobre els béns hereditaris per a fer actes d'inversió, satisfer necessitats de l'herència, atendre la seva subsistència personal, la dels fills i la dels descendents, i pagar deutes, càrregues i llegítimes, amb les limitacions establertes pel testador. Els béns adquirits per la realització d'actes d'inversió i els fruits i les vendes no consumits en les dites atencions s'incorporen a l'herència.


SUBSECCIÓ SEGONA

La designació d'hereu pels parents


Article 424-5

Designació d'hereu pels parents

El testador pot instituir hereu un o més descendents que siguin elegits per dos parents pròxims designats directament per ell o d'acord amb el que estableix l'article 424-6.1.a, encara que no hagi fet ús de la facultat de confiar l'elecció al cònjuge o al convivent en parella estable.

[Aquest article ha estat modificat per la per la disposició final segona de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia (DOGC núm. 5686, de 02-08-2010, p. 61162-61260). Per veure l'anterior redacció fes click aquí].





Article 424-6

Requisits de l'elecció o la distribució

1. En la designació d'hereu pels parents, a manca de previsió pel testador o de regulació pel costum, regeixen les normes següents:

a) La facultat d'elecció o de distribució correspon als dos parents consanguinis, un de cada línia de progenitors, amb el vincle de parentiu més pròxim amb els fills o els descendents. Dins de cada línia té preferència el de més edat.

b) Per a exercir la facultat d'elecció o de distribució, cal tenir capacitat plena per a disposar, poder succeir al testador i no haver renunciat a la dita facultat.

c) El compliment de l'encàrrec és gratuït, però dóna dret al reemborsament de les despeses causades.

d) L'elecció o la distribució s'ha de fer entre els fills i els descendents d'aquests, i comporta, en cas de distribució, la facultat d'instituir-los en les parts iguals o desiguals que ambdós parents estimin convenient, i de limitar a un o més fills o descendents la institució d'hereu i reduir els altres a la condició de legataris o legitimaris, d'acord amb les instruccions del testador i l'aplicació de les prelacions que resultin de la voluntat del testador.

e) Els parents no poden imposar gravàmens ni limitacions de cap mena, llevat que el testador ho hagi autoritzat.

f) L'herència no es defereix fins que no es fa l'elecció o la distribució.

2. La facultat d'elecció o de distribució només es pot exercir si, ateses les circumstàncies de la família, no hi ha més de dues línies de parents.



Article 424-7

Forma de l'elecció o la distribució

1. Ambdós parents fan l'elecció o la distribució personalment i en escriptura pública, sense que calgui fer-la en un mateix acte, però no en testament.

2. L'elecció o la distribució són irrevocables, però es poden tornar a fer si els elegits no volen o no poden ésser hereus, fins i tot en el cas que la designació anterior hagués estat feta pel cònjuge o convivent supervivent.



Article 424-8

Manca d'elecció o distribució o divergència entre els parents

En cas de manca d'elecció o distribució o de divergència entre els parents electors o distribuïdors, l'herència es defereix als fills per parts iguals, i en el lloc del premort entren els seus descendents per estirps. Si no hi ha descendents, els hereus del premort solament poden reclamar la llegítima que li hauria correspost.



Article 424-9

Termini per a fer l'elecció o la distribució

1. L'elecció o la distribució s'ha de fer en el termini fixat pel testador.

2. Si no s'ha fixat un termini i l'elecció o la distribució no s'ha fet en els quatre anys següents a la mort del causant, qualsevol persona interessada en la successió pot requerir els parents electors o distribuïdors que la facin en els sis mesos següents al requeriment.

3. Els parents electors o distribuïdors poden sol·licitar a l'autoritat judicial una pròrroga per a fer l'elecció o la distribució si hi ha una causa justificada.



Article 424-10

Administració de l'herència

1. Mentre no es faci l'elecció o la distribució i si no hi ha usufructuari universal, l'administració de l'herència correspon a les persones que el testador ha designat a aquest efecte. Si manquen aquestes persones, correspon al cònjuge o convivent en unió estable de parella que sigui usufructuari universal o, si no n'hi ha, als parents als quals correspondria en cada moment fer l'elecció o la distribució.

2. S'aplica a l'administració de l'herència el que estableix l'article 424-4.1.

[Aquest article ha estat modificat per la per la disposició final segona de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia (DOGC núm. 5686, de 02-08-2010, p. 61162-61260). Per veure l'anterior redacció fes click aquí].




SECCIÓ SEGONA

Els hereus i legataris de confiança



Article 424-11

Institució d'hereu o legatari de confiança

1. El testador pot instituir hereus o legataris de confiança persones físiques determinades perquè donin als béns la destinació que els hagi encomanat confidencialment, de paraula o per escrit.

2. El testador pot facultar els hereus o legataris de confiança perquè, si alguns d'ells moren abans de la revelació total o del compliment de la confiança, n'elegeixin d'altres que els substitueixin, sense que això impliqui una nova institució, sinó una mera subrogació en el càrrec.

3. Llevat de disposició testamentària en contra, els hereus o legataris de confiança actuen per majoria, però, si en queda un de sol, aquest pot actuar per ell mateix.



Article 424-12

Drets i obligacions

1. Els hereus de confiança han de prendre inventari de l'herència en el termini de sis mesos a comptar del moment en què coneixen o poden conèixer raonablement la delació, sota sanció de pèrdua de la remuneració.

2. Tant els hereus com els legataris de confiança tenen dret al reemborsament de les despeses causades per l'exercici de llur comesa i a percebre la remuneració que els hagi assignat el testador o, si no els n'ha assignat cap, a percebre entre tots la corresponent al 5% del valor de l'actiu hereditari líquid o del llegat objecte de la confiança i dels fruits o les rendes líquids, mentre duri llur administració. S'aplica també als hereus i legataris de confiança el que estableix l'article 429-5.2.



Article 424-13


Revelació de la confiança

1. El testador que ordena l'herència o el llegat de confiança pot prohibir que es reveli. Si no hi ha prohibició, els hereus o legataris poden mantenir reservada la confiança o bé revelar-la en escriptura pública o protocol·litzar les instruccions escrites i signades pel testador de la seva mà o per mitjans mecànics. Les instruccions del testador sempre prevalen. Si no n'hi ha, hom s'ha d'atenir al que adveri la majoria.

2. La confiança revelada forma part del testament i no es pot revocar ni alterar, però sí que es pot aclarir.



Article 424-14

Facultats dispositives

1. Els hereus i els legataris de confiança, mentre no la revelin o compleixin, tenen la consideració d'hereus o legataris amb facultats per a fer actes dispositius entre vius, amb les limitacions que els imposi el testament, però no poden fer definitivament propis els béns de l'herència o el llegat ni llurs subrogats, que resten completament separats de llurs béns propis.

2. Una vegada revelada la confiança, si el testador no disposa una altra cosa, els hereus i els legataris de confiança tenen, respectivament, la condició de marmessors universals i marmessors particulars.



Article 424-15

Ineficàcia de les disposicions de confiança

1. Les institucions d'hereu i els llegats de confiança caduquen si els hereus o els legataris nomenats o, si escau, llurs substituts moren sense haver-la revelada o complerta, si la revelen o compleixen a llur favor i, en general, si la confiança no es pot complir pel fet que resulta desconeguda, il·legal, contradictòria o indesxifrable. Caduquen igualment en la part en què la confiança resulti afectada per alguna d'aquestes circumstàncies.

2. Llevat que la voluntat del testador sigui una altra, l'herència de confiança o la part que n'hagi caducat acreix la part dels cohereus instituïts sense encàrrec confidencial o, si no n'hi ha, es defereix a favor dels qui en el moment de la mort del testador haurien estat els seus hereus abintestat, amb dret de transmissió a favor de llurs successors. En el cas de caducitat parcial, aquestes persones tenen la condició de legataris de part alíquota en la porció caducada.

3. Si el llegat de confiança caduca totalment o parcialment, l'herència l'absorbeix.


CAPÍTOL V

Les substitucions hereditàries


SECCIÓ PRIMERA

La substitució vulgar



Article 425-1

Supòsits de substitució vulgar

1. El testador pot instituir un hereu posterior o segon per al cas en què l'anterior o primer instituït no arribi a ésser-ho perquè no vulgui o perquè no pugui.

2. Llevat que la voluntat del testador sigui una altra, la substitució vulgar ordenada per a un dels casos a què fa referència l'apartat 1 val per a l'altre. En particular, l'ordenada per al cas de premoriència de l'hereu instituït s'estén a tots els altres casos, incloent-hi el de commoriència, el d'institució sota condició suspensiva si l'instituït mor abans de complir-se la condició o si la condició resta incomplerta, i els casos en què no arriba a néixer l'instituït que ja havia estat concebut i en què l'instituït ha estat declarat absent.



Article 425-2

Pluralitat de substituts

1. Un hereu pot ésser substituït per dos o més substituts, i dos o més hereus poden ésser substituïts per un sol substitut.

2. Els substituts poden ésser cridats tots junts o l'un a falta de l'altre. En aquest darrer cas, s'entén que el substitut del substitut també ho és del substituït.

3. Diversos hereus poden ésser nomenats substituts vulgars entre ells, recíprocament. Si han estat instituïts en quotes desiguals, la del cridat que no arriba a ésser hereu es defereix als altres instituïts en proporció a llurs quotes respectives. Si és cridada a la substitució, juntament amb els cohereus, una altra persona, li correspon una porció de la quota vacant que resulta de la divisió d'aquesta pel nombre total dels concurrents a la substitució. La resta de la quota correspon als cohereus en proporció a llurs quotes respectives. En tot cas, preval el que ha ordenat el testador.



Article 425-3

Substitució vulgar expressa i tàcita

1. La substitució vulgar pot ésser expressa o tàcita.

2. Les substitucions pupil·lar, exemplar, fideïcomissària i preventiva de residu enclouen sempre la vulgar tàcita, però les dues primeres l'enclouen solament respecte als béns procedents de l'herència del substituent.



Article 425-4

Efectes de la substitució vulgar

1. La delació de l'herència al substitut vulgar s'entén produïda al mateix temps que al substituït i, per tant, encara que mori abans que es frustri la crida al substituït, el dit substitut vulgar transmet el seu dret als seus successors.

2. El substitut succeeix al causant amb els mateixos modes, condicions, llegats, substitucions i altres càrregues que s'havien imposat a l'instituït que no ha arribat a ésser hereu, llevat que siguin personalíssims o que el testador hagi disposat una altra cosa.


SECCIÓ SEGONA

La substitució pupil·lar


Article 425-5

Designació de substitut

Els progenitors, mentre exerceixen la potestat parental sobre llur fill impúber, el poden substituir pupil·larment en el testament que atorguin per a l'herència pròpia, en previsió que mori abans d'arribar a l'edat de testar. Es considera fill impúber el menor de catorze anys. Els progenitors també poden substituir el fill concebut que en el moment de néixer hagi de quedar sota llur potestat parental.



Article 425-6

Naturalesa de la substitució


1. En la substitució pupil·lar, el substitut té aquest caràcter respecte als béns que, subsistint en morir l'impúber, aquest ha adquirit per herència o llegat del progenitor que hagi disposat la substitució, i el d'hereu directe de l'impúber en l'herència relicta per aquest, sense que els progenitors hi puguin imposar en llur testament limitacions ni càrregues.

2. Si ambdós progenitors ordenen substitució pupil·lar, subsisteixen ambdues respecte a llurs propis béns, però respecte als del fill substituït val solament l'ordenada pel darrer que mori.



Article 425-7

Principi de troncalitat

1. Un progenitor solament pot designar com a substitut pupil·lar en els béns de l'impúber procedents de la successió de l'altre progenitor, si aquest no ho ha fet, algun o alguns dels germans de l'impúber que siguin fills comuns o, si no n'hi ha, parents de l'altra branca dins del quart grau. Si manquen uns i altres i també pel que fa als altres béns, la designació del substitut pupil·lar pot recaure en qualsevol persona capaç de succeir.

2. Si els progenitors no compleixen el que estableix l'apartat 1, són cridats com a substituts pupil·lars els dits germans o parents, per l'ordre de la successió intestada.



Article 425-8

Substitució pupil·lar tàcita

Tret que el testador ordeni una altra cosa, la substitució vulgar expressa, si l'instituït és impúber, comprèn la pupil·lar tàcita respecte als béns de l'herència relicta pel substituent, llevat que siguin substituïts recíprocament dos germans, l'un púber i l'altre impúber.



Article 425-9

Dret a llegítima

Els legitimaris de l'impúber únicament tenen dret a la llegítima en l'herència pròpia d'aquest. Forma part d'aquesta herència la llegítima que correspon a l'impúber en la successió en la qual s'ha disposat la substitució.

SECCIÓ TERCERA

La substitució exemplar


Article 425-10

Requisits

1. La substitució exemplar solament pot ésser ordenada per ascendents d'una persona incapacitada que en sigui legitimària, i comprèn, ultra els béns del testador, els de l'incapaç que no ha atorgat testament ni pacte successori.

2. Perquè la substitució exemplar sigui vàlida, l'ascendent ha de deixar al substituït la llegítima que li correspongui i la incapacitat ha d'ésser declarada judicialment en vida del descendent substituït, encara que ho sigui després d'haver estat ordenada la substitució.



Article 425-11

Concurrència de substitucions

1. Si diversos ascendents substitueixen exemplarment el mateix descendent, preval la substitució disposada per l'ascendent mort de grau més pròxim. Si aquests són del mateix grau, succeeixen en la mateixa herència de l'incapaç tots els substituts exemplars designats, en les quotes que resultin d'aplicar als ascendents respectius les normes de l'ordre successori intestat.

2. Els béns procedents de cadascuna de les herències dels ascendents que hagin ordenat la substitució corresponen, en tot cas, al substitut exemplar respectivament designat.



Article 425-12

Designació de substitut

1. La substitució exemplar ha d'ésser ordenada a favor de descendents, del cònjuge o del convivent en unió estable de parella de l'incapaç. A manca d'aquests, es pot ordenar a favor de parents de l'incapaç dins del quart grau de consanguinitat en línia col·lateral. Si manquen els uns i els altres, es pot ordenar a favor de qualsevol persona.

2. La substitució exemplar es pot ordenar, sense haver de respectar l'ordre que estableix l'apartat 1, a favor de les persones físiques o jurídiques que hagin exercit la tutela de l'incapaç o que hagin assumit deures de cura i prestació d'aliments a aquest i els hagin complert fins a la seva mort.

[Aquest article ha estat modificat per la disposició final segona de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia (DOGC núm. 5686, de 02-08-2010, p. 61162-61260). Per veure l'anterior redacció fes click aquí.]





Article 425-13

Ineficàcia de la substitució

1. La substitució exemplar resta sense efecte en cessar realment l'estat d'incapacitat del substituït, encara que després no atorgui testament, i també si el substitut premor al testador o a l'incapaç, o aquest a l'ascendent.

2. Si hi ha diversos ascendents, el que estableix l'apartat 1 s'aplica amb relació a la substitució exemplar respectiva.



Article 425-14

Aplicació de les normes de la substitució pupil·lar

Les normes de la substitució pupil·lar s'apliquen a la substitució exemplar en la mesura que ho permeti la seva naturalesa.


CAPÍTOL VI

Els fideïcomisos


SECCIÓ PRIMERA

Els fideïcomisos en general



Article 426-1

Concepte

1. En el fideïcomís, el fideïcomitent disposa que el fiduciari adquireixi l'herència o el llegat amb el gravamen que, un cop vençut el termini o complerta la condició, facin trànsit al fideïcomissari.

2. Els fideïcomissaris succeeixen sempre al fideïcomitent, encara que un sigui fideïcomissari després d'un altre.



Article 426-2

Ordenació

Els fideïcomisos es poden ordenar en pacte successori, en testament, en codicil i en donació per causa de mort.



Article 426-3

Objecte

1. El fideïcomís d'herència o universal té per objecte la mateixa herència o quota d'aquesta deferida a l'hereu fiduciari, o bé una massa de béns genèricament diferenciada que el fideïcomitent hagi adquirit com a hereu d'una altra persona.

2. El fideïcomís particular té per objecte el mateix llegat deferit al legatari o una part alíquota d'aquest.

3. El fideïcomís imposat a l'hereu que té per objecte béns singulars, una universalitat de coses, una empresa, un dret d'usdefruit, encara que sigui universal, o una part alíquota de l'herència té la consideració de llegat, i l'imposat al legatari que té per objecte béns singulars o parts d'aquests compresos en el llegat, la de subllegat.



Article 426-4

Modalitats

1. Els fideïcomisos es poden ordenar sota termini o sota condició, segons que l'herència o el llegat fideïcomesos, o una quota d'aquests, es defereixin al fideïcomissari en vèncer el termini fixat o en complir-se la condició ordenada pel fideïcomitent.

2. Els fideïcomisos ordenats per a després de la mort del fiduciari tenen el caràcter de condicionals, llevat que la voluntat del fideïcomitent sigui una altra.



Article 426-5

Capacitat per a ésser fideïcomissari


1. Perquè els fideïcomisos siguin efectius, cal que el fideïcomissari hagi nascut o estigui concebut en ésser deferit el fideïcomís a favor seu.

2. En el fideïcomís a termini, el fideïcomissari que viu o ha estat concebut quan l'herència o el llegat són deferits al fiduciari adquireix el seu dret al fideïcomís i aquest forma part de l'herència relicta per ell, encara que mori abans de deferir-se l'herència o el llegat fideïcomesos a favor seu. El testador pot excloure aquesta transmissibilitat.

3. En els fideïcomisos condicionals, si el fideïcomissari mor abans de complir-se la condició, encara que sobrevisqui al fideïcomitent, no adquireix cap dret al fideïcomís. El fideïcomitent pot disposar el contrari, cas en el qual s'entén que ha ordenat una substitució vulgar a favor dels hereus del fideïcomissari.



Article 426-6

Delació del fideïcomís

1. El fideïcomís es defereix en el moment en què venç el termini o es compleix la condició a favor del fideïcomissari immediatament cridat que no hagi renunciat abans al seu dret.

2. En el fideïcomís a termini, la mort del fiduciari abans del venciment del termini anticipa la delació al moment de la mort, llevat que la voluntat del fideïcomitent sigui una altra.

3. En el fideïcomís a termini, el fiduciari pot anticipar la delació del fideïcomís renunciant al seu dret a favor del fideïcomissari immediatament cridat i cedir a un tercer el simple aprofitament dels béns fideïcomesos fins que venci el termini. En cas de cessió, no resta exonerat de les seves obligacions i respon dels perjudicis que el cessionari causi al fideïcomís.

4. En el fideïcomís condicional, el fiduciari no pot anticipar la delació del fideïcomís. Si hi renuncia a favor del fideïcomissari, s'entén que només n'ha cedit l'aprofitament. No obstant això, el pot cedir a favor del fideïcomissari o de tercers, subjectant-se al que estableix l'article 426-36.3 si el fideïcomís arriba a ésser efectiu a favor d'una persona diferent del cessionari.



Article 426-7

Substitució vulgar en fideïcomís

El testador pot disposar una substitució vulgar en fideïcomís per al cas que el fideïcomissari cridat no arribi a ésser-ho efectivament perquè no pugui o no vulgui.



Article 426-8

Substitució vulgar implícita

1. Sempre que el fiduciari cridat no arriba a ésser hereu o legatari per qualsevol causa, opera en primer lloc la substitució vulgar.

2. A manca de substitució vulgar, el fideïcomissari passa a ésser fiduciari si hi ha fideïcomissari posterior. Si no n'hi ha, passa a ésser hereu o legatari lliure.

3. En els supòsits dels apartats 1 i 2, no hi ha dret de transmissió.



Article 426-9

Pluralitat de crides successives

1. En els fideïcomisos amb pluralitat de crides de fideïcomissaris successius, l'herència o el llegat fideïcomesos o la quota d'aquests es defereixen novament, en el temps o el cas previst pel testador, a favor del segon fideïcomissari que correspongui segons l'ordre de crides fixat per aquell, i així successivament a favor d'un per a després de l'altre, fins al darrer fideïcomissari, el qual resta lliure.

2. Si el fideïcomissari no arriba a fer seus, per qualsevol causa, l'herència o el llegat fideïcomesos, la delació fideïcomissària es reitera a favor del fideïcomissari que segueix en ordre, sens perjudici de les substitucions vulgars en fideïcomís que hagi disposat el testador.



Article 426-10

Límits dels fideïcomisos

1. El fideïcomitent pot cridar successivament al fideïcomís el nombre de fideïcomissaris que vulgui, sempre que es tracti de persones vives en el moment de la seva mort. L'eficàcia d'aquestes crides exclou la de crides ulteriors a fideïcomissaris no nascuts ni concebuts en el moment de la mort del fideïcomitent.

2. El fideïcomitent pot cridar fideïcomissaris que encara no hagin nascut en el moment de la seva mort. En aquest cas, només pot arribar a ésser efectiva una sola crida.

3. En els fideïcomisos familiars, és a dir, els fideïcomisos en què els fideïcomissaris són descendents, germans o nebots del fideïcomitent, aquest, a més de fer ús de la facultat que li reconeix l'apartat 1 i, alternativament, de la que li reconeix l'apartat 2, pot cridar successivament al fideïcomís persones que no passin de la segona generació, sense limitació en el nombre de crides. S'entén per primera generació la dels fills o nebots del fideïcomitent.

4. Si el fiduciari és una persona jurídica, el fideïcomís té una durada màxima de trenta anys.

5. Les crides de fideïcomissaris que ultrapassin els límits que estableix aquest article es consideren no fetes.



Article 426-11

Fideïcomís d'elecció i de distribució

Si el causant atribueix al fiduciari la facultat d'elegir el fideïcomissari entre persones que designa per llurs noms o circumstàncies, o que formen un grup determinat, o la de distribuir l'herència entre els fideïcomissaris, s'han d'observar les seves disposicions i, supletòriament, les regles següents:

a) L'elecció pot recaure en una, diverses o totes les persones designades, però, si es tracta de fills, el fiduciari només pot escollir néts que siguin fills d'un fill premort.

b) Si elegeix diversos fideïcomissaris, els pot fixar quotes iguals o desiguals; si no ho fa, ho són per parts iguals.

c) No es poden imposar a l'elegit condicions, prohibicions de disposar o altres modes, fideïcomisos ni cap altra càrrega o limitació, però li poden ésser ordenades substitucions vulgars a favor d'altres designats.

d) L'elecció s'ha de fer personalment en testament, codicil o pacte successori, en què hom ha d'expressar que es fa ús de la facultat d'elegir, sense que sigui admissible delegar-la ni encomanar-la a un apoderat. L'elecció es pot fer també per acte entre vius, en una escriptura pública, que és irrevocable, sens perjudici de la facultat de nomenar un altre fideïcomissari si el nomenat mor o renuncia abans de deferir-se el fideïcomís.

e) Si en l'herència pròpia el fiduciari ha nomenat hereu algun o alguns dels fideïcomissaris, a manca d'elecció o distribució expressa, s'entén que l'elecció o la distribució es fa a favor d'aquests.

f) Si no s'ha fet ni elecció ni distribució, els elegibles són fideïcomissaris per parts iguals.



Article 426-12

Extinció del fideïcomís

Els fideïcomisos s'extingeixen en els casos següents:

a) Si no resta cap fideïcomissari amb dret al fideïcomís, ni per via de substitució vulgar.

b) Si s'arriba a les crides de fideïcomissaris que ultrapassen els límits legals permesos.

c) Si tots els possibles fideïcomissaris renuncien a llur dret.

d) En els fideïcomisos condicionals, si s'incompleix la condició.


SECCIÓ SEGONA

Interpretació dels fideïcomisos



Article 426-13

Forma expressa i tàcita

1. El fideïcomís es pot establir expressament o tàcitament.

2. Perquè s'entengui que el fideïcomís s'imposa tàcitament cal que la voluntat d'ordenar-lo s'infereixi clarament del contingut de la disposició.



Article 426-14

Interpretació restrictiva

1. Si es dubta sobre si el testador ha ordenat un fideïcomís o ha formulat una recomanació o un simple prec, s'entén això darrer.

2. Si es dubta sobre si una substitució és vulgar o fideïcomissària, s'entén que és vulgar.

3. En cas de dubte, s'entén que el fideïcomís és ordenat per a després de la mort del fiduciari i amb caràcter de condicional per al cas que mori sense deixar fills.



Article 426-15

Presumpció de condició

1. Si s'imposa expressament o tàcitament a un fill o descendent del fideïcomitent un fideïcomís a favor d'una persona que no és fill o descendent, es presumeix que s'ha ordenat sota la condició que el fiduciari mori sense deixar fills o descendents.

2. El que estableix l'apartat 1 només s'aplica si el fiduciari no tenia descendència en el moment de l'ordenació del fideïcomís o si, en cas de tenir-ne, el fideïcomitent n'ignorava l'existència.



Article 426-16

Condició de no tenir fills

La condició posada al fiduciari de no tenir fills es considera complerta si en té però no li sobreviuen, llevat que la voluntat expressa del fideïcomitent sigui una altra.



Article 426-17

Fills posats com a condició

En els fideïcomisos ordenats per al cas que el fiduciari mori sense deixar fills, aquests no es consideren fideïcomissaris si no són cridats expressament com a tals o com a substituts vulgars en fideïcomís, llevat que la voluntat del fideïcomitent sigui una altra.



Article 426-18

Condició de no atorgar testament

La substitució fideïcomissària que depèn de la condició que el fiduciari no atorgui testament resta sense efecte quan l'hereu o el legatari atorguen testament notarial, llevat que la voluntat del fideïcomitent sigui una altra.



Article 426-19

Abast del fideïcomís

1. El fideïcomís imposat a un cohereu o un col·legatari no s'estén a la quota d'herència o llegat que li pervinguin per substitució vulgar, però sí a les que rebi per dret d'acréixer.

2. El fideïcomís imposat a l'hereu no s'estén al prellegat ordenat a favor seu, ni aquest a aquell.


SECCIÓ TERCERA

Els efectes del fideïcomís mentre està pendent



Article 426-20

Presa d'inventari

1. El fiduciari ha de prendre inventari dels béns de l'herència o del llegat fideïcomesos, a càrrec de la mateixa herència o del mateix llegat. L'inventari s'ha de tancar en el termini de sis mesos a comptar del moment en què el fiduciari coneix o pot conèixer raonablement que li ha estat deferit el fideïcomís.

2. L'inventari s'ha de formalitzar notarialment o judicialment i s'hi han de ressenyar els béns relictes i llur valor en obrir-se la successió i els deutes i les càrregues hereditaris, amb la indicació de llur import.

3. L'inventari no es considera pres en forma si, sabent-ho el fiduciari, no hi figuren tots els béns i tots els deutes, o si s'ha elaborat en frau dels fideïcomissaris.

4. Per a formar l'inventari no cal citar cap persona, però hi poden intervenir els fideïcomissaris que ho sol·licitin.



Article 426-21

Prestació de garantia

1. El fiduciari ha de prestar garantia suficient i a càrrec seu en seguretat dels béns mobles fideïcomesos, exclosos els no susceptibles de desaparició o alienació i els que siguin objecte de dipòsit o inversió. Si els fideïcomissaris immediats són fills o germans del fiduciari, aquest no està obligat a prestar-la, llevat que el testador l'hagi imposada.

2. La garantia ha d'ésser preferentment real, amb aplicació, si és hipotecària, del que estableix l'article 569-41. Si no presta garantia real ni personal, el fiduciari ha de dipositar els béns mobles que havia de garantir, exceptuant-ne els que necessiti per a ús propi o de la seva família, per a explotar els béns del fideïcomís o per a exercir la seva professió o el seu ofici.

3. La manca de prestació de garantia no pot comportar que el fideïcomís es posi en administració, excepte en el cas que estableix l'article 426-23.2.

4. El fideïcomitent pot dispensar el fiduciari de les obligacions que estableixen els apartats 1 i 2.



Article 426-22

Obligacions respecte als béns fideïcomesos

1. El fiduciari està obligat, respecte als béns fideïcomesos, a:

a) Inscriure el títol successori corresponent en el Registre de la Propietat i inserir-hi literalment la clàusula fideïcomissària.

b) Invertir els diners relictes sobrants, o els que s'obtinguin després, en dipòsits bancaris o en béns prudencialment segurs.

c) Dipositar sense demora en un establiment legalment autoritzat els valors mobiliaris i els altres actius financers, fent constar en el resguard la condició de fideïcomesos, i, en el cas de valors anotats en compte, acreditar davant de l'entitat gestora que són objecte d'un fideïcomís, perquè es practiqui la inscripció corresponent en el registre comptable.

2. Llevat que el fideïcomitent disposi una altra cosa, es pot substituir el compliment de les obligacions que imposa l'apartat 1.b i c, a elecció del fiduciari, per una fiança suficient, que no resta dispensada encara que els fideïcomissaris immediats siguin fills o germans seus. Si el fiduciari opta per prestar aquesta fiança, pot donar als diners o als valors subjectes a fideïcomís la destinació que estimi convenient.

3. Les despeses ocasionades pel compliment de les obligacions que imposa l'apartat 1.b i c són a càrrec de l'herència o del llegat fideïcomesos, i les de prestació de la fiança opcional que regula l'apartat 2, a càrrec del fiduciari.



Article 426-23

Protecció del dret dels fideïcomissaris

1. El compliment de les obligacions que aquesta secció imposa al fiduciari pot ésser exigit en tot moment per qualsevol fideïcomissari o per les persones a què fa referència l'article 426-24.

2. Si el fiduciari posa en perill, dissipa o danya greument els béns fideïcomesos, el fideïcomissari li pot exigir garantia suficient en seguretat del pagament de la indemnització dels danys i perjudicis causats pel seu capteniment. Si es tracta d'un fideïcomís a termini, el fideïcomissari pot optar entre exigir la prestació de garantia o el trànsit immediat dels béns fideïcomesos. En cas que aquest trànsit no sigui possible o es tracti d'un fideïcomís sotmès a condició, si el fiduciari no presta garantia, el fideïcomissari pot demanar a l'autoritat judicial que nomeni un administrador.

3. Durant el període de pendència del fideïcomís, els fideïcomissaris poden pretendre la declaració judicial de llur dret o del caràcter fideïcomès dels béns.

4. Els fideïcomissaris poden impugnar judicialment els actes de disposició atorgats pel fiduciari, però, mentre no es defereixi el fideïcomís, les sentències que estimin la pretensió d'impugnació únicament es poden executar en la mesura necessària per a salvaguardar immediatament els interessos dels fideïcomissaris.

5. Els fideïcomissaris poden exigir al fiduciari informació sobre l'estat dels béns subjectes al fideïcomís si hi ha motius per a suposar que s'estan posant en perill.



Article 426-24

Fideïcomissaris no nascuts ni concebuts

1. Si hi ha possibles fideïcomissaris no nascuts ni concebuts, la protecció de llurs interessos correspon a les persones que serien llurs ascendents més pròxims que visquin i, a manca d'aquests, i també si hi ha conflicte d'interessos amb tots ells o si la personalitat dels possibles fideïcomissaris només és determinable per algun esdeveniment futur, a un curador.

2. El fideïcomitent, en ordenar el fideïcomís, o en testament o codicil posteriors, pot nomenar un o diversos curadors i llurs suplents. Si no ho fa o si manquen els designats, llur nomenament correspon a l'autoritat judicial, d'acord amb el procediment de jurisdicció voluntària.

3. El càrrec de curador es regeix per les normes dels marmessors particulars i subsisteix en cada successió mentre persisteix la situació que l'ha originat.

4. El curador, per a exercir les seves facultats, ha d'actuar amb autorització judicial prèvia. Les despeses que ocasioni la seva actuació i, si s'escau, el seu nomenament judicial són a càrrec del fideïcomís.



Article 426-25

Responsabilitat del fiduciari

El fiduciari universal que ha pres inventari en temps i forma respon dels deutes del causant d'acord amb el règim de l'acceptació de l'herència a benefici d'inventari.



Article 426-26

Facultats del fiduciari

1. El fiduciari té l'ús i el gaudi dels béns fideïcomesos i de llurs subrogats i accessions, fa seus els fruits i les rendes, i gaudeix de tots els altres drets que la llei atribueix al propietari, però allò que adquireix que no siguin fruits o rendes s'incorpora al fideïcomís.

2. Amb relació als boscos, no es consideren fruits les tales que excedeixen els límits d'una explotació racional.

3. Amb relació a les accions i les participacions socials, s'apliquen les regles següents:

a) El fiduciari fa seus els dividends acordats per la societat mentre dura el fideïcomís i exerceix tots els drets que la llei i els estatuts socials reconeixen als socis.

b) En cas d'augment de capital, s'incorporen al fideïcomís les noves accions i participacions alliberades o subscrites en exercici de drets de subscripció preferent i els imports obtinguts per l'alienació d'aquests drets.

c) El fiduciari ha de subministrar als fideïcomissaris que ho sol·licitin tota la informació que tingui com a soci relativa als acords socials.



Article 426-27

Partició de l'herència i divisió de cosa comuna

1. Els hereus fiduciaris de quota d'herència poden demanar la partició i la poden practicar eficaçment amb els altres cohereus sense necessitat que hi intervinguin els fideïcomissaris, sempre que es tracti d'un pur acte particional. Altrament, hom s'ha d'atenir al que estableix l'article 426-40. Els fideïcomissaris poden concórrer a la partició i la poden impugnar si es fa en frau de llurs drets.

2. El que estableix l'apartat 1 s'aplica també a la divisió de béns comuns si alguna participació indivisa està gravada amb un fideïcomís. Si el bé és indivisible o desmereix notablement en dividir-se, s'ha de procedir d'acord amb el que estableix l'article 552-11.5. En aquest cas, si s'adjudica el bé al fiduciari, es manté el gravamen sobre la quota fideïcomesa. Si s'adjudica a un altre cotitular o es ven, la part de la contraprestació corresponent al fiduciari s'incorpora al fideïcomís. El fiduciari només pot consentir que el bé s'adjudiqui a un altre cotitular amb autorització judicial prèvia.

3. La partició hereditària feta pel causant o per un comptador partidor designat per aquest i la feta judicialment produeixen efecte enfront dels fideïcomissaris, sens perjudici de les accions d'impugnació que siguin procedents.

4. L'hereu o el legatari gravats amb un fideïcomís solament en una part indivisa de l'herència o del llegat deferits a llur favor, o en una quota d'aquests, poden dividir per si mateixos l'herència o el llegat en dos lots o porcions, un de lliure i un de fideïcomès, segons les regles de la partició i després d'haver fet les notificacions corresponents als fideïcomissaris.



Article 426-28

Conservació i administració

1. La conservació i l'administració dels béns fideïcomesos són funcions obligades del fiduciari, el qual en respon personalment amb la diligència que cal esmerçar en els béns propis.

2. En compliment de les seves funcions, el fiduciari ha de cobrar i pagar crèdits i els deutes a favor o a càrrec de l'herència fideïcomesa, cancel·lar les garanties i pagar a càrrec seu les despeses ordinàries de conservació dels béns.

3. El fiduciari ha de satisfer, a càrrec del fideïcomís, les despeses extraordinàries de conservació o de refacció i les altres càrregues anàlogues.



Article 426-29

Millores i incorporacions

1. Totes les millores i tots els béns que el fiduciari incorpora materialment al fideïcomís resten afectes al fideïcomís. Tanmateix, en deferir-se aquest, el fiduciari o els seus hereus poden optar per retirar les millores o incorporacions, si es pot fer sense detriment dels béns fideïcomesos, o per exigir-ne l'import, llevat, en ambdós casos, que el fiduciari les hagi finançat de la manera que permet l'article 426-38.

2. El fiduciari pot alterar la substància de les coses si no en disminueix el valor, amb les limitacions que estableix aquest capítol.



Article 426-30

Exercici d'accions i eficàcia de sentències, laudes i transaccions

1. El fiduciari ha d'exercir les accions que derivin del seu deure de conservar i administrar diligentment l'herència o el llegat fideïcomesos.

2. Les sentències i les altres resolucions dictades en procediments o expedients en els quals hagi intervingut el fiduciari, els laudes recaiguts en arbitratges als quals s'hagi sotmès i les transaccions que hagi convingut no afecten els fideïcomissaris que no hagin estat citats o no hi hagin intervingut, llevat que aquests hi assenteixin, que els dits laudes, sentències, resolucions i transaccions siguin favorables al fideïcomís, que facin referència als actes que el fiduciari pot fer per ell sol, o que s'hagin complert les normes relatives a la disposició dels béns fideïcomesos.



Article 426-31

Dret a la quarta trebel·liànica o quota lliure

1. Llevat que el causant ho hagi prohibit, l'hereu fiduciari que ha acceptat l'herència té dret a detreure i a fer seva, lliure del fideïcomís, una quarta part del patrimoni fideïcomès, anomenada quarta trebel·liànica o quota lliure.

2. Si el causant ha fet crides successives al fideïcomís, només té dret a la quarta trebel·liànica o quota lliure l'hereu fiduciari que adquireix en primer lloc l'herència fideïcomesa, llevat que no la detregui i manifesti la voluntat de cedir el dret al fideïcomissari següent.

3. Per a detreure la quarta trebel·liànica o quota lliure, cal que l'hereu hagi pres inventari en el temps i la forma que estableix l'article 426-20.

4. Si hi ha diversos hereus fiduciaris, cadascun pot detreure una part de la quarta trebel·liànica o quota lliure proporcional a la seva quota hereditària fideïcomesa.

5. El fideïcomitent pot reduir o ampliar la quarta trebel·liànica o quota lliure i establir les regles a què s'ha de subjectar la detracció.



Article 426-32

Càlcul de la quarta trebel·liànica o quota lliure

La quarta trebel·liànica o quota lliure consisteix en la quarta part de l'herència fideïcomesa, un cop deduïts els deutes i càrregues de l'herència, les despeses de darrera malaltia i d'enterrament o incineració del causant, els llegats i les llegítimes, inclosa la del fiduciari que sigui legitimari.



Article 426-33

Detracció de la quarta trebel·liànica o quota lliure

1. El fiduciari pot detreure la quarta trebel·liànica o quota lliure tan bon punt ha pres inventari, sempre que hagi prestat, si escau, les garanties a què fa referència l'article 426-21, i hagi pagat o fiançat els deutes i càrregues de l'herència i les llegítimes. El fiduciari pot detreure la quarta trebel·liànica o quota lliure en qualsevol moment, d'un cop o en diverses vegades.

2. Per a detreure la quarta trebel·liànica o quota lliure, el fiduciari ha d'atorgar escriptura pública, notificant-ho prèviament als fideïcomissaris o curadors d'acord amb el que estableix l'article 426-42. La detracció es pot fer en béns de l'herència que no siguin ni de la millor ni de la pitjor condició, o en diners, encara que no n'hi hagi a l'herència. Si opta per alliberar béns del fideïcomís, ho ha de fer per llur valor en el moment de la detracció, però atenent llur estat material en el moment de la delació del fideïcomís. Si opta per fer la detracció en diners i no n'hi ha suficients a l'herència, pot vendre béns d'acord amb el que estableix l'article 426-38.



Article 426-34

Extinció de la quarta trebel·liànica o quota lliure

El dret a la quarta trebel·liànica o quota lliure s'extingeix per renúncia expressa o tàcita. S'entén que es renuncia tàcitament si, coneixent aquest dret, el fiduciari o els seus hereus lliuren al fideïcomissari la possessió de l'herència fideïcomesa sense formular cap reserva.



Article 426-35

Facultats del fideïcomissari sobre el seu dret

1. Mentre el fideïcomís no sigui deferit al fideïcomissari, aquest pot alienar, gravar, renunciar i assenyalar per a l'embargament el seu dret d'adquirir l'herència o el llegat fideïcomesos.

2. L'alienació, el gravamen o l'embargament s'han de limitar als béns que corresponguin al fideïcomissari en deferir-se el fideïcomís.

3. Si en la substitució condicional no s'arriba a deferir el fideïcomís, els actes a què fan referència els apartats 1 i 2 resten sense efecte.


SECCIÓ QUARTA

Disposició dels béns fideïcomesos


Article 426-36

Principi general

1. El fiduciari pot alienar i gravar els béns fideïcomesos, lliures del fideïcomís, en els casos en què ho permeti la llei o ho autoritzin el fideïcomitent o els fideïcomissaris, d'acord amb el que estableix aquesta secció.

2. La contraprestació eventualment adquirida per raó dels actes de disposició a què fa referència l'apartat 1 se subjecta al fideïcomís en virtut del principi de subrogació real, llevat dels casos en què la llei estableix una altra cosa o en què el fideïcomitent o els fideïcomissaris autoritzen que els béns o diners obtinguts s'excloguin del fideïcomís.

3. En els fideïcomisos condicionals, el fiduciari pot fer vàlidament actes de disposició dels béns fideïcomesos fora dels supòsits a què fa referència l'apartat 1, però llur eficàcia se supedita a l'efectivitat del fideïcomís, encara que en ser atorgats aquells actes hom hagi silenciat el gravamen. El fiduciari no té aquesta facultat si el fideïcomitent ha imposat una prohibició de disposar específica a aquest efecte, ni tampoc si el fideïcomís és a termini.



Article 426-37

Disposició de béns amb autorització del fideïcomitent o de terceres persones

1. El fideïcomitent pot facultar el fiduciari per a alienar i gravar tots o alguns dels béns fideïcomesos, lliures del fideïcomís, per actes entre vius.

2. El fideïcomitent pot facultar el fiduciari per a alienar i gravar tots o alguns dels béns fideïcomesos amb l'autorització d'una o més persones designades amb aquesta finalitat, a les quals són aplicables els preceptes relatius als marmessors particulars, en tant que ho permetin la naturalesa i la durada indefinida de llur encàrrec. Si aquestes persones moren, renuncien o són incapacitades, el fiduciari pot disposar sense autorització, llevat que la voluntat del fideïcomitent sigui una altra.



Article 426-38

Disposició de béns amb notificació als fideïcomissaris

1. El fiduciari està facultat per disposició de la llei per a alienar o gravar béns de l'herència o el llegat fideïcomesos, lliures del fideïcomís, en els casos següents:

a) Per a pagar els deutes, les càrregues hereditàries, les llegítimes i els llegats, incloent-hi la percepció de la seva pròpia llegítima, sens perjudici del que estableix l'article 451-9.

b) Per a detreure la quarta trebel·liànica o quota lliure.

c) Per a finançar les despeses extraordinàries de conservació i refacció dels béns del fideïcomís i de millores necessàries i útils, si bé aquestes s'incorporen al fideïcomís d'acord amb l'article 426-29.

2. Per a fer els actes a què fa referència l'apartat 1, no cal la intervenció dels fideïcomissaris, però s'han de notificar prèviament d'acord amb el que estableix l'article 426-42.



Article 426-39

Disposició de béns sota pròpia responsabilitat

1. El fiduciari està facultat, respecte als béns fideïcomesos, per a fer per si mateix, sota la seva responsabilitat, els actes següents:

a) Vendre els béns mobles que no es puguin conservar i substituir els que es deteriorin per l'ús.

b) Complir obligacions del fideïcomitent que tinguin per objecte l'alienació de béns del fideïcomís o que comportin l'extinció de drets personals o reals sobre béns aliens o llur cancel·lació registral.

c) Intervenir en operacions de parcel·lació o reparcel·lació urbanística o de concentració parcel·lària que afectin els béns fideïcomesos, en qualsevol de les modalitats que estableix la legislació sectorial.

d) Concertar convenis en matèria d'expropiació forçosa i acceptar indemnitzacions per danys als béns fideïcomesos.

2. Els béns fideïcomesos alienats en virtut dels actes a què fa referència l'apartat 1 resten lliures del fideïcomís i, en llur lloc, s'hi subroguen els béns obtinguts pel fiduciari. Si com a conseqüència de l'acte dut a terme, el fiduciari ha d'assumir obligacions, cessions urbanístiques o altres càrregues, llur compliment és a càrrec del fideïcomís.

3. El fiduciari pot notificar als fideïcomissaris els actes a què fa referència l'apartat 1 d'acord amb el procediment que estableix l'article 426-42.



Article 426-40

Disposició de béns lliures de fideïcomís amb autorització judicial

1. El fiduciari pot alienar béns de l'herència o el llegat fideïcomesos, lliures del fideïcomís, per a reemplaçar-los per altres que hi restin subjectes per subrogació real, a fi d'obtenir-ne més rendiment o utilitat.

2. La facultat dispositiva a què fa referència l'apartat 1 s'ha d'exercir en els termes que hagi establert el fideïcomitent, i no és procedent si aquest l'ha prohibida expressament o ha ordenat una prohibició de disposar especial incompatible amb la subrogació. Si el fideïcomitent no ha ordenat res sobre aquesta facultat, només es pot exercir amb l'autorització prèvia del jutge competent.

3. L'autorització judicial té lloc pel procediment de jurisdicció voluntària, amb notificació prèvia als fideïcomissaris i al curador, si n'hi ha, sense que calgui la subhasta. L'autoritat judicial ha de practicar les proves que estimi pertinents, especialment pel que fa a la justa valoració dels béns. Si autoritza la subrogació, ha d'adoptar les mesures procedents perquè sigui efectiva, perquè els béns reemplaçats s'alliberin del gravamen fideïcomissari i perquè s'hi subjectin els béns adquirits. Les despeses d'aquest procediment són a càrrec del fideïcomís.

4. No cal l'autorització judicial si ja no hi pot haver més fideïcomissaris cridats que els vivents i llurs descendents, i els fideïcomissaris que serien els immediatament cridats en aquell moment presten consentiment a l'acte de disposició. Aquest consentiment no implica renúncia al fideïcomís. A més, s'ha de notificar la voluntat d'alienar, amb el preu i les condicions, als fideïcomissaris posteriors, però no als substituts vulgars en fideïcomís.

5. Per a l'alienació a què fa referència l'apartat 4, cal que una persona o una entitat dedicades exclusivament a l'activitat professional de taxació avaluïn els béns i que la taxació s'incorpori a la documentació de l'acte d'alienació. El preu d'alienació o el valor de la contraprestació, si s'escau, no pot ésser inferior al valor de taxació. A més, es poden adoptar les mesures de garantia que es creguin pertinents.



Article 426-41

Disposició de béns lliures de fideïcomís amb consentiment dels fideïcomissaris

1. El fiduciari pot alienar i gravar béns de l'herència o el llegat fideïcomesos, lliures del fideïcomís, mitjançant el consentiment de futur, de present o de pretèrit de tots els fideïcomissaris que efectivament arribin a ésser-ho en deferir-se el fideïcomís.

2. L'autorització de futur solament allibera els béns que el fiduciari aliena o grava efectivament, però no implica renúncia total al fideïcomís.

3. El consentiment prestat pel fideïcomissari el vincula, però en la successió fideïcomissària condicional aquesta vinculació únicament té efecte si el fideïcomissari arriba efectivament a ésser-ho i no si ho és un altre fideïcomissari cridat que no ha prestat el consentiment, encara que sigui com a substitut vulgar en fideïcomís.



Article 426-42

Procediment de notificació i oposició judicial

1. Sempre que sigui preceptiu notificar als fideïcomissaris els actes que el fiduciari pretén fer sobre els béns del fideïcomís o si creu convenient de notificar-los-els, el fiduciari ho ha de fer per mitjà de l'autoritat judicial competent, pel procediment de jurisdicció voluntària, o per acta notarial.

2. Les notificacions han d'expressar les circumstàncies de l'acte projectat i s'han de fer a tots els fideïcomissaris existents i que estiguin determinats i, si escau, als ascendents més pròxims o al curador en els supòsits a què fa referència l'article 426-24. La notificació als fideïcomissaris de parador ignorat es fa per mitjà d'edictes. Si el testador no ha designat nominativament els fideïcomissaris, es poden determinar per mitjà d'una acta de notorietat.

3. Les persones notificades poden formular oposició per via judicial en el termini d'un mes. L'oposició, un cop formalitzada, s'ha de fer constar, si escau, en l'acta notarial.

4. L'oposició s'ha de substanciar pel procediment del judici verbal, i solament es pot fonamentar en il·legalitat o frau del fiduciari, o en el fet que aquest no s'hagi ajustat als termes de la notificació.

5. Tan bon punt hagi transcorregut el termini de la darrera notificació sense oposició, o un cop desestimada l'oposició formulada, el fiduciari pot fer l'acte projectat.



Article 426-43

Execució forçosa de béns fideïcomesos

1. Els béns fideïcomesos que s'alienin per execució forçosa per deutes del fideïcomitent o d'aquells de què respongui el fideïcomís són adquirits pel rematant o adjudicatari lliures del fideïcomís, sempre que els fideïcomissaris o, si escau, llurs ascendents més pròxims o el curador hagin estat citats.

2. L'execució forçosa per deutes propis del fiduciari solament és procedent contra el seu dret de llegítima i de quarta trebel·liànica o quota lliure i contra els fruits i les rendes del fideïcomís que li corresponen, llevat, si es tracta d'un fideïcomís condicional, que el creditor prefereixi que s'alienin els béns d'acord amb el que estableix l'article 426-36.3.


SECCIÓ CINQUENA

Els efectes del fideïcomís en el moment de la delació



Article 426-44


Efectes de la delació

1. La delació a favor del fideïcomissari li atribueix la condició d'hereu o de legatari. Amb aquest caràcter, el fideïcomissari fa seva l'herència o el llegat o una quota d'aquests, segons el contingut de béns i drets en el moment en què s'obre la successió del fideïcomitent, amb aplicació del principi de subrogació real.

2. D'acord amb el principi de subrogació real, s'han de lliurar al fideïcomissari els béns que el fiduciari hagi adquirit a títol onerós a càrrec de l'herència o el llegat fideïcomesos, llevat dels supòsits exceptuats legalment o d'aquells en què el fideïcomitent o els fideïcomissaris han autoritzat que la contraprestació adquirida s'exclogui del fideïcomís.

3. Si el fiduciari es va acollir a l'opció que estableix l'article 426-22.2 i va disposar discrecionalment de diners subjectes al fideïcomís, ha de restituir al fideïcomissari la quantitat disposada, actualitzant-ne el valor al moment de la delació del fideïcomís.



Article 426-45

Lliurament de la possessió

1. Un cop deferit el fideïcomís, el fiduciari o els seus hereus han de lliurar la possessió de l'herència o el llegat fideïcomesos al fideïcomissari en el termini d'un mes a comptar de l'endemà del dia en què hi siguin requerits per via notarial o judicial.

2. Si el fiduciari o els seus hereus no lliuren la possessió dins del termini que fixa l'apartat 1, tenen la consideració de mers detentors i deixen de fer seus els fruits. El fideïcomissari pot reclamar judicialment la possessió dels béns pels mitjans que estableix la legislació processal.



Article 426-46

Responsabilitat del fideïcomissari

L'hereu fideïcomissari respon, des que adquireix el fideïcomís i únicament amb els béns que rebi, dels deutes i les càrregues hereditaris que no han estat pagats amb béns de l'herència, dels deutes legalment contrets pel fiduciari a càrrec del fideïcomís i dels que determina l'article 426-47.



Article 426-47

Deures de liquidació

1. Tan bon punt deferit el fideïcomís, el fiduciari o els seus hereus tenen dret a exigir al fideïcomissari:

a) El lliurament de les millores o les incorporacions efectuades pel fiduciari a càrrec seu, o l'abonament de llur import.

b) El reemborsament de les despeses pagades pel fiduciari que siguin a càrrec del fideïcomís.

c) El reemborsament de les quantitats que el fiduciari hagi satisfet a càrrec seu per raó de deutes i càrregues hereditaris, llegítimes, llegats a càrrec de l'herència, ampliacions de capital social i altres conceptes anàlegs.

d) El cobrament dels crèdits exigibles que el fiduciari tingués contra el fideïcomitent.

2. L'import de les millores i les incorporacions s'estima en l'augment de valor que els béns han experimentat, sense que pugui excedir el preu de cost actualitzat. Els reemborsaments que estableixen les lletres b i c de l'apartat 1 s'han de fer també pel valor actualitzat de les quantitats esmerçades. Tanmateix, aquests deutes no meriten interès mentre el fiduciari no en reclami judicialment el pagament.



Article 426-48

Dret de retenció del fiduciari

1. El fiduciari o els seus hereus poden retenir la possessió de l'herència o el llegat fideïcomesos si dins del termini que fixa l'article 426-45 comuniquen notarialment al fideïcomissari la decisió de fer-ho, d'acord amb la llei, per a algun dels crèdits a què fa referència l'article 426-47, i n'assenyalen l'import.

2. El dret de retenció subsisteix mentre la quantitat total fixada no ha estat consignada, fiançada o satisfeta, sens perjudici de la seva posterior comprovació definitiva.



Article 426-49

Reclamació de la quarta trebel·liànica o quota lliure

1. Si abans de deferir-se el fideïcomís el fiduciari no ha detret la quarta trebel·liànica o quota lliure, ell o els seus causahavents en poden exigir el pagament al fideïcomissari amb els interessos vençuts d'ençà de la reclamació judicial.

2. Els fideïcomissaris poden optar per fer el pagament en béns o en diners. Si opten pel pagament en béns, n'han de formar un lot que contingui, en la mesura que sigui possible, béns hereditaris de la mateixa espècie i de la mateixa qualitat, estimats per llur valor en el moment de fer el pagament.



Article 426-50

Impugnació d'actes en frau del fideïcomís

1. Un cop adquirit el fideïcomís, el fideïcomissari pot impugnar per ineficaços tots els actes d'alienació i de gravamen que el fiduciari hagi fet en frau o perjudici de l'herència o el llegat fideïcomesos, i reivindicar els béns alienats o gravats indegudament o afectes al fideïcomís condicional, sens perjudici del que estableix l'article 426-42 i de la protecció de tercers adquirents d'acord amb la legislació hipotecària, però no pot reclamar els fruits anteriors.

2. Els actes d'alienació i de gravamen a què fa referència l'apartat 1 són eficaços en la mesura que siguin imputables als conceptes a què el fiduciari o els seus hereus tinguin dret o que acreditin contra el fideïcomís, en deferir-se aquest, d'acord amb l'article 426-47, i en la mesura que ho permeti la quantitat total a què el fiduciari tingui dret pels dits conceptes, després de deduir-ne l'import de les indemnitzacions que derivin de les seves responsabilitats en el fideïcomís.

3. Si la quantitat a què fa referència l'apartat 2 no cobreix el valor dels béns alienats i els gravàmens imposats, referits sempre a l'estimació que tenien en ésser atorgats, únicament se sostenen com a eficaços els actes dispositius que càpiguen en aquella quantitat, per ordre d'antiguitat. Gaudeixen de la mateixa preferència els actes atorgats amb la simple invocació de fer valer aquesta imputació, encara que no s'hagin complert els requisits que estableix l'article 426-38.

4. Els tercers adquirents poden oposar la imputació a què fa referència l'apartat 3 a les accions que, d'acord amb aquest article, pugui exercir el fideïcomissari. Si aquest nega simplement l'existència dels crèdits o drets del fiduciari, la prova incumbeix als tercers adquirents que fan valer la imputació.


SECCIÓ SISENA

El fideïcomís de residu i la substitució preventiva de residu



Article 426-51

Fideïcomís de residu

En el fideïcomís de residu, el fideïcomitent faculta el fiduciari per a disposar, en tot o en part, dels béns fideïcomesos. També hi ha fideïcomís de residu quan el fideïcomitent estableix que els béns dels quals no hagi disposat el fiduciari han de fer trànsit al fideïcomissari, o quan se subordina el fideïcomís al fet que, en morir el fiduciari, restin en l'herència o el llegat fideïcomesos béns dels quals aquest no hagi disposat.



Article 426-52

Facultats del fiduciari

En el fideïcomís de residu, el fiduciari, a més de tenir les facultats reconegudes a tot fiduciari, pot fer els actes següents:

a) Alienar, gravar o disposar d'una altra manera dels béns fideïcomesos i de llurs subrogats, lliures del fideïcomís, per actes entre vius a títol onerós.

b) Transformar, esmerçar o consumir els béns fideïcomesos i llurs subrogats a fi de satisfer les seves necessitats i les de la seva família, sense haver de reposar-los.



Article 426-53

Interpretació

1. Si el fideïcomís faculta només per a vendre, s'entén que faculta també per a fer altres actes de disposició a títol onerós.

2. La facultat de disposar a títol gratuït, que s'ha d'establir de manera expressa, s'entén que s'atribueix per a fer-ho només per actes entre vius i comprèn també la de disposar a títol onerós.



Article 426-54

Disposició en cas de necessitat o amb consentiment d'altri

El fideïcomitent pot ordenar que el fiduciari només pugui exercir la facultat de disposar si concorren determinades circumstàncies, entre les quals hi pot haver la situació de necessitat o l'autorització de tercers. Si es preveu l'autorització de tercers, s'ha d'aplicar el que estableix l'article 426-37.2.



Article 426-55

Bona fe del fiduciari

1. En l'exercici de les seves facultats dispositives, el fiduciari ha d'actuar de bona fe, sense ànim de defraudar el fideïcomís.

2. Els fideïcomissaris o les persones a què fa referència l'article 426-24 tenen acció personal contra el fiduciari o els seus hereus per raó dels actes fets en frau o contravenció del fideïcomís.



Article 426-56

Subrogació real

1. El fideïcomís subsisteix, en virtut de subrogació real, sobre els béns o els diners que reemplacin els béns fideïcomesos a conseqüència de l'exercici de les facultats dispositives del fiduciari o per qualsevol altra causa, amb les excepcions que estableix l'article 426-36.2. El fideïcomís també subsisteix sobre el romanent no consumit en cas d'alienació o gravamen de béns per a satisfer les necessitats personals o familiars del fiduciari.

2. En el fideïcomís de residu que faculti el fiduciari per a disposar a títol gratuït, s'alliberen del fideïcomís els béns mobles que, en el moment en què es defereixi el fideïcomís, el fiduciari hagi incorporat o destinat materialment al seu patrimoni o que siguin posseïts com a propis per altres persones de manera pública i pacífica amb coneixement del fiduciari.



Article 426-57

Imputació

El valor dels béns fideïcomesos dels quals ha disposat el fiduciari s'imputa a allò que per llegítima, per quarta trebel·liànica o quota lliure, o per altres crèdits o drets pot pretendre contra el fideïcomís.



Article 426-58

Règim jurídic

1. Són aplicables al fideïcomís de residu les disposicions d'aquest capítol, llevat de les de la secció quarta, que només s'apliquen en la mesura que ho permeti la naturalesa i classe del fideïcomís establert.

2. Les disposicions relatives a la prestació de garantia i d'altres obligacions respecte als béns fideïcomesos només són exigibles en el supòsit en què, per voluntat del fideïcomitent, una part dels béns s'hagi reservat per a fer trànsit al fideïcomissari.



Article 426-59

Substitució preventiva de residu

1. En la substitució preventiva de residu, el testador, en previsió que algun hereu o legatari mori sense deixar successor voluntari, crida una o més persones perquè, quan morin aquells, facin seus els béns que l'hereu o el legatari hagin adquirit en la successió del testador i dels quals no hagin disposat per actes entre vius, per qualsevol títol, o per causa de mort.

2. A més del que estableix l'apartat 1, hi ha substitució preventiva de residu quan un fideïcomitent autoritza expressament el fiduciari per a disposar lliurement dels béns de l'herència o el llegat fideïcomesos per actes entre vius i per causa de mort, i designa un o més substituts per a després de morir el fiduciari.

3. La delació a favor dels substituts preventius de residu només es produeix si l'hereu o el legatari moren sense haver atorgat testament o heretament vàlid i eficaç o si els hereus que els substituïts han instituït no arriben a succeir-los per qualsevol causa.

4. Els béns dels quals l'hereu o el legatari substituïts no hagin disposat són adquirits pels substituts preventius com a successors del testador que va ordenar la substitució. S'aplica a aquesta substitució el que estableix l'article 426-56.2.

5. La substitució preventiva de residu resta sense efecte per renúncia o indignitat successòria de tots els substituïts, o pel fet de premorir tots aquests a l'hereu o al legatari substituïts.


CAPÍTOL VII

Els llegats


SECCIÓ PRIMERA

Els llegats i llurs efectes


Article 427-1

Atorgament

El causant pot ordenar llegats en testament, en codicil o en memòria testamentària.



Article 427-2

Capacitat per a ésser legatari

És eficaç el llegat a favor de persona encara no nascuda ni concebuda en el moment de morir el causant, en cas que arribi a néixer, i també el disposat a favor del legatari determinable per un esdeveniment futur i raonablement possible expressat pel causant. En ambdós casos s'entén que això enclou una condició suspensiva del llegat.



Article 427-3

Designació del beneficiari del llegat

1. El causant pot ordenar llegats a favor de persones que la gravada amb el llegat o un tercer elegeixin entre les designades per llurs noms o circumstàncies pel causant o entre les compreses en un grup que aquest determini.

2. L'elecció s'ha de regir pel que estableix l'article 426-11, i únicament es pot fer en escriptura pública i en el termini d'un any a comptar de l'acceptació de la persona gravada o de l'encàrrec al tercer.



Article 427-4

Llegat a favor de diversos legataris

1. Llevat que la voluntat del causant sigui una altra, el llegat ordenat conjuntament a favor de diverses persones els correspon per parts iguals, encara que, si també han estat instituïts hereus, llurs quotes hereditàries siguin desiguals.

2. El causant pot deixar a l'arbitri de la persona gravada amb el llegat o d'un tercer la determinació de les parts dels col·legataris. La determinació s'ha de fer en escriptura pública, d'acord amb el que estableix l'article 426-11.c, d i e, i dins del termini que fixa l'article 427-3, un cop transcorregut el qual sense que s'hagi fet la determinació hom s'ha d'atenir al que estableix l'apartat 1 del present article.

3. En cas de dubte, s'entén que el llegat a favor de diverses persones és conjunt, i no alternatiu.



Article 427-5

Prellegat

El cohereu o l'hereu únic afavorit amb algun llegat l'adquireix íntegrament a títol de legatari, i no d'hereu, encara que el causant l'hagi imposat determinadament a càrrec d'ell mateix, sens perjudici de la facultat que l'article 464-6.1 reconeix als cohereus.



Article 427-6

Substitució vulgar

1. El causant pot substituir el legatari per mitjà de substitució vulgar.

2. La delació a favor del substitut vulgar s'entén que es produeix al mateix temps que la delació a favor del substituït i, per tant, encara que el substitut mori abans que es frustri la delació al substituït, el substitut vulgar transmet el seu dret als seus successors.



Article 427-7

Persones gravades


1. Poden ésser gravats amb llegats els hereus, els legataris, els fideïcomissaris, els donataris per donació per causa de mort i, en general, qualsevol persona que per causa de mort i per voluntat del causant obtingui algun benefici patrimonial.

2. A més de les persones a què fa referència l'apartat 1, també pot ésser gravat el tercer beneficiari d'una estipulació que el causant, en previsió de la seva mort, hagi acordat amb una altra persona, en la qual s'hagi reservat la lliure designació i el canvi de beneficiari. Aquest llegat no es pot reduir per raó de llegítima.

3. És suficient que la persona gravada amb el llegat estigui determinada en el moment d'ésser exigible el llegat.



Article 427-8

Pluralitat de persones gravades

1. Els llegats graven l'únic hereu o tots els hereus, llevat que el causant els imposi determinadament a càrrec de qualsevol d'ells o d'una altra persona afavorida.

2. Cadascuna de les persones gravades amb un mateix llegat ho és en proporció a la respectiva quota hereditària o en proporció a l'import del que obtingui d'acord amb l'article 427-7, llevat que la voluntat del causant sigui una altra. No obstant això, i llevat també del cas en què la voluntat del causant sigui una altra, si un llegat és ordenat a càrrec de dues o més persones alternativament, aquestes responen solidàriament del compliment, i qui l'hagi complert pot exigir als altres el reintegrament de la seva part.

3. Si la persona gravada amb un llegat no arriba a ésser efectivament hereu o legatari, el llegat subsisteix a càrrec de l'hereu o de la persona que resulti immediatament beneficiada per aquest fet, llevat que, per disposició del causant o per la naturalesa del llegat, solament l'hagi de complir o el pugui complir la persona gravada primerament.



Article 427-9

Objecte del llegat

1. Pot ésser objecte de llegat tot allò que pugui atribuir al legatari un benefici patrimonial i no sigui contrari a la llei.

2. L'objecte del llegat ha d'ésser determinat o, almenys, s'ha de poder determinar en el moment en què s'ha de complir el llegat per mitjà de fets o circumstàncies que resultin de la mateixa disposició.

3. Si l'objecte del llegat són coses futures que puguin arribar a existir, s'entén que són llegades per al cas que existeixin en el moment en què s'ha de complir el llegat o en el temps en el qual raonablement s'esperaven.

4. El causant pot encomanar a l'arbitri d'equitat d'un tercer la determinació del llegat i de la seva subsistència, sempre que el causant expressi la finalitat del llegat. Per a complir aquest encàrrec, el tercer gaudeix del termini que estableix l'article 429-13. El legatari pot demanar a l'autoritat judicial que decideixi, en cas que el tercer no compleixi l'encàrrec o actuï de manera evident contra l'equitat.



Article 427-10

Eficàcia del llegat

1. Es poden ordenar llegats amb eficàcia real o amb eficàcia obligacional.

2. El llegat té eficàcia real si per la sola virtualitat del llegat el legatari adquireix béns o drets reals o de crèdit, determinats i propis del causant, que no s'extingeixin per la seva mort, i també si el legatari adquireix un dret real que per raó del mateix llegat es constitueix sobre una cosa pròpia del causant.

3. El llegat té eficàcia obligacional si el causant imposa a la persona gravada una prestació determinada de lliurar, fer o no fer a favor del legatari. Si la prestació consisteix a lliurar els béns o drets que el legatari ha d'adquirir en compliment del llegat, aquests es consideren adquirits directament del causant.



Article 427-11

Llegat sota condició o sota termini

1. Els llegats es poden ordenar sota condició o sota termini, tant suspensius com resolutoris.

2. S'apliquen a les condicions imposades en els llegats el que estableixen l'article 423-14.2 i els articles 423-15 a 423-19, i al termini incert, el que estableix l'article 423-13.2.



Article 427-12

Condició i termini suspensius

1. El llegat ordenat sota condició suspensiva no és eficaç si la condició no s'arriba a complir i tampoc si el legatari mor mentre està pendent de compliment, sense que en aquest cas els seus successors adquireixin cap dret al llegat, i sens perjudici de la substitució vulgar si s'ha ordenat. Això mateix s'aplica també al llegat ordenat per al cas que el legatari el vulgui o l'accepti, si el legatari mor abans de l'acceptació.

2. El termini suspensiu retarda simplement els efectes del llegat. Si el legatari mor abans del venciment del termini, el dret llegat es transmet als seus successors.

3. La persona gravada pot anticipar el lliurament o el compliment del llegat, llevat que el termini s'estableixi en benefici del legatari.

4. Fins que no venci el termini o es compleixi la condició, la persona gravada fa seus els fruits i les rendes produïts pel bé llegat.



Article 427-13

Condició i termini resolutoris

1. En els llegats ordenats sota condició o termini resolutoris, el legatari adquireix els béns objecte del llegat amb el gravamen resolutori, que afecta els béns com a càrrega real, si el causant no ha ordenat que produeixi efectes obligacionals.

2. El legatari és propietari dels béns i fa seus els fruits fins que no venci el termini o es compleixi la condició, ha de prestar garantia i té sobre els béns objecte de llegat la mateixa posició que el fiduciari en les substitucions fideïcomissàries de llegat.

3. Si el legatari mor abans que no venci el termini o es compleixi la condició, els seus successors adquireixen els béns objecte del llegat amb subjecció al dit gravamen.



Article 427-14

Delació

1. Els llegats es defereixen al legatari en el moment de la mort del causant.

2. Si el llegat s'ha ordenat sota condició suspensiva, la delació es produeix quan la condició es compleix.

3. En el llegat ordenat a favor d'una persona encara no concebuda en el moment de la mort del causant o quan la personalitat del legatari s'ha de determinar per un fet futur, la delació es produeix quan s'esdevé el naixement o el fet que determina la personalitat del legatari. No obstant això, si aquest llegat està subjecte a termini o condició suspensius, únicament es defereix el llegat a favor dels qui han nascut o han estat concebuts o dels qui estan determinats en vèncer el termini o complir-se la condició.

4. Si la condició suspensiva és potestativa del legatari, el seu compliment parcial no implica delació parcial del llegat, però si hi ha una pluralitat de legataris es defereix als legataris que vagin complint parcialment la condició la part que els correspon. Si aquesta és indivisible, n'hi ha prou que la compleixi qualsevol legatari.

5. El llegat de cosa futura es defereix quan la cosa arriba efectivament a existir si això s'esdevé en el temps que raonablement es preveia o en el fixat pel causant. El legatari transmet als seus successors el seu dret al llegat, encara que mori amb anterioritat, sempre que hagi sobreviscut al testador.



Article 427-15

Efectes de la delació

1. Per la delació, el legatari adquireix de ple dret la propietat de la cosa objecte del llegat si aquest és d'eficàcia real, i es converteix en creditor de la persona gravada si és d'eficàcia obligacional, sens perjudici de poder renunciar-hi.

2. La delació dels llegats és eficaç, amb independència que la persona gravada amb aquests accepti o repudiï el benefici patrimonial que li atribueix el causant.

3. En el llegat d'eficàcia real subjecte a condició suspensiva, els efectes de la delació es retrotrauen al moment de la mort del causant, però sense que el legatari pugui exigir els fruits o les rendes anteriors.



Article 427-16

Acceptació i repudiació

1. El legatari que accepta expressament o tàcitament el llegat consolida la seva adquisició, però si el repudia s'entén que no li ha estat deferit, i l'objecte del llegat queda absorbit en l'herència o el patrimoni de la persona gravada, llevat que actuï la substitució vulgar o el dret d'acréixer.

2. El legatari no pot acceptar ni repudiar el llegat mentre no coneix que s'ha produït la delació a favor seu. L'acceptació parcial del llegat comporta la seva acceptació total.

3. L'acceptació i la repudiació dels llegats són irrevocables, però, si el mateix objecte del llegat ha estat atribuït a qui l'ha repudiat per qualsevol altra disposició d'última voluntat subsistent que ignorava, aquest el pot acceptar posteriorment.

4. El legatari afavorit amb dos llegats pot acceptar-ne un i repudiar l'altre, encara que estiguin ordenats en la mateixa clàusula, llevat que el llegat repudiat sigui onerós o que el causant hagi disposat una altra cosa.

5. Cada col·legatari pot acceptar o repudiar la seva part en el llegat, amb independència dels altres.

6. L'hereu afavorit amb un llegat pot acceptar l'herència i repudiar el llegat, i inversament.

7. Els interessats en la repudiació d'un llegat poden exercir respecte al legatari el dret que els atribueix l'article 461-12.2.

8. Les qüestions que aquest capítol no regula es regeixen per les disposicions sobre acceptació i repudiació de l'herència, si ho permet la naturalesa del llegat.



Article 427-17

Transmissió del dret al llegat

1. El llegat deferit i no acceptat ni repudiat per mort del legatari es transmet als seus hereus amb la mateixa facultat d'acceptar-lo o repudiar-lo, llevat que la voluntat del causant sigui una altra o llevat que es tracti de llegats d'usdefruit, de renda, de pensió vitalícia o altres de caràcter personalíssim.

2. Si hi ha diversos hereus transmissaris, cadascun pot repudiar o acceptar la part que li correspon.



Article 427-18

Compliment

1. Un cop deferit el llegat i vençut el termini o acabada, si escau, la raó legal de demora, la persona gravada ha de lliurar la cosa o el dret real objecte del llegat si aquest té eficàcia real, o ha de complir les obligacions que el llegat li imposa si té eficàcia obligacional.

2. El legatari gravat amb un subllegat solament l'ha de complir quan percebi el seu.

3. Les despeses causades pel compliment del llegat són a càrrec de la persona gravada. Les de formalització si s'escauen, són a càrrec del legatari.



Article 427-19

Riscos

1. La cosa llegada s'ha de lliurar al legatari en l'estat en què es trobi en el moment de la mort del causant.

2. En els llegats amb eficàcia real, la pèrdua o el deteriorament de la cosa produïts abans del lliurament els pateix el legatari, llevat que la persona gravada hagi incorregut en culpa o mora.

3. En els llegats genèrics o alternatius, el risc es transmet al legatari des del moment en què se li notifica l'especificació i la posada a disposició. En els altres llegats obligacionals, el risc es transmet al legatari des del moment en què la persona gravada li comunica la seva predisposició al compliment.



Article 427-20

Fruits de la cosa llegada

1. Si el llegat té eficàcia real i el seu objecte és una cosa fructífera pròpia del causant en el moment de la seva mort, el legatari fa seus els fruits i els interessos pendents a partir d'aquest moment.

2. Si la cosa objecte del llegat és propietat de la persona gravada o d'un tercer, o si el llegat és de quantitat, el legatari solament pot exigir els fruits i els interessos des del moment en què els reclama judicialment o extrajudicialment o des del dia en què s'ha promès fer efectiu el llegat.

3. Si l'objecte del llegat és una cosa designada genèricament, el legatari pot exigir els fruits des del moment en què s'especifica.



Article 427-21

Extensió del llegat

1. El llegat s'estén a les pertinences de la cosa objecte del llegat en el moment de la mort del causant i a les indemnitzacions per disminució del seu valor que aquest podria exigir per fets esdevinguts després de l'ordenació del llegat, llevat que es pugui inferir clarament que la voluntat del causant és una altra.

2. El llegat d'una finca s'estén a totes les seves construccions, encara que hagin estat fetes després d'haver-se ordenat. També s'estén als terrenys confrontants adquirits posteriorment si el causant els ha unit a la finca i formen una sola unitat funcional o econòmica per signes externs, encara que aquesta unió de finques no hagi estat reflectida en document públic.

3. El llegat d'un habitatge comprèn la roba, el mobiliari, inclòs el de procedència familiar, i els estris que constitueixen el seu parament en el moment de la mort del causant, però no comprèn títols valors, joies, objectes artístics o històrics ni altres béns que tinguin un valor extraordinari amb relació al patrimoni relicte.



Article 427-22

Accions del legatari i presa de possessió del llegat

1. El legatari té acció contra la persona gravada per a reclamar el lliurament o el compliment del llegat exigible i, si escau, contra la persona facultada per a complir els llegats.

2. En el llegat d'eficàcia real, quan la propietat de la cosa o del dret real susceptible de possessió ha fet trànsit al legatari, aquest té acció per a exigir-ne el lliurament de la possessió i, fins i tot, per a reivindicar la cosa o el dret contra qualsevol posseïdor.

3. Sense consentiment de la persona gravada o, si escau, de la facultada per al lliurament, el legatari no pot prendre possessió, per la seva pròpia autoritat, de la cosa o el dret llegats.

4. No obstant el que estableix l'apartat 3, el legatari pot prendre per si mateix la possessió del llegat si el causant ho ha autoritzat, si es tracta d'un prellegat o si el llegat és d'usdefruit universal, i també a Tortosa si tota l'herència està distribuïda en llegats.

5. Si el llegat té eficàcia obligacional, el legatari no en pot exigir el compliment a l'hereu gravat fins que aquest no accepti l'herència, però pot exercir el dret que estableix l'article 461-12.2.



Article 427-23

Garanties del llegat

1. El legatari pot exigir que la persona gravada presti caució en garantia dels llegats litigiosos que no es puguin anotar preventivament en el Registre de la Propietat.

2. En els llegats que no siguin de llegítima, el causant pot excloure el deure a què fa referència l'apartat 1.


SECCIÓ SEGONA

Les classes de llegats


Article 427-24

Llegat de cosa aliena

1. El llegat de cosa determinada pròpia de la persona gravada o d'un tercer és eficaç només quan el causant vulgui atribuir la cosa a l'afavorit, fins i tot en el cas que no formi part de la seva herència. En aquest cas, la persona gravada ha d'adquirir la cosa del tercer i l'ha de transmetre al legatari.

2. Si la persona gravada no pot adquirir la cosa objecte del llegat, o si hom li n'exigeix un preu o una contraprestació desproporcionats, se'n pot alliberar pagant el just valor de la cosa llegada.

3. Si la cosa objecte del llegat no pertanyia al causant quan aquest el va atorgar, però n'és propietari en el moment de la seva mort, el llegat és vàlid.

4. Si el causant o la persona gravada només tenen una part en la cosa objecte del llegat o un dret sobre aquesta mateixa cosa, el llegat és eficaç únicament respecte a aquesta part o aquest dret, llevat que resulti clara la voluntat de llegar la cosa enterament.



Article 427-25

Llegat alternatiu

1. En el llegat alternatiu, el causant pot atribuir la facultat d'elecció a un tercer, el qual ha de fer l'elecció mitjançant una declaració de voluntat dirigida a la persona gravada amb el llegat.

2. Si el causant no estableix res respecte a la facultat d'elecció, aquesta correspon a la persona gravada. La facultat d'elecció és transmissible als hereus.

3. L'elecció, una vegada feta, és irrevocable.



Article 427-26

Llegat de cosa genèrica

1. El causant pot ordenar un llegat de cosa genèrica, encara que a l'herència no hi hagi coses del gènere de què es tracti.

2. La determinació de la cosa llegada pot correspondre a un tercer o al legatari, si ho estableix el causant.

3. Si el causant no ha establert a qui correspon la facultat de determinació, aquesta correspon a la persona gravada amb el llegat, que ha de lliurar una cosa de qualitat mitjana.

4. Si la cosa lliurada al legatari és defectuosa, l'afavorit pot exigir que li sigui lliurada una altra cosa, no defectuosa, en lloc d'aquella.

5. Si la persona gravada amb el llegat ha amagat el defecte, el legatari pot optar pel lliurament d'una cosa no defectuosa o per la indemnització de danys i perjudicis.



Article 427-27

Llegats de diners i altres actius financers

1. Si el llegat té per objecte tots els diners que el causant deixi en morir, s'entén que inclou tant l'efectiu com els diners dipositats a la vista o a termini en entitats financeres. Si el llegat se circumscriu als diners que el causant tingui en una determinada entitat, s'entén igualment que inclou ambdues modalitats de dipòsit.

2. Si el llegat no es refereix específicament als diners sinó als actius dipositats en una determinada entitat, s'entén que inclou, a més dels dipòsits de diners, tots els actius financers immediatament liquidables que pertanyin al causant en el moment d'obrir-se la successió, llevat de les accions que cotitzin en mercats secundaris oficials de valors.

3. Si el causant disposa dels diners o els actius inclosos en el llegat, després d'haver-lo ordenat, per substituir-los per altres modalitats d'estalvi o inversió, s'entén que llega els actius adquirits en substitució o els subrogats ulteriorment, llevat que en ordenar el llegat hagi expressat la voluntat contrària o aquesta es pugui deduir del testament.



Article 427-28

Llegat de cosa gravada

1. Si la cosa objecte del llegat està gravada amb un dret real limitat, s'entén que el legatari no pot demanar a la persona gravada l'extinció del dret que grava el llegat.

2. Si el causant llega una cosa empenyorada o hipotecada, el pagament del deute garantit per la penyora o hipoteca i la cancel·lació d'aquests drets són a càrrec de l'hereu.

3. Si el legatari paga el deute garantit amb la cosa llegada perquè no ho ha fet l'hereu, aquell subroga el lloc i els drets del creditor per a reclamar contra l'hereu.

4. La garantia constituïda per a satisfer o finançar el preu d'adquisició o millora de la cosa, i qualsevol altra càrrega, perpètua o temporal, que l'afecti han d'ésser suportades pel legatari, a qui correspon el pagament de l'obligació assegurada, si bé les quantitats que s'acreditin fins a la mort del causant són a càrrec de l'herència.



Article 427-29

Llegat d'universalitat

1. El llegat d'universalitat de coses, empreses o altres conjunts unitaris de béns o agregats de coses té la consideració de llegat de cosa única, i s'estén a tots els elements que en el moment de morir el causant constitueixen el bé llegat o hi han estat integrats o adscrits.

2. En el llegat d'una empresa, les relacions de crèdit i de deute que ja han estat fetes efectives per la persona gravada amb el llegat donen dret als reintegraments corresponents a favor i en contra del legatari.



Article 427-30

Llegats d'aliments i de pensions periòdiques

1. El llegat d'aliments ordenat a favor de qualsevol persona comprèn tot el que sigui necessari per al manteniment, l'habitatge, el vestit, l'assistència mèdica i l'educació de l'afavorit.

2. Si en el llegat de pensions periòdiques no se n'expressa la quantia, s'entén que es llega la mateixa quantitat que el causant ha pagat durant la seva vida al legatari. Si no és així, es considera com un llegat d'aliments.

3. El llegat d'una quantitat de diners o d'una quantitat de coses fungibles que s'hagin de prestar periòdicament faculta l'afavorit per a exigir el primer període des de la mort del causant. El legatari té dret a la totalitat de la prestació en curs encara que mori abans de finir el període començat.



Article 427-31

Llegats de crèdit i de deute

1. El llegat d'un crèdit o d'alliberament d'un deute solament és eficaç en la part del crèdit o del deute subsistent en el moment de la mort del causant.

2. En cas de dubte, s'entén que el llegat genèric de remissió de deutes només comprèn els deutes contrets abans de la data d'atorgament del testament.

3. L'hereu ha de lliurar al legatari els documents i els títols dels crèdits que es trobin en el patrimoni del causant i, en el llegat d'alliberament, ha de donar carta de pagament.

4. Si el causant, sense fer esment del deute, ordena un llegat a favor del seu creditor, es presumeix que el llegat no s'ha fet per a pagar el crèdit del legatari.

5. En el llegat ordenat a favor del creditor del seu propi crèdit contra el causant, la repudiació del llegat no implica, per ella mateixa, la renúncia al crèdit. Si el crèdit no ha existit mai, s'entén que ha estat disposat un llegat ordinari de crèdit pel mateix import. El llegat és ineficaç si el causant creia erròniament que era deutor del dit crèdit i si va manifestar que dubtava si el devia o no.



Article 427-32

Llegat de constitució d'un dret real

En el llegat d'eficàcia obligacional que té per objecte la constitució d'un dret real, la persona gravada ha de fer els actes necessaris per a constituir-lo, especialment si la cosa gravada pertany a una tercera persona.



Article 427-33

Llegat d'accions i participacions socials

En el llegat d'accions i participacions socials, correspon al legatari l'exercici del dret de vot a partir de la delació, si n'és propietari d'acord amb els articles 427-10 i 427-15, encara que la possessió no li hagi estat lliurada per l'hereu.



Article 427-34

Llegat d'usdefruit universal

1. El llegat d'usdefruit universal té la condició de llegat d'eficàcia real, llevat que hagi estat ordenat amb eficàcia obligacional.

2. El llegat d'usdefruit universal, llevat que la voluntat del causant sigui una altra, s'estén a tots els béns relictes, llevat dels que hagin estat objecte de donació per causa de mort, sens perjudici del que aquest llibre estableix sobre les llegítimes.

3. El causant pot rellevar l'usufructuari de l'obligació de prendre inventari i de prestar caució i li pot concedir facultats dispositives sobre els béns usufructuats, a les quals s'han d'aplicar les normes que regulen el fideïcomís de residu.

4. Si l'usdefruit es llega a diverses persones, el corresponent a cada legatari que vagi faltant per mort o per una altra causa incrementa els dels altres, fins i tot el de qui hi ha renunciat o l'ha cedit anteriorment, llevat del cas en què el causant hagi assenyalat parts.



Article 427-35

Llegat d'usdefruit successiu

S'entén que el nu propietari que ordena un llegat d'usdefruit el constitueix amb caràcter successiu per si l'usdefruit preexistent s'extingeix en vida del legatari.



Article 427-36

Llegat de part alíquota

1. El llegat de part alíquota té el caràcter de llegat d'eficàcia obligacional i atribueix al legatari el dret que li siguin adjudicats béns de l'actiu hereditari líquid pel valor corresponent a la part alíquota fixada pel causant, llevat que l'hereu opti per pagar-lo en diners, encara que no n'hi hagi a l'herència.

2. El legatari de part alíquota no respon com a deutor de les obligacions i les càrregues hereditàries.

3. No obstant el que estableix l'apartat 2, si després de percebre el llegat apareguessin deutes ignorats, el legatari ha de reintegrar a l'hereu la diferència entre el valor fixat originàriament a la part alíquota i el seu valor real, atès l'import de l'actiu hereditari. En canvi, si es descobreixen béns o drets nous o s'arriben a cobrar crèdits hereditaris considerats dubtosos o eventuals, l'hereu ha d'abonar al legatari la part corresponent al valor d'aquests béns, drets o crèdits.

SECCIÓ TERCERA

La ineficàcia dels llegats



Article 427-37

Revocació dels llegats

1. La revocació que el causant fa en termes generals de tots els llegats que ha disposat, llevat que la faci en testament, no afecta els llegats d'aliments, que requereixen una revocació especial.

2. S'entén que el llegat s'ha revocat quan el causant aliena a títol onerós o gratuït el bé que n'és objecte, encara que l'alienació sigui ineficaç, o encara que el causant el torni a adquirir, llevat que el legatari provi que la readquisició es va fer amb la finalitat de rehabilitar el llegat.

3. S'entén que el llegat no s'ha revocat en els casos següents:

a) Si el bé és alienat a carta de gràcia i el causant el readquireix per dret de redimir. Si mor sense haver-ho fet, es considera llegat aquest dret.

b) Si el bé és alienat per expropiació, execució forçosa, permuta, aportació a societat o qualsevol altra operació de reestructuració societària, llevat que la persona gravada provi que el causant pretenia revocar el llegat. En aquests casos, es considera llegat el bé que s'ha rebut a canvi, si escau.

c) Si té per objecte una finca que és substituïda, per raó d'una actuació urbanística o de concentració parcel·lària feta després de l'ordenació del llegat, per altres finques de resultat. En aquest cas, es consideren llegades les finques de resultat, però el legatari ha d'assumir els costos d'urbanització pendents de satisfer en el moment de morir el causant.



Article 427-38

Extinció dels llegat

1. El llegat s'extingeix si el bé queda fora del comerç o es perd, o si la prestació esdevé impossible, sempre que aquests fets succeeixin abans de la delació i sense culpa de la persona gravada.

2. El canvi d'espècie o la transformació substancial del bé moble llegat que li faci perdre la forma o la denominació s'equipara a la pèrdua i extingeix el llegat, llevat que es pugui deduir que el causant volia llegar el bé rebut en substitució o la indemnització procedent en els casos d'accessió.

3. El llegat de cosa certa s'extingeix si, després d'ésser ordenat, el mateix legatari adquireix el bé. Tanmateix, si el legatari l'adquireix a títol onerós de persona que no sigui el causant, es considera llegat el preu que se n'ha pagat com a contraprestació.



Article 427-39


Reducció o supressió de llegats excessius

1. Si el valor dels llegats excedeix el que la persona gravada obté per causa de mort, aquesta els pot reduir o suprimir, llevat que els compleixi íntegrament sabent que són excessius.

2. La reducció dels llegats excessius no afecta els llegats imputables a la llegítima en la part que cobreixen la del legatari que sigui legitimari, ni els que no siguin reduïbles per raó de quarta falcídia o quota hereditària mínima.

3. L'hereu pot fer valer la reducció dels llegats excessius encara que no hagi acceptat l'herència a benefici d'inventari o no tingui dret a quarta falcídia o quota hereditària mínima.



Article 427-40

Dret a quarta falcídia o quota hereditària mínima

1. Llevat que el causant ho hagi prohibit, l'hereu pot reduir els llegats si llur ordenació no li deixa lliure la quarta part de l'actiu hereditari líquid. La reducció es fa en la mesura necessària perquè l'hereu pugui retenir en propietat aquesta quarta part, anomenada quarta falcídia o quota hereditària mínima.

2. Si el causant ha fet crides successives a l'herència, només poden detreure la quarta falcídia o quota hereditària mínima l'hereu o els hereus que adquireixen l'herència en primer lloc.

3. Si hi ha diversos hereus, cadascun pot retenir la quarta part de la quota respectiva en l'actiu hereditari, encara que tots els llegats sumats no excedeixin les tres quartes parts.

4. Per a retenir la quarta falcídia o quota hereditària mínima, l'hereu ha d'haver pres inventari, dins del termini i en la forma que estableix l'article 426-20.



Article 427-41

Càlcul de la quarta falcídia o quota hereditària mínima

1. A l'efecte de determinar l'import de la quarta falcídia o quota hereditària mínima, integren l'actiu hereditari líquid tots els béns del cabal relicte, incloent-hi els disposats en qualsevol mena de llegat, els crèdits del causant contra l'hereu i els crèdits extingits per llegats de perdó de deute, però no els béns objecte d'atribució particular en pacte successori i de donació per causa de mort. Del valor dels béns se n'han de deduir els deutes de l'herència, les despeses de darrera malaltia i d'enterrament o incineració del causant, i l'import de les llegítimes, inclosa la de l'hereu que sigui legitimari.

2. La valoració dels béns i dels deutes s'ha de referir al moment de la mort del causant i s'han de descomptar del valor dels béns els gravàmens que els afectin, llevat dels drets de garantia.



Article 427-42

Llegats reduïbles

Són reduïbles per quarta falcídia o quota hereditària mínima els llegats a càrrec de l'hereu que pretén retenir-la, incloent-hi els prellegats ordenats al seu favor. Tanmateix, s'exclouen de reducció els llegats de deute propi del testador, els ordenats a favor dels legitimaris en concepte de llegítima o imputables a aquesta en la part que la cobreixin, els d'aliments i els que el testador ha ordenat que es compleixin íntegrament. Tampoc no es redueixen les donacions per causa de mort i les atribucions particulars en pacte successori.



Article 427-43

Imputació i compatibilitat amb altres drets

1. S'imputa a la quarta falcídia o quota hereditària mínima tot el que s'atribueix a l'hereu en la successió, estimat en el moment de la mort del causant, incloent-hi el que obté per via de substitució vulgar, per dret d'acréixer o per absorció de llegats ineficaços, però no els prellegats atorgats pel testador al mateix hereu, sens perjudici que es puguin reduir, si escau. Tampoc no s'hi imputen les donacions per causa de mort ni les atribucions particulars en pacte successori.

2. Si l'hereu és legitimari, té dret a quarta falcídia o quota hereditària mínima, a més de dret a la llegítima.

3. Si l'hereu és fiduciari, té dret a quarta trebel·liànica o quota lliure respecte a la part d'herència fideïcomesa i a quarta falcídia o quota hereditària mínima respecte a la part lliure de fideïcomís però gravada amb llegats, sense que el que rebi per la primera s'imputi a la segona.



Article 427-44

Extinció de la quarta falcídia o quota hereditària mínima

1. El dret a detreure la quarta falcídia o quota hereditària mínima s'extingeix per renúncia expressa o tàcita, que s'entén produïda si l'hereu gravat, sabent que la pot detreure, lliura o compleix íntegrament els llegats excessius sense reducció.

2. Si els legataris, perquè hi estaven facultats, han pres ells mateixos possessió dels llegats, el dret de l'hereu a demanar la reducció caduca al cap de quatre anys de la mort del causant, sempre que hagi pres inventari d'acord amb el que estableix l'article 426-20.



Article 427-45

Ordre i pràctica de la reducció

1. La reducció dels llegats, tant pel fet d'ésser excessius com per raó de quarta falcídia o quota hereditària mínima, es fa respectant l'ordre que ha establert el causant o, si no l'ha establert, en proporció a llur valor.

2. Els legataris poden evitar la reducció abonant-ne l'import, en diners, a l'hereu.

3. La reducció de llegats no comporta per ella mateixa cap assentament en el Registre de la Propietat, sens perjudici, si escau, de l'anotació preventiva de demanda.


CAPÍTOL VIII

Les disposicions modals



Article 428-1

Mode successori

1. El mode permet al causant imposar a l'hereu i al legatari, o a llurs substituts, una càrrega, una destinació o una limitació, que, per la finalitat a què respon, no atribueix altres drets que el de demanar-ne el compliment, sense que redundi en profit directe de qui el pot demanar.

2. Si el causant atribueix, a favor d'una persona o persones determinades, qualsevol dret diferent del de demanar el compliment del mode, s'entén que ha disposat un llegat o una altra disposició per causa de mort, i no pas un mode, encara que el causant empri aquesta expressió.

3. En cas de dubte sobre si el testador ha imposat una condició o un mode, o una simple recomanació, es dóna preferència, respectivament, al mode o a la recomanació.

4. Les normes dels llegats s'apliquen també als modes si llur naturalesa ho permet.



Article 428-2

Compliment del mode

Poden exigir el compliment dels modes:

a) El marmessor.

b) L'hereu, respecte al mode imposat a altres partícips en l'herència.

c) El legatari gravat amb un llegat subjecte a mode.

d) El cohereu o col·legatari, respecte als modes imposats a tots o a determinats cohereus i col·legataris.

e) Els òrgans administratius corresponents, les entitats assistencials i les fundacions i associacions interessades, respecte als modes amb finalitats d'interès general.

f) Les persones que el testador hagi nomenat amb aquesta finalitat.



Article 428-3

Disposicions per sufragis i obres pies

1. Si el causant destina una part dels seus béns a sufragis i obres pies, indeterminadament i sense especificar-ne l'aplicació, la persona gravada els ha de vendre i ha de lliurar la meitat de l'import a la confessió religiosa a la qual pertanyia el causant, per als dits sufragis i per a atendre les seves necessitats, i l'altra meitat, a la Generalitat de Catalunya, perquè els apliqui a entitats o a finalitats assistencials del municipi o la comarca del darrer domicili del testador a Catalunya.

2. Si el causant destina els béns a favor dels pobres en general, els béns o llur import s'han de lliurar a la Generalitat de Catalunya, perquè els apliqui a entitats o a finalitats assistencials del municipi o la comarca del darrer domicili del testador a Catalunya.



Article 428-4

Garanties de compliment del mode

1. El testador pot assegurar el compliment dels modes facultant els marmessors per a complir-los, o mitjançant caucions de compliment, sancions a l'obligat o altres mesures adequades.

2. S'entén que no s'ha ordenat pròpiament un mode si el testador en vol garantir el compliment mitjançant una condició suspensiva de la institució d'hereu o del llegat.

3. El testador pot imposar un fideïcomís a l'hereu instituït o al legatari gravat amb un mode per al cas que aquest sigui incomplert per causes imputables a la persona gravada amb la disposició modal.

4. L'incompliment d'un mode imposat a un legatari per culpa seva faculta la persona gravada amb el llegat per a demanar la restitució del seu objecte, si es demostra que el compliment del mode va ésser un motiu determinant del llegat. La restitució obliga qui rep el bé a complir el mode, llevat que sigui personalíssim.

5. A la persona gravada amb un mode encara no complert per culpa seva que exerceixi qualsevol acció fonamentada en el seu caràcter d'hereu o legatari, se li pot oposar, amb la finalitat de suspendre l'exercici de l'acció, l'excepció de mode no complert.



Article 428-5

Mode impossible o il·lícit

1. El mode de compliment impossible o il·lícit es té per no ordenat, però sense que això impliqui la ineficàcia de la institució d'hereu o del llegat gravats amb el mode, llevat que el seu compliment fos el motiu determinant de la institució.

2. No es considera que el mode sigui de compliment impossible si es pot assolir la mateixa finalitat que perseguia el testador encara que en un grau inferior o en termes diferents dels que havia ordenat. En aquest cas, a instància de la persona gravada amb el mode o de qualsevol de les persones legitimades per a demanar-ne el compliment, l'autoritat judicial competent pot decretar, en procediment de jurisdicció voluntària, la commutació o la conversió del mode.

3. En els modes ordenats per al compliment de finalitats d'interès general, la commutació o la conversió ha d'ésser acordada pels òrgans administratius competents.

4. Es pot demanar la commutació o la conversió si el compliment del mode en els termes establerts pel testador comporta greus dificultats o si, modificant-ne el compliment, es pot assolir una utilitat més gran.



Article 428-6

Prohibicions de disposar en el testament

1. Les prohibicions o limitacions de disposar impliquen una minva de la facultat dispositiva dels béns i únicament són eficaces si són temporals.

2. Les prohibicions de disposar no poden excedir la durada de la vida d'una persona física determinada o, altrament, els trenta anys.

3. Si no s'ha fixat un termini per a la prohibició de disposar, s'entén que dura tota la vida de la persona gravada i que afecta tant els actes onerosos com els actes gratuïts fets entre vius.

4. Si la prohibició de disposar està condicionada a l'autorització d'una o diverses persones, perd eficàcia quan aquella o totes moren, renuncien o esdevenen incapaces, llevat que la voluntat del causant sigui una altra.

5. En qualsevol cas, l'afectat per la prohibició de disposar pot sol·licitar autorització judicial per a disposar si hi concorre una causa justa sobrevinguda.

6. Les simples recomanacions de no disposar no tenen eficàcia jurídica.

CAPÍTOL IX

Els marmessors



Article 429-1

Nomenament

1. El causant pot nomenar un o més marmessors universals o particulars perquè, en nom propi i en interès d'altri i investits de les facultats corresponents, executin respecte a la seva successió els encàrrecs que els hagi conferit.

2. El causant pot nomenar marmessors substituts i facultar els nomenats per a designar-los. Aquesta designació s'ha de fer en escriptura pública.

3. Els marmessors no poden delegar llurs funcions si no hi han estat facultats.



Article 429-2

Pluralitat de marmessors

1. Si han estat nomenats una pluralitat de marmessors, llevat que el causant disposi una altra cosa, s'entén que han estat nomenats mancomunadament i han d'actuar per majoria. En els casos d'urgència evident, en pot actuar un de sol, sota la seva responsabilitat, però n'ha de donar compte immediatament als altres.

2. Si es produeixen vacants, els marmessors que resten assumeixen les funcions i les facultats dels que manquen.



Article 429-3

Capacitat i legitimació

1. Pot ésser marmessor qualsevol persona amb capacitat per a obligar-se.

2. Poden ésser marmessors l'hereu, el legatari, les altres persones afavorides per la successió i els qui en cada moment exerceixin un determinat càrrec.



Article 429-4

Acceptació, excusa i renúncia

1. El càrrec de marmessor és voluntari, però una vegada acceptat, encara que sigui tàcitament, l'acceptant no es pot excusar de continuar en l'exercici del càrrec sense una causa justa apreciada pel jutge.

2. Si el designat com a marmessor, un cop requerit notarialment per algun hereu o per una persona interessada en l'herència, no accepta el càrrec davant notari dins del mes següent a la notificació, s'entén que hi renuncia.

3. La renúncia del marmessor al càrrec o l'excusa justificada per a no continuar exercint-lo no impliquen la pèrdua del que el causant hagi disposat a favor seu a títol d'herència o de llegat, llevat que el causant ho imposi expressament.



Article 429-5

Retribució

1. Si el causant no ordena una retribució determinada o que l'exercici del càrrec sigui gratuït, els marmessors universals tenen dret a percebre el 5% del valor de l'actiu hereditari líquid i els particulars que siguin comptadors partidors el 2% d'aquest valor o dels béns objecte de partició. Si la marmessoria és exercida professionalment, els honoraris que es meritin per la prestació de serveis s'imputen a aquest percentatge.

2. Els llegats o les altres disposicions a favor dels marmessors no s'imputen a llur retribució, llevat que el causant disposi una altra cosa.

3. Si hi ha diversos marmessors universals o comptadors partidors, la retribució correspon per parts iguals als que hagin exercit el càrrec. Si l'exerceixen successivament, han d'ésser retribuïts en proporció a llur activitat.

4. Al marmessor que accedeix al càrrec per revelació de la confiança i que ja ha percebut una retribució en concepte d'hereu de confiança, no li'n correspon per la condició de marmessor.




Article 429-6

Despeses de la marmessoria

1. Totes les despeses judicials o extrajudicials originades per l'actuació dels marmessors són a càrrec de l'herència.

2. Els marmessors tenen dret al reemborsament de les despeses causades per l'exercici de llur funció.



Article 429-7

Marmessor universal

1. Són marmessors universals les persones que reben del causant l'encàrrec de lliurar l'herència en la seva universalitat a persones designades per ell, o de destinar-la a les finalitats expressades en el testament o en la confiança revelada.

2. El nomenament de marmessor universal substitueix la manca d'institució d'hereu en el testament, sigui quina sigui la destinació de l'herència.

3. La marmessoria universal pot ésser de realització dinerària de tota l'herència o d'una part d'aquesta, o de lliurament directe del romanent de béns hereditaris, d'acord amb el que ordeni el causant o s'infereixi del testament.

4. En cas de dubte, s'entén que la marmessoria universal és de lliurament directe del romanent.



Article 429-8

Facultats del marmessor universal

1. El marmessor universal està facultat per a possessionar-se de l'herència i administrar-la igual que tot hereu, disposar dels seus béns amb l'abast que estableixen els articles 429-9 i 429-10 i fer els actes necessaris per a complir la seva comesa i les disposicions del testament.

2. El marmessor universal està legitimat processalment per a actuar en tots els litigis o les qüestions que se suscitin sobre els béns hereditaris, els fins de la marmessoria i la validesa del testament, el codicil, la memòria testamentària o el pacte successori, i per a interpretar-los.

3. Els marmessors universals han de prendre inventari de l'herència en el termini d'un any a comptar de l'acceptació del càrrec.

4. El causant pot reduir i limitar les facultats dels marmessors universals que estableixen aquest article i els articles 429-9 i 429-10, i també les pot ampliar amb altres que no siguin contràries a la llei.



Article 429-9

Marmessoria universal de realització d'herència

1. La marmessoria universal de realització d'herència faculta el marmessor per a:

a) Alienar a títol onerós els béns de l'herència.

b) Cobrar crèdits i cancel·lar-ne les garanties.

c) Retirar dipòsits de tota classe.

d) Pagar deutes i càrregues hereditaris i els impostos causats per la successió.

e) Complir els llegats i altres disposicions testamentàries.

f) Demanar el compliment dels modes.

g) Pagar les llegítimes.

h) En general, fer tots els actes que calguin per a la realització dinerària dels béns de l'herència.

2. El marmessor ha de donar als diners obtinguts la inversió o la destinació ordenades pel causant.



Article 429-10

Marmessoria universal de lliurament directe de romanent de béns

La marmessoria universal de lliurament directe de romanent de béns hereditaris faculta el marmessor per a:

a) Pagar deutes i càrregues hereditaris i els impostos causats per la successió.

b) Complir els llegats i altres disposicions testamentàries.

c) Demanar el compliment dels modes.

d) Pagar les llegítimes.

e) Efectuar els actes de realització dinerària que estableix l'article 429-9 en la mesura necessària per a fer els pagaments a què fan referència les lletres a a d i els de les despeses corresponents. La impugnació d'aquests actes dispositius no n'afecta la validesa enfront de tercers adquirents de bona fe.

f) Si no hi ha comptador partidor, practicar la partició de l'herència.



Article 429-11

Destinació de l'herència a sufragis o als pobres

1. Si el causant deixa l'herència per a sufragis o als pobres, han de complir l'encàrrec les persones designades pel testador o, a manca d'aquestes, la confessió religiosa legalment reconeguda de què es tracti o la Generalitat de Catalunya, respectivament.

2. Si el causant que deixa l'herència per a sufragis o als pobres no especifica com s'han d'aplicar els béns o llur import, s'han d'observar les regles de l'article 428-3.

3. Si el causant no ordena res sobre els encàrrecs relatius a l'herència deixada per a sufragis o als pobres, aquests encàrrecs s'han d'executar d'acord amb les normes de la marmessoria universal de realització d'herència, que en aquest cas és gratuïta.



Article 429-12

Marmessor particular

1. Són marmessors particulars els que, havent-hi hereu, han de complir un encàrrec o més relatius a l'herència o executar disposicions testamentàries o de l'heretament.

2. El marmessor designat amb el simple encàrrec de prendre possessió de l'herència i de lliurar-la íntegrament a l'hereu instituït té la consideració de marmessor particular, encara que el causant el qualifiqui d'universal.

3. Els marmessors particulars exerceixen totes les funcions que els ha conferit el causant que no siguin contràries a la llei, amb les facultats que aquest els atribueixi i que siguin necessàries per a complir-les.

4. Si el causant no els ha conferit cap encàrrec, els marmessors particulars han de tenir cura de l'enterrament o la incineració, dels funerals i sufragis piadosos, de la destinació dels òrgans o del cos i de demanar el compliment dels modes que hagi ordenat el causant.



Article 429-13

Compliment de l'encàrrec

1. Els marmessors han de complir llur encàrrec dins els terminis i les pròrrogues que fixin el testament, el codicil o l'heretament. Els hereus, de comú acord, poden ampliar els dits terminis i pròrrogues.

2. Si no s'ha fixat un termini per a complir l'encàrrec i els marmessors no l'han complert dins d'un any a comptar de l'acceptació del càrrec, qualsevol dels interessats pot sol·licitar a l'autoritat judicial que siguin requerits perquè el compleixin en el termini que es fixi amb sanció de caducitat del càrrec i sens perjudici de les responsabilitats que resultin de la demora.

3. Els marmessors particulars que siguin comptadors partidors han de fer la partició en el termini d'un any a comptar del moment en què hi siguin requerits, si han acabat els litigis promoguts sobre la validesa o la nul·litat del testament o el codicil, si s'escauen.

4. El termini que el causant fixa al marmessor perquè compleixi l'encàrrec no pot excedir els trenta anys o, si el fixa amb relació a la vida de determinades persones, no pot excedir els límits dels fideïcomisos.

5. Els marmessors universals i els particulars han de retre comptes als hereus, als afavorits o, si han de destinar els béns o diners a finalitats d'interès públic o general, a l'autoritat judicial, encara que el causant els n'hagi dispensat.



Article 429-14

Cessament

Els marmessors cessen en llur càrrec per mort, per impossibilitat d'exercir-lo, per excusa, per incapacitat sobrevinguda o per remoció fonamentada en una conducta dolosa o greument negligent. També cessen en haver complert l'encàrrec i per haver transcorregut el termini que tenien per a complir-lo.



Article 429-15

Finalització de l'encàrrec

1. Si no resta cap marmessor ni cap substitut en l'exercici del càrrec i no s'ha complert encara totalment la missió o l'encàrrec dels marmessors universals, o els encàrrecs atribuïts als particulars, qualsevol dels interessats en la successió pot sol·licitar a l'autoritat judicial que, si ho creu procedent, designi un o més marmessors datius amb les mateixes funcions i facultats que els marmessors testamentaris.

2. Sens perjudici del que estableix l'apartat 1, si la marmessoria acaba abans que s'hagi complert l'encàrrec o la missió, el compliment incumbeix a l'hereu.



Següent

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda