Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llei d'urbanisme

Anterior Amunt Següent

 

Secció tercera

Modalitat de compensació per concertació
 

Article 129

Iniciativa

1. L'execució urbanística de l'àmbit d'actuació urbanística, en la modalitat de compensació per concertació del sistema de reparcel·lació, correspon als propietaris que hagin concertat amb l'ajuntament la seva gestió urbanística integrada, en els termes establerts per aquesta Llei.

2. La iniciativa en el sistema de reparcel·lació, en la modalitat de compensació per concertació, correspon als propietaris de finques la superfície de les quals representi més del 25% de la superfície total del sector de planejament urbanístic o del polígon d'actuació urbanística de què es tracti.

3. La determinació del sistema d'actuació per reparcel·lació, en la modalitat de compensació bàsica, possibilita, directament, la iniciativa a què fa referència l'apartat 2, sense necessitat de tramitar la modificació de la modalitat.

[Aquest article està redactat conforme a les modificacions introduïdes per l'art. 6 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la redacció anterior d'aquest article, cliqui aquí.]

 

Article 130

Formalització i publicitat de la iniciativa

1. La iniciativa a què fa referència l'article 129.2 s'ha de formalitzar per escrit davant l'administració actuant i ha d'incorporar un projecte de bases.

2. El projecte de bases a què fa referència l'apartat 1 ha d'especificar els documents que els propietaris que han de dur a terme l'execució urbanística han de redactar, els criteris de reparcel·lació, les obres que s'han d'executar, el termini d'execució de les obres, les facultats de vigilància que corresponen a l'administració, els factors que han de determinar la fixació dels preus de venda dels solars resultants, els deures de conservació i manteniment, les penalitzacions per incompliment, els supòsits de resolució i de caducitat, les garanties i els compromisos necessaris per a l'execució del pla i les altres circumstàncies exigibles per reglament.

3. Les condicions del projecte de bases a què fa referència l'apartat 1 han d'afavorir els aspectes que contribueixin a l'abaratiment del sòl urbanitzat resultant.

4. El projecte de bases a què fa referència l'apartat 1 ha de contenir els avanços que calguin dels documents especificats per l'article 132.1, i també un avanç del pressupost d'execució de les obres d'urbanització i de la repercussió de llur cost en el valor dels terrenys edificables.

5. La iniciativa a què fa referència l'article 129.2 ha d'ésser sotmesa a informació pública, juntament amb el projecte de bases, per un termini mínim d'un mes, i simultàniament s'ha de concedir audiència als propietaris mitjançant notificació personal, amb l'advertiment de les especificitats de la modalitat de compensació per concertació i, si escau, dels efectes expropiatoris que pot comportar. Dins aquest termini, els propietaris es poden comprometre, amb les garanties que siguin exigides per reglament, a participar en l'execució del planejament i, en el cas que les bases no prevegin expressament l'aplicació del que estableix l'article 116.2, poden expressar llur preferència pel pagament de les quotes d'urbanització amb terrenys.

[Aquest article està redactat conforme a les modificacions introduïdes per l'art. 6 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la redacció anterior d'aquest article, cliqui aquí.]

 

Article 131

Concertació de la gestió urbanística integrada

1. Un cop finit el termini d'informació pública regulat per l'article 130 sense que s'hagin presentat altres iniciatives en competència, l'administració actuant, en el termini d'un mes, s'ha de pronunciar sobre la iniciativa presentada i sobre les bases que aquesta incorpora.

2. En el supòsit a què fa referència l'apartat 1, les bases poden ésser objecte d'aprovació, de denegació o, quan l'administració actuant consideri necessari afegir–hi prescripcions per a garantir la millor execució del planejament, de suspensió de l'aprovació. En aquest darrer cas, els propietaris que han presentat la iniciativa tenen un termini de dos mesos per a presentar les bases corregides. En cas contrari, s'entén que desisteixen de la iniciativa.

3. És causa de denegació de la iniciativa el fet que, dins el termini d'audiència, els propietaris de finques la superfície de les quals representi més del 50% de la superfície de l'àmbit d'actuació promoguin la modalitat de compensació bàsica, amb les garanties que siguin exigides per reglament.

4. En el supòsit a què fa referència l'apartat 1, un cop aprovades les bases de la concertació, els propietaris que han exercit la iniciativa han de dur a terme la gestió urbanística integrada de l'àmbit d'actuació d'acord amb les dites bases.

5. Quan els propietaris de finques la superfície de les quals representi més del 25% de la superfície total del sector de planejament urbanístic o del polígon d'actuació urbanística de què es tracti presentin altres iniciatives en competència en el tràmit d'informació pública i audiència, l'ajuntament ha de decidir qui ha de dur a terme la gestió urbanística integrada, per concurs entre els qui hagin formulat les iniciatives.

[Aquest article està redactat conforme a les modificacions introduïdes per l'art. 6 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la redacció anterior d'aquest article, cliqui aquí.]

 

Article 132

Obligacions dels propietaris que tenen a llur càrrec l'execució urbanística de l'àmbit d'actuació

1. Els propietaris que han concertat la gestió urbanística integrada han de redactar, en tots els casos, el projecte de reparcel·lació. La concertació pot incloure també l'obligació de redactar la corresponent figura de planejament urbanístic i el projecte d'urbanització.

2. Els propietaris a què fa referència l'apartat 1, si no s'aplica el que estableix l'article 116.2, tenen la condició de beneficiaris de l'expropiació dels terrenys dels propietaris que no compleixin llurs obligacions. En aquest cas, els correspon la redacció del projecte de taxació conjunta.

3. Correspon als propietaris a què fa referència l'apartat 1 l'execució de les obres d'urbanització. Llur retribució pot consistir en terrenys edificables o en solars, d'acord amb el que estableixen els apartats 1 i 2 de l'article 116.

4. Els propietaris que han concertat la gestió urbanística integrada actuen com a entitat urbanística col·laboradora d'acord amb la forma organitzativa que s'estableixi per reglament.

[Aquest article està redactat conforme a les modificacions introduïdes per l'art. 6 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la redacció anterior d'aquest article, cliqui aquí.]

 

Secció quarta

Modalitat de cooperació
 

Article 133

Concepte

1.  En la modalitat de cooperació, els propietaris aporten el sòl de cessió obligatòria i gratuïta. L’administració actuant executa les obres d’urbanització amb càrrec als dits propietaris, d’acord amb el que estableix l’article 114. Així mateix, sens perjudici del que disposa l’article 116.2, els pot exigir el pagament de bestretes i, en cas d’impagament d’aquestes i de les quotes d’urbanització acordades, els pot aplicar la via de constrenyiment.

2.  En la modalitat de cooperació, els propietaris poden, a iniciativa pròpia o per acord de l’ajuntament, constituir associacions administratives, amb la finalitat de col·laborar en l’execució de les obres d’urbanització i de redactar el projecte de reparcel·lació.

 

Article 134

Iniciativa del projecte de reparcel·lació

1.  Pertoca de formular el projecte de reparcel·lació a:

a) Els propietaris de finques la superfície de les quals representi més del 50% de la superfície total reparcel·lable, dins els tres mesos següents a l’aprovació de la delimitació del sector de planejament urbanístic o del polígon d’actuació urbanística.

b) L’associació administrativa de cooperació, si ha estat constituïda, dins el termini que estableix la lletra a.

c) L’administració actuant, d’ofici o a instància o a proposta d’algun dels propietaris afectats, si ni aquests ni l’associació administrativa de cooperació no han exercit llur prioritat o bé, havent formulat un projecte, i havent-s’hi apreciat defectes, no els esmenen dins el termini que se’ls concedeixi.

2.  En el supòsit a què es refereix l’article 135, la formulació del projecte de reparcel·lació correspon a la persona concessionària de la gestió urbanística integrada.

 

Article 135

Possibilitat de concessió de la gestió urbanística integrada

1.  La modalitat de cooperació es pot desenvolupar mitjançant la concessió de l’execució urbanística integrada. A aquest efecte, l’administració actuant ha de sotmetre a informació pública els trets bàsics d’aquesta modalitat, per un termini d’un mes, amb notificació individual als propietaris afectats, i hi ha d’incorporar el projecte de les bases que han de regir la contractació, que s’han d’ajustar al que estableix l’article 130.2.Dins aquest termini, els propietaris poden expressar llur preferència pel pagament de les quotes d’urbanització mitjançant terrenys.

2.  Si no s’aplica el que estableix l’article 116.2, la persona concessionària de l’execució urbanística integrada a què es refereix l’apartat 1 té la condició de beneficiària de l’expropiació de les finques dels propietaris que dins el termini d’informació pública no expressin i garanteixin, d’acord amb el que sigui establert per reglament, llur compromís de participar en l’execució i les dels que incompleixin ulteriorment llurs obligacions de pagament de les quotes d’urbanització.

3.  La persona concessionària de l’execució urbanística integrada a què es refereix l’apartat 1 ha de formular el projecte de taxació conjunta, si s’escau, i el projecte de reparcel·lació. La concessió pot incloure també l’obligació de formular la figura de planejament derivat que calgui i el projecte d’urbanització complementari.

4.  Correspon a la persona concessionària de l’execució urbanística integrada a què es refereix l’apartat 1 l’execució de les obres d’urbanització.

 

Secció cinquena

Sectors d’urbanització prioritària

 

Article 136

Concepte i iniciativa

1. S'entén per sectors d'urbanització prioritària els àmbits de sòl urbà no consolidat i de sòl urbanitzable delimitat per a qualsevol ús que són objecte de la declaració corresponent per l'administració competent. L'actuació urbanitzadora immediata en aquests sectors es justifica o bé per la concurrència de circumstàncies especials de caràcter urbanístic o demogràfic, de necessitat de desenvolupament dels sistemes urbans o de necessitat d'obtenció immediata de sòl urbanitzat, o bé, si escau, d'acord amb el planejament territorial.

2. La declaració de sector d'urbanització prioritària ha d'ésser acordada per les comissions territorials d'urbanisme, a proposta de les corporacions municipals interessades o, amb l'informe favorable de l'ajuntament corresponent, de la Direcció General d'Urbanisme. Els ajuntaments que tinguin un pla d'ordenació urbanística municipal o un programa d'actuació urbanística poden també acordar la declaració de sector d'urbanització prioritària, d'acord amb el que disposi el planejament general, amb l'informe previ de la Direcció General d'Urbanisme.

3. La declaració de sector d'urbanització prioritària ha de determinar l'administració actuant que ha de formular els projectes pertinents, tramitar i aprovar els instruments de gestió, percebre les cessions de terrenys amb aprofitament, tramitar i aprovar els expedients d'expropiació i d'alienació forçosa en cas d'incompliment d'obligacions, i aplicar, si escau, la via de constrenyiment.

4. Les propostes de declaració de sector d'urbanització prioritària han d'ésser posades a informació pública per un termini d'un mes.

[Aquest article està redactat conforme a les modificacions introduïdes per l'art. 1 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la redacció anterior d'aquest article, cliqui aquí.]

 

Article 137

Documentació i publicitat de la declaració de sector d’urbanització prioritària

1.  La documentació de l’expedient de declaració de sector d’urbanització prioritària es compon d’una memòria justificativa, de les dades de l’estructura de la propietat del sòl i dels plànols pertinents.

2.  L’acord de declaració de sector d’urbanització prioritària s’ha de notificar als propietaris de les finques que hi siguin incloses, amb l’advertiment dels efectes expropiatoris i d’alienació forçosa en cas d’incompliment d’obligacions, i també de l’aplicabilitat de la via de constrenyiment.

3.  L’acord a què es refereix l’apartat 2 s’ha de fer constar en el Registre de la Propietat, de conformitat amb la legislació hipotecària, amb indicació de l’afectació de cadascuna de les finques incloses en el règim específic de sector d’urbanització prioritària.

 

Article 138

Efectes de la declaració de sector d’urbanització prioritària

1.  La declaració de sector d’urbanització prioritària té per efecte específic l’aplicació del règim de gestió urbanística regulat per aquesta Llei, comporta l’obligació i l’interès immediat de l’execució de les obres d’urbanització bàsiques, a partir de l’aprovació definitiva del planejament, i també comporta l’obligació de l’edificació dels solars resultants, d’acord amb el que estableix l’article 143.

2. En cas de declaració d’un sector d’urbanització prioritària, la redacció del planejament derivat que calgui i del projecte d’urbanització complementari i l’aprovació inicial del planejament s’han de produir en el termini dels sis mesos següents a la data de publicació de l’acord de declaració del sector en el butlletí oficial corresponent. Les obres d’urbanització complementàries s’han d’executar en el termini que estableixi el planejament derivat o el mateix projecte d’urbanització complementari.

 

Article 139

Sistema d’actuació urbanística i àmbit de referència

1.  En un sector d’urbanització prioritària, el sistema d’actuació urbanística ha d’ésser el de reparcel·lació per cooperació. L’administració actuant ha de formular d’ofici el projecte de reparcel·lació, que s’ha d’aprovar definitivament dins l’any següent a l’aprovació definitiva del planejament derivat, o bé, si el planejament havia estat aprovat abans, dins l’any següent a la publicació de l’acord de declaració del sector, i que pot contenir les determinacions que estableix l’article 116.2.

2. Cada sector d’urbanització prioritària constitueix un únic polígon d’actuació urbanística.

 

Article 140

Mesures en cas d’incompliment

1.  L’administració actuant pot redactar, en un termini de tres mesos des de la declaració d’un sector d’urbanització prioritària, un projecte de taxació conjunta referit als terrenys que hi siguin inclosos i als béns i els drets diferents del sòl que gravin o es refereixin a cada finca, amb indicació dels que siguin presumiblement incompatibles amb llur destinació urbanística. El projecte de taxació conjunta s’ha de tramitar d’acord amb el que estableix l’article 107.

2. Les valoracions contingudes en el projecte de taxació conjunta a què es refereix l’apartat 1, amb les modificacions que hi siguin introduïdes, si s’escau, en virtut de resolució del Jurat d’Expropiació de Catalunya o de sentència ferma, constitueixen la definició dels béns i els drets, a l’efecte de l’expropiació o l’alienació forçosa. El projecte de reparcel·lació s’ha de fonamentar en les esmentades valoracions.

3.  La certificació de les dades del projecte de taxació conjunta a què es refereix l’apartat 1 correspon a l’administració actuant.

4.  Els efectes expropiatoris del projecte de taxació conjunta a què es refereix l’apartat 1 operen a partir de la declaració d’incompliment de les obligacions d’urbanització o d’edificació.

 

Article 141

Pagament del cost de les obres a la bestreta i mitjançant solars

1.  Els propietaris, les empreses o els organismes obligats a costejar les obres d’urbanització d’un sector d’urbanització prioritària les han de pagar a la bestreta en el termini d’un mes des del requeriment pertinent.

2.  En cas que el pagament a la bestreta a què es refereix l’apartat 1 sigui fet voluntàriament mitjançant solars , aquests han d’estar situats dins el mateix sector d’urbanització, i, si no hi ha acord, cal atenir-se a les normes de la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i de valoracions. El valor de la urbanització ha d’ésser el que sigui determinat en l’expedient, segons el cost de les obres d’urbanització bàsiques i de les restants, d’acord amb el planejament derivat i amb els projectes d’urbanització complementaris.

 

Article 142

Terminis d’execució de l’obra d’urbanització bàsica

La declaració de sector d’urbanització prioritària pot modificar, si cal, les etapes d’execució establertes pel planejament preexistent, i ha d’establir en tot cas el termini per a executar l’obra d’urbanització bàsica, d’acord amb l’article 69 bis.2. L’administració competent per a aprovar la declaració pot acordar de prorrogar aquest termini.

[La Disposició addicional primera  de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612) ha substituït la remissió que aquest article feia a l'art. 58.3-b per l'article 69 bis.2.]

 

Article 143

Terminis d’edificació

1.  Les obres d’edificació d’un sector d’urbanització prioritària s’han d’iniciar en un termini màxim de tres anys des de l’acabament de les obres d’urbanització bàsica, un cop sigui ferm en via administrativa l’acord d’aprovació definitiva de la reparcel·lació.

2.  La llicència d’edificació d’un sector d’urbanització prioritària s’atorga, si cal, condicionada a la prestació de les garanties sobre les quotes d’urbanització que pertoquin i a les altres condicions que siguin establertes per reglament, i ha de fixar el termini d’acabament de les obres d’edificació.

 

Article 144

Declaració d’incompliment de l’obligació d’urbanitzar o d’edificar

1.  Escau de declarar l’incompliment de les obligacions d’urbanitzar i d’edificar que corresponen als propietaris si aquests no dipositen les quantitats requerides per a costejar les obres o incompleixen els terminis establerts per a l’edificació, respectivament. En el primer supòsit, correspon de fer la declaració a l’administració actuant, un cop certificat el descobert; en el segon supòsit, correspon de fer-la a l’ajuntament competent o bé, per subrogació, un cop requerit l’ajuntament, a la Direcció General d’Urbanisme.

2.  També escau de declarar l’incompliment de l’obligació d’urbanitzar a què es refereix l’apartat 1 si l’administració actuant no executa les obres d’urbanització bàsica en els terminis establerts. Si la dita administració és l’ajuntament, correspon d’acordar la declaració d’incompliment a la comissió territorial d’urbanisme competent, un cop fet el requeriment pertinent. En aquest cas, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques se subroga en l’execució de la urbanització i la duu a terme mitjançant l’Institut Català del Sòl.

 

Article 145

Efectes de la declaració d’incompliment

1.  La declaració d’incompliment dels deures dels propietaris regulada per l’article 144 comporta l’aplicabilitat de la via de constrenyiment i legitima l’administració per a expropiar els terrenys segons el valor que sigui determinat en virtut de l’article 140.2.2. Si en el termini de dos mesos des de la declaració d’incompliment a què es refereix l’apartat 1 l’administració no ha optat per l’expropiació, ha d’iniciar els tràmits per a l’adjudicació dels terrenys mitjançant alienació forçosa, de conformitat amb la valoració esmentada en el dit apartat 1.  L’alienació s’ha de fer per subhasta o concurs públic i es pot convocar amb caràcter restringit entre els propietaris afectats i les empreses urbanitzadores que operin en el mateix sector d’urbanització que estiguin al corrent de llurs obligacions urbanístiques.

3.  La persona adjudicatària de la licitació pública a què es refereix l’apartat 2 ha d’abonar les despeses d’urbanització i ha d’iniciar les obres d’edificació dins els sis mesos següents a l’adjudicació definitiva dels terrenys. En cas d’incompliment d’aquestes obligacions, l’administració competent ha d’acordar l’expropiació de la finca de què es tracti.

4.  L’administració actuant en un sector d’urbanització prioritària té la condició de beneficiària de les expropiacions acordades en virtut d’aquest article.

 

Capítol IV

Sistema d’actuació urbanística per expropiació
 

Article 146

Àmbit d’expropiació

1.  El sistema d’actuació urbanística per expropiació s’aplica per sectors de planejament urbanístic o polígons d’actuació urbanística complets i comprèn tots els béns i els drets que hi siguin inclosos. La delimitació de l’àmbit d’expropiació ha d’anar acompanyada d’una relació de propietaris i d’una descripció dels béns i els drets afectats, d’acord amb la legislació d’expropiació forçosa.

2.  El sistema d’actuació urbanística per expropiació té per objecte l’execució del planejament urbanístic i també, si escau, l’edificació.

 

Article 147

Efectes del sistema d’expropiació sobre els béns de domini públic

1.  Si un àmbit d’expropiació inclou béns de domini públic als quals correspongui, segons el planejament, una destinació diferent a la que va motivar-ne l’afectació o l’adscripció a l’ús general o als serveis públics, la tramitació de la mutació demanial o de la desafectació ha de seguir el procediment determinat per la legislació que regula el patrimoni de l’Estat, el de la Generalitat o el dels ens locals, segons a qui correspongui la titularitat del bé.

2.  Els camins rurals que es trobin compresos en un àmbit d’expropiació, s’entén que són de propietat municipal, llevat de prova en contra.

3.  Si un àmbit d’expropiació comporta la desaparició de vies urbanes, s’entén que aquestes són transmeses de ple dret a l’organisme expropiant i que queden subrogades per les noves vies que resultin del planejament.

 

Article 148

Prohibició de construir en àmbits d’expropiació

En un àmbit d’expropiació no es pot fer cap nova construcció ni es poden modificar les construccions existents, llevat de casos concrets i excepcionals, que requereixen, ultra la llicència municipal, l’autorització prèvia de l’ens expropiant.

 

Article 149

Formes de gestió per expropiació

En el sistema d’actuació urbanística per expropiació, l’ajuntament competent pot acomplir l’activitat d’execució del planejament per mitjà de:

a) La gestió indiferenciada.

b) La gestió per mitjà d’una entitat de dret públic o una societat privada de capital íntegre de l’ajuntament.

c) L’encàrrec de la gestió, mitjançant un conveni de col·laboració administrativa, a una altra administració pública territorial o a una entitat de dret públic o una societat privada de capital íntegre d’una altra administració pública territorial.

d) L’atribució a concessionaris, mitjançant un concurs les bases del qual en fixin els drets i les obligacions.

 

Capítol V

Ocupació directa
 

Article 150

Definició, tramitació i efectes

1.  S’entén per ocupació directa l’obtenció de terrenys que, essent afectats pel planejament urbanístic a qualsevol tipus de sistema urbanístic, general o local, s’hagin d’incorporar per cessió obligatòria al domini públic. L’ocupació directa comporta el reconeixement de l’administració actuant del dret dels propietaris a participar en el repartiment just dels beneficis i les càrregues en el si d’un sector de planejament o un polígon d’actuació concrets.

2.  Per a tramitar l’ocupació directa cal:

a) Justificar-ne la necessitat.

b) Observar el principi de publicitat.

c) Notificar-ho individualment als afectats.

d) Atorgar-ne l’acta d’ocupació i certificar-ne el contingut, amb l’aplicació de les determinacions de la legislació hipotecària sobre aquesta matèria.

3.  Els propietaris dels terrenys ocupats tenen dret a ésser indemnitzats dels perjudicis causats per l’ocupació anticipada i, a més, al cap de quatre anys de l’atorgament de l’acta d’ocupació directa, si no s’ha aprovat definitivament l’instrument reparcel·latori corresponent, poden advertir l’administració competent de llur propòsit d’iniciar l’expedient per a determinar el preu just, d’acord amb l’article 108.1 i 2.  En aquest supòsit, l’administració actuant queda subrogada en la posició dels titulars originaris en el procediment reparcel·latori posterior.

4.  L’ocupació directa es tramita a partir de la publicació de l’aprovació definitiva del planejament o bé del polígon d’actuació, de manera que es pugui concretar l’àmbit en la reparcel·lació del qual els propietaris han de fer efectius llurs drets i obligacions.

5.  En el supòsit d’ocupació de terrenys regulat per aquest article, els titulars d’altres béns i drets que siguin incompatibles amb l’ocupació tenen dret a la indemnització que correspongui per raó de l’ocupació temporal, sens perjudici de llur participació ulterior en l’expedient reparcel·latori, mitjançant el reconeixement administratiu pertinent.

 

Títol cinquè

Dels instruments de la política de sòl i d’habitatge

Capítol I

Reserves de terrenys de possible adquisició

[El títol d'aquest capítol ha estat modificat per l'art. 1 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). El títol anterior d'aquest capítol era "Programació".]
 

Article 151

Previsió de reserves de terrenys

1. El planejament urbanístic general pot preveure reserves de terrenys de possible adquisició, referides a qualsevol classe de sòl, per a constituir o ampliar el patrimoni municipal i comarcal de sòl i d'habitatge.

2. A les reserves de terrenys de possible adquisició, previstes pel planejament urbanístic general és aplicable, si escau, el que estableix l'article 108.

[Aquest article està redactat conforme a les modificacions introduïdes per l'art. 1 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la redacció anterior d'aquest article, cliqui aquí.]

 

Article 152

Definició de programes específics si manca el programa d’actuació urbanística municipal

1.  El conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques pot definir operacions concretes, en matèria de sòl i d’habitatge, que afectin interessos supramunicipals, si no hi ha cap programa d’actuació urbanística municipal. Aquestes operacions s’han de promoure en un temps determinat, mitjançant programes específics, que s’han de formalitzar en convenis amb els ajuntaments corresponents.

2.  La inobservança dels programes específics a què es refereix l’apartat 1, amb el requeriment i la declaració d’incompliment previs, possibilita que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, mitjançant l’Institut Català del Sòl, s’hi pugui subrogar.

 

Capítol II

Patrimonis públics de sòl i d’habitatge

Secció primera

Disposicions generals
 

Article 153

Patrimonis públics de sòl i d’habitatge

1.  L’Administració de la Generalitat i els ajuntaments constitueixen els patrimonis de sòl i d’habitatge respectius.

2.  El patrimoni públic de sòl i d’habitatge és constituït pels edificis i el sòl susceptibles de complir les finalitats especificades per l’apartat 4, tant si n’és titular una administració territorial com si en són les entitats urbanístiques especials.

3.  El patrimoni públic de sòl i d’habitatge de la Generalitat es constitueix per mitjà de l’Institut Català del Sòl. Les administracions territorials que també tinguin competències urbanístiques poden constituir llur patrimoni mitjançant una entitat urbanística especial, si ho acorden així.

4.  Sens perjudici del que estableix l’article 156.2, el patrimoni de sòl i d’habitatge dels ens públics es destina a les finalitats següents:

a) Preveure, posar en marxa i desplegar, tècnicament i econòmicament, l’expansió de les poblacions i la millora de la qualitat de vida.

b) Fer efectiu el dret dels ciutadans a accedir a un habitatge digne i adequat.

c) Intervenir en el mercat immobiliari per a abaratir el preu del sòl urbanitzat i facilitar l’adquisició de sistemes urbanístics.

d) Formar reserves per a protegir i tutelar el sòl no urbanitzable.

5.  L’administració i la disposició del patrimoni públic de sòl i d’habitatge s’han de vincular a l’assoliment de les finalitats determinades per l’apartat 4.  

 

Article 154

Projecte de delimitació per a l’adquisició per expropiació de reserves de sòl per al patrimoni públic de sòl

1.  L’adquisició per expropiació de les reserves de sòl a què es refereix l’article 151 s’ha de dur a terme amb la tramitació prèvia d’un projecte de delimitació per al patrimoni públic de sòl, ajustat al procediment establert per a aprovar els plans d’ordenació urbanística municipal i d’acord amb el que estableix l’article 146.

2. El projecte de delimitació es pot tramitar simultàniament amb el de taxació conjunta, sens perjudici de les especificitats procedimentals de cadascun dels projectes, i es pot tramitar també simultàniament amb el programa d’actuació urbanística municipal.

3.  Amb independència dels habitatges de protecció pública destinats a reposició, s’ha de fer la reserva d’un mínim del 25% del total d’habitatges previstos en les delimitacions per a noves ofertes d’habitatges de protecció pública, sens perjudici del que estableix l’article 155.2.  

 

Article 155

Finalitats específiques per als terrenys expropiats

1.  Els terrenys efectivament expropiats en execució dels projectes de delimitació han d’ésser integrats pel planejament general en els sectors corresponents, en el moment oportú, d’acord amb l’article 3.

2. En el supòsit que es tracti de terrenys expropiats en sòl urbanitzable no delimitat i en sòl no urbanitzable no sotmès a protecció especial, cal que es constati el compromís de l’administració expropiant de posar a disposició del mercat immobiliari, en règim de protecció pública, tots els habitatges resultants, mitjançant lloguer, dret de superfície o altres fórmules admeses en dret que comportin la titularitat pública del sòl com a mínim al llarg de trenta anys des de la primera utilització dels habitatges.

 

Secció segona

Patrimoni municipal de sòl i d’habitatge
 

Article 156

Constitució del patrimoni municipal de sòl i d'habitatge

1. Els ajuntaments que tinguin un planejament urbanístic general que delimiti àmbits d'actuació urbanística susceptibles de generar cessions de sòl de titularitat pública amb aprofitament han de constituir llur patrimoni municipal de sòl i d'habitatge. També el poden constituir els ajuntaments que ho acordin voluntàriament.

2. El sòl corresponent al percentatge d'aprofitament urbanístic de cessió obligatòria i gratuïta, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable, s'incorpora al patrimoni municipal de sòl i d'habitatge. Si els terrenys són d'ús residencial, el producte obtingut de l'alienació del sòl que no té la qualificació d'habitatge protegit passa a formar part del dipòsit municipal constituït a aquest efecte i s'ha de destinar obligatòriament a la finalitat especificada per l'article 153.4–b, mitjançant un règim de protecció pública.

3. El volum del patrimoni municipal de sòl i d'habitatge s'ha d'ajustar tant a les necessitats previstes pel pla d'ordenació municipal i pel programa d'actuació urbanística municipal com als mitjans econòmics de cada ajuntament.

[Aquest article està redactat conforme a les modificacions introduïdes per l'art. 1 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la redacció anterior d'aquest article, cliqui aquí.]

 

Article 157

Patrimoni separat

1.  Els béns que integren el patrimoni municipal de sòl i d’habitatge constitueixen un patrimoni separat de la resta de béns municipals.

2.  Els ingressos obtinguts mitjançant l’alienació i la gestió dels béns del patrimoni municipal de sòl i d’habitatge s’han de destinar a conservar-lo i ampliar-lo.

3.  L’adscripció o l’aportació dels béns del patrimoni municipal de sòl i d’habitatge a entitats urbanístiques especials no comporta cap alteració del règim establert per aquesta Llei.

 

Secció tercera

Cessió i alienació de terrenys i constitució del dret de superfície
 

Article 158

Cessió i alienació de terrenys

1. Els plans d'ordenació i els programes d'actuació urbanística municipals poden donar prioritat a unes finalitats sobre les altres, entre les que especifica l'article 153.4, salvant el que disposa l'article 156.2. Dins el marc establert per aquests preceptes, les administracions poden cedir i alienar els terrenys del patrimoni públic de sòl i d'habitatge.

2. Les cessions i les alienacions de terrenys a què es refereix l'apartat 1 s'han d'ajustar als requisits establerts per la legislació aplicable en cada cas, amb observança del règim establert per aquesta Llei, d'acord amb llur finalitat urbanística. Aquest règim específic és aplicable als béns que, d'acord amb aquesta Llei, integren el patrimoni municipal del sòl i d'habitatge.

[Aquest article està redactat conforme a les modificacions introduïdes per l'art. 7 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la redacció anterior d'aquest article, cliqui aquí.]

 

Article 159

Cessió

1.  Totes les cessions de terrenys a títol gratuït queden condicionades al fet que siguin efectivament destinats a atendre necessitats d’habitatge de caràcter social o finalitats d’equipament comunitari, a generar activitat econòmica en àrees deprimides o a gestionar les reserves determinades per l’article 153.4.d.

2.  L’òrgan competent per a acordar la cessió a què es refereix l’apartat 1 n’ha de concretar i justificar la destinació. El compromís dels adquirents de respectar aquesta destinació s’ha de fer constar en el document públic de cessió.

 

Article 160

Alienació

1.  L’alienació de terrenys del patrimoni públic de sòl i d’habitatge requereix un concurs públic, excepte en els casos d’alienació directa regulats per l’article 161.

2. L’alienació de terrenys del patrimoni públic de sòl i d’habitatge per preu inferior al resultant de la valoració dels terrenys s’ha d’ajustar al que estableix l’article 159.  

 

Article 161

Alienació directa

1.  L’alienació de terrenys del patrimoni públic de sòl i d’habitatge es pot fer directament a favor de l’entitat urbanística especial de l’administració territorial titular, i també en els casos següents:

a) Si es destinen a entitats de caràcter benèfic i social i a promotors públics per a construir habitatges protegits.

b) Si es destinen a persones amb nivells d’ingressos baixos, en operacions de conjunt aprovades per l’administració que hi sigui competent.

c) Si la licitació pública queda deserta o bé fallida per l’incompliment de les obligacions dels adjudicataris, en el termini d’un any, sempre que els adquirents assumeixin les mateixes obligacions.

2.  En tots els casos especificats per l’apartat 1, l’alienació s’ha de dur a terme pel preu resultant de la valoració corresponent.

3.  El document públic en què consti l’alienació directa a què es refereix aquest article ha d’establir la destinació final dels terrenys transmesos, el termini màxim de construcció i les altres limitacions i condicions que l’administració consideri convenients.

 

Article 162

Dret de superfície

1.  L’Administració de la Generalitat, els ens locals, les entitats urbanístiques especials i les altres persones jurídiques de dret públic, dins l’àmbit de les competències respectives, i també els particulars, poden constituir el dret de superfície en terrenys de què siguin propietaris per destinar-los a construir-hi habitatges, establir-hi serveis complementaris o fer-hi instal·lacions industrials, logístiques i comercials o altres edificacions determinades en els plans d’ordenació.

2.  La titularitat dels terrenys a què es refereix l’apartat 1 correspon als superficiaris pel termini que estableixi l’acte de constitució del dret de superfície. El termini no pot excedir en cap cas, pel que fa als particulars, el que estableix com a màxim la legislació civil de Catalunya.

3.  En el cas que els terrenys a què es refereix l’apartat 1 integrin el patrimoni públic de sòl i d’habitatge, la constitució onerosa o gratuïta del dret de superfície s’ha d’ajustar al que estableixen els articles 158, 159, 160 i 161.  Si l’ús d’aquests terrenys és el residencial, les edificacions han d’ésser destinades necessàriament a habitatges de protecció pública; en els altres casos, s’han d’observar les finalitats especificades per les lletres a i c de l’article 153.4.

4.  Els aspectes substantius del dret de superfície no regulats per aquest article, inclosa l’extinció, i també els aspectes procedimentals d’aquest dret, són regulats per la legislació que els sigui aplicable.

 

Capítol III

Alienació de béns immobles per les entitats urbanístiques especials
 

Article 163

Alienació de béns immobles per les entitats urbanístiques especials

1.  Els terrenys alienats per les entitats urbanístiques especials han d’ésser edificats en els terminis fixats en l’acte d’alienació i no són susceptibles d’ésser alienats a tercers per actes inter vivos si no s’han complert les obligacions d’edificació fixades. L’entitat alienant ha de garantir el compliment d’aquestes obligacions, configurant-les com a condicions resolutòries expresses en l’escriptura d’alienació.

2.  L’alienació de les parcel·les que siguin propietat de l’Institut Català del Sòl es pot fer directament, amb l’anunci previ de l’alienació en dos dels diaris de més difusió de la comarca i en el tauler d’anuncis de l’ajuntament en què s’ubiquin, per a promoure la concurrència d’ofertes.

 

Capítol IV

Drets de tanteig i retracte

Article 164

Delimitació d'àrees

1. Als efectes de constituir o incrementar el patrimoni municipal de sòl i d'habitatge i de facilitar el compliment dels seus objectius, els ajuntaments poden delimitar àrees en les quals les transmissions oneroses de terrenys queden subjectes a l'exercici dels drets de tanteig i retracte, que correspon al mateix ajuntament, a les entitats urbanístiques especials o a l'administració actuant.

2. En la delimitació de les àrees a què es refereix l'apartat 1 s'han de concretar els tipus de finques la transmissió de les quals resta subjecta a l'exercici dels drets de tanteig i retracte, que poden ésser els terrenys sense edificar, tant els que són solars com els que no ho són, i els terrenys amb edificacions ruïnoses o totalment desocupades. La delimitació d'àrees es pot referir també a sòl classificat com a no urbanitzable, als efectes del que estableix l'article 153.4–d.

3. L'acord de delimitació de les àrees a què es refereix l'apartat 1 pot declarar–ne la subjecció a l'exercici dels drets de les transmissions d'habitatges en construcció o construïts, sempre que els transmissors els hagin adquirit dels promotors. En el segon cas, cal també que la transmissió es projecti o es perfeccioni abans que no hagi transcorregut un any des de l'acabament de l'edifici.

4. Es poden delimitar àrees de tanteig i retracte en les zones d'influència d'actuacions urbanístiques d'iniciativa pública als efectes d'evitar l'especulació i afavorir els reallotjaments.

5. Si l'àmbit delimitat d'una àrea ha estat prèviament integrat, en tot o en part, dins les previsions d'un programa de rehabilitació, el corresponent acord de delimitació pot establir que l'exercici dels drets de tanteig i retracte comprèn fins i tot les finques edificades d'acord amb l'ordenació aplicable, tant si la transmissió es projecta i es verifica en conjunt com si es fa de manera fraccionada, i tant si és en règim de propietat horitzontal com si no ho és.

6. El termini màxim de subjecció de les transmissions a l'exercici dels drets de tanteig i retracte és de sis anys a comptar de la data d'aprovació del projecte de delimitació de l'àrea.

7. Els propietaris de béns afectats per les delimitacions d'àrees a què es refereix aquest article han de notificar la decisió d'alienar–los de conformitat amb el procediment que sigui establert per reglament.

8. La manca d'acreditació d'haver–se notificat segons el reglament l'alienació de béns afectats per delimitacions d'àrees impedeix la inscripció en el Registre de la propietat de la transmissió efectuada.

[Aquest article està redactat conforme a les modificacions introduïdes per l'art. 1 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la redacció anterior d'aquest article, cliqui aquí.]

 

Article 165

Garanties de compliment de les limitacions dels règims de protecció pública d’habitatges

Amb vista a garantir el compliment efectiu de les limitacions sobre preus màxims de venda dels habitatges subjectes a qualsevol règim de protecció pública, mentre sigui vigent la qualificació corresponent, el conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques i els ajuntaments poden delimitar àrees en les quals tant les primeres com les ulteriors transmissions oneroses d’habitatges quedin subjectes a l’exercici dels drets de tanteig i de retracte, d’acord amb el que estableix l’article 164, a l’exercici del dret de venda a carta de gràcia o a qualsevol altra garantia regulada per la legislació aplicable.

 

Article 166

Procediment de delimitació d’àrees

1.  La delimitació de les àrees a què fan referència els articles 164 i 165 es pot fer directament en el planejament urbanístic o en el programa d’actuació urbanística municipal, i també mitjançant el procediment de delimitació de polígons en desplegament del que determinin el planejament urbanístic o el programa d’actuació urbanística. Els propietaris afectats han d’ésser notificats individualment i s’han de complir els requisits establerts per la legislació hipotecària.

2.  L’acord de delimitació de l’àrea s’ha d’inscriure en el Registre de la Propietat mitjançant la corresponent certificació emesa pel secretari o secretària de l’ajuntament o de la comissió territorial d’urbanisme competent. A aquests efectes, l’acord ha d’incloure una descripció de les finques afectades que sigui suficient per a fer-ne la identificació registral.

 

Capítol V

Obligació d’edificar i d’urbanitzar i conseqüències de l’incompliment d’aquesta obligació
 

Article 167

Obligació d’edificar

1.  El planejament urbanístic o el programa d’actuació urbanística municipal poden fixar els terminis per a iniciar obligatòriament l’edificació dels solars en els sectors, els polígons i les àrees concrets que determinin.

2.  Tenen la consideració de solars, a l’efecte del que estableix l’apartat 1, les finques susceptibles d’ésser edificades immediatament, d’acord amb el planejament urbanístic, en què hi hagi construccions paralitzades, ruïnoses, derruïdes o inadequades a l’indret, sempre que el planejament o el programa d’actuació urbanística municipal ho determini per als àmbits esmentats en l’apartat 1.  3.  Els propietaris han d’iniciar l’edificació a què estiguin obligats en els terminis establerts i acabar-la en els terminis fixats per la llicència municipal.

 

Article 168

Modificació i pròrroga dels terminis per a edificar

Els terminis establerts per a edificar no s’alteren encara que en el transcurs d’aquests es facin transmissions de domini i són prorrogables si l’ajuntament ho acorda motivadament, per raons de política de sòl o d’habitatge.

 

Article 169

Registre municipal de solars sense edificar

1. Els ajuntaments poden crear el registre municipal de solars sense edificar, de conformitat amb les disposicions d'aquesta Llei i del reglament que la desplegui.

2. El registre municipal de solars sense edificar té per objecte la inscripció de les declaracions d'incompliment de l'obligació d'edificar referides a solars concrets. El registre és públic, i tothom pot obtenir certificats de les inscripcions que hi constin.

3. Els assentaments en el Registre de la Propietat dels acords relacionats amb el registre municipal de solars sense edificar s'han d'ajustar al que estableix la legislació hipotecària.

[Aquest article està redactat conforme a les modificacions introduïdes per l'art. 1 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la redacció anterior d'aquest article, cliqui aquí.]

 

Article 170

Inscripció de l’incompliment de l’obligació d’edificar

1.  La declaració de l’incompliment de l’obligació d’edificar correspon als ajuntaments, d’acord amb el que sigui establert per reglament.

2.  L’obligació d’edificar s’incompleix si no s’inicia l’edificació i si no s’acaba en els terminis fixats per la llicència atorgada o en els fixats per les pròrrogues d’aquestes.

 

Article 171

Conseqüències de la inscripció en el Registre Municipal de Solars sense Edificar

1.  La inscripció en el Registre Municipal de Solars sense Edificar comporta la iniciació de l’expedient d’alienació forçosa o d’expropiació, en què s’ha de determinar el preu just del solar mitjançant un procediment individualitzat o per taxació conjunta.

2.  La inscripció en el Registre Municipal de Solars sense Edificar produeix, al llarg de dos anys, els efectes següents:

a) L’ajuntament pot expropiar el solar d’ofici, per a edificar-lo.

b) L’ajuntament pot expropiar el solar a instància d’entitats urbanístiques especials, si són beneficiàries de l’expropiació.

c) L’ajuntament pot sotmetre la finca o el solar a alienació forçosa mitjançant la subhasta corresponent, amb el procediment que s’estableixi per reglament. Si la subhasta és declarada deserta, s’ha de convocar novament, en el termini de sis mesos, amb una rebaixa del tipus de licitació d’un 25%. Si la segona subhasta queda també deserta, l’ajuntament, en el termini dels sis mesos següents, pot adquirir el solar pel preu esmentat.

3.  Si, en el termini de dos anys, no s’ha dut a terme l’expropiació de la finca o si, després de quedar deserta, per segona vegada, la licitació pública, el solar no és adquirit per l’ajuntament en els sis mesos següents, queda en suspens el règim d’alienació forçosa durant un any. Un cop transcorregut aquest termini d’un any, si la persona propietària no ha iniciat o no ha continuat l’edificació o no ha garantit el compliment de l’obligació d’edificar, qualsevol persona pot demanar a l’ajuntament l’expropiació de la finca, de la qual serà beneficiària. El dret a l’adquisició s’ha de determinar per la prioritat de la sol·licitud.

4.  L’administració actuant pot aplicar el règim de polígon amb sistema d’expropiació a tots o a part dels solars inclosos en el Registre Municipal de Solars sense Edificar.

5.  La inclusió en el Registre Municipal de Solars sense Edificar d’una finca en què hi hagi alguna de les construccions a què es refereix l’article 167.2 no comporta la situació de venda forçosa fins que han transcorregut dos anys de la inscripció, sempre que en aquest termini els propietaris no hagin iniciat o continuat les obres de rehabilitació o edificació i també si no han acabat les dites obres en el termini fixat per la llicència.

 

Article 172

Efectes de l’alienació forçosa

1.  L’alienació d’una finca inclosa en el Registre Municipal de Solars sense Edificar, per expropiació o per subhasta, es produeix amb totes les càrregues vigents quan no impedeixin l’exercici de l’obligació d’edificar d’acord amb el planejament urbanístic, sempre que les esmentades càrregues hagin estat constituïdes per un títol anterior a la notificació, i a l’anotació en el Registre de la Propietat, de la declaració d’incompliment de l’obligació d’edificar. En aquests casos, del preu a pagar per l’adquirent cal descomptar el valor de les càrregues que gravin la finca i hi subsisteixin. L’adquirent ha d’assumir expressament, en l’escriptura d’adquisició, el compliment de les obligacions garantides amb les càrregues expressades.

2.  Les càrregues posteriors a la data de  notificació i d'anotació a què fa referència l’apartat 1 o les que siguin incompatibles amb l’obligació d’edificar queden extingides de ple dret pel fet de la transmissió, i els registradors de la propietat les han de cancel·lar a sol·licitud dels interessats, d’acord amb la legislació hipotecària. Els drets personals que afectin la finca i impliquin l’ocupació d’aquesta s’extingeixen amb la corresponent indemnització prèvia, i sens perjudici del dret de reallotjament, si pertoca.

3.  Si són els propietaris els que es proposen iniciar o acabar l’edificació, l’atorgament de la llicència comporta també l’extinció definitiva dels arrendaments i altres drets personals, en els mateixos termes a què es refereix l’apartat 2, sens perjudici del dret de retorn regulat per la legislació d’arrendaments urbans, i amb la tramitació prèvia que hi pertoqui, que s’ha d’establir per reglament.

4.  El pagament o dipòsit de la indemnització a què es refereix l’apartat 2 ha d’ésser sempre previ a la cancel·lació i a l’ulterior desallotjament del dret de què es tracti.

 

Article 173

Obligacions dels adquirents

Els adquirents de solars estan obligats a iniciar o reprendre l’edificació en el termini d’un any a partir de la data de presa de possessió de la finca o de l’obtenció o l’actualització, si s’escau, de la llicència municipal pertinent.

 

Article 174

Conseqüències de l’incompliment pels adquirents de l’obligació d’edificar

1.  Si els adquirents incompleixen l’obligació d’edificar, amb la declaració prèvia corresponent, el propietari o propietària anterior pot exercir el dret de recuperació en el termini de tres mesos des de la notificació de la dita declaració. La recuperació de la finca implica, a elecció de la persona titular de les càrregues, la rehabilitació de les càrregues que havien estat cancel·lades, amb la devolució prèvia de les indemnitzacions percebudes, o bé el manteniment de la situació amb les càrregues cancel·lades.

2.  En el cas que no s’exerceixi el dret de recuperació a què fa referència l’apartat 1, l’immoble passa novament a la situació de venda forçosa.

 

Article 175

Requisits per a alienar immobles en situació de venda forçosa

Els propietaris d’immobles en situació de venda forçosa, mentre aquesta subsisteixi i no s’hagin iniciat els tràmits d’expropiació o de licitació pública, poden alienar-los directament, si prèviament els compradors assumeixen davant l’ajuntament el compromís d’edificar d’acord amb el pla d’ordenació urbanística municipal. En aquest supòsit, cal suspendre la situació de venda forçosa, però no es cancel·la la inscripció fins que no s’acrediti el compliment de l’obligació que tenen els adquirents d’edificar.

 

Article 176

Obligació de garantir el compliment de les obligacions

Estan obligats a garantir el compliment de l’obligació d’edificar tant els adjudicataris de la subhasta i els beneficiaris de l’expropiació com els propietaris de la finca inclosa en el Registre Municipal de Solars sense Edificar que pretenguin complir aquesta obligació directament o per mitjà d’un tercer adquirent.

 

Article 177

Destinació de l’escreix del preu dels solars

Quan en una licitació pública s’assoleixi un preu superior a la valoració del solar consignada en el Registre Municipal de Solars sense Edificar, la diferència correspon a l’ajuntament, el qual n’ha de destinar l’import a les necessitats del patrimoni municipal de sòl i d’habitatge.

 

Article 178

Incompliment de l’obligació d’urbanitzar

La declaració, a càrrec de l’ajuntament, que els promotors o la junta de compensació han incomplert l’obligació d’urbanitzar, en els terminis establerts pel planejament urbanístic, comporta la suspensió dels efectes del planejament en execució, fins que la persona o l’entitat responsable garanteixin la totalitat de l’import pressupostat de les obres pendents d’executar, sens perjudici que l’administració pugui acordar el canvi del sistema d’actuació o el canvi de modalitat d’aquest sistema, o bé pugui modificar el planejament urbanístic, amb els tràmits previs corresponents.

 
 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda