Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Llei d'urbanisme
Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llei d'urbanisme

Anterior Amunt Següent

 

Secció tercera

Terminis de formulació i procediment de tramitació de les figures del planejament urbanístic
 

Article 80

Terminis per a la formulació dels plans d’ordenació urbanística municipal i dels plans urbanístics derivats

1.  Els plans d’ordenació urbanística municipal s’han de formular en el termini que fixi el planejament territorial, el pla director o bé, si de cas hi manca, el conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques.

2.  Els plans parcials urbanístics referits a sectors delimitats prèviament, els plans especials urbanístics i els plans de millora urbana s’han de formular en els terminis que fixin el pla d’ordenació urbanística municipal, el programa d’actuació urbanística municipal o les normes de planejament urbanístic.

3.  En el cas que els plans a què es refereixen els apartats 1 i 2 no es redactin en els terminis establerts, el conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques pot disposar que siguin redactats per la Direcció General d’Urbanisme, si els òrgans competents incompleixen el requeriment pertinent. En qualsevol cas, els ajuntaments i els altres òrgans competents poden encomanar la formulació dels dits plans a la Direcció General d’Urbanisme i poden encomanar-ne la tramitació a la comissió territorial d’urbanisme competent.

 

Article 81

Tramitació dels plans directors urbanístics

1.  L’aprovació inicial i l’aprovació provisional dels plans directors urbanístics corresponen a la comissió territorial d’urbanisme competent, llevat que l’àmbit territorial del pla afecti més d’una comissió, en el qual cas correspon al conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques d’acordar-ne l’aprovació inicial i la definitiva. En tots dos casos, els ajuntaments afectats han d’ésser consultats abans de l’aprovació inicial, per un termini d’un mes, respecte als objectius i els propòsits generals de la iniciativa.

2.  Els plans directors urbanístics s’han de posar a informació pública per un termini d’un mes. Un cop acabat el termini d’informació pública, els plans s’han de sotmetre, també per un mes, al tràmit d’informació als ens locals compresos en l’àmbit territorial respectiu.

3.  Simultàniament al tràmit d’informació pública d’un pla director urbanístic, s’ha de sol·licitar un informe als departaments interessats i als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials, els quals l’han d’emetre en el termini d’un mes, llevat que una disposició n’autoritzi un de més llarg.

4.  En el cas que, d’acord amb la normativa aplicable, sigui preceptiu d’efectuar una avaluació de l’impacte ambiental d’un pla director urbanístic, l’estudi o informe ambiental pertinent ha d’ésser incorporat al pla i ha d’ésser sotmès a informació pública conjuntament amb aquest. La declaració d’impacte ambiental, si és preceptiva, s’ha d’efectuar abans de l’aprovació provisional de l’expedient.

 

Article 82

Tramitació de les normes de planejament urbanístic

1.  L’aprovació inicial i l’aprovació provisional de les normes de planejament urbanístic corresponen a la comissió territorial d’urbanisme competent, d’ofici o a proposta dels ens locals, llevat que l’àmbit territorial de les normes afecti més d’una comissió, en el qual cas correspon al conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques d’acordar-ne l’aprovació inicial i la definitiva.

2.  Els tràmits d’informació pública i d’audiència als ens locals afectats i als altres organismes que hagin d’emetre informe preceptiu amb relació a les normes de planejament urbanístic s’ajusten al que estableix l’article 83 per a la tramitació dels plans d’ordenació urbanística municipal, llevat que, per raons d’urgència apreciades pel Govern, un cop vist l’informe de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, i havent escoltat els ens locals afectats, el conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques acordi l’entrada en vigor de les normes prescindint d’aquests tràmits, en el qual cas ha de fixar un termini concret de vigència, dins el qual s’han de complir adequadament els tràmits esmentats.

 

Article 83

Tramitació dels plans d’ordenació urbanística municipal i dels plans urbanístics derivats

1.  L’aprovació inicial i l’aprovació provisional dels plans d’ordenació urbanística municipal que afecten el territori d’un únic municipi pertoquen a l’ajuntament corresponent. En el cas dels plans urbanístics derivats en què la competència d’aprovació definitiva correspongui a l’ajuntament, es pot adoptar directament l’acord d’aprovació definitiva, un cop complert el tràmit d’informació pública, prescindint de l’aprovació provisional.

2.  L’aprovació inicial i l’aprovació provisional del planejament urbanístic plurimunicipal, sens perjudici del que estableix l’article 75.8, corresponen a:

a) El consell comarcal corresponent, si tots els municipis afectats pel pla queden inclosos en l’àmbit territorial d’una mateixa comarca.

b) La comissió territorial d’urbanisme corresponent, si l’àmbit territorial del pla abasta més d’una comarca.

c) El director o directora general d’Urbanisme, un cop vist l’informe de les comissions territorials d’urbanisme competents afectades, si l’àmbit territorial del pla n’afecta més d’una i més d’una comarca.

d) Els ajuntaments, en els supòsits a què es refereix l’article 75.9, llevat que, havent estat formulat el pla a instància de part interessada, no hi hagi acord entre els ajuntaments afectats, en el qual cas l’òrgan competent és el que correspongui dels esmentats a les lletres a, b i c.

3.  L’aprovació inicial i l’aprovació provisional dels plans especials urbanístics a què es refereix l’article 67.1.e corresponen a l’administració que els ha redactats, si té atribuïdes competències urbanístiques de tramitació o d’aprovació de plans. Altrament, l’òrgan competent és la comissió territorial d’urbanisme corresponent; si l’àmbit territorial del pla afecta més d’una comissió, l’aprovació inicial i la definitiva pertoquen al conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques.

4.  Els plans d’ordenació urbanística municipal i els plans urbanístics derivats, un cop se n’ha acordat l’aprovació inicial, s’han de posar a informació pública, per un termini d’un mes. Els edictes de convocatòria de la informació pública s’han de trametre en el termini de deu dies des de l’adopció de l’acord d’aprovació inicial.

5.  Simultàniament al tràmit d’informació pública d’un pla d’ordenació urbanística municipal o d’un pla urbanístic derivat, s’ha de sol·licitar un informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials, els quals l’han d’emetre en el termini d’un mes, llevat que una disposició n’autoritzi un de més llarg.

6.  En el cas que, d’acord amb la normativa aplicable, sigui preceptiu d’efectuar una avaluació de l’impacte ambiental d’un pla d’ordenació urbanística municipal o d’un pla urbanístic derivat, l’informe mediambiental que calgui ha d’ésser incorporat al pla i ha d’ésser sotmès a informació pública conjuntament amb aquest. La declaració d’impacte ambiental, si és preceptiva, s’ha d’efectuar, segons correspongui, abans de l’aprovació provisional o abans de l’aprovació definitiva de l’expedient.

7.  Simultàniament al tràmit d’informació pública d’un pla d’ordenació urbanística municipal, s’ha de concedir audiència als ajuntaments l’àmbit territorial dels quals confini amb el del municipi que és objecte del pla.

8.  Si un pla d’ordenació urbanística municipal o un pla urbanístic derivat no és tramitat per l’ajuntament afectat, se li ha de concedir audiència per un termini d’un mes, a continuació de la informació pública.

9.  En el supòsit de tramitació simultània de diverses figures del planejament urbanístic, o bé d’aquestes i d’instruments de gestió, cadascuna d’aquestes tramitacions s’ha de configurar en expedients separats. L’executivitat de cadascuna d’elles queda supeditada a la de l’instrument o la figura superior.

 

Article 84

Tramitació dels plans parcials de delimitació

Els plans parcials de delimitació se subjecten a la mateixa tramitació que se segueix per als plans d’ordenació urbanística municipal, llevat del que estableix l’article 83.7.  

 

Article 85

Informe de les comissions territorials d’urbanisme en la tramitació del planejament urbanístic derivat d’aprovació municipal i comarcal

1. Un cop els plans especials urbanístics, els plans de millora urbana i els plans parcials urbanístics han estat objecte d'aprovació inicial, en els supòsits a què es refereix l'article 79.1, els ajuntaments han de sol·licitar un informe a la comissió territorial d'urbanisme que escaigui, la qual l'ha d'emetre i comunicar en el termini de dos mesos; altrament, s'entén que l'informe és favorable. Si al llarg de la tramitació del pla s'introdueixen canvis substancials en el document aprovat inicialment, abans de l'aprovació definitiva de l'expedient, aquest s'ha de sotmetre novament a informe de la comissió territorial d'urbanisme.

2. Els informes a què es refereix l'apartat 1 han d'incloure les consideracions que calguin, fonamentades en raons de racionalitat i funcionalitat urbanístiques i orientades a la superació de contradiccions, a l'esmena d'errors i a la millora de la claredat i la precisió jurídiques i tècniques. En tot cas, són vinculants, únicament, les prescripcions que continguin fonamentades en els motius d'interès supramunicipal i de legalitat especificats pels apartats 3 i 4.

3. Són motius d'interès supramunicipal, als efectes del que estableix l'apartat 2:

a) La coherència amb la planificació territorial, pel que fa a la cohesió territorial i a l'organització correcta del desenvolupament urbà.

b) La compatibilitat, l'articulació i la connexió entre els elements vertebradors del territori d'abast supramunicipal i les infraestructures de caràcter local.

c) La compatibilitat amb el risc preexistent, d'acord amb els indicadors dels riscs geològics i de protecció civil disponibles.

d) L'adequació a la planificació mediambiental i a la política de desenvolupament sostenible.

e) L'adequació a les polítiques supramunicipals de sòl, d'habitatge, de gestió dels recursos naturals i de protecció del patrimoni cultural, natural i científic.

4. Són motius de legalitat, als efectes del que estableix l'apartat 2, els relatius a:

a) La tramitació del planejament urbanístic.

b) El sotmetiment a les determinacions pròpies del planejament urbanístic de rang superior.

c) L'adequació a la legislació sectorial i urbanística.

d) La interdicció de l'arbitrarietat.

5. Els informes a què es refereix l'apartat 1 han d'expressar la inviabilitat del planejament en tramitació, si s'escau que les deficiències constatades no són susceptibles d'esmena.

[Aquest article està redactat conforme a les modificacions introduïdes per l'art. 7 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la redacció anterior d'aquest article, cliqui aquí.]

 

Article 86

Lliurament de la documentació dels plans urbanístics derivats aprovats pels ajuntaments

Les administracions locals competents, un cop els plans urbanístics derivats hagin estat aprovats definitivament, han de lliurar en el termini d'un mes a les comissions territorials d'urbanisme que escaigui, als efectes d'informació, coordinació i arxivament, la documentació tècnica i administrativa completa. Aquest lliurament és condició per a la publicació de l'acord d'aprovació definitiva d'aquests plans, sens perjudici del règim de comunicació d'acords regulat per la legislació municipal i de règim local de Catalunya.

[Aquest article està redactat conforme a les modificacions introduïdes per l'art. 7 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la redacció anterior d'aquest article, cliqui aquí.]

 

Article 87

Terminis per a la tramitació dels plans urbanístics derivats i dels projectes d’urbanització

1. El termini per a adoptar l'aprovació inicial d'un pla urbanístic derivat és de tres mesos des de la recepció de la documentació completa si no precisa les obres d'urbanització bàsiques i de quatre mesos si les precisa.

2. Els plans urbanístics derivats promoguts a instància de part interessada no es poden inadmetre a tràmit ni rebutjar per manca de documentació, sinó que se n'ha d'acordar l'aprovació inicial o bé, si escau, la suspensió o la denegació, que han d'ésser motivades.

3. La suspensió de les propostes a què es refereix l'apartat 2 s'aplica per raó de defectes esmenables. Si no són esmenables, les propostes s'han de denegar. La denegació es pot fonamentar també en la manca de la justificació formal o substantiva dels requeriments exigits pels articles 58.1–d i 58.1–e i 58.7, si es tracta de plans parcials urbanístics de delimitació. En tot cas, la paralització de l'expedient per causa imputable als promotors en produeix la caducitat, d'acord amb la legislació de procediment administratiu comú.

4. Les propostes de promoció d'un pla urbanístic derivat l'àmbit territorial del qual abasti més d'un municipi formulades a instància de part interessada han d'ésser presentades a cadascun dels ajuntaments afectats. Si aquests, en el termini d'un mes, no manifesten llur acord per a la tramitació conjunta, els promotors poden presentar el pla a l'òrgan que sigui competent segons el que estableix l'article 83.2, el qual ha d'adoptar la resolució inicial en el termini de dos mesos des de la recepció de la documentació completa; en el cas que hi hagi acord entre els ajuntaments, aquest termini comença a comptar des de la notificació de l'acord.

5. L'acord d'aprovació provisional d'un pla urbanístic derivat s'ha d'adoptar en el termini de dos mesos des del finiment del període d'informació pública establert per l'article 83.4, sempre que es disposi de la declaració d'impacte ambiental pertinent, en els supòsits que sigui preceptiva. L'administració competent, un cop s'hagi adoptat l'acord d'aprovació provisional del pla, disposa d'un termini de deu dies per a lliurar l'expedient complet a l'òrgan a qui correspon resoldre l'aprovació definitiva.

6. Els ajuntaments aproven inicialment i definitivament els projectes d'urbanització seguint la tramitació que estableix l'article 113.2. Tanmateix, l'audiència als interessats només és preceptiva en el cas de projectes d'iniciativa privada. Un cop aprovat inicialment el projecte, s'ha de demanar un informe als organismes públics i establir un termini d'un mes perquè les empreses de subministrament de serveis afectades es pronunciïn sobre el projecte. Els ajuntaments aproven els projectes d'urbanització complementaris sense que sigui preceptiu el tràmit d'informació pública.

7. Els plans parcials urbanístics, quan no incorporen directament les característiques i el traçat de les obres d'urbanització bàsiques, no poden ésser executius si no s'han tramitat el projecte o els projectes d'urbanització de tots els polígons d'actuació urbanística que integren el sector.

8. En el supòsit a què fa referència l'apartat 7, quan l'aprovació definitiva del pla parcial correspon als ajuntaments, es pot adoptar simultàniament amb la del projecte d'urbanització. En el cas que no s'adoptin simultàniament, i també en el supòsit que l'aprovació definitiva correspongui a l'Administració de la Generalitat, l'executivitat de l'acord d'aprovació definitiva del pla i la consegüent publicació al diari oficial corresponent resten condicionades a l'aprovació definitiva del projecte d'urbanització. En el termini de dotze mesos des de la notificació de l'acord d'aprovació definitiva del pla s'ha d'acreditar a la comissió territorial d'urbanisme l'estat de tramitació del projecte d'urbanització. Si en aquest termini no es compleix aquesta condició d'acreditació o si, complint–se, resulta que el projecte d'urbanització no s'ha presentat a tràmit, la tramitació i l'aprovació definitiva del pla resten sense cap efecte. En el cas que el projecte s'hagi presentat a tràmit, la comissió territorial d'urbanisme ha d'establir un termini de sis mesos perquè se n'acrediti l'aprovació definitiva. Si finalment no es compleix aquesta condició, la tramitació i l'aprovació definitiva del pla resten sense cap efecte.

[Aquest article està redactat conforme a les modificacions introduïdes per l'art. 7 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la redacció anterior d'aquest article, cliqui aquí.]

 

Article 88

Subrogació del Departament de Política Territorial i Obres Públiques

1. Els òrgans urbanístics competents del Departament de Política Territorial i Obres Públiques es poden subrogar d'ofici amb requeriment previ, per raons d'interès públic, en la competència municipal o supramunicipal per a la formulació o la tramitació de les figures del planejament urbanístic, si es produeix un incompliment dels terminis establerts. En cas d'incompliment dels terminis de tramitació establerts per l'article 87 respecte als plans urbanístics derivats i els projectes d'urbanització quan llur aprovació definitiva sigui un requisit d'eficàcia de l'aprovació definitiva d'un pla parcial urbanístic, la subrogació es pot produir a instància dels interessats.

2. Quan hagi transcorregut el termini establert per a adoptar la resolució relativa a l'aprovació inicial o provisional del planejament derivat o a l'aprovació inicial del projecte d'urbanització en el supòsit a què fa referència l'apartat 1, aquests s'entendran aprovats inicialment o provisionalment, segons que correspongui, per silenci administratiu positiu, sempre que la documentació sigui completa a l'inici del còmput del termini. En aquest cas, llurs promotors poden instar la subrogació de l'òrgan competent del Departament de Política Territorial i Obres Públiques per a l'aprovació definitiva del pla urbanístic derivat, al qual òrgan correspon continuar la tramitació de l'expedient fins a l'aprovació definitiva. La subrogació es pot produir també en qualsevol moment del tràmit si hi ha inactivitat municipal.

3. L'òrgan que incoï un expedient de subrogació ha de concedir audiència a l'òrgan originàriament competent i requerir–lo a exercir les seves competències. Si en el termini d'un mes no les ha exercides, li ha de reclamar, un cop acordada la subrogació, que li trameti una còpia certificada de la documentació que integra l'expedient, la qual se li ha de trametre en el termini dels deu dies següents a la reclamació.

[Aquest article està redactat conforme a les modificacions introduïdes per l'art. 5 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la redacció anterior d'aquest article, cliqui aquí.]

 

Article 89

Silenci administratiu positiu

1. En la tramitació dels plans d'ordenació urbanística municipal i dels programes d'actuació urbanística municipal i comarcal, s'entén que es produeix silenci administratiu positiu si la resolució definitiva no es notifica en el termini de quatre mesos des de la recepció de l'expedient complet per l'òrgan competent per a l'aprovació definitiva. En el cas que es tracti de plans urbanístics plurimunicipals l'aprovació inicial dels quals hagi estat acordada per una comissió territorial d'urbanisme o pel director o directora general d'Urbanisme, el termini és de tres mesos i compta des de l'acord d'aprovació provisional.

2. En la tramitació dels plans urbanístics derivats l'aprovació definitiva dels quals correspongui als òrgans urbanístics de la Generalitat, s'entén que es produeix silenci administratiu positiu si la resolució definitiva no es notifica en el termini de tres mesos des de la recepció de l'expedient complet per l'òrgan competent per a l'aprovació definitiva.

3. En la tramitació dels plans urbanístics derivats l'aprovació definitiva dels quals correspongui als ajuntaments o als consells comarcals, s'entén que es produeix silenci administratiu positiu si la resolució definitiva no es notifica en el termini de dos mesos des del finiment del període d'informació pública, sempre que es disposi de la declaració d'impacte ambiental pertinent, en els supòsits que sigui preceptiva, i que hagi transcorregut el termini establert per l'article 85.1 o que la comissió territorial d'urbanisme competent hagi emès l'informe corresponent.

4. En la tramitació dels plans urbanístics derivats l'aprovació definitiva dels quals correspongui, per subrogació, a un òrgan urbanístic de la Generalitat, s'entén que es produeix silenci administratiu positiu si la resolució definitiva no es notifica en el termini de dos mesos des del finiment del període d'informació pública, llevat que l'òrgan originàriament competent ja hagi complert aquest tràmit, en el qual cas el termini és de tres mesos des de la recepció de l'expedient complet per la comissió.

5. En el supòsit que en la tramitació d'una figura del planejament urbanístic es produeixi un acord que requereixi la presentació d'un text refós o de nova documentació, la resolució subsegüent de l'òrgan competent s'ha de dictar dins el mateix termini que la Llei fixa per a l'aprovació definitiva de l'instrument de planejament de què es tracti. Si, un cop transcorregut aquest termini, no s'ha notificat cap acte exprés, s'entén que hi ha hagut silenci administratiu positiu i que s'ha produït l'aprovació definitiva del text refós o la compleció definitiva de l'expedient, amb la documentació aportada.

6. En l'aprovació definitiva d'una figura del planejament urbanístic, els actes presumptes es poden acreditar i fer valer d'acord amb el que estableix la legislació de procediment administratiu comú, sens perjudici del que disposa l'article 100 quant a l'executivitat dels plans.

7. La notificació de l'aprovació definitiva dels projectes d'urbanització s'ha de produir en el termini de dos mesos des del finiment del termini d'informació pública. Altrament, s'entén que el projecte resta aprovat definitivament per silenci administratiu positiu.

8. La notificació de l'aprovació dels projectes d'urbanització complementaris s'ha d'efectuar en el termini d'un mes des de la presentació de la documentació completa; altrament, s'entén que és aprovat per silenci administratiu. En el cas que s'hi observin deficiències, s'atorga un termini de quinze dies per a esmenar–les i, mentrestant, queda interromput el termini per a adoptar i notificar l'aprovació, que s'ha de fer en el termini d'un mes d'haver estat esmenades.

[Aquest article està redactat conforme a les modificacions introduïdes per l'art. 7 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la redacció anterior d'aquest article, cliqui aquí.]

 

Article 90

Tipus de resolucions definitives sobre el planejament urbanístic

1.  L’òrgan competent per a l’aprovació definitiva d’una figura del planejament urbanístic pot adoptar la resolució que escaigui d’entre les següents:

a) L’aprovació pura i simple del planejament, o bé amb prescripcions de caràcter puntual que no exigeixin un nou tràmit d’informació pública.

b) La suspensió total o parcial del tràmit d’aprovació del planejament, per raó de deficiències esmenables.

c) La denegació motivada de l’aprovació del planejament, per raó de vicis o defectes no esmenables.

d) El retorn de l’expedient, si no és complet o hi manca algun tràmit.

2.  Els acords de suspensió i de denegació a què es refereixen les lletres b i c de l’apartat 1 adoptats per l’Administració de la Generalitat només es poden fonamentar en els motius d’interès supramunicipal, de legalitat i de racionalitat urbanística que especifiquen els apartats 2, 3 i 4 de l’article 85, a banda de la ponderació, respecte a la classificació del sòl, de la transcendència dels règims especials de protecció derivats del planejament territorial o de la legislació sectorial. En el cas dels plans parcials urbanístics que es refereixin a àmbits no delimitats prèviament com a sectors pel planejament urbanístic general, l’acord de denegació es pot fonamentar també en la manca de justificació formal o substantiva dels requeriments exigits pels apartats 1.d, 1.e i 7 de l’article 58.

3.  Les esmenes a què es refereixen els apartats 1.a i 1.b han d’ésser introduïdes en el planejament urbanístic per l’organisme que n’hagi aprovat el tràmit anterior, el qual ha de presentar novament el document esmenat a l’aprovació definitiva de l’òrgan competent, després d’haver convocat, si ho determina l’acord de suspensió, i d’acord amb el que sigui establert per reglament, un nou tràmit d’informació pública. Si, un cop fet l’advertiment pertinent, el dit organisme no presenta el document esmenat en el termini de tres mesos, es produeix la caducitat de l’expedient, llevat que els promotors sol·licitin de subrogar-s’hi o que, per raons d’interès general, resulti convenient de culminar l’expedient i, amb vista a això, s’hi subrogui l’òrgan competent per a l’aprovació definitiva.

 

Article 91

Desenvolupament dels sectors urbanístics en subsectors

Els àmbits objecte d’un pla de millora urbana i els sectors de planejament parcial poden ésser objecte de desenvolupament per subsectors, sempre que es compleixin les condicions següents:

a) Es justifiquin la conveniència i l’oportunitat de la promoció.

b) S’acrediti l’equilibri de l’aprofitament urbanístic i de les cessions i càrregues entre el subsector i la resta de l’àmbit o, altrament, es garanteixi el reequilibrament corresponent mitjançant la cessió de terrenys a l’administració actuant, a compte de la reparcel·lació ulterior.

 

Secció quarta

Vigència i revisió del planejament urbanístic
 

Article 92

Vigència indefinida del planejament urbanístic

El planejament urbanístic, atès que és una disposició administrativa de caràcter general, té vigència indefinida i és susceptible de suspensió, modificació i revisió.

 

Article 93

Revisió dels plans d’ordenació urbanística municipal

1.  Els plans d’ordenació urbanística municipal són objecte de revisió en complir-se el termini que s’hi fixa o en produir-se les circumstàncies que a aquest fi s’hi especifiquen.

2.  El conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques, si les circumstàncies ho exigeixen, pot ordenar, amb l’informe previ de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, i havent concedit audiència als ens locals afectats, la revisió anticipada d’un pla d’ordenació urbanística municipal d’ofici, autoritzar-la a instància dels ens locals afectats o bé acordar-la a instància de les entitats urbanístiques especials o dels departaments interessats.

3.  L’autorització demanada per les entitats locals afectades a què es refereix l’apartat 2 s’entén atorgada si transcorren tres mesos des que es va presentar a tràmit sense que se n’hagi notificat la resolució.

4.  Són circumstàncies que justifiquen l’adopció de l’acord de revisió d’un pla d’ordenació urbanística municipal, sens perjudici de la tramitació d’una modificació puntual quan s’escaigui, les disfuncions entre les disposicions del pla d’ordenació urbanística municipal i les necessitats reals de sòl per a crear habitatges o per a establir activitats econòmiques.

 

Article 94

Modificació de les figures del planejament urbanístic

1. La modificació de qualsevol dels elements d'una figura del planejament urbanístic se subjecta a les mateixes disposicions que en regeixen la formació. No obstant això, en el cas de les modificacions dels plans urbanístics plurimunicipals la incidència territorial de les quals quedi limitada a un únic terme municipal, correspon a l'ajuntament afectat per la modificació d'acordar–ne l'aprovació inicial i l'aprovació provisional.

2. Si la modificació d'una figura del planejament urbanístic comporta un increment de sostre edificable, en el cas de sòl urbanitzable, s'han d'incrementar proporcionalment, com a mínim, els espais lliures i les reserves per a equipaments determinats per l'article 65.3 i 4, i, en el cas de sòl urbà, s'ha de preveure una reserva mínima per a zones verdes i espais lliures públics de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre residencial i de 5 m2 per cada 100 m2 de sostre d'altres usos. Per a computar aquests estàndards, s'ha d'aplicar el que estableix l'article 65.5. A més, si cal, s'ha de reservar sòl per a equipaments públics en la quantitat adequada per a fer front als requeriments que deriven de la modificació.

3. Quan la modificació del planejament comporta l'augment de la densitat de l'ús residencial, sense increment de l'edificabilitat, s'ha de preveure una reserva complementària de terrenys per a sistemes d'espais lliures i equipaments de 10 m2, com a mínim, per cada nou habitatge, llevat que l'augment de densitat es destini a habitatges de protecció pública i no ultrapassi el nombre d'habitatges que resulta d'aplicar el mòdul de 70 m2 al sostre amb aquesta destinació. En el cas que aquesta reserva complementària, per raons d'impossibilitat material, no es pugui emplaçar en el mateix àmbit d'actuació, es pot substituir per l'equivalent del seu valor econòmic, que l'ajuntament competent ha de destinar a nodrir un fons constituït per a adquirir zones verdes o espais lliures públics de nova creació en el municipi.

4. En sòl urbà, quan la modificació del planejament té per objecte la reordenació general d'un àmbit que comporta la transformació global dels usos previstos pel planejament, ha d'incorporar una reserva mínima de 22,5 m2 per cada 100 m2 de sostre residencial per a zones verdes, espais lliures públics i equipaments públics. D'aquesta reserva, s'ha de destinar un mínim de 15 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre residencial a zones verdes i espais lliures públics. Així mateix, s'ha d'incorporar una reserva per a zones verdes, espais lliures públics i equipaments públics de 7,5 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre destinat a altres usos. Aquestes reserves s'apliquen sobre la totalitat del sostre edificable de l'àmbit. Als efectes anteriors, computen les reserves que s'han obtingut o s'han previst per a qualsevol ús per raó de la destinació de l'àmbit en qüestió d'acord amb el planejament anterior i s'hi ha d'aplicar el que estableix l'article 65.5.

5. Les propostes de modificació d'una figura de planejament urbanístic han de raonar i justificar la necessitat de la iniciativa, i l'oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents. L'òrgan competent per a tramitar la modificació ha de valorar adequadament la justificació de la proposta i, en el cas de fer–ne una valoració negativa, ha de denegar–la.

[Aquest article està redactat conforme a les modificacions introduïdes per l'art. 7 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la redacció anterior d'aquest article, cliqui aquí.]

 

Article 95

Modificació dels sistemes urbanístics d’espais lliures, zones verdes o equipaments esportius

1. La modificació de figures del planejament urbanístic que tingui per objecte alterar la zonificació o l'ús urbanístic dels espais lliures, les zones verdes o els equipaments esportius considerats pel planejament urbanístic com a sistemes urbanístics generals o locals ha de garantir el manteniment de la superfície i de la funcionalitat dels sistemes objecte de la modificació. Els canvis proposats dels terrenys qualificats d'equipaments esportius només poden comportar que se n'ajusti la superfície quan ho requereixi l'interès prevalent de llur destinació a espai lliure o zona verda.

2. El conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques aprova definitivament la modificació de les figures de planejament a què fa referència l'apartat 1, amb l'informe previ favorable de la comissió territorial d'urbanisme competent i de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya.

3. El conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques, no obstant el que disposa l'apartat 2, en el cas que un terç del nombre legal de membres de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya ho sol·liciti, ha de sotmetre l'expedient de modificació a dictamen de la Comissió Jurídica Assessora. En aquest supòsit, la resolució definitiva de l'expedient correspon al Govern i només pot ésser aprovatòria si l'informe de la Comissió Jurídica Assessora és favorable.

4. La resolució definitiva de les modificacions a què fa referència l'apartat 1 s'ha d'adoptar en el termini de dos mesos des de l'emissió del darrer informe. Si, un cop transcorregut aquest termini, no s'ha adoptat cap resolució expressa, s'entén que la modificació ha estat denegada.

5. La tramitació regulada per l'apartat 2 no s'aplica a les modificacions esmentades que siguin incloses en el procediment de revisió d'un pla d'ordenació urbanística municipal, ni tampoc als ajustos en la delimitació dels espais esmentats que no n'alterin la funcionalitat, ni la superfície, ni la localització en el territori.

6. Les propostes de modificació regulades pels apartats 1 i 5 han de justificar en la memòria pertinent, i mitjançant la documentació gràfica que sigui necessària, que es compleix el que estableix aquest article.

[Aquest article està redactat conforme a les modificacions introduïdes per l'art. 8 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la redacció anterior d'aquest article, cliqui aquí.]

 

Secció cinquena

Iniciativa i col·laboració dels particulars en el planejament urbanístic i exercici del dret de transformació del sòl urbanitzable

 

Article 96

Iniciativa privada en la formulació de plans urbanístics

1.  La iniciativa privada pot formular plans especials urbanístics, plans de millora urbana i plans parcials urbanístics. En el cas que la formulació es refereixi al planejament municipal general, només se’n pot iniciar la tramitació si l’ajuntament accepta la proposta; si en el termini de dos mesos l’ajuntament no n’ha notificat l’acceptació, s’entén que la proposta ha estat desestimada.

2.  Els promotors dels plans urbanístics a què es refereix l’apartat 1 tenen dret, si els ho autoritza l’ajuntament amb la finalitat de facilitar la redacció del planejament, a obtenir les dades informatives necessàries dels organismes públics i a ésser beneficiaris de les ocupacions temporals que calguin per a l’execució del pla, d’acord amb la legislació reguladora de l’expropiació forçosa.

 

Article 97

Especificitats dels plans urbanístics derivats d’iniciativa privada

1.  Els plans urbanístics derivats d’iniciativa privada, a més d’incloure les determinacions establertes amb caràcter general per aquesta Llei, han de contenir documentació específica referida a:

a) L’estructura de la propietat del sòl afectat.

b) La viabilitat econòmica de la promoció.

c) Els compromisos que s’adquireixen.

d) Les garanties de compliment de les obligacions contretes.

2.  Les garanties a què es refereix l’apartat 1.d han de respondre també de les sancions que es puguin imposar per raó d’infraccions urbanístiques en matèria d’execució d’obres d’urbanització i de les indemnitzacions que correspongui eventualment de satisfer, que en tot cas s’han d’actualitzar en funció del pressupost dels projectes complementaris d’urbanització. En el supòsit que siguin executades, aquestes garanties han d’ésser reposades.

3.  Els plans urbanístics a què es refereix l’apartat 1 es tramiten d’acord amb el que estableix amb caràcter general aquesta Llei per als plans urbanístics derivats, amb les especificitats següents:

a) S’ha de citar personalment al tràmit d’informació pública els propietaris dels terrenys que hi siguin compresos, llevat que el pla sigui formulat per la totalitat dels propietaris de la superfície afectada i aquest fet s’acrediti mitjançant un document públic en què es faci constar l’estructura de la propietat del sòl.

b) S’ha de notificar individualment als propietaris dels terrenys l’aprovació definitiva del pla, si s’escau.

4.  L’acte d’aprovació dels plans urbanístics a què es refereix l’apartat 1 pot imposar les condicions, les modalitats i els terminis que siguin procedents o convenients, sempre sota el principi de proporcionalitat.

 

Capítol III

Efectes de l’aprovació de les figures del planejament urbanístic

Secció primera

Publicitat, executorietat i obligatorietat del planejament urbanístic
 

Article 98

Publicitat del planejament urbanístic

1.  Els acords d’aprovació definitiva dels plans urbanístics i dels instruments de gestió urbanística s’han de publicar.

2.  Els administrats tenen dret a ésser informats per escrit per l’ajuntament corresponent, en el termini d’un mes a comptar de la sol·licitud, del règim urbanístic aplicable a una finca o a un sector de sòl.

3.  La publicitat relativa a una urbanització d’iniciativa privada ha d’explicitar la data d’aprovació definitiva del pla corresponent i l’òrgan administratiu que l’ha acordat, i no pot contenir cap indicació contradictòria amb el contingut del dit pla.

4.  Els convenis urbanístics han d’integrar la documentació del planejament o de l’instrument de gestió al qual es refereixin, es sotmeten a la informació pública corresponent i poden ésser objecte de consulta un cop aprovats.

 

Article 99

Certificats d’aprofitament urbanístic

1.  Els particulars poden demanar informes referits a l’aprofitament urbanístic d’una finca concreta a l’ajuntament competent, que ha de notificar els certificats pertinents en el termini d’un mes des de la presentació de la sol·licitud en el registre general de l’ajuntament.

2.  El certificat d’aprofitament urbanístic a què es refereix l’apartat 1, si la finca objecte de consulta és edificable, té una vigència de sis mesos, a comptar des de la notificació als interessats. Sens perjudici de les prescripcions de la legislació sectorial, és preceptiu d’atorgar les llicències d’edificació que siguin sol·licitades en la forma establerta per la legislació de règim local dins aquest termini de vigència i que manquin de defectes inesmenables, sempre que el projecte s’ajusti a les normes vigents en el moment de la sol·licitud del certificat, d’acord amb el contingut d’aquest. En aquest supòsit, la sol·licitud de la llicència no es veu afectada per la suspensió potestativa de llicències regulada per l’article 70.

 

Article 100

Executivitat del planejament urbanístic

1. Les diverses figures del planejament urbanístic l'aprovació definitiva de les quals correspon a l'Administració de la Generalitat són executives a partir de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de l'acord d'aprovació definitiva i de les normes urbanístiques corresponents. Pel que fa al planejament urbanístic l'aprovació definitiva del qual correspongui als municipis, és aplicable el que estableixi la legislació de règim local.

2. Els particulars i l'Administració pública queden obligats al compliment de les disposicions sobre ordenació urbanística contingudes en aquesta Llei i en els instruments de planejament i de gestió que en derivin.

3. La constitució de la garantia a què es refereix l'article 101.3 és condició d'eficàcia de l'executivitat dels plans urbanístics derivats d'iniciativa privada i dels projectes d'urbanització. El termini per a la constitució de la garantia és tres mesos des de la notificació de l'acord d'aprovació, i es prorroga per la meitat del termini si el promotor ho sol·licita abans que no fineixi. Si, un cop exhaurits els terminis, no s'ha constituït la garantia, la tramitació del pla resta sense cap efecte, llevat que hi concorrin raons d'interès general, en el qual supòsit l'òrgan competent pot procedir a tramitar la substitució del sistema d'actuació o bé de la modalitat d'aquest.

4. L'aprovació definitiva del projecte o dels projectes d'urbanització de tots els polígons d'actuació urbanística que integren el sector és condició d'eficàcia de l'executivitat dels plans parcials urbanístics en els supòsits i en els termes de l'article 87.8.

5. Els diferents departaments exerceixen, d'acord amb les disposicions dels plans urbanístics, les facultats que els corresponguin segons la legislació aplicable per raó de la matèria.

[Aquest article està redactat conforme a les modificacions introduïdes per l'art. 7 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la redacció anterior d'aquest article, cliqui aquí.]

 

Article 101

Publicació de l’aprovació definitiva de les figures del planejament urbanístic

1. Els acords d'aprovació definitiva de tots els instruments del planejament urbanístic s'han de publicar en el diari o Butlletí Oficial corresponent i han d'indicar expressament el lloc i els mitjans adequats perquè es puguin exercir correctament els drets de consulta i d'informació.

2. Si un instrument del planejament urbanístic és aprovat per silenci administratiu positiu, l'òrgan competent per a acordar–ne l'aprovació definitiva ha d'ordenar, d'ofici o a instància de part interessada, la publicació de l'aprovació en el diari o Butlletí Oficial corresponent i, si escau, ha de fer les notificacions que corresponguin.

3. Per a la publicació de l'acord d'aprovació definitiva d'un pla urbanístic derivat d'iniciativa privada, és requisit previ que s'asseguri l'obligació d'urbanitzar mitjançant la constitució de la garantia corresponent, per l'import del 12% del valor de les obres d'urbanització.

4. Per a la publicació de l'aprovació definitiva d'un pla parcial urbanístic, en els supòsits a què fa referència l'article 87.8, és requisit previ que s'hagi aprovat definitivament el projecte o els projectes d'urbanització de tots els polígons d'actuació urbanística que integren el sector.

5. El lliurament a la comissió territorial d'urbanisme corresponent de la documentació a què fa referència l'article 86 és condició per a la publicació de l'acord d'aprovació definitiva dels plans urbanístics derivats adoptat per les administracions locals competents.

[Aquest article està redactat conforme a les modificacions introduïdes per l'art. 7 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la redacció anterior d'aquest article, cliqui aquí.]

 

Secció segona

Efectes del planejament urbanístic sobre les construccions i els usos preexistents
 

Article 102

Edificis i usos fora d’ordenació o amb volum disconforme

1. Queden fora d'ordenació, amb les limitacions assenyalades pels apartats 2 i 3, les construccions, les instal·lacions i els usos que, per raó de l'aprovació del planejament urbanístic, quedin subjectes a expropiació, cessió obligatòria i gratuïta, enderrocament o cessament.

2. En les construccions i les instal·lacions que estan fora d'ordenació no es poden autoritzar obres de consolidació ni d'augment de volum però sí les reparacions que exigeixin la salubritat pública, la seguretat de les persones o la bona conservació de les dites construccions i instal·lacions. Les obres que s'hi autoritzin no comporten augment del valor d'expropiació.

3. Els canvis d'ús de les construccions i les instal·lacions que estan fora d'ordenació es poden autoritzar en els supòsits i les condicions regulats per l'article 53.5.

4. En les construccions i les instal·lacions que tinguin un volum d'edificació disconforme amb els paràmetres imperatius d'un nou planejament urbanístic, però que no quedin fora d'ordenació, s'hi han d'autoritzar les obres de consolidació i rehabilitació i els canvis d'ús, sempre d'acord amb les condicions bàsiques del nou planejament.

5. Els usos preexistents a un nou planejament urbanístic es poden mantenir mentre no esdevinguin incompatibles amb aquest i sempre que s'adaptin als límits de molèstia, de nocivitat, d'insalubritat i de perill que estableixi per a cada zona la nova reglamentació.

6. Les figures del planejament urbanístic han de contenir les disposicions pertinents per a resoldre totes les qüestions que les noves determinacions urbanístiques plantegin amb relació a les preexistents.

7. Les construccions i les instal·lacions a les quals no es puguin aplicar les mesures de restauració regulades pel capítol II del títol setè i que no s'ajustin al planejament resten en situació de fora d'ordenació o de disconformitat, segons que correspongui en aplicació dels apartats de l'1 al 6. En tots els casos, queden fora d'ordenació les edificacions implantades il·legalment en sòl no urbanitzable.

[Aquest article està redactat conforme a les modificacions introduïdes per l'art. 7 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la redacció anterior d'aquest article, cliqui aquí.]

 

Secció tercera

Legitimació d’expropiacions per raons urbanístiques
 

Article 103

Legitimació de les expropiacions

1.  L’aprovació d’un pla urbanístic, d’un polígon, d’un projecte d’urbanització complementari o d’un projecte de delimitació de sòl per al patrimoni públic, d’acord amb l’article 154, implica la declaració d’utilitat pública de les obres i la necessitat d’ocupació dels terrenys i els edificis afectats, als fins d’expropiació o d’imposició de servituds, o bé d’ocupació temporal dels terrenys. L’expropiació ha d’abastar totes les superfícies i les instal·lacions necessàries per a garantir el ple valor, el rendiment i la funcionalitat dels béns que en són objecte.

2.  Les persones físiques o jurídiques subrogades en les facultats dels organismes competents per a l’execució de plans urbanístics determinats o de les obres corresponents poden ésser beneficiàries de les expropiacions que en derivin.

3.  Els terrenys de qualsevol classe que s’expropiïn per raons urbanístiques han d’ésser destinats a les finalitats determinades pel planejament urbanístic, i hauran d’ésser revertits en els supòsits que estableixi la legislació aplicable.

4.  El cost de les expropiacions dutes a terme per raons urbanístiques es pot repercutir sobre els propietaris que resultin especialment beneficiats per l’actuació urbanística, mitjançant la imposició de contribucions especials.

5.  El preu just d’una expropiació duta a terme per raons urbanístiques pot ésser constituït, si hi ha acord entre les parts, per una finca futura, que l’administració expropiadora o bé la persona beneficiària de l’expropiació haurà de transmetre a la persona expropiada.

6.  Les expropiacions dutes a terme per raons urbanístiques s’han d’inscriure en el Registre de la Propietat, en els termes que estableix la legislació hipotecària.

7.  Els ocupants legals d’immobles afectats per raons urbanístiques que hi tinguin llur residència habitual tenen el dret de reallotjament o de retorn, en els termes establerts per la legislació aplicable, tant si s’actua per expropiació com si es tracta d’una actuació aïllada no expropiatòria.

 

Article 104

Supòsits legitimadors de les expropiacions per raons urbanístiques

1. L'expropiació forçosa per raons urbanístiques es pot aplicar en els supòsits següents:

a) Com a sistema d'actuació per a l'execució del planejament urbanístic en el marc d'un polígon d'actuació urbanística o d'un sector de planejament urbanístic derivat, d'acord amb el que estableixen els articles 146 a 149.

b) Per a l'execució dels sistemes urbanístics de caràcter públic, d'acord amb el que estableixen els articles 34.8 i 107.

c) Per a la constitució o l'ampliació de patrimonis públics de sòl i d'habitatge, d'acord amb el que estableixen els articles 154 i 155, i per a l'adquisició de terrenys destinats a habitatges de protecció pública, si ho determina el planejament.

d) Per raó de la manca de participació dels propietaris en el sistema de reparcel·lació, segons el que estableix el capítol III del títol quart, que en regula les modalitats.

e) Per raó de l'incompliment de la funció social de la propietat, en els supòsits següents:

Primer. Que es cometin infraccions urbanístiques molt greus en matèria de parcel·lació, d'ús del sòl i d'edificació.

Segon. Que s'incompleixin els terminis establerts per a executar les obres d'urbanització o per a edificar els solars resultants.

Tercer. Que s'incompleixin els terminis que el planejament urbanístic estableix per a iniciar o per a acabar l'edificació d'habitatges de protecció pública.

Quart. Que els propietaris d'immobles no facin les obres d'adaptació que siguin requerides per a la seguretat de les persones o les obres que siguin determinades pels plans, les normes o els projectes de caràcter històric, arqueològic o artístic.

Cinquè. Que s'incompleixin els deures que comporten les diverses modalitats del sistema de reparcel·lació.

Sisè. Que s'incompleixin els deures o les condicions imposats als propietaris en el supòsit d'alliberament de béns de l'expropiació regulat per l'article 105.

2. Pel que fa al supòsit primer de l'apartat 1–e, s'ha de deduir del preu just el cost de reposició, si s'escau, i s'ha d'incorporar el bé expropiat al patrimoni públic de sòl i d'habitatge.

3. Per a l'exercici de la potestat expropiatòria a què es refereixen els supòsits segon, tercer, quart, cinquè i sisè de l'apartat 1–e, cal haver–ne fet el requeriment als propietaris, amb advertiment exprés dels efectes expropiatoris.

4. L'exercici de la potestat expropiatòria en el supòsit tercer de l'apartat 1–e correspon, en primer terme, a l'administració actuant. Si aquesta administració no actua, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques pot exercir la potestat expropiatòria, després d'haver fet el requeriment a l'administració actuant perquè exerceixi la dita potestat en el termini d'un mes. La tramitació de l'expropiació forçosa en aquest supòsit s'ha d'ajustar al que disposa l'article 106.

[Aquest article està redactat conforme a les modificacions introduïdes per l'art. 1 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la redacció anterior d'aquest article, cliqui aquí.]

 

Article 105

Alliberament de determinats béns de les expropiacions per raons urbanístiques

1.  L’administració actuant en una expropiació duta a terme per raons urbanístiques pot acordar l’alliberament justificat de determinats béns, sempre que no estiguin reservats per a dotacions urbanístiques públiques i que quedi garantida l’efectiva execució del planejament urbanístic.

2.  L’acord d’alliberament a què es refereix l’apartat 1 ha d’ésser publicat, i ha d’imposar les condicions que siguin necessàries per a vincular els propietaris alliberats a l’execució urbanística, de manera que es garanteixi el compliment dels deures urbanístics exigibles.

 

Article 106

Tramitació de l’expropiació forçosa en actuacions urbanístiques aïllades

Si no s’utilitza l’expropiació com a sistema d’actuació per polígons d’actuació urbanística o sectors de planejament urbanístic complets, es pot aplicar com a actuació aïllada l’expropiació forçosa, per a l’execució de sistemes urbanístics o d’algun dels elements que els integren, tramitada d’acord amb la legislació reguladora de l’expropiació forçosa, sens perjudici de l’aplicabilitat del procediment establert per l’article 107.  

L’organisme expropiador ha d’aprovar, en tot cas, la relació de propietaris i de béns i drets afectats.

 

Article 107

Procediment de taxació conjunta

En totes les expropiacions derivades de l’aplicació d’aquesta Llei, l’administració expropiadora pot optar entre tramitar l’expropiació individualment per a cada finca o tramitar-ne la taxació conjunta, d’acord amb el procediment següent:

a) El projecte d’expropiació, un cop feta l’aprovació inicial per l’administració amb competència expropiatòria, ha d’ésser posat a informació pública, per un termini d’un mes, perquè els interessats, als quals han d’ésser notificats els fulls d’apreuament corresponents, puguin formular-hi observacions i reclamacions concernents a la titularitat o la valoració de llurs drets respectius.

b) L’aprovació definitiva del projecte d’expropiació correspon a la mateixa administració que sigui competent per a l’aprovació inicial. Si l’exercici de la potestat expropiatòria correspon a l’Administració de la Generalitat, un cop aprovat inicialment el projecte pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, l’aprovació definitiva correspon a la comissió territorial d’urbanisme competent.

c) La resolució del projecte d’expropiació ha d’ésser notificada individualment per l’administració actuant als titulars de béns i drets afectats. La notificació ha d’advertir els interessats que la manca de pronunciament en el termini dels vint dies següents es considera com una acceptació de la valoració fixada, en el qual cas s’entén que l’apreuament ha estat definitivament determinat. Si els interessats, en el termini esmentat, manifesten per escrit llur disconformitat amb la valoració aprovada, l’administració ha de transferir l’expedient al Jurat d’Expropiació de Catalunya, perquè en fixi l’apreuament.

d) Si el projecte de taxació conjunta es formula simultàniament amb un instrument de planejament urbanístic derivat o amb el projecte de delimitació d’un polígon d’actuació urbanística, s’ha d’aplicar a cada projecte la tramitació que li correspongui.

e) L’aprovació definitiva del projecte de taxació conjunta implica la declaració d’urgència de l’ocupació dels béns o drets afectats. En conseqüència, el pagament o el dipòsit de l’import de la valoració establerta pel projecte de taxació conjunta habilita per a procedir a ocupar la finca, sens perjudici de la valoració pel Jurat d’Expropiació de Catalunya, si s’escau, i de la tramitació dels recursos que escaiguin respecte al preu just. L’aprovació del document que incorpora l’acord a què es refereix l’article 103.5 també habilita per a procedir a ocupar les finques.

 

Article 108

Iniciació d’un expedient expropiatori per ministeri de la llei

1. Un cop transcorreguts cinc anys des de l'entrada en vigor del pla d'ordenació urbanística municipal, en cas que no disposi de programa d'actuació urbanística municipal, o un cop exhaurit el termini establert pel programa o l'agenda, si no s'ha iniciat el procediment d'expropiació dels terrenys reservats per a sistemes urbanístics que, en virtut de les determinacions del pla, hagin d'ésser necessàriament de titularitat pública i que no estiguin inclosos, a l'efecte de llur gestió, en un polígon d'actuació urbanística o en un sector de planejament urbanístic, els titulars dels béns poden advertir l'administració competent de llur propòsit d'iniciar l'expedient d'apreuament. Si transcorre un any des de la formulació de l'advertiment i l'administració no hi ha donat resposta, l'inici de l'expedient d'apreuament es produeix per ministeri de la llei; a aquest efecte, els propietaris poden presentar el full d'apreuament corresponent i, si transcorren tres mesos i l'administració no l'accepta, es poden dirigir al Jurat d'Expropiació de Catalunya, la resolució del qual per a fixar l'apreuament exhaureix la via administrativa.

2. A l'efecte del que estableix l'apartat 1, s'entén que la valoració es refereix al moment de la iniciació de l'expedient d'apreuament per ministeri de la llei i que els interessos de demora s'acrediten des de la presentació del full d'apreuament pels propietaris.

3. Les determinacions d'aquest article s'apliquen també als béns i els drets inclosos en polígons d'actuació urbanística o en sectors de planejament urbanístic en què el sistema d'actuació sigui el d'expropiació.

4. El que estableixen els apartats 1, 2 i 3 no s'aplica a:

a) Els propietaris de terrenys classificats com a sòl no urbanitzable.

b) Els propietaris de terrenys classificats com a sòl urbanitzable, si en el moment de l'afectació els terrenys es dediquen a l'explotació agrícola, ramadera, forestal o cinegètica o, en general, a activitats pròpies de llur naturalesa rústica i compatibles amb la classificació i l'afectació esmentades fins a l'execució de les determinacions del planejament urbanístic.

c) Els propietaris que, d'acord amb l'article 53, hagin obtingut l'autorització per a l'ús o l'obra provisionals.

5. Si, abans de transcórrer els terminis establerts per l'apartat 1, s'ha aprovat inicialment una modificació o una revisió del planejament urbanístic que comporta la inclusió dels sistemes en polígons d'actuació o en sectors de planejament, als efectes de llur gestió, els dits terminis resten interromputs i subjectes a l'aprovació definitiva. El còmput dels terminis es reprèn si transcorre un any sense haver–se produït la publicació de l'aprovació definitiva.

[Aquest article està redactat conforme a les modificacions introduïdes per l'art. 7 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la redacció anterior d'aquest article, cliqui aquí.]

 

Capítol IV

Valoracions i supòsits indemnitzatoris

 

Article 109

Valoració del sòl i supòsits indemnitzatoris

1.  La valoració del sòl, i la dels altres béns i drets que l’administració hagi d’expropiar, s’han d’ajustar al que estableixi la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i de valoracions.

2.  Els supòsits d’indemnització per raons urbanístiques es regulen per la legislació que els sigui aplicable i per aquesta Llei.

3.  Les modificacions o les revisions del planejament urbanístic que redueixin l’aprofitament sobre àmbits de sòl urbanitzable delimitat que no comptin amb un planejament derivat definitivament aprovat no donen lloc a indemnització, sens perjudici de la viabilitat de l’acció de responsabilitat patrimonial per les despeses de redacció del projecte corresponent.

4.  Els terminis d’execució, als efectes de la indemnització per reducció d’aprofitament urbanístic en sòl urbà, són els establerts directament pel pla d’ordenació urbanística municipal o pel programa d’actuació urbanística per als polígons d’actuació i els determinats pels plans de millora urbana; en sòl urbanitzable, són els establerts pel pla parcial.

5.  Els terminis d’execució a què es refereix l’apartat 4 comprenen els terminis d’urbanització i també els d’edificació, si el planejament els estableix expressament que n’hi hagi. En tot cas, l’incompliment del termini d’urbanització no interromp el còmput del termini d’edificació.

6.  El reconeixement per un instrument d’ordenació urbanística d’usos i edificabilitats preexistents no té en cap cas la consideració de limitació o vinculació singular.

7.  En els supòsits regulats pels articles 70 i 71, es pot plantejar la indemnització del cost dels projectes i, si s’escau, el reintegrament de les taxes municipals, si els projectes esdevenen ineficaços, en tot o en part, com a conseqüència de les noves determinacions que pugui contenir el planejament urbanístic que s’aprovi definitivament.

 

Títol quart

De la gestió urbanística

Capítol I

Disposicions generals
 

Article 110

Concepte d’execució urbanística. Participació en el procés d’execució dels plans d’ordenació urbanística

1.  L’execució urbanística és el conjunt de procediments establerts per aquesta Llei per a la transformació de l’ús del sòl, i especialment per a la urbanització d’aquest, d’acord amb el planejament urbanístic i respectant el règim urbanístic aplicable a cada classe de sòl. L’edificació dels solars resultants de les actuacions d’execució, tant integrades com aïllades, també és part integrant de la gestió urbanística, i constitueix la fase de culminació del procés, sens perjudici dels deures de conservació dels edificis i, d’acord amb el que estableix l’article 42.1, dels deures de rehabilitació.

2.  L’execució del planejament urbanístic requereix l’aprovació de l’instrument més detallat que sigui exigible segons la classe de sòl de què es tracti.

3.  L’execució dels sistemes urbanístics es pot dur a terme directament, sempre que les previsions contingudes en el pla d’ordenació urbanística municipal siguin suficientment detallades; si no és així, cal haver aprovat un pla especial urbanístic.

4.  En sòl urbà, és suficient, per a l’execució urbanística, l’aprovació del planejament urbanístic general, si aquest en conté l’ordenació detallada; si no és així, cal haver aprovat un pla de millora urbana.

5.  L’Administració de la Generalitat, els ens locals i les entitats urbanístiques especials, en llurs esferes d’actuació respectives i en l’exercici de llurs competències, participen en el procés d’execució dels plans d’ordenació urbanística; els particulars hi participen sota les diverses modalitats regulades per aquesta Llei.

 

Article 111

Gestió urbanística integrada i gestió urbanística aïllada

1.  S’entén per gestió urbanística integrada del plantejament urbanístic el conjunt d’actuacions per a repartir equitativament els beneficis i les càrregues derivats de l’ordenació urbanística i per a executar o completar les obres i els serveis urbanístics necessaris. La gestió urbanística integrada es duu a terme per sectors de planejament urbanístic o polígons d’actuació urbanística complets.

2.  En tots els supòsits en què no calgui o no sigui possible la delimitació d’un polígon per al repartiment equitatiu dels beneficis i les càrregues derivats de l’ordenació urbanística, se’n pot fer l’execució de manera puntual o aïllada, especialment en sòl urbà.

 

Article 112

Polígons d'actuació urbanística

1. Els polígons d'actuació urbanística són els àmbits territorials mínims per a dur a terme la gestió urbanística integrada. Els sectors de planejament urbanístic derivat poden constituir un únic polígon d'actuació urbanística o bé subdividir–se en dos o més polígons. Els polígons d'actuació urbanística poden ésser físicament discontinus.

2. Si un sector de planejament urbanístic es desenvolupa mitjançant més d'un polígon d'actuació, el sistema d'actuació, o bé la modalitat del sistema de reparcel·lació, pot ésser diferent per a cadascun dels polígons.

3. En sòl urbà, els plans d'ordenació urbanística municipal i els programes d'actuació urbanística municipal poden delimitar polígons d'actuació no inclosos en sectors subjectes a un pla de millora urbana.

4. Els polígons d'actuació urbanística es delimiten tenint en compte els requisits següents:

a) Que per llurs dimensions i per les característiques de l'ordenació urbanística siguin susceptibles d'assumir les cessions de sòl regulades pel planejament.

b) Que, dins el mateix sector, estiguin equilibrats uns respecte als altres, pel que fa als beneficis i les càrregues, i permetin fer–ne un repartiment equitatiu; a aquest efecte, s'ha d'aplicar, si escau, el que estableix l'article 91–b.

c) Que tinguin entitat suficient per a justificar tècnicament i econòmicament l'autonomia de l'actuació.

5. La delimitació de polígons d'actuació urbanística es pot efectuar per mitjà de les figures del planejament urbanístic general o derivat, o bé subjectant–se als tràmits fixats per l'article 113. En sòl urbà no consolidat, la delimitació de sectors de millora urbana o de polígons d'actuació urbanística no inclosos en aquells s'ha d'efectuar per mitjà del pla d'ordenació urbanística municipal o del programa d'actuació urbanística municipal.

6. La delimitació de polígons d'actuació urbanística que sigui necessària per a la cessió de terrenys per a carrers i vies es pot efectuar d'acord amb el que disposa l'article 113. La cessió es pot fer mitjançant escriptura pública atorgada pels propietaris, que l'han de sotmetre a l'acceptació de l'ajuntament corresponent.

[Aquest article està redactat conforme a les modificacions introduïdes per l'art. 6 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la redacció anterior d'aquest article, cliqui aquí.]

 

Article 113

Tramitació dels instruments de gestió urbanística

1.  La tramitació regulada per aquest article regeix els instruments de gestió urbanística següents:

a) La divisió poligonal que no continguin els plans d’ordenació i la modificació d’aquesta divisió, i també la modificació de la divisió poligonal continguda en el planejament urbanístic.

b) Els estatuts i les bases d’actuació, en les modalitats de compensació bàsica i de compensació per concertació, del sistema de reparcel·lació.

c) Els projectes de reparcel·lació.

d) La determinació del sistema d’actuació i de la modalitat d’aquest que no siguin establerts pels plans d’ordenació, i la modificació del sistema o de la modalitat.

2.  La tramitació dels instruments de gestió urbanística a què es refereix l’apartat 1 s’ha d’ajustar a les regles següents:

a) L’aprovació inicial i l’aprovació definitiva corresponen a l’administració actuant.

b) L’aprovació inicial s’ha d’adoptar en el termini de dos mesos des de la presentació de la documentació completa.

c) El projecte ha d’ésser posat a informació pública per un termini d’un mes, dins el qual s’ha de concedir audiència als interessats, amb citació personal.

d) La notificació de l’acord d’aprovació definitiva s’ha de produir en el termini de dos mesos des del finiment del termini d’informació pública. En cas contrari, s’entén que el projecte ha quedat aprovat definitivament per silenci administratiu positiu, a excepció del projecte de reparcel·lació, en què el sentit del silenci és negatiu.

e) Un cop acreditat l’acte presumpte, segons el que estableix la legislació de procediment administratiu comú, l’administració n’ha d’ordenar la publicació i la notificació reglamentàries i, si escau, la formalització corresponent.

f) En cas d’incompliment dels terminis de tramitació dels estatuts i les bases d’actuació, pot subrogar-s’hi la comissió territorial d’urbanisme competent, a instància dels particulars, un cop requerida l’adopció de l’acord corresponent en el termini d’un mes.

g) Un cop aprovats definitivament els projectes de divisió poligonal, se n’ha de lliurar una còpia diligenciada a la comissió territorial d’urbanisme competent.

3.  Si, en la tramitació dels instruments de gestió a què es refereixen les lletres b i c de l’apartat 1, es produeix l’acord unànime dels propietaris afectats, que ha de constar en document públic, en correspon l’aprovació definitiva a l’administració actuant, que hi ha d’incorporar les esmenes o les prescripcions que siguin procedents. En aquests supòsits, es prescindeix de l’aprovació inicial i no cal cap altre tràmit que el d’informació pública, amb audiència simultània a la resta dels interessats. A la resta dels interessats. El silenci administratiu positiu es produeix, si s’escau, d’acord amb la regla d de l’apartat 2, i en aquest cas el termini es computa des de la presentació de l’expedient complet a l’administració actuant.

4.  Un cop aprovats definitivament els estatuts i les bases d’actuació a què es refereix l’apartat 1.b, l’administració actuant ha d’adoptar l’acord d’aprovació de la constitució de les juntes de compensació en el termini d’un mes des de la recepció de la documentació completa. En cas contrari, s’entén que l’aprovació ha estat atorgada per silenci administratiu positiu.

 

Article 114

Despeses d'urbanització a càrrec dels propietaris i dret de reallotjament

1. Les despeses d'urbanització a càrrec dels propietaris comprenen els conceptes següents:

a) La totalitat de les obres d'urbanització determinades pel planejament urbanístic i pels projectes d'urbanització amb càrrec al sector de planejament urbanístic o al polígon d'actuació urbanística, sens perjudici, si s'escau, dels supòsits regulats per l'article 46.

b) Les indemnitzacions procedents per l'enderrocament de construccions i la destrucció de plantacions, d'obres i d'instal·lacions que siguin exigits per a l'execució dels plans, d'acord amb la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i de valoracions.

c) Les indemnitzacions procedents pel trasllat forçós d'activitats.

d) El cost dels avantprojectes, dels plans parcials i els plans de millora urbana, dels projectes d'urbanització i dels instruments de gestió urbanística.

e) Les despeses de formalització i d'inscripció en els registres públics corresponents dels acords i les operacions jurídiques derivats dels instruments de gestió urbanística.

f) Les despeses de gestió, degudament justificades, sota els principis de proporcionalitat i de no–enriquiment injust.

g) Les indemnitzacions procedents per l'extinció de drets reals o personals, d'acord amb la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i de valoracions.

h) Les despeses generades per a l'efectivitat del dret de reallotjament, d'acord amb el que disposa l'apartat 2.

2. En el desplegament de les modalitats del sistema d'actuació urbanística per reparcel·lació, es reconeix el dret de reallotjament a favor dels ocupants legals d'habitatges que constitueixin llur residència habitual, sempre que compleixin les condicions exigides per la legislació protectora i sempre que, en el cas d'ésser propietaris, no resultin adjudicataris d'aprofitament urbanístic equivalent a una edificabilitat d'ús residencial superior al doble de la superfície màxima establerta per la dita legislació.

3. Correspon a la comunitat reparcel·latòria o bé, si s'escau, al concessionari de la gestió urbanística integrada, l'obligació de fer efectiu el dret de reallotjament i d'indemnitzar els ocupants legals afectats per les despeses de trasllat i d'allotjament temporal fins que es faci efectiu el dit dret.

4. Cal posar a disposició dels ocupants legals afectats habitatges amb les condicions de venda o lloguer vigents per als de protecció pública, dins dels límits de superfície propis de la legislació protectora, per tal de fer efectiu el dret de reallotjament.

5. Les despeses d'urbanització es reparteixen entre els adjudicataris de les finques resultants de la reparcel·lació en proporció al valor d'aquestes. Sens perjudici d'això, s'han de regular per reglament els supòsits en què els propietaris tenen la consideració d'adjudicataris, a tots els efectes econòmics i jurídics reals derivats de la reparcel·lació.

[Aquest article està redactat conforme a les modificacions introduïdes per l'art. 6 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la redacció anterior d'aquest article, cliqui aquí.]

 

Capítol II

Sistemes d’actuació urbanística

 

Article 115

Sistemes d’actuació urbanística

1.  L’execució o la gestió del planejament urbanístic s’efectua mitjançant qualsevol dels sistemes d’actuació urbanística següents:

a) De reparcel·lació.

b) D’expropiació.

2.  El sistema de reparcel·lació a què es refereix l’apartat 1.a inclou les modalitats següents:

a) De compensació bàsica.

b) De compensació per concertació.

c) De cooperació.

d) Per sectors d’urbanització prioritària.

3.  L’administració competent, en ocasió de l’aprovació del planejament urbanístic o, si s’escau, de la delimitació del polígon d’actuació urbanística, i també en el supòsit regulat per l’article 113.1.d, ha de decidir el sistema d’actuació urbanística i la modalitat que cal aplicar, en funció de les necessitats, els mitjans economicofinancers amb què compti, la col·laboració de la iniciativa privada i les altres circumstàncies que hi concorrin.

4.  Els polígons d’actuació urbanística d’iniciativa particular han de determinar el sistema de reparcel·lació, en les modalitats de compensació bàsica o de compensació per concertació.

 

Article 116

Obligació de pagament de les despeses d’urbanització i mesures en cas d’incompliment

1.  En les modalitats del sistema d’actuació per reparcel·lació, els propietaris tenen l’obligació de pagar les despeses d’urbanització, obligació que es pot complir mitjançant la cessió de terrenys edificables, situats dins o fora del polígon d’actuació, excepte en el supòsit a què es refereix l’article 141.2.  

2.  En el sistema de reparcel·lació, el projecte de reparcel·lació pot determinar, com a alternativa a l’expropiació de les finques dels propietaris no adherits a la junta de compensació, el pagament de les despeses d’urbanització mitjançant solars situats dins el polígon d’actuació, respectant el principi de no-discriminació. En les modalitats de compensació bàsica i de compensació per concertació, el projecte ha de contenir la proposta d’adjudicació de les finques que en resultin a la junta de compensació o bé, si n’és part integrant, a l’empresa urbanitzadora; en la modalitat de cooperació, la proposta d’adjudicació es fa a favor de l’administració actuant o bé, si s’escau, dels concessionaris de la gestió urbanística integrada.

3.  En les modalitats del sistema d’actuació per reparcel·lació, l’administració urbanística competent pot exigir el pagament de les quotes d’urbanització per via de constrenyiment, a proposta de l’administració actuant o de la junta de compensació corresponent.

4.  En les modalitats del sistema d’actuació per reparcel·lació, si s’incompleix l’obligació d’urbanitzar, o bé la d’edificar, en el cas que el planejament urbanístic la determini, l’administració, un cop declarat l’incompliment, pot expropiar els terrenys de què es tracti, i poden ésser beneficiaris de l’expropiació l’administració actuant, si no té competència expropiatòria, la persona concessionària de la gestió urbanística integrada o la junta de compensació corresponent.

5.  En les modalitats del sistema d’actuació per reparcel·lació, si la conservació de les obres d’urbanització és obligatòria, es pot aplicar, si se n’escau l’incompliment, la via de constrenyiment.

 

Article 117

Entitats urbanístiques col·laboradores

1.  Són entitats urbanístiques col·laboradores les juntes de compensació, les associacions administratives de cooperació i les juntes de conservació. Totes aquestes entitats es constitueixen mitjançant document públic i adquireixen personalitat jurídica en fer-ne la inscripció en el Registre d’Entitats Urbanístiques Col·laboradores de la Direcció General d’Urbanisme.

2.  Els acords dels òrgans de les entitats urbanístiques col·laboradores relatius a matèries de caràcter administratiu són susceptibles de recurs administratiu davant l’ajuntament respectiu.

3.  Les entitats urbanístiques col·laboradores es poden constituir de manera provisional, amb una vigència que no pot excedir d’un any, amb la finalitat de formular la documentació i instar les tramitacions necessàries per a facilitar-ne i agilitar-ne la constitució definitiva.

4.  Un cop constituïda una junta de compensació, aquesta pot sotmetre a l’ajuntament corresponent el repartiment entre els propietaris, en proporció a la superfície de cada propietat, de les despeses previstes per a la formulació dels projectes de reparcel·lació i d’urbanització. La tramitació de la proposta s’ha d’ajustar als tràmits establerts per l’article 113. Tots els propietaris tenen l’obligació de pagar les quotes liquidades en el termini que sigui establert, d’acord amb el principi de proporcionalitat, i es pot aplicar, si se n’escau l’incompliment, la via de constrenyiment.

 

Capítol III

Sistema d’actuació urbanística per reparcel·lació

Secció primera

Reparcel·lació
 

Article 118

Objecte de la reparcel·lació

1.  El sistema d’actuació urbanística per reparcel·lació pot tenir per objecte repartir equitativament els beneficis i les càrregues derivats de l’ordenació urbanística, o regularitzar la configuració de les finques i situar-ne l’aprofitament en zones aptes per a l’edificació, d’acord amb el pla d’ordenació urbanística.

2.  En virtut de la reparcel·lació, i un cop feta, si escau, l’agrupació de les finques afectades, s’adjudiquen als propietaris les parcel·les resultants, en proporció a llurs drets respectius, i s’adjudiquen a l’ajuntament i a l’administració actuant, si s’escau, els terrenys i les parcel·les que els corresponen, d’acord amb aquesta Llei i amb el planejament urbanístic.

3.  La reparcel·lació comprèn la determinació de les indemnitzacions i les compensacions econòmiques adequades per a fer plenament operatiu el principi del repartiment equitatiu dels beneficis i les càrregues derivats de l’ordenació urbanística.

4.  S’han de regular per reglament els requisits i la tramitació dels projectes de reparcel·lació econòmica, els de reparcel·lació voluntària, els de regularització de finques i els de reparcel·lació que afectin una única persona propietària o diversos propietaris en proindivís, i també els supòsits en què la reparcel·lació és innecessària.

 

Article 119

Inici de l’expedient de reparcel·lació

1.  L’expedient de reparcel·lació s’inicia quan s’aprova la delimitació del polígon d’actuació urbanística, i s’ha d’executar mitjançant alguna de les modalitats del sistema de reparcel·lació.

2.  La iniciació de l’expedient de reparcel·lació comporta, sense necessitat de declaració expressa, la suspensió de l’atorgament de les llicències a què es refereix l’article 70, en l’àmbit del polígon d’actuació urbanística, fins que sigui ferm en via administrativa l’acord d’aprovació de la reparcel·lació.

 

Article 120

Criteris dels projectes de reparcel·lació

1.  Els projectes de reparcel·lació han de tenir en compte els criteris següents:

a) El dret dels propietaris, si no hi ha acord unànime, és proporcional a la superfície de les finques originàries respectives en el moment de l’aprovació definitiva de la delimitació del polígon d’actuació urbanística. Tanmateix, si es tracta de polígons discontinus, per raó de la inclusió de sistemes generals, cal tenir en consideració llur localització relativa, amb vista a la corresponent ponderació de valor.

b) Les finques resultants es valoren de la manera que decideixen per unanimitat els propietaris afectats, sota criteris objectius i generals per a tot l’àmbit d’actuació i en funció de l’aprofitament urbanístic atribuït pel planejament urbanístic al polígon d’actuació urbanística de què es tracti, o bé, si no hi ha acord, es valoren subjectant-se als criteris de la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i de valoracions. En qualsevol cas, la valoració de les parcel·les resultants ha de tenir en compte les regles de ponderació establertes per l’article 37.

c) S’ha de procurar que les parcel·les resultants que s’adjudiquin estiguin situades en un lloc proper al de les antigues propietats dels mateixos titulars, sens perjudici que, si això no és possible, s’apliqui la ponderació de valors pertinent.

d) Si l’escassa quantia dels drets d’alguns propietaris no permet d’adjudicar-los parcel·les independents a tots ells, el projecte de reparcel·lació pot determinar una indemnització en metàl·lic o, alternativament, l’adjudicació de les parcel·les resultants en proindivís, llevat que la quantia dels drets no arribi al 15% de la parcel·la mínima edificable, en el qual cas l’adjudicació s’ha de substituir necessàriament per una indemnització en metàl·lic.

e) Les diferències d’adjudicació han d’ésser objecte de compensació econòmica entre els interessats, el valor de la qual s’ha de fixar atenint-se al preu de les parcel·les resultants que els haurien correspost si l’adjudicació hagués estat possible.

f) Les plantacions, les obres, les edificacions, les instal·lacions i les millores que no es puguin conservar es valoren amb independència del sòl, i se n’ha de satisfer l’import als propietaris interessats amb càrrec al projecte de reparcel·lació, en concepte de despeses d’urbanització. El projecte ha de justificar els casos en què les despeses necessàries per a deixar els terrenys lliures i preparats per a fer-ne la urbanització són únicament a càrrec dels propietaris, d’acord amb el que sigui establert per reglament.

g) S’han d’adjudicar com a finques independents les superfícies que compleixin els requisits de parcel·la mínima edificable i que tinguin la configuració i les característiques adequades per a edificar-hi conformement al planejament urbanístic, sens perjudici del que estableix l’apartat 3.  El sòl que no s’ajusti als requisits esmentats també es pot adjudicar com a finca independent, a instància dels interessats, si s’aconsegueix de formar una parcel·la mínima edificable en agrupar-la amb una altra finca que hi confini, externa a l’àmbit de reparcel·lació i d’una qualificació igual o compatible.

h) S’ha de tenir en compte el valor diferencial que les parcel·les destinades a habitatge de protecció pública poden tenir en relació amb les de renda lliure.

2.  S’han de regular per reglament els supòsits en què és innecessària, en un projecte de reparcel·lació, la nova adjudicació de finques, per raó de les circumstàncies concurrents, tant en terrenys edificats com en terrenys no edificats, sens perjudici de la regularització de llindes que escaigui i dels efectes econòmics i jurídics reals de la reparcel·lació.

3.  En sòl urbà, per a facilitar els processos de reforma interior i de rehabilitació, els projectes de reparcel·lació poden adjudicar en règim de propietat horitzontal edificacions existents que siguin adequades al planejament urbanístic.

4.  Els béns de domini públic participen en el repartiment de beneficis i càrregues en els supòsits següents:

a) En el cas que hagin estat obtinguts per expropiació, per raó d’haver-se’n avançat l’obtenció d’acord amb el que disposa l’article 34.6.  b) En el cas que hagin estat adquirits per qualsevol títol onerós, o per cessió gratuïta en una actuació no urbanística.

5.  Els béns de domini públic obtinguts gratuïtament en desenvolupament d’una actuació urbanística no donen lloc a atribució d’aprofitament a l’administració titular. No obstant això, si la superfície d’aquests terrenys de domini públic inclosos en un àmbit d’actuació urbanística és superior a la que determina el pla d’ordenació per a la cessió gratuïta i obligatòria amb destinació a domini públic, l’administració titular s’integra amb aquest excés en la comunitat de reparcel·lació.

 

Article 121

Efectes de l’aprovació dels projectes de reparcel·lació

L’acord d’aprovació d’un projecte de reparcel·lació produeix essencialment els efectes econòmics i jurídics reals següents:

a) La cessió de dret al municipi en què s’actua, en ple domini i lliures de càrregues, de tots els terrenys de cessió obligatòria, perquè siguin incorporats al patrimoni de sòl o perquè se’n faci l’afectació als usos que determini el pla d’ordenació urbanística.

b) L’afectació real de les parcel·les adjudicades al compliment de les càrregues i al pagament de les despeses inherents al sistema de reparcel·lació, i també, si s’escau, al compliment de la reserva feta a l’empara de l’article 46

c) La subrogació, amb plena eficàcia real, de les antigues parcel·les per les noves parcel·les.

d) El gaudi de les exempcions tributàries establertes per la legislació aplicable.

e) L’extinció o la transformació de drets i de càrregues, d’acord amb la legislació aplicable.

 

Article 122

Certificació dels projectes de reparcel·lació

1.  L’organisme competent per a l’aprovació definitiva d’un projecte de reparcel·lació ha d’expedir-ne una certificació, d’acord amb el que estableix la legislació hipotecària, amb vista a la inscripció del projecte en el Registre de la Propietat.

2.  En el supòsit de reparcel·lació voluntària, la presentació de l’escriptura pública i la certificació de l’acord de reparcel·lació són suficients per a la inscripció en el Registre de la Propietat.

 

Article 123

Comunitat de reparcel·lació i interessats

1.  Integren la comunitat de reparcel·lació tots els propietaris de finques compreses en un polígon d’actuació urbanística sotmès a reparcel·lació.

2.  A més dels propietaris de les finques afectades, es consideren interessats en un expedient de reparcel·lació els titulars dels drets que puguin resultar afectats per la resolució, i també els titulars d’interessos legítims susceptibles d’afectació que es personin en el procediment i acreditin aquesta condició.

 

Secció segona

Modalitat de compensació bàsica
 

Article 124

Iniciativa i obligacions

1.  En la modalitat de compensació bàsica, els propietaris aporten els terrenys de cessió obligatòria, executen a llur càrrec la urbanització, en els termes i amb les condicions que siguin determinats pel pla d’ordenació urbanística o per l’acord d’aprovació del sistema de reparcel·lació, i es constitueixen, mitjançant document públic, en junta de compensació.

2.  La constitució de la junta de compensació a què es refereix l’apartat 1 no és obligada en els supòsits següents:

a) Si hi ha una única persona propietària o bé una única comunitat en proindivís, sempre que aquesta situació es mantingui mentre s’executin les obres d’urbanització.

b) Si ho acorda l’ajuntament corresponent, sempre que el projecte de reparcel·lació voluntària compleixi els requisits i els criteris de representació i d’actuació establerts per reglament. No obstant això, poden constituir en qualsevol moment una junta de compensació.

3.  La iniciativa de la modalitat de compensació bàsica correspon als propietaris de finques la superfície de les quals representi més del 50% de la superfície total del sector de planejament urbanístic o del polígon d’actuació urbanística.

4.  Els propietaris de finques compreses en un polígon d’actuació urbanística sotmès a reparcel·lació que no hagin promogut el sistema es poden adherir amb igualtat de drets i deures a la junta de compensació que es constitueixi. Si no s’hi incorporen, la junta de compensació pot sol·licitar a l’administració l’expropiació de llurs finques, en el qual cas gaudirà de la condició de beneficiària de l’expropiació, o bé l’ocupació de les esmentades finques a favor seu, d’acord amb el que estableix l’article 150, per possibilitar l’execució de les obres d’urbanització.

5.  En la modalitat de compensació bàsica, es poden incorporar també a la junta de compensació, ultra els propietaris, els promotors i les empreses urbanitzadores que hagin de participar amb els propietaris en la gestió del polígon d’actuació urbanística, d’acord amb els requisits i les condicions que siguin establerts pels estatuts i per les bases d’actuació.

6.  La junta de compensació, en la modalitat de compensació bàsica, té naturalesa administrativa, personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per al compliment dels seus fins. En tot cas, a l’òrgan rector de la junta hi ha d’haver un representant de l’administració actuant.

 

Article 125

Alliberament d’obligacions

1.  Si un sector de planejament urbanístic o un polígon d’actuació urbanística sotmès a reparcel·lació, en la modalitat de compensació bàsica, té per propietària una única persona, aquesta queda alliberada de les seves obligacions un cop ha lliurat tant els terrenys de cessió obligatòria i gratuïta com les obres d’urbanització executades de conformitat amb els projectes aprovats.

2.  En la modalitat de compensació bàsica, l’alliberament total o parcial de la persona propietària única inicial, i la cancel·lació consegüent de les garanties prestades, per raó de la subrogació en el seu lloc d’una junta de compensació o de conservació o d’una tercera persona que la succeeixi en la propietat, només té lloc si aquestes assumeixen expressament les obligacions contretes per la persona causant i formalitzen les garanties adequades, un cop aquesta ha complert les obligacions no susceptibles de subrogació.

3.  La dissolució d’una junta de compensació, en la modalitat de compensació bàsica, es pot acordar si:

a) Ha complert les seves obligacions i ha lliurat les obres d’urbanització, de conformitat amb el projecte aprovat.

b) L’administració competent ha rebut els terrenys de cessió obligatòria i gratuïta.

c) S’ha pagat el preu just, un cop sigui ferm a tots els efectes, si la junta és la beneficiària de l’expropiació.

4.  El que estableixen els apartats 1, 2 i 3, pel que fa al lliurament de les obres d’urbanització, s’entén sens perjudici del silenci administratiu positiu que s’hagi produït en la tramitació de la recepció.

5.  En el supòsit regulat per aquest article, si la conservació de les obres i de les instal·lacions de la urbanització és obligatòria, l’ajuntament pot acordar d’ofici, a partir del moment que li són lliurats, la constitució d’una entitat urbanística de conservació, que substitueix la persona propietària única inicial o la junta de compensació pel que fa a l’obligació de conservació. En finir el termini obligatori de conservació, s’ha de repetir el procediment de lliurament i recepció de les obres i les instal·lacions de la urbanització per l’administració competent.

6.  En cas que els promotors o els propietaris inicials dels terrenys incompleixin les cessions obligatòries definides pels instruments de planejament i delimitades per regularitzar o legalitzar parcel·lacions ja existents, les cessions es poden inscriure en el Registre de la Propietat a favor de l’administració competent sense consentiment de la persona que en sigui titular registral, mitjançant la documentació determinada per la legislació hipotecària.

 

Article 126

Potestats de les juntes de compensació sobre les finques

1.  En la modalitat de compensació bàsica, la incorporació dels propietaris a la junta de compensació no pressuposa, llevat que els estatuts ho disposin altrament, la transmissió a la junta dels immobles que siguin afectats dels resultats de la gestió comuna. En tot cas, els terrenys queden directament afectats al compliment de les obligacions inherents a aquesta modalitat. L’afectació ha de constar adequadament en el Registre de la Propietat.

2.  En la modalitat de compensació bàsica, les juntes de compensació actuen com a fiduciàries, amb ple poder dispositiu sobre les finques que pertanyen als propietaris adherits a la junta, sense cap més limitació que les que siguin establertes pels estatuts.

 

Article 127

Responsabilitats de les juntes de compensació. Via de constrenyiment i expropiació

1.  En la modalitat de compensació bàsica, la junta de compensació és directament responsable, davant l’ajuntament corresponent, de la urbanització completa del sector de planejament urbanístic o el polígon d’actuació urbanística i, si s’estableix expressament, de l’edificació dels solars resultants.

2.  En la modalitat de compensació bàsica, la junta de compensació pot sol·licitar a l’ajuntament competent la utilització de la via de constrenyiment per al cobrament de les quantitats endeutades a la junta pels seus membres.

3.  En la modalitat de compensació bàsica, la junta de compensació és la beneficiaria de les expropiacions que sol·liciti a l’ajuntament per raó de l’incompliment, tant pels membres de la junta com pels propietaris que no s’hi hagin adherit, de les obligacions i les càrregues imposades per aquesta Llei i pel planejament urbanístic.

 

Article 128

Afectació de finques i formulació del projecte de reparcel·lació

1.  Totes les finques incloses dins un polígon d’actuació urbanística sotmès a reparcel·lació, en la modalitat de compensació bàsica, queden afectades al compliment dels deures imposats per aquesta Llei inherents a la dita modalitat, encara que llurs propietaris no s’hagin adherit a la junta de compensació. L’afectació ha de constar adequadament en el Registre de la Propietat.

2.  En la modalitat de compensació bàsica, la junta de compensació ha de formular un projecte de reparcel·lació que reparteixi els beneficis i les càrregues derivats de l’ordenació entre tots els propietaris del polígon d’actuació urbanística.

3.  Tots els propietaris a què es refereix l’apartat 2 integren la comunitat de reparcel·lació, inclosos els que no s’hagin adherit a la junta de compensació, sens perjudici de la facultat de la junta de sol·licitar l’expropiació de les finques d’aquests darrers.

4.  Les quotes d’urbanització, en un projecte de reparcel·lació sotmès a la modalitat de compensació bàsica, es fixen en funció dels coeficients assignats a les finques resultants del projecte, d’acord amb el que estableix l’article 114.5.Les quotes d’urbanització que corresponguin als propietaris no adherits, un cop aprovades per l’ajuntament, a proposta de la junta de compensació, són gestionades com les derivades de la modalitat de cooperació, sens perjudici del que disposa l’article 116.2.

5. Amb relació a les quotes d’urbanització a què es refereix l’apartat 4, es pot acordar el pagament de bestretes, tant a càrrec dels membres de la junta de compensació com a càrrec dels propietaris que no s’hi hagin adherit.

6.  L’execució d’una actuació urbanística per reparcel·lació sotmesa a la modalitat de compensació bàsica no exclou la possibilitat, fins que la junta de compensació no hagi formulat el projecte de reparcel·lació, de concertar amb l’ajuntament corresponent la concessió de la gestió urbanística integrada, d’acord amb el que disposa la secció tercera.

[La Disposició addicional primera  de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612) ha substituït la remissió que aquest article feia a l'art. 114.4 per l'article 114.5.]

 
 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda