Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 24 de novembre de 1999

Anterior Amunt Següent

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 24 de novembre de 1999, núm. 34/1999 (Sala Civil i Penal)

 

Antecedents de fet 
Fonaments de dret 
Part dispositiva 

 

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya formada pels Magistrats que s'esmenten al marge, ha vist el present recurs de cassació interposat per l'entitat "X,S.C.C.L."   contra la Sentència dictada en grau d'apelAlació per la Secció Quinzena de l'Audiència Provincial de Barcelona el 8  de març de 1999, dimanant del judici declaratiu de menor quantia  núm.595/95 interposat pel Sr. Y, sobre impugnació d'acords socials. La part recurrent ha estat  representada davant d'aquest Tribunal per la procuradora Sra. Magdalena Julibert Amargós  i defensada per l'advocat Sr. Amadeo A. Martínez. Ha comparegut com a part recorreguda  D. Y, representat per la procuradora Sra. Blanca Soria Crespo  i defensat pel lletrat Sr. Jorge Bergadá Redondo.

 

ANTECEDENTS  DE  FET

Primer.- La representació processal del Sr. Y  va formular demanda de judici declaratiu de menor quantia contra l'entitat X,S.C.C.L., que pel  torn de repartiment va correspondre al Jutjat de Primera Instància núm.1 de Sabadell, en la qual va exposar els fets i fonaments de dret corresponents i va acabar sol·licitant que es dictés sentència d'acord amb  l'esmentada demanda. En data 24 de setembe de 1996,  l'esmentat Jutjat va dictar sentència que conté la següent part dispositiva: "FALLO: Que desestimando la demanda deducida por el procurador Sr.Cots en nombre y representación de D.Y contra X SOCIEDAD COOPERATIVA CATALANA LIMITADA, declaro la validez de los acuerdos adoptados por la Cooperativa X en su Asamblea General Extraordinaria de 26 de junio de 1995, condenando al demandante al pago de las costas procesales ".

Segon.- Per la representació del  demandat D.Y, es va interposar recurs d'apelAlació contra l'esmentada sentència, i per la Secció 15ªde l'Audiència Provincial de Barcelona amb data 8 de març de 1999 es va dictar sentència que conté la següent part dispositiva: "FALLAMOS: ESTIMAMOS  el recurso intepuesto por D.Y contra la sentencia dictada por el Juez de Primera Instancia nº 1 de Sabadell, cuya parte dispositiva ha sido transcrita en el primero de los antecedentes de hecho de la presente resolució y REVOCÁNDOLA declaramos la nulidad de los acuerdos adoptados por la asamblea general extraordinaria de la sociedad X Cooperativa Catalana Limitada que tuvo lugar el 26 de junio de 1995.

Las costas de la primera instancia se imponen a la demandada.

No ha lugar a la imposición de las costas causadas en esta apelación."

Tercer.- El procurador dels tribunals Sra.Magdalena Julibert Amargós, en representació de la entidad X,S.C.C.L., va formular recurs de cassació davant aquesta Sala pels motius següents: 1r.- A l'empara del art.1692.1r de la Llei d’enjudiciament civil, per no aplicació del art.2 del text refòs de la Llei de Procediment Laboral, Real Decret Legislatiu 7-4-95, núm.2/1995; BOE 11-4-95 ;- 2n.- A l'empara del art.1.692.3º de la Llei d’enjudiciament civil per no aplicació de l'art. 533 de la Llei d’enjudiciament civil en relació a l'art. 6 i 46 dels estatuts socials de la Cooperativa X,S.C.C.L. i 101.1 de la Llei de Cooperatives de Catalunya, Decret Legislatiu 1/1992, de 10 de febrer  (DOGC.02.03.92);  3r.- A l'empara de l'art.1692.4º de la Llei d’enjudiciament civil, per no aplicació de la doctrina que es deriva de les sentències del Tribunal Suprem de 30 de novembre de 1994, 5 de juliol de 1995  i 19 de febrer de 1993, en relació amb l'article 40 de la Llei de Cooperatives de Catalunya i 4r.- A l'empara de l'art.1692 .4º per no aplicació de l'art.30.1 ,2 de la Llei de Cooperatives de Catalunya.

Quart.- Admès el recurs i evacuat el tràmit d'impugnació es va assenyalar l'audiència del dia 22 de novembre passat, per a la celebració de la votació del present procediment que va tenir lloc en l'esmentada data.

N’és ponent el magistrat d’aquesta Sala Il·lm. Sr.Lluís Puig i Ferriol.

 

FONAMENTS  DE  DRET

Primer.- S'ha acreditat a les actuacions:

A) Que amb data 20 d'abril de 1994 es va constituir la Societat Cooperativa Catalana Limitada X, classsificada en el grup de Cooperatives de Treball Associat, i que en la mateixa escriptura fundacional es va nomenar president de la cooperativa el senyor Y.

B) Que amb data 1 de juny de 1995 el secretari de la cooperativa va comunicar al president i els altres associats que en la reunió extraordinària del seu Consell Rector, s'havia convocat assemblea extraordinària pel dia 26 de juny de 1995, que va decidir l'expulsió i destitució del càrrec de president de l'associat senyor Y., nomenament d'un nou president i revocació dels poders atorgats a favor del president  destituït, acord que va ésser notificat a l'interessat per conducte notarial el dia 18 de  juliol de 1995.

C) El mes de novembre de 1995 el senyor Y va interposar davant del jutjat de primera instància número 1 de Sabadell demanda de judici declaratiu de menor quantia contra X, Societat Cooperativa Catalana Limitada, en la qual interessava que en el seu dia es dictés sentència que declarés la nul·litat i, amb caràcter subsidiari, l'anul·labilitat dels acords que va prendre l'assemblea general extraordiària de la cooperativa el dia 26 de juny de 1995 per ésser contraris a la Llei de Cooperatives de Catalunya i als estatuts de l'entitat.

D) El jutjat de primera instància de Sabadell va dictar sentència el dia 24 de novembre de 1996, que desestimava la demanda, resolució que va ésser revocada per sentència dictada en grau d'apel·lació per la Secció Quinzena de l'Audiència Provincial de Barcelona de data 8 de març de 1999, que declarava la nul·litat dels acords que va adoptar l'assemblea general extraordinària de la cooperativa el dia 26 de juny de 1995. L'entitat defenent ha interposat recurs de cassació contra aquesta sentència davant la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Segon.- El motiu primer del recurs de cassació, que es fonamenta en l'article 1692,1º de la Llei d’enjudiciament civil, al·lega infracció per manca d'aplicació de l'article 2 del text refós de la Llei de procediment laboral aprovada pel Reial Decret legislatiu 2/1995, de 7 d'abril,  l'apartat ñ) del qual estableix la competència dels organismes jurisdiccionals de l'ordre social en relació amb les qüestions litigioses "entre las sociedades cooperativas de trabajo asociado o anónimas laborales y sus socios trabajadores, por su condición de tales".

En el seu escrit d'impugnació del recurs al·lega la part contra la qual es recorre que ha d'ésser desestimat, ja que aquesta incompetència de jurisdicció no va ésser al·legada en l'escrit de contesta a la demanda. Pretensió que ha d'ésser desestimada, ja que segons l'article 238,1º de la Llei orgànica del poder judicial són nuls de ple dret els actes judicials que es realitzin amb una manca evident de jurisdicció, ja que la manca de jurisdicció no permet a l'organisme jurisdiccional resoldre el fons de la qüestió litigiosa sotmesa a la seva decisió per manca de potestad jurisdiccional. D'aquestes consideracions se'n deriva el caràcter essencialment imperatiu de les normes que es referexen a la jurisdicció dels diferents organismes jurisdiccionals, amb la conseqüència de que el fet de no haver-se al·legat la incompetència de jurisdicció en l'escrit de contesta a la demanda, això no obstaculitza de cap manera la possibilitat de plantejar la qüestió en el recurs de cassació, ja que fins i tot aquesta Sala hauria pogut  i degut apreciar d'ofici l'excepció d'incompetència de jurisdicció, atesa la clara i contundent declaració de nul·litat de ple dret dels actes judicials que s'han realitzat davant d'una juridicció que no és l'escaient, segons l'abans esmentat article 238.1º de la Llei orgànica del poder judicial i de la sentència de la Sala 1ªdel Tribunal Suprem de 13 d'octubre de 1997.

Cal, doncs, examinar en els fonaments de dret següents si es pot considerar que la jurisdicció escaient per a resoldre les qüestions que va introduir l'escrit de demanda, és la jurisdicció civil o la social.  

Tercer.- Com s'ha esmentat abans l'article 2,ñ) de la Llei de procediment laboral sotmet a la jurisdicció de l'ordre social les qüestions litigioses entre les cooperatives de treball associat i els seus socis treballadors "por su condición de tales". En relación amb el sentit que s'ha d'atribuir a aquesta expresssió, és significatiu el criteri que estableix l'aute de 15 de juliol de 1997, que va dictar la Sala de Conflictes del Tribunal Suprem a l'hora de resoldre un conflicte de competències entre la jurisdicció civil i la social, en el qual es precisa que "así pertenece al orden social decidir sobre los acuerdos cooperativos relativos a expulsiones o ceses en la condición de socio", en un cas que feia referència a una cooperativa de treball associat. Com també són significatives les declaracions que aparexen a les sentències de la Sala Primera del Tribunal Suprem de 13 d'octubre de 1997, que fa esment de sentències dictades per la Sala Social del Tribunal Suprem, que atribueixen a la jurisdicció laboral el coneixement de les causes que afecten al cessament en la condició de soci treballador per decisió de la cooperativa, i en la sentència de la mateixa Sala de 3 de febrer de 1997, que esmenta l'origen de tipus societari de les cooperatives de treball associat, però com que aquest contracte implica l'obligació de l'associat de realitzar una activitat cooperativitzada de realització del seu treball, de contingut clarament laboral, el cessament de la condició de soci treballador per baixa obligatòria decidida per la cooperativa és una qüestió que s'ha de sometre als organismes de la jurisdicció social.

Quart.- L'aplicació d'aquests criteris sobre jurisdicció competent a les cooperatives sotmeses a les prescripcions catalanes sobre cooperatives, com és el cas de Rotegram segons l'article 1º dels seus estatuts, resulta de l'article 120 de la Llei de cooperatives de Catalunya, aprovada pel Decret Legislatiu 1/1992, de 10 de febrer, l'apartat 1 del qual estableix que " "El coneixement i la resolució dels litigis que es puguin suscitar a l'empara d'aquesta Llei, pel que fa a les relacions entre les cooperatives i llurs socis, corresponen als jutjats i els tribunals ordinaris, que exerceixen la potestad jurisdiccional de conformitat amb el que disposen les lleis". 

Cinquè.- Els raonaments anteriors porten a l'estimació del motiu primer de cassació, amb la conseqüència de tenir que declarar que l'ordre jurisdiccional civil no és el competent per a conèixer de les qüestions que han originat el litigi, segons s'ha raonat fa uns moments, essent-ho en canvi l'ordre jurisdiccional social, davant el qual les parts podran exercir, si ho creuen convenient, les accions que s'escaiguin.

Sisè.- Pel que fa referència a les costes, i d'acord amb allò que preveu l'article 1715.2 de la Llei d’enjudiciament civil, com a conseqúència d'haver-se estimat el motiu primer del recurs, no s'ha de fer una imposició expressa de costes en el recurs de cassació, i no s'escau fer una imposició de les costes en la primera ni en la segona instància en atenció a la matèria litigiosa i a la conducta processal de les parts  litigants.

No s'escau fer cap pronunciament sobre el dipòsit per no haver-se contituït en el cas que origina aquesta resolució.

LA SALA CIVIL DEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA  HA DECIDIT,

 

PART DISPOSITIVA

Estimar el motiu primer del recurs de cassació que ha interposat la procuradora dels tribunals senyora Magdalena Julibert i Amargós, que actua en nom i representació de X, Societat Cooperativa Catalana Limitada, contra la sentència que va dictar en grau d'apel·l.ació la Secció Quinzena de l'Audiència Provincial de Barcelona el dia 8 de març de 1999, i com a conseqüència de l'estimació del motiu primer del recurs, hem de declarar la incompetència de la jurisdicció civil per a conèixer de les qüestions que han originat el litigi, sense fer una condemna especial de costes en la primera i en la segona instància i tampoc respecte a les originades pel recurs de cassació.

Aquesta és la nostra sentència que pronunciem, manem i signem.

 

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda