Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 4 de novembre de 1999

Anterior Amunt Següent

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 4 de novembre de 1999, núm. 33/1999 (Sala Civil i Penal)

 

Antecedents de fet 
Fonaments de dret 
Part dispositiva 

 

La Sala Civil del TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA ha vist el present recurs extraordinari de cassació interposat pel Sr. X, representat pel procurador Sr. Joan Rodés Durall y dirigit per l'Advocat Sr. Joaquín de Ribot Targarona  contra la Sentència dictada el 27 de maig d'aquest any per la Secció 2a. de l'Audiència Provincial de Lleida en entendre del recurs d'apel·lació interposat per la mercantil "Y,S.A." contra la Sentència que el 22 de desembre anterior havia dictat el Jutjat de 1a.instància núm.2 de Lleida en els autes de judici declaratiu de menor quantia instats pel Sr.X contra l'esmentada mercantil en exercici de l'acció de rescissió per lesió "ultradimidium" o "engany a mitges".

La Societat defenent ha estat representada en aquest Tribunal pel procurador Sr.Carlos Pons de Gironella i dirigida per l'advocat Sr.Miguel Angel Alonso.

 

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En el judici de menor quantia anteriorment esmentat, el 22 de desembre de 1998 el Jutjat de 1º instància núm.2 de Lleida va dictar sentència estimant la demanda i condemnant a la Societat defenent  "Y,S.A." a pagar a l'agent Sr.X la quantitat de 53.052.497 PTA més els interessos legals de l'art.921 de la Llei Processal Civil i al pagament de les costes causades.

Segon.- Apel·lada per la societat defenent l'anterior resolució, la Secció 2º de l'Audiència Provincial de Lleida va dictar Sentència el 27 de maig passat estimant el recurs d'apel·lació, revocant la sentència anterior, absolent a la defenent de la demanda i imposant a l'agent el pagament de les costes de 1º instància sense imposar-li les de l'apel·lació.

Tercer.-  L'agent va interposar el present recurs extraordinari de cassació contra l'anterior resolució el qual s'ha tramitat en aquest Tribunal seguint les prescripcions legals, havent-se senyalat per a la seva deliberació i votació en no considerar la Sala necessària la celebració de vista , l'audiència del dia 28 d'octubre passat, data en la qual tingueren  lloc.

Actua de Ponent el Magistrat de la Sala Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté.

 

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El 21 de juliol de 1997 el Sr.X va presentar al Deganat dels Jutjats de Primera Instància de Lleida una demanda de judici de menor quantia contra "Y,S.A." en què exercitava l'acció de rescissió per lesió "ultradimidium" de la venda que havia efectuat a tal societat quatre anys menys vuit dies abans (el 29 de juliol de 1993) de la peça de terra horta de 54 àreas 87 centàreas (5.487 m2))situada a la partida anomenada "F." de la ciutat de L.. La venda es va fer per la quantitat de CINQUANTA MILLIONS VUIT-CENTES SETANTA MIL PTA (50.870.000 PTA) adduint el venedor  a la demanda que: "La finca vendida se halla incluída en el ensanche de L., se clasifica como suelo urbano en el vigente Plan General de L., en el sector C. P., entre el C., la C. N. II y la Avda.G, y se hallaba incluída en una Unidad de Actuación a reparcelar, se califica como Zona 9, con los siguientes parámetros urbanísticos: - Edificabilidad: 1 m2 de techo por cada metro cuadrado de suelo.- Densidad máxima: 100 viviendas.- La altura reguladora: 19 metros, equivalentes a planta baja y 4 plantas.- La ocupación máxima es del 25%."

De les dades anteriors la demanda n'obtenia el que es podia edificar; ho multiplicava pel preu de venda que xifrava en 104.531 PTA fixat per a les Vivendes de Protecció Oficial;   descomptava    el cost  unitari de construcció  que deia  era de  71.229 PTA. ;i concloïa que el preu real de venda  del  terreny era de 137.279.253 PTA que deia " casi triplica el precio pagado" .

Segon.- La sentència de Primera Instància, en acceptar el dictamen pericial lliurat a les actuacions va dir: " El perito determina el precio urbanístico en 104.922.497 pesetas y  que por tanto es superior en más de la mitad del precio pagado (51.870.000 ptas), por lo que concurriendo los requisitos necesarios para que prospere la acción de rescisión por lesión, debe el comprador completar el precio o valor lesivo, al no poder proceder la rescisión conforme a lo establecido en el art.1295 del Código civil al que se remite el art.324 de la Compilación ..." (la retrocessió de la finca ja no era possible en haver estat  agrupada a altres).

Tercer.- Apel·lada per la Societat defenent l'anterior resolució, la secció 2º de l'Audiència Provincial de Lleida la va revocar absolent aquella Societat de la demanda i imposant a l'agent les costes de la 1º instància.

Quart.- Per a la present resolució resulta d'interés que transcrivim els dos primers paràgrafs del fonament de dret 2on de la Sentència de l'Audiència en què es diu:

"SEGUNDO.- Antes de entrar en el estudio jurídico de las cuestiones    suscitadas en esta alzada conviene relacionar los hechos que a través del    procedimiento se han probado.

El actor, mediante escritura de 29 de julio de 1993 vendió al demandado,    según consta en ella, una porción de tierra huerta de 54 a. 87 ca, por un importe    de 50.870.000 pts cuya finca estaba incluída en el plan de ordenación urbana y    para su edificabilidad se necesitaba la reagrupación con otras, por lo que (Y,S.A., aclaramos) procedió a comprar a distintos propietarios las que estaban lindantes y constituyendo tambén una agrupación    con el lindero propiedad de Autotractor, registrándose ambas como otra finca y posteriormente se realizaron varias segregaciones edificándose en ellas pisos y locales comerciales y constituyendo varias  fincas registrales independientes, dejando una parte de las fincas agrupadas a favor del Ayuntamiento para zona verde y viales".

Cinquè.- Sobre la base dels fets anteriors que la Sala "a quo" dona per demostrats, aquest tribunal de cassació ha de explicitar-los i de completar-los amb una major precisió fent ús de la seva facultat d'integrar el "factum"  (sentències del Tribunal Suprem de 30 de gener, 13 i 15 de febrer, 14 i 20 de març, 20 i 22 de juny i 11 de juliol de 1992, 10 i 22 de novembre de 1994, 12 de juny, 24 d'octubre i 7 de novembre de 1995, 20 d'octubre i 18 de desembre de 1997, etc.) per senyalar que segons resulta de les actuacions, l'any 1993 en què tingué lloc la compra-venda d'actes, al Municipi de L. hi havia aprovat i vigent el Pla General Municipal d'Ordenació Urbana 1979/1995  el qual determinava en els seus articles 231 i següents  que a l'indret on estava situada aquesta finca i les contigües a ella s'havia de redactar, tramitar i aprovar un Pla Especial d'Ordenació per a tot el conjunt d'aquelles finques (el Pla Especial del Sector C. - c/ dels A. - C.)el qual no hi era quan el 24 de juliol de l'any 1993 tingué lloc l'esmentada compra-venda.

Aquest Pla Especial d'Ordenació es va aprovar el 20 de desembre de 1994 i el mateix va delimitar una Unitat d'Actuació (l'A.R.U.S.A.) per a totes les finques del sector les quals s'havien de gestionar juntes i de reparcel·lar entre  elles per tal de distribuir-se  equitativament els beneficis i les càrregues imposades pel Pla Especial aprovat.

I l'expedient de reparcel·lació és va aprovar el 19  de juliol de 1995 a petició de la Societat defenent (la qual, entre els anys 1989 i 1995, havia anat comprant quasi totes les altres finques del Sector: 25.152,63 m2) i a petició també de la restant propietària  del sector (on hi tenia 3.925,61m2) que era la mercantil AUTOTRACTOR,S.A.

Sisè.- Atenent als fets anteriors,  plenament demostrats a les actuacions, esdevè palesa  la correcció de la decisió de l'Audiència en desestimar  l'acció rescissòria exercida per l'agent,  i ara  és clara també  la improcedència dels 2 motius de la present cassació.

L'Audiència, en efecte, no dona cap valor al dictamen pericial practicat a les actuacions i s'atén al valor de les 6 finques confrontants a la venuda situades totes al mateix Sector de remodelació urbanística i comprades, precisament, per la propia Societat aquí defenent entre els anys -ja ho hem dit -1989 i 1995  per preus sempre inferiors al de la compra-venda d'actes; i encara que no és correcte el raonament que l'Audiència empra per rebutjar l'esmentada prova pericial (ja que aquest Tribunal té declarada repetidament la validesa de la prova pericial per determinar el preu just de les finques als efectes de l'acció rescissòria - Sentències de 20 d'octubre i 21 de desembre de 1992, i de 19 de Juny i 21 de juliol de 1997 entre d'altres - doncs la prova pericial no té més ni menys valor que les altres proves), cal no obstant en aquest cas tenir en compte que el resultat de la prova pericial va ser clarament erroni ja que va valorar el terreny considerant que el mes de juliol de 1993 en què es va vendre ja tenia consolidat el dret a ser edificat segons els paràmetres del Pla General Municipal, i amb aquesta base va donar el preu urbanístic que va acceptar la sentència de la primera instància amb un error evident; ja que ni segons aquell Pla, ni segons la Llei del Sol, es podia edificar en aquella data   aquest terreny perquè ho impedien tant el mateix Pla (arts.231 i següents) com la Llei del Sol (arts.20,26 i 28-5 del Texte Refós de 26 de juny de 1992) segons els quals per poder edificar aquest terreny calia previament portar a terme totes i cadascuna de les següents operacions urbanístiques:

a) Gestió,promoció, redacció presentació i tramitació, fins  aconseguir l'aprovació  definitiva, d'un Pla Especial que abastés el conjunt de totes les finques d'aquest Sector, el qual s'havia de planificar en la seva totalitat.

Això no es va conseguir, com ja hem vist, fins el 20 de desembre de 1994, és a dir, fins 1 any i mig després de la venda; i no ho va promocionar    ni aconseguir el venedor, sinó la Societat compradora.

b) Calia després  ( un cop aprovat el Pla Especial) gestionar, promocionar,    redactar,  presentar, tramitar i aconseguir l'aprovació d'un Projecte de Reparcel·lació de totes les finques compreses en el Sector, per tal de repartir-se justament i equitativa els beneficis i les càrregues imposades per l'Ordenació del Pla Especial.

Això no es va aconseguir fins el 19 de juliol de 1995 - dos anys després de la venda - i no pas per  promoció i gestió del venedor, sinó de la Societat compradora.

c) Un cop feta la reparcel·lació, calia llavors  cedir  a l'Administració tots els terrenys de cessió  obligatòria destinats a les dotacions públiques; cosa que tampoc va fer, obviament, el venedor, sinó la Societat compradora.

d) Calia seguidament elaborar, presentar, tramitar i aconseguir l'aprovació del corresponent Projecte d'Urbanització, per tal de portar a terme les obras d'urbanització del Sector d'acord amb l'aital Projecte; a la qual cosa,evidentment, també hi va ser alié el senyor X.

e) S'havien finalment de fer i  costejar les obres d'urbanització.

Solament després d'haver portat a terme totes i cadascuna de les anteriors operacions urbanístiques (és a dir, sols una vegada acomplerts els deures  urbanístics imposats pels Plans General i Especial, pel Projecte de Reparcel·lació,  pel d'Urbanització i per la Llei del Sol) pogué  la Societat compradora adquirir el dret a l'aprofitament urbanistic, es dir, el dret a edificar (arts. 20, 26 i 28,5 de l'esmentada Llei del Sol ); dret que, per tant. no era del venedor de l' any 1993.

Conseqüentment, la pretensió d'aquest venedor de, mitjançant l'exercici de l'acció rescissòria, voler apropiar-se del dret assolit  per la Societat compradora gràcies a les gestions i  a les inversions d'ella, és una actuació que de manera benèvola deu  qualificar-se d'agoserada, quan no  de temerària, i ,certament,  mereixedora del   rebuig d'aquest Tribunal.

Perque l'únic que tenia el terreny de l'agent venedor   l'any 1993 era la simple "expectativa" de drets que el Pla General Municipal li atorgava; mera "expectativa" de la qual se'n podia veure privat en qualsevol moment sense cap dret  d'indemnització (arts.129 i anteriors del Texte Refós català de la legislació urbanística de 12 de juliol de 1990); ja que l'únic que  podia convertir  la "expectativa" en dret era el compliment  de les anteriors obligacions urbanístiques que, ja ho hem vist, ell ni tan sols va començar.

Setè.- Va ser  per tant encertada la conclusió de l'Audiència en prescindir del dictamen pericial i d'atenir-se exclusivament al valor en venda de les finques contigües que varen vendre's a preus inferiors a l'aqui debatuda; conclusió correcta la de l'Audiència, però no per la seva fonamentació que roman substituïda per la de la present resolució en la qual apliquem als fets que s'han discutit el dret escaient segons el principi "iura novit curia" (Sentències del Tribunal Suprem de 30 de maig de 1996, 10 de febrer, 4 de març, 27 de juny, 15 de setembre i 8 de novembre de 1997, entre altres); però sense poder canviar la conclusió de l'Audiència que és l'adequada malgrat sigui errònia la seva fonamentació( en pretendre equivocadament que els dictamens pericials no són vàlits per determinar el valor de les finques als efectes de l'acció "ultradimidium" de l'art.323 de la Compilació del dret civil de Catalunya), doncs la jurisprudència té declarat que no s'ha d'estimar la cassació quan s'hagi de mantenir  la decisió de la Sentència impugnada encara que sigui per raonaments jurídics diferents dels que ella va tenir en compte, ja que el caràcter d'aquest recurs extraordinari és produir, si és estimat, una alteració de la decisió de la Sentència impugnada (Sent.T.S. 30 de gener, 13 i 15 febrer, 14 i 20 de març, 20 i 22 juny i 1 de juliol de 1992; 10 novembre de 1994, etc.) i el Tribunal de cassació no pot canviar aquesta decisió si  és correcta, encara que no ho sigui la  fonamentació.

Vuitè.- Amb el que queda exposat  ja claudiquen els dos motius de la present cassació els quals, sense especificar l'ordinal de l'art.1692 de la Llei d’enjudiciament civil a redós del qual es formulen (el què en bona tècnica processal  ja els faria inadmissibles, i ara aqui rebutjables) denuncien, el primer, "inaplicación e infracción de los arts.321 y 323 de la Compilación del derecho civil de Cataluña y de la jurisprudencia aplicable"; i el segon "error de derecho en la apreciación de la prueba que resulta de la infracción de lo dispuesto en los arts.609 y 632 de la LEC y 1.243 del Código civil" .

El primer és rebutjatble perquè pretén que el valor del terreny el 29 de juliol de 1993 era el del seu aprofitament urbanístic segons el Pla General Municipal de 1979, cosa que, com hem constatat, no es en absolut certa;i en pretendre el motiu segon  fer prevaler l'erroni dictamen pericial, incideix també en causa de desestimació.

Novè.- La desestimació de la cassació determina quant a costes la seva imposició al recurrent (art.1715,3 de la llei processal civil).

Per tot l'anterior,

 

PART DISPOSITIVA

LA SALA CIVIL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA HA DECIDIT: Desestimar el recurs de cassació interposat pel Sr.X contra la Sentència dictada el 27 de maig d'enguany per la Secció 2º de l'Audiència Provincial de Lleida en entendre del recurs d'apel·lació esmentat en els anteriors antecedents de fet. I imposar  les costes del present a l'esmentat recurrent.

Així, per aquesta nostra Sentència, ho pronunciem, manem i signem.

 

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda