Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 11 d'octubre de 1999

Anterior Amunt Següent

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 11 d’octubre de 1999, núm. 31/1999 (Sala Civil i Penal)

 

Antecedents de fet 
Fonaments de dret 
Part dispositiva 

 

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha vist el present recurs extraordinari de Cassació interposat pels Srs. X, X2, X3, X4, X5, X6 i X7 contra la Sentència de 16 de juny de 1994 de la Secció 1a de l'Audiència Provincial de Barcelona dictada en el recurs d'apelAlació núm. 303/94 de la Sentència de 25 de gener del mateix any pronunciada per la  magistrada del Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Vilafranca del Penedès en el judici de menor quantia núm. 327/88 i acumulat núm. 148/92 del Jutjat núm. 3 de la pròpia ciutat. El primer judici va ser instat pel Sr. Y contra els aquí recurrents, i el segon per aquests darrers contra el primer.

Els recurrents han estat representats davant d'aquest Tribunal pel procurador Sr. Angel JOANIQUET IBARZ i dirigits pel lletrat Sr. Josep SOLÈ CAÑELLAS. I el Sr. Y no ha comparegut davant d'aquest Tribunal.

 

FETS

Primer.- En el judici de menor quantia núm. 327/88 i acumulat núm. 148/92,  la magistrada de Primera Instància núm. 1 de Vilafranca del Penedès va dictar Sentència el dia 25 de gener de 1994 la part dispositiva de la qual decideix: "FALLO: Que desestimando la demanda promovida por el procurador de los tribunales, D. José Marigó Carrió en nombre y representación de D. Y, contra D. X, D.ª X2, D. X3, Dª. Z, D. Z2, D.ª X4, D. X6, D. X5 y X7, debo absolver y absuelvo a los referidos demandados de los pedimentos formulados en su contra, haciendo expresa condena en costas a la parte actora por imperativo legal. Y que, estimando la demanda promovida por la procuradora de los Tribunales D. Maria Carme Sole Esteve, en nombre y representación de D. X, Dª. X2, D. X3, Dª. Z, Dª. X4, D. Z2, D. Z3, D. X6 y D. X7, frente a D. Y y contra los Ignorados Herederos de Dª. y2, debo acordar y acuerdo la cancelación de la anotación preventiva de demanda practicada en fecha 22 de junio de 1990, sobre las fincas registrales números 9 y 5.296, ésta última en su mitad indivisa, del Registro de la Propiedad de esta villa, y debo declarar y declaro extinguida la comunidad existente sobre la finca registral 5296, debiéndose proceder a su venta judicial y reparto del precio proporcional entre los propietarios en las cuotas establecidas. Todo ello haciendo expresa condena en costas a la parte demandada por imperativo legal.".

Segon.- Contra l'anterior resolució, el Sr. Y va interposar recurs d'apelAlació davant la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, i el 16 de juny del mateix 1994 l'esmentada Sala va dictar Sentència decidint: "FALLAMOS:  Que ESTIMANDO el recurso de apelación instado por el procurador Sr. Ranera en nombre y representación de Dn. Y con revocación de la Sentencia dictada en veinticinco de Enero de 1994 y aceptando la pretensión procesal del apelante, debemos declarar y declaramos la validez y autenticidad del testamento ológrafo otorgado por Dña. Z4 en fecha diez de febrero de 1985, y la pertenencia en pleno dominio al apelante Dn. Y las fincas registrales numeradas 0000, 0, 000, 0000 y 0000 de L., condenando a los demandados Dn. X, Dn. X3, Doña Z, Don Z2, Doña X4, Dn. Z3, Dn. X6 y Dn. X7 a que hagan entrega de la posesión de dichas fincas al actor; decretándose asimismo la cancelación de las inscripciones obrantes en el Libro 000, folio 000; finca registral 0000, Libro 00, folio 000; finca registral número 0, Libro 00, folio 000; finca registral nº 0000, Libro 000, folio 00; finca registral nº 0000, Libro 000, folio 000 y finca registral nº 0000 del Registro de Vilafranca del Penedès. Se desestiman las pretensiones de los autos acumulados, todo ello con expresa imposición de las costas de instancia a los demandados-apelados y sin hacer pronunciamiento expreso sobre las de alzada.

Tercer.- I contra la precedent Sentència els ara aquí recurrents van interposar recurs de cassació, els dos primers motius del qual, per raó d'alAlegar violació de preceptes Constitucionals, varen ser resolts amb decisió desestimatòria, per Sentència del Tribunal Suprem de 28 d'abril d'enguany i havent aquell alt tribunal enviat les actuacions a aquest Tribunal Superior per tal que resolgui l'últim ó 3r motiu del recurs.

Quart.- Davant aquest Tribunal va comparèixer en temps i forma la part recurrent sense haver-ho fet l'altra part, la qual sí que va fer-ho davant el Tribunal Suprem on va presentar l'oportú escrit d'impugnació del recurs de cassació; dirigit allà per l'advocat Sr. Josep Ma. CORONAS ALONSO amb la representació del procurador d'aquella Capital Sr. Pedro Rodríguez  Rodríguez.

Cinquè.- Ha informat el Ministeri Fiscal, i per Providència del dia 30 de setembre passat va assenyalar-se per a la votació i decisió del recurs -no havent considerat necessària la Sala la celebració de vista, tampoc demanada per les parts- l'audiència del dia 7 del corrent, data en la qual tingueren lloc.

N’és ponent el magistrat d’aquesta Sala Il·lm. Sr. Antoni BRUGUERA I MANTÉ.

 

FONAMENTS  DE  DRET

Primer.- En la demanda inicial d'aquestes actuacions l'agent demanava que fos dictada "Sentència en la qual es declarés:

1.- La validez y autenticidad del Testamento ológrafo otorgado    por Dª. Z4 en fecha 10 de febrero de    1985.

2.- En que se declare que pertenecen en pleno dominio a D. Y, las cinco fincas primero relacionadas en el hecho noveno, o sea las registrales números 0000 de L., y se condene a los demandados D. X, Dª. X2, D. X3, D.ª Z, D. Z2, D.ª X4, D. X5, D. X6 y D. X7, a que entreguen la posesión de dichas fincas a D. Y.

3.- Se decrete la cancelación de las inscripciones obrantes en Libro 000, folio 0, finca registral 0 libro 0 folio 0, finca registral número 0; Libro 0, folio 0, finca registral número 0; Libro 0, folio 0, finca registral número 0; y Libro 0, folio 0, finca registral número 0, del Registro de Vilafranca del Penedès.

4.- Se impongan las costas del juicio a los demandados.".

Segon.- La sentència de la primera instància, en apreciar en base a 3 dictàmens pericials (1 lliurat per especialistes del Gabinet Tècnic de la Guàrdia Civil), que l'esmentat testament hològraf era fals, va desestimar  totes les peticions de la demanda; però la Sentència de segona instància, en veure que als autes hi havia altres 3 dictàmens en què s'afirmava l'autenticitat de l'esmentat testament i en entendre que el mateix reflectia la voluntat real de la causant, va dictar una nova Sentència amb la següent decisió:

"F A L L A M O S "

Que ESTIMANDO el  recurso de apelación instado por el Proc. Sr. Ranera en nombre y representación de Dn. Y con revocación de la Sentencia dictada en veinticinco de Enero de 1994 y aceptando la pretensión procesal del apelante, debemos declarar y declaramos la validez y autenticidad del testamento ológrafo otorgado por Dña. Z4 en fecha diez de febrero de 1985, y la pertenencia en pleno dominio al apelante Dn. Y las fincas registrales numeradas 0000 de L., condenando a los demandados Dn. X, Dn. X3, Doña Z, Don Z2, Doña X4, Dn. Z3, Dn. X6 y Dn. X7 a que hagan entrega de la posesión de dichas fincas al actor; decretándose asimismo la cancelación de las inscripciones obrantes en el Libro 0, folio 0; finca registral 0, Libro 00, folio 0; finca registral número 0, Libro 0, folio 0; finca registral nº 0, Libro 0, folio 0; finca registral nº 0, Libro 0, folio 0 y finca registral nº 0 del Registro de Vilafranca del Penedès. Se desestiman las pretensiones de los autos acumulados, todo ello con expresa imposición de las costas de instancia a los demandados-apelados y sin hacer pronunciamiento expreso sobre las de alzada".

Tercer.- Els defenents varen interposar contra l'anterior resolució el present recurs extraordinari de cassació els dos primers motius del qual, on s'adduïa la infracció de preceptes constitucionals, han estat resolts en sentit desestimatori pel Tribunal Suprem qui ha enviat les actuacions al present Tribunal  per tal que decideixi l'escaient respecte al darrer motiu de cassació -que és el 3r- on per la via processal del núm. 4t. de l'art. 1692 de la Llei d’enjudiciament civil, els recurrents denuncien la infracció dels arts. 109 i 242 de la Compilació del dret civil de Catalunya de 1960. El primer en quant determina que "el testament haurà de contenir necessàriament la institució d'hereu"; i el segon quan diu que "seran nuls els testaments que no continguin institució d'hereu conforme exigeix l'art. 109" ...; cosa que també diu l'actual Codi de successions (art. 125, paràgraf 3r).

Quart.- La Sentència contra la qual es recorre entén que el testament hològraf controvertit és autèntic, com exposa en el seu 3r fonament. I en el fonament 4t explica la naturalesa jurídica de la "actio petitio hereditatis" que la demanda també exercita (punt 2 de la pètita); acció -diu- que té "finalidad dirigida primordialmente a la obtención del reconocimiento de la cualidad de heredero" amb certa coincidència amb la reivindicatòria, i que aquella -la de petició d'herència- "en el caso, cumple su objetivo recuperatorio en la adquirida condición de heredero de quien la ejercita".

Cinquè.- No hi ha doncs dubte que l'Audiència atribueix a l'agent, Sr. Y, "la condición de heredero" de la Sra. Z4, qualitat que ha donat lloc a la "actio petitio hereditatis" que aquell exerceix a l'empara de la disposició del testament hològraf controvertit; disposició que diu textualment: "yo Z4 dejo a mi sobrino Y lo que ya le dejó mi marido".

I aquest (SR. Y), agent del litigi i part impugnant a la cassació, diu en l'escrit d'impugnació d'aquest recurs que "Es evidente que .... en dicho texto (referint-se a l'anterior clàusula del testament hològraf) se contiene una institución clara de heredero en favor de mi representado D. Y" (escrit d'impugnació, foli 114 últim paràgraf); cosa que repeteix continuament en el mateix escrit.

Sisè.- Però contràriament al que exposa la Sentència de l'Audiència i al que defensa l'agent, l'evident és que aquella clàusula testamentària no confereix a aquest agent, Sr. Y, la condició d'hereu de la Sra. Z4  ja què no li fa una disposició a títol universal sobre la seva herència, ni li atribueix la condició de successor del seu patrimoni ni dels seus drets i obligacions (art. 109,2 de la Compilació de 1960, avui 137 del Codi de successions); és simplement una disposició de béns singulars (dels béns concrets que "ya le dejó mi marido") dels quals ella, que n'era l'hereva, no n'havia disposat.

Claudica, doncs, el fonament que donava suport a la Sentència de l'Audiència la qual ha acollit les pretensions de l'agent amb l'erroni fonament d'atribuir-li per raó d'aquella clàusula del testament, una condició d'hereu que no té.

Caldrà per tant estimar aquest motiu del recurs, anulAlar la Sentència de l'Audiència i situar aquesta Sala en funcions del Tribunal d'instància; però no sense deixar evidenciat que l'exposada qüestió per raó de la qual cal estimar la cassació no l'ha suscitada la part que recorre per primera vegada en aquest recurs extraordinari (com ho assegura inexactament la part defenent en el seu escrit d'impugnació), sinó que ja va ésser excepcionada ben expressament i extensa, a la contesta a la demanda; però l'Audiència no la va resoldre, incorrent en clara incongruència "infra petita".

El fet 3r de la contesta a la demanda deia, en efecte, textualment (foli 423):

"3ª.- Que, en el siempre negado supuesto de autenticidad del testamento ológrafo, sería nulo, por no contener institución de heredero; aun en el supuesto de que se interpretara inequívocamente la expresión "dejo a mi sobrino Don Y lo que ya le dejó mi marido", se trataria de una sucesión a título particular, pues la sucesión universal la dispuso su tío carnal a favor de sus tres sobrinos, por partes iguales; luego lo que le dejó su marido a su sobrino son cosas ciertas, entendida la sucesión con independencia de sus dos hermanas. Y la expresión, "y lo demás de mis bienes va a mis sobrinos", es equívoca; no sólo porque deje de expresar si se trata de sus sobrinos carnales a afines por parte de su marido, pues también llama su sobrino Y.; sino también la expresión "mis sobrinos" debería interpretarse como los que deberían sucederle "ab intestato" que son precisamente los sobrinos carnales, y queda en la duda de que si se trata de todos, pues a todos les llama mis sobrinos, sin expresión de nombre, en contraste con el testamento otorgado ante notario en fecha 10 de Agosto de 1961".

I el fonament de dret IV afegia: "IV.- El testamento habrá de contener institución de heredero necesariamente, salvo el otorgado por persona sujeta al derecho de Tortosa (parte bastante del art. 109 de la Compilación).

Al·legació que repeteix l'escrit de conclusions (foli 530 girat) i altres.

No pot doncs adduir-se que resolem aquí una qüestió nova, ans al contrari, el que fem és subsanar la incongruència omissiva soferta per la Sala "a quo" per a concloure'n la nulAlitat del testament per manca d'un requisit tan essencial com ho és a Catalunya la institució d'hereu (arts. 109 i 242 de la Compilació de 1960, 136 del Codi de successions actual).

Finalment,  tampoc pot deduir-se de l'expressió de l'hològraf "y lo demás de mis bienes va a mis sobrinos", que el testament confereix als "sobrinos" la condició d'hereus; doncs de banda que en el plet tothom ha entès  altra cosa, seria en tot cas impossible identificar la voluntat de la causant quan les persones que hagués volgut designar, car la genèrica expressió "sobrinos", no permetria en el cas determinar si eren els 8 carnals, els 3 afins, o tots junts, ja que concorren elements equívocs per a concloure qualsevol de les 3 hipòtesis; dubtes insalvables sobre aquest punt, que no fan viable poder discernir els veritablement instituïts; i això colAlocaria el problema en l'òrbita de l'art. 773,2 del Codi civil convertint en incerta la institució d'hereu, la qual, per tant, no valdria com a tal; doncs ni els criteris de l'antiga jurisprudència (avui plasmats en l'art. 145 del Codi de successions), permetrien tampoc aclarir aquest extrem, ja que mentre que el controvertit testament anomena "mi sobrino" a l'agent, el qual sols ho és per afinitat, es refereix exclusivament i nominativa als carnals en el testament anterior de 1961, no resultant possible superar la indefinició.

Setè.-  AnulAlada, amb l'anterior, la Sentència de l'Audiència, escau ara que aquest Tribunal assumeixi les funcions de Tribunal d'instància, cosa que passa a fer a continuació.

Vuitè.-  Determinada la ineficàcia del testament hològraf per manca de l'esmentat substancial requisit, ja no resulta d'interès replantejar la qüestió, tan debatuda a les 2 anteriors instàncies amb resultats contradictoris, de si el discutit testament hològraf és autèntic o fals. El Jutge civil li va negar la protocolització davant el greu dubte (Aute de 28 de maig de 1987, al foli 276). Les diligències penals que es varen instruir a petició del Fiscal per tal d'investigar la seva eventual falsedat varen concloure amb Aute de sobreseïment provisional de 20 d'abril de 1990 en què es diu que "de todo lo actuado se desprende que los hechos investigados son constitutivos de infracción penal, si bien no existen motivos lógicos suficientes para atribuir su perpetración a persona alguna determinada ..." (foli 306); i els 6 dictàmens pericials que obren a les actuacions, van, sorprenentment, tres a favor de la falsedat, i tres de l'autenticitat, el que no va ajudar aclarir el problema; però sent això, als actuals efectes, irrellevant, en haver quedat invalidat el testament per falta de requisits, hem d'examinar la viabilitat de les demés peticions de la demanda d'aquests autes 327/88.

Novè.- En el punt 2 del seu "petitum" l'agent demana es declari que li pertanyen en ple domini les finques que relaciona el seu fet NOVÈ i que es condemni els demandats que li entreguin la seva possessió; i en l'extrem 3 del propi "suplico" solAlicita la cancelAlació de les inscripcions de les esmentades finques que obren a favor dels defenents al Registre de la Propietat.

Cal analitzar quines són aquestes finques, la procedència de les mateixes, i el títol que pogués legitimar a l'agent reclamar-ne la propietat.

Desè.- Les 5 primeres que el fet NOVÈ de la demanda relaciona, van ser propietat fins la seva mort del Sr. Z5 i aquest, en l'últim testament de 10 d'agost de 1961, va instituir hereva universal a la seva esposa Sra. Z4 amb una clàusula que hem de qualificar de substitució preventiva de residu (d'acord amb allò que disposava el segon paràgraf de l'art. 210 de la Compilació de Dret Civil de Catalunya de 1960, avui l'últim paràgraf de l'art. 243 del Codi de successions) que diu:

"Si a su fallecimiento existiesen bienes de esta herencia de los cuales su esposa no hubiese dispuesto por actos intervivos ni mortis causa, recibirán o herederán aquéllos sus sobrinos carnales Don Z6, Doña Z7 y Doña Z8 (hijos de su hermana Z9), y en defecto de alguno de ellos sus descendientes, en la siguiente forma:

Su sobrino Y adquirirá en pleno dominio las dos casas que el testador posee en esta villa y su calle de S.A. números 00 y todas las fincas rústicas del testador y además una tercera parte de los valores de cualquier clase y depósitos bancarios.

Su sobrina Z8 adquirirá en pleno dominio la casa sita en la calle de la I. de esta villa, número 0;  la mitad indivisa que le pertenece en la fábrica de alcoholes sita en la carretera de L., que es el edificio fábrica número 00 término, y una tercera parte de los valores de cualquier clase y depósitos bancarios.

Y su sobrina Z7  adquirirá una tercera parte de los valores de cualquier clase y depósitos bancarios.

Onzè.- Ara hem de veure quins són els béns relictes per l'esmentat causant afectats per l'esmentada clàusula i dels quals l'hereva instituïda, la Sra. Z4, no en va disposar ni per actes inter vivos ni mortis causa,  per tal de veure desprès quins en són els beneficiaris.

Dotzè.- L'escriptura de manifestació d'herència dels béns deferits per la Sra. Z4 que els defenents varen atorgar el 30 de desembre de 1986 (foli 264 i següents) evidència que aquesta senyora no va disposar de cap de les indicades 5 primeres finques que relaciona el repetit  fet "NOVENO" de la demanda, totes les quals les havia heretat del seu marit (folis 9 i següents).

La no disposició per ella d'aquestes 5 finques determina l'automàtica entrada en funció de la clàusula testamentària esmentada, la qual posa de manifest la manca d'acció de l'agent per reclamar la del núm. 4 de la relació (la meitat indivisa de l'edifici fàbrica d'alcohol, que és la registral núm.0000); i  tampoc pot reclamar la del núm. 0 de la pròpia relació (la casa del carrer I. núm. 0 de L., registral núm. 0000) car el causant no les hi va llegar a ell, sinó a la seva germana Z4.

Deurem per tant rebutjar la demanda quant a aquestes dues finques i ordenar que es cancel·lin les anotacions preventives causades per la demanda que quant elles es desestima.

Tretzè.- Resta per examinar la pertinença de la reivindicació de les altres 3 que són des de la 1 a la 3 de la tan repetida relació del fet NOVÈ de la demanda.

Aquest Tribunal no té dubtes de la procedència de la reivindicació per l'agent de les finques 1 i 3  (són les registrals números 0000) ja que són finques rústegues que procedeixen de l'herència del Sr. Z5 i, morta la seva esposa i hereva la Sra. Z4. sense haver-ne disposat, entra en joc la clàusula testamentària disposada per aquell conforme la qual les seves finques rústegues residuals han de passar a la propietat de l'agent. Així ho reconeixerem i ho declararem en la part dispositiva d'aquesta Sentència donant  compliment a l'esmentada clàusula.

Més dubtes ofereix la reclamació de la finca 2 de l'expressada relació, (la registral núm. 9):

La clàusula de substitució deixà a l'actor textualment "las dos casas que el testador posee en esta villa y su calle de S.A. números 0 y 0"; però resulta que la que és reivindica no és cap d'elles, sinó la del núm. 0 (abans 0).

Aparentment, doncs, no coincideix el títol per a la reivindicació amb l'objecte reivindicat, el que ens obliga aprofundir en la real voluntat del causant.

Aquest va llegar a l'agent en ple domini (ja ho hem vist) "las dos casas que el testador posee en esta villa y su calle de S.A. números 0 y 0"; o sia que li va llegà "dues cases" que, suposadament, han de tenir aquests números.

Però veient l'inventari dels seus béns atorgat per la seva vídua, comprovem que el núm. 9 no era una "casa" sinó "un edificio compuesto de bodega y pocilgas" (foli 11 de les actuacions); i com que el testador li va llegar "las dos casas" que ell tenia en aquest carrer, les quals estaven als núms. 0 (avui 0) i 0, i no li llegà el "edificio compuesto de bodega i pocilgas" del núm. 0, semblaria que la voluntat real era la de llegar-li les cases dels núms. 0 (avui 0) i 0, i no l'edifici del núm. 0, que no era una casa sinó un edifici de bodega i de corts.

Nogensmenys, el que acabem d'exposar no hauria estat suficient perquè aquest Tribunal donés per bona la identificació de l'objecte reivindicat amb el títol de la reivindicació;  però el que sí  ens decideix a fer-ho és el reconeixement  que en fan els mateixos defenents (al formular la repregunta 3a. al foli 470, i ben explícitament i expressa al formular la posició 4a al foli 500); reconeixement ben clar i terminant,  que ens dissipa tot dubte. 

Procedirà doncs donar lloc també a la pretensió reivindicatòria de l'agent quant la finca de l'actual núm. 0 (abans 0), que és la registral núm. 0.

Catorzè.- I escaurà lliurar el manament que es demana al Registre de la Propietat per tal que inscrigui a favor de l'agent la plena propietat de les esmentades finques núms. 0000, amb la consegüent cancelAlació de les inscripcions que hi figurin a favor dels defenents.

Finalment aquest Tribunal creu oportú consignar que no veu correcte el raonament que feia la Sentència de l'Audiència en el fonament "TERCERO" on afirmava que havent mort primer el marit, i havent assumit els seus béns la seva hereva i esposa, el testament d'aquesta, atorgat el mateix dia però amb el dígit immediat posterior, feia hereus d'aquell els nebots carnals d'ella en perjudici dels d'ell en clara burla de la voluntat testamentària d'ambdós. Raonament  inexacte, car adquirits per ella els béns del seu marit, i no havent-ne ella disposat, entrava en joc (com hem vist) la clàusula de substitució preventiva de residu del testament del marit la qual deixà els béns residuals d'aquest als seus nebots carnals Y, Z8 i Z7; essent per tant inidoni aquell raonament de l'Audiència, amb el qual tractava de donar versemblança al testament hològraf abans analitzat.

Aquesta Sala entén que el veritable respecte a la voluntat dels causants  passa per respectar-los-hi llurs voluntats reflectides en sengles testaments notarials atorgats el 10 d'agost de 1961.

Quinzè.- La demanda del plet acumulat número 148/92 instada pels Srs. X. en què exercitaven la "actio communi dividundo" de la finca registral núm. 0000 (l’antiga fàbrica d' alcohols) en considerar-se propietaris  de la seva meitat indivisa, ha de ser rebutjada, ja què no són propietaris de l’aital meitat indivisa, perquè, com ja hem constatat, el causant Sr. Z5 va llegar-la a la seva neboda carnal Z8  en la clàusula de substitució preventiva de residu.

Setzè.- L'estimació del recurs de cassació,  l'acollida sols parcial de la demanda del procediment 327/88 i la complexitat de l’afer, també pel que fa  al plet acumulat núm. 148/92, determinen  que no s'han d'imposar les costes del present recurs, i tampoc les de les instàncies anteriors, a cap de les parts.

Per quant roman exposat, per l'autoritat que ens confereix la Constitució,

 

PART   DISPOSITIVA

LA SALA CIVIL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA, HA DECIDIT:  ESTIMAR el recurs de cassació interposat pels Srs. X i altres sis, contra la Sentència de 16 de juny de 1994 dictada per  la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona en resoldre el recurs d'apel·lació núm. 303/94 d'aquell Tribunal contra la Sentència pronunciada el 25 de gener anterior per la  magistrada del Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Vilafranca del Penedès en els autes de menor quantia núm. 327/88 als quals s'hi van acumular els de núm. 148/92 del Jutjat de Primera Instància núm. 3 de la mateixa ciutat; anul·lar l'esmentada Sentència de l'Audiència, i també la de la 1a instància, i en el lloc d'ambdues, aquest Tribunal disposa:

a) Desestimar la petició 1 de la súplica de la demanda del judici de menor quantia núm. 327/88 on es demanava la declaració de validesa i autenticitat del testament hològraf atribuït a la Sra. Z4 de 10 de febrer de 1985.

b) Estimar parcialment la petició 2 de la mateixa súplica i declarar que pertanyen en ple domini al Sr. Y les finques registrals núms. 0000 del Registre de la Propietat de L., i condemnar com condemnem els defenents Srs. X, X2., X3., Z, Z2, X4, Z9, X6 i X7, a entregar a l'agent la possessió de les esmentades tres finques. I desestimar la resta de les pretensions d'aquest apartat 2 de la súplica de la demanda.

c) Decretar la cancel·lació de les inscripcions registrals a favor dels defenents de les dites finques núms. 0000 del Registre de la Propietat de L.; i disposar la inscripció de la seva plena propietat a favor de l'actor, havent de lliurar-se a l'efecte el corresponent manament a l'aital Registre.

d) Desestimar la demanda del plet acumulat núm. 148/92.

e) Ordenar que es cancel·lin les anotacions preventives que s´hagin travat al Registre de la Propietat  en mèrits de la demanda dels autes 327/98 sobre les finques registrals núms. 0000 lliurant al efecte el corresponent manament.

f) No fer pronunciament sobre les costes, ni del present recurs, ni de les dues instàncies anteriors.

Així per aquesta la nostra Sentència, ho pronunciem, manem i signem.    

 

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda