|
Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 11 d’octubre de 1999, núm. 31/1999 (Sala Civil i Penal)
 Antecedents
de fet
Fonaments
de dret
Part dispositiva
La Sala Civil del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya ha vist el present recurs
extraordinari de Cassació interposat pels Srs. X, X2, X3, X4, X5, X6 i
X7 contra la Sentència de 16 de juny de 1994 de la Secció
1a de l'Audiència Provincial de Barcelona dictada en el recurs
d'apelAlació núm. 303/94 de la Sentència de 25 de gener del mateix
any pronunciada per la magistrada
del Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Vilafranca del Penedès en
el judici de menor quantia núm. 327/88 i acumulat núm. 148/92 del
Jutjat núm. 3 de la pròpia ciutat. El primer judici va ser instat pel
Sr. Y contra els aquí recurrents, i el segon
per aquests darrers contra el primer.
Els recurrents han estat
representats davant d'aquest Tribunal pel procurador Sr. Angel JOANIQUET
IBARZ i dirigits pel lletrat Sr. Josep SOLÈ CAÑELLAS. I el Sr. Y no ha comparegut davant d'aquest Tribunal.
FETS
Primer.-
En el judici de menor quantia núm. 327/88 i acumulat núm. 148/92,
la magistrada de Primera Instància núm. 1 de Vilafranca del
Penedès va dictar Sentència el dia 25 de gener de 1994 la part
dispositiva de la qual decideix: "FALLO: Que desestimando la
demanda promovida por el procurador de los tribunales, D. José Marigó
Carrió en nombre y representación de D. Y,
contra D. X, D.ª X2, D. X3, Dª. Z, D. Z2, D.ª X4, D. X6, D. X5 y X7, debo absolver y absuelvo
a los referidos demandados de los pedimentos formulados en su contra,
haciendo expresa condena en costas a la parte actora por imperativo
legal. Y que, estimando la demanda promovida por la procuradora de los
Tribunales D. Maria Carme Sole Esteve, en nombre y representación de D.
X, Dª. X2, D. X3, Dª. Z, Dª. X4, D. Z2, D. Z3, D. X6 y D. X7, frente a D.
Y y contra los Ignorados Herederos de Dª. y2, debo acordar y acuerdo la cancelación de la anotación
preventiva de demanda practicada en fecha 22 de junio de 1990, sobre las
fincas registrales números 9 y 5.296, ésta última en su mitad
indivisa, del Registro de la Propiedad de esta villa, y debo declarar y
declaro extinguida la comunidad existente sobre la finca registral 5296,
debiéndose proceder a su venta judicial y reparto del precio
proporcional entre los propietarios en las cuotas establecidas. Todo
ello haciendo expresa condena en costas a la parte demandada por
imperativo legal.".
Segon.-
Contra l'anterior resolució, el Sr. Y va
interposar recurs d'apelAlació davant la Secció Primera de l'Audiència
Provincial de Barcelona, i el 16 de juny del mateix 1994 l'esmentada
Sala va dictar Sentència decidint: "FALLAMOS:
Que ESTIMANDO el recurso de apelación instado por el procurador
Sr. Ranera en nombre y representación de Dn. Y con revocación de la Sentencia dictada en veinticinco de Enero de 1994
y aceptando la pretensión procesal del apelante, debemos declarar y
declaramos la validez y autenticidad del testamento ológrafo otorgado
por Dña. Z4 en fecha diez de febrero de 1985, y la
pertenencia en pleno dominio al apelante Dn. Y las fincas registrales numeradas
0000, 0, 000, 0000 y 0000 de
L., condenando a los demandados Dn. X,
Dn. X3, Doña Z, Don Z2, Doña X4, Dn.
Z3, Dn. X6 y Dn. X7 a que hagan entrega de la posesión de dichas fincas al actor;
decretándose asimismo la cancelación de las inscripciones obrantes en
el Libro 000, folio 000; finca registral 0000, Libro 00, folio 000;
finca registral número 0, Libro 00, folio 000; finca registral nº
0000, Libro 000, folio 00; finca registral nº 0000, Libro 000, folio
000 y finca registral nº 0000 del Registro de Vilafranca del Penedès.
Se desestiman las pretensiones de los autos acumulados, todo ello con
expresa imposición de las costas de instancia a los demandados-apelados
y sin hacer pronunciamiento expreso sobre las de alzada.
Tercer.-
I contra la precedent Sentència els ara aquí recurrents van interposar
recurs de cassació, els dos primers motius del qual, per raó
d'alAlegar violació de preceptes Constitucionals, varen ser resolts amb
decisió desestimatòria, per Sentència del Tribunal Suprem de 28
d'abril d'enguany i havent aquell alt tribunal enviat les actuacions a
aquest Tribunal Superior per tal que resolgui l'últim ó 3r motiu del
recurs.
Quart.-
Davant aquest Tribunal va comparèixer en temps i forma la part
recurrent sense haver-ho fet l'altra part, la qual sí que va fer-ho
davant el Tribunal Suprem on va presentar l'oportú escrit d'impugnació
del recurs de cassació; dirigit allà per l'advocat Sr. Josep Ma.
CORONAS ALONSO amb la representació del procurador d'aquella Capital
Sr. Pedro Rodríguez Rodríguez.
Cinquè.-
Ha informat el Ministeri Fiscal, i per Providència del dia 30 de
setembre passat va assenyalar-se per a la votació i decisió del recurs
-no havent considerat necessària la Sala la celebració de vista,
tampoc demanada per les parts- l'audiència del dia 7 del corrent, data
en la qual tingueren lloc.
N’és ponent el magistrat
d’aquesta Sala Il·lm. Sr. Antoni BRUGUERA I MANTÉ.
FONAMENTS
DE DRET
Primer.-
En la demanda inicial d'aquestes actuacions l'agent demanava que fos
dictada "Sentència en la qual es declarés:
1.-
La validez y autenticidad del Testamento ológrafo otorgado
por Dª. Z4 en fecha 10 de febrero de
1985.
2.-
En que se declare que pertenecen en pleno dominio a D. Y, las cinco fincas primero relacionadas en el hecho noveno, o
sea las registrales números 0000 de L.,
y se condene a los demandados D. X, Dª. X2, D. X3, D.ª Z, D. Z2,
D.ª X4, D. X5, D. X6 y D. X7, a que entreguen la posesión
de dichas fincas a D. Y.
3.-
Se decrete la cancelación de las inscripciones obrantes en Libro 000,
folio 0, finca registral 0 libro 0 folio 0, finca registral número
0; Libro 0, folio 0, finca registral número 0; Libro 0, folio
0, finca registral número 0; y Libro 0, folio 0, finca
registral número 0, del Registro de Vilafranca del Penedès.
4.-
Se impongan las costas del juicio a los demandados.".
Segon.-
La sentència de la primera instància, en apreciar en base a 3 dictàmens
pericials (1 lliurat per especialistes del Gabinet Tècnic de la Guàrdia
Civil), que l'esmentat testament hològraf era fals, va desestimar
totes les peticions de la demanda; però la Sentència de segona
instància, en veure que als autes hi havia altres 3 dictàmens en què
s'afirmava l'autenticitat de l'esmentat testament i en entendre que el
mateix reflectia la voluntat real de la causant, va dictar una nova Sentència
amb la següent decisió:
"F
A L L A M O S
"
Que
ESTIMANDO el recurso de
apelación instado por el Proc. Sr. Ranera en nombre y representación
de Dn. Y con revocación de la Sentencia
dictada en veinticinco de Enero de 1994 y aceptando la pretensión
procesal del apelante, debemos declarar y declaramos la validez y
autenticidad del testamento ológrafo otorgado por Dña. Z4 en fecha diez de febrero de 1985, y la pertenencia en pleno
dominio al apelante Dn. Y las fincas
registrales numeradas 0000 de L., condenando a los demandados Dn. X, Dn. X3, Doña Z, Don Z2, Doña X4, Dn.
Z3, Dn. X6 y Dn. X7 a que hagan entrega
de la posesión de dichas fincas al actor; decretándose asimismo la
cancelación de las inscripciones obrantes en el Libro 0, folio 0;
finca registral 0, Libro 00, folio 0; finca registral número 0, Libro 0, folio
0; finca registral nº 0, Libro 0, folio 0;
finca registral nº 0, Libro 0, folio 0 y finca registral nº
0 del Registro de Vilafranca del Penedès. Se desestiman las
pretensiones de los autos acumulados, todo ello con expresa imposición
de las costas de instancia a los demandados-apelados y sin hacer
pronunciamiento expreso sobre las de alzada".
Tercer.-
Els defenents varen interposar contra l'anterior resolució el present
recurs extraordinari de cassació els dos primers motius del qual, on
s'adduïa la infracció de preceptes constitucionals, han estat resolts
en sentit desestimatori pel Tribunal Suprem qui ha enviat les actuacions
al present Tribunal per tal
que decideixi l'escaient respecte al darrer motiu de cassació -que és
el 3r- on per la via processal del núm. 4t. de l'art. 1692 de la Llei
d’enjudiciament civil, els recurrents denuncien la infracció dels
arts. 109 i 242 de la Compilació del dret civil de Catalunya de 1960.
El primer en quant determina que "el testament haurà de contenir
necessàriament la institució d'hereu"; i el segon quan diu que
"seran nuls els testaments que no continguin institució d'hereu
conforme exigeix l'art. 109" ...; cosa que també diu l'actual Codi
de successions (art. 125, paràgraf 3r).
Quart.-
La Sentència contra la qual es recorre entén que el testament hològraf
controvertit és autèntic, com exposa en el seu 3r fonament. I en el
fonament 4t explica la naturalesa jurídica de la "actio petitio
hereditatis" que la demanda també exercita (punt 2 de la pètita);
acció -diu- que té "finalidad dirigida primordialmente a la
obtención del reconocimiento de la cualidad de heredero" amb certa
coincidència amb la reivindicatòria, i que aquella -la de petició
d'herència- "en el caso, cumple su objetivo recuperatorio en la
adquirida condición de heredero de quien la ejercita".
Cinquè.-
No hi ha doncs dubte que l'Audiència atribueix a l'agent, Sr. Y, "la condición de heredero" de la Sra.
Z4, qualitat que ha donat lloc a la "actio petitio
hereditatis" que aquell exerceix a l'empara de la disposició del
testament hològraf controvertit; disposició que diu textualment:
"yo Z4 dejo a mi sobrino Y lo que ya le dejó mi
marido".
I aquest (SR. Y), agent del litigi i part impugnant a la
cassació, diu en l'escrit d'impugnació d'aquest recurs que "Es
evidente que .... en dicho texto (referint-se a l'anterior clàusula del
testament hològraf) se contiene una institución clara de heredero en
favor de mi representado D. Y" (escrit
d'impugnació, foli 114 últim paràgraf); cosa que repeteix
continuament en el mateix escrit.
Sisè.-
Però contràriament al que exposa la Sentència de l'Audiència i al
que defensa l'agent, l'evident és que aquella clàusula testamentària
no confereix a aquest agent, Sr. Y, la condició d'hereu de la Sra. Z4 ja
què no li fa una disposició a títol universal sobre la seva herència,
ni li atribueix la condició de successor del seu patrimoni ni dels seus
drets i obligacions (art. 109,2 de la Compilació de 1960, avui 137 del
Codi de successions); és simplement una disposició de béns singulars
(dels béns concrets que "ya le dejó mi marido") dels quals
ella, que n'era l'hereva, no n'havia disposat.
Claudica,
doncs, el fonament que donava suport a la Sentència de l'Audiència la
qual ha acollit les pretensions de l'agent amb l'erroni fonament
d'atribuir-li per raó d'aquella clàusula del testament, una condició
d'hereu que no té.
Caldrà
per tant estimar aquest motiu del recurs, anulAlar la Sentència de
l'Audiència i situar aquesta Sala en funcions del Tribunal d'instància;
però no sense deixar evidenciat que l'exposada qüestió per raó de la
qual cal estimar la cassació no l'ha suscitada la part que recorre per
primera vegada en aquest recurs extraordinari (com ho assegura
inexactament la part defenent en el seu escrit d'impugnació), sinó que
ja va ésser excepcionada ben expressament i extensa, a la contesta a la
demanda; però l'Audiència no la va resoldre, incorrent en clara
incongruència "infra petita".
El
fet 3r de la contesta a la demanda deia, en efecte, textualment (foli
423):
"3ª.-
Que, en el siempre negado supuesto de autenticidad del testamento ológrafo,
sería nulo, por no contener institución de heredero; aun en el
supuesto de que se interpretara inequívocamente la expresión
"dejo a mi sobrino Don Y lo que ya le dejó mi
marido", se trataria de una sucesión a título particular, pues la
sucesión universal la dispuso su tío carnal a favor de sus tres
sobrinos, por partes iguales; luego lo que le dejó su marido a su
sobrino son cosas ciertas, entendida la sucesión con independencia de
sus dos hermanas. Y la expresión, "y lo demás de mis bienes va a
mis sobrinos", es equívoca; no sólo porque deje de expresar si se
trata de sus sobrinos carnales a afines por parte de su marido, pues
también llama su sobrino Y.; sino también la expresión
"mis sobrinos" debería interpretarse como los que deberían
sucederle "ab intestato" que son precisamente los sobrinos
carnales, y queda en la duda de que si se trata de todos, pues a todos
les llama mis sobrinos, sin expresión de nombre, en contraste con el
testamento otorgado ante notario en fecha 10 de Agosto de 1961".
I
el fonament de dret IV afegia: "IV.- El testamento habrá de
contener institución de heredero necesariamente, salvo el otorgado por
persona sujeta al derecho de Tortosa (parte bastante del art. 109 de la
Compilación).
Al·legació
que repeteix l'escrit de conclusions (foli 530 girat) i altres.
No
pot doncs adduir-se que resolem aquí una qüestió nova, ans al
contrari, el que fem és subsanar la incongruència omissiva soferta per
la Sala "a quo" per a concloure'n la nulAlitat del testament
per manca d'un requisit tan essencial com ho és a Catalunya la
institució d'hereu (arts. 109 i 242 de la Compilació de 1960, 136 del
Codi de successions actual).
Finalment,
tampoc pot deduir-se de l'expressió de l'hològraf "y lo
demás de mis bienes va a mis sobrinos", que el testament confereix
als "sobrinos" la condició d'hereus; doncs de banda que en el
plet tothom ha entès altra
cosa, seria en tot cas impossible identificar la voluntat de la causant
quan les persones que hagués volgut designar, car la genèrica expressió
"sobrinos", no permetria en el cas determinar si eren els 8
carnals, els 3 afins, o tots junts, ja que concorren elements equívocs
per a concloure qualsevol de les 3 hipòtesis; dubtes insalvables sobre
aquest punt, que no fan viable poder discernir els veritablement instituïts;
i això colAlocaria el problema en l'òrbita de l'art. 773,2 del Codi
civil convertint en incerta la institució d'hereu, la qual, per tant,
no valdria com a tal; doncs ni els criteris de l'antiga jurisprudència
(avui plasmats en l'art. 145 del Codi de successions), permetrien tampoc
aclarir aquest extrem, ja que mentre que el controvertit testament
anomena "mi sobrino" a l'agent, el qual sols ho és per
afinitat, es refereix exclusivament i nominativa als carnals en el
testament anterior de 1961, no resultant possible superar la indefinició.
Setè.-
AnulAlada, amb l'anterior, la Sentència de l'Audiència, escau
ara que aquest Tribunal assumeixi les funcions de Tribunal d'instància,
cosa que passa a fer a continuació.
Vuitè.-
Determinada la ineficàcia del testament hològraf per manca de
l'esmentat substancial requisit, ja no resulta d'interès replantejar la
qüestió, tan debatuda a les 2 anteriors instàncies amb resultats
contradictoris, de si el discutit testament hològraf és autèntic o
fals. El Jutge civil li va negar la protocolització davant el greu
dubte (Aute de 28 de maig de 1987, al foli 276). Les diligències penals
que es varen instruir a petició del Fiscal per tal d'investigar la seva
eventual falsedat varen concloure amb Aute de sobreseïment provisional
de 20 d'abril de 1990 en què es diu que "de todo lo actuado se
desprende que los hechos investigados son constitutivos de infracción
penal, si bien no existen motivos lógicos suficientes para atribuir su
perpetración a persona alguna determinada ..." (foli 306); i els 6
dictàmens pericials que obren a les actuacions, van, sorprenentment,
tres a favor de la falsedat, i tres de l'autenticitat, el que no va
ajudar aclarir el problema; però sent això, als actuals efectes,
irrellevant, en haver quedat invalidat el testament per falta de
requisits, hem d'examinar la viabilitat de les demés peticions de la
demanda d'aquests autes 327/88.
Novè.-
En el punt 2 del seu "petitum" l'agent demana es declari que
li pertanyen en ple domini les finques que relaciona el seu fet NOVÈ i
que es condemni els demandats que li entreguin la seva possessió; i en
l'extrem 3 del propi "suplico" solAlicita la cancelAlació de
les inscripcions de les esmentades finques que obren a favor dels
defenents al Registre de la Propietat.
Cal
analitzar quines són aquestes finques, la procedència de les mateixes,
i el títol que pogués legitimar a l'agent reclamar-ne la propietat.
Desè.-
Les 5 primeres que el fet NOVÈ de la demanda relaciona, van ser
propietat fins la seva mort del Sr. Z5 i aquest,
en l'últim testament de 10 d'agost de 1961, va instituir hereva
universal a la seva esposa Sra. Z4 amb una clàusula
que hem de qualificar de substitució preventiva de residu (d'acord amb
allò que disposava el segon paràgraf de l'art. 210 de la Compilació
de Dret Civil de Catalunya de 1960, avui l'últim paràgraf de l'art.
243 del Codi de successions) que diu:
"Si
a su fallecimiento existiesen bienes de esta herencia de los cuales su
esposa no hubiese dispuesto por actos intervivos ni mortis causa,
recibirán o herederán aquéllos sus sobrinos carnales Don Z6, Doña
Z7 y Doña Z8 (hijos de su hermana
Z9), y en defecto de alguno de ellos sus
descendientes, en la siguiente forma:
Su
sobrino Y adquirirá en pleno dominio las dos
casas que el testador posee en esta villa y su calle de S.A. números 00 y todas las fincas rústicas del testador y además una
tercera parte de los valores de cualquier clase y depósitos bancarios.
Su
sobrina Z8 adquirirá en pleno dominio la
casa sita en la calle de la I. de esta villa, número 0; la mitad indivisa que le pertenece en la fábrica de
alcoholes sita en la carretera de L., que es el edificio fábrica número
00 término, y una tercera parte de los
valores de cualquier clase y depósitos bancarios.
Y
su sobrina Z7 adquirirá una tercera parte de
los valores de cualquier clase y depósitos bancarios.
Onzè.-
Ara hem de veure quins són els béns relictes per l'esmentat causant
afectats per l'esmentada clàusula i dels quals l'hereva instituïda, la
Sra. Z4, no en va disposar ni per actes inter vivos
ni mortis causa, per tal de
veure desprès quins en són els beneficiaris.
Dotzè.-
L'escriptura de manifestació d'herència dels béns deferits per la
Sra. Z4 que els defenents varen atorgar el 30 de desembre de
1986 (foli 264 i següents) evidència que aquesta senyora no va
disposar de cap de les indicades 5 primeres finques que relaciona el
repetit fet
"NOVENO" de la demanda, totes les quals les havia heretat del
seu marit (folis 9 i següents).
La
no disposició per ella d'aquestes 5 finques determina l'automàtica
entrada en funció de la clàusula testamentària esmentada, la qual
posa de manifest la manca d'acció de l'agent per reclamar la del núm.
4 de la relació (la meitat indivisa de l'edifici fàbrica d'alcohol,
que és la registral núm.0000); i
tampoc pot reclamar la del núm. 0 de la pròpia relació (la casa
del carrer I. núm. 0 de L., registral núm. 0000) car el causant no les
hi va llegar a ell, sinó a la seva germana Z4.
Deurem
per tant rebutjar la demanda quant a aquestes dues finques i ordenar que
es cancel·lin les anotacions preventives causades per la demanda que
quant elles es desestima.
Tretzè.-
Resta per examinar la pertinença de la reivindicació de les altres 3
que són des de la 1 a la 3 de la tan repetida relació del fet NOVÈ de
la demanda.
Aquest
Tribunal no té dubtes de la procedència de la reivindicació per
l'agent de les finques 1 i 3 (són
les registrals números 0000) ja que són finques rústegues que
procedeixen de l'herència del Sr. Z5 i, morta la seva
esposa i hereva la Sra. Z4. sense haver-ne disposat, entra en joc
la clàusula testamentària disposada per aquell conforme la qual les
seves finques rústegues residuals han de passar a la propietat de l'agent. Així ho reconeixerem i ho declararem en la part dispositiva
d'aquesta Sentència donant compliment
a l'esmentada clàusula.
Més
dubtes ofereix la reclamació de la finca 2 de l'expressada relació,
(la registral núm. 9):
La
clàusula de substitució deixà a l'actor textualment "las dos
casas que el testador posee en esta villa y su calle de S.A. números
0 y 0"; però resulta que la que és reivindica no és cap d'elles,
sinó la del núm. 0 (abans 0).
Aparentment,
doncs, no coincideix el títol per a la reivindicació amb l'objecte
reivindicat, el que ens obliga aprofundir en la real voluntat del
causant.
Aquest
va llegar a l'agent en ple domini (ja ho hem vist) "las dos casas
que el testador posee en esta villa y su calle de S.A. números 0
y 0"; o sia que li va llegà "dues cases" que,
suposadament, han de tenir aquests números.
Però
veient l'inventari dels seus béns atorgat per la seva vídua, comprovem
que el núm. 9 no era una "casa" sinó "un edificio
compuesto de bodega y pocilgas" (foli 11 de les actuacions); i com
que el testador li va llegar "las dos casas" que ell tenia en
aquest carrer, les quals estaven als núms. 0 (avui 0) i 0, i no li llegà
el "edificio compuesto de bodega i pocilgas" del núm. 0,
semblaria que la voluntat real era la de llegar-li les cases dels núms.
0 (avui 0) i 0, i no l'edifici del núm. 0, que no era una casa sinó un
edifici de bodega i de corts.
Nogensmenys,
el que acabem d'exposar no hauria estat suficient perquè aquest
Tribunal donés per bona la identificació de l'objecte reivindicat amb
el títol de la reivindicació; però
el que sí ens decideix a
fer-ho és el reconeixement que
en fan els mateixos defenents (al formular la repregunta 3a. al foli
470, i ben explícitament i expressa al formular la posició 4a al foli
500); reconeixement ben clar i terminant,
que ens dissipa tot dubte.
Procedirà
doncs donar lloc també a la pretensió reivindicatòria de l'agent
quant la finca de l'actual núm. 0 (abans 0), que és la registral núm. 0.
Catorzè.-
I escaurà lliurar el manament que es demana al Registre de la Propietat
per tal que inscrigui a favor de l'agent la plena propietat de les
esmentades finques núms. 0000, amb la consegüent cancelAlació
de les inscripcions que hi figurin a favor dels defenents.
Finalment
aquest Tribunal creu oportú consignar que no veu correcte el raonament
que feia la Sentència de l'Audiència en el fonament
"TERCERO" on afirmava que havent mort primer el marit, i
havent assumit els seus béns la seva hereva i esposa, el testament
d'aquesta, atorgat el mateix dia però amb el dígit immediat posterior,
feia hereus d'aquell els nebots carnals d'ella en perjudici dels d'ell
en clara burla de la voluntat testamentària d'ambdós. Raonament
inexacte, car adquirits per ella els béns del seu marit, i no
havent-ne ella disposat, entrava en joc (com hem vist) la clàusula de
substitució preventiva de residu del testament del marit la qual deixà
els béns residuals d'aquest als seus nebots carnals Y, Z8 i
Z7; essent per tant inidoni aquell raonament de l'Audiència,
amb el qual tractava de donar versemblança al testament hològraf abans
analitzat.
Aquesta
Sala entén que el veritable respecte a la voluntat dels causants
passa per respectar-los-hi llurs voluntats reflectides en sengles
testaments notarials atorgats el 10 d'agost de 1961.
Quinzè.-
La demanda del plet acumulat número 148/92 instada pels Srs. X.
en què exercitaven la "actio communi dividundo" de la finca
registral núm. 0000 (l’antiga fàbrica d' alcohols) en considerar-se
propietaris de la seva
meitat indivisa, ha de ser rebutjada, ja què no són propietaris de
l’aital meitat indivisa, perquè, com ja hem constatat, el causant Sr. Z5
va llegar-la a la seva neboda carnal Z8
en la clàusula
de substitució preventiva de residu.
Setzè.-
L'estimació del recurs de cassació,
l'acollida sols parcial de la demanda del procediment 327/88 i la
complexitat de l’afer, també pel que fa
al plet acumulat núm. 148/92, determinen que no s'han d'imposar les costes del present recurs, i
tampoc les de les instàncies anteriors, a cap de les parts.
Per
quant roman exposat, per l'autoritat que ens confereix la Constitució,
PART
DISPOSITIVA
LA
SALA CIVIL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA, HA DECIDIT:
ESTIMAR el recurs de cassació interposat pels Srs. X
i altres sis, contra la Sentència de 16 de juny de 1994
dictada per la Secció
Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona en resoldre el recurs
d'apel·lació núm. 303/94 d'aquell Tribunal contra la Sentència
pronunciada el 25 de gener anterior per la
magistrada del Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Vilafranca
del Penedès en els autes de menor quantia núm. 327/88 als quals s'hi
van acumular els de núm. 148/92 del Jutjat de Primera Instància núm.
3 de la mateixa ciutat; anul·lar l'esmentada Sentència de
l'Audiència, i també la de la 1a instància, i en el lloc d'ambdues,
aquest Tribunal disposa:
a)
Desestimar la petició 1 de la súplica de la demanda del judici
de menor quantia núm. 327/88 on es demanava la declaració de validesa
i autenticitat del testament hològraf atribuït a la Sra. Z4 de 10 de febrer de 1985.
b)
Estimar parcialment la petició 2 de la mateixa súplica i declarar
que pertanyen en ple domini al Sr. Y les finques
registrals núms. 0000 del Registre de la Propietat de
L., i condemnar com condemnem els
defenents Srs. X, X2., X3., Z, Z2, X4, Z9, X6 i
X7, a entregar a l'agent la possessió de les
esmentades tres finques. I desestimar la resta de les pretensions
d'aquest apartat 2 de la súplica de la demanda.
c)
Decretar la cancel·lació de les inscripcions registrals a favor
dels defenents de les dites finques núms. 0000 del Registre
de la Propietat de L.; i disposar la
inscripció de la seva plena propietat a favor de l'actor, havent de
lliurar-se a l'efecte el corresponent manament a l'aital Registre.
d)
Desestimar la demanda del plet acumulat núm. 148/92.
e)
Ordenar que es cancel·lin les anotacions preventives que s´hagin
travat al Registre de la Propietat
en mèrits de la demanda dels autes 327/98 sobre les finques
registrals núms. 0000 lliurant al efecte el corresponent
manament.
f)
No fer pronunciament sobre les costes, ni del present recurs, ni
de les dues instàncies anteriors.
Així
per aquesta la nostra Sentència, ho pronunciem, manem i signem.
|
|
