Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 9 de setembre de 1999

Anterior Amunt Següent

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 9 de setembre de 1999, núm. 22/1999 (Sala Civil i Penal)

 

 

Antecedents de fet 
Fonaments de dret 
Part dispositiva 

 

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha vist el present recurs de cassació interposat pels Srs. X i X2 contra l'Aute de 16 de febrer d'enguany dictat per la Secció 16a de l'Audiència Provincial de Barcelona en apelAlació dels Autes de 16 de setembre de 1992 i 28 de febrer de 1998 dictats pel Jutjat de Primera Instància número 1 de Berga en la fase d'execució de la Sentència ferma que va recaure en les actuacions núm. 50/88 d'aquell Jutjat en judici de menor quantia instat pel Sr. Y contra el Sr. Z i, per mort d'aquest, contra els seus successors Srs. X i X2. Els esmentats recurrents han estat representats davant d'aquest Tribunal per la procuradora Sra. Carme RIBAS BUYO i dirigits per l'advocat Sr. Valentí CALDERER TORRESCASSANA; i la part recorreguda (Sr. Y) ha estat representada pel procurador Sr. Narcís RANERA CAHÍS i dirigit per l'advocat Sr. Josep PRAT i BENLLOCH.

 

ANTECEDENTS  DE  FET

Primer.- En la fase d'execució de la Sentència ferma dictada per aquest Tribunal Superior el 22 de juliol de 1991 en el Rotllo 3/91 derivat del de núm. 447/89 de la Secció 16a de l'Audiència Provincial de Barcelona, el qual provenia de les actuacions de judici declaratiu de menor quantia núm. 50/88 del Jutjat de Primera Instància número 1 de Berga, aquest últim Jutjat, el 16 de setembre de 1992, va dictar un Aute desestimant el recurs de reposició interposat pels demandats Srs. X i X2 contra la Providència del mateix Jutjat del dia 20 de juliol anterior en la qual s'havia ordenat procedir a delimitar les finques objecte de la "litis", i en altre Aute de 28 de febrer de 1998, el mateix Jutjat va disposar:

"Que se efectúe el amojonamiento de las fincas litigiosas que se practicará en base al catastro de riqueza rústica correspondiente al término municipal de L., con las indicaciones que se contienen en el fallo de la resolución del TSJC ratificando la de la Audiencia Provincial, reintegrando al Sr. Y el terreno indebidamente ocupado.

Que el Sr. Y y los Sres. X y X2 tienen en cuanto a la nave de destete de terneros, valorada en 800.000 pesetas, y cuyo terreno se estima en 120.937 pesetas, los derechos prevenidos en el artículo 361 del Código civil, pudiendo el primero hacer suya la obra previa la indemnización prevista o obligar al ejecutado a pagarle el precio del terreno.

Que el Sr. Y y los Sres. X y X2 gozan en cuanto a las construcciones de almacén, nave de engorde de terneros y el pajar de los derechos prevenidos en el art. 278 de la Compilació de Catalunya, es decir pueden los últimos retener las citadas construcciones hasta que el primero no reintegre, afiance o consigne judicialmente el precio de materiales y jornales de operarios que se estima en 420.000 pesetas, 4.000.000 pesetas y 800.000 pesetas respectivamente.

Todo ello sin hacer expresa mención de las costas causadas en este incidente".

Segon.- Els Srs. X i X2 varen interposar recurs d'apelAlació contra l'Aute de 16 de setembre de 1992; i els mateixos senyors i també el Sr. Y, varen apelAlar l'Aute de 28 de febrer de 1998, tots ells davant la Secció 16a de l'Audiència Provincial de Barcelona la qual va dictar Aute el 16 de febrer d'enguany amb la següent:

PARTE DISPOSITIVA

Desestimando el recurso de apelación interpuesto por D. X y Dª. X2, confirmamos el auto dictado en fecha 16 de Septiembre de 1992 por el Juzgado de Primera Instancia n1 1 de Berga. Y desestimando los recursos de apelación interpuestos por D. Y y por D. X y Dª. X2, confirmamos también el auto dictado en fecha 28 de febrero de 1998 por el expresado Juzgado, aclarando sin embargo que el segundo párrafo de su parte dispositiva queda redactado en la siguiente forma:

Que D. X y Dª. X2 tienen el derecho a adquirir la parte de terreno propiedad de D. Y invadida por la nave de destete de terneros, mediante el pago de la suma de 120.937 ptas.

No se efectúa especial pronunciamiento sobre las costas causadas en esta alzada".

Tercer- I contra l'anterior resolució, els Srs. X i X2 han interposat el present recurs de cassació en el qual actua de ponent el Magistrat de la Sala Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté.

 

FONAMENTS  DE  DRET

Primer.- Els esmentats Srs. X i X2 porten a cassació l'Aute de la Secció 16a de l'Audiència Provincial de Barcelona dictat en l'apelAlació de precedents resolucions del Jutjat número 1 de Berga pronunciades en la fase d'execució de la sentència ferma que roman expressada en els anteriors antecedents de fet.

Donat el plantejament del recurs, i atesa també la seva impugnació, resulta necessari que recordem els principis essencials d'un recurs tan especial com és el que aquí es formula contra Autes dictats en apelAlació en procediment per l'execució de Sentència: El recurs del número 2n de l'art. 1687 de la Llei d’enjudiciament civil.

Com diu el precepte, en aquests supòsits el recurs de cassació sols és admissible quan es resolguin "punts substancials no controvertits en el plet, no decidits en la sentència o que contradiguin l'executòria" ; i és constant la jurisprudència en dir "que el recurs de cassació contra autes dictats en execució de Sentència no pot emparar-se en cap dels motius de l'art. 1692 de la Llei d’enjudiciament civil sinó solament i exclusiva en l'art. 1687, 2n de la mateixa llei justificant que l'aute que es recorre incideix en qualsevol de les hipòtesi d'infracció que aquell precepte preveu" (Sentències del Tribunal Suprem de 26 d'octubre de 1987 i 12 de maig de 1997); perquè "el recurs de cassació en execució de sentència és un tipus extraordinari del recurs de cassació que  ja per essència és extraordinari, i que no es contempla per dilucidar, i en el seu cas corregir, una infracció de norma material o processal, sinó únicament per preservar que no s'executi res fora de, o en contra de, la sentència; de manera que si aquest recurs de cassació no és formulat amb la base d'algun dels 3 motius de l'art. 1687,2n, únics admissibles, sinó en els generals que preveu l'art. 1692 per a la cassació normal, s'incorre en clara causa d'inadmissió que esdevé de desestimació en el tràmit de dictar sentència" (Sentència del Tribunal Suprem de 17 de juliol de 1997); ja que "l'àmbit d'aquest recurs especial de l'art. 1687, 2n difereix essencialment de la cassació usual, car la finalitat que el guia no es la recta aplicació de la llei sinó de la sentència, o, dit d'altra manera, no es tracta de contrastar la sentència amb la llei, ni tampoc l'actuació executiva amb la llei, sinó de confrontar les diligències d'execució amb la decisió de la sentència ferma, tractant de corregir-ne les contradiccions, les extralimitacions o les desviacions de l'execució no emparades per aquella decisió" (Sentències del Tribunal Suprem de 16 de gener de 1991, 19 de maig de 1994 i de 7 de novembre de 1997); doncs "el recurs de cassació d'aquest article 1687,2n de la LEC no té per objecte ni la nomofilaquia ni el ius litigatoris, sinó que únicament pretén mantenir inamovibles i íntegres les decisions judicials en situació de fermesa, volent evitar per tots els mitjans que siguin vulnerats per l'actuat en execució els mateixos; és un recurs de cassació "sui generis" (Sentències del Tribunal Suprem de 25 de juliol de 1996 i 7 de novembre de 1997) "encaminant a determinar si la resolució que es recorre dictada en l'execució s'acomoda a la sentència que va posar fi al procés o si, pel contrari, s'estén a resoldre  punts que contradiuen la sentència, cosa que suposaria,en el fons, un excés del poder executiu per transgredir els termes de l'executòria; essent doncs indispensable comparar els termes de la decisió a executar amb el que s'ha decidit en la fase d'execució, per comprovar si hi ha hagut acomodació o desviació" (Sentències del Tribunal Suprem de 30 de maig i 7 d'octubre de 1987, 26 de desembre de 1988, 27 de febrer de 1990 i de 7 de novembre de 1997); doctrina que repeteixen les Sentències de 18 de novembre de 1997, 23 de març, 13 de juliol, 12 i 31 de desembre de 1998 i de 23 de gener de 1999, i moltes altres).

Segon.- En aquest cas, la decisió de la Sentència ferma objecte d'execució declara:

" Que l'actor, el Sr. Y, és propietari de la finca descrita en el fet primer de la demanda, la línia perimetral de colindància de la qual amb la finca dels demandats transcorre de la manera determinada en el cadastre de la R. corresponent al terme municipal de L., Polígon núm. 00 de les finques senyalades amb els números 110 i 114 pertanyents respectivament la primera al demandant i la segona als demandats.  També declara que la finca de l'actor ha estat ocupada pels demandats els quals han edificat en aquell terreny, deixant, pel tràmit d'execució de Sentència, la determinació i concreció de la superfície ocupada així com si el que s'ha edificat es va construir en part sobre terreny propi de l'edificant o en la seva totalitat en terreny de l'actor, tenint en el primer cas l'amo de les edificacions un dret a adquirir la part ocupada mitjançant el pagament del seu preu, i en el segon l'amo del terreny i els que realitzaren l'edificació tindran els drets que els hi concedeix l'art. 278 de la Compilació de Dret Civil de Catalunya".

Per la seva banda, la part dispositiva de l'Aute dictat en apelAlació en la fase d'execució de l'anterior Sentència objecte de l'actual recurs de cassació decideix:

" Que es faci la fitació de les finques litigioses la qual es practicarà en base al cadastre de la R corresponent al terme municipal de Cardona, amb les indicacions que es contenen en el fallo de la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ratificant la de l'Audiència Provincial, reintegrant al Sr. Y. el terreny indegudament ocupat.

Que els Srs. X i X2 tenen el dret d'adquirir la part de terreny propietat del Sr. Y ocupada per la nau de desmamament de vedells mitjançant el pagament de la suma de 120.937 ptes.

Que el Sr. Y i els Srs. X i X2 gaudeixen, quant a les construccions de magatzem, nau d'engreixament de vedells i paller, dels drets previstos a l'art. 278 de la Compilació de Catalunya, és a dir, poden els darrers retenir les esmentades construccions fins que el primer reintegri, fianci o consigni judicialment el preu de materials i jornals d'operaris que s'estima en 420.000 ptes, 4.000.000 ptes i 800.000 ptes. respectivament.

Tercer.- Ara escau comparar la decisió de la Sentència amb l'anterior part dispositiva de l'Aute d'execució que se'ns porta a la cassació per determinar si aquest Aute d'execució vulnera d'alguna manera la decisió de la Sentència i si, per tant, es dóna o no algun dels motius de cassació que especifica l'art. 1687,2n de la Llei d’enjudiciament civil.

Seguidament anem a fer la comprovació.

Quart.- Sobre la fitació de les finques litigioses.

L'Aute objecte de recurs desestima l'apelAlació de l'Aute de 16 de setembre de 1992 confirmatori de la Providència de 20 de juliol anterior en què s'ordenava procedir a delimitar les finques litigioses (cosa que es va realitzar en l'acte de 22 de setembre del mateix any al foli 400); i el propi Aute de l'Audiència que aquí es recorre, en confirmar el del Jutjat de 28 de febrer de 1998, va ratificà també aquesta última resolució en què s'havia acordat practicar "la fitació de les finques litigioses ... en base al cadastre de la R corresponent al terme municipal de L.".

Les anteriors resolucions de l'execució estan rectament encaminades a fer efectius els pronunciaments de l'executòria per a delimitar la propietat que la pròpia executòria declara de la finca del Sr. Y (la finca A.) per a diferenciar-la de la dels demandats (la finca S.) i per determinar i concretar -com ho ordena la pròpia executòria- "la superfície ocupada pels demandats, així com si el que s'ha edificat -pel causant d'aquests- es va construir en tot o en part en terreny de l'actor"; per dilucidar les quals qüestions era ineludible "delimitar" en execució les finques litigioses tal com ha portat a terme el perit insaculat Sr. Rosell (folis 411 a 422 i 434 a 436) amb la conformitat de l'altre perit Sr. Hernández (folis 423 a 427).

No hi ha per tant en aquestes resolucions d'execució, cap extralimitació de l'executòria; sinó al contrari, hi ha un fidel compliment de la mateixa.

Sobre els altres extrems de la Sentència.

L'executòria també va disposar que un cop determinat i concretat en l'execució si el que s'ha edificat es va construir en part sobre terreny propi de l'edificant o en la seva totalitat en terreny de l'actor, l'amo de les edificacions tindria "en el primer cas un dret a adquirir la part ocupada mitjançant el pagament del seu preu, i en el segon l'amo del terreny i els que realitzaren l'edificació tindran els drets que els hi concedeix l'art. 278 de la Compilació del dret civil de Catalunya".

Donant resposta a aquestes decisions, i realitzades en l'execució les constatacions que els òrgans judicials "a quo" varen estimar necessaris, l'Aute de 28 d'octubre passat, confirmat i aclarit pel de l'Audiència de 16 de febrer d'enguany, han precisat que la nau de desmamament de vedells va ser construïda en part sobre terreny del Sr. Y. i en part sobre terreny dels demandats; podent els darrers adquirir la part del terreny del primer mitjançant el pagament del seu valor ja peritat de 120.937 ptes; i que les altres 3 edificacions (magatzem, nau d'engreixament de vedells i paller) han estat totes construïdes sobre terreny de l'actor, però que poden els demandats retenir-les mentre el Sr. Y. no els hi reintegri, fianci o consigni judicialment les quantitats que per cadascuna d'elles l'Aute esmenta.

Del que precedeix en resulta evident que les resolucions d'execució no s'han apartat gens de l'executòria; i queda així comprovat que no es donen aquí els requisits de l'art. 1687,2n de la llei processal civil per tal que pogués esser viable el recurs de cassació interposat.

En efecte:

Cinquè.- El primer motiu del recurs diu basar-se: "en el paràgraf 3r de l'art. 1692 de la Llei d’enjudiciament civil"; plantejament que per ell sol ja el fa inadmissible i ara desestimable.

Però es que a més i independentment, després diu que: "les diligències d'execució no s'ajusten als paràmetres de la sentència que s'executa"; cosa que, com s'ha comprovat, no és certa:

La línia divisòria entre les finques litigioses, acomodada a la que fixa el cadastre de la R corresponent al terme municipal de L., ha estat determinada amb claredat i precisió en l'execució (plànol del foli 419 del Perit Sr. Rosell) el qual s'ha basat en el del Sr. Ayala del foli 227 i ambdós en l'esmentat cadastre; no essent per consegüent certes les afirmacions dels recurrents.

El motiu 2n pretén emparar-se simultàniament "en els paràgrafs 3r i 4t de l'art. 1692 de la Llei d’enjudiciament civil" (sic.); simultaneïtat d'alAlegació que ja bastaria per a proclamar-ne la seva inadmissibilitat si es tractés d'una cassació normal de l'article 1692. I tant més inadmissible és sent la present una cassació especial de l'art. 1687,2n en la qual no és tampoc possible jutjar si eren o no aplicables els arts. 2.061 a 2.070 de la llei processal civil, car no és aquesta la seva finalitat, com hem indicat supra.

Causes semblants d'inadmissibilitat -i en aquest moment de desestimació- concorren en els motius 3r al 7è del recurs en què, sigui per la via del núm. 3r o per la del núm. 4t, ambdós de l'art. 1692, s'addueixen diverses infraccions de preceptes legals, tots ells d'improcedent alAlegació i d'impossible estudi en aquest singular recurs, tot el qual resulta per tant inviable.

Sisè.- Per tot el que precedeix hem de desestimar el recurs amb imposició de les seves costes als recurrents conforme l'art. 1715,3r de la llei processal civil.

En nom del Rei i per l'autoritat que li atorga la Constitució,

 

DECISIÓ

LA SALA CIVIL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA, HA DECIDIT:  DESESTIMAR el recurs de cassació interposat pels Srs. X i X2 contra l'Aute de 16 de febrer passat de la Secció 16a de l'Audiència Provincial de Barcelona dictat en el seu rotllo núm. 502/98A derivat dels recursos d'apelAlació que s'han ressenyat a la capçalera i en els antecedents de fet de la present resolució; i imposar les costes d'aquest recurs als recurrents.

Així per aquesta Sentència, ho pronunciem, manem i signem.         

 

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda