Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 5 de juliol de 1999

Anterior Amunt Següent

 Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 5 de juliol de 1999, núm. 18/1999 (Sala Civil i Penal)

 

Antecedents de fet 
Fonaments de dret 
Part dispositiva 

 

LA SALA CIVIL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUNYA formada pels magistrats que damunt s'esmenten, ha vist el present recurs extraordinari de revisió que va promoure la senyora X, en interés de la comunitat hereditària formada per la mateixa, la seva germana senyora X2, i els hereus abintestat de la senyora X3, també germana seva, representats per la procuradora senyora Ana Mª Soles Suso i dirigits per l'advocat senyor Josep Font Vilaseca, contra la sentència ferme de data 1 de juliol de 1996 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm.2 d'Igualada en el judici verbal civil núm.9/96. La part contra la qual s'interposa aquest recurs és la senyora Y , representada pel procurador D.José Castro Carnero i defensada pel lletrat senyor Pablo Cristóbal González: dirigit també el recurs contra els ignorats hereus del senyor Y2 incompareguts en autes i declarats en rebel·lia.

 

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- Contra la sentència ferme que s'ha mencionat anteriorment, la procuradora senyora Soles Suso, en nom i representació de la senyora X i mitjançant escrit de data 20 de gener de 1999, va formular la demanda de recurs extraordinari de revisió, d'acord amb els articles 1796 i següents de la Llei d’enjudiciament civil, respecte de la sentència ferma dictada pel Jutjat de Primera Instància núm.2 d'Igualada en el judici verbal civil núm.9/96, en que consignava la concurrència de tots els requisits legals per a la seva admissió i fonamentava en els fets i fonaments de dret que consignava en l'esmentat escrit que es donen aqui per reproduïts, acabant suplicant a la Sala que es dictés sentència estimant el recurs i rescindint en tot la sentència impugnada.

Segon.- Per provisió d'aquesta Sala de data 21 de gener de 1999, es va tenir per presentat l'escrit i documents acompanyats, i es va incoar aquest procediment en el qual es va tenir per compareguda a la procuradora senyora Soles Suso, en la representació acreditada de la senyora X i es va tenir per designat com a Ponent de les actuacions el Magistrat d'aquesta Sala Il·lm.Sr.Lluís Puig i Ferriol. Per una altra provisió de data 4 de febrer passat, es va acordar reclamar al Jutjat núm.2 d'Igualada els antecedents del plet i es va acordar emplaçar a la part demandada per un termini de 40 dies perquè comparegueren a les actuacions i contestessin la demanda formulada, pel qual es van librar els oportuns despatxos.

Tercer.- Un cop rebudes les actuacions judicials reclamades i dintre del termini de l'emplaçament practicat, va comparéixer a les presents actuacions el procurador senyor Castro Carnero, en nom i representació de la senyora Y , mitjançant escrit de data 28 d'abril de 1999, el qual va evacuar el tràmit de contestació e impugnació de la demanda deduïda d'acord amb els fets i fonaments de dret que exposava i dels quals estimava d'aplicació, motius pels quals acabava suplicant a la Sala que es dictès sentència desestimant el recurs de revisió plantejat, declarant la improcedència del mateix amb manteniment de la sentència ferma impugnada, amb impossició de les costes a la part recurrent; per provisió de data 6 de maig passat, es va tenir per comparegut el procurador senyor Castro Carnero en nom i representació de la senyora Y   i per evaquat el tràmit d'impugnació del recurs de revisió interposat i havent transcorregut el termini del emplaçament fet per edictes dels demandats ignorats successors o herència jacent del senyor Y2, sense que haguessin comparegut a les presents actuacions, se'ls va tenir per decaiguts en el seu dret i se'ls va declarar en rebel·lia.

Quart.- Rebudes les actuacions a prova, per la part agent recurrent, es van proposar i practicar les següents: Confessió en judici de la demandada senyora Y , documental pública i privada, consistent en els documents reclamats dintre del període provatori, i  testifical, consistent en l'examen dels testimonis proposats: per la part demandada recorreguda, es van proposar les de confessió en judici de la demandant senyora X i documental, consistent en l 'aportació dels documents interessats i que es donen aqui per reproduïts.

Cinquè.- Un cop transcorregut el periode de proves, es va acordar unir a les actuacions les proves practicades, havent sol·licitat ambdues parts  litigants la celebració de vista pública,  la qual va tenir lloc a la Sala Audiència d'aquest Tribunal el passat dia 28 de juny, amb la concurrència dels lletrats i procuradors de les parts litigants, els quals van informar el que van estimar en el seu dret, recolzant les seves respectives pretensions posades de manifest als escrits que obren en les actuacions; que  com a  tràmit previ de la vista esmentada, el Ministeri Fiscal ha evaquat l'informe que preveu l'article 1802 de la Llei d’enjudiciament civil, mitjançant escrit de data 23 de juny últim, en el sentit de considerar que és procedent l'estimació del recurs extraordinari de revisió interposat , ja que de la prova practicada, resulta acreditada la concurrència en el present cas del supòsit de l'apartat 4t de l'article 1796 de la Llei esmentada.

Hi ha actuat de Ponent l'Il·lm.Magistrat d'aquesta Sala Sr.Lluís Puig i Ferriol. 

 

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Per tal de centrar les qüestions que s'han de resoldre en aquest  recurs de revisió, hem de fer una breu referència als fets següents:

A) Per escriptura pública de data 17 de novembre de 1878 el senyor Z va constituir un cens emfitèutic perpetu sobre una finca de la seva propietat, que es troba en el terme municipal de L., a favor del senyor Y2.

B) El mes de gener de 1996 la senyora Y , titular actual de la finca sobre la qual s'havia constituït el cens emfitèutic abans esmentat, va adreçar una demanda de judici civil verbal contra els hereus ignorats o l'herència jacent del senyor Y2., en la qual interessava que en el seu dia es dictés sentència que declarés extingit el cens emfitéutic que s'havia constituït l'any 1878, la consolidació del domini ple de la finca a favor de l'agent i que la part agent havia adquirit per usucapió el domini útil de la finca. El judici es va seguir en rebel·lia de la part defenent i el jutjat de primera instància número 2 d'Igualada va dictar sentència el dia 1 de 1996, que estimava la demanda i declarava que l'agent havia adquirit per usucapió el domini útil de la finca esmentada amb l'extinció subsegüent del domini útil de la finca del senyor Y2  o dels seus successors i declarava que l'agent havia adquirit per consolidació el domini ple de la finca.

C) El mes de setembre de 1998 la senyora X2, que deia actuar en nom propi i en interès de la comunitat hereditària que s'havia establert amb la seva germana senyora X i els hereus abintetats de la seva germana senyora X3, que derivaven els seus drets del primer emfitèutic de la finca, van presentar una demanda de judici declaratiu de menor quantia contra la senyora Y , en la qual interessaven que en el seu dia es dictés sentència que decretés la nul·litat i cancel·lació de la inscripció registral que declara l'extinció del domini útil de la finca esmentada i el domini ple de la finca per consolidació a favor de la senyora Y  com a conseqüència de l'acte judicial de 26 de novembre de 1996 dictat en expedient de domini, la cancel·lació del dret real de cens inscrit a favor de la senyora Y  per prescripció, amb caràcter subsidiari, per aplicació de la disposició transitòria tercera de la Llei 6/1990, de 16 de març, dels censos, la inscripció del dret de propietat de la finca a favor del pare i causant de les agents i l'anotació preventiva del dret hereditari de les agents. La senyora Y  va presentar el seu escrit de contesta a la demanda el mes d'octubre de 1998, en el qual interessava la desestimació de la demanda i al·legava també l'excepció de cosa jutjada. Segons resulta de les actuacions, en aquests moments no ha recaigut sentència en aquest judici declaratiu de menor quantia.

D) El dia 20 de gener de 1999 la senyora X, que al·lega actuar en interès de la comunitat hereditària que s'ha establert amb la seva germana senyora X2, ha presentat davant d'aquesta Sala un recurs de revisió contra la sentència d'1 de juliol de 1996, que va posar fi al judici civil verbal abans esmentat, en el qual interessava que en el seu dia es dicti sentència que estimi el recurs i rescindeixi totalment la sentència recaiguda en el judici civil verbal per haver-se obtingut com a  conseqüència d'unes maquinacions fraudulentes,  ja que l'agent va interessar la citació a termini dels  defenents per edictes i era  perfectament coneixedora de l'existència dels successsors del primer emfitèutic de la finca. La senyora Y  ha presentat el seu escrit d'impugnació del recurs de revisió, en el qual al·lega la caducitat del recurs de revisió, l'existència del procediment declaratiu abans esmentat entre les mateixes persones, coses i causa que fonamenta la petició que encara no ha estat resolt i la inexistència de maquinació fraudulenta.

Segon.- Atesa la seva transcendència eventual, hem d'examinar en primer lloc si el recurs de revisió s'ha interposat dins el termini dels tres mesos d'haver-se descobert la maquinació fraudulenta, que estableix l'article 1798 de la Llei d’enjudiciament civil.

En relació amb aquest extrem del recurs, hem de fer unes precisions inicials. La sentència que va posar fi al judici civil verbal que la senyora Y  va interposar contra els hereus ignorats o l'herència jacent del senyor Y2. és de data 1 de juliol de 1996. Com a  conseqüència d'aquesta resolució judicial, que com s'ha esmentat abans va recaure havent-se declarat la situació de rebel·lia processal de la part defenent, el senyor Registrador del Registre de la Propietat número 1 d'Igualada i de la seva demarcació va practicar en el foli registral de la finca la inscripció catorzena següent:" 14ªExpediente Dominio.Rústica.-Pieza de tierra sita en el término municipal de L., descrita en la anterior inscripción 10.Sin cargas.Doña Y , es dueña del censo de esta finca, por los títulos de herencia y compra, según las anteriores inscripciones 12ªy 130. En expediente de dominio, seguido ante el Juzgado de Primera Instancia número 2 de Igualada, por el Juez, D.Juan José Pala Puig, autos de juicio verbal número 9/96, tramitado con arreglo a la Ley, se dictó auto el día veintiséis de Noviembre de mil novecientos noventa y seis, declarando la extinción del dominio  útil sobre esta finca del señor Y2. o de sus ignorados sucesores o herencia yacente, declarando el pleno dominio por consolidación en favor de Doña Y , ordenando la cancelación de los derechos correspondientes  a la parte demandada, inscritos en los libros del Registro, por lo cual, Doña Y , inscribe la totalidad de esta finca".

Al·lega la part que ara recorre en revisió, que el mes de setembre de l'any 1998 va tenir coneixement d'aquesta inscripció  catorzena que es va practicar en el foli registral de la finca i que en base a aquest coneixement, el dia 15 de setembre de 1998 va interposar una demanda de judici declaratiu de menor quantia contra la senyora Y , en la qual interessava es reconeguessin els seus drets sobre la finca com a successora del primer emfitèutic senyor Y2. En el seu escrit de contesta a la demanda la senyora Y  va al·legar l'excepció de cosa jutjada, ja que segons la part defenent en la demanda s'exercitaven unes pretensions,que ja havien estat resoltes per la sentència que havien resolt el judici civil verbal, que havia originat la inscripció catorzena en el Registre de la Propietat. En base a aquest escrit de contesta a la demanda, que és de data 15 d'octubre de 1998 i del qual se'n va donar trasllat a la part agent el dia 21 del mateix mes i any, al·lega la part que recorre en revisió que va tenir esment que la inscripció catorzena s'havia practicat, no com a conseqüència d'un expedient de domini que no produeix l'excepció de cosa jutjada (article  248 del Reglament Hipotecari) sinó com a conseqüència d’un judici declaratiu, la resolució del qual determina l’excepció de cosa jutjada (articles 1251; 1252 del Codi civil). Al·lega la mateixa part que ara recorre en revisió, que la part agent en el judici civil verbal va adreçar la seva demanda contra els hereus ignorats del primer emfitèutic al·legant que desconeixia el seu domicili, al·legació que la part que recorre en revisió qualifica de frau processal o de maquinació fraudulenta segons l'article 1796, 4t de la Llei d’enjudiciament civil. Amb la conseqüència de que havent-se enterat de les maquinacions fraudulentes, que permeten  fonamentar el recurs de revisió, el dia 21 d'octubre de 1998, data del trasllat de l'escrit de contesta a la demanda en el judici declaratiu de menor quantia, i havent-se presentat la demanda en el recurs de revisió el dia 20 de gener de 1999, s'ha d'entendre que el recurs s'ha interposat dins del termini dels tres mesos que exigeix l'article 1798 de la Llei d'enjudiciament. Mentre que segons la part defenent en el recurs de revisió, la part que l'ha interposat ja tenia coneixement de l'existència del judici civil verbal fins i tot abans del mes de juliol de l'any 1998, amb la conseqúència de que s'ha de desestimar el recurs de revisió per haver-se interposat després d'haver-se escolat el termini de caducitat que estableix l'article 1798 de la Llei d’enjudiciament civil.

Tercer.-  En relació amb el termini per interposar el recurs de revisió, sembla oportú fer també unes precisions. Ha establert de forma reiterada aquesta Sala que el termini de tres mesos que estableix l'article 1798 de la Llei d’enjudiciament civil és un termini de caducitat, de caràcter civil ja que no es produeix en el curs del procés, no susceptible d'interrupció, i que s'ha de computar d'acord amb les prevencions que estableix l'article 5 del Codi civil i que fins i tot el poden aplicar d'ofici els organismes jurisdiccionals (sentències de 13 d'octubre de 1994, 12 de gener de 1999 i 21 d'octubre de 1996 i interlocutòria d'aquesta Sala de 3 d'octubre de 1996, que recullen el criteri jurisprudencial que ha establert la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre aquesta matèria). Com també ha tingut ocasió de precisar amb reiteració aquesta Sala que la part que interposa el recurs, ha de provar amb total claredat i precissió el dia en què va tenir coneixement de la maquinació fraudulenta (sentència de 30 de novembre de 1995, 21 d'octubre de 1996 i 10 de febrer de 1997); requisit que té un fonament prou clar, en atenció al caràcter extraordinari del recurs de revisió, la procedència del qual s'ha d'establir amb criteris restrictius per tal d'evitar la inseguritat de situacions reconegudes per sentència ferma, amb trencament del principi de l'autoritat de la cosa jutjada (sentència d'aquesta Sala de 12 de gener de 1995).

Si apliquem ara aquestes consideracions a la qüestió objecte del recurs que s'ha de resoldre, es pot afirmar inicialment que la inscripció catorzena que es va practicar en els llibres del Registre de la Propietat és com a mínim imprecisa. Segons la part que ara recorre en revisió es va decidir a interposar la demanda de judici declaratiu de menor quantia a  l'assebentar-se, en base a la publicitat registral, que s'havia decretat l'extinció del cens emfitèutic com a conseqüència d'un expedient de domini i que fins que va rebre l'escrit de contesta a la demanda no va tenir coneixement de que l'extinció del censemfitèutic s'havia produït com a conseqüència d'un judici declaratiu que podia produir l'excepció de cosa jutjada, que sols es podia atacar per la via d'un recurs de revisió segons l'article 1251,II del Codi civil. D'aquestes asseveracions no se'n deriva, de totes formes, que la part que recorre en revisió no hagués tingut coneixement de la demanda de judici civil verbal abans de rebre l'escrit de contesta a la demanda, que obria la possibilitat de que s'apliqués l'excepció de cosa jutjada. Si seguim el raonament de la part que recorre, es pot estar d'acord en el fet de que va creure que la inscripció catorzena es va produir com a conseqüència d'un expedient de domini, que no produeix mai l'excepció de cosa jutjada. Però hem de creure que no sols es va fixar en el títol o fonament de la inscripció, és a dir un expedient de domini, sinó que va consultar, fins i tot amb un cert deteniment, l'assentament en la seva totalitat; i d'aquesta consulta global de l'assentament en resulta que no sols fa referència a l'expedient de domini, sinó també el judici verbal civil 9/96 i de l'acte que va recaure en execució de la sentència que havia recaigut en aquest judici, que en definitiva és el que va provocar la inscripció catorzena en els llibres registrals.

Si com al·lega la part que recorre la inscripcio catorzena és la que va determinar  que es decidís per interposar un judici declaratiu de menor quantia, ja que es pot considerar era la via processal escaient per impugnar una inscripció que tenia el seu origen en un expedient de domini, es fa difícil creure que emprengués aquesta via sense fer cap mena d'investigació respecte a l'existència del judici civil verbal que esmentava de forma clara el mateix assentament, que l'hauria assebentat de forma no menys clara de l'existencia d'una possible maquinació fraudulenta mitjançant la citació a termini dels defenents per edictes. Es pot afegir encara que el lletrat de la part que ara recorre, ha defensat els interessos dels seus clients de forma totalment correcta i d'acord amb el grau de diligència que es pot i s'ha d'exigir a un professional del dret, i d'acord amb aquesta afirmació es gairabé impensable s'hagués decidit a interposar el  judici declaratiu de menor quantia sense fer les gestions escaients per tal de constatar l'existència del judici civil verbal, expressament esmentat en l'assentament d'inscripció, en base al qual va iniciar les accions judicials que han originat aquest recurs de revisió.

Un altre aspecte que s'ha de prendre en consideració, és que la mateixa part que ara recorre amb data 17 d'agost de 1998 va presentar un escrit a l'Ajuntament de L. (enregistrat el segúent dia 18) en relació amb un expedient d'expropiació forçosa que afectava la finca que ha originat els diferents litigis, en el qual interessava tenir l'oportunitat d'acreditar els seus drets sobre la finca, que s'havia inscrit a nom de la senyora Y  a resultes d'un expedient de domini que s'havia tramitat a esquenes seves i en el qual es declarava que la senyora esmentada havia adquirit el domini ple de la finca per usucapió.Aquest document originat per la mateixa part que interposa el recurs de revisió, posa de manifest que ja el mes d'agost de l'any 1998 coneixia l'existència d'un procediment judicial tramitat a esquenes seves, com també posa de manifest que declarant-se en la resolució judicial que va posar fi al procediment que la part agent havia adquirit per usucapió el domini ple de la finca, dificilment es pot entendre que aquesta declaració s'hagués fet com a conseqüència d'un expedient, encara que en l'assentament d'inscripció hi aparegués, de forma equivocada, una referència a l'expedient de domini.

Quart.- Totes aquestes circumstàncies posen de manifest que la part que ara recorre, va tenir coneixement de l'existència del judici civil verbal, que es va tramitar en situació de rebel·lia processal de la part defenent, mesos abans del dia 21 d'octubre de 1998, i que per tant s'havia assebentat d'unes reals o preteses maquinacions fraudulentes de la part agent per tal d'obtenir una sentència favorable sense oposició molt abans dels tres mesos que estableix l'article 1798 per interposar el recurs de revisió.

En conseqüència l'al·legació de la part que recorre d'haver interposat el recurs de revisió dins del termini legal, en base al fet de pendre com a dia inicial del termini la caducitat el dia 21 d'octubre de 1998, està mancat d'una prova convincent. I per altra part apareixen en les actuacions unes proves prou fermes, que posen de manifest que la part que recorre tenia coneixement de l'existència del judici civil verbal tramitat a espatlles seves almenys des del mes d'agost de 1998. Això vol dir, per tant, que el recurs de revisió s'ha interposat després d'haver-se escolat el termini de caducitat que estableix la llei per a recòrrer en revisió, amb la conseqüència obligada de la desestimació del recurs en base a la seva interposició extemporània.

Cinquè.- En aplicació de l'article 1809 de la Llei d’enjudiciament civil, s'imposen les costes causades pel recurs a la part recurrent, que també ha d'ésser condemnada a la pèrdua del dipòsit que en el seu dia es va constituir.

Per tot el que precedeix i en nom del Rei i per l'autoritat que ens ha conferit el Poble Espanyol,

 

DECIDIM

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de revisió que ha interposat la procuradora dels tribunals senyora Anna Maria Solés i Suso, que actua en nom i representació de la senyora X i de la comunitat hereditària que ha format amb la seva germana senyora X2 i amb els hereus abintestat de la seva germana difunta senyora X3, contra la sentència que va dictar el jutjat de primera instància número 2 d'Igualada de data 1 de juliol de 1996 sobre extinció d'un cens emfitèutic per consolidació, que va promoure la senyora Y  contra els successors ignorats o l'herència jacent del senyor Y2. Es condemna la part que recorre a la pèrdua del dipòsit i s'imposen a la mateixa part les costes judicials.

Contra aquesta resolució no es pot interposar cap recurs.

Aquesta és la nosta sentència, que pronunciem, manem i signem

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda