|
Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 5 de juliol de 1999, núm. 18/1999 (Sala Civil i Penal)
 Antecedents
de fet
Fonaments
de dret
Part dispositiva
LA
SALA CIVIL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUNYA formada pels
magistrats que damunt s'esmenten, ha vist el present recurs
extraordinari de revisió que va promoure la senyora X,
en interés de la comunitat hereditària formada per la mateixa, la seva
germana senyora X2, i els hereus abintestat de la
senyora X3, també germana seva, representats per la
procuradora senyora Ana Mª Soles Suso i dirigits per l'advocat senyor
Josep Font Vilaseca, contra la sentència ferme de data 1 de juliol de
1996 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm.2 d'Igualada en el
judici verbal civil núm.9/96. La part contra la qual s'interposa aquest
recurs és la senyora Y , representada pel procurador
D.José Castro Carnero i defensada pel lletrat senyor Pablo Cristóbal
González: dirigit també el recurs contra els ignorats hereus del
senyor Y2 incompareguts en autes i declarats en rebel·lia.
ANTECEDENTS
DE FET
Primer.-
Contra la sentència ferme que s'ha mencionat anteriorment, la
procuradora senyora Soles Suso, en nom i representació de la senyora
X i mitjançant escrit de data 20 de gener de 1999, va
formular la demanda de recurs extraordinari de revisió, d'acord amb els
articles 1796 i següents de la Llei d’enjudiciament civil, respecte
de la sentència ferma dictada pel Jutjat de Primera Instància núm.2
d'Igualada en el judici verbal civil núm.9/96, en que consignava la
concurrència de tots els requisits legals per a la seva admissió i
fonamentava en els fets i fonaments de dret que consignava en l'esmentat
escrit que es donen aqui per reproduïts, acabant suplicant a la Sala
que es dictés sentència estimant el recurs i rescindint en tot la sentència
impugnada.
Segon.-
Per provisió d'aquesta Sala de data 21 de gener de 1999, es va tenir
per presentat l'escrit i documents acompanyats, i es va incoar aquest
procediment en el qual es va tenir per compareguda a la procuradora
senyora Soles Suso, en la representació acreditada de la senyora X i es va tenir per designat com a Ponent de les actuacions
el Magistrat d'aquesta Sala Il·lm.Sr.Lluís Puig i Ferriol. Per una
altra provisió de data 4 de febrer passat, es va acordar reclamar al
Jutjat núm.2 d'Igualada els antecedents del plet i es va acordar emplaçar
a la part demandada per un termini de 40 dies perquè comparegueren a
les actuacions i contestessin la demanda formulada, pel qual es van
librar els oportuns despatxos.
Tercer.-
Un cop rebudes les actuacions judicials reclamades i dintre del termini
de l'emplaçament practicat, va comparéixer a les presents actuacions
el procurador senyor Castro Carnero, en nom i representació de la
senyora Y , mitjançant escrit de data 28 d'abril de 1999, el qual va
evacuar el tràmit de contestació e impugnació de la demanda deduïda
d'acord amb els fets i fonaments de dret que exposava i dels quals
estimava d'aplicació, motius pels quals acabava suplicant a la Sala que
es dictès sentència desestimant el recurs de revisió plantejat,
declarant la improcedència del mateix amb manteniment de la sentència
ferma impugnada, amb impossició de les costes a la part recurrent; per
provisió de data 6 de maig passat, es va tenir per comparegut el
procurador senyor Castro Carnero en nom i representació de la senyora Y i
per evaquat el tràmit d'impugnació del recurs de revisió interposat i
havent transcorregut el termini del emplaçament fet per edictes dels
demandats ignorats successors o herència jacent del senyor Y2, sense que haguessin comparegut a les presents actuacions,
se'ls va tenir per decaiguts en el seu dret i se'ls va declarar en rebel·lia.
Quart.-
Rebudes les actuacions a prova, per la part agent recurrent, es van
proposar i practicar les següents: Confessió en judici de la demandada
senyora Y , documental pública i privada, consistent
en els documents reclamats dintre del període provatori, i
testifical, consistent en l'examen dels testimonis proposats: per
la part demandada recorreguda, es van proposar les de confessió en
judici de la demandant senyora X i documental,
consistent en l 'aportació dels documents interessats i que es donen
aqui per reproduïts.
Cinquè.-
Un cop transcorregut el periode de proves, es va acordar unir a les
actuacions les proves practicades, havent sol·licitat ambdues parts
litigants la celebració de vista pública,
la qual va tenir lloc a la Sala Audiència d'aquest Tribunal el
passat dia 28 de juny, amb la concurrència dels lletrats i procuradors
de les parts litigants, els quals van informar el que van estimar en el
seu dret, recolzant les seves respectives pretensions posades de
manifest als escrits que obren en les actuacions; que
com a tràmit previ
de la vista esmentada, el Ministeri Fiscal ha evaquat l'informe que
preveu l'article 1802 de la Llei d’enjudiciament civil, mitjançant
escrit de data 23 de juny últim, en el sentit de considerar que és
procedent l'estimació del recurs extraordinari de revisió interposat ,
ja que de la prova practicada, resulta acreditada la concurrència en el
present cas del supòsit de l'apartat 4t de l'article 1796 de la Llei
esmentada.
Hi
ha actuat de Ponent l'Il·lm.Magistrat d'aquesta Sala Sr.Lluís Puig i
Ferriol.
FONAMENTS
DE DRET
Primer.-
Per tal de centrar les qüestions que s'han de resoldre en aquest
recurs de revisió, hem de fer una breu referència als fets següents:
A) Per escriptura pública de data 17 de novembre de 1878 el senyor Z va
constituir un cens emfitèutic perpetu sobre una finca de la seva
propietat, que es troba en el terme municipal de L., a favor del senyor
Y2.
B)
El mes de gener de 1996 la senyora Y , titular actual
de la finca sobre la qual s'havia constituït el cens emfitèutic abans
esmentat, va adreçar una demanda de judici civil verbal contra els
hereus ignorats o l'herència jacent del senyor Y2., en
la qual interessava que en el seu dia es dictés sentència que declarés
extingit el cens emfitéutic que s'havia constituït l'any 1878, la
consolidació del domini ple de la finca a favor de l'agent i que la
part agent havia adquirit per usucapió el domini útil de la finca. El
judici es va seguir en rebel·lia de la part defenent i el jutjat de
primera instància número 2 d'Igualada va dictar sentència el dia 1 de
1996, que estimava la demanda i declarava que l'agent havia adquirit per
usucapió el domini útil de la finca
esmentada amb l'extinció subsegüent del domini útil de la finca del
senyor Y2 o dels seus successors i declarava que
l'agent havia adquirit per consolidació el domini ple de la finca.
C)
El mes de setembre de 1998 la senyora X2, que deia
actuar en nom propi i en interès de la comunitat hereditària que
s'havia establert amb la seva germana senyora X i els
hereus abintetats de la seva germana senyora X3,
que derivaven els seus drets del primer emfitèutic de la finca, van
presentar una demanda de judici declaratiu de menor quantia contra la
senyora Y , en la qual interessaven que en el seu dia
es dictés sentència que decretés la nul·litat i cancel·lació de la
inscripció registral que declara l'extinció del domini útil de la
finca esmentada i el domini ple de la finca per consolidació a favor de
la senyora Y com a conseqüència de l'acte judicial
de 26 de novembre de 1996 dictat en expedient de domini, la cancel·lació
del dret real de cens inscrit a favor de la senyora Y per prescripció, amb caràcter subsidiari, per aplicació de
la disposició transitòria tercera de la Llei 6/1990, de 16 de març,
dels censos, la inscripció del dret de propietat de la finca a favor
del pare i causant de les agents i l'anotació preventiva del dret
hereditari de les agents. La senyora Y va presentar
el seu escrit de contesta a la demanda el mes d'octubre de 1998, en el
qual interessava la desestimació de la demanda i al·legava també
l'excepció de cosa jutjada. Segons resulta de les actuacions, en
aquests moments no ha recaigut sentència en aquest judici declaratiu de
menor quantia.
D)
El dia 20 de gener de 1999 la senyora X, que al·lega
actuar en interès de la comunitat hereditària que s'ha establert amb
la seva germana senyora X2, ha presentat davant
d'aquesta Sala un recurs de revisió contra la sentència d'1 de juliol
de 1996, que va posar fi al judici civil verbal abans esmentat, en el
qual interessava que en el seu dia es dicti sentència que estimi el
recurs i rescindeixi totalment la sentència recaiguda en el judici
civil verbal per haver-se obtingut com a conseqüència d'unes maquinacions fraudulentes,
ja que l'agent va interessar la citació a termini dels
defenents per edictes i era
perfectament coneixedora de l'existència dels successsors del
primer emfitèutic de la finca. La senyora Y ha
presentat el seu escrit d'impugnació del recurs de revisió, en el qual
al·lega la caducitat del recurs de revisió, l'existència del
procediment declaratiu abans esmentat entre les mateixes persones, coses
i causa que fonamenta la petició que encara no ha estat resolt i la
inexistència de maquinació fraudulenta.
Segon.-
Atesa la seva transcendència eventual, hem d'examinar en primer lloc si
el recurs de revisió s'ha interposat dins el termini dels tres mesos
d'haver-se descobert la maquinació fraudulenta, que estableix l'article
1798 de la Llei d’enjudiciament civil.
En
relació amb aquest extrem del recurs, hem de fer unes precisions
inicials. La sentència que va posar fi al judici civil verbal que la
senyora Y va interposar contra els hereus ignorats o
l'herència jacent del senyor Y2. és de data 1 de
juliol de 1996. Com a conseqüència
d'aquesta resolució judicial, que com s'ha esmentat abans va recaure
havent-se declarat la situació de rebel·lia processal de la part
defenent, el senyor Registrador del Registre de la Propietat número 1
d'Igualada i de la seva demarcació va practicar en el foli registral de
la finca la inscripció catorzena següent:" 14ªExpediente
Dominio.Rústica.-Pieza de tierra sita en el término municipal de
L., descrita en la anterior inscripción 10.Sin
cargas.Doña Y , es dueña del censo de esta finca, por
los títulos de herencia y compra, según las anteriores inscripciones
12ªy 130. En expediente de dominio, seguido ante el Juzgado de Primera
Instancia número 2 de Igualada, por el Juez, D.Juan José Pala Puig,
autos de juicio verbal número 9/96, tramitado con arreglo a la Ley, se
dictó auto el día veintiséis de Noviembre de mil novecientos noventa
y seis, declarando la extinción del dominio
útil sobre esta finca del señor Y2. o de sus
ignorados sucesores o herencia yacente, declarando el pleno dominio por
consolidación en favor de Doña Y , ordenando la
cancelación de los derechos correspondientes
a la parte demandada, inscritos en los libros del Registro, por
lo cual, Doña Y , inscribe la totalidad de esta
finca".
Al·lega
la part que ara recorre en revisió, que el mes de setembre de l'any
1998 va tenir coneixement d'aquesta inscripció
catorzena que es va practicar en el foli registral de la finca i
que en base a aquest coneixement, el dia 15 de setembre de 1998 va
interposar una demanda de judici declaratiu de menor quantia contra la
senyora Y , en la qual interessava es reconeguessin
els seus drets sobre la finca com a successora del primer emfitèutic
senyor Y2. En el seu escrit de contesta a la demanda la
senyora Y va al·legar l'excepció de cosa jutjada,
ja que segons la part defenent en la demanda s'exercitaven unes
pretensions,que ja havien estat resoltes per la sentència que havien
resolt el judici civil verbal, que havia originat la inscripció
catorzena en el Registre de la Propietat. En base a aquest escrit de
contesta a la demanda, que és de data 15 d'octubre de 1998 i del qual
se'n va donar trasllat a la part agent el dia 21 del mateix mes i any,
al·lega la part que recorre en revisió que va tenir esment que la
inscripció catorzena s'havia practicat, no com a conseqüència d'un
expedient de domini que no produeix l'excepció de cosa jutjada (article
248 del Reglament Hipotecari) sinó com a conseqüència d’un
judici declaratiu, la resolució del qual determina l’excepció de
cosa jutjada (articles 1251; 1252 del Codi civil). Al·lega la mateixa
part que ara recorre en revisió, que la part agent en el judici civil
verbal va adreçar la seva demanda contra els hereus ignorats del primer
emfitèutic al·legant que desconeixia el seu domicili, al·legació que
la part que recorre en revisió qualifica de frau processal o de
maquinació fraudulenta segons l'article 1796, 4t de la Llei d’enjudiciament
civil. Amb la conseqüència de que havent-se enterat de les
maquinacions fraudulentes, que permeten
fonamentar el recurs de revisió, el dia 21 d'octubre de 1998,
data del trasllat de l'escrit de contesta a la demanda en el judici
declaratiu de menor quantia, i havent-se presentat la demanda en el
recurs de revisió el dia 20 de gener de 1999, s'ha d'entendre que el
recurs s'ha interposat dins del termini dels tres mesos que exigeix
l'article 1798 de la Llei d'enjudiciament. Mentre que segons la part
defenent en el recurs de revisió, la part que l'ha interposat ja tenia
coneixement de l'existència del judici civil verbal fins i tot abans
del mes de juliol de l'any 1998, amb la conseqúència de que s'ha de
desestimar el recurs de revisió per haver-se interposat després
d'haver-se escolat el termini de caducitat que estableix l'article 1798
de la Llei d’enjudiciament civil.
Tercer.-
En relació amb el termini per interposar el recurs de revisió,
sembla oportú fer també unes precisions. Ha establert de forma
reiterada aquesta Sala que el termini de tres mesos que estableix
l'article 1798 de la Llei d’enjudiciament civil és un termini de
caducitat, de caràcter civil ja que no es produeix en el curs del procés,
no susceptible d'interrupció, i que s'ha de computar d'acord amb les
prevencions que estableix l'article 5 del Codi civil i que fins i tot el
poden aplicar d'ofici els organismes jurisdiccionals (sentències de 13
d'octubre de 1994, 12 de gener de 1999 i 21 d'octubre de 1996 i
interlocutòria d'aquesta Sala de 3 d'octubre de 1996, que recullen el
criteri jurisprudencial que ha establert la jurisprudència del Tribunal
Suprem sobre aquesta matèria). Com també ha tingut ocasió de precisar
amb reiteració aquesta Sala que la part que interposa el recurs, ha de
provar amb total claredat i precissió el dia en què va tenir
coneixement de la maquinació fraudulenta (sentència de 30 de novembre
de 1995, 21 d'octubre de 1996 i 10 de febrer de 1997); requisit que té
un fonament prou clar, en atenció al caràcter extraordinari del recurs
de revisió, la procedència del qual s'ha d'establir amb criteris
restrictius per tal d'evitar la inseguritat de situacions reconegudes
per sentència ferma, amb trencament del principi de l'autoritat de la
cosa jutjada (sentència d'aquesta Sala de 12 de gener de 1995).
Si
apliquem ara aquestes consideracions a la qüestió objecte del recurs
que s'ha de resoldre, es pot afirmar inicialment que la inscripció
catorzena que es va practicar en els llibres del Registre de la
Propietat és com a mínim imprecisa. Segons la part que ara recorre en
revisió es va decidir a interposar la demanda de judici declaratiu de
menor quantia a l'assebentar-se,
en base a la publicitat registral, que s'havia decretat l'extinció del
cens emfitèutic com a conseqüència d'un expedient de domini i que
fins que va rebre l'escrit de contesta a la demanda no va tenir
coneixement de que l'extinció del censemfitèutic s'havia produït com
a conseqüència d'un judici declaratiu que podia produir l'excepció de
cosa jutjada, que sols es podia atacar per la via d'un recurs de revisió
segons l'article 1251,II del Codi civil. D'aquestes asseveracions no
se'n deriva, de totes formes, que la part que recorre en revisió no
hagués tingut coneixement de la demanda de judici civil verbal abans de
rebre l'escrit de contesta a la demanda, que obria la possibilitat de
que s'apliqués l'excepció de cosa jutjada. Si seguim el raonament de
la part que recorre, es pot estar d'acord en el fet de que va creure que
la inscripció catorzena es va produir com a conseqüència d'un
expedient de domini, que no produeix mai l'excepció de cosa jutjada.
Però hem de creure que no sols es va fixar en el títol o fonament de
la inscripció, és a dir un expedient de domini, sinó que va
consultar, fins i tot amb un cert deteniment, l'assentament en la seva
totalitat; i d'aquesta consulta global de l'assentament en resulta que
no sols fa referència a l'expedient de domini, sinó també el judici
verbal civil 9/96 i de l'acte que va recaure en execució de la sentència
que havia recaigut en aquest judici, que en definitiva és el que va
provocar la inscripció catorzena en els llibres registrals.
Si
com al·lega la part que recorre la inscripcio catorzena és la que va
determinar que es decidís
per interposar un judici declaratiu de menor quantia, ja que es pot
considerar era la via processal escaient per impugnar una inscripció
que tenia el seu origen en un expedient de domini, es fa difícil creure
que emprengués aquesta via sense fer cap mena d'investigació respecte
a l'existència del judici civil verbal que esmentava de forma clara el
mateix assentament, que l'hauria assebentat de forma no menys clara de
l'existencia d'una possible maquinació fraudulenta mitjançant la
citació a termini dels defenents per edictes. Es pot afegir encara que
el lletrat de la part que ara recorre, ha defensat els interessos dels
seus clients de forma totalment correcta i d'acord amb el grau de diligència
que es pot i s'ha d'exigir a un professional del dret, i d'acord amb
aquesta afirmació es gairabé impensable s'hagués decidit a interposar
el judici declaratiu de
menor quantia sense fer les gestions escaients per tal de constatar
l'existència del judici civil verbal, expressament esmentat en
l'assentament d'inscripció, en base al qual va iniciar les accions
judicials que han originat aquest recurs de revisió.
Un
altre aspecte que s'ha de prendre en consideració, és que la mateixa
part que
ara
recorre amb data 17 d'agost de 1998 va presentar un escrit a
l'Ajuntament de L. (enregistrat el segúent dia 18) en
relació amb un expedient d'expropiació forçosa que afectava la finca
que ha originat els diferents litigis, en el qual interessava tenir
l'oportunitat d'acreditar els seus drets sobre la finca, que s'havia
inscrit a nom de la senyora Y a resultes d'un
expedient de domini que s'havia tramitat a esquenes seves i en el qual
es declarava que la senyora esmentada havia adquirit el domini ple de la
finca per usucapió.Aquest document originat per la mateixa part que
interposa el recurs de revisió, posa de manifest que ja el mes d'agost
de l'any 1998 coneixia l'existència d'un procediment judicial tramitat
a esquenes seves, com també posa de manifest que declarant-se en la
resolució judicial que va posar fi al procediment que la part agent
havia adquirit per usucapió el domini ple de la finca, dificilment es
pot entendre que aquesta declaració s'hagués fet com a conseqüència
d'un expedient, encara que en l'assentament d'inscripció hi aparegués,
de forma equivocada, una referència a l'expedient de domini.
Quart.-
Totes aquestes circumstàncies posen de manifest que la part que ara
recorre, va tenir coneixement de l'existència del judici civil verbal,
que es va tramitar en situació de rebel·lia processal de la part
defenent, mesos abans del dia 21 d'octubre de 1998, i que per tant
s'havia assebentat d'unes reals o preteses maquinacions fraudulentes de
la part agent per tal d'obtenir una sentència favorable sense oposició
molt abans dels tres mesos que estableix l'article 1798 per interposar
el recurs de revisió.
En
conseqüència l'al·legació de la part que recorre d'haver interposat
el recurs de revisió dins del termini legal, en base al fet de pendre
com a dia inicial del termini la caducitat el dia 21 d'octubre de 1998,
està mancat d'una prova convincent. I per altra part apareixen en les
actuacions unes proves prou fermes, que posen de manifest que la part
que recorre tenia coneixement de l'existència del judici civil verbal
tramitat a espatlles seves almenys des del mes d'agost de 1998. Això
vol dir, per tant, que el recurs de revisió s'ha interposat després
d'haver-se escolat el termini de caducitat que estableix
la llei per a recòrrer en revisió, amb la conseqüència obligada de
la desestimació del recurs en base a la seva interposició extemporània.
Cinquè.-
En aplicació de l'article 1809 de la Llei d’enjudiciament civil,
s'imposen les costes causades pel recurs a la part recurrent, que també
ha d'ésser condemnada a la pèrdua del dipòsit que en el seu dia es va
constituir.
Per
tot el que precedeix i en nom del Rei i per l'autoritat que ens ha
conferit el Poble Espanyol,
DECIDIM
Que
hem de desestimar i desestimem el recurs de revisió que ha interposat
la procuradora dels tribunals senyora Anna Maria Solés i Suso, que
actua en nom i representació de la senyora X i de la
comunitat hereditària que ha format amb la seva germana senyora X2 i amb els hereus abintestat de la seva germana difunta
senyora X3, contra la sentència que va dictar el
jutjat de primera instància número 2 d'Igualada de data 1 de juliol de
1996 sobre extinció d'un cens emfitèutic per consolidació, que va
promoure la senyora Y contra els successors ignorats
o l'herència jacent del senyor Y2. Es condemna la part
que recorre a la pèrdua del dipòsit i s'imposen a la mateixa part les
costes judicials.
Contra
aquesta resolució no es pot interposar cap recurs.
Aquesta és la nosta sentència,
que pronunciem, manem i signem |
|
