Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 3 de maig de 1999

Anterior Amunt Següent

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 5 de maig de 1999, núm. 10/1999 (Sala Civil i Penal)

 

Antecedents de fet 
Fonaments de dret 
Part dispositiva 

 

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha vist el recurs extraordinari de revisió interposat pels germans Srs. X, X2 i X3  contra la sentència de 24 de novembre de 1997 dictada per la Secció 2ªde l'Audiència Provincial de Lleida  en l'apel·lació  dels autes de judici declaratiu de menor quantia instat per l'entitat "Y, SL" contra els esmentats germans ( autes núm.335/96 del Jutjat de 1ªInstància núm.8 de Lleida).

Els recorrents en revisió han estat representats davant  aquest Tribunal pel procurador  Sr.Arturo Cot Montserrat i dirigits per l'advocat Sr.Julián Font Rabasa, i "Y, SL" ha tingut la representació de la procurador Sra.Cristina Ruíz Santillana i la direcció lletrada de l'advocat Sr.Javier Gonzalo.

 

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- El 7 d'octubre de 1998 els germans srs. X, X2 i X3  varen presentar demanda de recurs extraordinari de revisió contra la sentència ferma de 24 de novembre de 1997 dictada per la Secció 2ªde l'Audiència Provincial  de Lleida en el recurs d'apel-lació abans esmentat.

Segon.- L'entitat "Y,SL" afectada per l'anterior demanda de revisió, va ser emplaçada i va compareixer en aquest Tribunal oposant-se a la demanda  mitjantçant el corresponent escrit de contesta.

Tercer.- No havent sol·licitat cap de les parts el rebement a prova del recurs, es portaren els autes per sentència, havent informat el Ministeri Fiscal en el tràmit de l'art.1802 de la llei processal que no procedeix admetre el recurs.

Quart.- Assenyalada l'audiència del dia 29 d'abril recent passat per a la  deliberació i la decisió,  en l'aital data tingueren lloc.

Ha actuat de Ponent el Magistrat de la Sala Ilm.Sr.Antoni Bruguera i Manté.

 

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Tal com roman dit precedentment, els germans X , X2 i X3  porten a la revisió la sentència ferma de la Secció 2ªde l'Audiència Provincial de Lleida de 24 de novembre de 1997 dictada en el rotlle 222/97 derivat dels autes de menor quantia núm.335/96 del Jutjat de 1ªInstància núm.8 de Lleida; i ho fant tot al·legant l'empara del núm 1er de l'art 1796 de la Llei d’enjudiciament civil el qual dona lloc al recurs extraordinari de revisió contra una sentència ferma " si desprès de pronunciada són recuperats documents decissius, retinguts per  força major, o per obra de la part a favor de la qual s'haguès dictat" (la sentència).

Segon.- El document que s'aporta (senyalat de núm.1) és una certificació del Cadastre respecte la qual s'en diu que "era imposible obtenerla durante el  pleito por causa de fuerza mayor, al constar en el Catastro datos erróneos sobre el extremo fundamental de la fecha de construcción de la edificación existente sobre los que se apoyó la sentencia recurrida". Manifestant  que " el documento que se encontraba fuera de la disponibilidad de mi mandante por causa de fuerza mayor era la certificación catastral correcta, donde consta la fecha de la construcción real de la edificación propiedad de mi mandante en la parcela cuya presunta servidumbre se discutió en el pleito; tal fecha de construcción real era 1958, y no 1968 (dato que tomó la sentencia de la Audiencia Provincial como "ratio decidendi" de su sentencia); y sólo ahora , al solicitar una certificación del Catastro revisada y adaptada a la realidad, se ha obtenido una certificación correcta, donde consta la fecha real de construcción (1958)".

Tercer.- L'art 1798 de la Llei d’enjudiciament civil determina que el termini per interposar el recurs de revisió es " el de 3 mesos  comptadors  des d'el dia en que s'hagin descobert els documents nous".

Cal doncs examinar  ara en primer terme si en  aquest cas s'acompleix aquest requisit de la no intermediació de més de 3 mesos entre el " descobriment dels nous documents"  i la "presentació de la demanda de revisió" - que va presentar-se el 7 d'octubre de 1998 (foli 11 volt) -, ja que si s'hagués ultrapassat aquest termini de 3 mesos, no li seria possible al Tribunal examinar el fons del recurs  que per la seva propia naturalesa d'extraordinari en impugnar una sentència ferma, és excepcional i no  susceptible d'interpretacions extensives (sentències del Tribunal Suprem de 22 de juliol de 1988, 16 de març de 1989, 19 de gener de 1990, 22 de març de 1991, 10 d'abril i 18 d'octubre de 1992, 12 de febrer i 12 de juliol de 1993, etc.)

Quart.- L'esmentada certificació del Cadastre que els actors acompanyen a la demanda de revisió  com a base de la mateixa, porta la data d '1 de setembre de 1998 (foli 29), però  no és un "un document nou" sinó un certificat d'un registre públic com ho és el Cadastre; i tal certificació acaba dient:" A partir del 16-12-97, consta en la base de datos catastral Año de construcción 1958, debido a la resolución del recurso de reposición número "X", interpuesto por doña X2.".

Així, doncs, del propi certificat que s'ens dóna com a base de la revisió en resulta que el que el certificat diu, consta al registre públic cadastral "des d'el 16 de desembre de 1997" (que l'immoble va ser construït l'any "1958");i segons els documents acompanyats a la contesta, dels quals no se'n ha fet contradicció, resulta  que això va notificar-se el mateix 16 de desembre de 1997 (foli 514) i a l'ara recorrent a  la revisió, la sra.X3. ,  el 21 de gener de 1998 (foli 549 volt);  que els  altres demandants de la revisió  en tingueren coneixement abans del 12 de gener de 1998 (foli 538) ja que varen utilitzar tal document pel dictamen de l'arquitecte Sr.Pàmfols (folis 532 volt, 533 i 538); i presentada la demanda de revisió el 7 d'octubre de 1998, transcorreguèren com a mínim NOU mesos des d'el coneixement del document pels actors de la revisió,  ultrapassant  doncs amb molt el mínim de TRES mesos de l'art.1768 de la Llei d’enjudiciament civil: per la qual cosa l'extemporaneitat del recurs és patent, i així ho hem de declarar  com ho ha informat el Ministeri Fiscal.

Tot sense  poder ja entrar a considerar la suposada importància del document per a la decisió de la sentència de la que s'en demana revisió als efectes de determinar el compliment del paràgraf 1er de l'art 1796 de la Llei d’enjudiciament civil.

Cinquè.- Els recorrents també diuen  que "en este mes ha encontrado mi mandante (sic) un documento que por su antigüedad se encontraba extraviado : la solicitud de alta catastral de la construcción, que data de su fecha real (1958)"; document que aporten assenyalat de núm.2.

Però respecte d'ell escau dir: a) que no hi ha hagut -doncs no s'al·lega ni es demostra-  cap "força major" que hagués determinat la "detenció" d'aquest document; per la qual cosa ja no és idoni per a fonamentar el recurs extraordinari.- b) que ni tan sols se'ns diu el lloc on ,suposadament, s'hagués perdut i en el que s'hagués trobat el document,  per a poder-ne jutjar la versemblança.- i, en tot cas, c) el document va ser presentat a la Gerència Territorial del Cadastre de Lleida el 2 d'abril de 1998 (foli 554) i no pot fer-se'n ús el 8 d'octubre de 1998 (més de 6 mesos desprès) per a donar base a un recurs  de revisió.

Cal rebutjar, per tant, el recurs extraordinari.

Sisè.- S'hauran de fer els pronunciaments que determina l'art 1809 de la llei processal civil.

Per tot l'anterior, en nom del Rei i per l'autoritat que ens atorga la Constitució,

 

DECIDIM

Desestimar el recurs extraordinari de revisió interposat pels germans srs. X, X2 i X3  contra la sentència ferma dictada per la Secció 2ªde l'Audiència Provincial de Lleida el 24 de novembre de 1997 en el rotllo núm.222/97 de l'esmentada Secció derivat dels autos núm.335/96 del Jutjat de 1ªInstància num.8 de Lleida, i condemnar els esmentats Srs. X , X2 i x3  a pagar totes les costes del present recurs i a perdre el dipòsit que varen constituir per  interposar-lo.

Contra la present resolució no hi  cap recurs (art.1803 de la Llei d’enjudiciament civil).

Així ho acordem, manen i signen.

 

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda