Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 26 de novembre de 1998

Anterior Amunt Següent

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 26 de novembre de 1998, núm. 31/1998 (Sala Civil i Penal) 

 

Antecedents de fet 
Fonaments de dret 
Part dispositiva 

 

Vist per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats esmentats al marge, el present incident d’impugnació de les costes taxades en el recurs de cassació núm. 52 de 1997 que va interposar el Sr. X1 , representat davant aquest Tribunal pel procurador dels tribunals Sr. Antonio M.ª de Anzizu Furest, contra la senyora Y1 , representada per la procuradora Sra. Ascensión Riba Roca; incident substanciat en peça separada, sobre impugnació de costes pel concepte d’indegudes. 

 

ANTECEDENTS DE FET

Primer. - En les actuacions principals del recurs de cassació tramitat en aquesta Sala Civil, a instància de la representació del recurrent senyor X1 , es va practicar per la seva secretària, en data 13 de juliol de 1998, taxació de les costes causades en l’esmentat recurs, a càrrec de la part objecte de recurs i codemandada al seu pagament, i sotmesa la taxació a les parts, la representació de la senyora Y1  va impugnar l’esmentada taxació per haver-s’hi inclòs partides que considerava com a indegudes i excessives.

Segon.- Formada aquesta peça per substanciar l’incident promogut, pel concepte de costes indegudes, es va donar trasllat a la part contrària perquè contestés sobre la qüestió incidental, la qual cosa va realitzar oportunament mitjançant el seu escrit de data 19 de setembre de 1998, en el qual, després d’al·legar els fets i fonaments de dret que va estimar aplicables al cas, va acabar per demanar a la Sala que es considerés evacuat el trasllat i que es dictés sentència per la qual es desestimés la pretensió incidental plantejada. Rebut a prova l’incident, es van propossar i admetre les que consten a la peça corresponent, i, transcorregut el termini probatori, foren unides a les actuaciones les proves practicades i per Provisió del dia 11 de l’actual mes de novembre, es va tenir per renunciat l’actor incidental a la celebració de vista pública, i es van passar les actuacions al magistrat ponent per dictar l’oportuna resolució.

N’ha estat ponent el magistrat d’aquesta Sala Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa.

 

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En les actuacions principals del rotlle del recurs de cassació es va practicar la taxació de les costes causades i la part recurrent, que fou comdemnada al seu pagament, les impugna tant per indegudes com per excessives i tant la minuta del lletrat com la nota del procurador.

Atès que «hay incompatibilidad de simultanear las impugnaciones por honorarios indebidos y por honorarios excesivos, ya que la primera se tramita por lo dispuesto en los arts. 421 y siguientes de la Ley de enjuiciamiento civil, mientras que son aplicables los arts. 427 y 428 de la LEC cuando se trata de impugnación por excesivos en razón precisamente a que cuando se acumulan ambas impugnaciones es evidente que precedentemente habrá que resolver la impugnación por el primer concepto» (per totes, STS de 14.12.1993), la controvèrsia queda limitada en el present incident a esbrinar l’èxit o no de les crítiques formulades a sengles minuta i nota dels esmentats lletrat i procurador en tant que es qualifiquen d’indegudes.

Al respecte, no es dedueix ni en un cas ni en l’altre cap censura respecte a alguna partida concreta, ans es combaten ambdues per una única i comuna raó de globalitat, postulant la representació del Sr. X1 , respecte a la minuta del lletrat de la part contrària, que «existe una absoluta ambigüedad e indefinición en la minuta de referencia» i que «se impugna al no haberse especificado todas y cada una de las actuaciones judiciales». En relació amb la nota del procurador, s’empra semblant argumentació, ja que s’assenyala que «se limita a nombrar el artículo correspondiente del arancel aplicable, sin especificar, de forma alguna los conceptos de forma individualizada».

Cap d’aquestes censures poden reexir perque el Tribunal Suprem ve indicant amb insistència que «ese dato de globalización no puede significar óbice alguno para la aprobación y ratificación de la minuta cuestionada, pues Jurisprudencia pacífica y actualizada de esta Sala proclama que deben aprobarse las minutas globalizadas» (STS de 17.3.1998), i s’ha dit també que «ni la indeterminación relativa ni la globalización que no encubran una actividad incorrecta, abocan a que la minuta se repute indebida» (STS de 8.11.1996) i que «la minuta objeto de impugnación tan sólo incurrió en una indeterminación relativa al referirse explícitamente a una norma colegial, la 99, y al resultado de fijar el porcentaje a percibir con arreglo a una determinada escala, pero sin hacer mención explícita de las partidas o actividades comprendidas en la minuta. Ahora bien; la aludida imprecisión merece únicamente, como se apuntaba, el reproche de una indeterminación relativa, puesto que la lectura de la citada Norma 99 y la siguiente, 100, que la complementa, permiten apreciar, sin ninguna duda, cuáles fueron las partidas incluídas a efectos de minutación» (STS de 16.5.1998).

Justament aquesta darrera doctrina jurisprudencial s’esdevé traslladable al present cas en el qual, si bé es detecta la indeterminació relativa tant en la minuta del lletrat com en la del procurador, en aquesta última s’indica que es fa aplicació de l’art. 72 de l’aranzel, amb esment explícit del recurs de cassació, regulat per l’indicat precepte, i en la primera es diu literalment que els honoraris són «por la actuación como parte recurrida en el recurso de casación n.º 52/97 seguido ante la Sala de lo Civil y Penal del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, con vista oral del recurso tramitado de acuerdo con la regulación establecida por la Ley 10/92, de 30 de abril, interpuesto por D. X1  contra la sentencia dictada a 18 de julio de 1997 en grado de apelación por la Sección Primera de la Audiencia Provincial de Barcelona, dimanante del juicio declarativo de menor cuantía del Juzgado de Primera Instancia de Vic; tomando como base el 75% del procedimiento de 33.921.463 pesetas».

Tot això porta a la desestimació de la present impugnació, sens perjudici del que es pugui dir ulteriorment pel que pertoca al caràcter excessiu o no del que es reclama.

Segon.- No s’aprecia temeritat o mala fe en la impugnació, per la qual cosa no es fa imposició expressa de les costes de l’incident.

Atesos els preceptes legals aplicables,

 

DECIDIM

Desestimar la impugnació pel concepte d’indeguts de la minuta de l’advocat Sr. X1 i de la procuradora Sra. Y1 en la taxació practicada en les actuacions principals. Una vegada esdevinguda ferma la present resolució, contra la qual es pot interposar recurs de súplica, es tramitarà l’esmentada impugnació per excés, amb la consegüent remissió de les actuacions a l’Il·ltre. Col·legi d’Advocats de Barcelona perquè emeti el seu dictamen.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

 

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda