Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 30 de juliol de 1998

Anterior Amunt Següent

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 30 de juliol de 1998, núm. 20/1998 (Sala Civil i Penal)   

 

Antecedents de fet 
Fonaments de dret 
Part dispositiva 

 

Vist per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats esmentats al marge, el present incident que dimana del recurs de cassació núm. 2 de 1998 que va interposar el Sr. X1  contra la Sra. Y1 , incident substanciat en peça separada, sobre impugnació de costes pel concepte d’indegudes.

 

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En les actuacions principals del recurs de cassació tramitat en aquesta Sala, a instància de la representació de la part recorreguda es va practicar per la seva secretària judicial, en data 18 de maig de 1998, taxació de les costes causades en l’esmentat recurs, a càrrec de la part recurrent i condemnada al seu pagament, i sotmesa la taxació a les parts, la representació del senyor X1  va impugnar l’esmentada taxació pel fet d’haver-s’hi inclòs partides que considerava com a indegudes i excessives.

Segon.- Formada aquesta peça per substanciar l’incident promogut, pel concepte de costes indegudes, es va donar trasllat a la part contrària perquè contestés sobre la qüestió incidental, la qual cosa va realitzar mitjançant escrit de data 13 de juny de 1998, en el qual, després d’al·legar els fets i fonaments de dret que va estimar aplicables al cas, va demanar a la Sala que es dictés sentència per la qual es desestimés la pretensió incidental plantejada, declarant ajustada a dret la taxació de costes practicada, amb imposició de les costes causades en l’incident a la part contrària. Rebut a prova l’incident, es van proposar i admetre les que consten a la peça corresponent, i transcorregut el termini probatori, foren unides a les actuacions les practicades i es portaren a la vista per sentència, amb citació de les parts, que han deixat transcórrer el termini legal sense demanar la celebració de vista.

 

RAONAMENTS JURÍDICS

Primer.- A l’hora de resoldre aquest expedient sobre taxació de costes que ha plantejat el procurador dels tribunals senyor Artur C. i Montserrat, que actua en nom i representació del senyor X1, hem de precisar que en aquesta sentència s’han de resoldre únicament les qüestions que fan referència a la impugnació d’honoraris per indeguts; sens perjudici que després s’obri el tràmit corresponent per tal d’examinar la qüestió que es refereix a la impugnació d’honoraris per excessius.

Segon.-En relació amb la minuta d’honoraris de l’advocat senyor W, al·lega la part que ha promogut l’expedient que la partida que fa referència a «la personació davant el TSJC en el recurs de cassació interposat per la representació processal del Sr. X1  contra la sentència de 15-7-98 de l’Audiència Provincial de Lleida, Secció 2a», és un concepte indegut, ja que el tràmit de personar-se a les actuacions no exigeix la intervenció de lletrat i, per consegüent, s’ha d’eliminar aquesta partida de la taxació de costes. El demandat en aquest procediment incidental al·lega, en relació amb la minuta d’honoraris del lletrat, que si bé el concepte que s’impugna apareix a la minuta d’honoraris, es va incorporar en el seu text com a preàmbul o introducció, però sense que la seva inclusió comporti que es meriti el pagament de cap quantitat a càrrec de la condemnada a pagar les costes; i que, en qualsevol cas, es pot qualificar de poc afortunada la inclusió del concepte esmentat en la minuta d’honoraris que s’impugna. Sobre la base de totes aquestes al·legacions, s’ha d’estimar aquest primer aspecte de l’incident. Ja que com ha tingut ocasió de precisar aquesta Sala en les seves sentències de 28 de setembre i 20 de desembre de 1995, seguint el criteri reiterat que sobre aquesta mateixa qüestió ha mantingut el Tribunal Suprem, l’escrit de personació davant l’organisme jurisdiccional que ha de resoldre el recurs de cassació no exigeix signatura ni intervenció de lletrat segons l’article 424 de la Llei d’enjudiciament civil; per consegüent, com a diligència supèrflua s’ha d’excloure de la taxació de costes, segons prescriu l’article 424 de la Llei d’enjudiciament civil. Amb la precisió final en aquest punt que si el lletrat hagués tingut la precaució d’assignar a cadascun dels conceptes que esmenta en la seva minuta d’honoraris la quantitat que podia exigir per cadascun dels conceptes que esmenta, en lloc d’incloure al final una quantitat global per tots els conceptes objecte de la seva minuta d’honoraris, probablement s’hauria evitat aquest tràmit de la impugnació de la taxació de costes per indegudes.

Tercer.- S’impugna també en aquest incident la minuta de drets del procurador dels tribunals senyor W2, i més concretament, els conceptes «desglose de poderes, testimonio y copias», que segons la part que ha promogut l’expedient s’han de considerar indeguts, ja que no afecten la part condemnada a pagar les costes.

Sobre aquest punt cal precisar, inicialment, que en la taxació de costes que va practicar la senyora secretària d’aquesta Sala el dia 18 de maig de 1998, apareix la nota següent: «De la cuenta presentada por el procurador Sr. W2, se suprimen las partidas siguientes: a) La partida «Desglose poderes» no puede cargarse a la parte condenada en costas por tratarse de diligencia en exclusivo interés de la parte que las solicita. b) La partida «Testimonio» no puede cargarse a la parte condenada por los mismos motivos anteriormente indicados». En conseqüència, com que els conceptes «desglose poderes» i «testimonio» no es van incloure en la taxació de costes, és inútil la seva impugnació en concepte de drets indeguts, que per consegüent s’ha de desestimar.

I pel que fa a la impugnació del concepte «copias», que apareix també a la minuta de drets del procurador dels tribunals esmentat, aquest aspecte de la demanda incidental s’ha d’estimar; ja que com ha precisat aquesta Sala en les seves sentències abans esmentades de 28 de setembre i 20 de desembre de 1995, si bé és cert que la partida que fa referència a l’obtenció de còpies segons l’article 93 de l’aranzel aprovat pel Reial decret 1162/1991, de 22 de juliol, preveu la possibilitat que s’inclogui en les taxacions de costes, en el cas present no s’ha justificat, ni s’ha aportat prova de cap mena, per considerar-les justificades.

Vistes les disposicions legals esmentades i les altres d’aplicació pertinent.

Per tot l’anterior, en nom del Rei i per l’autoritat que ens atorga la Constitució votada pel Poble espanyol, 

 

DECIDIM

Estimar en part la impugnació per indeguts que ha formulat el procurador dels tribunals senyor Artur C. i Montserrat, en representació processal del senyor X1 , en relació amb la minuta d’honoraris de l’advocat i nota de drets del procurador i acordem: 1. Excloure de la minuta d’honoraris del lletrat senyor W1 la partida que fa referència a la «personació davant el TSJC, en el recurs de cassació interposat per la representació processal del Sr. X1  contra la Sentència de 15.7.97 de l’Audiència Provincial de Lleida. 2. Excloure de la nota de drets del procurador dels tribunals senyor W2 el concepte «copias» per un import de 1450 pessetes.

Es confirmen els altres extrems de la taxació de costes que s’ha practicat, sens perjudici del que resulti en la decisió que es prengui en l’incident d’impugnació de les costes per excessives, que s’ha de començar a tramitar una vegada hagi esdevingut ferma aquesta resolució. Sens perjudici del que s’acordi, a més a més, en l’incident de taxació de costes per excessives, en la correcció de la taxació que faci la senyora secretària d’aquest Tribunal, es tindran en compte les noves quantitats que en resultin, als efectes de calcular la que correspongui en concepte d’impost sobre el valor afegit.       

 No es fa menció especial respecte a les costes que s’han originat en aquest incident.

Així per aquesta sentència ho pronunciem, ho manem i ho signem.

 

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda