Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 27 d'abril de 1998

Anterior Amunt Següent

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 27 d'abril de 1998, núm. 11/1998 (Sala Civil i Penal) 

Antecedents de fet 
Fonaments de dret 
Part dispositiva 

Vist per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats citats al marge, el present incident que dimana del judici declaratiu de major quantia núm. 12 de 1992 que van interposar American Nike, S.A. i Nike International Ltd. contra els Il·lms. Senyors Y1 , Y2 i Y3, incident substanciat en peça separada, sobre impugnació de costes pel concepte d’indegudes. 

 

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En les actuacions principals del judici declaratiu de major quantia tramitat en aquesta Sala Civil, a instància de la representació del demandat senyor Y3 , es va practicar per la seva senyora secretària, en data 24 de novembre de 1997, taxació de les costes causades en l’esmentat assumpte, a càrrec de la part demandant i condemnada al seu pagament, i sotmesa la taxació a les parts, la representació d'American Nike, S.A. i Nike International Ltd. va impugnar l’esmentada taxació per raó d’haver-s’hi inclòs partides que considerava indegudes i excessives.

Segon.- Formada aquesta peça per substanciar l’incident promogut, pel concepte de costes indegudes, es va donar trasllat a les parts contràries perquè contestessin sobre la qüestió incidental, la qual cosa va realitzar oportunament la representació del senyor Y3 , mitjançant escrit de data 31 de desembre de 1997, en el qual, després d’al·legar els fets i fonaments de dret que va estimar aplicables al cas, va acabar per demanar a la Sala que es considerés evacuat el trasllat i que es dictés sentència per la qual es desestimés la pretensió incidental plantejada. Rebut a prova l’incident, es van proposar i admetre les proves que consten a la peça corresponent, i transcorregut el termini probatori, foren unides a les actuacions les proves practicades i per provisió del dia 30 de març passat, es va assenyalar la vista del present incident, que ha tingut lloc el 23 d’abril actual, amb la concurrència dels lletrats i procuradors de les parts litigants, amb el resultat que consta en l’acta lliurada a l’efecte.

N’ha estat ponent l’Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol.

 

FONAMENTS DE DRET

Primer.- A l’hora de resoldre l’incident sobre impugnació de taxació de costes plantejat pel procurador dels tribunals senyor Frederic Barba Sopeña, en representació processal d’American Nike, S.A. i Nike International Ltd., hem de precisar que aquesta resolució es refereix únicament al tema relatiu a la impugnació d’honoraris pel concepte d’indeguts; i un cop dictada la resolució que escaigui, s’obrirà el tràmit per examinar la impugnació corresponent per excessius.

Segon.- Aquesta resolució té com a antecedent una demanda de judici declaratiu de major quantia que van interposar American Nike, S.A. i Nike International Ltd. contra els Il·lustríssims Senyors Y1 , Y2 i Y3 . Aquest judici va ésser resolt per Sentència d’aquesta Sala de data 15 de gener de 1993, que desestimava íntegrament la demanda, amb expressa imposició de costes a la part agent.

S’ha acreditat a les actuacions que el lletrat del senyor Y2 va presentar una minuta d’honoraris per un import de 2.525.000 pessetes, que va ésser pagada per les societats agents, condemnades al pagament de les costes en el judici esmentat. Amb posterioritat, el lletrat del senyor Y3  ha presentat una altra minuta d’honoraris per un import de 8.932.000 pessetes, derivada igualment de la condemna en costes en el procediment esmentat. American Nike, S.A. i Nike International Ltd. han impugnat aquesta minuta, en la part que ara interessa, per indeguda, ja que segons el seu criteri pel fet d’haver pagat la minuta presentada pel lletrat d’un dels demandats, van entendre sempre que ja no havien de pagar cap altra quantitat en concepte de costes sobre la base de la norma 16-2 de les normes orientadores d’honoraris professionals del Col·legi d’Advocats de Barcelona. En el seu escrit de contesta la representació processal del senyor Y3  al·lega que si les societats agents van pagar la minuta d’honoraris del lletrat d’un dels demandats, això no vol dir que els altres lletrats es trobin privats de presentar i cobrar la minuta dels seus honoraris professionals.

Tercer.- Com ha precisat el Tribunal Constitucional en la seva Sentència d’1 de desembre de 1988, les costes processals es configuren jurídicament com una contraprestació per les despeses que es deriven d’un litigi, amb la finalitat que el litigant que obté una resolució favorable als seus interessos no sofreixi cap perjudici econòmic. D’acord amb aquesta configuració jurídica de les costes processals hem d’entendre que tots els qui tenen la condició de parts processals poden ésser subjectes actius o passius de le comdemna en costes (com resulta també de les sentències del Tribunal Suprem d’11 de febrer i d’11 d’abril de 1992), que operen a favor dels afavorits com a crèdits independents i que com a crèdits independents es poden fer efectius davant de la part o les parts condemnades en costes, encara que tinguin el seu origen en uns interessos concurrents; ja que si cada litigant ha hagut de fer front a unes despeses, això el converteix en titular del dret a reclamar el seu import si recau una condemna en costes a favor seu

Sobre la base d’aquestes consideracions s’ha de desestimar la pretensió d’American Nike, S.A. i de Nike International Ltd. en el que fa referència a la impugnació de la taxació de costes per indegudes, ja que en aquest aspecte que ara es considera, no té cap incidència la norma 16-2 de les normes orientadores d’honoraris professionals del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Cal assenyalar també que els acords entre les societats agents en aquest incident i el lletrat d’una de les parts demandades en el litigi que ha originat la condemna en costes, que es van concretar en el pagament d’aquesta minuta d’honoraris professionals, són res inter alios acta en relació amb el lletrat d’un dels altres demandats, que per consegüent no es pot veure afectat pel resultat d’aquests acords, segons el conegut principi sobre relativitat dels contractes que estableix l’article 1257.2 del Codi civil. I finalment hem de precisar que fins i tot si s’admet que les societats agents van incórrer en un error en el pagament de la minuta esmentada, ja que segons al·leguen amb aquest pagament creien que feien front a totes les responsabilitats que es derivaven de la seva condemna en costes, aquesta qüestió derivada d’un possible pagament per error no pot ésser valorada en un incident sobre impugnació de costes per indegudes.

Quart.- A l’acte de la vista oral la defensa de la part agent ha al·legat també la improcedència de la inclusió en la minuta d’honoraris del lletrat de la part demandat del concepte «Redacción del escrito de resumen de pruebas», que minuta en la quantitat d’1.200.000 pessetes, ja que al·lega que aquest tràmit no va tenir lloc en el judici del qual es deriva la minuta d’honoraris professionals que ara s’impugna.

En relació amb aquest punt cal assenyalar que aquesta és una qüestió nova que apareix a l’acte de la vista oral, que no s’esmenta a l’apartat de l’escrit de demanda que fa referència a la impugnació de la minuta d’honoraris del lletrat. Un pronunciament sobre aquest punt implicaria deixar la part demandada en una situació d’indefensió, ja que no ha tingut oportunitat de contradir, si ho creia escaient, aquesta pretensió extemporània de la part agent. Sens perjudici que pugui tenir una transcendència eventual, en el cas que s’obri el tràmit de la impugnació de la taxació de costes per excessives.

Cinquè.- La desestimació total de les pretensions de la part agent en aquest incident d’impugnació de la taxació de costes per indegudes determina la seva condemna en costes, d’acord amb allò que preveu l’article 523.2 de la Llei d’enjudiciament civil.

D’acord amb les disposicions legals esmentades i d’altres d’aplicació pertinent, hem pres la següent

 

DECISIÓ

Desestimar la impugnació per indeguda de la minuta d’honoraris del lletrat senyor Y3. practicada en aquest judici i confirmar en aquest extrem la taxació practicada, sens perjudici del que resulti de la decisió que s’adopti en l’incident d’impugnació per excessives, que s’ha d’iniciar un cop sigui ferma aquesta resolució. Amb imposició de les costes d’aquest incident a la part que l’ha promogut

Aquesta és la nostra sentència, que pronunciem, manem i signem.

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda