Sentència del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
de 6 d'abril de 1998, núm. 9/1998 (Sala Civil i Penal)
 Antecedents
de fet
Fonaments
de dret
Part dispositiva
La
Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels
magistrats que damunt s’esmenten, ha vist el present recurs
extraordinari de revisió interposat per la Sra. X1 ,
representada per la procuradora Sra. Ana Ma. Martín Aguilar i dirigida
per l’advocat Sr. Francesc Trull Roset, contra la Sentència ferma de
10 de juny de 1996 dictada per la Secció 16a de l’Audiència
Provincial de Barcelona en resoldre el recurs d’apel·lació que havia
elevat el Sr. Y1 contra la Sentència del Jutjat de 1a Instància
núm. 1 de Rubí de 10 d’octubre de 1994 en resoldre el judici de
menor quantia instat pel Y1 contra X1 exercitant
una acció personal de rescissió per lesió ultra
dimidium.
El
Y1 ha estat representat en aquest Tribunal pel
procurador Sr. Àngel Joaniquet Ibarz i dirigit pel lletrat Sr. Josep M.
Castro Millán.
ANTECEDENTS
DE FET
Primer.-
L’11 de juny de 1997 la Sra. X1 va interposar
davant aquest Tribunal la demanda de judici de revisió que s’ha dit,
contra la sentència ferma també esmentada.
Segon.-
El Sr. Y1 va comparèixer oposant-se a la indicada
acció.
Tercer.-
Obert a prova el recurs, han estat practicades les proposades que varen
ser declarades pertinents.
Quart.-
El Ministeri Fiscal ha informat que era procedent desestimar el recurs,
i cap de les parts ha demanat la celebració de vista.
S’han
complert les formalitats del procediment
Actua
com a ponent el magistrat de la Sala Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté.
FONAMENTS
DE DRET
Primer.-
La Sra. X1 presenta recurs extraordinari de
revisió contra la Sentència ferma de 10 de juny de 1996 dictada en
grau d’apel·lació per la Secció 16a de l’Audiència Provincial de
Barcelona que en resoldre l’esmentat recurs d’apel·lació que havia
estat interposat pel Sr. Y1 contra la Sentència de
10 d’octubre de 1994 del Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Rubí,
dictada en procés de menor quantia, va declarar resolt, per engany a
mitges, el contracte de compravenda que el 29 d’abril de 1988 havien
formalitzat com a venedors el Y1 i la que havia estat
la seva esposa Sra. Z, a favor de la compradora
Sra. X1 , a la qual l’esmentada sentència va
atorgar el dret d’exercitat l’opció de l’art. 325 de la Compilació
de dret civil de Catalunya, supòsit en el qual hauria de completar el
preu de la seva compra fins a la quantitat de 13.312.800 PTA amb els
seus interessos des de la data del contracte.
Contra
l’anterior resolució, la Sra. X1 va interposar davant el nostre tribunal recurs de cassació, que va ser
desestimat per Sentència de 16 de gener de 1997.
L’11
de juny del mateix any 1997 va presentar-nos el recurs extraordinari de
revisió que ara examinarem, en el qual demana la rescissió de la
indicada sentència de l’Audiència.
Segon.-
La demanda de revisió diu emparar-se en el núm. 1 de l’art.1796 de
la Llei d’enjudiciament civil, el qual determina que la revisió
d’una sentència ferma és procedent «si després de pronunciada són
recobrats documents decisius, detinguts per força major, o per obra de
la part a favor de la qual s’hagués dictat»; determinant el següent
art. 1796 que «el termini per interposar el recurs de revisió és de 3
mesos comptats des del dia en què hagin estat descoberts els documents
nous».
Tercer.-
És doctrina reiterada del Tribunal Suprem (sentències de 12 de
novembre de 1986, 11 de maig de 1987, 14 de març de 1990, 16 de març
de 1992, 26 de gener, 12 de febrer i 17 de març de 1993, 19 de setembre
i 26 d’octubre de 1994, dues de 24 de gener de 1996, 16 d’abril i 22
de maig de 1996) i de la nostra pròpia Sala (sentències de 13
d’octubre, 30 de novembre i 30 de desembre de 1994, 12 de gener de
1995, 21 d’octubre de 1996 –dues– i 10 de febrer de 1997) que, del
caràcter extraordinari del recurs de revisió, se’n deriva d’una
manera indubtable que correspon al recurrent acreditar el dia en què es
van descobrir els documents nous o el frau per tal de computar el
termini de 3 mesos de l’art. 1798 de la llei de procediment civil; dies
a quo que l’actor ha de provar amb tota claredat i precisió, atès
que aquest és un termini de caducitat i civil, no processal, ja que no
es produeix en el curs d’un procés i, per tant, no és susceptible
d’interrupció i la seva computació ha de fer-se d’acord amb
l’art. 5 del Codi civil.
Quart.-
Respecte d’aquest termini per a la interposició de la demanda de
revisió, tot el que l’aquí presentada diu és que: «Estos
documentos han pasado a conocimiento de doña X1 , con posterioridad al momento en que precluyó la facultad de
presentarlos (tanto en primera como en segunda instancia». I que: «Estos
documentos han llegado a conocimiento de la parte perjudicada a partir
del día 29 de marzo de 1997, fecha de la certificación de D. José
Joaquín Oria Liria, registrador del Registro de la Propiedad núm. 1,
que se acompaña como documento núm. 2».
Cinquè.-
Les úniques manifestacions anteriors, mancades de tota prova, són
clarament insuficients perquè siguin preses en consideració, encara
menys com veiem que el contingut del certificat del registrador que
s’aporta són inscripcions de la finca del plet dels anys 1949, 1955,
1973, 1984 i, l’ última, de 19 de novembre de 1996.
Presentada
la demanda de revisió l’11 de juny de 1997, n’és palesa
l’extemporaneïtat fins i tot sense considerar la constant doctrina
del Tribunal Suprem (sentències de 29 de juliol de 1991, 25 de març de
1992, 3 de desembre de 1993, etc.) i d’aquesta mateixa Sala (per
exemple, Sentència de 8 de juliol de 1997) que diu que quan el document
que es pretén retingut és una certificació del Registre de la
Propietat, s’ha d’entendre que estava a l’abast del recurrent
durant tot l’iter processal, i és evident que no és un document «retingut»
per l’altra part o per causa de força major, per la qual cosa no és
admissible a la seva empara una demanda revisora del núm. 1 de l’art.
1796 de la llei processal civil, i cal declarar-ho així, rebutjant la
presentada amb les conseqüències que diu l’art. 1809 de la mateixa
llei; ja que com expressa la jurisprudència (sentències del Tribunal
Suprem de 15 i 22 d’abril, 21 de maig, 20 de juliol i 21 d’octubre
de 1996) la revisió no és un tercera instància ni s’hi poden
enjudiciar de nou qüestions ja debatudes en el judici antecedent (que
és el que succeeix amb el document privat sense data dels folis 26 i
112, que ja va ser examinat per l’Audiència: foli 21 volt, línia 13
i següents), puix no és admissible una nova valoració de la prova
practicada ni un altre examen de la interpretació de les normes
aplicades, com també hem dit a les nostres de 30 d’abril i de 8 de
juliol de 1997.
Sisè.-
Cal, en conseqüència, desestimar la demanda de revisió presentada amb
imposició de costes al recurrent i pèrdua del dipòsit que va
constituir per formular-la.
Pel
que precedeix, en nom del Rei i per l’autoritat que ens atorga la
Constitució,
DECIDIM
Desestimar
el recurs extraordinari de revisió que s’esmenta a la capçalera i al
primer fonament de dret d’aquesta resolució. Condemnem la Sra. X1
al pagament de les costes del recurs i a la pèrdua
del dipòsit que va constituir en interposar-lo.
Així
ho acordem, ho manem i ho signem.
|
