Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 6 d'abril de 1998

Anterior Amunt Següent

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
de 6 d'abril de 1998, núm. 9/1998 (Sala Civil i  Penal) 

 

Antecedents de fet 
Fonaments de dret 
Part dispositiva 

 

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que damunt s’esmenten, ha vist el present recurs extraordinari de revisió interposat per la Sra. X1 , representada per la procuradora Sra. Ana Ma. Martín Aguilar i dirigida per l’advocat Sr. Francesc Trull Roset, contra la Sentència ferma de 10 de juny de 1996 dictada per la Secció 16a de l’Audiència Provincial de Barcelona en resoldre el recurs d’apel·lació que havia elevat el Sr. Y1 contra la Sentència del Jutjat de 1a Instància núm. 1 de Rubí de 10 d’octubre de 1994 en resoldre el judici de menor quantia instat pel Y1 contra  X1 exercitant una acció personal de rescissió per lesió ultra dimidium.

El Y1  ha estat representat en aquest Tribunal pel procurador Sr. Àngel Joaniquet Ibarz i dirigit pel lletrat Sr. Josep M. Castro Millán.

 

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- L’11 de juny de 1997 la Sra. X1  va interposar davant aquest Tribunal la demanda de judici de revisió que s’ha dit, contra la sentència ferma també esmentada.

Segon.- El Sr. Y1  va comparèixer oposant-se a la indicada acció.

Tercer.- Obert a prova el recurs, han estat practicades les proposades que varen ser declarades pertinents.

Quart.- El Ministeri Fiscal ha informat que era procedent desestimar el recurs, i cap de les parts ha demanat la celebració de vista.

S’han complert les formalitats del procediment

Actua com a ponent el magistrat de la Sala Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté.

 

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sra. X1  presenta recurs extraordinari de revisió contra la Sentència ferma de 10 de juny de 1996 dictada en grau d’apel·lació per la Secció 16a de l’Audiència Provincial de Barcelona que en resoldre l’esmentat recurs d’apel·lació que havia estat interposat pel Sr. Y1  contra la Sentència de 10 d’octubre de 1994 del Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Rubí, dictada en procés de menor quantia, va declarar resolt, per engany a mitges, el contracte de compravenda que el 29 d’abril de 1988 havien formalitzat com a venedors el Y1  i la que havia estat la seva esposa Sra. Z, a favor de la compradora Sra. X1 , a la qual l’esmentada sentència va atorgar el dret d’exercitat l’opció de l’art. 325 de la Compilació de dret civil de Catalunya, supòsit en el qual hauria de completar el preu de la seva compra fins a la quantitat de 13.312.800 PTA amb els seus interessos des de la data del contracte.

Contra l’anterior resolució, la Sra. X1  va interposar davant el nostre tribunal recurs de cassació, que va ser desestimat per Sentència de 16 de gener de 1997.

L’11 de juny del mateix any 1997 va presentar-nos el recurs extraordinari de revisió que ara examinarem, en el qual demana la rescissió de la indicada sentència de l’Audiència.

Segon.- La demanda de revisió diu emparar-se en el núm. 1 de l’art.1796 de la Llei d’enjudiciament civil, el qual determina que la revisió d’una sentència ferma és procedent «si després de pronunciada són recobrats documents decisius, detinguts per força major, o per obra de la part a favor de la qual s’hagués dictat»; determinant el següent art. 1796 que «el termini per interposar el recurs de revisió és de 3 mesos comptats des del dia en què hagin estat descoberts els documents nous».

Tercer.- És doctrina reiterada del Tribunal Suprem (sentències de 12 de novembre de 1986, 11 de maig de 1987, 14 de març de 1990, 16 de març de 1992, 26 de gener, 12 de febrer i 17 de març de 1993, 19 de setembre i 26 d’octubre de 1994, dues de 24 de gener de 1996, 16 d’abril i 22 de maig de 1996) i de la nostra pròpia Sala (sentències de 13 d’octubre, 30 de novembre i 30 de desembre de 1994, 12 de gener de 1995, 21 d’octubre de 1996 –dues– i 10 de febrer de 1997) que, del caràcter extraordinari del recurs de revisió, se’n deriva d’una manera indubtable que correspon al recurrent acreditar el dia en què es van descobrir els documents nous o el frau per tal de computar el termini de 3 mesos de l’art. 1798 de la llei de procediment civil; dies a quo que l’actor ha de provar amb tota claredat i precisió, atès que aquest és un termini de caducitat i civil, no processal, ja que no es produeix en el curs d’un procés i, per tant, no és susceptible d’interrupció i la seva computació ha de fer-se d’acord amb l’art. 5 del Codi civil.

Quart.- Respecte d’aquest termini per a la interposició de la demanda de revisió, tot el que l’aquí presentada diu és que: «Estos documentos han pasado a conocimiento de doña X1  , con posterioridad al momento en que precluyó la facultad de presentarlos (tanto en primera como en segunda instancia». I que: «Estos documentos han llegado a conocimiento de la parte perjudicada a partir del día 29 de marzo de 1997, fecha de la certificación de D. José Joaquín Oria Liria, registrador del Registro de la Propiedad núm. 1, que se acompaña como documento núm. 2».

Cinquè.- Les úniques manifestacions anteriors, mancades de tota prova, són clarament insuficients perquè siguin preses en consideració, encara menys com veiem que el contingut del certificat del registrador que s’aporta són inscripcions de la finca del plet dels anys 1949, 1955, 1973, 1984 i, l’ última, de 19 de novembre de 1996.

Presentada la demanda de revisió l’11 de juny de 1997, n’és palesa l’extemporaneïtat fins i tot sense considerar la constant doctrina del Tribunal Suprem (sentències de 29 de juliol de 1991, 25 de març de 1992, 3 de desembre de 1993, etc.) i d’aquesta mateixa Sala (per exemple, Sentència de 8 de juliol de 1997) que diu que quan el document que es pretén retingut és una certificació del Registre de la Propietat, s’ha d’entendre que estava a l’abast del recurrent durant tot l’iter processal, i és evident que no és un document «retingut» per l’altra part o per causa de força major, per la qual cosa no és admissible a la seva empara una demanda revisora del núm. 1 de l’art. 1796 de la llei processal civil, i cal declarar-ho així, rebutjant la presentada amb les conseqüències que diu l’art. 1809 de la mateixa llei; ja que com expressa la jurisprudència (sentències del Tribunal Suprem de 15 i 22 d’abril, 21 de maig, 20 de juliol i 21 d’octubre de 1996) la revisió no és un tercera instància ni s’hi poden enjudiciar de nou qüestions ja debatudes en el judici antecedent (que és el que succeeix amb el document privat sense data dels folis 26 i 112, que ja va ser examinat per l’Audiència: foli 21 volt, línia 13 i següents), puix no és admissible una nova valoració de la prova practicada ni un altre examen de la interpretació de les normes aplicades, com també hem dit a les nostres de 30 d’abril i de 8 de juliol de 1997.

Sisè.- Cal, en conseqüència, desestimar la demanda de revisió presentada amb imposició de costes al recurrent i pèrdua del dipòsit que va constituir per formular-la.

Pel que precedeix, en nom del Rei i per l’autoritat que ens atorga la Constitució,

 

DECIDIM

Desestimar el recurs extraordinari de revisió que s’esmenta a la capçalera i al primer fonament de dret d’aquesta resolució. Condemnem la Sra. X1  al pagament de les costes del recurs i a la pèrdua del dipòsit que va constituir en interposar-lo.

Així ho acordem, ho manem i ho signem.

 

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda