Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 30 d'abril de 1997

Anterior Amunt Següent


 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya   
de 30 d'abril de 1997, núm. 11/1997 (Sala Civil i Penal) 

Antecedents de fet 
Raonaments jurídics 
Part dispositiva 

Revisió núm. 33/96  

SENTÈNCIA Núm. 11  

President:  
Excm. Sr. Guillermo Vidal Andreu  

Magistrats:  
Il·lm. Sr. Luis M. Díaz Valcárcel  
Il·lm. Sr. Ponç Feliu Llansa  

Barcelona, 30 d’abril de 1997  

Vist per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats expressats al marge, el recurs de revisió, contra la sentència ferma dictada per l'Audiència Provincial de Lleida, Secció Segona, de data 19 d'abril de 1996, en el recurs d'apel·lació núm. 213/96 interposat contra la sentència del Jutjat de Primera Instància de Tremp, dictada en les actuacions del judici de cognició núm. 167/95, promogudes per la representació legal de la Mercantil "Edificis J.M., Societat Anònima", domiciliada a L, contra el Sr. Y , de parador ignorat, contra els hereus ignorats i l'herència jacent del Sr. Y , així mateix en parador ignorat, i contra la Sra. Y2, amb domicili a L El recurs va ser interposat per l'esmentada Mercantil "Edificis J.M.,  Societat Anònima", representada pel procurador Sr. Arturo Cot Montserrat i defensada pel lletrat Sr. Pompilio Roiger Blanch; La part apel·lada ha estat la Sra. Y2 , representada pel procurador Sr. Francisco Ruiz Castel i defensada per la lletrada habilitada Sra. M. Luisa Llimiñana Montanuy; i el Sr. Y  i els hereus ignorats i l'herència jacent del Sr. Y , tots ells incompareguts i declarats en rebel·lia.

FETS

Primer: El procurador dels tribunals Sr. Arturo Cot Montserrat, en nom i representació d'X, Societat Anònima, va interposar recurs de revisió, a l'empara de l'art. 1796 i següents de la Llei d'enjudiciament civil, contra la sentència ferma dictada per l'Audiència Provincial de Lleida, Secció Segona, en data 19 d'abril de 1996, dictada en el rotlle d'apel·lació de la dictada a les actuacions de judici de cognició del Jutjat de Primera Instància de Tremp, seguides entre les parts esmentades. Un cop establerts els fets i fonaments de dret que va estimar pertinents, va acabar demanant que es dictés una sentència en què s’admetés el recurs i en què es rescindís tota la sentència impugnada; que s’expedís certificació de la decisió i que es tornessin les actuacions judicials al Jutjat d’on procedien, a l’efecte de l'art. 1807 de la Llei processal.  

  

Segon. Complerts els requisits legals i previs els tràmits oportuns, es va admetre a tràmit la demanda de procés civil de recurs de revisió i es va disposar i fer, en la forma legal, la citació a termini dels demandats en revisió, i només hi va comparèixer la demandada Sra. Y2 , que el va impugnar al·legant el que convenia al seu dret i demanant que es dictés una sentència en la qual es declarés la improcedència del recurs i que es condemnés l’actor al pagament de les costes i a la pèrdua del dipòsit.

Tercer. Un cop transcorregut el termini de la citació a termini, sense que compareguessin els altres demandats en revisió Sr. Y  i els hereus ignorats i l'herència jacent del Sr. Y , van ser declarats en rebel·lia processal i es va tenir per preclòs respecte dels esmentats el tràmit de contestació a la demanda. La part recurrent va sol·licitar la recepció a prova del plet i la Sala va estimar-ho procedent; es va acordar que es duguessin a terme les que s’havien proposat i havien estat admeses, prèvia la seva declaració de pertinència.  

Quart. En la tramitació del present recurs s'han observat les prescripcions legals i passades les actuacions al Ministeri Fiscal, aquest va emetre el preceptiu informe que consta en les actuacions judicials. No es va sol·licitar la celebració de vista pública i es va assenyalar per a la votació i la decisió el 28 dels corrents, dia en què van tenir lloc.  

Hi ha actuat com a ponent l’Il·lm. Sr. Guillermo Vidal Andreu.  

  

RAONAMENTS JURÍDICS  

Primer. Aquest recurs de revisió es planteja contra la sentència de data 19 d'abril de 1996, dictada per la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, que conté la decisió següent: "ESTIMAMOS el recurso de apelación formulado por Dª Y2  y declaramos la nulidad de la diligencia de emplazamiento de Dª Y2  practicada en fecha 27 de julio de 1.995 en el juicio de cognición núm. 167/95 del juzgado de Primera Instancia e Instrucción de Tremp, y de todas las actuaciones posteriores, incluída la sentencia de primer grado, debiendo retrotraerse las actuaciones a dicho momento procesal a fin de que se realice en legal forma el dicho emplazamiento, y sin perjuicio de que puedan conservar validez las actuaciones cuyo contenido hubiese permanecido invariable aún sin haberse cometido la infracción que dió lugar a la nulidad." La primera qüestió que la Sala s’ha de plantejar és la procedència del recurs, és a dir, la seva admissibilitat, encara que ni la part apel·lada ni el Ministeri Fiscal s'han pronunciat sobre això, atès que en el present tràmit les causes d'inadmissibilitat deriven en causes de desestimació. Aquesta qüestió obliga a reexaminar la naturalesa i abast del recurs de revisió.  

Segon. Històricament, l'anomenat recurs de revisió s'ha enllaçat amb l'antiga restitutio dels pretors romans, incorporada després al dret processal, i amb la querela nullitatis insanabilis del dret comú de l'Edat Mitjana, que es recull en les nostres Partides i que ha estat recuperada per la vigent Llei d'enjudiciament civil. Es tracta d'un remei excepcional i extraordinari (Sentències, entre d’altres, de dates 28 d'octubre i 7 de novembre de 1994) que es dóna contra les sentències que han assolit fermesa, amb la qual cosa queda clar que no exerceix la condició de vertader recurs, almenys segons la forma tradicional de la nostra normativa processal. Així, l'art. 369 de la LEC disposa que s'entendrà per sentència ferma aquella contra la qual no es pugui interposar cap recurs ordinari ni extraordinari. La nostra jurisprudència (sentències de 15 de novembre de 1983 i 1 de febrer de 1993) ve configurant-lo com un procés especial en el qual s'esgrimeix una acció autònoma i independent de l'exercida en aquell que va donar lloc a la sentència ferma, la rescissió de la qual es pretén. La nostra millor doctrina ensenya que mentre els recursos pròpiament dits es proposen "evitar"; la revisió es proposa "rescindir" el que ja s'ha produït; de manera que aquells incideixen en una relació juridicoprocessal encara oberta, mentre que la revisió pressuposa una relació processal ja tancada.  

El que avui queda clar de les declaracions jurisprudencials, conseqüents amb les idees anteriors, és: que no es tracta d'una tercera instància (Sentència de 15 d'abril de 1996); que no es tracta d'un nou enjudiciament de qüestions ja debatudes en el plet (Sentència de 20 de juliol i 21 d'octubre de 1996) i que no és possible una nova valoració de la prova practicada ni un reexamen de la interpretació de les normes aplicades (Sentències de 22 d'abril i 21 de maig de 1996).  

Tercer. Aquest recurs es planteja, en efecte, contra o davant una sentència de l'Audiència Provincial que és ferma, en la mesura que no s’hi pot interposar cap recurs. Ara bé, l'esmentada sentència declara la nul·litat de tot el que s'ha actuat a la primera instància, inclosa la sentència i reposa les actuacions judicials a l'ésser i estat que tenien en cometre's la infracció (citació a termini de la part demandada), de tal manera que, en realitat, no existeix decisió judicial de fons ara. Ha de reiniciar-se el procés amb les garanties processals degudes fins a arribar a una decisió final ferma. Reprenent el que es deia en examinar la naturalesa jurídica de la institució, aquí no pot rescindir-se res perquè el procés ja està rescindit. El recurrent, amb oblit d'aquestes idees, pretén una revisió de la prova i de la valoració jurídica que va portar al tribunal d'apel·lació a declarar la nul·litat d'actuacions i com s'ha raonat ni això és possible, ni el recurs extraordinari de revisió es troba concebut com una tercera instància. Per aquestes raons, el recurs no pot prosperar i ha de ser, en aquest moment processal, desestimat.  

Quart. De conformitat amb el que disposa l'art. 1809 de la LEC, es condemnarà el recurrent en costes i a la pèrdua del dipòsit constituït.  

  

PART DISPOSITIVA  

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya declara: Que desestima el recurs de revisió interposat per la representació processal d'Edificis J.M., Societat Anònima, pel qual es pretenia la rescissió de la sentència dictada per la Secció Segona de la Il·lma. Audiència Provincial de Lleida el 19 d'abril de 1996, en el judici de cognició número 167/95 del Jutjat de Primera Instància de Tremp; amb expressa imposició de les costes causades i a la pèrdua del dipòsit constituït. Contra aquesta resolució no es pot interposar cap recurs.

Així ho va acordar la Sala i ho signen el president i els magistrats que figuren al marge.

PUBLICACIÓ. El dia d’avui i en audiència pública, el magistrat Excm. Sr. Guillermo Vidal Andreu, ponent en aquestes actuacions, ha llegit, ha signat i ha publicat la sentència anterior. En dono fe.  

 
 


Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda