Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 29 de desembre de 1997

Anterior Amunt

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, 
de 29 de desembre de 1997, núm. 34/1997 (Sala Civil)

Antecedents de fet 
Raonaments jurídics 
Part dispositiva 

 

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya formada pels Magistrats que s’esmenten al marge, ha vist el present recurs extraordinari de cassació interposat per la Sra. X  contra la sentència dictada en grau d’apel·lació per la Secció 14 de l’Audiència Provincial de Barcelona el 14 de juny de 1997 dimanant del judici declaratiu de menor quantia interposat per l’esmentada recurrent contra la Sra. Y  sobre nul·litat de testament. La recurrent ha estat representada davant aquest Tribunal pel Procurador Sr. Artur Cot Montserrat i defensada per l’Advocat Sr. Ferran Foix Carbó, havent estat la recurrida representada per el Procurador Sr. Carlos Badia Martínez i defensada per l’Advocat Sr. Carlos Rodríguez Castillo.

 

ANTECEDENTS DE FET

Primer. - En la data ja esmentada de 14 de juny de 1997, la Secció 14 de l’Audiència Provincial de Barcelona, en el recurs d’apel·lació mencionat, va dictar Sentència que conté la següent part dispositiva: "FALLAMOS: Que DESESTIMANDO el recurso de apelación interpuesto por X , contra la Sentencia dictada en fecha 29 de marzo de 1996 por el Juzgado de Primera Instancia nº 9 de Badalona, en los autos de los que el presente rollo dimana, debemos CONFIRMAR Y CONFIRMAMOS íntegramente la misma con imposición de costas a la apelante."

Segon. - Contra aquesta resolució, la Sra. X  va interposar aquest recurs de cassació que ha estat tramitat davant aquest Tribunal d’acord amb les prescripcions legals, havent estat senyalada l’audiència del dia 18 del present mes en el que va tenir lloc la vista.

És Ponent el Magistrat de la Sala Il·lm. Sr. Ponç Feliu Llansa.

 

FONAMENTS JURIDICS

Únic. - Tant per exigències de l’ordre públic processal, pel que han de vetllar els Tribunals, àdhuc d’ofici, com per així haver-ho assenyalat la part contra la que es recorre en el seu primer motiu d’impugnació, ha de merèixer atenció prioritària l’examen de la concurrència o no en el present supósit dels requisits que imposa l’article 1.687 de la Llei d’Enjudiciament Civil per a l’accés a la Cassació d’una determinada sentència.

I, això considerat, cal ponderar el següent:

a)El present recurs l’interposa la representació processal de la senyora X  contra la sentència de 14 de Juny d’enguany de la Secció catorze de l’Audiència Provincial de Barcelona, confirmatòria de la sentència de 29 de Març de 1996 del Jutjat núm. 9 de Badalona.

Ambdues resolucions deriven de demanda de judici declaratiu de menor quantia promoguda per l’actora esmentada contra la seva germana Y , en súplica, exposada en síntesi, de que es declarés que la mare i causant de les litigants Sra. Z no gaudia de la integritat de les seves facultats mentals en el moment d’atorgar el seu darrer testament de data 18 de gener de 1991 i, en conseqüència, que es declarés la seva nul·litat i la dels actes jurídics realitzats per la demandada Sra. Y  com hereva, declarant-se oberta la successió intestada de la Sra. Z i condemnant-se a la demandada a l’atorgament de les escriptures públiques necessàries per a verificar les oportunes cancel·lacions registrals.

Tant la sentència d’instància com la que ara es pretén recórrer de la Audiència Provincial de Barcelona, desestimaren aitals pretensions.

b) Pel que ara interessa respecte a la qüestió d’Ordre Públic Processal plantejada per la part impugnant del recurs, s’ha de fer especial esment de què, si bé en la demanda no es fixava la quantia del procediment, sí s’interessava per altressí que "dada la naturaleza de las acciones que se ejercitan en esta demanda es preciso que, como medida cuatelar, se tome anotación preventiva de la presente demanda en el Registro de la Propiedad nº 1 de Badalona, al Tomo 3.092 del archivo, Libro 286 de Badalona-1, folio 143, finca nº 15.030..." (fol. 8 de la demanda). La finca esmentada ja havia estat assenyalada per la part demandant com "el único bien de la testadora" (folio 2).

En resposta a tal petició el referit Jutjat per provisió de 16-11-1995 requerí a les parts per a que "manifiesten el actual valor de la finca sita en esta ciudad, calle Alfonso XIII, nº 115", el que fou complimentat per la demandant en escrit de 24-11-1995 atribuint a la mateixa, segons es xifrava a efectes cadastrals, un valor de 3.270.978 pessetes i per la part demandada, mitjançant escrit de 30-11-1995, en la quantitat de 5.000.000 de pessetes, a partir del valor declarat en la escriptura d’acceptació d’herència. A la vista d’ambdues manifestacions, per provisió de 8 de Gener de 1996 es fixà en un milió la fiança a consignar per la demandant.

c) Essent pacífic, per expressa acceptació de les parts, que l’únic cabdal relicte de l’herència és la repetida finca i no havent-se suscitat en cap altre moment del plet, és a dir, ni en instància, ni en apel·lació, ni davant aquest Tribunal qüestió de cap mena respecte a les referides sumes senyalades pels litigants ni respecte, en definitiva, a la quantia del procediment, és palès que no pot la Sala, per tal com comportaria una actuació "ultra vires" i menys en el present moment processal, contemplar xifra distinta a la més alta fixada per les pròpies parts, que queda lluny d’excedir els sis milions, que, com a límit mínim per a l’accés a la Cassació, regula el núm. 1 c) de l’art. 1.687 de la Llei d’Enjudiciament Civil.

d).- Les anteriors consideracions fan sobrer qualsevol comentari sobre el que manifesta la part recurrent (fol. 13 del present Rotlle) en el sentit de que "la cuantía litigiosa excede de seis millones de pesetas, dado que el caudal relicto de la herencia cuyo testamento se trata de declarar nulo consiste en una vivienda sita en B, Av. A , nº 0, planta entresuelo, puerta única, con una superficie útil de más de 86 metros cuadrados, que excede sobradamente de dicha cantidad en cuanto a su valor calculado a precios de mercado", extrem fàctic aquest darrer sobre el que no s’ha efectuat la menor prova, al que només cal afegir que, en no conèixer les concretes circumstàncies d’ubicació, qualitat, antiguitat i demés factors operants en el mercat i que afecten la repetida finca, tampoc existeix base suficient per a considerar fet notori l’atribució d’un preu superior als sis milions, amb el benefici conseqüent d’exempció de prova.

e) S’ha de concloure, doncs, que, en no sobrepassar la quantia del plet els sis milions de pessetes, el recurs estava afectat de causa d’inadmissibilitat, la qual, en aquest moment processal, es converteix en causa de desestimació, no atemptant aquest pronunciament contra el dret a la tutela judicial efectiva en la seva vessant de dret al recurs, doncs té dita la Jurisprudència que tan es vulnera l’esmentat dret quan es denega indegudament, l’accés al recurs com quan s’atorga també indegudament, per l’afectació que això comporta pels principis de seguretat jurídica, legalitat i evitació de dilacions indegudes.

f) Un cop desestimat el recurs de cassació és procedent acordar la imposició de les costes a la part que recorre i la pèrdua del dipòsit, conformement a allò que estableix el darrer paràgraf de l’article 1715 de la Llei d’Enjudiciament Civil.

EN NOM DEL REI I PER LA AUTORITAT QUE ENS HA CONFERIT EL POBLE ESPANYOL.

 

DECIDIM

Que DESESTIMEM el recurs de Cassació interposat pel Procurador dels Tribunals Sr. Arturo Cot Montserrat en representació processal de la Sra. X contra la sentència dictada per la Secció 14a de l’Audiència Provincial de Barcelona de data catorze de juny de mil nou-cents noranta-set, CONFIRMANT íntegrament la Resolució esmentada, amb la imposició de les costes causades a la part que recorre i amb la declaració de la pèrdua del dipòsit constituït.

S’ha de lliurar a l’esmentada Audiència el testimoniatge d’aquesta sentència amb les actuacions originals i el rotlle d’apel·lació que van ser tramesos el seu dia a aquest Tribunal.

Aquesta és la nostra sentència que pronunciem, manem i signem.

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda