Antecedents
de fet
Raonaments
jurídics
Part
dispositiva
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya formada
pels Magistrats que s’esmenten al marge, ha vist el present recurs extraordinari de
cassació interposat per la Sra. X contra la sentència dictada
en grau d’apel·lació per la Secció 14 de l’Audiència Provincial de Barcelona
el 14 de juny de 1997 dimanant del judici declaratiu de menor quantia interposat per
l’esmentada recurrent contra la Sra. Y sobre nul·litat de
testament. La recurrent ha estat representada davant aquest Tribunal pel Procurador Sr.
Artur Cot Montserrat i defensada per l’Advocat Sr. Ferran Foix Carbó, havent estat
la recurrida representada per el Procurador Sr. Carlos Badia Martínez i defensada per
l’Advocat Sr. Carlos Rodríguez Castillo.
ANTECEDENTS DE FET
Primer. - En la data ja esmentada de 14 de juny de 1997,
la Secció 14 de l’Audiència Provincial de Barcelona, en el recurs
d’apel·lació mencionat, va dictar Sentència que conté la següent part
dispositiva: "FALLAMOS: Que DESESTIMANDO el recurso de apelación interpuesto por
X , contra la Sentencia dictada en fecha 29 de marzo de 1996 por
el Juzgado de Primera Instancia nº 9 de Badalona, en los autos de los que el presente
rollo dimana, debemos CONFIRMAR Y CONFIRMAMOS íntegramente la misma con imposición de
costas a la apelante."
Segon. - Contra aquesta resolució, la Sra.
X va interposar aquest recurs de cassació que ha estat tramitat davant
aquest Tribunal d’acord amb les prescripcions legals, havent estat senyalada
l’audiència del dia 18 del present mes en el que va tenir lloc la vista.
És Ponent el Magistrat de la Sala Il·lm. Sr. Ponç Feliu Llansa.
FONAMENTS JURIDICS
Únic. - Tant per exigències de
l’ordre públic processal, pel que han de vetllar els Tribunals, àdhuc d’ofici,
com per així haver-ho assenyalat la part contra la que es recorre en el seu primer motiu
d’impugnació, ha de merèixer atenció prioritària l’examen de la
concurrència o no en el present supósit dels requisits que imposa l’article 1.687
de la Llei d’Enjudiciament Civil per a l’accés a la Cassació d’una
determinada sentència.
I, això considerat, cal ponderar el següent:
a)El present recurs l’interposa la representació processal de la
senyora X contra la sentència de 14 de Juny d’enguany de
la Secció catorze de l’Audiència Provincial de Barcelona, confirmatòria de la
sentència de 29 de Març de 1996 del Jutjat núm. 9 de Badalona.
Ambdues resolucions deriven de demanda de judici declaratiu de menor
quantia promoguda per l’actora esmentada contra la seva germana Y , en súplica, exposada en síntesi, de que es declarés que la mare i causant de les
litigants Sra. Z no gaudia de la integritat de les seves facultats
mentals en el moment d’atorgar el seu darrer testament de data 18 de gener de 1991 i,
en conseqüència, que es declarés la seva nul·litat i la dels actes jurídics
realitzats per la demandada Sra. Y com hereva, declarant-se oberta
la successió intestada de la Sra. Z i condemnant-se a la demandada
a l’atorgament de les escriptures públiques necessàries per a verificar les
oportunes cancel·lacions registrals.
Tant la sentència d’instància com la que ara es pretén
recórrer de la Audiència Provincial de Barcelona, desestimaren aitals pretensions.
b) Pel que ara interessa respecte a la qüestió d’Ordre Públic
Processal plantejada per la part impugnant del recurs, s’ha de fer especial esment de
què, si bé en la demanda no es fixava la quantia del procediment, sí s’interessava
per altressí que "dada la naturaleza de las acciones que se ejercitan en esta
demanda es preciso que, como medida cuatelar, se tome anotación preventiva de la presente
demanda en el Registro de la Propiedad nº 1 de Badalona, al Tomo 3.092 del archivo, Libro
286 de Badalona-1, folio 143, finca nº 15.030..." (fol. 8 de la demanda). La finca
esmentada ja havia estat assenyalada per la part demandant com "el único bien de la
testadora" (folio 2).
En resposta a tal petició el referit Jutjat per provisió de
16-11-1995 requerí a les parts per a que "manifiesten el actual valor de la finca
sita en esta ciudad, calle Alfonso XIII, nº 115", el que fou complimentat per la
demandant en escrit de 24-11-1995 atribuint a la mateixa, segons es xifrava a efectes
cadastrals, un valor de 3.270.978 pessetes i per la part demandada, mitjançant escrit de
30-11-1995, en la quantitat de 5.000.000 de pessetes, a partir del valor declarat en la
escriptura d’acceptació d’herència. A la vista d’ambdues manifestacions,
per provisió de 8 de Gener de 1996 es fixà en un milió la fiança a consignar per la
demandant.
c) Essent pacífic, per expressa acceptació de les parts, que
l’únic cabdal relicte de l’herència és la repetida finca i no havent-se
suscitat en cap altre moment del plet, és a dir, ni en instància, ni en apel·lació, ni
davant aquest Tribunal qüestió de cap mena respecte a les referides sumes senyalades
pels litigants ni respecte, en definitiva, a la quantia del procediment, és palès que no
pot la Sala, per tal com comportaria una actuació "ultra vires" i menys en el
present moment processal, contemplar xifra distinta a la més alta fixada per les pròpies
parts, que queda lluny d’excedir els sis milions, que, com a límit mínim per a
l’accés a la Cassació, regula el núm. 1 c) de l’art. 1.687 de la Llei
d’Enjudiciament Civil.
d).- Les anteriors consideracions fan sobrer qualsevol comentari sobre
el que manifesta la part recurrent (fol. 13 del present Rotlle) en el sentit de que
"la cuantía litigiosa excede de seis millones de pesetas, dado que el caudal relicto
de la herencia cuyo testamento se trata de declarar nulo consiste en una vivienda sita en
B, Av. A , nº 0, planta entresuelo, puerta única, con una superficie
útil de más de 86 metros cuadrados, que excede sobradamente de dicha cantidad en cuanto
a su valor calculado a precios de mercado", extrem fàctic aquest darrer sobre el que
no s’ha efectuat la menor prova, al que només cal afegir que, en no conèixer les
concretes circumstàncies d’ubicació, qualitat, antiguitat i demés factors operants
en el mercat i que afecten la repetida finca, tampoc existeix base suficient per a
considerar fet notori l’atribució d’un preu superior als sis milions, amb el
benefici conseqüent d’exempció de prova.
e) S’ha de concloure, doncs, que, en no sobrepassar la quantia del
plet els sis milions de pessetes, el recurs estava afectat de causa
d’inadmissibilitat, la qual, en aquest moment processal, es converteix en causa de
desestimació, no atemptant aquest pronunciament contra el dret a la tutela judicial
efectiva en la seva vessant de dret al recurs, doncs té dita la Jurisprudència que tan
es vulnera l’esmentat dret quan es denega indegudament, l’accés al recurs com
quan s’atorga també indegudament, per l’afectació que això comporta pels
principis de seguretat jurídica, legalitat i evitació de dilacions indegudes.
f) Un cop desestimat el recurs de cassació és procedent acordar la
imposició de les costes a la part que recorre i la pèrdua del dipòsit, conformement a
allò que estableix el darrer paràgraf de l’article 1715 de la Llei
d’Enjudiciament Civil.
EN NOM DEL REI I PER LA AUTORITAT QUE ENS HA CONFERIT EL POBLE
ESPANYOL.
DECIDIM
Que DESESTIMEM el recurs de Cassació interposat pel Procurador
dels Tribunals Sr. Arturo Cot Montserrat en representació processal de la Sra.
X contra la sentència dictada per la Secció 14a de l’Audiència
Provincial de Barcelona de data catorze de juny de mil nou-cents noranta-set, CONFIRMANT
íntegrament la Resolució esmentada, amb la imposició de les costes causades a la part
que recorre i amb la declaració de la pèrdua del dipòsit constituït.
S’ha de lliurar a l’esmentada Audiència el testimoniatge
d’aquesta sentència amb les actuacions originals i el rotlle d’apel·lació que
van ser tramesos el seu dia a aquest Tribunal.
Aquesta és la nostra sentència que pronunciem, manem i signem.
