Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 26 de maig de 1997

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, 
de 26 de maig de 1997, núm. 12/1997 (Sala Civil)

Antecedents de fet 
Raonaments jurídics 
Part dispositiva 

 

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s’esmenten damunt, ha vist aquest recurs extraordinari de revisió que van promoure els germans Srs. X i X2 , representats pel procurador Sr. Leopoldo Rodés Durall i dirigits per l’advocat Sr. Ramon Añoza Cabra, contra la Sentència ferma de 19 d’abril de 1994 que va dictar el magistrat-jutge del Jutjat de Primera Instància núm. 26 de Barcelona en el judici de cognició seguit sota el número 1039/93-5, instat davant aquell Jutjat per la Sra. Y  contra els presumptes i ignorats hereus del Sr. Z . Ha comparegut com a part interessada oposant-se a la demanda de revisió, l’esmentada Sra. Y , representada per la procuradora Sra. Teresa Aznárez Domingo i dirigida per la lletrada Sra. Anna Hurtado Vicente.

 

ANTECEDENTS DE FET

Primer. - Contra la Sentència ferma que s’ha indicat anteriorment, els germans Srs. X i X2  varen interposar davant aquest Tribunal aquest recurs extraordinari de revisió en el qual ha estat part demandada la Sra. Y .

Segon. - S’ha seguit la tramitació d’acord amb la llei. El Ministeri Fiscal ha informat tal com preveu l’art. 1.802 de la Llei processal civil. Es va sol·licitar la celebració de vista, la qual ha tingut lloc el dia 22 de maig, amb l’assistència dels advocats i procuradors de les parts.

Hi ha actuat com a ponent el magistrat de la Sala Il·lm. Sr. Antoni BRUGUERA i MANTÉ.

FONAMENTS DE DRET

Primer. - Els germans X i X2  formulen i presenten en aquesta Sala, en data 9 d’agost de 1996, demanda de recurs extraordinari de revisió contra la Sentència ferma de 19 d’abril de 1994 dictada pel magistrat-jutge del Jutjat de Primera Instància núm. 26 d’aquesta ciutat en el judici de cognició seguit sota el número 1039/93-5 i instat per la Sra. Y  contra els que en deia presumptes i ignorats hereus del Sr. Z .

Els actors a la revisió al·leguen que la Sra. Y. va aconseguir l’esmentada Sentència ferma en virtut de "maquinació fraudulenta" en haver amagat al Jutjat les persones i els domicilis dels demandats, raó per la qual varen ésser citats per edictes els "ignorados herederos de Don Z ", tot i que la Sra. Y. sabia perfectament que els hereus de l’esmentat Sr. Z  eren els actuals actors de la revisió, dels quals en coneixia també perfectament el domicili, de tal manera que la Sra. Y va obtenir la sentència citada amb un greu frau processal.

Els que han instant la revisió diuen també que presenten la demanda revisora dins el termini dels 3 mesos de l’article 1.798 de la Llei d’enjudiciament civil des que varen descobrir el frau, i demanen que rescindim totalment la Sentència impugnada i els reintegrem el dipòsit constituït.

La Sra. Y s’oposa a la demanda de revisió al·legant, en primer terme, que ha estat instada fora del termini legal, per haver transcorregut més de 3 mesos des de la data en què els actors de la revisió varen conèixer que la Sra. Y havia adquirit la propietat dels immobles del carrer Sagunto, números 85 i 87 de Barcelona.

Segon. - La data a considerar per comprovar si hi ha o no caducitat de l’acció revisora no és la que la Sra. Y addueix referida al moment en què les persones que la insten varen saber que s’havien venut els immobles, sinó des del dia en què varen descobrir el frau al·legat (art. 1.798 de la Llei processal), és a dir, i en el cas present, des del dia que varen saber que s’havia seguit en absència i ignorància seva el procés de cognició número 1039/93-5 al Jutjat de Primera Instància número 26; i el document que els subjectes instants presenten amb la demanda, assenyalat amb el número 2, demostra, i no es contradiu, que des del 15 de maig de 1996, en què els recurrents diuen que van tenir notícia d’aquell procés, fins al 9 d’agost de 1996, en què es presenta la demanda revisora, no havien transcorregut els 3 mesos de l’article 1.798 de la Llei d’enjudiciament civil, per la qual cosa no hem d’estimar l’excepció de caducitat de l’acció de revisió que ha oposat com a primera i fonamental la representació de la Sra. Y .

Tercer. - El representant processal d’aquesta senyora va dir el 18 de novembre de 1993, a la demanda del procés contra la sentència de la qual es postula revisió, literalment: "Que mediante el presente escrito y por los trámites del juicio de cognición, interpongo demanda contra los presuntos e ignorados herederos de D. Z , cuyo domicilio desconocemos, ejercitando la acción prevista en el art. 1.279 del Código Civil,...". I afegia: "Mi mandante no ha podido conocer por ningún medio los posibles herederos del Sr. Z , por lo que se ven en la necesidad de acudir al Juzgado a fin de que, previos los edictos oportunos, se otorgue escritura pública a su favor, del referido inmueble". I acabava dient: "... tener por interpuesta DEMANDA EN RECLAMACIÓN DE OTORGAMIENTO DE ESCRITURA PÚBLICA CONTRA LOS IGNORADOS HEREDEROS DE D. Z  a favor de mi mandante doña Y , para que tras la sustanciación de la misma, por los trámites del juicio de cognición, dicte sentencia en la que declare haber lugar a la pretensión actora, citando mediante los oportunos edictos a los demandados a fin de que otorguen la citada Escritura Pública, con la advertencia de que, de no otorgarla, lo será de oficio por el propio Juzgado".

Quart. - D’acord amb aquestes manifestacions, el Jutjat de Primera Instància núm. 26: a) Va citar per edictes als "presuntos e ignorados herederos de Don Z  cuyo domicilio actual se desconoce". b) Va declarar-los en rebel·lia. c) Va dictar Sentència el 19 d’abril de 1994 estimant la demanda. d) Va notificar la Sentència per edictes "a los demandados rebeldes". I, e) El Magistrat-jutge va atorgar l’escriptura pública "en representación por rebeldía de PRESUNTOS E IGNORADOS HEREDEROS DE DON Z ".

Cinquè. - La prova practicada en aquest recurs extraordinari ha demostrat de manera palesa i rotunda que totes les anteriors manifestacions de la representació processal de la Sra. Y  al procés de cognició, varen ser inexactes i falses. Aquesta senyora sabia absolutament les persones que eren hereves del Sr. Z  i el seu domicili; i tant és així que coneixia tot això perfectament (tant les persones com els domicilis dels hereus del Sr. Z ), que les havia demandat pel seu mateix nom i cognoms i en els seus domicilis, en el judici de menor quantia núm. 829/90 del Jutjat de Família núm. 16, Secció 3a, d’aquesta ciutat contra els quals ella havia seguit l’esmentat judici en el qual n’impugnava la seva pròpia filiació i reclamava l’extramatrimonial precisament del Sr. Z , pare dels actuals actors de revisió Srs. X i X2 ; de manera que la Sra. Y reclamava ser filla del mateix pare que aquests últims, els que allà demandava "como herederos de Don Z , con domicilio últimamente conocido en la Avda. A, 0, 5º 1ª", que és el mateix que encara tenen ara, per la qual cosa la Sra. Y, en dir en el posterior judici de cognició núm. 1039/93-5 del Jutjat de Primera Instància núm. 26 que no coneixia ni els noms, ni els cognoms, ni el domicili dels que hi demandava, que li era tot això ignorat, que no ho havia pogut saber, i que es veia en la necessitat per això que se cités per edictes als demandats (tal com hem ressenyat a l’anterior fet TERCER), va incórrer de manera notòria en el greu frau processal a què fa referència l’ordinal 4t de l’art. 1.796 de la Llei d’enjudiciament civil quan expressa que escau la revisió d’una sentència ferma quan s’ha guanyat injustament en virtut de "maquinació fraudulenta", que és, cabalment, el cas en el que ens trobem en el que la Sra. Y  va aconseguir la sentència objecte de revisió, emprant el temerari ardit d’ocultar al Jutjat els noms i persones dels demandats i els seus domicilis, el que fa imperativament obligat ara que rescindim totalment l’esmentada sentència ferma amb totes les conseqüències que diuen els art. 1.806, 1.807 i 1.808 de la Llei d’enjudiciament civil.

Sisè. - En el segon paràgraf del sisè fet de l’escrit d’oposició a l’actual demanda de revisió, s’expressa: "La circunstancia de emplazar a los demandados por edictos, se debe a que desconocía mi principal el domicilio correcto, pero bien hubiera podido el Juzgado tramitador de la demanda, haber solicitado el último domicilio del difunto transmitente, en cuyo caso se hubiera facilitado". Aquesta Sala entén, per el que ja queda exposat precedentment, que les anteriors manifestacions inexactes són, a més a més, temeràries i s’estima que també ho és tota l’oposició de la Sra. Y al present procés de revisió, per la qual cosa haurem d’imposar-li’n les costes. Pel que precedeix, en nom del Rei i per l’autoritat que ens atorga la Constitució aprovada pel poble espanyol, HEM DECIDIT:

PART DISPOSITIVA

Estimar la demanda del recurs extraordinari de revisió, interposat pels germans Srs. X I X2 , contra la sentència ferma dictada el 19 d’abril de 1994 pel Jutjat de Primera Instància núm. 26 d’aquesta ciutat en el judici de cognició núm. 1039/93-5 sobre elevació a públic de document privat de compravenda de finques urbanes. Rescindim i anul·lem totalment l’esmentada Sentència ferma impugnada, i condemnem al pagament de totes les costes d’aquest recurs a la Sra. Y . Lliureu certificació d’aquesta decisió, d’acord amb allò previst a l’art. 1.807 de la Llei d’enjudiciament civil, i retorneu les actuacions al Jutjat de Primera Instància núm. 26 d’aquesta ciutat perquè les parts facin ús del seu dret segons els convingui, en el judici corresponent. Retorneu també als recurrents el dipòsit que varen constituir per interposar aquesta revisió.

Feu saber que contra aquesta resolució no es pot interposar cap recurs (art. 1.810 de la Llei d’enjudiciament civil).

Així ho acordem, pronunciem, manem i signem. Davant meu, la secretària judicial. En dono fe.

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda