Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 26 de març de 1997

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, 
de 26 de març de 1997, núm. 9/1997 (Sala Civil i Penal)

Antecedents de fet 
Raonaments jurídics 
Part dispositiva 

 

ANTECEDENTS DE FET

Primer. - Per mitjà d’un escrit presentat en aquesta Sala l’11 de juliol de 1996, la procuradora dels tribunals Sra. M. Bellsolà Casellas, en representació de la Sra. X, va interposar demanda de recurs extraordinari de revisió contra la Sentència ferma que el 13 d’abril de 1995 va dictar la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Tarragona en el rotllo d’apel·lació núm. 103/94 dimanant de les actuacions núm. 67/94 del Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Reus, que va promoure l’actual recurrent contra el Banco Bilbao Vizcaya, SA.

S’interposa aquest recurs de revisió en virtut del que preveu l’art. 1.796 de la Llei d’enjudiciament civil, núm. 2 i 4, per haver-se guanyat injustament la sentència esmentada sobre la base d’una maquinació fraudulenta i per documents que la recurrent desconeixia. Després d’al·legar els fets i fonaments que considera oportuns, sol·licita a la Sala que tingui per interposat el recurs de revisió contra la sentència mencionada, citi els que van litigar i dicti sentència en què s’estimi el recurs interposat, amb la consegüent rescissió total de la sentència impugnada i l’expressa condemna en costes a qui s’hi oposi. Mitjançant un altressí sol·licita la recepció del procediment a prova.

Segon. - Mitjançant la provisió de 2 de juliol de 1996 es va tenir per presentat l’escrit esmentat amb el qual es va formar el rotllo corresponent, es va tenir per compareguda i part i part la procuradora Sra. Bellsolà en la representació que va acreditar, es va designar el ponent i es va requerir la recurrent perquè en un termini de cinc dies sol·licités l’assistència jurídica gratuïta.

Aquesta Sala va dictar la Sentència de desembre de 1996, es va tenir per formulada la demanda de procés civil de revisió, es van reclamar al Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Reus els antecedents del plet i es va citar els que hi van litigar per tal que compareguessin a sostenir el que convingués al seu dret en un termini de quaranta dies.

Tercer. - Per mitjà de la provisió de data 20 de gener de 1997, es va tenir per comparegut i part legítima el procurador dels tribunals Sr. Isidro Marín Navarro en representació de Banco Bilbao Vizcaya, es va disposar que se substanciés pel tràmit dels incidents i, d’acord amb el que va sol·licitar la part recurrent, es va acordar la recepció del plet a prova en un termini de vint dies comuns per proposar i practicar, i a aquest efecte es van formar les peces separades oportunes, dintre del qual es van dur a terme les propostes, les quals van ser admeses, amb el resultat que es pot veure en les actuacions.

Quart. - En la provisió d’aquest 24 de febrer es va acordar assenyalar el dia 20 de març a les 12 de matí per celebrar la vista. Així mateix, es va acordar escoltar el Ministeri Fiscal, d’acord amb el que preveu l’art. 1.802 de la llei d’enjudiciament civil. Un cop evacuat aquest tràmit, les actuacions van quedar a la vista per dictar sentència.

Hi ha actuat com a ponent el magistrat Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol.

FONAMENTS DE DRET 

Primer. - S’ha acreditat a les actuacions que a finals del mes de juny de l’any 1990 la senyora X va encarregar al Banco Bilbao Vizcaya, SA la compra de vuitanta accions de l’entitat Z. L’operació es va realitzar el dia 5 de juliol de 1990 per un import de 2.996.240 pessetes, més unes altres 10.495 pessetes que el banc va carregar en el compte corrent de la compradora per la seva intervenció en la compra d’aquests títols.

El mes de gener de 1994 la senyora X va formular una demanda contra el Banco Bilbao Vizcaya, SA en la qual demanava que es dictés sentència en què es declarés la nul·litat del contracte de compravenda de les accions esmentades per causa falsa i malaptesa que concorre en el contracte per motius imputables a la defenent; de forma alternativa que es declarés la nul·litat del contracte de compra-venda de les accions per haver-se celebrat amb intervenció de dol causant i greu; també de forma alternativa, que es condemnés la defenent a pagar els danys i perjudicis que ha sofert per culpa extracontractual la part agent; i amb caràcter subsidiari, que es declarés l’enriquiment injust de la defenent per un import d’1.570.000 pessetes. El Jutjat de Primera Instància número 1 de Reus va dictar sentència el dia 30 de juliol de 1994, que desestimava la demanda, amb imposició de les costes a l’agent. La Secció Segona de l’Audiència Provincial de Tarragona va dictar sentència en grau d’apel·lació el dia 13 d’abril de 1995, que confirmava la de primera instància, amb imposició de costes a la part apel·lant.

La senyora X ha interposat recurs de revisió contra aquesta sentència davant la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Segon. - El primer motiu del recurs es fonamenta en l’article 1.796.4 de la Llei d’enjudiciament civil, que arbitra el recurs quan una sentència ferma s’ha obtingut de forma injusta com a conseqüència de maquinacions fraudulentes. La desestimació d’aquest motiu del recurs no ofereix dubtes, ja que la part que recorre no pretén altra cosa que tornar a discutir en el recurs de revisió les qüestions que ja van ésser discutides i resoltes en les dues instàncies, com és la de si el seu consentiment contractual es va formar de manera irregular en el contracte de compra-venda de les accions de Z i que de forma negativa van resoldre les sentències de primera i segona instància. No s’escau, doncs, fer cap pronunciament sobre nul·litat del contracte per vicis en el consentiment, ja que segons criteri jurisprudencial reiterat i prou conegut, el concepte de maquinacions fraudulentes, a l’ efecte del recurs de revisió, exigeix que les actuacions que l’integren siguin alienes al procés, atès que la impugnació de la sentència ferma s’ha de fonamentar en motivacions que no pertanyin al procediment en què va dictar-se la resolució, és a dir, que han de tenir la condició d’extrínseques al procediment i, per consegüent, no poden considerar-se maquinacions fraudulentes els actes ja al·legats i discutits en el plet antecedent (sentències del Tribunal Suprem de 24 d’abril i 13 de maig de 1995 i sentències d’aquesta Sala de 31 d’octubre del mateix any).

Tercer. - El motiu segon del recurs es fonamenta en l’article 1.796.2 de la Llei d’enjudiciament civil, que autoritza el recurs extraordinari de revisió si la sentència ferma s’ha obtingut sobre la base de documents que al temps de dictar-se la sentència ignorava una de les parts que havien estat reconeguts o declarats falsos o que s’hagués declarat després la seva falsetat.

En el desenvolupament d’aquest motiu la part que recorre demana la revisió de la sentència de l’Audiència sobre la base d’ un error hipotètic en l’apreciació de les proves i en l’entitat d’aquest error. D’aquest plantejament en resulta que el motiu es fonamenta amb uns fets que no tenen res a veure amb les causes que especifica l’article 1.796.2 de la Llei processal civil, és a dir, documents falsos; per consegüent, també aquest segon i darrer motiu del recurs s’ha de desestimar.

Quart. - De conformitat amb el que estableix l’article 1.809 de la Llei d’Enjudiciament civil, s’imposen les costes causades en aquest recurs a la part que recorre; i no es fa cap pronunciament sobre el dipòsit per no haver-se constituït.

En nom del Rei i en virtut de l’autoritat que ens confereix el poble espanyol.

DECIDIM

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de revisió que ha interposat la procuradora dels tribunals senyora Maria Josefa Bellsolà i Casellas, que actua en nom i representació de la senyora X, mitjançant el qual es pretenia la rescissió de la sentència que va dictar el dia 12 d’abril de 1995 la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Tarragona en el rotllo número 103 de l’any 1994, i condemnem la part que recorre a pagar les costes causades pel recurs de revisió, sense fer cap pronunciament sobre el dipòsit per no haver-se constituït.

Contra aquesta resolució no es pot interposar cap recurs.

Aquesta és la nostra sentència, que pronunciem, manem i signem.

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda