Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 24 de novembre de 1997

Anterior Amunt Següent

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, 
de 24 de novembre de 1997, núm. 30/1997 (Sala civil i penal)

Antecedents de fet 
Raonaments jurídics 
Part dispositiva 

 

VIST per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels Magistrats citats al marge, el present incident que dimana del rotllo 12/95, procés civil de cassació que es va interposar contra la Sentència dictada per la Secció 11a amb data 31 de gener de 1995, en el rotllo d’apel·lació 1009/93, a instància de la Sra. X  i altres contra el Sr. Y , incident substanciat amb peça separada, sobre impugnació de costes posteriors per indegudes.

 

ANTECEDENTS DE FET

 

Primer. - En les actuacions principals del rotllo del recurs de cassació es va practicar taxació de costes posteriors, on el recurrent va ser condemnat al seu pagament, i sotmesa la taxació a les parts, la representació del citat recurrent va impugnar l’esmentada taxació per haver-se inclòs a la mateixa partides que considerava com a indegudes.

 

Segon. - Formada aquesta peça per substanciar l’incident promogut, es va donar trasllat a la part contrària perquè contentés sobre la qüestió incidental, la qual cosa va realitzar oportunament, acabant per demanar a la Sala que es considerés evaquat el tràmit de contestació i que es dictés Sentència per la qual es desestimés la pretensió incidental plantejada. Per provisió de data de 10 de novembre actual, es va tenir per evaquat el tràmit conferit i en no haver-se sol·licitat per cap de les parts litigants, no es va rebre l’incident a prova i d’acord amb allò que disposa l’article 758 de la Llei d’enjudiciament civil, es van passar les actuacions al Magistrat Ponent per a que dictés Sentència.

N’ha estat Ponent l’Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol.

 

FONAMENTS JURÍDICS

Primer. - A l’hora de resoldre aquest incident sobre taxació de costes, que ha plantejat el Procurador dels Tribunals Sr. Àngel Montero i Brusell, que actua en nom i representació dels Srs. X, Z i Z2 , hem de precisar que en aquesta resolució, es decideix únicament les qüestions que fan referència a la impugnació d’honoraris i drets per indeguts, sens perjudici que desprès s’obri a tràmit el que s’escau per tal d’examinar la qüestió referent a la impugnació d’honoraris per excessius.

Segon. - Pel que fa referència a la minuta d’honoraris que ha presentat el lletrat Sr. Manuel M. en la via de constrenyiment, el primer concepte que minuta és un escrit de data 6 de novembre de 1996 que té per finalitat fer oposició a la pretensió de la part adversa sobre suspensió d’una resolució dictada per aquesta Sala en base al fet d’haver interposat un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional i promovent a la vegada, la via de constrenyiment en reclamació de l’import de les costes del recurs de cassació taxades i aprovades. Com resulta del mateix escrit que ha presentat la part que impugna la taxació de costes per indegudes, aquest escrit de data 6 de novembre de 1996, es va presentar abans de que la part condemnada a pagar les costes, hagués pagat o hagués consignat el seu import i, per consegüent, la seva inclusió a la taxació de costes és correcta, sens perjudici que en un tràmit posterior es pugui impugnar aquest concepte per creure excessiu el seu import.

Tercer. - Pel que fa als escrits que va presentar el lletrat Sr. Manuel M. en dates 13 de desembre de 1996, 28 de gener, 13 de febrer i 23 de maig de 1997 en la vía de constrenyiment esmentada, al·lega la part que impugna la taxació de costes la seva improcedència, ja que són escrits posteriors a la consignació que va fer la part condemnada a pagar les costes i al·lega, també, el fet que no existeix cap resolució judicial posterior als escrits de referència, que condemna a pagar els conceptes que d’aquests escrits s’esmenten.

Aquest arguments són desestimables, ja que com estableix l’article 950, apartat primer de la Llei d’enjudiciament civil, les costes que s’originin a les diligències que es segueixen pel compliment de les executòries, seran a càrrec de la part condemnada en la sentència que s’ha d’executar. I cal precisar també que aquests escrits que s’inclouen a la minuta d’honoraris del lletrat, encara que són de data posterior a la consignació que va fer la part condemnada al pagament de les costes, són uns escrits que tenen el seu origen en l’actitud dilatòria de la part adversa, que amb aquesta actitud ha originat que s’originin noves despeses a càrrec seu en l’incident de la taxació de costes.

Quart. - Pel que fa referència a l’impugnació de la nota de drets del procurador dels Tribunals Sr. Josep Castells i Vall per indeguts, s’ha de desestimar pels mateixos motius que s’al·leguen en relació amb la impugnació dels honoraris del lletrats per indeguts, que es donen aquí per reproduïts.

Cinquè. - No s’aprecia temeritat i mala fe i per aquest motiu no es fa cap pronunciament especial en relació amb les costes que ha originat aquest incident.

DECIDIM

Que hem de desestimar i desestimem la demanda incidental que va formular la representació processal dels Srs. X, Z i Z2. sobre impugnació pel concepte d’indeguts dels honoraris d’advocat i nota de drets del procurador dels tribunals esmentades. Es confirma la taxació de costes que s’han practicat, sens perjudici del que resulti de la decisió que en el seu moment s’adopti en el incident d’impugnació pel concepte d’excessius, que s’ha de tramitar una vegada hagi esdevingut ferma aquesta resolució.

No es fa especial menció respecte les costes causades.

Així per aquesta Sentencia, ho pronunciem, ho manem i ho signem.

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda