Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Sentència de 24 de març de 1997

Anterior Amunt Següent

 

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya  
de 24 de març de 1997, núm. 8/1997 (Sala Civil i Penal)

 

Antecedents de fet 
Raonaments jurídics 
Part dispositiva 

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels Magistrats que al marge s’esmenten, ha vist el present recurs extraordinari de cassació interposat pel Sr. X, representat pel Procurador dels Tribunals Sr. Alberto Ramentol Noria i dirigit pel Lletrat Sr. Juan Sánchez Murcia, contra la sentència de la Secció 12a de la Audiència Provincial de Barcelona de 4 de juny de 1996 (Rotllo núX 1435/94-B) dimanant del judici ordinari de menor quantia sobre impugnació de filiació i del seu reconeixement de filiació seguit davant el Jutjat de Primera Instància número 15 d’aquesta ciutat on va recaure-hi sentència de 10 de novembre de 1994; judici promogut per l’esmentat Sr. X contra la seva esposa Sra. Y, la qual ha estat representada davant d’aquest Tribunal pel Procurador Sr. Albert Rossell Moratona i dirigida per l’Advocat Sr. Alex Solà Paños.

 

ANTECEDENTS DE FET

Primer. - En la data ja consignada de 10 de novembre de 1994, la Magistrada - Jutge del Jutjat de Primera Instància núm. 15 de Barcelona, en el plet ja indicat, va dictar sentència que conté la següent part dispositiva: "FALLO: Que desestimando íntegramente la demanda interpuesta por el Procurador D. Alberto Ramentol Noria en nombre y representación de D. X contra Dª. Y representada por el Procurador D. Alberto Rosell Moratona, debo declarar y declaro caducada la acción pretendida, con expresa imposición de costas al actor." Primer. - En la data ja consignada de 10 de novembre de 1994, la Magistrada - Jutge del Jutjat de Primera Instància núm. 15 de Barcelona, en el plet ja indicat, va dictar sentència que conté la següent part dispositiva: "FALLO: Que desestimando íntegramente la demanda interpuesta por el Procurador D. Alberto Ramentol Noria en nombre y representación de D. X contra Dª. Y representada por el Procurador D. Alberto Rosell Moratona, debo declarar y declaro caducada la acción pretendida, con expresa imposición de costas al actor." Primer. - En la data ja consignada de 10 de novembre de 1994, la Magistrada - Jutge del Jutjat de Primera Instància núX 15 de Barcelona, en el plet ja indicat, va dictar sentència que conté la següent part dispositiva: "FALLO: Que desestimando íntegramente la demanda interpuesta por el Procurador D. Alberto Ramentol Noria en nombre y representación de D. X contra Dª. Y representada por el Procurador D. Alberto Rosell Moratona, debo declarar y declaro caducada la acción pretendida, con expresa imposición de costas al actor." Primer. - En la data ja consignada de 10 de novembre de 1994, la Magistrada - Jutge del Jutjat de Primera Instància núX 15 de Barcelona, en el plet ja indicat, va dictar sentència que conté la següent part dispositiva: "FALLO: Que desestimando íntegramente la demanda interpuesta por el Procurador D. Alberto Ramentol Noria en nombre y representación de D. X contra Dª. Y representada por el Procurador D. Alberto Rosell Moratona, debo declarar y declaro caducada la acción pretendida, con expresa imposición de costas al actor."

 

Segon. - Contra l’anterior resolució, el Sr. X va interposar recurs d’apel·lació davant la Secció 12a de l’Audiència Provincial de Barcelona la qual, en la data ja també dita de 4 de juny de 1996, va dictar sentència que conté la següent part dispositiva: "FALLAMOS: Que, desestimando el recurso de apelación interpuesto por el Procurador D. Alberto Ramentol Noria, en nombre y representación de D. X contra la sentencia dictada en fecha diez de noviembre de mil novecientos noventa y cuatro por el Juzgado de Primera Instancia nº 15 de Barcelona, en autos de juicio declarativo de menor cuantía sobre impugnación de paternidad número 241/94 debemos confirmar la misma con expresa imposición a la parte apelante de las costas procesales de la presente alzada procedimental."

 

Tercer. - Amb posterioritat a l’anterior sentència, concretament en data 12 del mateix mes de juny de 1996, l’esmentada Secció 12a de l’Audiència, resolent un recurs d’aclariment de la sentència presentat per l’apel·lant Sr. X, va dictar un Aute quina part dispositiva diu: "PARTE DISPOSITIVA: Se suple el error observado en la sentencia dictada en fecha veintiocho de mayo de mil novecientos noventa y seis (sic, ja què la data correcta de la sentència no és la de 28 de maig sinó el 4 de juny, com hem dit), en los autos de juicio declarativo de menor cuantía sobre impugnación de paternidad número 241/94 seguidos por el Juzgado de Primera Instancia nº 15 de Barcelona, a instancia de D. X contra Dª. Y, en el sentido de rectificar el último apartado recogido con la letra c) del fundamento jurídico segundo, en los siguientes términos: c) el 29 de marzo de 1994 el aquí recurrente interpone la correspondiente demanda de impugnación de filiación paterna de la menor Jesica-Ariana de la que dimana la presente litis. En igual sentido procede corregir el segundo párrafo del fundamento jurídico tercero, de suerte que las líneas octava a décima quedarán como siguen: ...supone que no han transcurrido los cuatro años desde la inscripción de la menor Z en el Registro Civil- 30.4.90- hasta que el hoy recurrente ejercitó la acción de impugnación -29.3.94-. Sin embargo, y para el caso...".

 

Quart. - Contra l’anterior sentència de l’Audiència, el Sr. X va interposar el present recurs de cassació en el qual al·lega infringits l’article 5è de la Compilació del Dret Civil de Catalunya i la Disposició Transitòria Segona de la Llei catalana 7/1991, de 27 d’abril, de Filiacions.

 

Cinquè. - S’ha seguit en la tramitació del recurs de cassació el que disposa la Llei, havent estat assenyalada la vista del mateix pel dia 20 del corrent mes de març en quina data la mateixa va tenir lloc, havent informat els lletrats d’una i altra part en defensa cadascun d’ells de les seves respectives posicions.

És Ponent el Magistrat de la Sala Il·lX Sr. ANTONI BRUGUERA I MANTÉ.

 

FONAMENTS DE DRET

Primer. - El Sr. X formula recurs de cassació contra la sentència de 4 de juny de 1996 de la Secció 12a de l’Audiència Provincial de Barcelona que va confirmar en apel·lació la del Jutjat de Primera Instància número 15 d’aquesta ciutat de 10 de novembre de 1994 en el judici de menor quantia instat per l’esmentat Sr. X contra la seva dona Sra. Y, en el qual judici el primer exercita l’acció d’impugnació de la filiació i del reconeixement de la nena Z al·legant que va ésser enganyat per la seva dona quant la paternitat de l’esmentada criatura a fi d’induir-lo que la reconegués com el seu pare.

 

Segon. - La demanda descansa sobre els següents fets essencials: a) El Sr. X, de 20 anys, va conèixer la demandada Sra. Y de quasi 22 anys, éssent ambdós solters, el 12 d’octubre de 1989 en una discoteca, establint-se entre ells una ràpida relació de confiança que va provocar que aquella mateixa nit mantinguessin relacions sexuals al domicili d’ella, aprofitant l’absència dels seus pares amb motiu del pont de la Mare de Déu del Pilar. -b) La Sra. Y es trobava aleshores en estat de gestació, fet que va amagar al Sr. X a qui va fer creure que l’embaràs havia estat conseqüència de la relació sexual que havien mantingut el dia que es van conèixer; acceptant el Sr. X aquesta responsabilitat fins i tot quan la demandada, set mesos després, li va fer creure que la nena havia nascut prematura.- c) La dita nena, Z, va nèixer el 14 d’abril de 1990, i el 30 del mateix mes d’abril de 1990 el Sr. X i la Sra Y la varen declarar filla seva en el Registre Civil de Barcelona. -d) El 4 d’agost del propi any 1990, els esmentats varen contraure matrimoni canònic. -e) El mes de maig següent (de 1991) es varen separar de fet, i la Sra. Y va denunciar al Sr. X a la Policia per abandó de família. -f) El juny de 1991 la Sra. F va interposar contra el Sr. X demanda de mesures provisionals. -g) El setembre també de 1991 el pare de la Sra. Y va explicar-li al Sr. X que la seva filla Y ja estava embarassada quan es varen conèixer, i que la única finalitat d’haver-lo enganyat era que la petita tingués un cognom i evitar així murmuracions dels veïns i coneguts. -h) El novembre de 1992 la Sra. Y va interposar demanda de separació conjugal. -i) Mentrestant, el 14 d’agost de 1991, va nèixer, com fruit no discutit del matrimoni, la nena Z  , j) El 29 de març de 1994 el Sr. X va interposar al Jutjat de Primera Instància número 15 d’aquesta ciutat demanda de menor quantia impugnant la filiació de la 1ª de les nenes, Z, en al·legar que la Sra. Y l’havia enganyat en haver-li fet creure que era filla seva fruït de la relació sexual que havien mantingut el 12 d’octubre de 1990.

 

Tercer. - La sentència de primera instància expressa que el plantejament de la demanda d’impugnació el mes de març de 1994 es veu totalment afectat per la caducitat de l’any de l’acció d’impugnació del reconeixement de la filiació fet mitjançant error, de l’article 14 de la Llei catalana de filiacions de 27 d’abril de 1991 (Llei 7/1991); i amb l’aital argumentació desestima totalment la demanda.

La sentència de l’Audiència, de 4 de juny de 1996, diu que des del 30 d’abril de 1990 en que va inscriure’s al Registre Civil la filiació, fins l’11 de juny de 1994 en què assegura que va presentar-se la demanda d’impugnació de la filiació, havien transcorregut més dels 4 anys establerts a l’article 5è de la Compilació del Dret Civil Català, i per aquesta raó dóna també per caducada l’acció impugnatòria de la filiació. I afegeix després que si hagués existit l’engany en el que es fonamenta la demanda impugnatòria, l’acció hauria estat caducada també per aplicació de l’article 14 de la Llei Catalana de Filiacions (abans indicada) de 27 d’abril de 1991 (Llei 7/91) que estableix el termini de caducitat d’un any des de que l’actor s’entera de l’engany.

El 12 de juny del propi any 1996, la mateixa Audiència dicta un Aute aclaratori de la sentència reconeguent haver sofert un error en consignar en ella com a data de presentació de la demanda d’impugnació de la filiació l’11 de juny de 1994, quan la realitat era que havia estat presentada el 29 de març de 1994; l’Aute rectifica en aquest sentit les dades de fet consignades a la Sentència, la qual és esmenada pel mateix Aute tot dient que "...no han transcurrido los 4 años desde la inscripción de la menor Z en el Registro Civil -30.4.90- hasta que el hoy recurrente ejercitó la acción de impugnación- 29.3.94...."

 

Quart. - Contra la anterior Sentència de la Audiència desestimatòria de la demanda, el senyor X interposa aquest recurs de cassació en què al.lega infringits l’article 5è de la Compilació del Dret Civil de Catalunya i la Disposició Transitòria Segona de la Llei Catalana de Filiacions de 27 d’abril de 1991 (Llei 7/1991).

No pot acollir-se l’al·legació feta a l’acte de la vista sobre la inadmissibilitat del recurs per defectes en l’escrit de la seva interposició, doncs si bé és cert que aquell escrit no és paradigma d’un escrit de formalització d’un recurs extraordinari com el present, conté els requisits essencials de la Llei, i la tutela efectiva que hem de donar ens obliga a la seva admissió ja què els defectes al.legats no són trascendents.

 

Cinquè. - La Disposició Transitòria 2a de la Lei Catalana de Filiacions de 27 d’abril de 1991 (Llei 7/1991), estableix, en el que aquí interessa, que "les accions de filiació nascudes a l’empara de la legislació anterior a aquesta Llei s’han d’ ajustar als terminis que la dita legislació assenyali..."; i l’article 5è de la Compilació del Dret Civil de Catalunya assenyalava el termini de caducidat de 4 anys des de la inscripció al Registre Civil per impugnar la filiació. Hem d’entendre que dins d’aquest article 5è s’hi comprenia tant l’acció de la impugnació de la filiació pròpiament dita, com la impugnació del reconeixement de la filiació fet mitjançant qualsevol vici (error, violència o intimidació), ja que l’esmentat article 5è, en no fer cap mena de distinció, era omnicomprensiu i incloïa tota mena d’accions impugnatòries de la filiació, qualsevulla que en fos la seva causa, i el termini per l’exercici de l’acció era el de 4 anys des de la inscripció de la filiació al Registre Civil.

 

Sisè. - Al present cas ja hem vist que el Sr. X i la Sra. Y  varen inscriure la nena Z com filla seva el 30 d’abril de 1990, i que l’esmentat Sr. X va presentar la demanda d’impugnació del reconeixement de la filiació el 29 de març de 1994. Per tant, com ja va reconéixer la mateixa Audiència en l’Aute aclaratori de 12 de juny de 1996 (abans esmentat), quan el 29 de març de 1994 el Sr. X va presentar la demanda impugnant el reconeixement de la filiació de la nena Z que s’havia inscrit al Registre Civil el 30 d’abril de 1990, no havia transcorregut el termini de caducitat dels 4 anys que establia el repetit article 5è de la Compilació del Dret Civil de Catalunya.

I no pot aplicar-se al cas l’article 14 de la Llei Catalana 7/1991, de 27 d’abril, de Filiacions, que estableix la caducitat d’un any des del reconeixement o des de que cessa el vici del consentiment per l’exercici de l’acció d’impugnació del reconeixement de la filiació fet mitjançant error, perquè aquí el reconeixement que s’impugna va fer-se el 30 d’abril de 1990 -abans per tant de l’esmentada Llei de 27 d’abril de 1991- i, com hem vist, la Disposició Transitòria 2ª d’aquesta determina que les accions de filiació nascudes a l’empara de la legislació anterior a ella, s’han d’ajustar als terminis que la dita legislació anterior assenyali que, en el cas, com ja hem constatat, era el termini de 4 anys de l’article 5è de la Compilació que, con també hem comprovat, es referia, sense cap distinció, tant a l’impugnació de la filiació pròpiament dita, com a l’impugnació del seu reconeixement, qualsevulla que en fos la causa impugnatòria; i per aquesta raó de la no caducitat en el cas de l’acció de impugnació, caldrà revocar les dues Sentències d’instància i estimar l’únic motiu de cassació, tot acollint, a l’ensems, la demanda en la que l’actor impugna el reconeixement de la filiació de la nena Z en haver també de declarar-se provat l’engany del què el Sr. X va ser víctima, doncs en contra del què la Sra. Y, ara assegura (el 10 de juny de 1994 en contestar la demanda d’ impugnació de la filiació i veure’s abocada a la prova biològica anunciada a la demanda -foli 1 volt-) de què va advertir el Sr. X que ell no era el pare biològic d’aquella criatura, el què constatem és que abans d’aquesta data de 10 de juny de 1994, la Sra. Y, va sostenir sempre, que sí que ho era, i així ho veiem: a) quan l’11 de maig de 1991 ho assegura davant la policia a la denúncia per abandó de família (foli 45).- b) Ho diu també l’11 de juny de 1991 a la demanda d’aliments provisionals (foli 98).- c) Ho reitera el 23 de novembre de 1992 a la demanda de separació (foli 94).- I, d) Ho rebla a la confessió en judici del plet de separació, on quan se li pregunta el 23 de novembre de 1993 "que cuando conoció al Sr. X, ya estaba usted embarazada de su hija Jessica, no siendo por tanto éste, padre biològico de la hija" (foli 93), contesta de manera rotunda "que no es cierto en absoluto" (foli 95); de tot el què en deduïm amb claretat que la Sra. Y va enganyar sempre al Sr. X fins que no va tenir més remei que confessar la veritat al Jutjat al contestar la demanda d’impugnació origen d’aquest plet; per la qual cosa procedeix estimar ara aquesta demanda per a declarar que la nena Z no és filla del Sr. X, devent ordenar-se al titular del Registre Civil de Barcelona que ho inscrigui així als llibres d’aquell Registre, esmenant la inscripció que va produir-se en ells el 30 d’abril de 1990 (núm. 264).

 

Setè. - En acollir-se la demanda les costes de la 1ª Instància hauran d’imposar-se a la demandada (art. 523 de la Llei d’enjudiciament civil); les de la 2a. Instància també a la demandada (art. 710 de la mateixa Llei); i cada part pagarà les seves en el present recurs extraordinari (art. 1715,2 de la pròpia Llei).

Es retornarà al recurrent el dipòsit que va constituir per a interposar la cassació.

Per tot l’anterior, en nom del Rei i per l’autoritat que li otorga la Constitució,

LA SALA CIVIL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA, HA DECIDIT:

 

PART DISPOSITIVA

 

Estimar el recurs de cassació interposat pel Sr. X contra la Sentència de la Secció 12a. de l’Audiència Provincial de Barcelona de 4 de juny de 1996. Anul·lem la dita Sentència. Revoquem també la de la 1a Instància; i en el lloc d’amdues declarem: que el Sr. Ricardo XX, no és el pare de Z Manem que el titular del Registre Civil de Barcelona ho inscrigui així als llibres d’aquell Registre esmenant la inscripció que en ells va produir-s’hi el 30 d’abril de 1990. (núm 264). Condemnem la Sra. Y al pagament de les costes de les dues instàncies que ens han precedit. No fem cap pronunciament respecte les devengades en aquest recurs de cassació en el que per tant cada part pagarà les seves. I retorni's al recurrent el dipòsit que va constituir per interposar el present recurs.

Així ho acordem, manem i signeX

 


Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda